Embed Size (px)
Citation preview
1
Tsunamis, tifons i terratrèmols han estat notícia al llarg delsemestre. Han afectat vides i hisendes de centenars de milers depersones. Els cristians, a més de la pregària confiada, hem dereaccionar amb una triple actuació: el silenci sobre el sentit delsdesastres naturals, la solidaritat personal i institucional en lamesura que puguem i la denúncia profètica. No ens ha estatrevelat el sentit dels desastres naturals que colpegen les perso-nes de manera tan arbitrària i injusta. Això no obsta perquè ensdisposem a tota mena de solidaritats per pal·liar els efectesd’aquestes catàstrofes, que en cap cas es poden atribuir a càstigsdivins. I, finalment, denunciar que una vegada més, sigui enpaïsos pobres o opulents, la desgràcia s’abat sobre els més febles,els més pobres, els més marginats. Cadascuna d’aquestescalamitats ens palesa que la solidaritat prèvia hauria pogutestalviar vides i evitar malvestats materials. Com a cristiansl’opció preferencial pels pobres, la solidaritat amb els febles i la
lluita per un cel nou i una terra nova on regni la justícia, no són pasfrases retòriques referides al més enllà, sinó una exigència que cal cons-truir ja des d’ara.
Tampoc no podem deixar de referir-nos, en un àmbit més casolà, ales tensions i crispacions socials degudes a l’aprovació de la propostad’un nou Estatut d’Autonomia per a Catalunya. Una revista confessionalcom aquesta no és el lloc on s’han de manifestar opinions polítiquesconcretes. Tot el debat sobre l’Estatut pertany a l’autonomia de lasocietat civil en el sentit que ho va definir clarament la Gaudium et Spesdel concili Vaticà II.
Ara bé, com a cristians creiem que hem de rebutjar amb serenitat ifermesa que una proposta tan democràtica com discutible, feta senseviolència de cap mena i respectant sempre el discrepant, generi, comen altres ocasions en aspectes referits a Catalunya, actituds verbalsd’intolerància i de falsedat a través de les quals hi traspua sovint l’odi.I això ens sembla encara més greu si les veus intolerants són veuseclesiàstiques amb altes responsabilitats dins l’Església o bé procedeixende mitjans de propietat eclesial.
Rebeu aquest butlletí de la Germandat pels volts de Nadal. Demanema aquest Déu que s’enfanga en la Història a través de Jesús que ens facisolidaris i assereni els esperits. Us desitgem a tots que el Nen del pessebredurant l’any que s’inicia ens ajudi a compartir el pa amb el qui passa fam iel vestit amb el despullat (...) i que en tot moment dirigeixi els nostres camins idugui a bon terme els nostres bons propòsits (Tb. 4, 16-20).
2
VIU! ¡VIVE!
EL P
ÒR
TIC
DE L
'AB
AT
A la Bíblia, en el capítol 16 del llibred’Ezequiel, hi ha una narracióapassionant. És una història d’amor.
És una vibrant invitació a viure. I és Déu,el Déu de la vida, qui, passant pel costatde la ciutat santa de Jerusalem, abando-nada i xipollejant en la seva pròpia sang,llança apassionadament aquesta invitació:viu i creix com les herbes del camp!
Aquest és l’autèntic Déu. Quina força!Quina passió! Un Déu apassionat per lavida. Un Déu que és font inesgotabled’amor, que passarà una i una altra vegadaarran de la seva Ciutat infidel, per cridar-li: viu, creix...! Perquè Déu és sempre unDéu fidel que no deixa maide complir la sevaparaula, la seva pro-mesa de vida. UnDéu que passipel costat del’home o, mésben dit, unDéu que l’ho-me gallegi deposseir com aexperiència viva ialhora no sigui un Déuapassionat per la vida, serà unaaltra cosa però, evidentment, mai no seràel veritable Déu. Perquè Déu és i vol sera prop de les seves criatures per tal de serl’artífex de la seva vida i del seucreixement.
I quan penso en aquest Déu, quansento la proximitat d’aquest Déu a la mevavida, penso també amb força i amb delitque l’home necessita viure històriesd’amor. Cada home i cada dona estancridats a viure la seva història d’amor.Perquè una història d’amor, una veritablehistòria d’amor, sempre és una història devida. L’home vol viure, necessita viure.
En la Biblia, en el capítulo 16 del li-bro de Ezequiel, hay una narraciónapasionante. Es una historia de
amor. Es una vibrante invitación a vivir.Y es Dios, el Dios de la vida, quien, pa-sando junto a la ciudad santa de Jerusa-lén, abandonada y chapoteando en supropia sangre, lanza apasionadamenteesta invitación: ¡vive y crece como un brotecampestre!
Este es el verdadero Dios. ¡Qué fuer-za! ¡Qué pasión! Un Dios apasionado porla vida. Un Dios que es fuente inagotablede amor, que pasará una y otra vez juntoa su Ciudad infiel para gritarle: ¡vive, cre-
ce...! Porque Dios es siempre unDios fiel que no deja nun-
ca de cumplir su pa-labra, su promesa
de vida. Un Diosque pase juntoal hombre o,mejor dicho,un Dios que elhombre alar-
dee de poseercomo experiencia
viva y al mismo tiem-po no sea un Dios apasio-
nado por la vida será otra cosa pero,evidentemente, nunca será el verdaderoDios. Porque Dios está y quiere estar cer-ca de sus criaturas para ser el artífice desu vida y de su crecimiento.
Y cuando pienso en este Dios, cuandosiento la proximidad de este Dios a mivida, pienso también con fuerza, con de-leite, que el hombre necesita vivir histo-rias de amor. Cada hombre, cada mujer,cada persona está llamada a vivir su his-toria de amor. Porque una historia deamor, una verdadera historia de amor,siempre es una historia de vida. El hom-bre quiere vivir, necesita vivir.
3
L’home d’Església ha de viure la sevahistòria d’amor amb la seva Església, ambla seva comunitat concreta que fa presentl’Església...
El bisbe ha de viure la seva històriad’amor amb la seva diòcesi...
El polític, el governant, ha de viure laseva història d’amor amb els seus votants,amb el seu poble, buscant servir-lo ambfidelitat...
El professor ha de viure la seva històriad’amor amb els seus alumnes...
L’empresari ha de viure la seva històriad’amor amb la seva societat, en la creacióde treball, de riquesa...
L’home ha de viure la seva històriad’amor amb la dona i la dona ambl’home...
El monjo ha de viure la seva històriad’amor amb la seva comunitat...
Cadascun de nosaltres estem cridats aviure la nostra història d’amor. Perquèaquest és el veritable camí per viure lavida.
El poeta Rilke té un estrany poema.Primer afirma:
jo sento que tota la vida és viscuda
per després plantejar-se una sèried’interrogants:
Qui la viu doncs?Són les coses...són els vents...són les flors...són les llargues avingudes que envelleixen...són els calents animals...són les aus que alcen el vol?...
Qui la viu, doncs? La vius tu, oh Déu, lavida?1
Déu no viu la vida. Déu és la vida, ésel viure en plenitud. I nosaltres, les sevescriatures, experimentem viure la vida quan
El hombre de Iglesia debe vivir su his-toria de amor con su Iglesia, con su co-munidad concreta que hace presente laIglesia...
El obispo debe vivir su historia de amorcon su diócesis...
El político, el gobernante, debe vivirsu historia de amor con sus votantes, consu pueblo, buscando servirle con fideli-dad...
El profesor debe vivir su historia deamor con sus alumnos...
El empresario debe vivir su historia deamor con su sociedad, en la creación detrabajo, de riqueza...
El hombre debe vivir su historia deamor con la mujer y la mujer con el hom-bre...
El monje debe vivir su historia de amorcon su comunidad...
Cada uno de nosotros estamos llama-dos a vivir nuestra historia de amor. Por-que este es el verdadero camino para vi-vir la vida.
El poeta Rilke tiene un extraño poe-ma. Primero afirma:
yo siento que toda la vida es vivida
para después plantearse una serie deinterrogantes:
¿Quién la vive pues?¿Son las cosas...son los vientos...son las flores...son las largas avenidas que envejecen...son los calientes animales...son la aves que alzan el vuelo?...
¿Quién la vive pues? ¿La vives tú, oh Dios,la vida?1
Dios no vive la vida. Dios es la vida,es el vivir en plenitud. Y nosotros, sus cria-turas, sentimos vivir la vida cuando esta-
4
Josep Alegre Abat de Poblet.
José Alegre Abad de Poblet.
estem bevent d’aquesta font de vida quemai no arribem a exhaurir i l’accés de laqual sempre tenim obert per sadollar lanostra set.
Com suggereix bellament sant Efrem:
Qui té set s’alegra de beure, però nos’entristeix perquè no arriba a esgotar la font.És millor que la font esgoti la teva set abansque la teva set esgoti la font, perquè tu podràstornar a beure novament cada vegada quetinguis set2.
Déu és la nostra font de vida que puri-fica la nostra imaginació i el nostrepensament per viure la nostra històriad’amor.
Però la vida no és pensament.Viure és el constant ajustament delpensament a la vida i de la vida alpensament, de tal manera que sempreestem creixent, sempre estem experi-mentant coses noves en les velles icoses velles en les noves. Viure, enpoques paraules, és fer nova la nostrament.
Però la nostra ment és Crist. Ell ésl’home. Ell és qui ens diu: Jo sóc la vida.Ell ha de ser el nostre punt dereferència per viure la nostra històriad’amor. Viu i creix com les herbes delcamp!
mos bebiendo de esta fuente de vida quenunca llegamos a agotar y cuyo accesosiempre permanece abierto y dispuestopara saciar nuestra sed.
Como sugiere bellamente San Efrén:
Quien tiene sed se alegra de beber, pero nose entristece porque no llegue a agotar la fuen-te. Es mejor que la fuente agote tu sed antes quetu sed agote la fuente, pues tú podrás volver abeber de nuevo cada vez que tengas sed2.
Dios es nuestra fuente de vida que pu-rifica nuestra imaginación y nuestro pen-samiento para vivir nuestra historia de
amor.
Pero la vida no es pensamiento.Vivir es el constante ajuste del pen-
samiento a la vida y de la vida al pen-samiento, de modo tal que siempre es-tamos creciendo, siempre estamos ex-perimentando cosas nuevas en lasviejas y cosas viejas en las nuevas.Vivir, en pocas palabras, es hacernueva nuestra mente.
Pero nuestra mente es Cristo. Él esel hombre. Él es quien nos dice: Yosoy la vida. Él debe ser nuestro pun-to de referencia para vivir nuestrahistoria de amor. ¡Vive y crece como
un brote campestre!
NOTES:
1. R. M. Rilke: Antologia Poética. El libro de laperegrinación. Madrid: Austral, 19 76, p. 51.
2. San Efrén, Coment. Diatessaron 8-19.
5
GER
MA
ND
AT
El dissabte 2 de juliol tingué llocl’Assemblea de la Germandat de
Poblet. Hi participaren més de dos-cents germans. Un cop acollits elsgermans al Locutori Gran (Saladels Cups), es van dirigir en pro-
Cada any se celebra a Poblet l’assemblea anual de la seva Germandat.L’acte, religiós i alhora festiu, consta d’activitats molt diverses. Acontinuació oferim una breu crònica de la jornada.
CRÒNICA DEL’ASSEMBLEA ANUAL
cessó pel claustre cap a la basílica,encapçalats per la bandera de laGermandat. Tot seguit va tenir llocl ’Eucar i s t ia conce lebrada pe l spreveres de la comunitat i presidi-da pel R. P. Abat Dom Josep Ale-
5
Foto
: BED
MA
R.
6
gre i Vilas, cantada en gregorià.
A la Sala Capitular se celebràl’Assemblea Plenària anual de laGermandat. Després de les parau-
les de benvinguda del P. Abat,el president Ramon MariaMullerat es dirigí als presentsper acomiadar-se en nom detota la junta que ha treballatdes de l’any 2000 i agrair alsgermans la seva col·laboració.(Aquesta intervenció així comla memòria i les paraules delnou president es recullen enaquestes mateixes pàgines).El secretari sortint procedí ala lectura de la memòria anuali el tresorer a la presentacióde l’estat financer. Un copfeta la benedicc ió de lesmedalles , aquestes es vanimposar als nous germans
alhora que se’ls lliurava la Regla deSant Benet. El P. Abat comunicà alsgermans la composició de la novajunta per al quinquenni 2005-2010
El tresorer de la Germandat en un moment de la sevaintervenció.
Els participants a l'assemblea de la Germandat a la Sala dels Cups escolten la conferència de la doctora Solésobre el tema "Bioètica: nous reptes per a la ciència i per a la moral".
Foto
: BED
MA
R.
Foto
: BED
MA
R.
7
i per acabar dirigí la paraula alspresents el nou president AntoniGarrell.
Al mateix l loc es presentà acontinuació el llibre Petita històriade Poblet amb text del P. Jesús M.Oliver i il·lustracions de PilarínBayés; els dos autors comentarenl’obra i Pilarín Bayés a més va ferun seguit de dibuixos (ninots comli agrada dir) en un acte alhorasimpàtic i ple de contingut.
Tot seguit, al Locutori Gran, ladoctora Maria Teresa Solé Pujol
pronuncià una conferènciasota el títol: Bioètica: nousreptes per a la ciència i la mo-ral, a la qual va seguir unataula rodona amb la par-ticipació destacada del P.Francesc Abel s.j., de l’Ins-titut de Bioètica Francescde Borja.
El matí finalitzà amb laPregària del migdia, a laSala Capitular i el dinar degermanor amb la comunitatal celler del monestir.
Ja a la tarda tingué llocel concert-representaciódel "Auto de los Reyes Magos"pel grup de cant gregoriàDomus Aurea dirigit perLui s Prensa i una cur taactuació de la Coral Esplu-guina a la Basílica. La jorna-da va finalitzar, com és ha-bitual, amb les Vespres a laBasílica.
Aquesta assemblea es vasingularitzar per la renova-ció de la Junta que portarà,
sens dubte, canvis i noves idees iactivitats a la Germandat; molt méssi tenim present que el darrerCapítol General de l’Orde Cister-cenc ha tractat el tema de lesassociacions de laics vinculats alsmonestirs i ha acordat d’establiruns criteris generals per a totes ique, un cop aplicats a la German-dat de Poblet, contribuiran a refer-mar el seu caràcter espiritual i decomunió amb Poblet, la seva co-munitat i l’Orde Cistercenc. Quesigui per molts anys!
Redacció
Pilarín Bayés en un moment de la seva exposició gràfica.
Foto
: BED
MA
R.
8
Què hauria passat si...?
S’imaginen què seria de nosaltres siSant Bernat no hagués existit?
Acabo de llegir un llibre1 queconjectura quin hauria estat el curs de lahistòria si una sèrie d’esdevenimentss’haguessin desenvolupat diversament, ésa dir, si s’haguessin produït el que es de-
nomina "contrafets". Què hauria passat sia la batalla de Salamina, on es discutia lasupremacia de l’Occident sobre l’Orient,els remers atenencs de Temístocles nos’haguessin imposat als perses? I siAlexandre el Gran hagués culminat laconquesta de la Xina? Possiblementl’arameu seria la "lingua franca", el
ASSEMBLEA DE LAGERMANDAT
El 2 de juliol de 2005 va tenir lloc l’assemblea general de la Germandat dePoblet. Tal i com és preceptiu, en complir-se els cinc anys de mandat, el senyorRamon Mullerat va cessar com a president de la Germandat. En el decurs de lareunió plenària a la Sala Capitular va llegir el seu darrer discurs a l’Assemblea.Pel seu interès el reproduïm a continuació.
Discurs del President sortint
El president sortint, senyor Ramon Mullerat, al costat de l'abat, s'adreça per darrer cop als assistents com apresident de la Germandat.
Foto
: BED
MA
R.
9
budisme la religió universal i haurienaparegut unes Nacions Unides en versióantiga. I si Hernán Cortés hagués estatassassinat i la conquesta de Mèxicavortada, què seria d’Amèrica? Què hauriapassat si Napoleó hagués conquerit Rússiao vençut a Waterloo? I si les B-2 haguessindestruït Londres i Hitler hagués guanyatla guerra? I si Kennedy no hagués fet el"tour de force" amb Krouschev quan elsmíssils soviètics apuntaven els EUA?
