FOTO: OLGA BOIX

Biblioteques, llibres i rosesMés de 160.000 usuaris a les biblioteques públiques de la comarca consoliden aquests centres com a espais culturals de referència

SANT JORDI. Roses del Mercat de Flor i Planta de Catalunya i llibres d’autors locals, la millor oferta per a la tradicional diada del dia 23.

PREMI CARLES RIBA. Entrevistem l’escriptor Marcel Riera, guanyador del Premi Carles Riba de poesia.

CRÒNIQUES. Esfondrament d’una casa a Mataró. / Proposta de crear una associació d’afectats per les participacions preferents.

RENOVACIÓ DEL PSC. Article del nou primer secretari del Partit Socialista de Mataró, Xesco Gomar. / Crònica del periodista Joan Salicrú.

LA POLÈMICA DE LES BANDERES. Articles de l’alcalde de Vilassar de Dalt, Xavier Godàs i del periodista Saül Gordillo.

IMMOMARESME. El portal Immomaresme.com es renova a partir d’aquest mes per oferir millor servei.

TRIBUNA

10 ANYS2002-201

2TRIBUNAmaresmemesames

Número 262. Abril 2012

02

SUMARI

El periòdic del Maresmedes de l’any 2002

30.123 exemplarsDifusió controlada per l’Ofi cina de Justifi cació de la Difusió

Edita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 2a. 08302 MATARÓ. Tel. 93 799 18 40. publicitat@tribunamaresme.com.

info@tribunamaresme.com. Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

Amb el suport de

TRIBUNAmaresmemesames

El PP del municipi s’ha quedat sol defensant la proposta, que ha rebut el rebuig de tots els partitsi que incorpora un nou episodi a la guerra de les banderes que es viu a la nostra comarca.

CRÒNIQUES

Vilassar de Dalt tomba una moció per penjar la bandera espanyola a l’Ajuntament

L’Ajuntament de Vilassar de Dalt va rebutjar el passat mes de març pen-jar la bandera espanyola al balcó del consistori, tal com li demanava el PP. El grup popular va presentar al ple municipal una moció que instava l’Ajuntament a fer onejar la bandera espanyola en compliment de la Llei de Banderes espanyola. La proposta només va rebre el suport del propi grup popular, mentre que la resta de grups (GEVD, OXV, ERC i PSC, de l’equip de govern, i CiU i CEV de l’oposició) hi van votar en contra. El de Vilassar de Dalt és el primer ajuntament del Maresme i de l’àrea

metropolitana que debat una moció d’aquestes característiques.

El text del PP assegura que l’Ajun-tament incompleix l’article 4 de la Constitució i la llei sobre l’ús de la bandera als edifi cis de l’administra-ció i en aquest sentit insta el ple a “demanar disculpes des d’aquest Ajuntament a tota la ciutadania per l’actuació d’aquest Ajunta-ment en incomplir la llei en aquest àmbit”, segons diu la moció en pa-raules textuals. Així mateix, reclama “posar de manera immediata la bandera espanyola a fi i a efecte de donar compte a la constitució

i la llei vigent pel que fa a l’ús de les banderes els edifi cs de l’admi-nistració”.

La proposta del PP arriba després que la Delegació del govern de l’estat a Catalunya anunciés que persegui-rà els ajuntaments que no pengin la bandera espanyola al seu balcó. La delegació enviarà requeriments als consistoris que no pengin la bandera perquè ho facin o perquè remetin els acords del ple municipal amb la de-cisió. L’Advocacia de l’estat estudia-rà els acords i decidirà si porta el cas al jutjat contenciós-administratiu corresponent.

La polèmica a Vilassar de Dalt se suma a la viscuda recentment a l’Ajuntament de Sant Pol de Mar

Públic assistent al ple municipal de Vilassar de Dalt. El tema va suscitar l’interés dels ciutadans

02 PolèmicaEls grups polítics de Vilassar de Dalt s’oposen a penjar la bandera espanyola al consistori.

04 EsfondramentUna part dels afectats per l’esfondrament d’un edifi ci de Mataró torna a casa.

08 Sant Jordi 2012Una anàlisi de l’estat de les biblioteques públiques del Maresme. / Roses i llibres.

12 Premi Carles RibaEntrevista al guanyador del Premi Carles Riba de poesia 2011, Marcel Riera.

15 Les TIC al MuseuEl Museu de Mataró aplica les noves tecnologies de la comunicació en una exposició.

22 FESTIMATGE El festival de la imatge de Calella torna un altre any carregat d’interessants propostes.

28 ProtectoraLa SPAM promou el 6 de maig la 1a Caminada Solidària per a gossos i persones.

30 ImmomaresmeNou portal pensat en exclusiva per als professionals del sector immobiliari del Maresme.

34 Festes MajorsVilassar de Dalt i Cabrils celebren les seves festes majors amb actes per a tots els públics.

03

POLÈMICA DE LES BANDERES

Les banderes són importantsEns trobem en un moment que els ajun-taments que no disposem de la bandera espanyola a les nostres façanes, estem en el punt de mira d’una campanya del Par-tit Popular destinada a restituir, segons ens diuen, la llei en els nostres municipis. Permeteu-me que us en faci les següents reflexions.

Primera, aquesta campanya situa un element identitari, les banderes, en l’agen-da política quan no hi havia cap demana-da social per fer-ho. En els municipis com Vilassar de Dalt, han estat comptadíssims els casos en què se’ns ha interrogat sobre l’absència de l’ensenya espanyola a la casa gran, i mai no hi ha hagut cap campanya o pressió social favorable a restituir-la.

Segona, és cert que a Vilassar de Dalt no complim exactament amb allò que la llei determina en matèria d’ensenyes, però davant de determinades lleis és necessari que hi hagi un posicionament que mostri

D’Arenys de Munt a Sant Pol de MarSant Pol de Mar ha pres el relleu a Arenys de Munt en la iconografia del municipalis-me independentista. Existeix un moviment d’alcaldes i regidors que es declaren ober-tament partidaris de la independència, li-derats per Vic i Girona. El col·lectiu agrupa ajuntaments convergents, republicans i cu-paires, segurament també d’altres partits, però molt en menor mesura. El municipa-lisme empeny les direccions nacionals dels partits -sobretot a Convergència i Unió- cap a l’independentisme institucionalitzat.

Tot aquest moviment prové de la con-sulta d’Arenys de Munt i, recentment, s’ha revifat amb la guerra de banderes al balcó de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar. El Ma-resme s’ha fet un lloc en el mapa de con-

la discrepància política quan sigui neces-sari. El fet és que una amplíssima majoria del Plenari de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt -12 regidors- votà contràriament a la moció del PP -1 regidora- sobre la proposta de restituir la bandera espanyola. Es tracta d’una posició política significativa envers la llei. I, malgrat que les lleis les hem de com-plir, alhora s’ha de dir que una democràcia complerta ha d’admetre les transgressions raonades a la llei que ens permetin aco-modar-nos millor en l’organització social i política. Només un marc legal raonable-ment transgredit podrà evolucionar cap a un marc legal millor.

Tercera, som molts els que creiem que Catalunya té dret a l’Estat propi. Hem arri-bat a una cruïlla nacional en què el model autonomista s’ha esgotat definitivament, l’Espanya reformada en clau multinacional és clarament impossible, i en què la pervi-vència de la nació depèn del fet d’esdevenir Estat. Aquesta és una aspiració legítima en democràcia que s’ha de sustentar tant en les paraules com en les accions. Els muni-cipis amb una majoria política favorable a

la independència han de poder mostrar el seu capteniment, i actuar en conseqüència. I encara que la disputa sobre les banderes sigui una batalla simbòlica, és en aquests casos que hem de poder dir: els símbols són importants perquè ens representen.

Quarta, a Vilassar de Dalt tenim molts problemes derivats de la gestió política municipal en temps de crisi. És aquí on el conjunt de grups municipals concentren la seva atenció i així continuarem. A tots els municipis maresmencs ens preocupa fer el possible per superar les mancances del moment i treballar de valent per garantir la qualitat del servei públic. Els temes són l’atenció social i les noves fórmules de pro-moció econòmica que preservin la cohesió social. Les banderes no eren el tema. Ara ens l’han induït. I és per això que l’hau-rem d’encarar sense menystenir la seva importància.

sistoris i poblacions que fan passes cap a l’estat propi. En totes dues ocasions (con-sulta i bandera), el ressò mediàtic i l’ajut sempre impagable de l’aparell de l’Estat han alimentat l’èxit i la seva popularitza-ció. L’actual delegada del govern del PP a Catalunya, María de los Llanos de Luna, acaba de situar la guerra de banderes en-tre les seves prioritats. S’ha proposat com-batre i perseguir legalment els consistoris que no facin onejar la bandera espanyola, la qual cosa diu molt de la poca traça que té la nova delegada a decidir què és urgent i què important en els actuals temps de cri-si econòmica.

Sant Pol, de la mateixa manera que en el seu dia Arenys de Munt, obre la via d’un desacatament legal en matèria de protocol i simbologia que compta amb la complici-tat manifesta del govern de la Generalitat. El conflicte no resolt entre l’executiu es-

panyol i el català es trasllada a la trinxera dels ajuntaments, que prou feina tenen a pagar les nòmines a final de mes i quadrar els comptes.

Tant a Arenys de Munt com a Sant Pol de Mar, però, l’alcaldia ha tingut un pa-per secundari. Arenys de Munt va canviar d’alcalde després de la consulta, i el paper de l’alcaldessa de Sant Pol amb l’episodi de les banderes és més aviat discret. Ens tro-bem en un moment molt interessant per al municipalisme, però amb els lideratges més febles i menys carismàtics que es re-cordin des del restabliment democràtic. El Maresme no s’escapa de la pèrdua de refe-rents en el món local. En el pitjor moment.

SAÜL GORDILLO. Periodistawww.saul.cat / Twitter: @saulgordillo

XAVIER GODÀS (GEVD)Alcalde de Vilassar de Dalt

Segons la delegació, la Llei de Banderes del 1981 obliga a penjar la bandera espanyola a la façana principal dels ajuntaments.

La decisió de la delegació va ve-nir motivada pel fet que l’Ajunta-ment de Sant Pol de Mar es negués a penjar la bandera espanyola a la façana del consistori. L’Assem-blea Nacional Catalana (ANC) va celebrar un acte per donar suport a l’alcaldessa i rebutjar la imposi-ció de símbols. Durant l’acte es va despenjar simbòlicament una ban-dera espanyola. Tot i així, l’Ajunta-ment va acabar penjant la bandera complint així amb la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que l’obligava a complir amb la Llei de Banderes. Dies més tard, uns desconeguts la van cremar.

GUERRA PER LES BANDERES

D’altra banda, en el moment en el qual es va fer pública la intenció de la delegada del govern espanyol a Catalunya, Llanos de Luna, de reclamar que tots els ajuntaments tinguin penjada la bandera espa-nyola, no va ser entesa per CiU, PSC i ERC. Nacionalistes, socia-listes i republicans, des de les seves direccions nacionals, van criticar De Luna per dedicar-se a això i li van recordar que “hi ha altres preocupacions” més importants que haurien d’ocupar el seu temps com a representant de l’Estat a Catalunya. Per la seva part, el PPC i C’s es van situar a l’extrem oposat i, tot donant suport a Llanos de Luna, van assegurar no compren-dre que s’hagi iniciat una polèmica per “fer complir la llei”. Des de SI, en canvi, afirmen que si Espa-nya “vol una guerra de banderes, a nosaltres ens hi trobarà”.

Text: Redacció / ACN Foto: ACN

04 CRÒNIQUES

Canvi de rumb al PSC de Mataró: la generació Blackberry ha pres el poderEl mes de març, al congrés local del PSC de Mataró, s’ha consu-mat un relleu històric. L’elecció de Xesco Gomar, delegat de la Junta de Andalucía a Catalunya, les Illes i el País Valencià, com a primer secretari, signifi ca un canvi de rumb profund, i no només per una qüestió biològica. Gomar s’emmarca en la “generació Blackberry” del PSC, en la seva versió mataronina formada els 10 darrers anys a la JSC, que es mou en una línia més d’esquer-res i laïcista que els fi ns ara responsables socialistes locals, amb un clar enfrontament amb l’ideari nacionalista català.

Ningú creia que Gomar pogués esdevenir el primer secre-tari del PSC de Mataró. Semblava que qui havia d’ocupar aquest lloc seria l’incombustible Esteve Terradas, destinat per Nicaragua a reordenar el socialisme local que ha perdut l’alcal-dia després de 32 anys i perd militants com gotes d’una aixeta que no tanca bé. I sobretot a posar pau davant la previsible ba-ralla en el grup municipal, on l’exalcalde Baron té 7 de 8 acèr-rims seguidors –tots excepte Carlos Fernández, ànima bessona de Gomar–, i el propi partit, cada cop més controlat per Gomar –amb qui l’actual cap del grup municipal no té bona relació ni personal ni política– i la seva gent.

La nova generació ha plantat cara a la vella guàrdia i Ter-radas ha quedat com a president per sobre de Gomar. La més que probable rivalitat entre Gomar i Baron se salva situant el darrer com a vicepresident del partit, un nou càrrec. De mo-ment, mentre Baron es mostra cada cop més partidari de pac-tar amb l’alcalde Mora, el nou primer secretari vol una oposició molt més nítida contra CiU.

Caldrà esperar si la generació Blackberry serà capaç de fer re-muntar el partit a Mataró i recuperar l’alcaldia d’aquí a 3 anys, reconciliant el partit amb 3.000 votants del PSC que es van passar a PxC les passades municipals. I, sobretot, si contribuirà a fer ciutat i fer fructífer el joc polític entre partits, de manera que sorgeixin nous i millors acords per a la població, ja que els partits són instruments per aconseguir coses més importants.

I aquest és un dels grans interrogants. Està bé poder triar el candidat a l’alcaldia en unes primàries obertes a la ciutadania, però el més important és saber què proposa el PSC local per fer sortir la ciutat de l’espectacular crisi econòmica en què ens trobem.

Llegeix la crònica en la seva versió ampliadaa www.tribunamaresme.com

Torna a casa una part dels afectats per l’esfondrament de Mataró

Una part dels afectats per l’esfondrament al número 36 del carrer de Sant Antoni de Mataró va poder tornar a casa el passat 2 d’abril. Són els veïns dels edifi cis dels núme-ros 35 i 37, davant de l’immoble sinistrat. En canvi, els veïns que viuen als edifi cis contigus, als números 34 i 32, continuaven desallotjats mentre els serveis tècnics municipals enlles-tien les tasques d’apuntalament dels immo-bles per evitar que es produís l’efecte domi-nó. El número 36 va caure un mes després que caigués una casa abandonada al número 38 i mentre es feien unes obres al solar del número 40. A l’edifi ci del número 42 també es van fer actuacions preventives, però no va ser necessari desallotjar ningú.

El dissabte 31 de març ja es va permetre la tornada dels veïns allotjats al número 37, que és una pensió, tot i que com a mesura de precaució no es va poder utilitzar encara el bar de l’establiment que hi ha a la planta baixa. D’altra banda, el dilluns 2 d’abril es va autoritzar a tornar als veïns del número 35. Tots dos edifi cis són davant la casa que es va enfonsar dimarts passat.

Amb motiu de l’ensorrament també es van desallotjar els edifi cis contigus, el 32 i el 34.

Les quatre famílies que viuen en aquests im-mobles encara no van poder tornar a casa i seguien allotjats provisionalment a casa de familiars i també a un hotel de la ciutat. El consistori no els deixarà tornar fi ns que s’ha-gi acabat d’estabilitzar els edifi cis per por que es produeixi un efecte dominó.

En aquest sentit, l’Ajuntament de Mataró continuava treballant en la mitgera que hi ha entre el número 34 i la casa esfondrada. L’immoble s’estava acabant d’apuntalar i s’estaven col·locant angles per lligar la faça-na. Per l’altre costat, també es van fer accions preventives al número 42, tot i que en aquest cas no va ser necessari desallotjar cap veí.

L’Ajuntament estava realitzant aquestes feines de manera subsidiària fi ns que es diri-missin les responsabilitats de l’ensorrament. El dia del sinistre l’alcalde de Mataró, Joan Mora, va assegurar que es faria tot el possible per depurar responsabilitats i recordava que després de l’esfondrament del número 38, fa un mes, es va ordenar al responsable de les obres del solar del número 40 que assegurés l’edifi ci del número 36, una actuació que mai es va dur a terme.

Text i foto: ACN

CRÒNICA / LARIERA48

JOAN SALICRÚ. joansalicru.blogspot.com

05CRÒNIQUES

Èxit de la primera etapa de la Volta Ciclista a Catalunya, a Calella

Calella va acollir el passat 19 de març la primera etapa de la Volta Ciclista a Catalunya. El públic assistent va gau-dir d’un dia assolellat on la festa del ci-clisme va poder destacar encara més. A més, molts calellencs van acompanyar tant en la sortida com en l’arribada els ciclistes que va acollir la ciutat.

Des de l’Ajuntament de Calella es va destacar el gran èxit organitzatiu de la primera etapa viscuda a Calella, fruit de l’excel·lent coordinació entre l’equip de la Volta a Catalunya i l’equip municipal.

També es va agrair tota la ciutadania que sortís al carrer per donar vida al pas dels ciclistes i animar-los, reconeixent l’increïble esforç físic que representa una prova com aquesta.

Text: Ajuntament de Calella.

El president de Caixa laietana, Josep Ibern, i Josep Carreras en nom i repre-sentació de la Fundació Internacional Josep Carreras, van signar el passat 15 de març un acord de col·laboració en benefici de la lluita contra la leucèmia que porta a terme la fundació, nascuda el 1988 després de la recuperació del tenor Josep Carreras.

La Fundació Internacional Josep Carreras i Fons d’Art Olot tenen subs-crit un conveni de col·laboració en virtut del qual el Fons d’Art Olot edi-ta i comercialitza la Col·lecció d’Obra Gràfica Original a benefici de la Fun-dació. Aquesta Col·lecció, que enguany arriba a la sisena edició, consisteix en una sèrie limitada de 75 litografies de l’obra del pintor Àlvar Suñol i de 75 carpetes per lliurar les obres.

Els beneficis recaptats de la comer-cialització d’aquestes litografies es destinen íntegrament a la Fundació Josep Carreras.

Caixa Laietana aporta 18.000 euros per a cobrir les despeses de l’edició de les litografies i les carpetes correspo-nents d’aquest projecte.

FOMENT A LA GENT GRAN Caixa Laietana i el Casal de la Gent Gran de Sant Andreu de Llavaneres han renovat el conveni de col·laboració a través del qual l’Obra Social de Cai-xa Laietana ha recolzat les activitats que es desenvolupen al casal des de l’any 2002.

El passat mes de març, el president de Caixa Laietana, Josep Ibern i la presi-

denta del Casal de la Gent Gran de Sant Andreu de Llavaneres, Núria López, seguint amb la voluntat de col·laborar en l’atenció a la gent gran, van signar la renovació del conveni a través del qual l’Obra Social de Caixa Laietana farà una aportació anual fixa de 2.500 euros al Casal de Gent Gran de Llavanares durant tres anys, de 2012 a 2014.

Text: Caixa Laietana.

Caixa Laietana signa un acord de patrocini amb la Fundació Internacional Josep Carreras

06

La FAVM proposa als afectats per les participacions preferents crear una veu comuna

La Federació d’Associacions Veïnals va reunir una setantena d’afectats per les participacions preferents per plantejar la creació d’una plataforma. L’entitat veïnal va posar sobre la taula la im-portància de fer un front comú de les persones perjudicades per aquest pro-ducte financer d’alt risc. La Federació va celebrar una assemblea al parc de Cerdanyola en la qual es va proposar que cada associació de veïns dels bar-ris posés a disposició dels afectats de la zona un local per reunir-se, recollir la informació i després poder traspas-sar-la al conjunt de la ciutat i entitats comarcals i d’altres àrees que treballen en la mateixa línia.

Un cop més, els afectats per les par-ticipacions preferents han destacat la gravetat de la situació. La major part d’ells, persones grans i jubilades que no poden disposar dels diners que havien invertit en aquest producte financer. Alguns dels assistents a l’assembla del Parc de Cerdanyola, consideren que han estat enganyats i se senten inde-fensos davant d’una situació que els supera.

Accions com l’assemblea que ha con-vocat la Federació d’Associacions Ve-ïnals, per treballar conjuntament i fer sentir una sola veu dels afectats, són per molts dels assistents una petita es-perança en la situació en la qual es tro-ben. D’altra banda, alguns dels afectats també van afirmar que davant d’aques-ta problemàtica calen accions contun-dents i una protesta conjunta.

Uns 3.000 mataronins es podrien veure afectats pel presumpte frau de les anomenades participacions prefe-rents, un producte financer d’alt risc que bancs i caixes d’estalvi han estat comercialitzant de forma massiva en-tre els seus clients.

Text: Mataró Ràdio/Clara Sànchez.

CRÒNIQUES

Amma Teià, que va obrir les seves portes l’any 2005, compta amb 180 places de residència i 40 de centre de dia i està concertada amb la Generalitat de Catalunya.

La residència de gent gran Amma Teià, situada a l’Avinguda President Kenne-dy, 74, de Teià, ha obtingut el certificat del Sistema de Gestió de la Qualitat segons la norma ISO 9001:2008, ator-gat per l’Associació Espanyola de Nor-malització i Certificació (AENOR) després d’un procés d’implantació i auditoria desenvolupat durant l’any 2011, que es concedeix en reconeixe-ment a la qualitat dels processos as-sistencials que es duen a terme en el centre per millorar la qualitat de vida dels seus residents.

El certificat va ser recollit el passat 28 de febrer a Madrid pel director de la residència, Manel Vates, en un acte que va comptar amb la presència del director general del Mayor de la Comunitat de Madrid, José Ramón Menéndez Aquino; el Director Gene-ral d’AENOR, Avelino Brito; el presi-

dent del Grupo Amma, Jorge Galera; i el director general d’Amma, Javier Romero Reina.

A més d’Amma Teià, 11 centres més del Grup Amma van rebre el certificat i per tant, la companyia, una de les líders a nivell nacional en l’atenció a la depen-dència i la tercera edat, té ja acredita-des 22 de les seves residències.

Amma Teià va obrir les seves portes al maig de 2005 i, en les seves instal-lacions, acull una variada cartera de serveis per oferir a les persones grans una atenció per a les seves necessitats, a càrrec d’un ampli equip multidisci-plinari de professionals.

Text: Grup AMMA.

La residència Amma Teià obté el certificat de qualitat ISO 9001:2008 d’AENOR

L’Ajuntament de Vilassar de Mar, amb l’Oficina de Català, torna a impulsar el programa Voluntariat per la llengua, que posa en contacte voluntaris lin-güístics amb persones que volen parlar el català. Els últims 3 anys, s’han for-mat més de 100 parelles lingüístiques. Això vol dir que prop de 200 persones de Vilassar de Mar s’han involucrat en aquest projecte.

Per participar en una parella lin-

güística s’ha de ser major d’edat. El voluntari o voluntària ha de ser ca-talanoparlant i ha de disposar d’una hora setmanal durant un mínim de 10 setmanes per quedar amb l’aprenent. L’aprenent ha de tenir un mínim co-neixement del català, ha de parlar-lo encara que sigui amb dificultats, i ha de voler adquirir fluïdesa, perdre la vergonya per incorporar-lo d’una ma-nera natural a les activitats quotidia-

nes, laborals o en les seves relacions socials.

No es tracta de fer classes de català, sinó de compartir una hora de conver-sa amb una altra persona, durant la qual el voluntari facilita que l’aprenent s’expressi en català sobre temes de la vida quotidiana, i l’aprenent té l’opor-tunitat de fer servir el català sense por d’equivocar-se.