Doncs bé, què hauria passat si Bernatde Fontaines no hagués existit?; si aquestmestre espiritual, doctor de l’Església,conseller de papes i reis, autor de mésmiracles que tots els altres sants quina vidas’ha escrit2 no hagués nascut?; si no haguésfundat Clairvaux, pres part a l’elecció dedos papes, fet triomfar la causa d’InnocentII o predicat la croada? I si el "darrer parede l’Església" no hagués fundat els 160monestirs? Què hauria passat si aquestaristòcrata borgonyó, malgrat la seva di-visa de beata solitudo, sola beatitudo, nohagués estat un home d’acció, no haguésreformat la cristiandat i no haguésconvertit papes, monjos, reis i cavallers ala vida evangèlica? En tot cas avui Europano seria com és avui, aquest monestir nos’hauria construït i nosaltres no seríemaquí.
La "way of life" benedictina: unaproposta d’actualitat.
Pel que fa a la Germandat, convindranque la lectura de la Memòria dóna fe dela varietat i qualitat de les activitatsrealitzades. Això genera dos sentiments:de gratitud a tots els que han fet possibletantes activitats i d’invitació a participar-hi activament.
Als nous germans els encoratjo a seractius en la Germandat, gaudint delsvalors del Cister, i els animo a aficionar-se a la Regla de Sant Benet. Com diu el P.Abat en la Presentació de l’edició que se’lsha lliurat3: "quin camí millor de comunió po-den tenir [els germans] sinó de gaudir de les
mateixes fonts que nosaltres els monjos?".
Joris Karl Huysmans4 es feia ressò enel segle passat de l’admiració per lafelicitat monàstica i "l’orde cistercenc" quereflecteix les aspiracions de la societatcivil contemporània. Joan Chittister,abadessa d’un monestir benedictí, en elllibre "La Regla de San Benet"5 que s’acabade reeditar, diu que la benedictina ésl’espiritualitat del s. XXI perquè enfoca elsproblemes d’avui: gestió, relacions,autoritat, comunitat, equilibri, treball,simplicitat, oració i desenvolupamenthumà i psicològic. De la mateixa maneraque el way of life benedictí va salvar Eu-ropa dels desastres de l’Edat Obscura, enel món d’avui, que contempla novamentla possibilitat de la seva pròpia destrucció,resulta d’una gran actualitat.
Les prioritats de la societat actual
L’altre dia vaig preguntar a un delsmeus fills, de trenta anys: dintre dels teusconeguts ¿quin percentatge va a missa?Un 1%, em va contestar.
La societat del segle XXI és unasocietat secularitzada que dóna prioritatals valors mundans sobre els cristians.Durant la darrera Setmana Santa, La Van-guardia, dintre dels "Temas de Debate" espreguntava: "¿Qué sentido tiene hoy un ca-lendario regido por festividades confesionales?.Los calendarios laboral y escolar continúanestando marcados por las más significativasfestividades religiosas: Inmaculada, Navidad,Semana Santa ... Y sin embargo, actualmenteestas fiestas ... han ido perdiendo su carácterde celebraciones católicas para ser ... una sim-ple interrupción de la vida cotidiana. LaImmaculada ya no es un dogma, sino un puen-te festivo y celebramos el carnaval sin Cua-resma". Vivim un món neocapitalista isecularitzat que imposa una teologia sensemoralitat.
El Wall Street Journal, possiblement eldiari més llegit del món, va treure abansde Nadal un suplement de 10 planes so-
10
bre la religió a Europa6. Doncs bé, capdels 17 articles era veritablemente espiri-tual. Un article parlava de la reconstruccióde sinagogues a l’Europa central; un altresobre la moda femenina actual de la joieriareligiosa (creus, estrelles de David), unaltre sobre els recessos de vacances en elsmonestirs; un altre sobre els vitrallsmonàstics; tota una plana dedicada alsvins que es troben en els monestirs; etc.Però, com dic, cap article tenia un sentitpròpiament espiritual. Així és com lamajoria veu la religió i el monaquismeavui: un racó exòtic per a les vacances dela societat benestant. I tot això en un mónde pobresa i desigualtat, on 1.000 milionsd’éssers humans agonitzen amb menys de1$ per càpita i dia; on un 70% de lapoblació mai no ha sentit un so de telèfon.
Un editorial del The Times7 denunciàque l’oblit de les tradicions religioses s’havist acompanyat per un materialisme buit,la depreciació de les relacions sexuals, lavulgarització de l’expressió pública i lasubstitució dels valors per la reverènciapel diner i la celebritat on la identitat per-sonal es defineix per les possessionsexteriors, l’encant i les influènciespersonals, més que per les virtuts inter-nes, la confiança i la fidelitat. Els deumanaments, diu The Times, poden semblararcaics en una cultura que reverència elsdeu millors anuncis televisius de l’any perdamunt dels deu imperatius morals, peròsón avui més necessaris que mai per a unaaudiència, de fidels i d’infidels, cadavegada més gran.
La Germandat de Poblet: un lloc pera la fidelitat
Precisament per mantenir aquestsvalors participant dels béns espirituals queels monjos elaboren amb la seva entrega ivida interior, vàrem demanar l’admissió enaquesta Germandat.
En el seu llibre The progress paradox8,Gregg Easterbrook es pregunta: com és que
la vida és cada vegada millor mentre que lagent cada vegada s’hi troba pitjor? Recordaque només fa cent anys, quan lesmàquines de vapor arrossegaven elsprimers trens a 40 milles per hora elsmetges recomanaven evitar-los perquè, aaquesta velocitat, es corria el riscd’asfixiar-se. Avui vivim una llarga vida encircumstàncies confortables, gaudim debéns de forma il·limitada, viatgemràpidament i còmodament, parlemimmediatament amb qui volem arreu delmón, sabem tot el que volem saber,pensem i diem el que volem i ens entristimen la mort dels joves perquè, el que abansera comú, ara és una raresa. Els nostresavis, si ens veiessin, creurien que hemassolit la veritable utopia. No obstantaixò, ¿quants són els qui creuen que la vidad’avui és millor?
El valor del temps
Recentment un periodista del FinancialTimes9 va preguntar als seus amics sipreferirien rebre 5.000 $ o una hora depau de la ment. La majoria preferien els5.000 $. Només preferirien l’hora de cal-ma de la ment si l’oferta fos de 5 $!
Una de les coses que més ens atrauendel Monestir és el valor del temps. En unmón on la rapidesa i la velocitat s’hanconvertit en icones, el temps és el Deusex machina. En el Monestir, la major partde les coses no es valoren pel temps.Llegia en el llibre de Tony Hendra FatherJoe: the man who saved my life10 que elsmonjos no pensen en anys, sinó en vides;en segles, no en generacions; en cicles,no en eres.
Un altre valor de la Regla és el silenci,bé escàs, la importància del qual destacala Mare Teresa de Calcuta11 quan diu que:Déu no pot trobar-se en el soroll i en la inquie-tud. I especialment Sant Bernat12. La paudel monestir no és sinònim d’inactivitat iens admiraríem de saber quan plena i ac-tiva és la vida dels monjos. En el llibre
11
NOTES:
1. Robert Cowley: What if? Military historians imagine what might have been. Pan Books. London: 1999.
2. Cardenal Bellarmino, 1620.
3. Regla de Sant Benet, Monestir de Poblet: 2001. Presentació, p. 3.
4. J.K. Huysmans: En route. 1895. Citat per Leon Pressouyre a Le rève cistercien.
5. Joan Chittister, O.S.B.: The Rule of Benedict. Insights for the ages. Erie: Crossroad 1992, p. 15.
6. The Wall Street Journal Europe, 10-12 desembre 2004.
7. The Times, 24 desembre 2004.
8. Gregg Easterbrook: The progress paradox. Random House. New York: 2002.
9. Tim Harford al Financial Times, 28 maig 2005.
10. Tony Hendra: Father Joe: the man who saved my life. Random House. New York: 2004, p. 137.
11. Mare Teresa de Calcuta: The joy of loving. 2000, p. 228.
12. Sant Bernat: Regla, VI. "La guarda del silenci".
13. Peter Sewald: op. cit., p. 315.
14. Tony Hendra, op. cit., p. 137.
que s’acaba de publicar als EUA, Saviesadins del Monestir13, es parla d’un hoste queva telefonar a un monestir de mongesdient voldria passar uns dies de tranquil·litati pau en el seu monestir i la monja telefonis-ta li va contestar: jo també els hi voldriapassar!
Nosaltres vivim en multitudsd’associacions, empreses i activitats. Isovint ens resulta difícil suportar lasolitud. Mentre que els monjos, demonachus, "sol", fan de la seva solitud,convivència. Com deia Hendra, elsmonjos viuen sols, però no sols a ser sols14.
Cloenda
Necessitem un antídot a l’entornmaterialitzat que ens toca viure, on
s’estimen les coses pel seu valor material imonetari, on les persones es valoren perles seves possessions i on l’apetitconsumista és insaciable. Per això volemagrair una vegada més als monjos quehagin acceptat la nostra germanor i enspermetin viure, encara que limitadament,els valors que ells han pres per divisa.
Aquest any acaben els meus cinc anysde mandat com a President d’aquestaGermandat. Voldria donar gràcies al P.Abat per la confiança dipositada en mi, ala Junta pel seu treball i a vostès per laseva col·laboració.
Moltes gràcies.
Ramon M. Mullerat
12
Reverendíssim Pare Abat, estimatsmonjos de la Comunitat de Poblet,benvolguts germans.
Agraïment i compromísEn adreçar-me a vosaltres vull que les
meves primeres paraules siguin d’agraï-ment i de compromís. Gràcies, en primerlloc, a tots vosaltres per atorgar-me
En el decurs de l’assemblea el P. Abat va fer pública la designació dels nousmembres de la Junta de la Germandat. Com a nou president va ser nomenat elsenyor Antoni Garrell i Guiu. El nou president va agrair al P. Abat la sevaconfiança i, a continuació, va adreçar el seu primer discurs als presents.
ASSEMBLEA DE LAGERMANDAT
l’honor de formar part de la junta de laGermandat, i molt especialment a vostè,pare Abat, i a tota la comunitat de monjosde Poblet; un agraïment arrelat en elsmeus anys d’adolescència i joventutviscuts a l’ombra del Monestir, creixentamb l’exemple d’esforç i de perseverançade la Comunitat i protegit per la mirada iels consells d’uns joves i inoblidables Pa-
Discurs del nou President
El senyor Antoni Garrell, nou president de la Germandat, adreça el seu primer discurs als assistents.
Foto
: BED
MA
R.
13
res Tulla, Robert, Alexandre, Maure,Anselm, Jordi, Benet, Agustí, Anton, FraTomàs, Fra Marc, Fra Ricard, Fra Plàcid... i tants altres, alguns presents entrenosaltres i altres ja absents. Tots ells vandeixar en mi una empremta inesborrablementre estudiava a l’Escola del Monestiramb la Srta. Guiu i la Sra. Maria quem’esperonaven en l’esforç. Jo sóc, en granmesura, el que es va forjar en mi a redósdel Monestir i de la seva gent.
I gràcies també, ja que seguint elconsell de la Mare Teresa de Calcuta queens deia "no ha de dir gràcies qui rep sinó quidóna", vull donar-vos-les per l’oportunitatque m’oferiu d’aportar el meu gra de so-rra al desenvolupament i a la continuïtatde la Germandat de Poblet.
Juntament amb el meu agraïment, usvull transmetre també el meu compromísde treballar amb els meus companys dela nova Junta, a favor de la comunitat i dela Germandat. Compromís i esforçevidenciats amb escreix per alguns d’ellsen els quals jo voldria emmirallar-me.Tingueu la seguretat que faré tot el queestigui a les meves mans per ser digne dela confiança que m’ha estat atorgada perla comunitat, per aquells que ja emconeixeu i per tots aquells altres a qui es-pero poder conèixer en les nostressuccessives trobades.
Les ales de la veritat
Voldria aprofitar aquest moment percompartir amb tots vosaltres una reflexióque vaig fer, ja fa força temps, sobre larecerca de la veritat, els valors monàsticsi la missió de la Germandat de Poblet a lallinda del segle XXI. Va ser en una con-versa amb el meu pare arran de la fraseamb què Joan Pau II inicia l’encíclica La fei la raó, signada el 1998. Deia el Sant Pare:La fe i la raó són com les dues ales amb lesquals l’esperit humà s’eleva per a lacontemplació de la veritat". Sens dubte estracta de la mateixa fe que va fer possiblela refundació de la Comunitat de Poblet
al 1940, quan un grapat de monjos vanhaver d’afrontar dificultats extremes, unesdificultats que tan sols l’envejable fe delsmonjos va poder superar. Benauradamentun conjunt de persones van participaractivament per dotar el monestir de lescondicions mínimes requerides per a lavida dels monjos. Aquest grup de perso-nes, els nostres germans predecessorspropers, als quals devem el nostrereconeixement i estima, van reconstituira Barcelona, el 19 de gener de 1945 lanostra Germandat. D’això ja fa 60 anys.No era una institució nova, ja que elsnostres predecessors, reprenent laterminologia de la que havia estat funda-da durant el segle XII, volien assumir ambdeterminació els valors d’aquells homescompromesos amb el monestir, peròadaptant-la a les exigències de lamodernitat en una Europa convulsa i enuna Espanya també en reconstrucció.
La missió de la Germandat ahir i avui
En aquell moment, la missió de laGermandat es posava a prova diàriamenti exigia estar amatent a les necessitats delsmonjos, els quals pregant i treballantanaven consolidant la comunitat dePoblet. Ara la comunitat de Poblet s’hafet gran. El que era el nostre germà petit,aquell de qui tenien cura fraternal, gairebéparental, els membres de la Germandatque ens han precedit o aquells de vostèsque gaudeixen de la tardor de la seva vida,ha assolit la majoria d’edat. Aquest és unfet innegable. Com també és innegableque la relació entre els germans biològicsha d’evolucionar i ajustar-se al ritme delseu creixement humà, espiritual iintel·lectual. Però el fet que les exigènciesde la interrelació siguin diferents no voldir que no sigui necessària o que deixi detenir justificació. La relació entre germansadults és diferent, però cal recordar tambéque esdevé més complexa i compromesaque les primogènites. No en va, cobertesles necessitats bàsiques, com ensrecordava Maslow, els estadis següents
14
solen ser més complexos d’assolir. I és enaquest nou estadi de maduresa on s’ha deplantejar la missió de la Germandat i,conseqüentment, les relacions amb lacomunitat de Poblet que li donen la raó ila llum de ser i d’existir.
Un estadi de maduresa en un nouentorn econòmic i social.
L’evolució de la persona i de l’entornés un binomi indissociable, com ensrecorda Ortega y Gasset quan afirma: "lapersona és el que és ella i el seu entorn; si nosalva el seu entorn, no es salva ella mateixa";i avui, l’entorn del monestir i de lacomunitat, i el que envolta l’activitat detots i cadascun de nosaltres, és bendiferent a com era abans. Per això el rolde la Germandat no és, no pot ser, el queera anys enrere. Hom constata que lamajoria d’edat de la comunitat de Pobletcoincideix amb la fi de la modernitat i ambl’inici de la postmodernitat. Es tracta d’unnou entorn complex, radicalment diferental que ha caracteritzat la formació de laimmensa majoria de les persones en lessocietats avançades i de gairebé tots elsqui avui ens apleguem en la Germandat.
Així doncs, en aquell procés de reflexiódel qual parlava, la primera conclusió oaspecte a considerar va ser que la relacióentre la Germandat de Poblet i la
Comunitat del Monestir que la justificaha de fonamentar-se en una relació en-tre germans que han assolit la majoriad’edat en un nou entorn complex,canviant i molt diferent al de larefundació del 1940 quan van arribar aPoblet els pares Marini, Rosavini i Vona iFra Fioravanti; una relació, això sí,vertebrada i construïda en l’invariablevincle espiritual de la vida monàstica, ambel món cistercenc i el testimoni depregària i treball dels monjos.
Modernitat i postmodernitat
Vaig preguntar-me també en quèconsisteix aquest nou entorn obert alsanys 70 del segle passat que tanca un llargperíode de gairebé 300 anys. Lamodernitat es va caracteritzar pel culte ala raó com a instrument regulador de lasocietat, va desterrar mites i dogmes i vaobrir les portes a la secularització de laciència. Tots recordem Descartes i el seuDiscurs del mètode per guiar bé la raó i bus-car la veritat en les ciències, base delracionalisme que ha impregnat lamodernitat; també recordem Newtonamb la introducció del concepte degravitació universal que desterrava lamàgia de molts fets quotidians; i cal nooblidar tampoc Kant i la seva Crítica a laraó pura en la qual situa la raó al centre
14
Foto
: BED
MA
R.
Poràmica de l'assemblea de laGermandat reunida a la Sala
Capitular del monestir dePoblet, presidida pel P. Abat.
15
del món; no caldria ni dir la importànciad’un Einstein amb la seva teoria de larelativitat que va obrir el debat sobre lano linealitat unidireccional del temps; i,sobretot, no podem pas menystenirtampoc els principis inspiradors de larevolució francesa: llibertat, igualtat ifraternitat.
La nova etapa, anomenada postmo-dernitat, es caracteritza per importantscanvis que se succeeixen amb rapidesa.Són canvis d’abast universal, radicals,sovint convulsius, i que es desenvolupenamb pragmatisme i relativisme en un móndesequilibrat i polaritzat que oblida elsenormes i preocupants desequilibrisplanetaris —¿cal recordar que el 70% dela població sobreviu amb menys de 2euros diaris, o que tan sols el 25% potaccedir a l’educació bàsica i que només el30% té accés habitual a l’aigua potable?—aquests canvis afecten els valors ètics, lamoral, les relacions interpersonals, la po-lítica i l’organització social, i condueixen,amb excessiva freqüència, a l’escepticismei a la passivitat en el coneixement de laveritat. La societat postmoderna escaracteritza també pel politeisme delsvalors i per la relativitat radical ja quetendeix a considerar vàlid qualsevol actesi permet viure feliç. En aquesta línia ésdefinitòria, i per a alguns molt preo-
cupant, la sentència de Francisco Umbral:el que et demani el cos és veritat, no el traeixismai.
Es pot afirmar que la transició de lamodernitat a la postmodernitat compor-ta la transformació de tot el que eraabsolut en relatiu; de la unitat endiversitat; de l’objectivitat en subjectivitat;del valor de l’esforç en la cultura del plaer;de la importància del futur en lapreponderància del present; de lasacralització en la secularització; del’imperi de la raó en l’imperi delssentiments; de la certesa en incertesa il’agnosticisme; de la família estructuradai vertebrada en uns valors en lafragmentació de la llar; de la solidesa delcontingut en la seducció de l’estètica...certament un nou escenari ni millor nipitjor: diferent. En la nostra mà resideixla possibilitat de configurar-lo d’una ma-nera escaient.
Excés d’informació i dificultats per aldiscerniment
Estem en una nova etapa evolutiva dela humanitat amb sobreabundànciad’informació, que ens arriba a través d’unaàmplia diversitat de canals i mitjans i queincrementa les dificultats per discernir lacertesa de la falsedat; una etapa que
15
16
exigeix persones amb mentalitat oberta,capaces d’afrontar pensaments com-plexos, conscients que la permissivitatmoral no porta la felicitat ni la veritat,compromeses a renunciar als fàcils isimplificadors dogmatismes tot i establinthoritzons amplis i reptadors. Personesamb voluntat d’afrontar els problemes dela vida, d’interrelacionar-se i d’interactuaren un entorn plural i canviant quant a lesrealitats, sense que això comportil’acceptació del relativisme absolut, peròsí amb capacitat d’assumir la polièdricaveritat. Parafrasejant Machado "La tevaveritat? No. La veritat, anem junts a buscar-la; la teva, guarda-la", sense oblidar l’alertaque ens fa sant Agustí quan ens diu:"L’home estima tant la veritat que, quan arri-ba a creure en quelcom que no ho és, espersuadeix per tots els mitjans que allò sí queés l’autèntica veritat".
El nou entorn
L’entorn en què es desenvolupa lamissió de la Germandat és el segonaspecte que cal considerar en l’establimentdels objectius i les obligacions de laGermandat. Assumim les obligacions coma membres de la Germandat en el momenten què rebem la regla que ens lliura el pareAbat en acceptar la nostra petició de for-mar-ne part. Unes obligacions ineludiblesenvers la comunitat de Poblet, que semprehem de tenir presents i no tan sols quanno tenim altra cosa a fer. Hem d’estaramatents a tot allò que requereixi idisposats a assumir el nostre compromísamb determinació i convicció, actuantamb conseqüència i explicitant amb laforça de les obres el nostre compromísamb els valors de Poblet, acceptant queles regles del joc han variat. Ara cal con-fiar, més que mai, en nosaltres mateixos,en la nostra fe i el nostre treball,convençuts que la necessària inde-pendència del poder civil i religiós -entès,el primer, com a govern i guia de lescreences i dels béns de l’esperit i, el segon,com a govern de les interaccions humanes
i dels béns materials-, més enllà de lesdificultats que es puguin presentar, és lamillor via per a recórrer amb indepen-dència el camí en la recerca de la veritat.En aquest camí cal defugir actituds quepuguin fregar el servilisme, la intolerància,l’exclusió, les pors i les inseguretats en elfutur. Tot plegat només ens portaria a laimmobilitat esclavitzadora i a la pèrduade percepció de la realitat.
Estar amatents a les necessitats de lacomunitat de Poblet en el tercer mil·lenni,ens obliga, també, a assumir el compromísamb la comunitat del Cister en l’àmbitmundial, amb aquells altres monestirs capals quals la comunitat de Poblet volprojectar la seva ajuda, monestirs que espoden trobar en les mateixes condicionsen què es van trobar aquells quatre monjositalians quan arribaren al nostre Monestir.
Si aquest nou entorn comporta novesobligacions i desafiaments als membresde la nostra Germandat, la majoria d’edatassolida per la Comunitat permet unareciprocitat en la relació, de tal maneraque el monjos poden esdevenir la llumnecessària en la recerca de la veritat: enl’elaboració de la convicció argumenta-da, en l’assumpció del risc de trobaringrats en la pràctica de la solidaritat, enel fet d’acceptar que la millor recompen-sa a una bona acció és haver-la fet, en eltraçat del camí de la coherència de lesidees i les actituds en un món trivialitzat imancat de valors i referents morals, enl’enfortiment de la nostra fe i dels nostresvalors. Tot un conjunt d’eines i convic-cions que, més enllà de les humanesvacil·lacions, ens apropen a la veritat queens fa lliures, com deia Jesús.
A manera de conclusió
Així, doncs, la conclusió de la mevareflexió és que la Germandat de Pobleten el tercer mil·lenni, arrelada en els valorscentenaris del Cister i en l’exemple de lesseves comunitats escampades al llarg delplaneta, recupera la seva raó de ser en
17
assumir les obligacions individuals icol·lectives dels seus membres, en uncontext global de solidaritat estesa a altrescomunitats més necessitades i en ladisposició de vigília permanent enaquelles dificultats en què els nousescenaris polítics i socials poden posar aprova la nostra capacitat d’exercici de lesnostres obligacions com a germans de la"Fraternitas Santa Mariae popvleto", com in-dica la medalla que el pare Abat ens vaimposar en el seu dia.
Però, també, en l’assumpció del fet que laComunitat de Monjos de Poblet, com areferent de saviesa i d’espiritualitat, és lallum necessària en el camí de la veritatque es dibuixa en l’horitzó, per tal de nocaure en la desesperança en aquest móncomplex sotmès a canvis profunds,radicals i contradictoris, una llum per atots aquells que tenim la immensa sort depoder ‘viure Poblet’, d’ésser receptors delprivilegi de participar en les gràciesespirituals del Monestir, un camí que -recordant novament Joan Pau II- ens hade permetre passar del fenomen al fonamenti, així, portar els homes a descobrir la sevacapacitat de conèixer la veritat i el seu anheld’un sentit últim i definitiu de l’existència. Unfonament necessari per transmetre els in-dispensables valors als nostres fills, un fillsque es fan preguntes; som pares afortunatsquan les comparteixen amb nosaltres ambla implícita petició de respostes basadesen l’anàlisi, la reflexió, el contrast de lesidees i l’argumentació.
És amb aquest convenciment queassumeixo, amb gran respecte i profundagraïment, la presidència de la Germandatde Poblet per als propers cinc anys, unapresidència en la qual seguiré l’exemple
dels meus predecessors, en especial el d’enRamon Maria Mullerat, a qui avui rellevoen una mostra d’alternança que evidenciael dinamisme de la nostra Germandat. Elrelleu haurà de produir-se novament només enllà del 2010. Li vull transmetrepúblicament el testimoni del meureconeixement i l’estimació de tots icadascun de nosaltres, un reconeixementi estima que, personalment, vull ferextensiu a tots els germans que hanconfigurat la junta d’aquest últims anys;ells han estat per a nosaltres uns clarsreferents d’estimació, esforç i compromísamb la Germandat i amb Poblet.
I és també aquest convenciment el queem porta a recordar els versos delcontrovertit Bertolt Brecht que vaigemprar en la meva passada felicitaciónadalenca:
"Hi ha homes que lluiten un sol dia, i són bons.N’hi ha d’altres que lluiten un any, i són
millors.N’hi ha que lluiten molts anys, i són molt bons.Però els que lluiten tota la vida: aquests són els
imprescindibles"
Aquests versos em permeten afirmarque molts dels qui configurem laGermandat de Poblet estem convençutsque la prova de la nostra existència rauen l’acció de pensar, d’assumir compromísi actuar però que el que autènticamentens és imprescindible és la Comunitatde Monjos la qual, resant i treballant,dóna vida a Poblet; ells són per a nosal-tres la llum necessària per conèixer la veritati trobar el sentit definitiu de la nostra existència.
Antoni Garrell
18
MEMÒRIA DEL CURS2004-2005
Com és habitual, en el decurs de l’Assemblea el Secretari de la Germandat vallegir la Memòria de les activitats realitzades durant el curs.
Rvdm. P. Abat, membres de la co- munitat Cistercenca de Poblet, membres de la Germandat, amics
tots:Com altres anys en aquesta reunió aquí
a Poblet, a la sala Capitular, fem una copd’ull enrere per repassar breument el quehan estat aquests darrers mesos per aPoblet i per a la Germandat.
La vida del monjo ha esta definida perl’actual Papa, Benet XVI, com la d’aquellsque ofereixen la vida sencera a la fe iconstitueixen la seva reserva interna peranunciar i per espiritualitzar l’Església.
PobletLa comunitat de Poblet va fent camí i
en la solemnitat de Sant Bernat de 2005
va fer la professió simple Fra SalvadorBatet i el proper 11 de juliol, si Déu vol,farà la professió solemne Fra RafaelBarrué, en la festivitat de Sant Benet, acteal qual tots sou convidats especialment.El passat mes de setembre van arribar deCap Verd quatre membres més de lacomunitat de Natzarè que al llarg d’aquestany han cursat aquí estudis i s’han anatendinsant en la vida monàstica. Els altresdos membres d’aquella comunitatgermana, que ja porten dos anys a Poblet,van cursar, a més, a Roma el quart curs deFormació Monàstica de l’Orde Cister-cenc, juntament amb Fra Rafael Barrué.
El dia 18 de desembre de l’any 2004es va presentar a Poblet un nou CD decant gregorià que recull les veus dels
El P. Abat en el moment de comunicar als assistents els components de la nova junta de la Germandat.
Foto
: BED
MA
R.
19
monjos i la Capella de Música de la Tossa,d’Igualada, i que fa un passeig pelsdiferents temps litúrgics.
Avui es presenta la petita història dePoblet amb il·lustracions de Pilarín Bayés,ninotaire com li agrada que la defineixin,i textos del P. Jesús M. Oliver.
Aquest passat any ens ha deixat unade les figures més emblemàtiques delPoblet contemporani. El passat 29 dedesembre va morir a Fiastra el P. GiovanniRosavini, primer prior de la restauracióde Poblet l’any 1940. El seu record al frontd’aquells quatre monjos italians quearribaren un ja llunyà mes de novembrede 1940 quedarà per sempre en lamemòria de la història del monestir. Vadirigir els difícils destins del Monestir dePoblet fins el 25 d’abril de 1950. Desprésd’un temps al monestir romà de SantaCroce in Gerusalemme va refundar dosmonestirs més: Santa Maria di Chiaravallea Milà l’any 1952, amb l’impuls i suportdel cardenal Schuster, i Santa Maria deChiaravalle di Fiastra l’any 1985 on es varetirar i on va morir.
La primera setmana de febrer mossènJulián Ruiz, prevere de l’arxidiòcesi deSaragossa i professor de Teologia, va pre-dicar els exercicis quaresmals a lacomunitat, previs cada any a l’inicid’aquest temps que ens prepara per a laPasqua.
Les comunitats de Poblet i Vallbonavan participar el 28 de maig en la trobadaorganitzada per la Fundació Santes Creus;van assistir a la missa presidida perl’arquebisbe Jaume Pujol i van visitar elmonestir germà de Santes Creus. Almigdia la comunitat de Poblet, elsmembres de la Fundació Santes Creus il’arquebisbe Jaume Pujol van dinar al’albereda.
Església de TarragonaL’església de Tarragona s’ha fet present
a Poblet al llarg de l’any. El 3 de juliol vavisitar Poblet i es va acomiadar de la
comunitat l’arquebisbe Lluís MartínezSistach que havia estat nomenatrecentment arquebisbe metropolità deBarcelona.
En la solemnitat de la dedicació de laBasílica, el 13 de novembre, va realitzarla seva primera visita a Poblet l’arquebisbede Tarragona, metropolità i primat, doc-tor. Jaume Pujol i Balcells que va presidirl’eucaristia i va compartir el dinar i larecreació amb la comunitat.
El 19 de maig es reunien més de miltres-centes persones en una trobadainterdiocesana de Vida Creixent. Va pre-sidir l’eucaristia l’arquebisbe Jaume.
Poblet com a monumentPel que fa a Poblet com a monument i
centre històric, el 9 de desembre es va ce-lebrar una reunió del Patronat de Poblet,la primera presidida pel molt honorablepresident de la Generalitat PasqualMaragall i Mira. Entre els acords destacala confecció d’un pla integral d’actuacionsper al període 2005-2007 que seràenllestit abans d’acabar l’any.
D’altra banda, quant a la restauració,les obres de l’hostatgeria estan pendentsde rebre les aportacions pressupostàriesque permetin portar endavant les obrescomplementàries; ja han començat lesfeines d’adequació de l’antic dormitoricom a nou espai per a la biblioteca.
Entre les visites al Monestir cal desta-car que enguany ha vingut a Poblet doscops el molt honorable president de laGeneralitat, senyor Pasqual Maragall: el9 de desembre per presidir la reunió delPatronat i el 4 de febrer per assistir al"Congrés Rural 2006".
El dia 27 de juny va visitar el Monestirel president del govern d’Aragó, senyorMarcel·lí Iglesias. Va dinar amb lacomunitat al refetor i va realitzar unadetinguda visita al monestir.
El 12 de novembre va venir l’honorableConseller Primer, senyor Josep Bargalló itambé han estat a Poblet els consellers de
20
Cultura, Agricultura i Medi Ambient.Altres visites particularment desta-
cades han estat les del Patriarca llatí deJerusalem Sa Beatitud Michel Sabbah; lade l’ex-ministre de cultura de NicaraguaErnesto Cardenal i la del professor de laUniversitat de Stanford, Vinton G. Cerf,un dels pares d’Internet.
La FundacióLa Fundació Monestir de Poblet va ini-
ciar les seves activitats el 26 de febrer ambuna conferència sota el títol: "Significatd’Europa i tradició del Cister" del P. JuanMaría de la Torre. Va completar la jorna-da una taula rodona amb estudiants delgrup Erasmus i una actuació musical.
La GermandatDe les activitats pròpies de la German-
dat cal destacar que encomanà els seusdifunts amb la celebració de sufragis a Bar-celona el 25 de novembre i a Poblet el29.
Hem contribuït de nou a l’OrdeCistercenc amb una beca d’estudis per talque un grup de monjos de monestirs ambpocs recursos pugui participar al curs deformació monàstica que es realitza al
Col·legi Internacional SantBernat a Roma. És una aportacióde la Germandat a l’Orde com aacte solidari entre germans.