Text: Ajuntament de Vilassar de Mar

Torna el programa Voluntariat per la llengua

07

08

EL TEMA DEL MESBiblioteques per a tot tipus de lectorsLa xarxa de Biblioteques Municipals del Maresme de la Diputació de Barcelona ha crescut fins a comptar el passat 2011 amb més de 160.000 usuaris, un 38% de la població total de la zona. També es van realitzar al voltant de 3.700 préstecs diaris (2,4 préstecs per cada habitant) i superar-ne el milió en un any, el que suposa un increment de més de 70.000 en relació a 2010. Les biblioteques del Maresme són actualment, a més, grans equipaments que treballen en xarxa, llocs on llegir, amb l’epicentre del llibre, però també on també es genera cultura. La biblioteca pública Pompeu Fabra de Mataró exerceix les funcions de Biblioteca Central Comarcal. La seva directora, Sílvia Sebastián, ens explica quines són les propostes, reptes i objectius de les biblioteques maresmenques. Completem el tema parlant de les roses que es posaran a la venda durant la diada del 23 d’abril i d’algunes de les principals novetats editorials dels autors maresmencs.

La xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona compta al Maresme amb 23 centres. I tot i que les biblioteques de Vilassar de Dalt i Santa Susanna enca-ra no en formen part, sí que participen dins les accions que es duen a terme de forma conjunta. Per vertebrar-se i po-der donar un servei conjunt, la biblio-teca pública Pompeu Fabra de Mataró exerceix les funcions de Biblioteca Central Comarcal. “Consisteix, com està establert per llei, en liderar i co-ordinar la resta de biblioteques de la comarca i donar assessorament i su-port, a més de fer els serveis propis

de biblioteca municipal a Mataró”, explica Sílvia Sebastián, directora de la Pompeu Fabra.

Els usuaris que van a les biblioteques, a més de les activitats pròpies com els préstecs o els accessos a ordinadors, po-den rebre de primera mà les propostes conjuntes que fan els centres mares-mencs. Actualment duen a terme di-ferents accions com l’edició de la Guia de recursos de les Biblioteques del Ma-resme; punts de llibre i calendaris, que inclouen les dades de contacte; el Fes-tival Multipolar de contes per a adults, que pretén aglutinar amb una difusió

única les diferents sessions de contes per a adults realitzades durant tot l’any o la Trobada dels clubs de lectura de la comarca.

“El model de biblioteca que es bus-ca és totalment integrat en el teixit cultural de la ciutat i en la vida quoti-diana dels seus ciutadans. Els princi-pals objectius de la biblioteca pública actual són oferir recursos i serveis en mitjans diversos per atendre les necessitats dels ciutadans pel que fa a l’accés a la informació, el suport a la formació, el foment de la lectura i el desenvolupament cultural; alhora

09

que esdevenir un espai de relació, de lleure i de suport al desenvolupa-ment personal”, explica Sebastián. I entre aquests serveis destaca donar a conèixer el fons, recomanar lectures o compartir les activitats de la biblioteca amb el públic.

Els usuaris de les biblioteques hi van a buscar documents i informació de tota mena; poden participar a les tertúlies i clubs de lectura dirigits al públic adult, infantil i juvenil; assistir a tot un seguit d’activitats com són les hores del con-te, les conferències, les trobades amb escriptors, les presentacions de llibres, els recitals poètics; participar a premis literaris; tenir un primer contacte amb la informàtica i el món d’Internet par-ticipant a les sessions d’iniciació que es duen a terme; escoltar lectures en veu alta de contes per a adults o visitar les exposicions que s’ofereixen. “Un bon nombre dels usuaris que vénen actu-alment ho fan per connectar-se a In-

La directora de la biblioteca pública Pompeu Fabra, Sílvia Sebastián, en aquest equipament de la capital del Maresme.

ternet. Aquest servei ha esdevingut un pilar fonamental”, assegura la di-rectora de la biblioteca Pompeu Fabra.

D’altra banda, pel que fa a l’aplicació de les noves tecnologies, des de fa anys que a la xarxa de biblioteques munici-pals del Maresme s’ofereix el servei de Wifi, facilitant així que els usuaris es puguin connectar a Internet des del seu propi ordinador portàtil. També el ser-vei Internet i +, que dóna accés a Inter-net i a tot un seguit d’eines ofimàtiques. I pel que fa a la web 2.0, gairebé la to-talitat de les biblioteques disposen d’un bloc propi i hi són presents a les xarxes socials com Facebook.

A d’altres països es fa pagar pel prés-tec de llibres, un model que de moment

no s’aplica aquí. Però, davant de la situ-ació actual, podria ser que es plantegés? Sílvia Sebastián ens ho explica: “La fi-losofia de les biblioteques públiques es basa en la democratització de la informació i de la cultura i en la gra-tuïtat dels serveis, però si s’arribés al cas que els usuaris haguessin de pa-gar per algun dels serveis que s’ofe-reixen, sempre estaríem parlant d’un preu simbòlic i per tant, creiem que de forma general no es deixarien de prestar documents o de fer ús dels serveis en qüestió”. També afegeix que “tot i així, sempre hauríem de pensar en la població més desfavorida, que no tindria la mateixa facilitat d’accés a la informació, formació i cultura”.

CENTRES CULTURALS I ARXIUSEl paper que en els darrers anys han anat assumint les biblioteques públi-ques els situa com a equipaments cultu-rals que van molt més enllà de la difusió del llibre. Però com encaren la promo-ció de la literatura? La directora de la Pompeu Fabra comenta que “dins les missions de les biblioteques públi-ques s’inclou el foment de la lectura i en aquest sentit es realitzen accions com la presentació de llibres; les con-ferències; les trobades amb autors; l’edició de guies de recursos i de tries temàtiques; l’organització de premis literaris; la realització de mostres documentals; les sessions d’hores del conte, les visites guiades i de forma-

Els usuaris que van a les biblioteques poden rebre de primera mà les propostes conjuntes que fan els centres

Des de fa anys que a la xarxa de biblioteques municipals s’ofereix el servei de Wifi, facilitant la connexió a Internet

Les biblioteques públiques són equipaments culturals que van molt més enllà de la difusió del llibre

10

ció d’usuaris, entre d’altres”. A més, en alguns municipis, on no

n’hi ha, les biblioteques poden arribar a fer el paper d’arxius locals, tot i que aquesta no sigui la seva funció. Les biblioteques del Maresme, especial-ment en els darrers anys, han arribat a reunir uns fons d’història local força importants i variats i fomentar-ne el seu ús i coneixement. “És precisa-ment aquesta col·lecció local la que dóna un tret distintiu a cadascuna de les biblioteques municipals”, co-menta Sebastián. EL PERFIL DELS LECTORSEn termes generals, el lector de les bi-blioteques públiques està “informat” i des d’aquests centres, també, es treba-lla perquè sigui així. “Precisament la nostra missió és posar a l’abast dels ciutadans totes les fonts d’informa-ció necessàries perquè ho estiguin. D’altra banda, seccions com la de la premsa diària o el servei d’Internet sempre tenen públic, per tant hem d’entendre que els ciutadans tenen interès per estar informats”, afirma Sebastián.

En els darrers anys, a més, s’ha incor-porat amb força un públic familiar al qual també es dóna un important ser-vei. “Es pot afirmar que les activitats de foment de la lectura per al públic familiar estan molt consolidades dins l’oferta cultural dels munici-pis, així, tenen una programació de l’hora del conte dirigida al públic en general, força important i estable. Moltes de les sessions es realitzen amb professionals de l’animació de gran qualitat. D’altra banda, algunes biblioteques de la comarca també organitzen bibliogincames famili-ars, on nens i adults han de resoldre un seguit de proves lligades a una te-màtica en concret. Aquestes tenen també un gran èxit de participació”, conclou la directora de la biblioteca de la capital del Maresme.

Text: Albert Calls / Fotos: Olga Boix

Durant aquests dies, les llibreries de la comarca comencen a omplir-se de les novetats editorials dels autors del Maresme. Al moment del tancament d’aquesta edició, destaquem alguns dels títols que es podran trobar, als quals caldrà afegir-ne d’altres que s’incorporaran tot el mes d’abril i dels quals parlarem en properes edicions de TRIBUNA Maresme.

L’escriptora Care Santos, de Mataró, proposa per aquest Sant Jordi una nova novel·la, Fosca, en clau de narratiava fantàstica i pensada princi-palment per a un públic jove, però que podran llegir els seguidors de totes les edats d’aquesta narradora.

El guionista i escriptor Pep Bras, de Premià de Mar, torna a la novel·la des-prés de molt de temps amb La vida en siete minutos, publicada per l‘editorial Seix Barral.

Qui vulgui llegir l’obra del periodista i escriptor Rafael Vallbona, de Premià de Dalt, té dues opcions: una, la novel-la Camins damunt les dunes, emmar-cada en una col·lecció jove, però tam-bé oberta a lectors d’altres edats, amb aventures al desert i relat d’iniciació del seu jove protagonista. L’altra, per als amants del ciclisme, un llibre de regal que recupera a través del text i la imatge la nostra història més recent, ‘Volta’ a Catalunya 1911-2011. Un se-gle d’esport i país.

De l’autor de Premià de Dalt Valerià Pujol, del qual enguany fa 20 anys de la seva mort, Cossetània Edicions ha recuperat una de les seves obres més polèmiques, el recull de contes eròtics Els conys saborosos.

L’escriptor Jordi Carrión, de Mataró, presenta de la mà dels segell Anagrama, Crónicas ejemplares, en el qual reuneix peces del millor periodis-me literari llatinoamericà i espanyol contemporani.

Pel que fa a poesia, destaca el Premi Carles Riba 2011, Llum d’Irlanda, de Marcel Riera. D’altres títols d’interès d’autors vinculats amb la comarca són el ‘XV Premi Alella a Maria Oleart’, que ha guanyat Laia Llobera amb Més enllà dels grills i que publica La Co-marcal Edicions; o el poemari Gel, de

l’autor mataroní Joan Carles Gonzàlez Pujalte, guardonat amb el XIV Premi de Poesia ‘Paco Mollá’ 2010. També, de l’autora masnovina Anna Rossell, Quadern Malià/Cuaderno de Malí.

I encara més propostes per a aquest Sant Jordi són la novel·la juvenil, en clau de viatges, aventures i realisme ben actual, Esclats a la jungla, de Javier Cisneros, vinculat al Baix Maresme.

També, l’autor mataroní Jordi Lo-

pesino presenta Cazadores de cometas, tres històries de ciència ficció.

La nit als armaris reuneix un seguit de narracions de Raquel Piccolo que mostren un univers arrelat al món rural i teixit de modernitat. És el primer lli-bre d’aquesta autora vinculada al Ma-resme que condueix clubs de lectura.

I per acabar, un títols de l’incansable historiador masnoví Joan Muray, ben suggeridor: La barretina. Símbol de lli-bertat, que ens parla de tot el que dóna de si aquest tradicional capell.

Entre molts d’altres llibres d’au-tors maresmencs que es poden trobar aquests dies i que podeu comprar les llibreries de la comarca. I el Dia de Sant Jordi, no hi falteu!

Text: Redacció

Novetats editorials dels autors del Maresme

EL TEMA DEL MES

11

Set milions de rosesEl Mercat de Flor i Planta Orna-mental de Catalunya, a Vilassar de Mar, tot un referent del sector, cal-cula que per a aquest Sant Jordi es comercialitzaran uns set milions de roses a tot Catalunya.

Una de les claus d’aquest 23 d’abril, apunten, és que cau en dia laborable i això afavoreix les vendes de roses, sobretot en els grans nu-clis de població. El Mercat de Flor i Planta, pel que fa a les roses comer-cialitzades, explica que el 20% seran de producció local; un 30% arribarà de Sud-amèrica; un altre 30%, del mercat holandès; un 10% del llevant i del sud espanyols; i l’últim 10%, de l’Àfrica. En relació als seus colors, es preveu que el 80% de les vendes seran de roses vermelles i la resta, d’altres, des del groc al blanc passant pel blau.

La comercialització de flors i plan-tes en general ha minvat a causa de la crisi, repercutint en la producció local. Però la de rosa no n’ha quedat afectada. Enguany, els productors del Maresme i del Baix Llobregat han aconseguit la millor producció

possible per satisfer el màxim nom-bre de clients. Així, les varietats més conreades a Catalunya han estat la Lovely Red, la Red Monarch i la Samurai, en vermell. Quant a les de colors, les opcions es multipliquen. La producció de rosa al Maresme es caracteritza per la seva qualitat. Les plantes creixen en hivernacles i amb unes condicions climàtiques clara-

ment favorables. El mes d’abril és força intens pel

que fa a la venda de flors i plantes, ja que, poc després de Sant Jordi, se ce-lebra la Mare de Déu de Montserrat (27 d’abril). A més, el 7 de maig és el Dia de la Mare. Per tant, si la diada va bé, l’oferta local de roses s’acabarà per Sant Jordi.

Text: Redacció

El punt de llibre dels comerços del Masnou

Per a la Diada de Sant Jordi els comerços as-sociats a la Federació del Comerç, la Indús-tria i el Turisme del Masnou, s’impliquen en un dia tan assenyalat en les nostres tradici-ons i en col·laboració amb l’Ajuntament i les escoles de la vila, faran el tercer Concurs de Punts de Llibre. És un concurs adreçat als nens i nenes de les escoles del Masnou dels cursos de 2n, 3r i 4t de primària.

Un jurat format pels representants de la Federació del Comerç i l’artista masnoví Carles de la Torre, serà qui determinarà el primer, segon, tercer i quart premi.

Al nen o nena que guanyi el primer premi se li regalarà un televisor de 19” i el seu punt de llibre serà publicat i lliurat a tots els co-merços federats per a què es puguin repartir durant la setmana de Sant Jordi als seus cli-ents. El segon, tercer i quart classificat, tam-bé tindran un premi al seu esforç.

Animeu-vos a comprar a les botigues federades, identificades amb el cartells a l’entrada de l’establiment de Comerç fede-rat, Comerç de Qualitat, i que durant tota la setmana de Sant Jordi, del 17 al 23 d’abril, us regalaran i podreu gaudir del punt de llibre guanyador!

Text: Federació del Comerç, la Indústria i el Turisme del Masnou

EL TEMA DEL MES

12

GENT DEL MARESME ENTREVISTA A MARCEL RIERA, ESCRIPTOR I POETA

“Jo duc una determinada Irlanda amb mi”Marcel Riera (Badalona, 1956), viu a Premià de Dalt i ha guanyat el Premi Carles Riba 2011, el més prestigiós de la Literatura Catalana en poesia, amb Llum d’Irlanda. També ha publicat Lluny (Viena, 2006), L’edat del coure (Vi-ena, 2008; Premi Vila de Martorell de Poesia 2007) i Finestrals (Labreu, 2009), la traducció catalana de High Windows, el quart i penúltim poemari de Philip Larkin. Ha traduït de l’anglès l’obra de Joseph Brodsky, James Fenton i Rumer Godden i és codirector de la col·lecció Cercle de Viena.

‘Llum d’Irlanda’, amb el qual ha obtin-gut el Premi Carles Riba 2011, és una obra que ha escrit en set anys de feina. L’Irlanda que ens hi mostra és, de fet, el producte de la seva mirada interior. Ha volgut plantejar un joc de miralls per al lector?

Sí, també, però no de manera forçosa. Crec que el llibre es pot llegir com un viatge –literari, mític– per Irlanda, bus-cant aquella llum que a vegades, des de la distància, ens ajuda a veure millor les coses i, indirectament, a coneixe’ns no-saltres mateixos. Però també, per con-trast o per contraposició explícita, el lli-bre juga amb l’allà i l’aquí. Això permet dir coses de manera indirecta sobre la realitat pròpia i, en darrer terme, sobre

un mateix, que és de qui solem parlar els qui escrivim. S’ha proposat la creació d’un mite literari i nacional, com apuntava Francesc Parce-risas en la presentació que va fer-se del llibre a Premià de Dalt? Un pot pensar en la Sinera-Arenys d’Espriu, però dels temps 2.0.

No tinc aquesta pretensió. Li agra-eixo a en Parcerisas la insinuació però em dono per satisfet si s’hi llegeix al-guna cosa ben dita o interessant sobre Irlanda, sobre Catalunya o sobre el Ma-resme –que treu el cap en alguns dels poemes–. És clar que, un cop el llibre és dels lectors i també dels crítics, aquests són lliures de veure-hi o d’imaginar-

MAR

GARI

DA

AMEN

GUAL

/ A

CN

13

hi el que creguin, fi ns i tot coses de les quals l’autor no n’és conscient. No li preguntarem si ha anat a Irlanda, però la lectura dels poemes va desvet-llant gradualment un joc de complicitats que estableix amb el lector. La poesia, com a construcció d’universos literaris complexos, demana un lector més pre-parat generalment que el d’altres gène-res literaris?

En primer lloc li agraeixo que no em pregunti si he estat a Irlanda. Imagi-ni’s la de vegades que algú li preguntà a Stendhal si havia participat, com Fabri-zio del Dongo, a la batalla de Waterloo. O si algú es va atrevir a demanar-li al Dant si realment havia anat al Purgato-ri i a l’Infern… Pel que fa a la literatura, això no té cap importància, oi? Diguem, doncs, que jo duc una determinada Irlanda amb mi!

Crec que tothom pot llegir de tot i entendre-ho d’acord amb les pròpies capacitats, coneixements o claus que es tinguin. Una lectura feta a una determi-nada edat mai no ens diu el mateix que feta en una altra: l’obra deu ser la matei-xa però nosaltres no.

D’altra banda crec que una bona novel·la o una bona obra de teatre també solen demanar una certa preparació del lector. Però això no ho saps mai: tu es-crius i esperes que alguna cosa n’arriba-

rà. En qualsevol cas jo no em tinc per un escriptor difícil i sempre miro d’aplanar el camí i de donar pistes, sense deixar de dir el que vull i fent-ho d’acord amb la meva manera d’entendre l’escriptura. Com ha explicat, entre els seus referents hi ha els autors anglosaxons contempo-ranis. En aquest aspecte, quins destaca-ria entre els seus preferents?

La llista seria massa lllarga i jo pecaria de pedant si digués tots els que recor-do…o que voldria que m’haguessin in-fl uït, vaja. Però posi-hi uns quants d’an-glesos (William Wordsworth, Thomas Hardy, Wystan Auden, Philip Larkin, John Betjeman, Louis MacNeice), sumi-hi alguns d’irlandesos (W.B.Yeats, Patrick Kavanagh, Seamus Heaney). I encara hi pot afegir Leopardi, Milosz, Szymborska, Montale, Frost, Sagarra, Carner….i tots els clàssics xinesos del segles VII i VII…. O sigui, jo només sóc un deixeble o un epígon de tots aquells que m’han precedit i que m’embadalei-xen. El domini de la llengua, essent-ne agosa-rat o una poètica descriptiva, són virtuts tècniques que Parcerisas destaca del seu recull. En el cas de l’idioma, vostè mateix n’apunta en el poema “El viatger de la llengua” la importància. Però la poesia en català també ha pecat, sovint, d’un

llenguatge elitista i llunyà de la realitat. On se situa el seu treball en aquest as-pecte? Es pot crear una proximitat amb el lector sense claudicar en la qualitat del fons i de la forma?

La resposta més sincera seria: “No en tinc ni idea”. Ara mateix em ve al cap Salvat-Papasseit, home d’origen humil i de formació autodidacta. Feia una poe-sia molt sentida amb un llenguatge pla-ner, paraules inventades i una sintaxi heterodoxa. I l’entenia i l’entén tothom. Fins i tot l’estimen. No sé com s’ha d’es-criure per arribar a molta gent ara ma-teix, però segur que s’ha d’escriure bé si vols arribar a algú ara i demà i sempre i que no se’n cansin. El que costa –i ja no depèn de tu– és que un lector es prengui la molèstia de llegir-te per primera ve-gada. Tu només has de mirar de fer-ho bé.

Després d’escoltar la seva veu poètica, es pot interpretar en el seu posiciona-ment com a autor un cert desengany. Ni Irlanda és el que ens mostren, ni Catalunya tampoc... què ens queda, doncs, la poesia?

No és ben bé això. Tant d’un país com de l’altre se’n poden extreure metalls preciosos… i ganga. Com de la vida. Però quan un pretén escriure coses se-rioses i versemblants a una certa edat ja no pot ser ingenu. Potser vostè destaca

Llibre inspirat pels clàssics moderns anglosaxons, Llum d’Irlanda és un poemari en el qual Irlanda hi és, però no deixa de ser una excusa de l’autor per parlar d’ell i del seu país. L’escriptor Francesc Parcerisas ha destacat d’aquest treball que Riera s’ha proposat la construcció d’un mite literari i nacional, fent especial esment d’un domini agosarat de la llengua i d’una poètica descriptiva. L’autor ha guanyat el Carles Riba des-prés que l’any 1983 ho fes un altre escriptor de Premià de Dalt, Valerià Pujol. Parlem amb ell de literatura en la recta d’aquest Sant Jordi.

14

alguns poemes en què li sembla veure desengany o escepticisme –perquè d’ai-xò n’hi ha cada dia i no pretenc evadir-me’n– però crec que n’hi d’altres a les antípodes. La poesia no és més que una mica de tot plegat, en uns quants versos i, quan funciona, amb una concentració molt alta de sentit i una forma eficaç.

El Carles Riba ha projectat el seu treball, però és autor d’altres llibres, uns pocs. Hi ha una evolució permanent en la seva obra? Cap a on encararà ara les noves propostes que escrigui?

Pot ser que les coses que publiqui en el futur ja les tingui escrites… No he fet cap llibre que sigui el producte escric-te d’allò que acabo d’escriure, de l’estil “aquí teniu els meus últims 50 poe-mes…” No. Crec que canvio els punts de vista però els temes són fa o no fa els mateixos. Escric, tradueixo, guardo, observo… i, de tant en tant, m’adono que alguns poemes s’ajunten amb d’altres i acaben conformant un llibre mentre que d’altres queden aïllats, a l’espera de companyia. No hi ha pressa perquè tinc la impressió que seré l’autor d’un sol lli-bre, tan llarg com el temps i les meves capacitats ho permetin. En la seva tasca editorial, com a impulsor de la col·lecció ‘El Cercle de Viena’, treba-lla per recuperar els clàssics moderns en català. La nostra cultura està mancada de traduccions de qualitat?

N’hi ha hagut i encara n’hi ha, de bo-nes traduccions, però no tantes com abans. Potser perquè la feina ingent de Proa amb la històrica col·lecció “A tot vent” i després d’Ed. 62 amb “El balan-cí”, els “Clàssics Moderns” d’Edhasa o un període de Columna ja van abastir el mercat català de la majoria del que ano-menem clàssics moderns. Ara, d’inèdits sempre n’hi ha i a “El Cercle de Viena” ja en portem 32 i encara ens en queden! Certament alguns ja demanen noves traduccions perquè els llibres s’esgoten, no es troben i fins i tot la gent desconeix que mai hagin estat traduïts. I la llengua també ha canviat durant els darrers, po-

sem, 50 anys. Però li asseguro que si ara mateix algú volgués llegir els grans clàs-sics en català no se’ls acabaria.

Vostè mateix fa de traductor. Ja sap que es diu que traduir és una certa traïció a l’obra original. Quan es posa a traduir com afronta la distància amb la llengua i la cultura de l’autor? Quin ha de ser-ne el resultat final?

El resultat final ideal ha ser tal que permeti que el receptor senti –en l’abast més ample de l’accepció– exactament el mateix que sent el lector del llibre en llengua original. Per arribar-hi, cada tra-ductor fa servir el seu camí. Cal sempre una traïció justificada i agraïda, aquella que ens faci creure que l’autor, en cas de saber català, diria: “és això!”

La literatura catalana dels darrers anys sembla molt preocupada per assolir el gran públic, en detriment d’una certa qualitat. És compatible tenir una litera-tura popular amb una de més elitista, o una es menja l’altra?

En un país normal, sense un Estat que

no només no ens defensa sinó que tre-balla a favor d’una altra llengua i a falta d’un Estat propi que ho faci amb tota normalitat, crec que aquesta pregunta ja no me la faria. Dit això, de qualitat sempre n’hi ha hagut, sempre, sobretot al segle XX. I jo diria que Sagarra era popular, que Pla era popular, que Rodo-reda també ho era i que ara mateix hi ha una pila d’escriptors dels quals s’espera la seva darrera obra, que són traduïts, apreciats i, sobretot, llegits. I de litera-tura en el sentit més de consum també n’hi ha: pensi en tots els anomenats “mediàtics” que pel sol fet de sortir a la ràdio o a la televisió publiquen llibres i els venen. Hi ha de tot. Tenims bons lectors en català o estem en dèficit en aquest aspecte? La normalitza-ció dels darrers anys ha estat efectiva, té fonaments sòlids?

Cregui’m que no ho sé. N’hi ha molts, de lectors, però sempre em sembla que són pocs. Tinc la impressió que el co-neixement del català és molt ampli però més passiu que actiu. Tothom el pot en-

tendre però només uns quants es posen a llegir-lo. El context acomodatici al castellà tira molt. I després hi ha una gran majoria que no llegeixen gairebé res: diaris esportius i/o revistes del cor. Per tal que el treball d’un autor sobrevis-qui al pas del temps, què ha de tenir?

Crec que bàsicament ha d’estar ben escrit i ha de tenir alguna cosa intrans-ferible, que l’identifiqui i el faci diferent de qualsevol altre; ha de ser bo: perquè la història ho demostra. Pot ser que d’al-gun de bo no se’n recordi gairebé ningú però el que és segur és que, els dolents, els ha oblidat tothom. Ja no sabem qui eren… i prou feina tenim a recordar els bons, oi? Ara, no sabria dir-li quan un autor és bo o no ho és: es redueix a una impressió que tens –“aquest és tan bo que perdurarà… aquell està bé però pot-ser que no vagi més enllà dels seus coe-tanis”–. La línia divisòria la marcarà el judici del futur i allà no hi ha estat ningú que ara sigui aquí.

Text: Albert Calls.

L’escriptor Francesc Parcerisas va presentar ‘Llum d’Irlanda’ a Premià de Dalt. A la dreta de la imatge, Marcel Riera.ALBERT CALLS

15

CULTURA

El president de l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC), Joaquim Fernàndez, el director del Museu de Mataró, Carles Marfà, i la comissària de l’exposició, Alexandra Prats, van presentar el passat 30 de març en roda de premsa la nova temporada expositiva de Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró titulada “Mar de fons” on s’experimenta per primera vegada amb realitat augmentada per reconeixement d’imatges. La mostra, en la qual el mar serà l’eix conductor de les diferents sa-les d’exposició, es podrà veure fins al 29 de setembre de 2013.

Joaquim Fernàndez va destacar en la roda de premsa la importància del mar tant per a la ciutat com per a les perso-nes i “la novetat d’apostar en aquesta exposició per les noves tecnologies com una eina per conèixer millor l’art”.

Entre les novetats d’enguany desta-ca l’exposició central de la temporada, “Mar de fons. La col·lecció”. Aquesta mostra presenta obres de temàtica ma-rina dels fons municipals, amb un pro-tagonisme destacat dels artistes locals -especialment Jaume i Jordi Arenas-, distribuïdes en sis àmbits i seguint un fil argumental que destaca les diferents facetes que la relació mar-artistes ha suscitat. Els visitants, a més de contem-plar-les, poden interactuar utilitzant el telèfon mòbil.

L’aplicació dissenyada per l’empresa mktcultural permet el reconeixement directe de l’obra, combinant elements

El Museu de Mataró fa servir les noves tecnologies en una exposició pionera

virtuals sobre un context real. L’expo-sició incorpora la realitat augmentada dins el seu discurs museogràfic mit-jançant el reconeixement de les obres utilitzant dispositius mòbils. Així, l’obra enfocada amb un mòbil de nova generació o una tauleta tàctil és auto-màticament identificada, apareixent en pantalla informació que se superposa a la imatge real i que permet enllaçar amb l’article corresponent de Viquipèdia. És la primera vegada que s’utilitza aquest tipus d’aplicació en el reconeixement de les imatges en l’àmbit de museus.

L’exposició anirà evolucionant amb les aportacions que el públic faci a tra-vés de la pàgina de Facebook (facebook.com/MuseudeMataro), on es podran votar quines obres del fons es volen veu-re exposades, a la vegada que es podran proposar les creacions pròpies (pintura, fotografia, vídeo, objectes, text) que evi-denciïn com cada persona viu la relació amb el mar.

El públic té un paper molt important en l’exposició ja que podran exercir el rol de comissaris i es podrà veure el resultat dels treballs que puguin fer els visitants de Ca l’Arenas a través del Facebook. Aquest projecte neix de la col·laboració amb l’empresa Mcatecultural/Alteroids i sota el comissariat d’Alexandra Prats.

La temporada va començar també presentant l’exposició temporal itine-rant a la planta baixa de Ca l’Arenas titu-lada “Retrats de mar”, una coproducció amb la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana (a la qual pertany el

Els visitants poden obtenir més informació de l’obra a través de realitat augmentada. A l’es-querra, Retrat de pescador, de Jaume Arenas.

Museu de Mataró) i que es podrà veure fins al 3 de juny. Aquesta col·laboració exemplifica la línia de treball que ha buscat des del seu naixement Ca l’Are-nas Centre d’art del Museu de Mataró de treballar amb altres museus, centres d’art i artistes locals i forans, com en-guany ho fa amb l’Associació Sant Lluc per l’Art de Mataró, la Fundació Josep Niebla, els hereus del mataroní Rafael Estrany i altres artistes.

Text: Ajuntament de Mataró

16 CULTURA

El Consorci Museu d’Art Contempo-rani de Mataró, format per l’Ajunta-ment de Mataró i la Fundació Privada Carmen & Lluís Bassat, va celebrar el passat 8 de març la segona trobada de “Els dijous a la Nau Gaudí”, amb la par-ticipació dels artistes David Salvadó i Perecoll. Tots dos, juntament amb el crític d’art Pere Pascual, que va actu-ar de moderador, van debatre sobre la Galeria Tertre en el marc del cicle de conferències “La ciutat i la història de l’art”.

La taula rodona va girar sobre la im-portància i la influència de la Galeria Tertre a la ciutat de Mataró, i tots els participants van aprofitar també per glossar la figura d’en Nicolás del Río, el seu propietari. Cal esmentar que la ga-

La Nau Gaudí acull un debat sobre la Galeria Tertre

leria va ser seleccionada per participar a la fira ARCO a Madrid en les edicions del 1983 al 1986 i que fins a la seva des-aparició, va desplegar una enorme acti-vitat expositiva amb els millors artistes del moment.

Totes les conferències d’aquest cicle, que es va inaugurar al febrer amb una primera dissertació del crític i sociòleg de l’art Arnau Puig sobre “Gaudí, inici-ativa i invenció a la nau de la Cooperati-va la Obrera Mataronense”, se celebren el segon dijous de cada mes a les 19.30 h a la seu de la Col·lecció Bassat a la Nau Gaudí de Mataró (carrer de la Coope-rativa, 47). Les trobades s’agrupen sota tres temàtiques diferents: “Gaudí ar-quitecte”, “Una obra comentada per un artista” i “La ciutat i la història de l’art”.

Aquestes activitats se sumen a d’al-tres ja en marxa a la Nau Gaudí com les visites guiades per a grups o el pro-grama endegat amb les escoles, que permet oferir visites adaptades als tres cicles educatius, i tallers també per a cada cicle. D’altra banda, el tercer diu-

menge de cada mes s’ofereix una acti-vitat familiar a les 11.30 h, que adapta els tallers escolars als nens que visiten la Nau.

Text: Consorci Museu

d’Art Contemporani de Mataró.

Un moment de l’acte cultural a la Nau Gaudí.

17

Més conegut en la seva faceta d’escultor, Joan Rebull (Reus, 1899-Barcelona, 1981), va ser també dibuixant, gravador i pintor. La Fundació Palau presenta la primera gran retrospectiva dedicada a aquest vessant de la seva obra. Joan Rebull. Dibuixos, pintures i gravats pre-senta 43 dibuixos, pintures i gravats i 10 escultures, procedents de col·leccions

La Fundació Palau de Caldes d’Estrac presenta la primera retrospectiva de Joan Rebull

privades, moltes de les quals s’expo-sen per primera vegada. Una bona part dels dibuixos provenen de la col·lecció del marxant i editor Joan Merli (1901-1995) i havien estat perduts fins fa molt poc. La mostra té un caràcter reivindi-catiu: presenta Rebull com un gran di-buixant que concep aquesta expressió del seu treball com un art autònom, al

marge de l’escultura. Rebull va tenir una relació estreta amb Josep Palau i Fabre. Amic de la família, Rebull i Palau es van trobar a París el 1946: l’un exiliat de la guerra; l’altre, fugitiu de la Barcelona franquista. Aquesta exposició és un re-trobament i un homenatge.

Text: Fundació Palau.

CULTURA

Caixa Laietana convoca el Premi Iluro 2012Caixa Laietana ha difós les bases de la 54a convocatòria del Premi Iluro de monografia històrica que té una dotació de 9.000 euros i s’atorga al millor treball inèdit sobre Mataró o sobre la comarca del Maresme, tant de caràcter general, com sobre un determinat període o tema (art, arqueologia, economia, folklore...). El premi es fa extensiu a estudis sobre memòries, diaris, fons documentals, com també a biografies i autobiografies que constitueixin una aportació d’espe-cial interès per al coneixement del pas-sat històric de Mataró i el Maresme. Els treballs que vulguin optar al Premi Ilu-ro 2012 s’han de presentar abans del 14 de setembre al Centre de Cultura Caixa Laietana (Carrer Palau, 18 de Mataró).

Els treballs que optin al Premi han de ser inèdits, raó per la qual no poden ha-ver estat premiats en altres certàmens. Es presentaran escrits en català, pre-ferentment, o bé en castellà, per tripli-cat exemplar. S’hi podran adjuntar les il·lustracions que es creguin oportunes per a completar l’obra, o bé caldrà indi-car el lloc on poden ser trobades.

Els originals seran lliurats anònima-ment. En cap cas no hi ha de constar el nom de l’autor. Per garantir la reserva, cal acompanyar els originals d’un sobre, a l’exterior del qual només hi figurarà el títol del treball i un lema o pseudònim.

Text: Caixa Laietana.

18 CULTURACULTURA

SOTA LA COL

ESPAIS DE POESIA: UNA CITA PRIMAVERAL A ALELLA

Que aixequi la mà qui pensi que a les diferents localitats del Maresme no es fan activitats amb un vessant creatiu i social interessant. Tampoc us demano que fixeu el llistó de l’al-ta cultura però sí amb experiències artístiques de proximitat i obertes al públic que us aportin quelcom posi-tiu. Aquesta primavera, podeu com-provar-ho a Alella, amb el festival Espais de poesia, entre el 13 i el 23 d’abril. Us donarà l’oportunitat de gaudir de la poesia amb tranquil·litat i amb els diferents sentits a través de recitals; una caminada literària i un passeig poètic; reinterpretacions vi-suals en una exposició a Can Manyé, espai d’art i creació; o bé escoltar obres poètiques musicades; assistir a la Tercera trobada de poetes del Maresme i al lliurament dels premis de la fase local de la XXIX Mostra Li-terària del Maresme; també a Poesia als quatre vents dins del cicle ‘Poesia als parcs’...

El programa del festival es repar-teix en diferents espais i equipa-ments públics de la població i també es singularitza per la seva vessant social i intergeneracional amb lec-

tures de poesies per a les àvies i els avis de les residències; la celebració de Sant Jordi amb les llars d’infants i activitats escolars.

Segurament, les dificultats d’una àmplia difusió impedeixen un major grau de coneixement d’experiències culturals com aquesta que tanmateix té un bagatge en forma de reeixides experiències organitzatives des del 2008, però potser ja està bé d’allò que cada terra fa sa guerra, i és hora que ho coneguem de primera mà. Us hi animeu?

El programa complert podeu con-sultar-lo a www.alella.cat.

JORDI ALBALADEJOhttp://elturnemimecanic.blog.cat

Alella aposta per renovar la Trobada de Poetes del MaresmeLa música i les lletres del grup Nikosia i cinc veus de poetes de la comarca, s’entrellaçaran al Centre Cultural de Can Lleonart el proper divendres 20 d’abril per donar forma a un muntatge itinerant que vol mostrar la poesia actual que s’escriu a la comarca.

Renovar-se o morir. Els organitzadors de la Trobada de Poetes del Maresme, emmarcada en el programa Espais de Poesia que promou l’Ajuntament d’Ae-lla, han volgut buscar un nou format per al recital de poetes de la comarca que es fa per tercer any.

Així, divendres 20 d’abril a les nou de la nit, Can Lleonart serà l’escenari d’un muntatge en el qual el grup de pop folk Nikosia interpretarà sis temes de la seva trajectòria, alternant-se amb les veus en directe de cinc poetes actuals d’estils i trajectòries diferents de la comarca que llegiran els seus poemes: Núria Ló-pez (Cabrera de Mar), Montse Assens (Premià de Dalt), Maria Antònia Grau (Premià de Mar), Joan Carles Gonzàlez

Pujalte (Mataró) i Marcel Riera (Premià de Dalt), guanyador aquest darrer autor del prestigiós Premi Carles Riba 2011.

Els organitzadors de la Trobada de Poetes del Maresme han reorientat el muntatge amb el nom Nikosia+Poetes del Maresme i tenen previst fer-lo iti-nerant a d’altres indrets de la comarca, mantenint el grup Nikosia i canviant, però, els poetes, per donar espai al mà-xim de veus possibles.

“Pensem que aquesta manera d’acostar la poesia a través d’un mun-tatge en el qual es mostra el treball d’un grup com Nikosia, de fortes ar-rels al món literari i la poesia de la veu dels seus creadors, presentant-ho tot com una antologia viva, es pot completar amb d’altres recitals en els quals incorporarem nous poetes de la comarca, perquè n’hi ha molts que tenen obra de qualitat i d’aquesta manera els volem apropar al públic que vulgui conèixer-los”, asseguren els organitzadors de l’acte cultural, que també afegeixen que d’altres municipis de la comarca ja s’han mostrat interes-sats per acollir l’espectacle.

Pel que fa al grup NIKOSIA, és un

projecte fundat per l’escriptor i compo-sitor Francesc Miralles i format bàsica-ment per creadors del món editorial. Va néixer al barri de Gràcia (Barcelona) al setembre de 2008. Tant el mateix Mi-ralles com alguns dels seus membres, mantenen una forta vinculació amb el Maresme. Amb experiències i gustos musicals diversos, tots els components de la banda convergeixen en una passió

pel pop folk intimista i alternatiu, de la qual va sorgir aquesta proposta, tan original com introspectiva, entre el pop existencial, el lirisme místic o fins i tot el punk suau. Han enregistrat diversos CD amb Warner Music. Canten en ca-talà, castellà i anglès i amb una especial sensibilitat en els seus temes per la lite-ratura i la poesia.

Text: Redacció.

El grup Nikosia assajant en el seu estudi

19

El mes d’abril, el poble de Teià es vesteix de cultura i retrospectiva històrica per commemorar el quarantè aniversari del moviment associatiu i cultural dels anys setanta, d’on van sorgir les AAVV (Associació de Veïns) i el Moviment Cultural del Jovent de Teià (MCJT) com a principals exponents. Tot va començar quan, en plena transició, un grup de joves va posar en marxa diverses iniciatives culturals i d’oci per tal de revitalitzar el poble, que en aquell moment tenia una activitat força

CULTURA

MICRORELATS

TANGO

Aquesta dona quasi tena-lla l’ànima senzilla i salada d’aquest mariner que en tres hores ja serà lluny d’ella i de tot damunt del llom voraç d’una mar opaca, amb la llumeta del seu record perdent oli i cada cop més a prop d’altres costes i qui sap si –ell ho nega– d’altres fe-bleses.

Per això aquesta cançó, aquest negre al piano; negre d’un negre forat d’una ciutat tan negra. Per això aquesta dona que balla sola, aquesta ginebra brutal que se li clava al pit i a l’espatlla i la fa infeliç per tantes infelicitats acumu-lades. I per això per dins, mig borratxa, plora com sap plorar i repeteix en un idioma que no sap –digues que m’estimes, que m’estimaràs, que tornaràs– es-perant una mentida pietosa, una veritat a mitges. I per això a aquesta dona de veu aspra ell l’amanyaga i demana gots i més gots i ella paraules i més paraules que ell calla.

I no volent, arriba l’alba amb les seves condemnes, fracassos i fantasmes i a ella li defalleixen les cames i ell es desfà de l’abra-çada i surt al que encara queda de la matinada prest a salpar en un vaixell de mala estampa.

I dins la taverna la dona apa-ga els ulls i la mestressa els llums de gas i fa fora les putes fracassades. Però deixa a posta encesa una bombeta, com a far per a un proper nàufrag sense promeses que arribarà segur amb el mercant de la tarda.

JOAN CARLES GONZÀLEZ PUJALTE

Teià ret homenatge al moviment associatiu i cultural dels anys 70

limitada per al jovent. Amb la complicitat d’alguns adults, aquells adolescents van aconseguir tirar endavant un butlletí de periodicitat mensual durant sis anys –el Quelcom-, van impulsar la creació de la coral Esclat i Picarol així com de l’Arxiu Històric, o van organitzar concerts amb els principals exponents de la Nova Cançó, i la primera Setmana Cultural de Sant Jordi l’any 1977. No és casualitat, doncs, que hagin escollit aquestes dates per retre homenatge a aquella època. Es tracta d’una iniciativa impulsada pels

mateixos protagonistes del Moviment que, quaranta anys després, tornen a mobilitzar-se.

Els actes de celebració inclouran di-verses activitats, que s’inauguraran el divendres 13 a La Unió amb una com-pleta exposició sobre l’època i que cul-minaran el dia de Sant Jordi amb una sessió de Cine Fòrum sobre Teià als anys setanta. També hi haurà una con-ferència a càrrec de Juan José López.

Burniol, el 20 d’abril. A La Palma es podrà veure l’espectacle de música i

teatre “Les veus d’un temps” el dia 14, i l’endemà Quico Pi de la Serra oferirà un recital per recordar el concert que va fer gairebé quaranta anys enrere. Un altre revival musical arribarà amb el Music Pist, que el dissabte 21 omplirà la Pista de música dels anys setanta tal com es va fer aleshores.

Per acabar, qui ho desitgi es podrà endur un exemplar del llibre Quelcom de nou. Història de l’activisme social i cultural a Teià. 1972-1980, un minuci-ós recull de les accions i els testimonis d’aquella època que s’ha editat expres-sament per a l’ocasió.

Text: Ajuntament de Teià.

20

L’actuació de la formació musical The Flood Marxing Band i els parlaments oficials, a càrrec del regidor de Cultu-ra, Jaume Oliveras, i de l’alcalde del Masnou, Pere Parés, van servir per in-augurar oficialment la nova programa-ció estable de l’Espai Escènic Ca n’Hu-met, el dissabte 31 de març.

Les paraules de l’alcalde i el regidor van posar de manifest l’esperit de la pro-posta encetada per l’Ajuntament: que la població del municipi sigui conscient que la vida cultural al Masnou s’enri-queix substancialment amb especta-cles de teatre, dansa i música. Jaume Oliveras va afirmar que un dels princi-pals objectius d’aquesta programació és aprofitar un espai com el que ofereix Ca n’Humet, i que els masnovins i les masnovines s’acostumin i “adquireixin l’hàbit de participar en les propostes escèniques de qualitat”. El regidor de Cultura va afegir que el programa s’ha fixat amb el criteri de combinar propos-tes professionals de prestigi amb d’al-tres de companyies del Masnou i dels voltants.

L’alcalde va insistir en la possibilitat que la població de la vila es faci a la idea que al municipi es poden trobar opcions culturals de qualitat per al temps d’oci i per ampliar la pròpia cultura.

Un altre complement de la progra-mació és la part dedicada a la formació. Així, Carme Cané, la directora de l’es-pectacle Sagarra dit per Rosa Maria Sardà, amb el qual s’obria la progra-mació, va establir un diàleg amb mem-bres de companyies de teatre amateur del Masnou abans de la representació. Després dels actes previs, va comen-çar Sagarra dit per Rosa Maria Sardà, la primera proposta de la programació estable de l’Espai Escènic Ca n’Humet,

La programació estable de l’Espai Escènic Ca n’Humet ja és una realitat

que des del dissabte 31 de març ja té un nou i destacat protagonisme en la vida cultural i de l’oci del Masnou.

ROSA MARIA SARDÀ INAUGURA LA TEMPORADA ESTABLE DE L’ESPAI ESCÈNIC CA N’HUMET

La popular actriu Rosa Maria Sardà va ser l’encarregada d’obrir la nova pro-gramació estable de l’Espai Escènic Ca n’Humet. Ho va fer amb l’espectacle Sagarra dit per Rosa Maria Sardà, el dissabte 31 de març, a les 21 h. El mun-tatge, que ha gaudit d’una temporada reeixida al Teatre Lliure de Barcelona, es basa en la lectura de fragments de la diversa i polifacètica obra de l’escriptor, mort el 1961. El preu de l’entrada va ser de 15 euros. Abans de l’espectacle de Rosa Maria Sardà es va fer la inaugura-ció oficial de la temporada, amb l’actu-ació gratuïta de la formació The Flood

Marxing Band, que va donar la benvin-guda a la programació i als assistents al Punt de Trobada de Ca n’Humet.

Aquest va ser el primer espectacle de la temporada estable que l’Ajuntament ha programat per a l’Espai Escènic Ca n’Humet, amb la qual es vol donar res-posta a la ciutadania que reclamava més propostes culturals i d’oci al municipi. Així, després de diverses actuacions per millorar les condicions de la coneguda fins ara com a sala polivalent i optimit-zar-la perquè pugui acollir espectacles de format mitjà, ara es fa un pas enda-vant important, decisiu i ambiciós. De moment, la Regidoria de Cultura n’ha fet pública la programació per als mesos de març i juny, fins a l’aturada de l’estiu, que marca el final de la temporada tea-tral. A grans trets, aquesta programació es caracteritza per la combinació d’es-pectacles professionals de companyies i muntatges d’èxit i prestigi amb d’altres

de més arriscades però de qualitat també comprovada –com l’actuació de la com-panyia de dansa Increpación Danza (19 de maig) o el concert de música clàssica a càrrec del Trio Three Portraits (16 de juny), que reuneix tres intèrprets que gaudeixen d’un gran reconeixement ac-tualment: el trompetista Luis González, la soprano Francesca Calero i el pianis-ta José Gallego.

També hi haurà espectacles teatrals i musicals de companyies de la zona que o bé que no són professionals o encara no tenen gaire ressò. D’aquesta manera, amb el seu pas per l’Espai Escènic Ca n’Humet es pretén promoure’n l’acti-vitat, alhora que es posa de manifest la qualitat d’aquestes propostes. En aquest bloc de la programació, hi són presents els grups Tres o Vint de la Flor de la Palma de Teià, l’Associació de Dansa del Masnou o el grup musical masnoví Caliu, que hi presentarà el seu primer disc.