El dissabte anterior al primerdiumenge d’Advent, el 28 denovembre, va tenir lloc per ter-cer cop el recés per preparar elNadal. Es va iniciar ambl’eucaristia i va tenir lloc totseguit una conferència del P.Josep Maria Recasens sobre lesfigures de l’Advent. Vam poderparticipar amb la comunitat aSexta i Vespres, practicar la LectioDivina i compartir el dinar alrefetor, en silenci i escoltant unalectura com és costum monàstic,ja que com ens deia el P. Abat enl’homilia estigueu alerta dins
vosaltres mateixos, en el vostre interior, per es-coltar la Paraula, la riquesa de Déu, en el méspregon de la vostra vida. Només en el silencis’escolta la paraula de Déu. El P. Josep Mariapresentava la diada tot dient: és amb goig iil·lusió que els més directament responsablesd’aquest encontre hem preparat aquesta jor-nada monàstica, quasi completa, per tal quetots els qui us heu acostat al monestir pugueugaudir d’un temps de reflexió, de silenci, depregària i de convivència fraterna. Va ser unajornada oberta als germans i a les sevesfamílies i a tots aquells que volen com-partir un dia amb la comunitat. Hi vanparticipar més d’un centenar de persones.Durant la jornada es van repartir elscomentaris a les Antífones de la O del P.Abat per a l’Advent de l’any 2004.
El 14 de maig es va celebrar, per segoncop, un recés per a joves. Va començaramb una conferència del P. Josep MariaRecasens sobre l’esperit i a la tarda hi vahaver la pràctica de la Lectio Divina ambel P. Abat, Fra Lluc Torcal i el P. JosepMaria Recasens. A més es va poder parti-cipar a la pregària del migdia, dinar ambla comunitat, assistir a la vetlla dePentecosta i finalitzar amb la participacióen el Capítol i les Completes.
Vista parcial dels assistents a l'assemblea anual de laGermandat a la Sala Capitular.
Foto
: BED
MA
R.
21
El 12 de març i el 18 de juny es va re-unir el grup de membres de la Germandatinteressats a aprofundir en la Lectio Divi-na; aquesta iniciativa del P. Abat sorgidaarran dels recessos d’Advent s’espera quetingui continuïtat trimestral. Hi partici-pen membres de la Germandat, les sevesfamílies i membres de la comunitat.
També s’han publicat aquest any dosnous números de la revista Poblet, sota ladirecció del doctor Cristòfol-A. Trepat.Avui podran recollir el número deu, eldarrer publicat de la nostra revista.
Aquesta setmana ha tingut lloc elcinquè curs de cant gregorià amb els seusdos nivells. Amb aquesta edició es con-solida el curs que aquest any ha estatdirigit conjuntament pel professor LluísPrensa i el P. Josep Maria Recasens.
Canvi de JuntaEl juliol de 1938 un destacat polític feia
a Barcelona un discurs que ha quedat coma peça fonamental de reflexió per acomprendre la tràgica realitat d’aquellsanys. Permetin-me agafar una frased’aquell discurs, la que diu: quan la torxapassi a altres mans. Avui, per dir-ho així, latorxa de la Germandat passa a altres mans.Han estat cinc anys en els quals no hemfet tot allò que volíem, en part per lespròpies limitacions personals, però sí queels puc dir que per a mi han estat cincanys molt enriquidors i que m’han permèsconèixer millor la vida a Poblet, la de lacomunitat i la dels laics que s’hi apropen.Com diu Benet XVI sempre hi haurà llocson les persones es puguin retirar, on puguinviure una vida de pregària durant tot el dia,on la pregària marqui el ritme de la jornada.Són reserves de força, llocs on la fe es revifa ides on s’irradia.
De la mà del meu pare ben aviat vaigaprendre a conèixer, es a dir a estimar,aquesta casa, patrimoni de la humanitat,i amb ella el patrimoni humà que l’omplede vida i li dóna sentit. Cap de les activi-tats que hem portat a terme aquests cinc
anys ha estat solament de la Germandat;al darrere de totes i cadascuna d’elles: re-vista, assemblees, recessos o reunions delgrup de Lectio, hi ha estat sempre lacomunitat de Poblet. Ens cal agrair a lacomunitat el suport constant i l’entu-siasme de la seva tasca, que nosaltres, coma molt, hem ajudat a fer realitat. Però hiha algú en aquesta casa sense el qual dirque la Germandat no seria el que és seriadir poc, ja que sense ell aquests cinc anysi molts i molts anys enrere la Germandatsenzillament no hauria existit. Ens referima la tasca del P. Prior, del P. Francesc Tulla,constant, callada i eficaç. Ell ha estat i ésfonamental perquè la Germandat puguiser; a ell, doncs, el nostre agraïment mésespecial.
Moltes gràcies als meus companys deJunta, especialment al president RamonMullerat i als companys del País Valenciàque signifiquen el nexe d’unió de Pobletamb aquelles terres a les quals ens uneixuna llengua, una de sola, una cultura, unpassat històric comú i un futur per ferentre tots.
Gràcies al P. Abat per tot el seu suport,sempre, i per haver esperonat la nostratasca. Fa cinc anys l’abat Josep prenia unadecisió arriscada: reprendre les activitatsde la Germandat; arriscada perquè caliaadequar la Germandat als nous temps, fer-ne una associació de laics vinculats a unacomunitat monàstica per diversos motius,però que tingués un fil conductor clar,l’espiritualitat cistercenca.
Potser entre tots no ho hem aconseguitdel tot però hem fet passos en el bon camí;ara caldrà fer-ne més, més ferms i amb mésforça; és a aquesta tasca apassionant a laque encoratjo la nova junta i en la qual lidesitjo el més gran dels èxits.
Moltes gràcies a tots vostès per la sevacol·laboració.
Octavi Vilà
2222
ENTREGA DE MEDALLES I REGLADE SANT BENET ALS NOUS GERMANS
A la sala capitular del monestir de Poblet, en el marc dels actes de l'assembleade la Germandat, el P. Abat va acollir els nous germans. L'acte, senzill ientranyable, consistí en la imposició de la medalla i el lliurament d'un
exemplar de la regla de sant Benet.
Engelbert Borràs i Marimon, de ReusJordi William Carnes i Ayats, de Barcelona
Jordi Sabater i Vilella, de Sant Cugat del VallèsJordi M. Ricó i Capdevila, de Palma de Mallorca
Josep M. Poca i Casanovas, de l'Espluga de FrancolíLluís Poca i Casanovas, de l'Espluga de Francolí
Mossèn Josep M. Barenys i Capellades, rector de sant Salvador del VendrellÀngel Serrano de Nicolàs, de Barcelona
Raimon Ferrer-Solervicens i Fisas, de Torreneral dels Frares (La Noguera)Maria Josepa Guiu i Rius, de l'Espluga de Francolí
Enric Mateu i Usach, de TarragonaJosé María Abril i Palacios, de l'Arbós del Penedés
Joan Papell i Tardiu, de VallsBernat Montagut i Piera, d' Alzira (València)Aureliano J. Lairón i Pla, d' Alzira (València)
Mossèn Raimon Mateu de la Casa, de Tarragona
Foto
: BED
MA
R.
23
NOVA JUNTADE LA GERMANDATPresident:
Antoni Garrell i GuiuPasseig de Gràcia, 114 - pral. - 08008 BarcelonaTel.: 937 457 059 - Fax: 937 263 369E-mail: [email protected]
Vocal:Carlos Cuatrecasas i Targa
Av. de Pedralbes, 63, 4t. A08034 Barcelona
Tel.: 932 037 842 i 932 701 212Fax: 932 701 213
E-mail: [email protected]
Vocal:Josep Herrero i Cabanyes
Carrer La Surera, 56-A12527 Artana (Castelló)
Tel.: 964 611 381 i 686 124 262E-mail: [email protected]
Vocal:Joan Baptista Farré i RebullCarrer La Creu, 325400 Les Borges Blanques (Lleida)Tel.: 973 142 131 - Tel. / Fax: 973 142 816E-mail: [email protected]
Tresorer:Lluís Poca i CasanovasCarrer d'Anselm Clavé, 34
43440 L'Espluga de Francolí (Tarragona)Tel.: 977 870 048 i 696 115 277
E-mail: [email protected]:Xavier Guinovart i PujalsCarrer Baró IV Torres, 5-7, 4t.1a.43002 TarragonaTel.: 609 334 071E-mail: [email protected]
Vocal:Pascual Andrés i PorcarPlaça de l'Assumpció, 7, 3r12600 La Vall d'Uixó (Castelló)Tel.: 964 664 931E-mail: [email protected]
24
A Poblet, llevat dels diumenges, després de la missa con-ventual, els monjos esmorzen frugalment; en acabar, s’adrecena les seves tasques. Comença el treball matinal de cada dia queno s’interromp fins a la pregària del migdia. És en aquest punton més ens assemblem els laics i els monjos. Tots treballem perguanyar-nos la vida. Però el treball monàstic, manatestrictament per la regla de sant Benet, té altres dimensions isentits que poden il·luminar la nostra quotidianitat laboral. El
treball monàstic pot ser per als laics unsenyal profètic. Ens en parla lagermana Natàlia del monestir benedictíde Sant Benet de Montserrat.
L’expressió "ora et labora" amb quèsovint es resumeix l’equilibri de vida quesant Benet ens va llegar, conté dos eixosfonamentals en la vida del monjo i de lamonja: pregària i treball. Aquests són, enefecte, els camins per entrar en comunióamb Déu i amb els germans de tot el món.Camins que no estan pas dissociats ja quetots dos formen part d’una unitat de vida;són dues maneres diferents d’expressar unamateixa dedicació al servei de Déu.
El treball del monjoPer a Benet la dimensió material o físi-
ca del treball no està mai deslligada de ladimensió espiritual; ben al contrari,qualsevol obra que el monjo comença afer ha d’estar sempre sota la mirada i lapresència de Déu (Prol 1, 4; RB 35, 15).És Déu mateix qui la durà a terme.Nosaltres només som els humils mitjansdels quals el Senyor disposa per continuaravui la seva obra de salvació, per ferpresent als homes, ni que tan sols siguimínimament, un tast del seu Regne. El
24
ESC
OLA
DE P
REG
ÀR
IA EL TREBALL DE CADA DIAEL TREBALL DE CADA DIA
25
treball es converteix així en un camí espi-ritual de trobament amb Déu, amb elsgermans i amb un mateix.
El treball interior
Sant Benet s’adreça a als homes i a lesdones d’ahir i d’avui; unes dones i unshomes que no són pas perfectes sinó mésaviat porucs, tebis i mandrosos; uns homesi unes dones que han de lluitar contra lesseves passions per tal de posar-les ambrealisme sota la misericòrdia de Déu peraprendre a estimar-lo -a Ell i als germans-amb un cor més net i gratuït.Sant Benet, en la seva Regla,s’adreça en definitiva a totesles persones ja que a totes enscal un treball continu deconversió i creixement enCrist.
La tasca principal delmonjo, doncs, és aquest tre-ball interior que il·luminarà iomplirà de sentit tot altretreball exterior. El monestirno és una fàbrica o una em-presa que ha de donar un fruitconcret. El monestir és l’es-cola del servei diví on el mon-jo aprèn a no anteposar res al’amor del Crist i a fer de laseva vida un servei a Déu i alsgermans.
Benet ens parla de tornar a Déu peltreball de l’obediència (Prol 1, 2). És untreball ardu i costós, i és per això que se’nspromet l’ajuda divina i se’ns presenten totun seguit d’eines, o instruments de lesbones obres per portar-lo a terme (RB 4).I juntament amb aquest treball interior ensproposa altres exercicis que el comple-menten i ens ajuden a fer conscient lapresència de Déu: pujar pel camí de lahumilitat (RB 7), salmejar amb gust, demanera que el nostre pensament estigui d’acordamb la nostra veu (RB 19, 7), tenir cura del’ofici diví (RB 18, 23; 48, 3), practicar el
bon zel (RB 72)... En definitiva, aquestaés la principal tasca del monjo i de lamonja: pregar i aprendre a estimar. Déun’hi do la feina que això comporta!
El treball exterior
Tot i ser conscients que el monjo nos’identifica pel "fer" sinó pel "ser", aquestcontinu treball interior de creixement enCrist també es fa patent en les petites ograns obres de cada dia. La nostra limi-tació humana fa que haguem d’ocupar-nosunes estones en el treball manual i altres estones
en la lectura divina (RB 48, 1). Hem deguanyar-nos el pa que mengem cada dia,hem de fer front a les realitats de la vida,hem de col·laborar entre tots al man-teniment del monestir i a cobrir les sevesdespeses, i hem de treballar en els oficisnecessaris per al bon funcionament de laComunitat.
Sant Benet ens exhorta a servir Déuamb els dons que Ell mateix ha posat ennosaltres (Prol 6). Això ja ens dónal’orientació de la nostra actitud interiordavant el treball. El protagonista és Déu ino pas nosaltres. Als artesans del monestirSant Benet els demana treballar amb tota
Benedictines durant l'horari de treball. Els monjos i les monges han detreballar en els oficis necessaris per al bon funcionament de la comunitat.
Foto
: Arx
iu P
oblet
.
26
humilitat (RB 57, 1) iaixò és vàlid per aqualsevol tasca queens sigui encomana-da. El que és impor-tant al monestir no éssi un produeix eltrenta, el cinquanta oel cent per cent, sinóque en totes les coses si-gui Déu glorificat (RB57, 9).
Amb aquest espe-rit podem considerarque totes les feinesdel monestir sónimportants -perquède fet ho són- aixòens permet descobrirla gran varietat detasques que es realitzen per al sostenimentde la vida comunitària. Tan important ésescombrar el passadís o el claustre perquèla netedat i l’ordre creïn un ambient agra-dable al monestir, com atendre els hostesi els visitants que arriben a les nostresportes, o ocupar-se de l’hort i dels arbresfruiters i de la cuina, o desenvolupar lesarts manuals de ceràmica o escriptura, debrodats o composició musical. Tanimportant és la recerca, la formacióintel·lectual, la docència, com tenir curadels germans malalts que veuen minvarles seves forces i capacitats. L’importantés, però, que en tot sigui Déu glorificat.
A la Regla Sant Benet esmenta algunsserveis o treballs que avui dia continuenvigents. Fem-ne un ràpid repàs per tal dedescobrir què demana "l’home de Déu" acadascun d’ells:
- L’abat. Ha de fer el paper del Crist almonestir, ensenyar els preceptes delSenyor, fer de bon pastor, de mestre, depare que acull. Ha de governar ànimes,amb les seves diferents maneres de ser, iajudar-les a anar cap a Déu (Cf. RB 2).
- Els degans. Han de col·laborar amb
l’abat de manera que aquest pugui com-partir amb ells, refiat, les seves càrregues.(RB 21, 3).
- El majordom. S’ha d’ocupar de tot (RB31, 3). Déu n’hi do! Ha de vetllar per talque els germans tinguin el necessari iperquè l’administració i l’economia delmonestir vagin endavant. És tal lacomplexitat de la seva tasca que SantBenet preveu l’ajuda d’altres monjos sis’escau.
- Els setmaners de la cuina. Sant Benetvol que els germans es serveixin els unsals altres amb caritat i disposa que tothompassi per la cuina. (RB 35, 1). Avui dia, enmolts monestirs, això ja no es fa així i finsi tot s’hi pot trobar personal laic en-carregat d’aquesta tasca. Amb tot podemveure l’esperit que mou Benet de cara alservei dels monjos, que si bé es podendesenvolupar artísticament en el scrip-torium, o posar els seus esforços en lapredicació o en el conreu de les terres,també han de poder fer el sopar als seusgermans.
- L’infermer. Sant Benet demana unasol·licitud i delicadesa tals al germà
Un monjo a la cuina de Poblet. Sant Benet a la seva regla disposa que tots elsgermans passin per la cuina.
Foto
: Arx
iu P
oblet
.
27
infermer, que aquest ha d’atendre elsgermans malalts com si fossin realmentel Crist (RB 36, 1). Davant l’envellimentprogressiu de moltes comunitatsmonàstiques potser aquest és un aspecteque caldria tenir molt present.
- Els lectors i cantors. Tant els oficis alcor com la lectura al refetor mentre elsgermans fan els àpats, s’han de fer dig-nament, de manera que s’edifiquin elsoients. (RB 38, 12; 47, 3).
- L’hostatger. Ha de ser un home deseny, capaç d’acollir els hostes i pelegrinscom al Crist, alhora que sensible a lesseves necessitats corporals i espirituals.(Cf. RB 53).
- Els artesans. Els artesans -i aquípodríem dir tots els monjos amb les sevescapacitats, siguin intel·lectuals, artís-tiques, tecnològiques, manuals, morals,
espirituals, organitzatives...- han de po-sar els seus dons i sabers al servei delsaltres i fer-ho -i aquí Sant Benet hi insisteixespecialment- des de la humilitat. (RB 57,1; 7, 63).
- El mestre de novicis. Sant Benet vol quesigui un home capaç de guanyar lesànimes, que vetlli pel jove monjo, quel’exhorti i mostri el camí pel qual es va aDéu, que li ensenyi la saviesa de la Reglai pugui discernir si el candidat cerca Déude veritat (RB 58, 6-7).