Com no podia ser de cap altra mane-ra, la companyia masnovina Chaper-tons Còmic Teatre, ànima del Festival de Teatre Ple de Riure, serà present a la programació amb l’espectacle de ce-lebració Vint anys rodant... (5 de maig). Per tant, les manifestacions escèniques directament relacionades amb el mu-nicipi disposaran d’un espai privilegiat per interaccionar amb la població. En aquesta línia, també és present dins les propostes d’aquest espai el Festival de Curtmetratges del Masnou, el Fascurt, que també està de festa i celebra els pri-mers deu anys. L’entitat responsable, AKONGA, proposa recuperar els mi-llors curts de la història del Festival, que es projectaran en quatre sessions.

Text: Ajuntament del Masnou.

21

JAUME VELLVEHÍlaraconera.blogspot.com

MARTA TEIXIDÓwww.cuadrosenunaexposicion.com

TRIBUNA DE LA HISTÒRIA

L’ESQUELLA DE LA TORRATXA

La primera obra de teatre profà en català que tenim cons-tància que es representà a Mataró va ser L’esquella de la torratxa, de Frederic Soler, que ho fou l’abril de 1864, amb prou feines dos mesos després d’haver-se estrenat al Teatre Odeón de Barcelona. Era la primera obra de Serafí Pitarra que es representava en un escenari professional de Barcelona i una de les primeres, i de major èxit, sarsueles catalanes –els Setze jutges de Manuel Angelón, a part. Soler va crear les bases que ens han portat al teatre en llengua catalana que tenim avui i que durant molt temps havia desaparegut dels escenaris del país. En endavant la progressió del teatre català arreu fou espectacular. A Mataró, L’esquella esdevingué un clàssic ineludible durant tota la segona meitat del segle.

A la dècada dels seixanta del nou-cents, Frederic Soler va esdevenir, malgrat no pretendre-ho, una mena de re-vulsiu del teatre català. Soler fou el màxim representant

ART AL MARESME

MANUEL CARNICER, LA SENSIBILITAT DE L’ART

Si s’està acostumat a visitar exposicions artístiques, bé per l’exercici de la crítica, bé per l’ofi ci d’artista o bé per l’afi ció o passió per l’art, són moltes les mostres on es contempla obra de gran qualitat, excel·lent manufactura, imaginació desbordant..., però que no connecten amb l’ànima o la sensibilitat l’espectador; no tots els artistes saben expres-sar en la seva obra l’esperit i el fonament propis de l’ART.

Si més no, però, de tant en tant, i de forma sorprenent, la rutina es trenca i el visitant, si té entre els seus sentits la predisposició oportuna, entra en comunió directament amb l’obra exposada.

El Museu de Mataró (Can Serra) presenta des del passat mes de febrer fi ns al proper 6 de maig l’exposició: Manuel Carnicer, l’essència del detall, un conjunt de dibuixos i es-bossos d’un mestratge absolut, i d’una qualitat indiscutible.

Carnicer (Mataró-1921/Barcelona-1998), delineant de professió, va aplicar el seu ofi ci a l’art, domini tècnic, però amb sentiment i emoció. Una obra d’un realisme brillant i captivador, pulcre, exquisit, meticulós i elegantíssim, sen-se obviar que en algunes peces s’observen certes vel·leïtats surrealistes, que impressionen totalment, en contrast amb els treballs més d’estudi.

Manuel Carnicer exhibeix un concepte de la naturalesa

morta, amb sobrietat i bon gust. Juga amb pocs elements i sem-pre amb el fons blanc, que en absolut resulta fred; la seva neu-tralitat permet ressaltar el dibuix pel DIBUIX, factor importantíssim i bàsic, que malauradament es deixa de banda en els estudis de Belles Arts, i per la qual cosa, els galeristes i organitzadors d’expo-sicions es comencen a exclamar.

Hi ha obres que fa la sensació que tenen vida pròpia. La cura dels detalls és tal que fi ns i tot sembla que hagin de sortir del marc per atrapar al visitant i convidar-lo a entrar-hi. La col·locació dels treballs ajuda a crear harmonia i equilibri, com si d’un poema, en aquest cas visual, es tractés.

És d’agrair a Gertrudis Escolà, vídua de l’artista, la dona-ció efectuada al Museu de Mataró i a l’IMAC d’una mostra com aquesta, que potser serà l’única vegada que es veurà. Hi ha la mala tradició de la casa que bona part de les donacions artístiques dormin el somni dels justos durant generacions.

d’aquest moviment trencador, escrivint paròdies dels drames històrics romàntics castellans que estaven tan de moda en aquells moments. L’esquella n’és de La campana de la Almudaina, del mallorquí Juan Palou, que s’havia estrenat amb gran èxit a Barcelona el 1863.

És d’agrair que la companyia Òpera Còmica de Barcelona hagi posat en escena recentment al teatre Tan-tarantana una versió lliure i actualitzada de L’esquella. La recerca i l’adaptació musical i textual han anat a càrrec de Viviana Salisi i d’Artur Arranz, que han sabut mantenir-ne la gràcia i l’eix central dels confl ictes de l’obra que retrata satíricament l’alcalde cacic d’un poble que vol retrobar la fi lla perduda. En uns moments tan poc propicis a aquest tipus de teatre, cal reconèixer-los la gosadia de posar-nos a l’abast una mostra del nostre teatre clàssic que, malgrat tot, aguanta el pas del temps.

HOTEL ELÈCTRIC

JESÚS GONZÀLEZ NOTARIOCrític i historiador de l’art

CULTURA

LOS IDUS DE MARZO(THE IDUS OF MARCH, George Clooney, 2012)

VOTI PER GEORGE CLOONEY

La carrera artística de George Clooney està experimentant un interessant desdobla-ment. Per un costat es dedica a fer d’ac-tor, posar davant la càmera, ja sigui per fer anuncis cafeïnats o bé per salvar les pel·lícules dels seus directors amics Steven Soderbergh i Alexander Payne. Per l’altra, com un Janus bifront, es posa darrere de les càmeres per dirigir pel·lícules que ajudin a desvelar l’estat del món. I és que Clooney és un artista, fi ll de mare política i pare presentador de televisió, a qui no li preocupa ser detingut per protestar públi-cament contra la dictadura al Sudan.

Los idus de marzo ens recupera el Clo-oney radiògraf contemporani que ja ens va sorprendre gratament a Buenas noches y buena suerte (si obviem el parèntesi romàntic d’Ella es el partido). Aquí toca revelar els entramats que confi guren una campanya electoral des del punt de vista d’un jove inexpert que participa en les primàries del partit demòcrata. Un jove ambiciós que admira el senador a qui representa però ignora, tal com descobri-rem al llarg del fi lm, com n’és de dur el joc polític (on hom no està segur ni a casa seva). Un joc on tothom és víctima (polí-tics, assessors, voluntaris i periodistes).

És temptador comparar Los idus de marzo amb la realitat però, veritable-ment, és impossible trobar una sola diferència perquè el sòlid guió de Clooney parteix d’una novel·la escrita per Beau Willimon, un assessor polític que ha parti-cipat en més d’una elecció. L’altra clau de l’èxit és Ryan Gosling, actor protagonista que hem vist recentment a Drive (un fi lm a reivindicar). A través de la seva mirada, de les seves relliscades polítiques, apren-drem el veritable signifi cat polític de la paraula “amic”.

22

FESTIMATGE 2012Torna el festival de la imatge de Calella

El 7è Festimatge, Festival de la Imat-ge de Calella va inaugurar-se el pas-sat dissabte 31 de març en un acte a la Plaça de l’Ajuntament de Calella. La gran novetat de la nit va ser la projecció d’un videomapping sobre la façana de l’Ajuntament de Calella.

El Festimatge, Festival de la Imatge de Calella, es celebra de l’1 al 29 d’abril i converteix Calella en la ciutat de la imatge durant tot el mes, gràcies al des-plegament de tot tipus d’activitats vin-culades a la imatge fixa i en moviment que tenen lloc a diversos racons de la ciutat: aparadors de botigues, hotels, restaurants, associacions, biblioteca, museu i, per descomptat, les sales d’ex-

posicions pròpiament dites.El Festimatge inclou tres certàmens,

alguns gairebé amb 40 anys d’història, la XXXIX Trobada Internacional de Ci-nema 9,5, el XXXVI Trofeu Torretes de Fotografia i el XVIII Trofeu Torretes de Curtmetratges. En l’acte inaugural, els responsables de cada un dels certàmens van explicar les diferents activitats i no-vetats que s’han preparat i es va poder veure un vídeo-resum de les propostes que ofereix el Festimatge.

La nit de dissabte va servir també per inaugurar les dues exposicions que es troben a la Sala polivalent de l’Ajunta-ment Vell, “Deixem de ser invisibles” de Vicenç Tomàs i “Camins de Monsún” de Gabriel Brau i es va comptar amb la presència dels dos autors.

La façana de l’Ajuntament de Calella es va cobrir de llum i moviment amb la projecció d’un videomapping creat ex-pressament per l’ocasió, donant un punt de modernitat i vistositat a aquesta in-auguració del Festimatge 2012.

El dia següent va donar-se el tret de sortida del Festival de la Imatge de Calella, deixant per endavant tot un

mes d’activitats vinculades a la imatge per a tots els gustos i totes les edats.

Cal destacar que diumenge, a partir de les 12, va inaugurar-se oficialment la Sala d’exposicions de la Fàbrica Llobet, un espai de 1000 m2 on es reuneixen una vintena d’exposicions amb més de 800 fotografies.

Text: Festimatge.

Un moment de la inauguració de la Fàbrica Llobet durant la intervenció d’en Quim Sitjà, responsable de la Secció de fotografia, amb l’Alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, al fons.

Quin ha estat el seu recorregut a Foto-Film Calella?

Sóc a Foto-Film des que es va fun-dar l’entitat perquè participava als primers concursos de curtmetratges. Amb el temps he format part com a càmera de molts vídeos rodats per Foto-Film. Aquests últims anys ja era vocal de cinema de Foto-Film, però fins que no m’he jubilat no te-nia temps per a dedicar-m’hi i entrar

“Al Festimatge es poden veure curts de nivell alt”

ENTREVISTA A PERE MAS, RESPONSABLE DE LA SECCIÓ DECINEMA I CURTMETRATGES DEL FESTIMATGE

Pere Mas debuta aquest any com a màxim responsable de la secció de cinema i curtmetratges del Festimatge i ho fa després d’estar lligat a Foto-Film Calella des de la seva fundació l’any 1966. Mas recomana que els amants del cinema no deixin passar l’oportunitat de veure curtmetratges de gran qualitat en aquest Festimatge.

a l’organigrama del Festimatge. Fins ara, portava més la part tècnica del cinema al nostre festival i ajudava a Josep Maria Colomer, l’anterior res-ponsable de cinema al Festimatge, però ara entro ja a la part organitza-tiva.

En quin moment de salut està el curtmetratge ara?

En un moment molt bo. Quan no-

23

saltres fem les preseleccions ja notem un nivell alt, un nivell creatiu molt inte-ressant. Hi ha autors d’una gran vàlua. Les idees dels curts que s’han seleccio-nat per aquest Festimatge són molt ori-ginals. Hi ha molts guions que poden ser perfectament de llargmetratges, perquè molts cops una pel·lícula no és més que un curtmetratge allargat.

S’ha batut el rècord de curtmetratges rebuts.

Efectivament, hem sobrepassat la re-cepció de curts de l’any anterior. Hem arribat a la xifra de 255 i volem agrair a tots els autors que hagin confiat en no-saltres.

Alguns dels curts que podrem veure han tingut premis als Goya o als Gaudí.

Sí, per exemple, “Birdboy”, dirigit per Pedro Rivero i Alberto Vázquez, va guanyar el premi al millor curt d’anima-ció als últims Premis Goya, encara que nosaltres l’hem situat a la secció d’ar-gument. “Grand Prix”, de Marc Riba i Anna Solanas, va ser finalista als Pre-mis Gaudí. És un honor tenir curts com aquests al nostre Festimatge.

A més, podrem veure actors de renom en molts dels curts.

Hi ha actors de primera línia que els espectadors aniran veient. Puc mencio-

nar noms com Carmen Maura, Maribel Verdú, Manuel Galiana, Beatriz Car-bajal, El Gran Wyoming, Juan Diego, Teresa Gimpera, Loles León, Millán Salcedo o Carlos Hipólito, entre d’al-tres. Si aquests actors han apostat per participar en aquests curts és que els guions tenien qualitat. És una prova més que val la pena venir-los a veure.

I quins temes, quins arguments, podem veure?

Hi ha bastants drames, més que no pas comèdies. Al cinema hi ha tendènci-es i hem notat que ara van més pel cos-tat dramàtic.

El jurat del Festimatge el formen també professionals de prestigi.

Aquest any hi tenim l’actriu Montse Alcoverro, que ha treballat a sèries de televisió com “Secrets de Xangai”, “El cor de la ciutat” o “Los Serrano”. En cinema, la seva última pel·lícula ha es-tat “Canción de Katmandú”, dirigida per Icíar Bollaín. La Montse Alcoverro també és membre de la Acadèmia del Cinema Català. Un altre membre del Jurat es Raül Contel, director de cine-ma i membre de la Junta de Cinema Rescat-CinemAcció, juntament amb en Joan Arrasa, cineasta amateur i mem-bre de la secció de Cinema i Vídeo del Centre Excursionista de Catalunya.

Quines novetats trobem a la secció de curts del Festimatge?

Hem volgut ampliar les sessions a altres espais de la ciutat i la cafeteria “La Tetera” és un lloc idoni per passar-hi curts. També projectarem curts a la Biblioteca de Calella. És una manera d’obrir-nos a altres públics i a altres es-pais. També hem volgut premiar aquest any als joves de menys de 20 anys que presentin un curtmetratge. Tenim un noi de 14 anys i un altre de 18 que hi han participat aquesta vegada i els volem

donar empenta i ànims perquè seguei-xin en el món de la imatge.

Quina crida feu per animar la gent a par-ticipar al Festimatge?

Doncs que ens agradaria que la gent interessada per la cultura i pel cinema vinguin a veure les projeccions perquè els agradaran i hi trobaran un nivell de qualitat molt alt. Convidem a tothom a veure aquests curts tan ben realitzats.

Text: Àlex M. Franquet

Pere Mas, responsable de la secció de Cinema i curtmetratges del Festimatge.

24

Nous centres culturals al voltant del llibre

Amb l’arribada de la primavera torna el mes d’abril, que destaca especialment per la Diada de Sant Jordi, el dia 23, i per estar carregat d’actes i propostes al voltant de la literatura, els autors de llibres en general i els locals i més propers en particular. TRIBUNA Maresme tracta en aquest número diversos temes vinculats amb el mes més literari per excel·lència, però destacant aquests grans agents culturals que són les biblioteques públiques del Maresme, valorant-ne quin és el rol actual i els projectes, moltes vegades entrellaçats amb la identitat del territori. Tot i que milers d’usuaris hi van a estudiar i a llegir, com a valor afegit, les biblioteques han assumit un paper de defensores de la cultura impresa i del llibre. També, l’entrevista del mes la dediquem al guanyador del Premi Carles Riba de Poesia 2011, Marcel Riera, de Premià de Dalt, que amb el seu poemari ‘Llum d’Irlanda’ ofereix una proposta literària poètica d’alta intensitat. I tampoc no deixem de banda que la festa del llibre també ho és de la rosa. Precisament serà el Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya, un protagonista principal del dia de les roses. Aquest importantíssim pol socioeconòmic de la comarca juga fort aquests dies, en uns moments difícils per al sector per la crisi. D’altra banda, el mes d’abril posa a l’abast de la ciutadania un ampli ventall de propostes culturals de tot tipus que mostren que tot i les dificultats actuals, la voluntat de difusió de la nostra cultura continua amb empenta.

EDITORIAL

OPINIÓRenovació al PSC de Mataró

Fa pocs dies el PSC de Mataró vam celebrar el nostre IV Congrés, on vam abordar a través d’un ric debat, les claus del futur del nostre projec-te i vam renovar l’equip encarregat d’impulsar-lo i tirar-ho endavant durant els propers anys. Volem tre-ballar per un partit més transparent,

més obert i amb més democràcia in-terna, impulsant un procés d’elecció del nostre futur cap de llista en el qual també impliquem al conjunt de la ciutadania de Mataró.

Sentim que els nostres valors són ben vigents al moment actual: el socialisme, el catalanisme polític i el federalisme. I els socialistes de Mataró estem preparats per conti-nuar amb la tasca de transformació i millora de la nostra ciutat, que hem dut a terme durant més de trenta anys. Estem al servei dels ciutadans i ciutadanes de Mataró, ara des de l’oposició, amb esperit crític però constructiu, i disposats a ajudar a la ciutat en tot el que calgui.

Actualment la nostra ciutat perd oportunitats. L’equip de govern de

CiU a l’Ajuntament de Mataró no sap on va. Li manca projecte, unitat al seu propi grup i li falta lideratge. No fa el que diu i no diu el que fa. Molta propaganda, però cap projec-te nou, cap innovació, cap prioritat. Reculem en qualitat democràtica i no hi ha un camí clar per combatre la crisi. Per això les nostres prio-ritats passen, a nivell extern, per lluitar contra l’atur i la crisi i per im-pulsar un govern alternatiu que ens permeti construir, a partir del diàleg amb la ciutat, un nou model de des-envolupament econòmic. I caldrà fer-ho a partir del diàleg honest amb les associacions, els sindicats i el conjunt de la societat, construint conjuntament una nova proposta pel futur i el progrés de Mataró.

Justícia amb accent

L’alcalde de Mataró va anunciar fa pocs dies que el govern municipal que presideix posarà l’accent a la lletra “i” de la paraula “justícia” que presideix la plaça dels Jutjats de Mataró. Fent-ho es vol contribuir, encara que sigui simbòlicament, que la llengua catalana sigui cada vega-da més present i normalitzada en els tribunals del país. Els símbols per la justícia espanyola tenen més impor-tància del que sembla. Qualsevol ho pot comprovar llegint el codi penal i veure que la crema de banderes o les fotografies dels reis poden suposar condemnes penals.

La importància del símbols per l’estat espanyol no és cap bajanada, com tampoc no ho és per les nacions reals, ja que configuren i delimiten la sensació de pertinença a una co-munitat nacional. Si algú amb bona fe diu que és més important el fons que la forma, només cal fer-li ado-nar que en la quotidianitat, la for-ma mai es pot separar del fons, com tampoc a l’inrevés.

Les societats i els col·lectius s’ex-pressen a través dels símbols, que expliquen bona part d’allò que som, però també del que volem ser. No hi ha símbols neutrals per més que s’amaguin darrere criteris estètics i és especialment en el món de la justícia, on les formes determinen fins i tot la vestimenta. Si la justícia és una virtut moral que necessita de l’accent d’un jutge imparcial i equànime, és pertinent esmentar que molts dels problemes que al seu entorn s’hi generen són per aquesta empremta, que permet comprovar

si es respecten els drets individuals i col·lectius.

Quan escric aquestes ratlles, un jubilat a Mallorca està en vaga de fam en defensa de la llengua pròpia en contra d’un govern que intenta el seu anorreament. Fa tot just unes setmanes que un magistrat ha ex-hibit la seva “tolerància” lingüísti-ca mostrant-se comprensiu amb la llengua mandinga, tot i que la més alta instància de l’administració de justícia ha titllat de defecte un re-curs redactat en llengua catalana. Finalment, un advocat en exercici ha denunciat haver estat agredit fí-sicament per un agent de l’autoritat, simplement per emprar-la.

Entenc que hi ha qui l’angoixin aquests debats generats per la man-ca d’un accent. De ben segur que es-menar-ho farà ben poca cosa, però si més no, ens retornarà l’esperança que a la grandiloqüent paraula li és possible posar-hi l’accent moral, na-cional i lingüístic que avui li manca.

Maresme ‘slow’

Comparteixo quasi la totalitat dels principis que engloba el concepte de “Cittaslow” o dit d’altra manera , “ciutats lentes”, una idea apareguda a Itàlia el 1999 i que va tenir Bra com la seva primera ciutat protagonista. Un ideari no gaire estès en el nostre país –sols Begur, Pals i Palafrugell en formen part– i molt poc difós, ni tan sols per alguns grups polítics amb qui mantenen clares concomitàncies.

La idea de la “ciutat slow” (www.cittaslow.es) es fonamenta en la filo-

sofia d’un retrobament amb l’entorn més proper i conseqüentment amb un mateix i amb la col·lectivitat. En una defensa d’un ritme més pausat, mantenint les tradicions que identi-fiquen els pobles sense renunciar als avenços tecnològics. Unes ciutats que no poden superar els 50.000 ha-bitants, no ser capital de cap mena i mantenir una legislació respectuosa amb el medi ambient.

Una aplicació d’una política me-diambiental sostenible, una política urbanística destinada a millorar el territori, no dedicada a l’ocupació. Promoció de la producció de produc-tes autòctons de tota mena i de cultius de proximitat, potenciació de la hos-pitalitat i convivència entre residents i visitants, i un bon seguit de conceptes semblants destinats a recobrar l’espe-rit global de les poblacions, conformen els eixos filosòfics del moviment.

Un, que ha passat els 40 primers anys de la seva vida a Argentona i que ha vist com aquells tres mil i escaig habitants esdevenien més deu mil, capgirant el concepte de poble tran-quil i acollidor, on la vida era al carrer i hom es coneixia, és a dir, amb tots els avantatges i tots els inconvenients que significava viure en un poble, a un híbrid que ha perdut els avantatges i ha augmentat els inconvenients per l’evident pèrdua d’identitat.

No hi ha dubte que el maresme és un indret privilegiat, però encara ho podria ser més. Potser el retorn enre-re és del tot impossible en la majoria de poblacions costaneres, però no així en bona part de les poblacions que s’enfilen rieres amunt, al redós de la serralada. En aquests el concepte “slow”, no tan sols seria un bé col-lectiu sinó també element de crida de qualitat de vida. Algú s’hi apunta?

TRANSPORT PÚBLIC

PERE PASCUALwww.perepascualpic.blogspot.com

JORDI SURINYACH i ROMANSAdvocat

LLEVANTADES

XESCO GOMAR MARTIN

Primer Secretaridel PSC Mataró

TRIBUNA Maresme no es fa responsable de les opinions que expressen els seus col·laboradors. L’opinió de la publicació es reflecteix, tan sols, en l’editorial.

25

Treva impossible S’estima que una elit de delinqüents constituïda per 10.000 persones, entre banquers, empresaris, polítics profes-sionals i especuladors fi nancers, ro-ben, maten i fan tot el possible per ser cada vegada més rics. S’aprofi ten de l’explotació de 7.000 milions de per-sones, que toleren la trama d’aquesta oligarquia global. Quan la informació d’aquesta situació és desconeguda, s’és un ignorant, però quan és conegu-da i no es fa res per canviar-la, s’és un covard resignat. Els polítics, actuant com a servils criats d’aquesta colla de trepes, ens enganyen quan ens volen fer creure que les retallades de l’estat del benestar són necessàries per supe-rar l’actual crisi econòmica i fi nancera. Només amb una petita part de la fortu-na d’aquesta elit delictiva, seria possi-ble suprimir la fam al món. Llavors què és el que realment passa?

Ens trobem davant d’una societat covarda, que tolera una injustícia so-cial tan escandalosa sense protestar.

Han estat els joves i després els ‘iaio-fl autes’, els únics que indignats, han aixecat la seva veu per denunciar una situació tan perversament negativa que clarament clama al cel i atempta contra la dignitat humana. La cobdí-cia humana i el individualisme del que “a mi ningú m’ha de dir el que haig de fer”, no serveix ni és gens adequat per crear un món millor.