- El prior. Encara que a Sant Benet no liagrada massa aquesta figura i s’estima mésque el monestir s’organitzi per mitjà dedegans, exhorta el prior a complir ambrespecte el que el seu abat li hagi ordenat(RB 65, 16).
- Els porters. A vegades la porteria delmonestir és l’únic -o el primer- contacte
Porteria de Poblet. Sovint aquest és l'únic o el primer contacte de la gent amb el monestir. Sant Benet vol que elsqui arriben al monestir trobin sempre a punt qui els atengui.
Foto
: Arx
iu P
oblet
.
28
de la gent amb el monestir.Sant Benet vol que els quiarribin trobin sempre a puntqui els atengui (RB 66, 2).D’aquesta manera s’introdueixja la dinàmica de caritat iacollida vers els qui truquena les nostres portes.
Hi ha molts altres serveisque no esmentem aquí, peròque són igualment necessarisi importants per al bon fun-cionament d’una comunitat. Isi bé ningú no és imprescin-dible i on no arriba un germào germana n’hi arriba un altre,sí que es pot dir que algunacosa falla a l’interior de la comunitat quanhi manca el sentit de servei i donaciófraterna o de col·laboració al bé comú,encara que això vulgui dir, moltesvegades, renunciar al propi gust, descen-trar-se d’un mateix i eixamplar la miradaper tal de veure les necessitats reals de lacomunitat.
Ni excés, ni mandra
No es pot deixar de dir que, també alsmonestirs, hi ha un cert perill en l’actitudamb què els germans o germanes esdisposen a fer la feina. Com a tot arreules presses, l’eficàcia, l’estrès, la imme-diatesa o allò que és productiu poden arri-bar a enfosquir el valor de la gratuïtat idel servei fet des de l’amor. A vegades, osovint, podem deixar-nos atrapar per lafeina i per les coses que s’acumulen demanera que el treball arriba a ser unaobsessió, fins i tot una idolatria quan esdeixen de banda, per exemple, les estonesde pregària comunitària o personal, o elsmoments de vida comunitària per tald’acabar allò que només nosaltres ens hemimposat com a obligació. Sant Benet tren-ca amb aquest cercle viciós quan ensenyaals monjos a col·locar cada cosa al seu lloctot dient-los, per exemple, que el diu-menge es dediqui a la lectura (RB 48, 22).
I és que no podem perdre aquest equilibride treball i repòs, de servei i de lleure i dededicació a les coses materials i espirituals.
També pot ocórrer que hi hagi qui, totrefugiant-se en el gruix de la comunitatque treballa, no faci res. Hem de comptar,certament, amb la nostra feblesa; peròtambé hem de donar el màxim possiblede nosaltres mateixos. I sovint tenim alcostat germans o germanes que vancarregats de feina, fins i tot més de la quepoden portar, i d’altres que podent-ne fermés no en fan. Benet condemna aquestaactitud ociosa i demana que tots tinguinfeina, fins i tot els de salut delicada, queningú no estigui ociós i que es trobi untreball adequat a la mida de cadascú (RB48, 23-24). Ens pot costar llevar-nosd’hora, l’horari ritmat i sovint inalterable,les feines més o menys ordinàries i senserelleu que ens pot tocar fer..., però ¿no ésaixò el que fa tanta gent que, de bon matí,ha d’anar a treballar per guanyar-se el paque menja, mantenir una família i arribara final de mes? El fet de tenir una vidamés o menys segura i còmoda al monestir,el fet de tenir un sostre, un llit i un platparat a taula cada dia, no ens pot eximirde la responsabilitat personal i comu-nitària del treball, del servei, de la soli-daritat i del compartir. Hem de vetllar per
Benedictines del monestir de sant Benet de Montserrat en el taller.
Foto
: Arx
iu P
oblet
.
29
mantenir aquest equilibri iexigència personal quealhora testimoniarà una vidacoherent entre el que som iel que Déu ens demana deser.
Un altre extrem és viure,com ja hem dit abans, ob-sessionats pel "fer", perdentde vista el nostre autènticésser. El monestir no és unaempresa on se’ns demani derendir a qualsevol preu. No.Sant Benet parla d’un treballequilibrat i prudent, orientatal servei a Déu i als germans,un treball que ens ajudi acréixer com a persones i arealitzar-nos, sense perdre mai de vista ladignitat de cadascú. I això ho veiemrepetidament en la seva Regla. Benetvetlla perquè el treball no afeixugui elsmonjos, perquè la moderació regeixi fins
i tot en el treball al camp, convidant elsgermans a evitar les hores de xafogor del’estiu i de fredor de l’hivern (RB 48, 2-12), a rebre una mica més de menjar si elpes de la jornada ha estat superior al’habitual (RB 39, 6; 40, 5), a trencar el
dejuni i prendre una mica de pa i de viabans de servir els seus germans a taulaperquè no es fatiguin massa... (RB 35, 12-13; 38, 10). I encara adverteix: que totstinguin ajudants (RB 53, 20), que tots
s’ajudin mútuament. No és aquestatambé una manera d’avançar-se a ho-norar-se mútuament? (RB 72, 4).
A manera de conclusió
Veiem, doncs, una i una altravegada com per a Benet el treball ex-terior, les tasques de cada dia, estaníntimament relacionades amb la finesad’esperit i el sentit de Déu que com-porta aquesta finesa. Treball exteriori treball interior. Aquesta és la tascadel monjo i de la monja. Treball tambéde tots aquells que busquen Déu ambsinceritat de cor. Treball exterior itreball interior, dues cares d’unamateixa moneda, dos elements d’unamateixa unitat. Tant de bo que avuidia sapiguem descobrir en les feines
que portem entre mans la presència deDéu, i fer de la nostra dedicació a Ell latasca principal i la més important.
Natàlia Aldana
L'estudi també és una de les feines a les quals s'han de dedicar els monjosi les monges, especialment els més joves, en la seva etapa de formació.
Un monjo a Poblet treballant a la bugaderia del monestir.
Foto
: Arx
iu P
oblet
.
Foto
: Arx
iu P
oblet
.
30
JOVES I GRANS A LAREGLA DE SANT BENET
L’oposició entre joves i vells semblauna constant històrica. De vegades en elsnostres dies això arriba a enfrontamentsverbals relativament durs. Sovint tambéels grans abandonen, cansats, els seusadvertiments i es refugien en un silencieixorc mentre els joves, per la seva ban-da, de vegades fins i tot amb un puntd’impertinència, consideren no nomésl’ancià sinó també la persona gran comun destorb superat pels temps. "Perquèaixò ha estat sempre així" —solen afirmarels grans una mica rabiüts—; "perquè sónaltres temps" —contesten els més jovesamb una certa insolència—. Per a aquellsi aquelles que, en el món estant, ens sen-tim atrets pel carisma de l’espiritualitat be-nedictina en les batalles de cada dia, ¿enssuggereix alguna cosa la Regla de SantBenet pel que fa a les tensions entre jovesi grans?
El capítol III
Sense cap pretensió de ser exhaustiuni amb la intenció de resseguir fil per ran-da tots els punts que en la Regla es puguintrobar sobre els joves i els vells, crec queen el capítol III hi podem trobar sugge-riments molt encertats, plens d’humanitati de bon sentit sobre aquesta qüestió. Alcap i a la fi, com sovint s’ha dit, el cristia-nisme ens demana que siguem simple-
La regla benedictina no és només una font espiritual per als monjos i mongesque hi dediquen la seva vida; indica i assenyala també una espiritualitat, és adir, una manera d’entendre i de viure el missatge cristià. Aquesta espiritualitatpot il·luminar aspectes de cada dia en la vida dels laics. En números anteriorshem parlat del menjar i del beure i també de la pregària. Aquí, de manerasuccinta, es comenta un aspecte de les relacions entre els joves i els grans. Ens enparla "Giròvag", pseudònim d’un germà que vol mantenir el seu anonimat.
ment humans en plenitud.
Mai ningú no podrà objectar gèrmensd’intolerància a l’esperit que plana damuntla regla benedictina pel que fa a la gestióde la comunitat. Ben al contrari, la reglade sant Benet constitueix un exemplediàfan d’encertades directrius per a un bongovern de les persones. Això encara des-taca més si pensem que el text va serredactat durant el primer terç del segleVI, quan la dimensió humana en lesrelacions entre les persones —recordemque l’esclavisme era una realitat fins i toten els cenobis— no era precisament unvalor col·lectiu i conscientment assumitper les societats de l’època.
Com a cristians, per descomptat, lesrelacions entre les persones han d’estarpresidides per la charitas, és a dir, perl’amor. I aquesta és l’única llei del cristià.La regla de Sant Benet, a més, ens sugge-reix fins i tot camins prou útils per concre-tar aquest amor i encertar alhora huma-nament en les empreses col·lectives.
Prendre decisions
En el món en què vivim som moltesles persones que hem de prendre petites,mitjanes o grans decisions sobre afersprofessionals o personals que impliquenmés d’una persona. ¿Com hem de procedir
30
DEL C
LA
UST
RE A
L C
AR
RER
31
amb la presa de decisions en un aferimportant? Sant Benet ens ofereix unconsell sobre la primera cosa que s’ha defer: ...que l’abat convoqui tota la comunitati exposi personalment de què es tracta. És adir, abans de prendre una decisió parlem-ne i escoltem el que ens hagin de dir elsaltres, tant joves com vells, a qui la decisiód’alguna manera ha d’afectar. Sant Benet,però, no refusa la responsabilitat indivi-dual en la presa de decisions. Resulta clarque si en tenim la responsabilitat, ladecisió ha de ser nostra i n’hem d’assumirresultats i riscos. I després del consell delsgermans que s’ho pensi i faci el que cregui mésconvenient.
Escoltar els joves
I què hem de fer amb el parer dels jo-ves? Sant Benet els tracta amb un respec-te increïble! ...sovint el Senyor revela al mésjove allò que és millor. Heus aquí un bonconsell —humà i cristià— per a les per-sones que han de decidir. No vol dir pasque els joves sempre tinguin raó, ni debon tros. Però dins de l’esperit cristià elsjoves poden tenir un criteri més pur,menys contaminat pel pes dels anys,menys pessimista. El jove pot empènyeramb la seva rectitud i amb el seu idealisme,especialment en els aspectes socials, ideesi impulsos que siguin més rectes, més jus-tos i, en definitiva, més cristians. Fins itot poden proposar innovacions inte-ressants que als grans ens poden costard’imaginar.
Escoltar els grans
Pel que fa als més grans sant Benettambé dóna una pista prou clara. Si estracta d’afers de menys importància en elsinteressos del monestir, que demani el consellnomés dels ancians. Dit d’una altra manera:l’experiència també és un grau. I encaramés: la majoria dels afers en una comu-nitat —laica, laboral o monàstica— sónels de cada dia, els normals, els de menysimportància... però aquests són els qui
donen el to de la convivència i tambésovint el de l’eficàcia.
Conclusió
En definitiva, sense idealismes de capmena —el que fa gran la regla de SantBenet no és ni l’utopisme ni l’idealisme,sinó l’equilibri i el seny sense renúncies alcamí cristià— grans i joves, hem de serescoltats, uns per l’experiència i d’altresper la possible puresa de les intencions iper la frescor de les noves idees. Ni unsni altres tenim tota la veritat; com deiaun vell professor "la vida és una partidade frontó que avança a mesura que elsjoves llencen la pilota i els grans la tor-nen". En definitiva tots som necessaris itots han de ser escoltats. Justament per aixòdiem de cridar-los tots a consell (...) tal comestà escrit: "fes-ho tot amb consell; i, un copfet, no te’n penediràs".
Giròvag
CAPÍTOL III
COM S’HA DE CONVOCARELS GERMANS A CONSELL
(Fragment)
Sempre que hi hagi algun aferimportant al monestir, que l’abatconvoqui tota la comunitat i exposipersonalment de què es tracta. I, des-prés d’escoltar el consell dels ger-mans, que s’ho pensi i faci el quecregui més convenient. Justament peraixò diem de cridar-los tots aconsell, perquè sovint el Senyor re-vela al més jove allò que és millor(...)
Si es tracta d’afers de menysimportància en els interessos delmonestir, que demani el consell nomésdels ancians, tal com està escrit: "Fes-ho tot amb consell, i, un copfet, no te’n penediràs".
32
ELS H
OST
ES P
AR
LEN
CERCANT LA PAU
Sóc un catòlic practicant i avesat a lapregària, fins i tot al res diari de laLitúrgia de les Hores: laudes, vespres icompletes. Per tant, a ningú pot es-tranyar-li que la vida populetana tinguiper a mi una forta atracció. He anatmoltes vegades a Poblet a passar-hi unsdies, més que res per fugir del brogit d’a-quest món nostre que sembla embogitpel soroll i per l’activitat sense aturador.El bellugueig de la feina, els compromi-sos socials, l’efecte impactant dels mitjansde comunicació, els deures familiars, lapertinença a juntes o comissions i altresactivitats, arriben en ocasions a cansar-te tant que només somnies a descon-nectar de tant de rebombori i trobar unlloc on la pau i la tranquil·litat de cos id’esperit tinguin el seu regne. I aquestlloc, segurament, entre altres del seu estil,és Poblet.
La pau de Déu en el silenci
Trobar la pau de Déu en el silenci ésun dels efectes més positius del recéspopuletà. Allí no existeix el bla, bla, blaperquè sí. Només es parla quan convé iel temps precís; els monjos fan cadascúla seva feina i els hostes també fan el ques’han proposat en planificar la seva esta-da al monestir. Jo habitualment em de-dico a llegir i escriure, sense renunciar,però, a les passejades pels espais delsentorns del monestir, les vinyes i el bosci, especialment, per aquells llocs on ésòptima la contemplació dels diferents
racons del bellíssim monument.Aquí ens toca fer un comentari al
meravellós claustre gran, lloc privilegiatque comunica dependències molt im-portants del monestir: refetor, sala capi-tular, església abacial i altres llocs de pas,a la vegada que és també espai per a lameditació, la pregària i l’espargiment delsmonjos i on crida l’atenció una preciosaimatge alabastrina de la Verge Maria ambl’Infant i també el templet de les ablu-cions on sempre escoltes el xiu-xiu del’aigua que s’escola pels canals que rode-gen la pica. A més cal afegir-hi l’encantde l’albada quan vas a laudes o la serenitatdel vespre quan, després de completes,et retires al descans.
Obra de Déu i dels homes
Tot amb tot, la monumentalitat delrecinte ajuda també a copsar el gaudi i labondat de tot el que dimana de Déu. Ésobra d’homes, naturalment, però qui elsinspira és Déu, que és el prototipus detot el que hom pot imaginar com a autorsuprem de tota bellesa. Convé també re-marcar l’aspecte històric del monestir, fetconstruir pels comtes-reis de Catalunyai on van demanar de ser enterrats. Lavisió de les tombes reials és corprenedoraperquè, d’una banda, et recorda el sictransit gloria mundi i, de l’altra, l’esforç detants homes per la forja de la nostraCatalunya amb cruentes batalles, sí, peròtambé impulsant les lleis i la cultura quesempre han caracteritzat el nostre país,
Moltes persones al llarg de l’any passen alguns dies a l’hostatgeria interiorde Poblet compartint a lliure voluntat la jornada monàstica. Avui ens parlade la seva experiència Josep Salceda i Castells, cronista de Cambrils.
33
en l’avantguarda d’institucions que hanservit de far a d’altres nacions. Història iart configuren també un casal queenorgulleix el nostre poble.
Poblet és esperit
De totes maneres per damunt de tot,Poblet és esperit. La vida monacalsenzilla i austera, lliurada al servei de Déuen la pregària i en la litúrgia que tambéés pregària, en el servei mutu i en l’acolli-ment de qui truca a les portes del mones-tir, en el treball quotidià, cadascú en lafeina que té encomanada, són l’exempleque et captiva i, si ets creient, t’obre uncamí que inevitablement et condueix aDéu. En això es reflecteix l’esperit mo-nacal de Poblet.
La litúrgia de les hores, pausada, can-tada amb unció reverent, jo diria quetambé té l’encant de la conversa amb el
bon Déu, que escolta amatent la pregàriadels seus fills estimats. A mi, potser percontrast amb la majestuositat de l’esglésiagran, m’encanta la pregària del migdia ala capella de Sant Esteve, tan reduïda iacollidora, on el contacte humà és mésproper. També corprenen les completesde la nit amb l’església a fosques. És elcomiat del dia, però també et recorda quedesprés de la fosca nit, un nou dia,lluminós i joliu, s’obrirà a la contemplaciód’un Déu generós, autor de la creació ide la vida.
Poblet és una casa d’oració, un focusd’espiritualitat i de cultura, un recordatoride les glòries de la nostra nació i un llocde pau. Donem-ne gràcies a Déu.
Josep Salceda
Foto
: X. T
repa
t.
Tot i que el claustre està concebut com un lloc de pas, és a la vegada un espai de meditació i repòs. A Poblet, amés, durant el dia, el silenci claustral és interromput rítmicament pel xiu-xiu de l'aigua que s'escola pels canals
que rodegen la pica del templet.
34
El descobriment
Les obres de restauració de la grandio-sa sala de la Sagristia Nova de Poblet esvan iniciar el setembre de 1983 per la partexterior de l’edifici, on es reobriren elsulls de bou tapiats i les finestres de lallanterna, a l’hora que es restaurava lacoberta de teula moruna i es refeien elsesgrafiats del tambor. Tot seguit es pro-cedí a muntar la bastida interior per tald’abastar la mitja taronja de la cúpula.
El 13 de desembre de 1983 el con-tractista de l’obra, Trinitat Teixidó, es vaapercebre que, en observar de la vora iamb llum intensa les parts negres del sota-
EL DESCOBRIMENT DE LESPINTURES DE LA CÚPULA DE LA
SAGRISTIA NOVA DE POBLETEl visitant del conjunt monumental de Poblet, en el decurs del seu itinerari,
passa indefugiblement per la Sagristia Nova. En el sostre hi observa unes pinturesfragmentàries que il·lustren sobre la grandiositat decorativa d’aquesta part de l’edifici.El coneixement d’aquestes pintures, però, data de fa pocs anys. El Dr. JoanBassegoda i Nonell ens parla del seu descobriment i de la seva restauració
volta de la cúpula, es distingien restes depintures policromes. Ho va comunicar aFra Jesús el qual l’endemà al matí, s’enfilàa la bastida i pogué veure com, darreradel negre de sutge de l’incendi de 1820,es veien perfectament pintures depersonatges de l’Antic Testament.
Amb una escombra es procedí a netejarel sutge i van quedar de manifest bonnombre de representacions pictòriques,voltades del blanc de guix de les parts ons’havia desprès la pintura. Per consell delrestaurador de pintures, el senyor JoaquimPradell i Ventura, es va consolidar elperímetre de les parts pintades per tal
d’evitar la progressió de la caigudad’elements pintats.
Consta històricament que les pintureses van fer el 1792, al tremp, damuntd’una capa de guix molt prima, la qualrecolzava sobre l’enguixat del sotavolta.En el fris de l’entaulament es poguéllegir una inscripció que voltava totl’àmbit, en la qual figura la data de 1793per a la conclusió dels treballs dedecoració, ordenats per l’abat AgustíVázquez Varela.
Noves dades de la Sagristia Nova
Mentre es feien els treballs de res-tauració Agustí Portales i jo vam ini-ciar un seguit d’estudis que van aportarnoves dades sobre la Sagristia Nova.
Vista del sotavolta de la cúpula de la Sagristia Nova de Poblet(Foto de l'autor, 31 de maig de 1984).
A F
ON
S
35
Portales furgà als arxius històrics deBarcelona, Tarragona i Madrid i valocalitzar el que sembla ser el primerprojecte de la Sagristia de temps de l’abatDorda: el contracte amb el mestre d’obresTomàs Monguillot per a la construcció del’edifici actual. La Sagristia nova es vaaixecar entre 1739 i 1749 i les pintures dela cúpula van ser inicialment atribuïdes aJoseph Flaugier. La investigació posteriordels manuscrits de mossèn Barreradeterminà, però, que l’autor era Dídac Gu-tiérrez, un pintor poc conegut que va ser"Académico de Mérito" de la Reial de SantCarles de València. Mossèn Barrera fareferència a una declaració d’un monjoexclaustrat de Poblet que el 1842 atribuía l’excel·lent pintor Gutiérrez la pintura de lacúpula i altres treballs de decoració de laSagristia.
La doctora Montagu
A mitjans de novembre de 1985 la res-ponsable de la col·lecció fotogràfica del"Warburg Institute" de la Universitat deLondres, Dra. Jennifer Montagu, informàper mitjà d’una carta que les pintures dela cúpula de Poblet eren còpia de les queCiro Ferri havia pintat a la cúpula de San-ta Agnese in Piazza Navona de Roma im’enviava una sèrie de fotocòpies d’unsgravats del francès Nicolas Dorigny quereprodueixen els frescos de Ciro Ferri fetsel 1689. Com és natural la meva sorpresava ser majúscula perquè sembla inver-semblant que a Poblet, a les darreries delsegle XVIII, es copiessin uns motius d’unacúpula romana del segle XVII que el pin-tor Gutiérrez solament podia conèixer através d’uns gravats a l’aram de 1690. Tam-bé em va sorprendre l’ull clínic de la Dra.Montagu, la qual, a la vista de les fotosdel meu article a "Reales Sitios", identificàles pintures de Ciro Ferri. Vaig telefonara Londres i la Dra. Montagu em digué que,mentre llegia el meu article, tenia damuntde la taula les fotos des gravats de Dorigny,una pura casualitat.
A la cúpula de Santa Agnès de Roma,
Ciro Ferri hi representà la santa acollidaal cel pels sants, el patriarques, els profetesi la Santíssima Trinitat. Un tema moltadequat per a una església dedicada aSanta Agnès, però que res té a veure ambPoblet.
El 13 de novembre de 1985 vaig con-testar la carta de la doctora Montaguexplicant que l’autor de les pintures de
Poblet no era pas Flaugier, sinó Gutiérrez,el qual devia tenir còpia dels gravats deDorigny i els aprofità per reproduir-los ala cúpula de la Sagristia, però sense dir al’abat que la seva no era una obra original,sinó còpia d’uns gravats francesos.
La gran distància entre el terra de laSagristia i la cúpula fa que sigui molt difí-cil distingir els diferents temes pintats alsotavolta, fet que li permeté a Gutiérrezutilitzar els gravats de Dorigny com amodel. La cúpula de la Sagristia Nova estàdividida per vuit meridians que formen
Moisés, Jàson i Aaron, segons la versió de DídacGutiérrez a la cúpula de Poblet
Foto
: BED
MA
R.
36
una mena de grills de taronja. A cadascund’aquests meridians hi ha reproduït ungravat de Dorigny, car el gravador repro-duí la cúpula sencera i també els set frag-ments en els quals es podia veure cadatema gairebé en veritable dimensió, sensela deformació de la perspectiva del dibuixgeneral del conjunt. De les vuit divisionsa la cúpula de Poblet, Gutiérrez n’omplíset amb les còpies dels gravats de Dorignyi una amb un tema addicional, l’únic delqual va ser l’autor.
Per la meva banda vaig resseguirl’activitat de Joseph Flaugier a Poblet i enun article a la revista "Reales Sitios"avançava la hipòtesi que Flaugier fostambé l’autor de la decoració de la cúpu-la. Prèviament, el 1984, havia donatconeixement de la troballa de les pinturesen un article amb fotos de colors a "LaVanguardia". En aquell moment creia queles pintures del sotavolta podrien ser deJoseph Flaugier (1775-1813), professorque va ser de l’Escola de Belles Arts deLlotja i director de la mateixa sotal'ocupació napoleònica. Flaugier estigué
a Poblet entre 1790 i 1792 i va pintar tresdels llenços a l’oli penjats a la Sagristia,on estigueren fins el 1820 o 1823, i aixòfeia pensar que també havia actuat a la cú-pula.
La doctora Montagu i el gravadorDorigny
Crec que pot ser d’interès conèixer elcontingut de la correspondència que vaigmantenir amb la Dr. Montagu sobreaquestes pintures. El text de la carta de ladoctora Montagu és el següent:
Benvolgut Sr. (Bassegoda) Nonell:
"Reales Sitios" arriba amb molt de retarda aquest Institut i, per aquesta raó no m’haestat possible llegir fins avui el seu interessantarticle sobre la decoració de la Sagristia dePoblet.
Pel que he pogut deduir, el meu castellà noés gaire bo, vostè no informa de l’origen de ladecoració de la cúpula. Aquests temes, de fet,són còpia de la cúpula pintada per Ciro Ferriper a Santa Agnese in Agone a la piazzaNavona de Roma, pintures que foren comple-tades després de la seva mort. Li envio algunesfotocòpies i com vostè veurà, corresponen exac-tament amb les fotos que il·lustren el seu articlesobre Poblet. La cúpula romana representaSanta Agnès acollida al cel pels sants,patriarques i profetes. És impossible saber, através de les seves il·lustracions, si els mateixossants podien haver tingut igual importància aEspanya que a Itàlia, per bé que sembla quealguns dissenys foren modificats a Poblet. Comque la pintura de Ferri correspon a una obrade les darreries del segle XVII, sembla molt rarque reaparegui en una obra original d’un ar-tista, com Flaugier, nascut el 1757. Proba-blement existeixen a Espanya els gravats deDorigny, però en tot cas nosaltres tenimnegatius dels gravats del British Museum, delsquals podem fer ampliacions de totes les seccionsi també del gravat del conjunt, aquest darrermenys útil degut a la deformació perspectivadel dibuix. Estaria encantada d’enviar-los-hiper si li poden ser d’utilitat".
El 13 de novembre de 1985 vaig con-
Moisés, Noè i Aaron (gravat de Dorigny)
37
testar a la Dra. Montagu en el següentstermes:
"La redacció de "Reales Sitios" m’ha enviatla seva interessant carta de 31 d’octubre. Liagraeixo molt la identificació de les pinturesde Poblet, copiades de les de Ciro Ferri a Roma.És realment curiós que es produís una còpiatan descarada per part d’un pintor del segleXVIII. De fet segons les darreres investigacionsno va ser Flaugier l’autor de les pintures, sinóun valencià de cognom Guitérrez. Santa Agnèsres té a veure amb l’orde del Cister i per tant nos’explica la seva presència a Poblet. Li escriurémés endavant per tal de tenir-la al corrent deles noves investigacions".
Quinze dies després, el 28 de novem-bre, vaig enviar una nova carta a la Dra.Montagu de la següent faisó:
"Em plau comunicar-li que, de tornada dePalerm on he assistit a un seminari d’urbanismea la Universitat, em vaig deturar a Roma pertal de visitar l’església de Santa Agnese inAgone. Hi hagué certes dificultats per entrar-hi, crec que perquè l’església és propietat de lafamília Doria Panfili i solament és oberta uneshores a la tarda. Gràcies a una oportuna pro-pina lliurada al porter vaig poder entrar-hi ifotografiar la cúpula. Després vaig visitarl’administració de la casa Doria Panfili, onem digueren que no tenien informació sobre lacúpula sinó solament de l’obra de l’edifici, fetper Francesco Borromini. Li prego que, si vostèté més informació sobre Ciro Ferri, me l’enviïjuntament amb les ampliacions dels gravatsde Dorigny".
El 10 de desembre es rebé la contestade la Dra. Montagu anunciant la tramesade les fotos i altra informació sobre Ferriamb la descripció de l’església de SantaAgnese. També explicà la Dra. Montaguque ella es trobà amb dificultats per visi-tar l’església i que ho havia fet undiumenge durant la missa, cosa que li im-pedí de poder estudiar amb calma lespintures. L’església resta closa per causadels molts drogaddictes que la usaven coma refugi. També comunicà que les pinturesde Ciro Ferri foren acabades després dela seva mort per Sebastiano Corbellini.
La identificació dels personatgespintats
L’abril de 1987 Portales va publicar elseu llibre a Tarragona i a les pàgines 72 a79 reprodueix els gravats de Dorigny i lesfotos de la pintura damunt la porta de laSagristia, única original de Gutiérrez.
Els altres plafons es descriuen d’es-querra a dreta esguardant la porta de laSagristia. En el segon es distingeixen elrei David amb l’arpa i Jàson amb la llançai l’escut solar. En el tercer és visible santMarc amb el lleó; en el quart sant Pereamb les claus; en el cinquè el Pare Etern,Jesucrist i la Mare de Déu en actitud decoronar Santa Agnès, la qual apareix alsegüent plafó juntament amb santa Cecíliai sant Sebastià; en el setè hi ha diversesfigures de santes, entre elles santa Caterinaamb la roda i santa Maria Salomé amb lagerra de l’oli. En el vuitè es poden veureNoè amb l’arca, Aaron i Moisès amb lestaules de la llei.
Santa Agnès i Santa Cecília. Dídac Gutiérrez,Sagristia Nova de Poblet.
Foto
: BED
MA
R.
38
La comparació de les restes de pinturade Gutiérrez amb el gravats de Dorignydemostra ben clarament el contrafaïmentdels motius de Ferri copiats per Dorigny iel diaprat consistent a pintar en colors apartir d’un gravat en blanc i negre.
Cal ara comentar les "dramatis perso-nae" de tot aquest enrenou.
Ciro Ferri, "pittor e architetto"
Ciro Ferri (1634-1683) nasqué i moría Roma. Deixeble i col·laborador de PietroBerettini da Cortona (1596-1663), va serarquitecte, escultor i pintor. Com aajudant de Cortona va fer els frescos de lahistòria de Ciro i l’Anunciació al palaupontifici del Quirinale, les voltes de la naudreta de Santa Maria Maggiore a Bergamoi la sala de Saturn al palau Pitti, deFlorència. D’ençà de 1657 era membre de1’Academia de San Luca de Roma. Obresseves foren les pintures de Sant’Andrea alQuirinale, les de Santa Prassede, la capellade San Nicolo da Tolentino i els frescosde la vila Falconieri a Frascati. Va projectarl’altar de San Giovanni dei Fiorentini a
Roma i les escultures de la sagristia delGesú de Roma.
Després del seu treball com a ajudantde Cortona a Florència, tornà a Roma el1675 al servei del príncep GiovanniBattista Panfili Aldobrandini, el mateixque vint anys abans havia encarregat aCortona les pintures de la galeria del seupalau romà. Treballà amb entusiasme enla cúpula de Santa Agnese al llarg de tresanys i abandonà l’obra inacabada el 1689.Ferri era molt ric i no depenia dels seusclients per viure bé. A Santa Agnese esdisgustà perquè a les petxines de sota lacúpula Giovanni Battista Gauli, il Baciccia(1639-1709), autor del projecte depintures per a la cúpula del Gesù, haviapintat les quatre virtuts cardinals,Prudència, Fortalesa, Justícia i Temprança,les quals per causa de la seva grandària,empetitien l’obra de Ferri. Aquest mani-festà que calia arrebossar les pintures delBaciccia i permetre-li de fer-les a ell debell nou. Un amic li preguntà per quèhavia abandonat l’obra i ell va dir: Quellepettegolette cha he dipinto nei peducci ilBaciccio, mi dan fastidio.
Va ser una pena que Ferri no acabésl’obra que, en vida de l’autor, va tenir moltafama i va ser copiada per diversos pintorsi gravada a l’aram per Nicolas Dorigny.
Ni Carlo Maratta (1625-1713), ni elBaciccia volgueren completar la feina deFerri. Baciccia digué que si calia retocarl’obra de Ferri ho faria amb la "martellina"o sigui l’escoda. Finalment SebastianoCorbellini va fer un desgraciat acabamentde la cúpula el 1689.
D’aquest Sebastiano Corbellini gairebéno n’hi ha notícies. Era d’una famíliad’estucadors, però de Sebastiano solamenthi ha esment de l’acabament de l’obra deFerri i el seu nom no figura ni a l’Enci-clopèdia Italiana ni al diccionari biogràficitalià.
El gravador Nicolas Dorigny
Mentrestant el francès Nicolas Do-
Santa Agnès i Santa Cecília (gravat de Dorigny)
39
rigny va gravar al coure els temes de lacúpula de Ferri que foren publicats a Romael 1690. Nicolas Dorigny (1657-1746) vanéixer a Paris, ciutat en la qual va morir.Fill del pintor Michel Dorigny (1617-1663), estudià la carrera d’advocat i, enacabar-la, va anar a Itàlia on visqué vint-i-vuit anys. El 1711 passà a Londres per talde gravar els cartons de Rafael a HamptonCourt i va ser designat cavaller pel rei JordiII. El 1719 tornà a França i va ser nomenatacadèmic.