Cal cercar un nou sistema impulsat per l’ajuda mútua i la vida comunitària, amb totes les difi cultats que això pot suposar. De cap de les maneres es pot acceptar el manteniment d’una situa-ció tan nefasta i maligna com l’actual. Una societat fortament indignada po-dria aconseguir una treva amb aquesta colla de delinqüents i els seus criats polítics, per moderar la seva cobdícia. Podrien continuar sent més rics, però d’una forma més discreta, més civilit-zada, vivint i deixant viure.

Malauradament aconseguir aques-ta treva, aquesta modifi cació més be-nigna del sistema, és mes utòpic que crear-ne un de nou, la qual cosa ens porta al reconeixement d’una nova època fascinant i apassionant, en la qual la construcció d’una nova soci-etat, només la podran portar a terme els joves, més permeables als canvis culturals i morals i més preparats ci-entífi cament per liderar la societat del segle XXI.

Un nou model participatiu

El Govern municipal ha endegat el procés de revisió del model partici-patiu. Pensem que tocava, ja que l’ex-periència ha evidenciat la necessitat de replantejar-se el model actual, per corregir mancances, per incentivar més implicació en tant que es tracta d’un dret fonamental de la ciutadania.

No negarem que fi ns avui s’ha fet bona feina, però encara queda molt camí per recórrer si de veritat prete-nen un model de participació ciutada-na realment compromès i efectiu.

Des de l’aprovació l’any 1999 del Reglament de Participació Ciutadana, és cert que s’han creat nous òrgans de participació amb la voluntat d’anar in-tegrant noves estratègies d’acord amb els processos de canvi que viu la soci-etat actual, però la realitat és que no ha acabat de quallar. La participació ciutadana entenem que s’ha d’emmar-car en uns criteris bàsics que generin l’interès sufi cient com perquè una eina d’aquestes característiques faci possi-

ble establir un procés de comunicació bidireccional que proporcioni els me-canismes necessaris d’intercanvi d’in-formació amb l’objectiu de fomentar al màxim la interacció de tots els agents implicats, creant il·lusió i estimulant el sentit de responsabilitat que com a ciutadans tenim a l’hora d’implicar-nos en la presa de decisions públiques que acaben per afectar-nos a tots.

S’han de poder establir i ampliar els mecanismes que garanteixin poder tre-ballar en tots els àmbits, a través dels òrgans establerts com són els Consells municipals de caire sectorial, territori-al i el Consell de Ciutat, encarregats de recollir iniciatives i propostes, plante-jar-les a l’Ajuntament, que obligatòria-ment hauran de tenir resposta per part del govern municipal. Si no hi ha re-torn difícilment s’establirà la compli-citat necessària i acabarà perjudicant l’interès per a la participació.

Hem de plantejar-nos la participa-ció ciutadana com una eina de treball en el marc de la democràcia garantint-nos l’accés a les decisions del govern.

No és tracta ni molt menys de deci-dir el que és responsabilitat del govern de la ciutat, per això ha estat escollit democràticament, sinó fer-los arribar problemes o mancances en aquells temes que ens afecten de manera més directa i que són el resultat d’un debat profund, ampli i de consens.

TRIBUNA DE LA MEMÒRIA

MANUEL ROCA I CUADRADAPeriodista

JOSEP ARACIL I XARRIÉPresident d’Eurosenior

joarxa@gmail.com

26 OPINIÓ

L’escriptora compromesa Un dia li vaig explicar a la Teresa Pàmies que m’havia llegit el seu ‘Quan érem capitans’ d’una tirada, un matí gris, com el futur d’una ge-neració que no tenia més horitzó que els núvols que omplien la fi -nestra darrera la qual somiava tot llegint.

- Però, tu estàs compromès amb els teus somnis?, em va deixar anar.

- Faig tot el què puc, li vaig res-pondre.

- Doncs no pateixis que tot arri-ba. Però, sobretot, no baixis mai la guàrdia.

Corria 1975, Radio España Ide-pendiente repetia, sense encertar-ho, cada nit que Franco havia mort i jo era jove i mesell. Però mai no vaig afl uixar en l’obstinació; en part perquè no he conegut mai una persona més compromesa amb el país, la història i la memòria del dèbils, que ella.

I fi del a les seves conviccions, amb obres cabdals com Testa-ment a Praga, Dona de pres, Amor clandestí o Memòria dels morts la Pàmies, com li deia tothom, va construir el relat de la República, la Guerra, l’exili i encara fi ns avui, des del costat dels perdedors. Els va testimoniar i, així, els va hono-rar.

I com que la vida és un bolero, ella la comentava anys després per la ràdio bo i posant-hi música. I així no semblava tan dura.

Enyorem la teva veu, Teresa.

ObviPer més que tota evidència ho és per si mateixa, de tant en tant, ens cal algú que ens asseveri l’evident.

No és el primer cop que començo o bé introdueixo un dels meus pensaments —aforismes, si ho preferiu— de quan mantenia més actiu que no pas ara el meu bloc personal. I en aquest cas, espe-cialment, espero que convindreu amb mi sobre l’encertat del mateix. La rutina, els hàbits, la memòria selectiva, el sedenta-risme, l’astènia primaveral —a la qual ens trobem del tot immersos—, o fi ns i tot, per no allargar-me més, la indefectible —si la longevitat ens és favorable— entrada a la senilitat, fa que en més d’un moment, necessitem d’algú o alguna cosa que ens

asseveri el que és evident.Tot i així, i potser també per evident,

caldrà diferenciar allò ja dit i considerat necessari, del que és totalment gratuït, repetitiu i fi ns i tot insultant. Fa un parell de dies —entengui’s al moment d’escriure aquest, que no de llegir-lo— el Mares-me va despertar emboirat. Un servidor per qüestions de feina va haver de fer un desplaçament —tot i la boira— utilitzant la nostra tan controvertida autopista a la que ens referim amb el nom de la comarca que ens habita i que un dia esperem veure lliure de peatges, sobretot si aquests ser-veixen per mantenir altres vies ràpides del país veí.

Ja sé que de ben segur la boira és del tot més evident a Lleida que no pas aquí a casa, però, sigui com sigui, no deixa de ser boira. I de veritat, ni en les èpoques de més profund analfabetisme, no crec que haguéssim trobat pas a ningú que no ens hagués pogut reconèixer tal fenomen meteorològic. I arribat aquí, potser us es-tareu preguntant per què estic escrivint aquest munt de línies, doncs, bé, ho estic fent, perquè mentre circulava en direc-

ció a Barcelona, els panells lluminosos m’anaven advertint: “Boira / Niebla” (que són bilingües —de moment—). I mentre el destí jugava al meu favor i evitava que em fotés una hòstia, no pas per la boira, sinó, per l’astorament de llegir allò tan evident, vaig pensar d’escriure aquest que ara esteu tot llegint. Senyors de trànsit, us puc ben assegurar que la boira la perce-bem en no percebre allò que tenim més a prop, com en ploure, ho fem percebent l’estat d’humitat que ens xopa (això últim ho dic perquè si us hi heu fi xat, quan plou, els indicadors lluminosos també tenen a bé d’informar-nos: “Pluja / Lluvia”).

I no puc acabar sense una evidència més, però aquesta sí, d’aquelles que ens cal que algú ens asseveri de tant en tant, encara que sigui simplement per no dei-xar de veure on som i cap a on anem. I ho faré amb una notícia del directe.cat del mateix dia i que encara em va emboirar més: El ministeri de Foment i ABERTIS estan ultimant un acord que suposarà que els catalans paguin encara més anys de peatge. Obvi, algú ha de sufragar les ruï-noses autopistes de Madrid.

EmprenedorsEstem en un moment econòmicament duríssim, òbviament.

És la frase més tòpica que anem sentint repetida. Però això no vol dir que les àn-sies de construir junts tota mena de pro-jectes tinguin perquè decaure. Són més difícils de tirar endavant, però les ganes de dibuixar, projectar, desenvolupar... hi són sempre. Tampoc decau la voluntat de construir projectes empresarials, que persegueixin generar recursos econòmics i satisfer demandes de la societat. Sobre-tot perquè les empreses es fan per poder-

te guanyar la vida i aquesta necessitat és permanent. Que hi hagi crisi, recessió o el que sigui, el que fa és agreujar el procés per aconseguir-ho. Però necessitar-ho, sempre ho seguim necessitant.

En aquesta singladura estem posats des de fa mitja dotzena d’anys, i especialment els darrers tres, l’Eloi Aymerich i un ser-vidor, en la posada en marxa i desenvolu-pament d’una productora de continguts audiovisuals des de Mataró i per a tot el territori nacional. Segurament, insistei-xo, no és el millor moment per posar-se a muntar una empresa; els vents no són favorables i això constitueix un handicap. Però també és veritat que les coses les fas quan sents que les has de fer.

Tot és molt difícil en els darrers mesos, però també és veritat que cada victòria que aconsegueixes s’assaboreix amb es-pecial intensitat. Perquè et costa molt aconseguir-la. Moltíssim. Per això, lluny de fuetejar-nos una altra vegada, de re-

petir-nos com de malament està tot, em venia al cap una llarga llista de plaers o sensacions gratifi cants associats amb aquesta aventura i que tenia ganes de dei-xar per escrit.

El plaer de donar-te l’oportunitat de provar, d’equivocar-te, de rectifi car. De presentar-te davant el món des de la teva petita parcel·la, amb els teus valors, els teus coneixements, els teus anhels. El plaer de buscar el teu nínxol de mercat i de fer-t’hi fort; de saber rectifi car. El pla-er d’intentar cercar la forma d’organitza-ció interna que més benefi ciï el conjunt. El plaer de veure que és possible fer les coses a la teva manera. El plaer de deixar-te assessorar pels èxits i fracassos, des del convenciment del que estàs fent.

Resumint: el plaer de veure que et pots guanyar la vida fent el que t’agrada i fer-ho per tu mateix. El de contrastar la teva ca-pacitat amb el mercat, amb el món. El de sentir-te lliure cada matí quan t’aixeques.

FERRAN PLANELLEscriptor

JUGANT A ESCRIURE

JOAN SALICRÚ I MALTAS

Clack Produccionsjoansalicru.blogspot.com

JOAN SALICRÚ I MALTAS

RAFAEL VALLBONAPeriodista i escriptor

casavbn.blogspot.com

CASA DE VBN

27

Després de la crisi econòmica, la demogràfica

Abans de 2007, els economistes del FMI i el governador del Banc d’Espanya tenien informes i sabien de la bombolla immobiliària espanyola provocada per la facilitat amb què bancs i caixes dona-ven crèdit. Analistes econòmics, minis-tres d’Economia i alts directius de les principals entitats financeres, n’estaven al corrent, com del creixent sobreen-deutament provocat en les famílies.

Una anàlisi serena sobre les grans variables macro-econòmiques perme-tia preveure la situació actual. La falta de competitivitat de les exportacions, la desindustrialització, les fragilitats de l’economia, no s’han produït en 24 ho-res. Hi havia professionals de l’economia i persones senzilles amb prou aplom que no es van deixar enlluernar per la bom-bolla especulativa, nous Ulisses que es van lligar al pal de la nau del realisme per no sucumbir als cants de les sirenes.

No mancaven exemples del passat: la bogeria col·lectiva viscuda per Holanda el 1636 i 1637 amb el tulipans, immorta-

litzada per Charles Mackay a Memorias de extraordinarias ilusiones y de la locura de las multitudes; la febre borsària catala-na (1890-1891), amb el seu corresponent (cata)crac, episodi novel·lat per Narcís Oller a La Febre d’Or; el cèlebre crac de Wall Street (1929), magistralment expli-cat per John Kenneth Galbraith a Breve historia de la euforia financiera (1993); o el Baburu Keiki o boom i patacada fi-nal immobiliàrio-financera del Japó de 1980-1990, episodi gairebé calcat a l’es-panyol, anticipat dues dècades.

Quin polític hauria volgut dir la ve-ritat a la ciutadania? Quin economista hagués volgut posar els informes da-munt de la taula? Quin director de su-cursal bancària hagués aconsellat als seus clients de no sobreendeutar-se? Fer-ho hauria avançat la crisi, perdent les eleccions o les promocions professi-onals. Calia ser simpàtic i no estroncar la xerinol·la. Quin heroi s’hauria pre-sentat, davant d’una potencial pèrdua de carrera política o professional, per posar una mica de seny? Estem gestant des de fa anys una gravíssima crisi demogràfica a Catalunya. Només cal mirar la nostra piràmide de població i projectar-la al fu-tur. Però qui voldrà dir que és vital donar suport inequívoc, amb valoració social i ajuts públics, als projectes convivencials entre un home i una dona amb vocació d’estabilitat i oberts a la procreació i a una educació integral duradora en el temps? Segurament cap carrera política s’ho podria permetre.

El repte de Mataró

Crec fermament que els futurs 25 anys seran els més fascinants de la història.

Crec en el potencial de ciutats com Mataró, amb dimensió humana, abasta-ble, situada en mig d’un territori dinàmic i ubicació privilegiada. El progrés futur, social i econòmic, no serà generat pels grans països, sinó per territoris més pe-tits capaços de crear models econòmics propis auto sostenibles, en entorns amb valors i actitud emprenedora i creativa. Només construirem veritable prospe-ritat si la gent té un propòsit darrere el qual caminar i una vida amb sentit. Les motivacions emprenedores del segle XXI són la motivació interior (m’agrada el que faig) i transcendent (ho faig per un propòsit).

Crec també, que els mataronins no-més guanyarem el destí treballant junts al voltant d’un projecte comú; d’una vi-sió que ens motivi, que ens apassioni, que ens mogui a emprendre, a actuar, no ja per a nosaltres individualment, sinó per a les properes generacions.

Les coses no poden seguir igual. Patim les conseqüències d’haver llençat uns

anys de bonança, que no es van aprofitar per fer reformes i apostes estratègiques a Mataró, així com també els efectes del fracàs col·lectiu d’un sistema.

Necessitem, com a ciutat, reformar-nos i adaptar-nos als canvis. Tenim una ciutat menys preparada que altres per afrontar els reptes que tenim per davant. Treballar tots junts vol dir que haurem de reformar els actuals canals de parti-cipació dels ciutadans en els assumptes públics. Dos factors a valorar: primer, la capacitat de cadascú d’assumir la res-ponsabilitat d’una nova posició respecte a la participació en les qüestions públi-ques, així com per adaptar-nos als can-vis que s’estan produint a gran velocitat; segon, el desenvolupament i l’impacte de les xarxes socials en el canvi de la re-alitat actual, donant una nova visió del món i de la vida a les persones. L’efecte més important d’internet és que ha do-nat poder a la gent.

És important entendre que no po-dem esperar, com fins ara, que tot ha de passar per l’administració local. És essencial que la societat civil recuperi un paper protagonista. Són les persones les que generen riquesa, perquè només elles poden crear noves idees, noves tec-nologies o nous continguts culturals; no els edificis, ni les administracions, ni els parcs tecnològics. Però per atraure ta-lent i capital (objectiu important), hem de canviar el concepte, la perspectiva, tant pública com individual.

No és una opció, és una necessitat.

RAMON REIXACHHistoriador i economista

VIA FORA! EL QUART CAMÍ

PAULÍ MOJEDANO

pmojedano@gmail.com

OPINIÓ

28

APUNTSEls efectes de les gelades a Argentona

Després de les intenses fredorades, neva-des i gelades, ara sols mancava per acabar d’arrodonir-ho una sequera semblant a la de l’any 1947... Des de les darreres pluges del passat novembre i d´alguns petits plu-gims fa més de quatre mesos que no plou intensament, i això no ha fet més que abo-nar alguns desastres com la collita a les hortes del Maresme i el Baix Llobregat, concretament la collita de les carxofes i es-caroles rizadse, entre d’altres, malmeses.

Més preocupant encara són les terres de secà on els brins d’ordi, civada i altres ferratges estan sucumbint per la dura se-quera que estem patint. Sembla que els únics supervivents són els ametllers flo-rits, però no cal veure’ls per ganya que fan. Per altra banda els efectes de les gelades i ara la sequera, l’arbrat, arbustos i plantes domèstiques estan agonitzant per la manca d´aigua. Només cal donar un tomb pels ve-ïnats de la vila per adonar-nos dels efectes que han patit principalment els llimoners i eucaliptus, estan tots amb les branques i les fulles seques, axí com altres arbusts i plan-tes al·lòctones que no estan adaptades.

També els canyissars, fenassos i al-tres plantetes de marge estan patint els efectes de la sequera. Així és que sola-ment ens queda fer una novena... o treu-re el Sant Domingo, tot esperant que intercedeixi per nosaltres i faci ploure! La llàstima que no podem culpar a cap institució ni els ‘mini Molines’ de torn... i si més no, caldrà fer cas de les dites del calendari del pagès, on s’apunta que per “l’abril pluges mil”.

NATURA, ENTITAT DE MEDI AMBIENTnaturamaresme.blogspot.com

Medi ambientLa SPAM organitza la 1a Caminada Solidària per a gossos i persones

El 6 de maig Mataró rebrà la 1a edició de “Petjades” amb l’objectiu de recaptar fons per l’alimentació i el material veterinari dels refugis

“Petjades” serà la primera caminada solidària per a gossos i persones als voltants de Mataró. Amb aquesta pri-mera edició, la SPAM pretén implicar la ciutadania i apropar-la a la realitat d’aquests animals. Fa més de 30 anys que la Societat Protectora d’Animals de Mataró lluita per poder acollir la gran quantitat d’animals abandonats i sense llar i donar-los la possibili-tat de viure amb condicions dignes i ser adoptats. La recaptació de fons amb objectius no lucratius és sem-pre una tasca molt difícil i requereix en aquests temps més creativitat que mai.

Actualment, la SPAM gestiona quatre centres d’acollida, fa la gestió d’acollida i acollida d’animals roda-móns de 35 municipis i manté amb una filosofia proteccionista a gairebé 800 animals.

La caminada tindrà lloc el proper 6 de maig i tindrà com a punt de parti-da el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (CAAC) de Mataró, al carrer Galícia s/n i tindrà un cost de 12€ per a persones majors de 12 anys i de 4 per infants. A les 10 del matí, les persones inscrites podran iniciar

el recorregut acompanyats dels seus gossos, tot i que també hi podran par-ticipar les persones que no tinguin animals de companyia. L’itinerari és circular i consta de 10km que es re-correran tots a través de pista de sor-ra i en entorn natural i de muntanya pensat per la comoditat dels animals i de les persones.

Cada participant inscrit serà obse-quiat amb una samarreta conmemo-rativa de “Petjades” així com d’un pe-tit avituallament a la meitat del recor-regut per recobrar forces i continuar fins al final. El punt d’arribada serà el mateix que el de sortida, el Village, on s’hi podran trobar col·laboracions, merxandising i informació de tots els patrocinadors i col·laboradors. Com a final de fi de festa la SPAM clausu-

rarà la 1a edició de “Petjades” amb una gran barbacoa popular per a tots els participants.

INSCRIPCIONSAmb les inscripcions que es recaptin, la SPAM destinar-ho a compra de pinso i de material veterinari. Tots els interessats poden inscriure’s fent una transferència al compte 2042 0000 70 3300070104 indicant el nom i cognom amb el concepte “Pet-jades”. A continuació, cal enviar un correu electrònic i afegint el nom, cognoms, edat i si s’hi durà gos. Una altra opció és comprar les entrades als mateixos centres d’acollida: RMAC de Sant Boi del Llobregat, CAAC i Cal Pilé, a Mataró.

SPAM

Les nostres mascotes

ELS QUE NINGÚ VOLPer a contactar amb els refugis:

CAAC: c/ Galícia s/n 08303 Mataró.

Refugi Cal Pilé: Crta. N-II Km 648.4 08301 Mataró info@protectoramataro.org www.protectoramataro.org

PAF: En Paf es va perdre tot fent un tomb pels carrers, no va saber tornar a casa. És un gat molt dòcil i extremadament bo amb la gent, li agrada molt demanar carícies. Molt jove i força actiu, de tant en tant el pots enxampar jugant amb alguna piloteta per la gatera. Mostra força tolerància cap altres gats, no acostuma a buscar embolics i normalment fuig de les situacions lletges. És un gat ideal per a qualsevol família, fins i tot primerencs.

LLUÍS: En Lluís és tot un senyor gat. Té un caràcter molt especial, és un gat cassolà, bo, afectuós i faldiller, però li has de caure en gràcia. Si li agrades, serà el millor gat del món, però sinó, de seguida et comu-nicarà que no vol saber res de tu. Força dominant dintre de la nostra gatera, però no acostuma a crear conflictes amb els seus companys. Necessita una llar i molt d’afec-te! Vine a conèixer-lo al CAAC de Mataró.

ALMA: Femella mestissa de pastor alemany, jove. Ens va arribar en tan mal estat que semblava una gossa gran, molt prima, amb problemes de pell que ja estan solucionats. Extremadament fidel al seu propietari, no li agrada estar moltes hores sola, ideal per gent que treballi a casa o no treballi, sense més gossos ja que li agrada ser gossa única per tenir tots els mimos per a ella. Vine a co-nèixer-la al refugi de Cal Pilé.

SORT: La Sort ha passat tota una vida entre reixes, en el nostre refugi. Ara, a la seva recta final és quan més troba a faltar una llar, li vols donar tu? Si te la fas teva, és molt carinyosa i dolça però li costa una mica al principi. Aju-dar-la, segur que et retornarà molt d’afecte! T’està esperant en el refugi de Cal Pilé.

29

Pirata Party, oci infantili també per als pares

PIRATA PARTY proposa un centre d’oci infantil d’última generació que es planteja no solament per als nens, sinó també per als pares. Obrirà les seves portes el proper 13 d’abril a les 5 de la tarda. Per aquest motiu, els nens tenen una hora de joc gratis limitada a l’aforament. I les reserves de festes d’aniversari fetes abans del 10 de maig, un descompte del 30%.

“Fins ara, per als pares, anar a un centre per a nens, normalment signifi-cava esperar, mentre els fills disfruten i s’ho passen bé… però els pares han d’esperar morts d’avorriment”, expli-quen des de PIRATA PARTY.

El centre d’oci infantil, però, ha trobat la solució a aquest problema. “A PIRA-TA PARTY hem volgut buscar l’evolució més normal, que els pares surtin amb els nens, i mentre ells s’ho passen bomba als més de 600 m2 amb 5 plan-tes d’alçada de l’equipament infantil, pares i mares poden anar a la taverna on degustar una extensa carta de pro-ductes d’una qualitat altíssima a preus baixos. Per això parlem d’oci 3.0, de la més nova generació”, asseguren.

Precisament, entre aquests productes que es poden degustar, destaquen les amanides, els croixons (el seu entrepà exquisit) o les seves patates “BRAVUCO-NAS”, que són una especialitat que no deixa indiferent. També es pot tastar el seu CAVETA DEL TAPA (beguda especial del centre).

PIRATA PARTY obre els matins perquè es pugui esmorzar i a les tardes perquè els nens puguin jugar. Els divendres i dis-sabtes fan sopars. I dissabtes i diumen-ges al migdia ofereixen el seu ‘tapeo’.

“Hi ha diversió per als pares? Sí...

però serà una incògnita fins que no siguin allà, encara que la taverna del TAPA DE PALO és espectacular, et pots fer a la idea que no estàs a un centre infantil i hi ha més sorpreses. A més, tenim cafès i especialitats, gofres artesans, xurros amb xocolata...”, expliquen.

PIRATA PARTY celebra festes d’aniver-sari amb ambientació especial, històries de pirates, etc. Però atenció perquè cal reservar-les amb antelació. També és un espai idoni per a les festes de comunió o qualsevol altra festa per a nens de 3 a 12 anys, o fins a 14 anys amb música, ball...

“És un concepte d’oci innovador perquè ningú no es queda fora. Es pot venir amb nens o sense, perquè la zona de taverna està totalment aïllada de la resta”, comenten els promotors d’aquesta iniciativa que vol omplir un buit inexistent i que obre moltes espec-tatives en el seu àmbit.

PIRATA PARTYIndústria, 22 (Pol. Ind. la Bóvila). EL MASNOUTel. 93 555 89 75. www.pirataparty.com

Sobreocupació d’immoblesUn greu problema

Mon legal

És un fenomen actual que ve gene-rat per un cúmul de tristes misèries humanes que, no obstant això, tenen possibles solucions legals.

El problema preveu els següents actors: uns llogaters estrangers que s’amunteguen en un pis en deplo-rables condicions higièniques, un arrendatari que arrenda sense cap control a una pluralitat de persones en difícil situació econòmica, un propietari que lloga l’habitatge, de vegades, sense preocupar-li massa que el seu habitatge arribi a conver-tir-se en un pis pastera, i per últim, les xarxes mafioses que connecten a tots els altres actors. Davant de tot això, hi ha una Comunitat de Propietaris que pateix les molèsti-es i irregularitats derivades d’un pis pastera.

Quines possibles solucions hi ha al problema: en primer lloc, es pot accionar contra l’arrendador del pis o local per incompliment de la Llei de propietat horitzontal, acudint als tribunals. Igualment, es podrà reclamar pels danys i perjudicis oca-sionats per l’activitat irregular del

pis pastera mitjançant les correspo-nents accions judicials.

També podrem decidir denunciar la situació davant l’autoritat pública competent, si bé en aquest cas poc podrem intervenir en el procés ad-ministratiu que es regeix sobre això.

Actualment són cada vegada més les sentències judicials que busquen donar solució a aquest problema, ordenant el cessament de l’ús del pis si la comunitat de propietaris acredita les molèsties i irregulari-tats d’aquest, com poden ser sorolls constants, brutícia, baralles, insegu-retat veïnal, etc.

En conclusió, hi ha mitjans per combatre aquesta situació, ja que si bé no disposem encara d’una norma-tiva específica sobre això, si és que cert que els tribunals tendeixen amb determinació a combatre i donar so-lucions a aquest greu problema de convivència per a tants afectats.

XAVIER CASAS MARTÍNEZ Advocat. xcasas@icab.cat

Tel. 938 713 799

30

Habitatge

Immomaresme.com estrena un nou portal en exclusiva per als professionals del sector

El portal Immomaresme.com inicia aquest mes d’abril una etapa de renova-ció com a primer espai web immobiliari per a professionals del sector de la nos-tra comarca. L’objectiu que s’ha plante-jat amb aquests canvis és posar en valor i defensar la ‘professionalitat’ de les em-preses del sector, en el marc d’un mer-cat que cada cop més i més ràpidament requereix i demana per part dels clients una atenció més especialitzada.

D’altra banda, les innovacions tècni-ques i de contingut que s’han aplicat al portal tenen com a altre objectiu des-tacable promocionar la comarca com a zona residencial de primer nivell.

Precisament, en aquest aspecte, es dóna accés a la informació que destaca els principals avantatges i punts forts del Maresme com a indret immillorable per venir-hi a residir: qualitat de vida de pri-mer nivell, amb el mar i la muntanya com a referents paisatgístics i la proximitat de Barcelona, la capital de Catalunya, a la qual es pot accedir en vehicle a través d’unes vies de comunicació de fàcil ac-cés –carretera i autopista–, o a través de l’oferta del transport públic, com la línia de ferrocarril o el servei d’autobusos.

PROPOSTES DE LLOGUER I VENDA GRATUÏTES I SENSE LÍMIT PER ALS PROFESSIONALS

Immomaresme.com és l’espai web de la revista Immomaresme, una publicació que compta amb més de 15 anys de tra-jectòria i reconegut prestigi i qualitat.

Ara, amb la nova trajectòria del portal

sintonia amb les noves tecnologies de les TIC i el món 2.0. També, per aquest motiu s’estructura en diversos àmbits útils als quals s’accedeix de manera molt senzilla.

INFORMACIÓ PER CONÈIXER MILLOR EL TERRITORI

Els usuaris del portal Immomaresme.com hi podran trobar amplia informa-ció sobre els 30 municipis del Maresme incorporada en les mateixes fitxes dels immobles. D‘aquesta manera, es vol do-nar a conèixer de primera mà, a aquelles persones que encara no coneixen prou bé el territori, les qualitats de la comar-ca i del municipi on estan buscant el seu habitatge.

Amb aquesta nova aposta, Immoma-resme.com fa un pas més cap endavant en la seva trajectòria vinculada a la co-marca, alhora que vol defensar i afavorir la professionalitat dins del sector, en uns moments difícils on cada vegada es ne-cessita ser més professional, donar mi-llor servei i estar més especialitzat per projectar-se en el mercat.

L’altre objectiu indicat és promocionar la nostra comarca com a zona residen-cial de primera qualitat, perquè totes aquelles persones que estan buscant-hi habitatge hi puguin trobar una bona op-ció, ajustada a les seves necessitats.

Tanmateix, el portal es planteja aquesta nova etapa com una projecció que necessitarà d’un temps d’ajustament per créixer fins arribar a poder donar als seus usuaris la millor informació sobre les ofertes d’immobles, en venda o llo-guer, a la comarca.

APUNTS

La nova orientació de l’espai web permet projectar la comarca com a zona residencial d’alt nivell

es vol donar millor servei a tots el pro-fessionals del sector immobiliari de la comarca, que hi poden penjar totes les seves propostes de lloguer i venda sen-se límit de fitxes i de manera completa-ment gratuïta.

Alhora, amb la intenció que sigui una eina de fàcil accés i maneig, el portal ha estat dissenyat i configurat per fun-cionar de manera àgil, pràctica i amb

L’increment progressiu d’ofertes de lloguer i venda que durant un temps de la nova etapa del web aniran omplint el portal, fa aconsellable entrar-hi diverses vegades i de manera gradual, per anar accedint a la informació fins al ple desenvolupament d’aquesta nova eina.

31APUNTS

L’esperança. Creure en el demàEn aquest moment la societat actual està marcada per dos elements teòricament inseparables: la crisi econòmica i la desesperança. La primera fa el seu curs destructor deixant la ruïna al seu pas: aturats, negocis tancats, famílies desnonades, empreses en concurs de cre-ditors... Mentre que l’altre, com a conseqüència de la primera, es propaga com la pesta, fins i tot, entre aquells que no són les principals víctimes de la crisi. “I què passa si això va a pitjor? Més val ser con-servadors, prudents i estalviadors”, diuen aquests. Sense cap dubte, som una societat desesperançada. Però com ja apuntava Aristòtil tres cents anys abans de Crist “l’esperança és el somni de l’home despert”. Un home que no creu en el dia de demà, que el futur serà millor, que les coses poden canviar, que els seus somnis es poden fer realitat... no lluita, no treballa, es resigna i es deixa vèncer. I una societat així està perduda. Per aquells més negatius, una advertència: l’esperança no és creure en utopies, en realitats tan irreals que pu-guin esdevenir absurdes. L’esperança no és cosa de bojos irrealistes i ingenus. L’esperança ens permet pensar en futur mentre netegem l’horitzó de falsos paranys, és a dir, mentre construïm el present. Per tant, l’esperança també es relaciona amb el valor de l’esforç, la perse-verança, la valentia, la llibertat... Com apunta Francesc Torralba “en la matriu de l’home esperançat hi ha el germen de la rebel·lió i de la disconformitat”. Aquesta vegada per parlar de l’esperança comptem amb la col·laboració del teòleg Josep Maria Rovira Belloso; la germa-na teresiana, Victòria Molins; l’orientadora familiar, Victòria Cardona; l’historiador Jaume Botey, i el periodista Bernat Dedéu. Tampoc no us perdeu fora del monogràfic l’entrevista a la Premi Nobel de la Pau, Rigoberta Menchú. I és que en el nostre món, si mirem entre la boira grisa, hi ha molts punts de color esperança.

Text: www.valors.org

L’ESPAI DE VALORS

Amics, amigues,Necessitem, de veritat, el vostre ajut. Nu-

estra Aparente Rendición ha arribat econò-micament fins a aquí. Està sense recursos i arruïnat. Han estat 18 mesos sense ajuda econòmica de cap tipus i els nostres fons personals s’han acabat.

Però necessitem poder finançar aquest projecte per seguir endavant. I necessitem la vostra ajuda. Estem segurs que enteneu la importància que un projecte com aquest, que a dia d’avui ha rebut en total unes 700 mil visites; que acull col·lectius de desapa-reguts, analistes, cronistes, pensadors, ar-tistes o víctimes; que es fa servir en centres educatius dins i fora de la República; que s’ha convertit en una comunitat de pau en la qual tots ens sentim a casa; i que s’ha pre-sentat en nombroses universitats i instituci-ons dins i fora de Mèxic, no s’aturi.

A Nuestra Aparente Rendición treba-llem 19 voluntaris de forma permanent i a temps parcial o complet molts de nosaltres. Hem rebut a més el treball de més de 70 voluntaris que fins a dia d’avui han comptat

21.578 morts per violència a Mèxic. I obrim permanentment programes de reflexió i assistencials, com les recentment creades Beques per la Pau a Juárez o el nou servei d’assistència psicològica online per a vícti-mes, periodistes i activistes.

Però ara necessitem la vostra ajuda. Pengem avui un compte de banc al portal amb l’esperança que pugueu ajudar-nos a mantenir aquest projecte. Necessitem les vostres aportacions, per petites que puguin semblar-los, per seguir subsistint.

AJUDEU-NOS A MANTENIR VIU AQUEST PRO-JECTE. FEU UNA DONACIÓ BANCÀRIA PER AJU-DAR-NOS A MANTENIR ‘NUESTRA APARENTE RENDICIÓN’.

Aquests són les dades per donar:CAIXA DE PENSIONS. Número de compte: 2100. 3166.65.2100681084Codi SWIFT: CAIXESBBXXXCodi ANAVEN: ÉS6021003166652100681084

LOLITA BOSCHwww.lolitabosch.com

www.nuestraaparenterendicion.com

Suport per al projecte Nuestra Aparente Rendición

Solidaritat

32

MOTORAmb el nou 208, Peugeot canvia d’èpocaPrimavera de 2012: Peugeot llança el seu nou model del “segment B”, el dels petits cotxes polivalents, amb dos tipus de carrosseries diferents, amb 3 i 5 por-tes.

Per imaginar un vehicle capaç de se-duir i posar d’acord a clients molt dife-rents en el seu perfil que esperaven un canvi profund, es va posar en marxa el projecte “A9”, que va partir, des del seu inici, del més ambiciós plec de condi-cions mai aplicades per la marca, amb l’objectiu de realitzar un cotxe que plan-tegés un autèntic salt generacional.

Peugeot no ha dubtat a donar la volta a determinats principis amb la voluntat de reinventar els codis que van ser claus en l’èxit d’autèntics vehicles estrella, com els 205, 206 i 207, i regenerar-los per crear el 208.

El 208 transmet les opcions d’agi-litat i eficiència. Alhora, les eleccions tècniques inicials el converteixen en un cotxe lleuger, aerodinàmic i molt compacte. A aquestes característiques, a més, cal afegir més espai a les places del darrere i un maleter més generós, en el marc d’una arquitectura amb rendi-ment optimitzat.

La regeneració del seu disseny és una de les principals característiques del 2008, que concreta i sublima els nous codis estètics de la marca. Per això s’ha buscat una modernitat renovada i seductora que suggereix sensualitat i energia, dolcesa i malícia.

D’altra banda, pel que fa a la regene-ració ergonòmica, l’interior multiplica la promesa d’innovació del disseny ex-terior. Trencant automàticament amb tot l’existent, va molt més enllà dels

inconvenients tècnics i de les referèn-cies culturals conegudes. Així, el lloc de conducció s’ha reinterpretat comple-tament, per convertir-se en totalment intuïtiu i evident. S’estructura al voltant d’un petit volant de petit tamany, d’una instrumentació enginyosament situada en una posició més elevada, que pemet al conductor tenir accés a tota la infor-mació sense desviar la vista de la carre-tera i d’una gran pantalla tàctil. Aquest conjunt, connectat amb els passatgers, contribueix a la practicitat, la seguretat, el disseny interior qualitatiu i depurat i a les sensacions de volant.

El 208 també s’ha plantejat a partir d’una regeneració mediambiental, amb una mitjana d’emissions de CO2 reduï-

des que el fan líder en el seu segment i tecnologia de motors de darrera gene-ració, alhora que s’ha guanyat en pes i en aerodinàmica.

Més característiques destacables d’aquest vehicle que renova el plaer de conducció característic de Peugeot, són que gràcies al volant de petit tamany que facilita una nova ergonomia, el conduc-tor experimenta una agilitat de conduc-ció inèdita. També, la nova síntesi d’alt nivell entre confort i comportament dinàmic, fruit de l’experiència històri-ca de la marca en termes de xassís que aprofita la compacitat i l’alleugeriment del cotxe.

Text: Redacció

33

GASTRONOMIESEn marxa les Jornades del Plat de MataróLes XV Jornades Gastronòmiques del Plat de Mataró tornen en el marc de la Ruta del Pèsol del Maresme que es celebra cada any

El passat dijous 15 de març van co-mençar les XV Jornades Gastronòmi-ques del Plat de Mataró, “Pèsols amb sèpia i patates”, que es perllogaran fi ns el 30 d’abril. Aquestes jornades amb personalitat pròpia s’emmarquen en la Ruta del Pèsol del Maresme que es celebra cada any en temporada de pri-mavera a la nostra comarca. Els res-taurants participants d’aquesta edició són 20, 14 dels quals de Mataró, i 6 de fora de la ciutat (1 d’Arenys de Mar, 2 d’Argentona, 1 de Cabrera de Mar, 1 de Sant Andreu de Llavaneres i 1 de Vilassar de Dalt).

El programa d’enguany d’aquest es-deveniment de la capital del Maresme presenta dues novetats. En primer lloc el Concurs del Plat de Mataró, que aquest any s’ha fet amb alumnes de l’Escola de Restauració i Cambreria del Gremi, el jurat format per Paquita i Lolita Rexach del Restaurant His-pània; Pepi Sanchez, del Restaurant Sangiovese; Salvador Mateu, del Res-taurant Les Ginesteres i l’Àvia Remei, cuinera de renom. Els 6 alumnes par-ticipants han confeccionat el plat de Mataró, amb els mateixos ingredients i valorats en un tast a cegues pel jurat esmentat.

En segon lloc la principal novetat és que per primera vegada es farà una Caminada Popular, la recaptació de la qual anirà destinada a la Fundació Maresme de Mataró. Serà dins de l’ac-te de la II Pesolada Popular, el proper

diumenge 15 d’abril, a la plaça de San-ta Anna de Mataró, on els assistents podran degustar el Plat de Mataró, acompanyat de beguda a preu popular. Aquest acte inclou un petit mercat com els d’abans amb parades que vendran productes de la nostra comarca (frui-ta, verdura i una subhasta de peix amb la confreria de Pescadors d’Arenys de Mar).

Text: Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i Maresme.

RESTAURANTS PARTICIPANTS EN LES JORNADES DEL PLAT DE MATARÓ:

BOCCA RESTAURANT. MATARÓ. Plaça d’Espanya, 18

CA L’OLIVA. MATARÓ. De la Font dels Reis, 17

CAMINETTO. MATARÓ. Camí Ral, 407

CAN BRUGUERA. MATARÓ. Veïnat de Valldeix, 23

CAN MANOLO. MATARÓ. Pepeta Moreu, 10

CAN ROSENDO. MATARÓ. Port de Mataró, local 15-16

EL DELFIN. MATARÓ. Ctra N-II, Km 649

EL TRABUCAIRE. MATARÓ. Port de Mataró

ILURO. MATARÓ. La Rambla, 14

L’HARMONIA. MATARÓ. Cristina, 18-20

LA PISCINA. MATARÓ. Passeig del Callao, s/n.

LARU. MATARÓ. Riera de Can Gener, s/n.

MUNDIAL. MATARÓ. Camí Ral, 548

SANGIOVESE. MATARÓ. Sant Josep, 31

CAN MAJO. ARENYS DE MAR. Passeig de Ronda, 5

LA TECA. ARGENTONA. General Llauder, 46.

SANT JAUME. ARGENTONA. Sant Jaume, 15

EL MIRADOR DE L’ALBA. CABRERA DE MAR. N-II. Km. 643

PINS MAR. ST. ANDREU DE LLAVANERES. N-II, Km 651

EL RACÓ DE CAN FELIU. VILASSAR DE DALT. Àngel Guimerà, 41

Segueix a TRIBUNA Maresme la proposta culinària de la popular cuinera mataronina Àvia Remei. Pots tro-bar més receptes seves a la web www.aviaremei.com

INGREDIENTS: 1 conill tendre; Tomàquet; Ceba; Pebrot verd; Pebrot vermell; Albergínia; Pebre negre; Oli i sal; Sucre.

PREPARACIÓ: Tallem el conill a trossos petits. El salpebrem i el fregim amb oli en una paella. Un cop els trossos estiguin fregits els reservem en un plat. Colem l’oli del conill i el posem en una cassola de fang.

Tallem la ceba en forma de lluna ben fi na i la fre-gim fi ns que comenci a enrossir una mica. Tirem els pebrots verds i vermells tallats ben petits i fem igual amb l’albergínia, afegim la sal, un pols de sucre i una mica de pebre negra. Quan estigui tot sofregit aboquem el tomàquet ja tallat o ratllat.

Si el tomàquet és d’una temporada que no té massa suc hi afegim una mica d’aigua, tal com convingui. Quan hagi fet un tomb, tirem el conill i el deixem coure una estona fi ns que estigui tou.

Aquest plat pot fer-se d’un dia per l’altre; tenint en compte que quan es torna a escalfar és aconse-llable afegir-hi una mica d’aigua perquè no s’en-ganxi a la cassola.

ROURA NEGRE “COUPAGE”

LA PROPOSTADE L’ÀVIA REMEI

Imatges destacades de l’acte de presentació de les XV Jornades

Gastronòmiques del Plat de Mataró.

Varietats: Cabernet Sauvignon, Garnatxa, Merlot. Raïms escuats, fermentats a 28ºC. Un

any de criança en dipòsit i 3 mesos de criança en bota de roure americà Ohio.

VISUAL: Brillant, de bon cep i tonali-tat vermell robí. OLFACTE: Aroma fi na d’intensitat sufi cient, amb caràcters de criança de tipus vai-nilla, amb un fons de cafè. GUST: Agradable, d’acidesa moderada. Sufi cient amb consistència i extracte. Equilibri i bo en tanins. Bona aroma de boca amb records de la varietat, amb retrogust de persistència mitjana.

CONILL AMB SAMFAINA

T

34

DISSABTE 28 D’ABRIL

A les 7 del vespre a l’Església Parroquial

Festa d’obrir els Sants Màrtirs i renovació simbòlica del vot de poble

A 2/4 de 8 del vespre

Missa de la vigília

A 2/4 de 8 del vespre, des de can Rafart i des de l’Estrella:

Cercaviles simultàniesFins a la plaça de la Vila amb els gegants i gegan-tons de Vilassar de Dalt i els Diabòlica Anònims. S’hi afegiran grups i associacions dels veïns dels diferents verals del poble.

Tot seguit, a l’església parroquial

Acte d’obrir els Sants Màrtirs Ofrena de les roses, Ball dels Sants Màrtirs dels Ge-gants Vells i acte d’obrir els Sants Màrtirs mentre es canten els Goigs.

I a continuació, a les escales de l’Església

Renovació simbòlica del Vot de PobleA càrrec de l’alcalde de Vilassar de Dalt, Xavier Godàs. Balls dels gegants, els gegantons i el drac, petards dels diablons, repicada de campanes i en-lairada de coets anunciant l’inici de la Festa Ma-jor. Al final, hi haurà coca i vi dolç per a tots els assistents.

A les 10 de la nit al teatre la Massa

ReugenioEspectacle que recupera tota l’essència del perso-natge sobre els escenaris.

A les del 11 del vespre, al pavelló de can Banús

Ball de nit i proclamació de la pubilla i l’hereu 2012

Tot seguit

Ball de nitAmb Gino Diamantinis, música del anys 70 i 80.

DIUMENGE 29 D’ABRIL

A partir de 2/4 d’11 del matí, a la Plaça de la Vila

Gegantonada 2012Plantada de gegantons dels nens i nenes de Vilassar i esmorzar popular.

A les 11 del matí, a la Plaça de la Vila

Tallers Gegants

A 2/4 d’1 del migdia, pels carrers de la vila

Cercavila de gegantons i capgrossosFets al taller del matí. En aquesta cercavila, els grans podreu fer de geganters i portar els gegants de Vilassar!

A l’1 del migdia, a la Plaça de la Vila

Ballada Finalde tots els gegantons participants. RECORREGUT DE LA TROBADA: Plaça de la Vila, Àngel Guimerà, Mestra Viladrosa, Nou, Sant Antoni, Anselm Clavé, Passatge de la Rosa, Carme i Plaça de la Vila.

A 2/4 de 12 del migdia, a l’església parroquial

Ofici solemne en honor dels Sants Màrtirs

A 2/4 de 2 del migdia, a la Plaça de la Vila

Vermut dels Pere Màrtirs

A la 1 del migdia, plaça de la Vila, 5 (can Ruhí)

Inauguració de la tómbolaa benefici dels Casal. Del 29 d’abril al 1 de Maig de 12 a 2 del migdia.

A les 2 del migdia, a la plaça de la Vila

Dinar de CarmanyolaOrganitzat des de El Cau i L’Esplai.

A 2/4 de 5 de la tarda, a la Plaça de la Vila

Pels més petitsPep Callau i els Pepsicolen presenten: MARREMAN-GU (en cas de pluja a l’interior del pavelló). Al fina-litzar hi haurà pa amb xocolata.

De les 6 a les 7 de la tarda, a la Plaça de la Vila

Gimcanaa càrrec de l’AE Serra de Marina i L’Esplai.

A 2/4 de 10 del vespre

Correfoc infantila càrrec dels Diablons Anònims. Recorregut: Place-ta Barberà - Sants Màrtirs - Salvador Riera - Plaça del Teatre - Àngel Guimerà - Plaça de la Vila. A 2/4 d’11 de la nit

Sopar Popular a càrrec dels Diablons Anònims. Tot seguit anima-ció i musica per ballar.

DILLUNS 30 D’ABRIL

A les 12 del migdia, a la Pèrgola de can Rafart

Ballada de Sardanesa càrrec de la cobla Premià.

A partir de les 2 de la tarda a can Rafart

Arrossada popularHi haurà inflables i jocs populars de les 11 del matí a les 5 de la tarda. Els plats amb l’arròs es repartiran prèvia compra d’un tiquet (2€) a la parada de Cà-ritas Vilassar de Dalt que hi haurà durant tot l’acte al Parc de can Rafart. També es podran adquirir anticipadament.

A les 8 de la tarda, al pavelló de can Banús

Cançons d’una vidaConcert del grup TRAMS amb versions en català de Joan Manel Serrat, Lluis Llach, Raimon, Maria del Mar Bonet, Bob Dylan, Simon & Garfunkel...

A les 8 de la tarda, a l’Església Parroquial

Missa per a tots els confrares difunts

A les 10 de la nit, al Casal Popular

TeatreRepresentació de l’obra “Rumors” a càrrec del Ter-nal Teatre. Venda d’entrades anticipades a Riera-Baylach (plaça de la Vila, 19). L’obra es tornarà a fer els dies 6, 11 i 13 de maig).

A les 2/4 11 de la nit, a la plaça de la Vila

Akelarre diabòlica càrrec dels Diabòlics Anònims. Versot i especta-cle.