Els gravats de la cúpula de SantaAgnese formen una sèrie de vuit. El pri-mer és el conjunt de la pintura i els altresset són fragments o trams de la cúpula enel sentit dels meridians. D’aquesta mane-ra corregia la deformació perspèctica delgravat del conjunt el qual té dibuixat a la
NOTES:
1. Una nodrida bibliografia i notes aclaridores d’aquest afer pictòric dels segles XVII i XVIII es pot consultar en la meva memòriapublicada el 1997 per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes Terceraépoca, nº 939; Vol.LVI, nº 4 "Dos contrafaïments diaprats del segle XVIII" Memòria llegida per l’Acadèmic numerari Excm. Sr. JoanBassegoda i Nonell en la Sessió de 21 de març de 1996 publicada a Barcelona el maig de 1997.
part superior un filacteri, on es diu qui vaser-ne el pintor, el gravador i l’impressori, dessota, l’ampulosa dedicatòria alpríncep Panfili Aldobrandini. Els gravatsde Dorigny foren la millor propaganda pera Ciro Ferri, car les cúpules barroques pre-senten dificultats per a ser vistes des dedintre de les esglésies.
L’altura i les deforrnacions per causa delperfil semiesfèric fan que el conjunt semblisolament una superfície corba acolorida,com passa amb moltes de les cúpulespintades barroques.
Com es pot deduir, al darrera delsfragments de les pintures de la SagristiaNova de Poblet hi ha una complexa i cu-riosa història1.
Joan Bassegoda
Sant Marc, evangelista, per Dídac Gutiérrez(Foto de l'autor).
Sant Marc (gravat de Dorigny).
40
L'ART CISTERCENC I LAREFORMA CÍCLICA DE
MONS ARTÍSTICS
Un moviment cíclic
Cíclicament, en l’art, ens trobem ambun mateix fenomen: després d’un estilcarregat ve un estil net, depurat, ques’oposa a les exageracions formals pre-cedents en nom d’una nova senzillesa.L’art cistercenc es desmarca de l’artbenedictí; l’estil neoclàssic es distancia delbarroc; el minimalisme dels seixantarebutja els principis del pop art nord-americà. Sembla que hi hagi un movimentcontínuament compensatori: desprésd’una exaltació de la imatge, torna lacentralitat de la paraula; després d’unexcés figuratiu, un gir cap a l’abstracció;després d’una materialització exhaustiva,una voluntat d’espiritualitat1.
La reforma protestant volia depurarracionalment la religió i el culte cristià, iper això la contrareforma va respondreamb una exageració formal que estimulavaels sentits i teatralitzava la litúrgia. I ésque les imatges no acaben de trobar-secòmodes dins l’univers religiós. Aquestaincomodidat no és nova: als primers seglesdel cristianisme els iconòduls i elsiconoclastes mantingueren seriosesdiscussions teològiques per trobar unfonament per a l’art cristià. El poble jueuprohibia les representacions de Déu -sota
La bellesa ha estat considerada com un atribut suprem de Déu. Bé es podria dirque l’Altíssim és la bellesa en grau eminent. Les formes artístiques, en la mesura quecerquen la bellesa, no estan gaire lluny de la seva font divina. En tot cas no ésestrany que els edificis del Cister posseeixin una bellesa especial, la qual, obrad’homes, no tindria sentit sense la seva relació amb la divinitat. Ens en parla InêsCastel-Branco, jove arquitecta portuguesa arrelada a Catalunya, que acaba deguanyar el prestigiós premi Joan Maragall amb l’obra "Camins efímers de l’etern".
el perill d’idolatria-, però Jesucrist assumíun cos humà, així que també la matèriaha estat valorada, redimida. ¿Com ex-pressar artísticament aquesta encarnacióde Déu?
L’art, per portar cap a Déu, necessitaser vehicle i no pas meta. Cada vegadaque les imatges empresonen, centrantl’atenció en elles mateixes, acaparant lesmirades i obstaculitzant el camí de lainterioritat, deixen de complir la sevafunció mitjancera, deixen de donar accésa una altra realitat que va més enllà detota matèria i color. Però, ¿com esdevenirmediació i saber-se retirar quan toca?¿Com ser icones del misteri? ¿Quins sónels fonaments de l’art sagrat?
A l’Edat Mitjana la iconografia era laBiblia pauperum, però avui tothom té accésa l’escriptura. Als primers segles era unsímbol d’identitad i de fe comunitària,però avui s’ha perdut la capacitatsimbòlica i les imatges han deixat de par-lar d’unes creences compartides. Sabem,però, que l’art segueix referint-se al’absolut, segueix obrint gratuïtamentaquella porta sensible que ens fa méshumans, que ens permet experimentar unsinstants de plenitud i sentir-nos co-creadors amb Déu .
41
L’experiència religiosa necessita elllenguatge artístic -simbòlic, metafòric,sensible- per parlar del que es troba mésenllà, per transgredir les dimensionsmerament utilitàries de la vida quotidiana.L’art té la força d’humanitzar el que és divíi divinitzar el que és humà; pot serexpressió d’una vivència interior i alhoratrampolí espiritual. Tampoc l’arquitecturareligiosa no s’ha de definir, senzillament,com la casa de Déu -el temple-, sinó queha de constituir, vertaderament, la casade la comunitat -l’església-, on cadamembre passa a ocupar el seu lloc en untot orgànic2.
La construcció de mons nous
Cíclicament, quan el vidre perd latransparència o l’aigua es torna tèrbola,tornem a desitjar veure el fons. Així hapassat a la història de l’art occidental, enel temps de sant Bernat o de Luter, deRothko3 o de Cage4. Els benedictins, alsegle XI, havien arribat a un luxe extrem:l’abadia de Cluny, desmesurada i rica, eramotiu d’escàndol per a alguns. Bernat de
Claravall alçà la veu i cridà a l’austeritat, ala senzillesa formal, a la sobrietat de lesimatges. Una línia totalment figurativadonà pas a un camí d’abstracció i puresa-excessus purae mentis in Deum5-. El progra-ma cistercenc determinava no tan sols unsparàmetres disciplinars i litúrgics, sinótambé artístics: els espais es despullavendels excessos ornamentals per acollir unafuncionalitat austera i bella; es buidavenper donar lloc a l’invisible, present i ac-tuant enmig la comunitat.
Aquesta voluntat d’equilibri dinàmicentre la matèria i l’esperit és una constanten l’art cristià: després d’un excés, unapurgació. Es redreça el camí. Tota norma-lització accentuada de l’art resulta desafor-tunada; però la llibertat extrema fa perdre,sovint, el seu caràcter comunitari, lasimbologia compartida. Per construir unnou món de formes cal destruir prèvia-ment l’anterior. Així veiem com, abans detot programa reformador, cal una demo-lició de l’existent.
Aquest va ser el gran procediment de
41
Façana de l'església abacial del monestircistercenc de Nuestra Señora de la Oliva(Navarra). L'art cistercenc va reaccionarenfront del luxe romànic del Cluny amb
una proposta caracteritzada per lasimplicitat i la nuesa formal.
Foto
: C. T
repa
t.
42
les avantguardes artístiques de principisdel segle XX, on tants crítics van veurenomés la mort de l’art i la mort de Déu, lafi de tota manifestació compartida i de lasacralitat. Però, ¿ha desaparegut comple-tament el sagrat del panorama artístic ac-tual?
Mircea Eliade ho veu d’una maneradiferent: no és que el sagrat hagidesaparegut de l’art contemporani, sinóque s’ha camuflat sota formes aparentmentprofanes6. El discurs artístic actual no téla coherència ni la transparència religio-sa del període paleocristià, medieval obarroc, en què existia una gramàtica for-mal generosament compartida. Peròsegueix existint una set de Déu, manifes-tada en formes més subjectives, en
processos personals de recerca del sagratsovint fora de les institucions religioses ide la filiació d’un credo específic.
L’Església va rebutjar, d’entrada, elscorrents artístics que semblaven posar enperill la iconografia que portava segles devigència. Els va titllar de mecànics, des-personalitzats o profans, incapaços deparlar de la bellesa de Déu i del món. L’any1964, en una missa amb artistes italians ala Capella Sixtina, Pau VI va dirigir-losun gran "¡reconciliem-nos!": després detants anys donant-se l’esquena, calia tro-bar-se de nou, compartir experiències idescobrir noves maneres de col·labora-ció.
Eliade defensa que, en aquestes vastesdemolicions, s’ha de llegir la voluntatsubjacent de fundar mons nous, mésvertaders i significants, més adaptats a lesnecessitats actuals de l’home. Així com enels mites fundacionals de la humanitat, calque hi hagi la mort i la fragmentació d’undéu, també aquests processos artísticsdestructius amaguen una voluntat de tor-nar a les arrels i fundar un món vertader,autèntic, sagrat.
El sagrat en l’art contemporani
Els primers artistes abstractes deienque la figura els molestava, que elsimpedia d’arribar més enllà i exploraraltres qualitats de la matèria: el color, lalluminositat, la superfície, la tridimen-sionalitat... Així com els cistercencseliminaren els motius escultòrics delscapitells, que els distreien i allunyaven del’essencial, així també aquests artistesvolien creuar els límits imposats i alliberar-se de la còpia del món real. Desitjavenparlar del sagrat dins la mateixa matèria,no pas per mitjà de la figuració més con-vencional: els expressionistes volien ma-nifestar el creator spiritus; la Bauhausperseguia una obra d’art total moltsemblant a la litúrgia; Rotkho cercavacrear grans superfícies obertes a lacontemplació.
En l'art de les avantguardes del segle XX continuaexixtint una set de Déu, manifestada de manera méssubjectiva sovint fora de les institucions religioses. Ésel cas, per exemple, del pintor Marck Rothko que a
partir de 1947 busca l'espiritualitat a partir de formespures i colors simplificats.
43
En diferents corrents artístics, al llargdel segle XX, es torna a parlar de fe,esperit, comunió, contemplació, ritual,litúrgia... En un món individualitzat, in-dustrial i dessacralitzat, els artistes nocessen d’evocar les necessitats religioses
de l’ésser humà, fixant-se de nou en elsprocessos i conceptes de l’univers religiós.El teatre mira la litúrgia, envejant-li la sevacapacitat de convocatòria comunitària ide participació autèntica. En contra d’unteatre burgès, de la ficció i la mentida,neix aleshores un teatre sagrat que recu-pera el ritual i la festa: l’actor es lliura enun acte d’autodonació a un públic disposata obrir-se totalment; l’espai es buida i su-pera les separacions, recuperant alhora elcercle originari de l’experiència religiosa.
De manera semblant a l’art cistercenc,també l’art contemporani, manifesta unavoluntat depuradora que passa perl’abstracció, la pobresa material i l’ideal
En les avantguardes del segle XX també hi haalternances entre el recarregament i la recerca desimplicitat. Si Rothko representa l'essencialisme,
Jackson Pollock a través de la seva "action painting"construeix abstraccions barroques.
Sala capitular del monestir cistercenc Nuestra Señorade la Oliva. La simplicitat pura i geomètrica dels
cistercencs va abocar al recarregament gòtic (vegeuimatge de la pàgina següent).
44
NOTES:
1. Cf. Régis DEBRAY, Vida y muerte de la imagen. Historia de la mirada en Occidente. Paidós, Barcelona, 2000, p. 65-89.
2. He desenvolupat més a fons aquestes idees a Camins efímers cap a l'etern. Interseccions entre litúrgia i art, Cruïlla, Barcelona,2004. Vegeu, també, Samuel ROUVILLOIS, Corps et sagesse. Philosophie de la liturgie, Fayard, París, 1995.
3. Mark Rothko (1903-1970) pintor nascut a Letònia que va emigrar als EUA el 1913. A partir del 1947 es va centrar en leformes pures i els colors progressivament simplificats plasmats en grans teles.
4. John Cage (1912-1992), músic nord-americà . Va ser un dels primers a fer música oberta en la qual intervé l’atzar en elprocés de composició. La seva música va estar molt influïda pel budisme zen.
5. Es podria traduir per "arravatament de la ment pura en Déu".
6. Cf. Mircea ELIADE, "Permanencia de lo sagrado en el arte contemporáneo" (1964), dins El vuelo mágico y otros ensayos,edición y traducción de Victoria Cirlot y Amador Vega, Siruela, Madrid, 1995, p. 139-146.
comunitari. La pintura, al llarg del seglepassat, s’allibera del marc, salta de lesparets dels museus i busca l’espai, obrint-se a la contemplació. L’escultura perd laseva qualitat objectual i autònoma i es fonamb el paisatge, involucrant l’espai al seuvoltant i exigint l’experiència vivencial iperceptiva de l’observador. El teatrerebutja l’escenografia, el teló i la caixamàgica, surt al carrer i als llocs menysconvencionals per potencialitzar unaexperiència ritual de participació, peresdevenir lloc de trobada autèntica en-tre actors i espectadors.
Així doncs, als anys seixanta, assistima una gran quantitat de manifestacionsartístiques sagrades, plenes d’autenticitati de crítica, amb l’esperança de fundarnous mons: el minimal art, el land art, l’artepovera, el teatre ritual i de carrer... En con-tra de la societat del consum i de l’estèticadel pop art, molts artistes assumeixen elretorn a un espai-temps sagrats;allunyant-se de la ciutat i dels circuits delmercat artístic, institueixen vertaderescomunitats d’art i de vida.
Aquests artistes funden nous monestirsartístics: construeixen autèntiques imagomundi que proposen una vida diferent, onl’art no es dissocia del quotidià, onl’austeritat sincronitza amb la bellesa, lainnovació amb la tradició, el sagrat ambel secular. Són els nous místics profans.Són els Bernats o els Francescs d’avui, quevan a contracorrent per trobar aquellafont sagrada, aunque es de noche...
Inês Castel-Branco
Pòrtic de l'església de Nuestra Señora la Real,d'Olite (Navarra). En el discurs artístic medieval la
transparència religiosa era compartida. A l'artcontemporani, però, el sagrat no hi és del tot absent.
45
Teòleg de l’esperança Si aquest país no fos tan escarransit
intel·lectualment i tan acomplexat teolò-gicament, a hores d’ara ja hihauria un investigador degu-dament becat, elaborant una tesidoctoral sobre les aportacionsen la història de la teologia delpare Evangelista Vilanova(1927-2005), monjo de Mont-serrat.
Des de la seva mort ençà hanaparegut, en diferents revistesespecialitzades, síntesis breus,però alhora valuoses, sobre laseva obra i els seus treballs en elcamp de la història de la teologiacristiana. Noms tan rellevants enel món eclesial i teològic comel dels doctors Josep MariaRovira Belloso o Joan Llopisavalen les contribucions delfinat monjo en el conjunt de lateologia no tan sols catalana,sinó també europea. D’altresconeixedors també han signat aportacionsmolt lúcides i exactes de l’itinerariintel·lectual del pare Evangelista Vilanova.
La presentació, però, més exhaustiva icompleta de la seva vida i obra la trobem,fins al dia d’avui, en la Miscel·lània que laFacultat de Teologia de Catalunya li vaoferir a propòsit de la seva jubilació com a
Fa uns mesos ens va deixar el P. Evangelista Vilanova, monjo benedictí deMontserrat. La seva projecció espiritual i teològica al llarg de molts anys ha tingutuna influència important en la comunitat cristiana i intel·lectual d’aquest país. Dela projecció intel·lectual ens en parla el doctor Francesc Torralba i Rosselló, teòlegi filòsof, professor de la Universitat Ramon Llull de Barcelona.
professor de la citada Facultat. En elvoluminós text intitulat Fe i teologia en lahistòria. Estudis en honor del Prof. Dr. Evan-
gelista Vilanova (Barcelona, 1997), s’hi pottrobar una acurada presentació biogràficai bibliogràfica a càrrec de Jordi Bruguera iun interessant recorregut històric perQüestions de vida cristiana, la revista que vadirigir durant quasi quaranta anys, a càrrecde Maria Martinell, bona amiga del teòlegi monjo traspassat.
QUAN LA PARAULA DEIXA RASTRE.Semblaça d'EVANGELISTA VILANOVA
El P. Evangelista Vilanova (Rubí, 1927 - Montserrat 2005) vaser monjo benedictí de Montserrat i un teòleg català, arrelat al
país i alhora internacionalment reconegut.
Foto
: Arx
iu P
oblet
.