A partir de les 12 de la nit, al pavelló de can Banús

Ball de nit amb L’Anònima i a partir de 2/4 de 2. Ball fins ben entrada la matinada amb LA MALA FAMA.

DIMARTS 1 DE MAIG

Des de 2/4 de 10, al Parc de Can Rafart

XXVIII Trobada de gegants Rebuda de les colles participants a la XXVIII Tro-bada de Gegants de Vilassar de Dalt i plantada de gegants.

Des de 2/4 de 11 del matí, al parc de can Rafart

Taller d’estampació de samarretesEstampeu-vos la samarreta per 1 euro!

A les 12 del migdia, pels carrers de la vila

Cercavila de la XXVIII Trobada de Gegants

A 2/4 de 2 del migdia, a la Plaça de la Vila

Ballada Finalde tots els gegants participants, lliurament de re-cords i cloenda de festa.

A 2/4 de 6, a la Plaça de la Vila

Concurs dels Flams-màrtirsConsisteix en menjar flams en un temps limitat.

A 2/4 de 7 de la tarda, a la Plaça de la Vila

Castellers Capgrossos de Mataró i els Margeners de Guissona

A 2/4 de 9 del vespre, a l’església parroquial

Completes solemnesi, en acabar, el tradicional acte de Tancar els Sants Màrtirs, Cants des Goigs i repartiment de les roses que hauran guarnit la capella.

FESTA MAJOR DE VILASSAR DE DALT

Vilassar de Dalt sintetitza actes tradicionals i lúdics en la celebració de la seva Festa Major

35

DISSABTE 28 D’ABRIL

A les 12 del migdia, al Pavelló Esportiu

Inauguració del nou pavelló esportiu

Tot seguit, al Pavelló Esportiu

Concert dels combos de l’escola municipal de música de Cabrils.

A les 5 de la tarda, a l’Hotel d’Entitats

Abya YalaJornada sobre els pobles indígenes d’Amèrica. Ci-nefòrum, amb la projecció de la pel·lícula También la Lluvia i xerrada/debat L’alternativa indígena en un món global a càrrec de Martí Surís.

DIUMENGE 29 D’ABRIL

A partir de les 9 del matí, als Horts de Santa Creu

XVIII Pedalada de muntanya

DIMARTS 1 DE MAIG

De 10 a 14h, al carrer Domènec Carles

XIX trobada de puntaires de Cabrils

A les 11 del matí, als Horts de Santa Creu

Mini tennis al carrer 2012

DIMECRES 2 DE MAIG

A les 8 del vespre, a la Plaça de l’Església

Pregó de Festa Majora càrrec del grup de teatre de “La Concòrdia”.

A 2/4 de 9 del vespre, des del Campanar

Repic de campanes a càrrec del campaner Jaume Tolrà i Ferrer.

Tot seguit, a la Plaça de l’Església

Música en viuper gaudir plegats de l’inici de la Festa Major, amb el grup de jazz eclèctic EMERSON HAPPY.

DIJOUS 3 DE MAIG

A les 10 del matí, des del Campanar

Repic de campanesque anuncien la Diada de Santa Creu.

A les 11 del migdia, a l’Església Parroquial

Ofici de Festa MajorMissa presidida pel rector Mn. Josep Rodríguez i con-celebrada pels rectors dels pobles veïns. El predica-dor serà Mn. Josep Maria Turull, rector del seminari conciliar i canonge de la Catedral de Barcelona.

En acabar l’Ofici, a la Creueta

Benedicció de la Creueta

Tot seguit, a la Plaça de l’Església

Tradicional vermut de Santa Creu

A les 2 del migdia, al Pavelló esportiu

Homenatge a la gent granDinar popular per a la gent gran del nostre poble.

Tot seguit, al Pavelló esportiu

Ball de la gent granamb el Duet Stylette.

A 2/4 de 6 de la tarda, a la Plaça de l’Església

Jocs Gegants I Juga Menutsamb jocs de grans dimensions a per a tothom i un espai per als més menuts de Cabrils.

A les 10 del vespre, al Pavelló esportiu

Teatre de Festa MajorRepresentació de l’obra SOLTERONS a càrrec del grup de teatre Nando Massaneda. .

DIVENDRES 4 DE MAIG

A les 10 del matí, als Horts de Santa Creu

La Festa Major a les escolesamb la participació dels infants i mestres de les es-coles i l’institut del poble i amb l’actuació d’Oriol Canals i la Colla.

A les 6 de la tarda, a la Plaça de l’Església

ColossalEspectacle de circ i clowns per a totes les edats, a càrrec de la companyia Teatre Mòbil.

A les 10 del vespre, des de la Plaça de l’Església

Correfoc de Santa Creu 2012A càrrec dels Peluts de Foc de Cabrils i altres colles.

A 2/4 de 12 de la nit, al Pavelló esportiu

Nit jove 2012amb Mitjanit i Discomòbil. Al transcurs de la mitja part hi haurà una exhibició de balls urbans. En aca-bar, esmorzar pel qui encara aguanti.

DISSABTE 5 DE MAIG

A les 11 del matí, a la Plaça de l’Església

Espectacle infantil

A 2/4 d’1 del migdia, a la Plaça de l’Església

Ballada de sardanesa càrrec de la cobla-orquestra Montgrins.

A les 2 del migdia, a Can Barba

Arrossada de Festa Major

A les 5 de la tarda, a l’aparcament de Can Botella

Matinal d’atraccions de Festa MajorTot un matí per gaudir d’inflables, brau mecànic, i altres atraccions.

A les 5 de la tarda, als Horts de Santa Creu

Fira de primaverade l’A.E. Montcabrer. Tallers, jocs...

A 2/4 de 8 del vespre, al Pavelló esportiu

Acte d’entrega del premi ConcòrdiaAquest Premi distingeix a un cabrilenc o cabrilenca que hagi destacat en qualsevol aspecte de la vida cultural, associativa, esportiva o social del poble.

A les 8 del vespre, al Pavelló esportiu

Concert de Festa Majora càrrec de l’orquestra Montgrins.

A 2/4 de 12 de la nit, al Pavelló esportiu

Ball de Festa Majora càrrec de l’orquestra Montgrins.

DIUMENGE 6 DE MAIG

A les 10 del matí, al Pati de l’escola L’Olivera

Torneig de futbol

A les 11 del matí, als Horts de Santa Creu

Plantada de gegantsparticipants a la Trobada de Gegants 2012 de Cabrils. Enguany ens visitaran les colles de Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Via Europa de Mataró, Santa Coloma de Gramenet, Ribes de Freser, Riudellots de la Selva i les escoles Francesc Macià de Vilassar de Dalt i Tomàs Viñas de Mataró.

A les 12 del migdia, des dels Horts de Santa Creu

Passejada de gegantsRecorregut: Torrent Roig, Domènec Carles, Emília Carles, Torrent Roig, de la Vela, Av. Santa Helena, Màquina d’en Mas, Rafael Martínez Valls, Maria Teresa i Plaça de l’Església.

Tot seguit, a la Plaça de l’Església

Ballada finalde tots les figures participants.

A 2/4 de 3 de la tarda, al Pati de l’escola L’Olivera

Fideuà popular

A les 5 de la tarda, a l’escola L’Olivera

2a festa de l’esport infantilCurses de bicicleta, patinet i a peu.

A 2/4 de 7 de la tarda, al Mil·lenari de Catalunya

Exhibició jovede Balls Urbans i Breakdance.

A 2/4 de 9 del vespre, a l’Església

Petite Messe Solennellede Gioachino Rossini. Concert coral de Festa Ma-jor a càrrec de la Coral Santa Helena de Cabrils i l’Obrador Coral de Rubí.

FESTA MAJOR DE CABRILS

Cabrils organitza una nova edició de la sevaFesta Major oberta a tota mena de públics

36

Aquesta secció és una selecció dels actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes que surt publicat TRIBUNA Maresme. La recepció de les propostes per a l’agenda és fins al dia 20 del mes en curs, al correu info@tribunamaresme.com.

PROPOSTESE L M A R E S M E M E S A M E S

ALELLA. CAN LLEONART Sortida de senderisme. Aiats (Osona). Dissabte 14 a les 8h. Recorregut d’entre 12 i 15 km, sense dificultat tècnica i de 5 hores de durada aproximada. Sortida en cotxe des de l’aparcament de Can Lleonart. Cal portar esmorzar, dinar i beguda. Gratuït. No cal inscripció prèvia. És recomanable estar federat a la FECC. Més informació a www.telefonica.net/web2/peusaterra

ALELLA. CAN LLEONART Sortida de senderisme. El Catllaràs- El Roc de la Lluna (La Pobla de Lillet). Dis-sabte 21 a les 8.30h. Recorregut d’entre 12 i 15 km, sense dificultat tècnica i de 5 hores de durada aproximada. Sortida en cotxe des de l’aparcament de Can Lleonart. Cal portar esmorzar, dinar i beguda. Gratuït. No cal inscripció prèvia. És recomanable estar federat a la FECC. Més informació a www.telefonica.net/web2/peusaterra

PREMIÀ DE DALTExcursió: pujada a Santa Bàrbara des d’Anglès (La Selva). Dissabte 14 De 8h a 16h aprox. Picnic a la brasa. Cal confirmar assistència. Informació: Josep Camprubí 937 512 851 o secretaria de St. Jaume, 937 516 910. Sortida del pati de St. Jaume. Grup de Muntanya de S. Jaume

PREMIÀ DE DALTSortides Guiades 2012 pel Parc de la Ser-ralada Litoral. La Cultura Ibera al Parc. Diumenge 22. Sortida històrica: la cultura ibera és molt present al Parc de la Serrala-da Litoral. En aquesta sortida coneixerem els poblats ibers s’Ilturo (Cabrera de Mar) i de la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt). Centre Informació de Can Boquet (Vilassar de Dalt). Tel. 656 903 642 A/E: p.slitoral.canboquet@diba.cat . Places limitades. Gratuït.

SANT VICENÇ DE MONTALT. PARC DELS GERMANS GABRIELISTESRunners Montaltrek. Tots els dissabtes d’abril a les 8.30h. Tots els dijous d’abril a les 20 h. Tan si et vols iniciar com si ja tens experiencia, pots encaixar en diferents nivells. Pots contectar amb nosaltres a través de facebook o a través del mail: runners.montaltrek@gmail.com.

SANT VICENÇ DE MONTALT. ZONA ESPORTIVA-AVDA.TONI SORS1a. Duatló Sant Vicenç de Montalt. Diu-menge 15 a les 9.30h.Recollida de dorsals, a partir de les 8.30h. 5 Km. corrent. 20 Km en BTT. 2’5 Km.corrent. Es un Duatló de Muntanya. Cal fer inscripció previa. Més informació: http://montaltrek.org

VILASSAR DE MAR. CENTRE EXCURSIONISTA VILASSAR DE MARSortida al Puigmal. Dissabte 14. Més informació: info@cevilassardemar.cat.

CONCERTS

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALPuzzled love (Catalunya, 2011). Dijous 12 a les 21h. Seleccionada al Zabaltegi del 59 Festival de San Sebastian. A les 20.30 h, Parlem de la pel·lícula: presentació a càrrec de Xavi Calvo Requena, professor i cinèfil. En acabar la projecció, col·loqui amb els directors de la pel·lícula Gemma Ferraté i Carlos Pérez-Reche.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALDeclaración de guerra (França, 2011). Dijous 19 a les 21h. Premis Cèsar: 6 nomi-nacions, incloent Millor pel·lícula i Millor director; 2011 Festival de Gijón: Millor pel·lícula, actriu (Donzelli) i actor (Jérémie Elkaïm). A les 20.30 h, Parlem de la pel-lícula: presentació a càrrec de Xavi Calvo Requena, professor i cinèfil.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL El plat o la vida (Catalunya, 2011). Diven-dres 20 a les 21h. Estrena del documental de Nani Moré. Documental que destapa l’engany que s’amaga darrere dels menja-dors col·lectius a través d’un seguit d’en-trevistes. Entrada gratuïta. Car recollir les invitacions a l’IMAC i a Claraboia.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALPina (Alemanya, França i Gran Bretanya, 2011). Dijous 26 a les 21h. Oscar: Nomina-da a Millor pel·lícula documental; Premis del Cinema Europeu: Millor documental; Premis BAFTA: Nominada a Millor pel·lícula de parla no anglesa; Festival de Berlín: Secció oficial. A les 20.30 h, Parlem de la pel·lícula: presentació a càrrec de Xavi Calvo Requena, professor i cinèfil.

MALGRAT DE MAR. CENTRE CULTURALThe artist (França, 2011) de Michael Haza-navicious. Divendres 13 d’abril a les 22.30 hores i dissabte 14 d’abril a les 20.00 hores. Organitza Cineclub Garbí.

MALGRAT DE MAR. CENTRE CULTURALLe Havre (Finlàndia i França, 2011) d’Aki Kauerismäki. Divendres 27 d’abril a les 22.30 hores.

PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUMEMil Cretins, d’en Ventura Pons. Divendres 27 a les 22h.

PREMIÀ DE MAR. PATRONAT TEATRENines de paper. Dissabte 21 a les 22.30h i diumenge 22 a les 17h. Pel·lícula de Producciones Teen.

TEIÀ. CASAL DE JOVES ASACTarda de cine. Divendres 20 a les 18h.

TEIÀ. CASA MUNICIPAL LA UNIÓCinema Forum. Dilluns 23 a les 21.30h. Projecció de les pel·lícules: Teià, record i vida, 1974 i Riera de Teià, obres de pavi-mentació, 1976.

ALELLA. CAN LLEONARTEspais de Poesia. Geografies i poemes, a càrrec d’Anna Maluquer. Dissabte 14 a les 11. Caminada literària per Alella. Inscripci-ons fins al 12 d’abril a Can Lleonart. www.espaisdepoesia.cat.

ALELLA. PLAÇA DE L’AJUNTAMENTEspais de Poesia: Cercavila psico-poèti-co-dramàtico-musical · passeig poètic, amb la Big Bang Valona conduïda per Marc Egea. Diumenge 15 a les 11.30h. Els poetes Enric Casasses i Salvador Giralt hi posaran la veu i la paraula. www.espaisde-poesia.cat.

ALELLA. CAN LLEONARTEspais de poesia: Nikòsia + 3a Trobada de poetes del Maresme · muntatge poètico-musical. Divendres 20 a les 21h.Recital a càrrec de Núria López, Montse Assens, Maria Antònia Grau, Joan Carles González i Marcel Riera (Premi Carles Riba 2011) amb el grup de folk Nikòsia, liderat per l’escriptor Francesc Miralles. Es llegiran poesies dels autors convidats i d’altres destacats per mostrar les produccions po-ètiques més actuals. Presentat i coordinat per Albert Calls. www.espaisdepoesia.cat.

ALELLA. CELLER BOUQUET D’ALELLAEspais de Poesia : Poesia als quatre vents · recital. Dissabte 21 a les 12h. Acte coordinat per Carles Hac Mor i Ester Xargay. Inclòs dins el programa “Poesia als parcs”, un cicle de recitals poètics que organitza anualment l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes. www.espaisdepoesia.cat.

ALELLA. PLAÇA DE L’AJUNTAMENT Diada de Montserrat. Onomàstica de l’associació. Divendres 27 d’11h a 12.30h. Degustació gratuïta de panets de diferents sabors i recollida de flors.Organitza: Asso-ciació de Dones Montserrat Roig.

CABRILS. BIBLIOTECAEntrega de Premis de la XI Campanya de lectura. Divendres 20 a les 18h.

MATARÓ. PLAÇA DE SANTA ANNAIX Jornades Científiques de Mataró. Dissabte 14 a les 18h. Fira de Ciència al carrer i IV Gimcana Científica.

MATARÓ. CINC SÈNIES I PLAÇA DE SANTA ANNAQui sembra recull. Festa del pèsol. Diumenge 15 de 8h a 16h.Caminada popular, mercat de pagès, subhasta de peix i pesolada de degustació.

MATARÓ. LOCAL DE COLLA CASTELLERA CAPGROSSOS DE MATARÓDiada del local. Diumenge 15 a les 10h. Actuació castellera.

MATARÓ. IMACZona Intrusa 5. Performing the body. Dissabte 21 a les 12h. Tour per diferents mupis de la ciutat, a fi de comentar els cartells resultants del projecte itinerant re-alitzat els mesos de setembre a desembre de 2011 a set instituts de Mataró. Durant el recorregut es distribuirà el fanzine ‘Perfor-ming the body’. Es demana assistir-hi amb roba elegant. Dirigit per Les Salonnières. Més informació a www.zonaintrusa5.blogspot.com

CINEMAEXCURSIONS I

SORTIDESDIVERSOS

CABRILS. SALA DE LA CONCÒRDIAPere Vila. Diumenge, 22 a les 18h.

EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINESConcert: El romanticisme musical, de l’Orquestra Joves Intèrprets del Masnou. Divendres 20 a les 19h. Concert sota la di-recció de Carmen Amo i Anna Remartínez. S’interpretaran obres de: N. Paganini, F. Schubert, F. Mendelson, F. Chopin, J. Brahms, J. Massenet, E. Grieg i A. Drovák.

EL MASNOU. CA N’HUMETConcert d’Andrea Motis, Joan Chamorro i Josep Traver. Dissabte 21 a les 23h. Dins la programació de l’Espai Escènic Ca n’Humet. La virtuosa veu d’Andrea Motis, amb l’acompanyament del seu mestre Joan Chamorro. Preu: 10€.

MATARÓ. CLAPAudiolepsia + Dolmenn. Dijous 12 a les 22h.

MATARÓ. CLAPObeses. Dijous 19 a les 22h. Preu: 5€ anticipada / 8€ taquilla.

MATARÓ. CLAPCanteca de Macao + Santo Machango. Dissabte 21 a les 23h. Preu:12€ anticipada / 14€ taquilla.

MATARÓ. CLAPIx! + Dídac Rocher. Divendres 27 a les 22h. Preu: 8€ anticipada / 10€ taquilla.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALMishima. Dissabte 14 a les 22h.Mishima presenta L’amor feliç, el seu nou àlbum. Preu:15 € anticipada / 18 € a taquilla. Venda d’entrades: www.codetickets.com, Robafaves i Discos Track.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍCicle de concerts simfònics. Orquestra Camera Musicae. Divendres 20 a les 21.30h. Preu: 17€.

MATARÓ. TAVERNA ATZUCAC Cançó de Taverna. Divendres 20 a les 23h. Amb Jaume Arnella i Carles Belda.

MATARÓ. ESPAI FCicle de concerts de cambra. Aupa Quar-tet. Dissabte 28 a les 20.30h. Preu: 12€.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTATWilly Fuego. Divendres 13 a les 22.30h.

TEIÀ. LA FLOR DE LA PALMAQuico Pi de la Serra: recital de Nova Cançò. Diumnege 15 a les 19h.

VILASSAR DE MAR. ATENEU VILASSANÈS Va de jazz i música moderna. Diumenge 15 a les 19h. Presentació del nou CD “Un Fràgil corall”, de Verd i blau, amb Judit Neddermann, Xavi Torres, Adrià Plana, Vic Moliner i Andreu Moreno.

PROPOSTES

MATARÓ. CASA COLL I REGÀSEntrada lliure a la Seu de la Fundació Caixa Laietana. Diumenge 22 de 10h a 12h.

PREMIÀ DE MAR. PLAÇA DE LA SARDANAFira de Sant Ponç. Diumenge 29 tot el dia. Fira d’alimentació artesanal i herbes remeieres.

PREMIÀ DE MAR. PLAÇA DE LA SARDANA39è Aplec de la Sardana. Diumenge 29 tot el dia. Amb les cobles Ciutat de Girona, Premià i Mediterrània .

PREMIÀ DE DALT. ESGLÉSIA DE SANT PEREVI Nit de la Poesia de Premià de Dalt. Dissabte 14 a les 21H.

SANT ANDREU DE LLAVANERES.13a Festa del Pèsol. Del 26 al 29 d’abril. Dijous 26 a les 21h: 5è Sopar del pèsol, organitzat pel restaurant Masia Graupera. Cal inscripció i pagament previ. Divendres 27 a les 10h a la plaça de la Vila: Intercan-vi escola i municipi. Lliurament del treball sobre el pèsol elaborat pels alumnes de les escoles locals. A les 11h al passeig de Mare de Déu de Montserrat: Taller de cuina del pèsol, a càrrec de La Dona per la Dona. Dissabte 28 de 10h a 14h i de 17h a 20.30h al parc de Ca l’Alfaro: Exposició i venda a càrrec de productors de pèsols i comerciants. Taller infantil. De 17.30h a 19h al parc de Ca l’Alfaro: Anem a jugar! Activitat infantil amb recuperació dels jocs tradicionals de cucanya. A les 18h a la Sala Polivalent de Ca l’Alfaro: Presentació del recorregut virtual Llavaneres 360º, del fotògraf Xavier Roma. Diumenge 29 de 10h a 15h al Parc de Ca l’Alfaro: Exposició i venda a càrrec de productors de pèsols i comerciants. Taller infantil. A les 12h al Parc de Ca l’Alfaro: Degustació dels pèsols ofegats de Llavaneres elaborats pels restauradors de la vila i d’altres delícies ofertes pels diversos establiments locals.

TEIÀ.1a Premi GAES 3 hores de resistència en BTT de Teià. Diumenge 15 a les 8h. Infor-mació: http://www.xn--persiguetussueos-kub.com/titandesert/inscripcion.

VILASSAR DE MAR. CAP DR. MASRIERASetmana de la salut. Dimecres 11 i diven-dres 13 al matí: Taller de massatge per a nadons. Cal inscripció prèvia.

VILASSAR DE MAR. CAN JORBA Setmana de la salut. Dimecres 11 a les17h: Taller Cuina sense pares. Tenim la recepta per mantenir l’equilibri (Diputació de Barcelona). Per a joves majors de 14 anys. Cal inscripció prèvia. Divendres 13 a les 15.30h: Taller de Hip-Hop i sexualitat adreçat a adolescents. Inscripció gestio-nada a través de l’Institut Pere Ribot.

VILASSAR DE MAR. PASSEIG MARÍTIMSetmana de la salut. Dijous 12 de 10h a 14h: Tastet de marxa nòrdica. Cal inscrip-ció prèvia a Can Bisa.

VILASSAR DE MAR. ESCOLA PÉREZ SALAFesta final de la Setmana de la Salut. Dissabte 14 de 10.30h a 14h i de 16.30h a 19.30h. Rocòdrom inflable per a nens i nenes, exhibició i tastet de judo, de patinatge, d’hoquei patins i de bàsquet, circuit de bicicletes–educació vial, petites receptes en directe, tallers...

37

TEATRE

CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA ILTUROL’Hora del conte. B.O.M. Dijous 19 a les 18h. A càrrec de Mom Mas.

CABRILS. BIBLIOTECAOsvald, l’elefant musical, de Txus Fernández. Dimecres 18 a les 17h. Amb l’assistència de l’autora.

EL MASNOU. MERCAT MUNICIPALGimcana del dia de Pasqua i talleret per pintar ous de cartolina. Dimarts 10 de 17h a 20h. Gimcana infantil.

EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINESNoies i nois que donen la nota!, a càrrec de Gates Gatunes. Divendres 27 a les 18h.

MATARÓ. BIBLIOTECA CAIXA LAIETANAEls dijous a la biblio. Nens a partir de 2 anys. A les 17.30h. Dijous 12: Una mare per a l’Owen, de Marion Dane Bauer. Dijous 19: Sant Jordi i el Drac, d’Antoni Cósimo. Dijous 26: El senyor rialler, de Tony Mitton. El conte de la rotllana: Diven-dres, 13, 20 i 27 d’abril a les 17.30h.

MATARÓ. CA L’ARENASEl geni del mar. Dissabtes 14, 21 i 28 a les 18h. Activitat familiar (a partir de 5 anys)

MATARÓ. MUSEU D’ART CONTEMPORANIA Bassat hi creixen paisatges. Diumenge 15 a les 11.30h. Activitat familiar. Preu: 3€.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALPuig i Fontanals, carters professionals. Diumenge 15 a les 18h. Espectacle familiar.

MATARÓ. LLIBRERIA ROBAFAVESContes de dracs, cavallers, princeses i roses. Dimecres 18 a les 17.30h.

MATARÓ. CAN SERRA MUSEU DE MATARÓL’essència del detall. Manuel Carnicer. Diumenge 22 a les 12h. Activitat familiar.

PREMIÀ DE DALT. BIBLIOTECA JAUME PERICHPresentació del conte infantil Romaní i Farigola. Dissabte 21 a les 18.30h. Amb la presència de les autores i l’il·lustrador.

PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUMECinema Infantil: Les aventures de Tintín, el secret de l’ Unicorn. Diumenge 22 a les 18 h. Teatre Infantil: La llegenda de Sant Jordi. Diumenge 29 a les 18h. A càrrec de la Cia. La Roda Produccions.

PREMIÀ DE MAR. PATRONAT TEATREMago Manu Show. Diumenge 29 a les 18h. Espectacle de la cia. Manu Mago.

SANT ANDREU DE LLAVANERES. BIBLIOTECA L’hora del conte. Dissabte 21 a les 12h. Contes amb Maria Àngels Gil.

TEIÀ. BIBLIOTECA DE CAN LLAURADOREl llop ha tornat. Dimarts 17 a les 18h. A càrrec d’Emma Peiró.

TEIÀ. BIBLIOTECA DE CAN LLAURADOREspectacle de titelles: Sant Jordi està en perill. Dimarts 24 a les 18h. A càrrec de la contacontes Glòria Arrufat.

VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECA PAU PIFERREREls ocells de foc i el drac. Divendres 13 a les 18.30h. A càrrec de Margarida Cambra.

VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSAUn món (i un munt) de dracs de la Cia. Tanaka Teatre. Diumenge 22 a les 12h.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E.LLUCHSimfonia de les joguines. Dissabte 14 a les 11.30h. A càrrec de la Jove Orquestra de Cambra del Masnou.

VILASSAR DE MAR. ATENEU VILASSANÈSTeatre infantil Cuina de nassos. Diumen-ge 15 a les 17.30h. De la cia Fadunito.

ALELLA. CAN MANYÈEspais de Poesia: Inauguració de l’ex-posició La lletra a l’ull, a càrrec d’EDRA. Divendres 13 a les 20.30h. L’escola d’art i disseny de Rubí, Edra, ens proposa explo-rar un espai d’ombra i llum on descobri-rem reinterpretacions visuals de la poesia a través de diferents disciplines artístiques de caire matèric, digital, estàtic o mòbil.Exposició del 13 al 29 d’abril. Visita comen-tada dissabte 28 d’abril a les 12h.

CALDES D’ESTRAC. FUNDACIÓ PALAUExposició Joan Rebull. Dibuixos, Pintures i Gravats. Fins al 2 de setembre. Horari: de dimarts a diumenge de 10.30h a 14h i de 16h a 18h. Dilluns no festius tancat.

EL MASNOU. ELS VIENESOSEl Masnou Alt a través del temps. Fins al 24 d’abril. Mostra fotogràfica dels grans canvis que s’han produït al Masnou Alt des dels anys seixanta.

EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINESExposició: Cent anys d’en Massagran. Fins al 12 de maig.

MATARÓ. ATENEU CAIXA LAIETANAQU4TRE. Del 5 d’abril al 27 de maig. Exposició de pintures de Ana Alegre, Josep M Jodar, Esther Galdón i Albert Llobet.

MATARÓ. ATENEU CAIXA LAIETANAAnimals. Del 13 d’abril al 22 de juliol. Col-laboren Ecoima, AAB, Blaumar, IWAGUMILO, Hobby Zoo Argentona i Jardiland Mataró.

MATARÓ. CAN SERRA MUSEU DE MATARÓL’essència del detall. Manuel Carnicer. Fins al 6 de maig. Mostra retrospectiva de Manuel Carnicer i Fajó.

MATARÓ. CA L’ARENASPrimera planta: Mar de fons. La col-lecció del Museu. Fins al 9 de setembre de 2013. La mostra presenta la relació que s’estableix entre la ciutat, la seva gent i el mar. A partir de les obres del fons del Museu veurem com evoluciona la relació de l’home i el mar a través del llenguatge de l’art, destacant els autors mataronins i molt especialment els germans Jaume i Jordi Arenas. Planta baixa: Retrats de mar. Fins al 3 de juny. L’exposició aplega una quarantena d’obres gràfiques contem-porànies d’artistes locals, procedents dels fons dels museus que formen la Xarxa.

MATARÓ. MUSEU D’ART CONTEMPORANI Col·lecció Bassat 1970-1979. Art contem-porani de Catalunya. Fins al 29 d’abril. Centrada en una dècada de grans canvis polítics al nostre país, durant la qual es consolidaren molts dels artistes més relle-vants de l’art català del segle XX.

PREMIÀ DE DALT. BIBLIOTECA JAUME PERICHPresentació i exposició de contes i les seves il·lustracions Criatures Fantàsti-ques. De l’1 al 30 abril. Col·laboració entre l’Associació d’Artistes i l’Associació de Relataires en Català.

PREMIÀ DE MAR. MUSEU DE L’ESTAMPACIÓInauguració de l’exposició temporal La moneda ibèrica a La Laietània. Diumenge 22 a les 12h. Fins el 30 de juny.

TEIÀ. CASA MUNICIPAL LA UNIÓExposició D’un temps d’un país. Teià 1972-1980. Inauguració divendres 13 a les 19h. Història de l’activisme sòcio-cultural. Del 13 al 29 d’abril.

VILASSAR DE MAR. ESPAI CAN BISACarnaval Vilassar de Mar 2012. Fins 15 abril.

VILASSAR DE MAR BIBLIOTECA E. LLUCHExposició pictòrica: Vilassar i el Mar. Fins 19 abril. A càrrec de Marta Fornieles.

INFANTILEXPOSICIONS

ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIA Sant Jordi amb les llars d’infants. Dilluns 23 de 9.30h a 11.30h. L’Elisabeth Ulibarri divertirà els més petits amb Cabasset de lletres, un joc de vocals.

CABRERA DE MAR. CAL CONDECançons a la vora de Sant Jordi. Diven-dres 20 a les 21h. Genís Mayola, cantautor.

CABRERA DE MAR. AJUNTAMENTI Concurs de narrativa curta “Memorial Anton Isern”. Diumenge 22 a les 12h. Lliurament de premis del concurs literari.

EL MASNOU. MERCAT MUNICIPALCelebració de Sant Jordi al Mercat Municipal. Divendres 20 de 7.30h a 20h. Obsequi d’una rosa de sabó i llibres de receptes de cuina Del mercat a taula, presentant la targeta de fidelització.

EL MASNOU. ELS VIENESOSTextos dramatitzats: Una mirada. Dilluns 23 a les 18h. Una mirada de Sant Jordi contemporània i dirigida des del món intern de dos actors. Preu: 3€.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRAJordi Galves: Llegir és viure. Dijous 19 a les 19h. Xerrada sobre la lectura i la litera-tura. Jordi Galves és curador, prologuista i traductor de l’antologia De miel y de diamantes de literatura catalana. Presenta i modera l’acte l’escriptor Toni Sala.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRAEspecial Sant Jordi. Els contes de la Bleda. Dimarts 24 a les 18h. La Bleda és el nom artístic d’Helena Escobar, pallassa amb gran experiència en el teatre familiar i en el clown infantil.

MATARÓ. DIVERSOS INDRETSSant Jordi 2012. Dilluns 23 tot el dia. Trobada de gegants, gegantes i nans de la ciutat, hores del conte especials, actuació castellera amb els Capgrossos de Mataró, Fogonada amb el Drac i les Diablesses i Ball de Sant Jordi.

PREMIÀ DE DALT. CEIP SANTA ANNAFesta de Sant Jordi. Diumenge 22 de 10h a 14h. Manualitats pels infants, jocs gegants, conta contes...

PREMIÀ DE DALT. SALA DE L’ORFEÓSopar de Sant Jordi i tertúlia de llibres. Divendres 27 a les 21h.

PREMIÀ DE MAR. PL. MIQUEL MARTÍ I POLLliurament de premis del concurs literari de Sant Jordi. Diumenge 29 a les 12h.

TEIÀ. APARCAMENT DE CAN LLAURADORConcert Jove de Sant Jordi. Divendres 20 a les 23h. A càrrec de grups convidats+DJ Busquets.

VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECAVeredicte i repartiment de premis del XXIX Concurs literari Sant Jordi. Dis-sabte 21 a les 13h. Presentació la guia de recursos El Maresme , gent de terra, gent de mar.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E.LLUCHPresentació de novetats editorials per a infants, joves i adults. Dijous 12 a les 19.30h. A càrrec de Sílvia Cantos i Mireia Martínez. Inscripció prèvia.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E.LLUCHVeredicte i lliurament dels premis de la Mostra Literària de Vilassar de Mar. Divendres 13 a les 19.30 h.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E.LLUCHDràcula: literatura, música i cava. Diven-dres 20 a les 21.30h. Lectures dramatitza-des a càrrec de diversos narradors.

SANT JORDI

CALELLA. ORFEÓ CALELLENCL’Hora de la Fantasia, d’Anna Bonacci, a càrrec de Joventut Artística. Dissabte 14 a les 22.00 h. Traducció al català de Maria Rosa Serra. Es faran altres representacions del mateix espectacle els dies 15 i 22 d’abril, a les 19.00 hores.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALButaka Teatre Jove. Dreamin’ & Rap-pin’. Dissabte 21 a les 20h. De la mà de Moisès Maicas, Anna Soler i Marta Pera arriba aquest musical de hip-hop basat en el Somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare destinat a un públic molt ampli i, concretament, a la franja d’edat dels joves dels 10 als 18 anys. Preu: 6 €. Entrades sense numerar.

MATARÓ. SALA CABANYESSi el món ja és tan formós. Dissabte 21 i diumenge 22 a les 18.30h. A càrrec de Josep M. Cusachs, M. Roser Trilla i Prima-vera per la Pau. Preu: 6€.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALEvangelium. Dissabte 28 a les 21h. Maria Rovira dirigeix aquest espectacle on quatre ballarins es reencarnen en quatre dels dot-ze apòstols. A partir dels textos bíblics es reflexiona sobre la naturalesa humana i el sentiment constant de la destrucció. A les 19h, “Cafè amb...” membres de la compa-nyia. Preu: 17€ platea / 14€ amfiteatre.

MATARÓ. SALA CABANYESEls pensaments de Julieta. Diumenge 29 a les 19.30h. Espectacle de dansa a càrrec de la companyia eN movimeNt. Preu: 6€.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍEl rei Sol. A càrrec del Grup Punt i Seguit de Terrassa a les 18.30 h. 6 € / 5 € socis i jubilats.VII Mostra de teatre amateur.

PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUMERepresentació de l’obra Terra Baixa. Dissabte 14 i Diumenge 15 a les 22h i a les 18h.

VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSABallet de Moscou presenta El Llac dels Cignes. Dijous 26 a les 21h.Acte de cele-bració del 10è aniversari de la reforma del Teatre La Massa (2002-2012), amb l’ex-cepcional col·laboració d’un dels ballets més prestigiosos a nivell internacional. Entrades a: www.telentrada.com - Oficines Catalunya Caixa - 902 101 212 . Descompte per grups: a partir de 12 persones, trucant al telèfon 971 76 56 22 o enviant un correu a info@factoriacultural.com . Taquilla: dues hores abans de l’espectacle. Plaça del Teatre, 3.

VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSAReugenio. Con todos mis respetos. Dis-sabte 28 a les 22h. Saben aquel que diu … Produccions, impulsada per Gerard Jofra, fill del mític humorista Eugenio, presenta Reugenio. Un espectacle que recupera tota l’essència del personatge sobre els escenaris. Entrades a: www.telentrada.com - Oficines Catalunya Caixa - 902 101 212. www.atrapalo.com. Socis de La Mas-sa Centre de Cultura Vilassarenc tenen el mateix descompte que l’entrada anticipa-da (ensenyar carnet a taquilla). Taquilla: dues hores abans de l’espectacle.

XERRADES

PROPOSTES

ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIA Espais de Poesia: Màrius Torres. Del po-eta al lector · conversa i recital. Dijous 19 a les 21h. Presentació de l’obra de Màrius Torres a càrrec de Margarida Prats.

ALELLA.CAN MANYÉEspais de poesia: Presentació dels llibres Més enlla dels grills, de Laia Llobera (premi Maria Oleart 2011), i Maria-Mercè Marçal (1952-1998). Agua de alta mar, de Fina Llorca. Dissabte 21 a les 18h. El poeta JM Calleja ens parlarà del llibre de la Laia Llobera. A continuació recital de la cantant Celeste Alías, acompanyada a la guitarra per Santi Careta, i presentació de l’assaig de Fina Llorca a càrrec Neus Aguado, poeta i traductora de Maria-Mer-cè Marçal.

ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIAEspais de Poesia: Presentació de llibre Tot el soroll del món, de Vicenç Llorca. Dilluns 23 a les 20h. A càrrec de Sílvia Tarragó. Tindrem l’oportunitat de con-versar amb l’autor i d’escoltar fragments de l’obra.

CABRILS. BIBLIOTECATertúlia literària: La Mirada del obser-vador, de Marc Behn. Divendres 27 a les 18h. A càrrec de Joan Herrador

EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINESPresentació de llibre On el dia dorm amb els ulls oberts. Dimecres 11 a les 19h. L’autor masnoví Toni Pou presentarà el seu llibre guardonat amb el Premi Godó de Periodisme d’Investigació i Reporterisme.

EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINESPresentació del llibre La generación del 27 y los paraísos perdidos, de Joan Carles Fogo Vila. Dijous 19 a les 19h. L’autor, re-sident al Masnou, publica una nova obra, en aquest cas dedicada a la generació de poetes del 27.

MATARÓ. TECNOCAMPUSIX Jornades Científiques de Mataró. Divendres 13 a les 17h. El Tub Verd: la xarxa de distribució de fred i calor a Mataró. Conferència a càrrec de Llorenç Alerm, i 9a Mostra de treballs de recerca d’estudiants de batxillerat de Mataró.

MATARÓ. LLIBRERIA ROBAFAVESPresentació del llibre Gel, de Joan Carles Gonzàlez Pujalte. Divendres 13 a les 19h. Premi de poesia Paco Mollà 2010.

MATARÓ. LLIBRERIA ROBAFAVESPresentació del llibre Cazadores de cometas, de Jordi Lopesino. Dijous 19 a les 19h.

MATARÓ. CA L’ARENASArt i literatura. Una experiència editorial. Dijous 19 a les 19.30h. Conferència a càr-rec de Francesc Bechdejú, sociòleg i editor.

MATARÓ. TRES ROQUESEl dissabte fem un vermut amb...Ester López i Ferran Raja. Dissabte 21 a les 12h.

PREMIÀ DE MAR. BIBLIO. MARTÍ ROSSELLÓXerrada sobre Martí Rosselló i Lloveras. Dijous 12 a les 19h. Sessió oberta del Club de Lectura a càrrec d’Albert Calls i Raquel Picolo.

PREMIÀ DE MAR. CENTRE CÍVICAmics dels clàssics, acte literari de presentació i de lectura. Divendres 13 a les 20h. El poeta Carles Duarte dissertarà sobre la literatura medieval catalana.

VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECA PAU PIFERRERTertúlia literària sobre La luz es más antigua que el amor. Dijous 19 a les 19h. De Ricardo Menéndez Salmón amb la col-laboració voluntaria de Núria Sánchez.

38

CONCURS TROBA LA ‘T’

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part

d’un fi txer automatitzat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectifi cació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL

495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).

Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entrades de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant).

POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu elec-trònic: promocio@tribunamaresme.com en un termini màxim d’una setmana després de la publicació, indicant

el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme in-dicant que han estat benefi ciats amb el premi. Un cop confi rmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notifi cació, podran identifi car-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran

les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a diven-dres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la confi rmació del premi, les entrades caduquen.

Els guanyadors de l’edició demarç van ser: GEMMA GUEROLA DE ROCAFIGUERA, MARTI MUSSOLL ARTIGAS, ALICIA SUAREZ RODRIGUEZ, SILVIA TEIXIDÓ CUENCA

ANUNCIS PER PARAULA GRATUÏTS. Envia el teu text a través de la següent adreça: www.tribunamaresme.com/classifi cats i l’anun-ci sortirà publicat en la propera edició de TRIBUNA Maresme.CLASSIFICATS

COMPRAVENDA

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

Desenes d’oferteslaborals renovades

setmanalment

www.artcatalunya.esal telèfon 687 385 435

o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la

Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

TREBALLOFERTA SERVEIS PROFESSIONALS

EL MANITASPER ALS AVIS I

ELS NOUS SOLTERS

T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de

l’habitació del nen, la fi nestra que no tanca, solucionar una fuita

d’aigua, etc.

Col·laboro amb gent de la meva

confi ança i amb preus competitius

Tel. 663 891 339

Perruquers

Maria Vidal, 52VILASSAR DE MAR

Tel. 93 759 50 61

Esmaltat d’unglessemi-permanent

TractamentsKeratina

ENCOLOR50%

descompte

Perruquers

Maria Vidal, 52VILASSAR DE MAR

Tel. 93 759 50 61

Esmaltat d’unglessemi-permanent

PROMOCIÓTractaments Keratina

20%descompte

Dimarts idimecres

MAJORS65 anys

SALUT IBELLESA

ENSENYAMENT

CLASSES D’AUTOCONEIXE-MENT. Si estàs interessat en tu mateix. Si et preguntes Qui sóc? Si vols aprendre a investigar-ho. Si vols entendre el que et passa. Informa’t al 93.757.00.71.

PROFESORA NATIVA IMPAR-TE ITALIANO. Profesora, licen-ciada nativa imparte clases de italiano a todos los niveles in-dividuales o en grupo. precio a convenir, precios economicos!. pattydll@yahoo.it

CURSOS DE XINÈS. Cursos de diferents nivells, inicial, mig, màxim 8 alumnes grup. Tam-bé grup nens 8-12 a, Cursos per empreses. 653.80.18.46, estudiachino@hotmail.com.

CLASSES DE MÚSICA. Llen-guatge musical, guitarra, baix, piano, violí, cant, i altres, per to-tes les edats. A Mataró i a domi-cili. Informeu-vos sense compro-mís.albertiliusbaix@gmail.com

CLASSES I/O ACOMPANYA-MENTS. M’ofereixo per a classes particulars i grups reduïts de ca-talà. Acompanyaments a adults sords amb llenguatge de signes. Marta 690.26.49.65

NOI. Busca feina de ajudant de Cuina, Rentaplats, Pica, Cam-brer ,Mosso de Magatzem (Ca-rretiller). Tel.625.281.981.

JARDINERIA. Jardiner s’ofereix per fer tot tipus de treball basat en la jardineria. També manteni-ment de piscines Preguntar per Antonio Tel. 645.70.45.65.

NOIA lleonesa, tinc experiència en neteja tant particulars com en empresas ,ofi cines,locals... tinc referencies truqueu. teresasutil@yahoo.es

BUSCO TREBALL de xofer o autònom amb camió grúa. Es fan transports amb camió grua de 18t. ramon_v40@hotmail.es

MERIDIAN COSMETICS bus-ca consultores per a la venda de productes cosmètics d’alta gamma. Horafi fl exible, incor-poració immediata. Contacte: info@meridiancosmetics.com.

TREBALLA DE AUPAIR AL REGNE UNIT/IRLANDA. Re-força el teu anglès treballant de aupair/cangur al regne unit o irlanda. Imprescindible: ni-vell mig anglès, exp. De can-gur i nacionalitat espanyola. admin@fi namartinez.com

CUIDADO HOGAR. Sant Vicenç De Montalt. Persona documenta-da, residente legal, para media jornada en tareas del hogar (lim-pieza, plancha, cocinar). Ofrez-co contrato, alta SS y 400 euros/mes. pepepoga@gmail.com

TEBEOS ANTICS, CÒMICS SUPERHEROIS, MANGA, àl-bums de cromos, llibres, postals, calendaris de butxaca, mone-des, Scalextric, etc..COMPRO. Tel.630.93.06.16.

VENDO CASETA casi nueva para perro grande!! solo 50 euros! pattydll@yahoo.it

VENDO VESTIDO DE NOVIA en Mataró. Talla 40, seda natural, col. Raimón Bundó. Palabra de honor, limpio de tintoreria. Precio 250 euros.

ACCESORIOS HOGAR. Máqui-na de coser 60€, televisor 26”lcd samsung 160€, radiador eléc-trico15€, 4 camas individuales completas, somier y colchón, ar-mario dos puertas y más cosas.

COMPRO NINES NANCY FA-MOSA. Col·leccionista compra nines Nancy, Lesly, Lucas... dels anys 70-80, així com roba i ac-cessoris. No importa l’estat. Tel. 670.79.84.60.

COMPRO VINS I LICORS. Be-nedictine, Calisay, Chartreuse i Karpy a 30€/ampolla. Ampolles velles i sense obrir.T ambé com-pro altres licors, caves i vins vell.

PLAÇA APARCAMENT MATARÓ. Venc plaça d’aparca-ment (per a cotxe i moto). Carrer Velázquez, 70 de Mataró. 15.000 €. carlesmarrot@gmail.com.

SERVEI DE PSICOLOGIA INTE-GRAL. Tractem qualsevol tipus de confl icte i crisi, personal o de parella. Des del enfoc d’un crei-xement conscient. Ara, 25% dte. Informa’t al 93.757.00.71.

INFORMATICO A DOMICILIO. Reparación de PCs y portátiles, confi guración de ADSL o cual-quier otro problema, diagnóstico gratuito, 610.85.36.62.

PINTORES DEL MARESME Y MANTENIMIENTO. Piso comple-to 3-4 habitaciones material in-cluido 500 euros. Limpieza y ex-periencia. Excelentes acabados. Sr Roberto. Tel.674.76.48.50.

PINTOR MISTERAPID. precios realmente muy economicos limpio,rapido y de toda confi an-za experiencia y puntualidad,pisos,comunidades,torres, exce-lentes acabados sr Molins. pin-tor_misterapid@hotmail.es

TRANSPORTES Y MUDANZAS. Opción camión grúa. Disponibi-lidad de lunes a domingo. Pida su presupuesto sin compromiso. Tel. 639.790.486/85.

COMIATS DE SOLTER I SOL-TERA. A Èxit Events t’oferim una gran varietat d’opcions per celebrar un comiat diferent. info@despedidasgirona.es. Di-vertit e inolvidable! Des de festes en vaixell, tuppersex...

VENDA ON LINE DE CALÇAT LABORAL. Venta de calzado laboral especial para hosteleria, sanidad y zapatos de protección y seguridad para la industria. Calzado antideslizante, cómodo y fl . info@tucalzadolaboral.com

TREBALLDEMANDA

DIVERSOS

SE ALQUILA HABITACIÓN. Alquilo habitación a chicas o pareja en el centro del pueblo. también por breves periodos. pattydll@yahoo.it

PARQUING EN LLOGUER a Vilassar de Mar, carrer Alzina - carrer Sant Artur (costat del Casal de Curació (abans Flori-mar). Telèfons: 93.750.17.28 i 93.759.25.50.

RECOLLIDA D’ORDINADORS VELLS. Recullo tot tipus d’ordinadors i material infor-màtic, encara que estiguin espatllats. Paso a domicili. Tel.672.08.19.95.

39