MÓ
N M
ON
ÀST
IC
46
No és la nostra intenció, en aquest breuarticle, presentar a grans línies les sevesaportacions en el terreny de la teologia.Són coneguts i elogiats els seus volums so-bre Història de la teologia cristiana i tambéles seves aportacions en l’anàlisi de lagènesi i la recepció del Concili Vaticà II,l’últim gran concili ecumènic de l’Esglésiauniversal. Tampoc no pretenem endinsar-nos en una àrea concreta de la teologia deVilanova. Va explorar diferents tractats dela teologia i encara que sovint se l’etiquetacom a historiador, Evangelista Vilanovaera, per sobre de tot i abans que res, unmonjo i, posteriorment, un teòleg.
A partir de l’any 1993, vam entrar encontacte i des d’aleshores no vam deixarde relacionar-nos intel·lectualment fins ala seva mort. Va acollir i ressenyar posi-tivament algunes obres meves sobre elfilòsof danès Soeren Kierkegaard en la re-vista que dirigia i em va mostrar l’interèsque sentia per aquest escriptor religiós delsegle XIX. Vàrem mantenir un certcontacte epistolar i en dues ocasions, vampoder parlar formalment de Déu. La pri-mera vegada fou a propòsit d’un llibre quevaig publicar titulat L’eternitat de l’instant.Lectura de Nietzsche (Lleida, 1994), queEvangelista Vilanova va amablement pro-logar i presentar juntament amb el tambétraspassat professor José María Valverde enun acte acadèmic a la Universitat RamonLlull.
La segona trobada fou molt intensa.Vaig entrevistar-lo al Centre Borja de SantCugat. Un servidor estava preparant elllibre Vint-i-cinc catalans i Déu (Barcelona,2002), i vaig creure oportú situar entre elsentrevistats tres teòlegs reconeguts delnostre entorn cultural: el Dr. Josep MariaRovira Belloso, el Dr. José Ignacio Gon-zález Faus i el mateix Evangelista Vilanova.Recordo molt vivament l’entrevista quevam tenir sobre la magna qüestió i laprudència amb què s’expressava. Ja em vasorprendre aleshores la seva extremahumilitat, virtut que d’altres han reconeguti lloat en les seves respectives semblances.
Fou una conversa plàcida i profunda ala vegada, intel·lectualment complexa.Vaig gravar el que em va dir en una cintamagnetofònica, però el mateix professorho duia per escrit, la qual cosa va facilitarenormement el meu treball posterior.Recordo la precisió i el rigor amb quès’expressava i les postil·les que imme-diatament feia a les seves mateixesafirmacions teològiques. Tendia a matisari a corregir el que havia dit anteriorment.Semblava, tal vegada, que fos el primer copque es manifestés sobre la qüestió de Déu.No parlava d’un tema conegut i visitat, sinód’una qüestió nova i difícil, que feia laimpressió que abordava per primera vegadaen la seva vida. Des d’aquell dia vaig tenirclar que hi ha paraules que, certament,deixen rastre en l’ànima del qui les escolta,encara que no sabem, exactament, ni quan,ni de quina manera donaran fruit en elnostre interior.
En el moment que Evangelista Vilanovaem va concedir aquella entrevista, hoestava passant, certament, molt malamentper raons que només alguns coneixen ambprofunditat. Foren dies durs i difícils elsque va viure al Centre Borja, però a l’horade tractar la qüestió de Déu no es va deixarinfluir pel seu estat d’ànim, sinó que va par-lar amb cura i a l’hora amb una granesperança. En ocasions, reconeixia lescontradiccions i no poques misèries del’Església, patia per la distància abismal queobservava entre la societat i les creencesreligioses, però sempre aportava una llumd’esperança, de tal manera que no recordoque en cap moment caigués en el desencíso en el cinisme.
Dos pròlegs: Ramon Sala i José Ma-ría Valverde
De la immensa producció escrita delpare Evangelista Vilanova, s’han de desta-car, al meu entendre, dos petits assaigs,publicats per Publicacions de l’Abadia deMontserrat, que fóra bo que el lector llegíso rellegís per fer-se una bona idea de quèpensava i de com pensava EvangelistaVilanova. Són dos textos aparentment
47
senzills i orientats a un públic no especia-litzat, però amaguen una profunda saviesaque l’autor no converteix en pesadaerudició, sinó en senzillesa d’expressió. Sóndues monografies singulars per com-prendre quines són les bases de la teologiade Vilanova, la seva forma de discórrer so-bre Déu i d’afrontar la qüestió de la relacióentre Déu i els homes.
Em refereixo a Conèixer Déu, parlar de Déu(Barcelona, 1980) i a Un temps per a Déu(Barcelona, 1982). Crec que farien bé dereeditar-los tots dos, perquè no han perdutactualitat, sinó tot al contrari. Lesdificultats de creure en l’hora present, latensió entre comunitat i església, l’àrduatasca de trobar un llenguatge significatiusobre Déu són qüestions que segueixenestant a l’ordre del dia del debat sobre lafe i la cultura. El primer llibre, publicat favint-i-cinc anys, està prologat pel professortambé traspassat Ramon Sala, que exercíla seva docència en la mateixa Facultat queVilanova i el segon pel seu bon amic JoséMaría Valverde, que fou catedràticd’estètica de la universitat de Barcelona iprofessor de qui signa aquestes ratlles.
Un bon teòlegEvangelista Vilanova fou un teòleg que
es va dedicar a fer història de la teologia,però no fou essencialment un historiador,sinó un teòleg interessat a conèixer lesdiferents conceptualitzacions de Déu alllarg de la història. La seva vasta formaciói erudició històrica forniren en ell unesperit crític i a la vegada capaç derelativitzar determinats moviments oposicions teològiques. Ramon Sala reivin-dica la seva faceta de teòleg, d’home deDéu, que tracta de comprendre què creu iquina legitimitat intel·lectual té elcontingut de la seva fe.
L’autor -diu Ramon Sala referint-se,òbviament, a Vilanova- no és solament un bonestudiós de la teologia ni merament un bonconeixedor de les qüestions teològiquesfonamentals. És, més que res, un bon teòleg. Aixòsignifica que la seva obra introdueix al moll de
l’os de la teologia no com una guia que comenta‘objectivament’ unes realitats que no l’afectenpersonalment sinó tot exposant el seu propipensament teològic. La seva introducció a lateologia és alhora, i sense que hi hagi en aquestaobservació cap ombra de valoració negativa, unaintroducció a la seva teologia1.
Sala entén que el llibre de 1980 és unamolt bona introducció a la teologia, peròespecíficament, a la teologia de Vilanova.José María Valverde no va interpretar elllibre de la mateixa manera i en el pròlegque després comentarem es distancia delprologuista. Diu Valverde: No em va acabard’agradar que el prologuista qualifiqués aquellllibre "d'introducció a la teologia", perquè podiaentendre’s que es tractava d’una versió per a ús deprofans, abans i per sota d’una ciència superior imés abstrusa, la ‘teologia’. Jo, fent-me ressò delque deia el mateix Vilanova en el seu llibre,observava que la revelació cristiana no pot serobjecte d’una teorització científica amb nivellsgraduals de penetració d’ordre formal, perquè lagran paradoxa del Déu cristià, l’entenen avegades els ignorants i els poc intel·ligents millorque els savis i els superdotats2.
Probablement, Valverde va malinter-pretar el sentit de les paraules del professorRamon Sala. En qualsevol cas, el text a quèens referim, és una clara expressió de lateologia de Vilanova i del seu pensamentpersonal respecte la qüestió de Déu. Moltsovint s’acusa els historiadors de la filosofiao de la teologia d’amagar el seu punt devista, la seva filosofia personal darrere lespresentacions dels grans forjadors depensament. No és el cas d’EvangelistaVilanova. En reiterades ocasions, tant enarticles com en llibres publicats, Vilanovava exercir i desenvolupar la faceta deteòleg, de bon teòleg, com diu Ramon Sala.
Un teòleg arrelat al paísEls textos directament teològics del
pare Evangelista no són desencarnats, sinóque s’escriuen des d’un temps i des d’un lloci la seva reflexió parteix d’un context queli resulta preocupant. No era un profetade calamitats, però tenia la suficient
48
lucidesa per adonar-se del divorci entrecultura i fe, per expressar-ho en paraulesde Pau VI.
Vilanova -diu Ramon Sala- fa teologia desd’aquí i des del món que és el nostre. Si no fos tanfàcil de banalitzar els mots i els conceptes, caldriadir que la seva teologia és genuïnament catalanaperquè sorgeix de la nostra situació d’ara mateixi dels característics problemes que ens afecten.Només que ell sap massa història de la teologia ité un coneixement massa vast del que passa enaltres llocs com per reduir excessivament els seusplanteigs3.
En efecte, la teologia del monjobenedictí està arrelada en un país que és elnostre i és escrita en una llengua minori-tària, però, a la vegada, té una vocació uni-versal i tracta qüestions de tipus global. Nofuig d’estudi, ni es tanca en la torre d’ivoridels teòlegs consagrats, sinó que afrontales qüestions més punyents de la sevarealitat social, cultural, política i religiosa,però sense perdre de vista la visió cosmo-polita que dóna una comprensió exhausti-va de la història de la teologia.
Un teòleg obert als que no creuenVilanova fou sempre conscient de les
dificultats que suposa assumir i viure ambtransparència i naturalitat el missatgecristià en les societats modernes i con-temporànies. Identificava bé les dificultatsi arribava a comprendre les raons dels qui,tot i desitjant-ho, no podien creure en allòque se’ls comunica des del si de l’església.Sabia posar-se en la pell de l’altre i llunyde jutjar, intentava comprendre les raonsde l’altre. Li preocupava, especialment, elfenomen de la descreença i la pocarecepció del missatge cristià en les societatsactuals. Més enllà dels fàcils maniqueismes,entenia que hi ha certs esculls o obstaclesque fan molt difícil l’adhesió personal alCrist i, més encara, a l’Església.
Vilanova -diu el professor de Vic- nosolament les coneix (referint-se a les dificultats) iles té en compte; més aviat les comparteix. La sevateologia no és simplement la d’un teòleg que llegeixel diari (en referència a Karl Barth). És la d’un
creient que viu i lluita i fa teologia des de lasolidaritat amb els altres creients de casa nostra iamb els qui no es veuen amb cor de creurejustament per causa d’aquest món nostre4.
Un teòleg al servei de la comunitatUn altre tret que assenyala Ramon Sala
de la personalitat de Vilanova és la sevaconstant i invariable inserció en la
comunitat de fe. Al llarg de la seva dilata-da i fecunda vida intel·lectual, el monjo iprofessor, va tenir una constant presènciaen les comunitats locals, no tan sols a tra-vés de la docència, sinó de cursos i cursets,de recessos i tota classe d’intervencions queel feren proper a la seva gent i, a la vegada,conscient dels problemes del cristianismeen l’hora present.
Diu el professor Ramon Sala: Fer teologia,per a ell, no és tancar-se en un laboratori al margedel viure, del sofrir i del celebrar de la comunitati lliurar-se a una ‘ciència’ asèptica que regulenunes lleis independents i sobiranes. El teòleg
Una de les grans obres de maduresa del P. Vilanova,la Història de la Teologia cristiana en tres volums.
49
exerceix un ministeri a l’interior i al servei -(...)-de la vida de la comunitat dels creients. I constique no trobareu en l’obra de Vilanova cappassatge on renunciï -(...)- al respecte escrupolósper les exigències ‘científiques’ del treball teològic.El rigor metodològic, l’exactitud en l’aplicacióprecisa dels recursos tècnics de l’ofici teològic, lainsubornable honestedat i l’autonomia de la tas-ca intel·lectual que és la del teòleg són valors queell no sols reconeix i acata a tota hora sinó quereivindica i defensa explícitament. La inserciócomunitària de la seva labor teològica noconsisteix mai en la pruïja de fornir receptes pera les successives conjuntures pastorals dedeterminades comunitats cristianes. Sorgeix delfons de la vivència solidària de la dimensió so-cial i del caràcter eclesial de la fe i de tot ministeriveritablement evangèlic5.
Teòleg del silenci i del balbuceigEn el pròleg d’Un temps per a Déu, José
María Valverde desenvolupa, a grans trets,una semblança del finat EvangelistaVilanova que complementa i enriqueix lacaracterització que ens ha ofert el professor
Ramon Sala en el citat assaig. Destaca, enprimer lloc, la seva tendència a exercir elsilenci, entès com un joc de llenguatge i areivindicar el balbuceig davant del misteride Déu. Vilanova sempre apunta unadiferència abismal entre les nostres idees,imatges o símbols de Déu i el que Déu ésen si mateix. Ens recomana vetllarconstantment i mantenir sempre la sospita,de tal manera que evitem confondre mailes nostres representacions mentals, quesovint són interessades, amb el que Déu ésen si mateix. Reconeix igualment lainsuficiència del llenguatge humà per re-ferir-se al misteri dels misteris i, en aquestsentit, no és estrany que desenvolupi unaapologia del silenci i una defensa delbalbuceig com a mode de parlar propi delteòleg.
Evangelista Vilanova -diu José MaríaValverde- com tot autèntic cristià d’avui, vençla temptació d’aprofitar-se de l’esfondrament deles certeses humanes per ficar a la seva cleda elsqui caurien en el buit, i fa veure que precisamentla situació actual té una especial afinitat ambaquesta barreja de ‘silenci i balbuceig’,d’acceptació de la nit i de salt a l’abisme del dubte,només vencible a força de donació, que forma partde l’acte de fe cristiana6.
A la manera de Blaise Pascal i de SoerenKierkegaard, Vilanova no entén la fe comuna certesa i menys encara com un camísegur, sinó més aviat com un itinerari dedubtes, d’angoixes i d’incerteses on mai nos’acaba d’escatir totalment el contingut deles creences. No entén la fe com un refugiper a desesperats o com una taula desalvació per als nàufrags postmoderns, sinócom una opció fonamental que es deter-mina en un àmbit de misteri i de radicalincertesa.
Vilanova -constata el professord’estètica- posa les coses més difícils que comsemblaven tradicionalment: Déu en el Crist enspot -i ens ha de- fascinar, però no ens vol donartranquil·litats ni certeses -intel·lectuals, culturals,polítiques- en què descansar el cap: la fe -diu- noha de ‘protegir-nos’ de Déu ni incloure’l en elsnostres plans7.
Va ser el P. Evangelista Vilanova qui va crear i dirigir fins a la seva mort la revista "Qüestions de vida cristiana".
50
Un teòleg irònicEls qui vam conèixer i tractar el pare
Evangelista Vilanova, sabem que era, comtot home intel·ligent, un savi irònic. Eracapaç de relativitzar molts dogmes humansi també de veure la dimensió d’ironia id’humor que hi ha en l’entranya del mis-satge cristià.
Així ho reconeix i ho valora posi-tivament José María Valverde: Vilanova,...,dóna un pas insòlit vers el reconeixement d’aquestfet, tan enfosquit per la serietat unilateral de latradició teològica. La ironia -és a dir, l’en-lairament distanciat davant de tota forma i totaparaula concreta, que, quan es refereix a unmateix, s’anomena humor, segons la inoblidableobra de Kierkegaard sobre Sòcrates- pot ser ne-gativa quan és menyspreu corrosiu, però pot serpositiva quan confia obrint-se camí més enllà delslímits en què hom viu i parla (...) La ironia en elcreient és la resposta a l’amorosa ironia de Déuen el desplegament de la història de la salvaciócom a nucli ocult de la història de la humanitati, en general, en tota manifestació seva8.
Teòleg del misteriEn l’entrevista que em va concedir el
pare Vilanova, em va sorprendre lareferència constant al concepte de misteri.Generalment, els teòlegs tendeixen a afir-mar que, en un primer moment, Déu ésmisteri, però, posteriorment, desenvolupenuna presentació de Déu tan precisa i alhoratan convincent que hom té la impressió quees refereixen a un objecte tangible, empíric,del nostre àmbit d’experiència perceptual,en definitiva, que s’han oblidat de la nocióde misteri. No és el cas de Vilanova. Alllarg de la seva disquisició teològica maino perd la referència al misteri de Déu i
això significa que constantment posa entela de judici les seves afirmacions sobreaquest Oceà incommensurable que és Déu,per dir-ho amb les mateixes paraules desant Agustí. El misteri és sostingut de ma-nera persistent en la seva prosa teològica imai no perd de vista que el llenguatge delteòleg és, tanmateix, humà i fins i tot massahumà per referir-se a Déu. En aquest sentit,interpreta la teologia com una introduccióal misteri de Déu, com el balbuceig d’unnen quan encara no sap parlar, ni enténquin significat tenen les seves paraulesescadusseres.
Vilanova -conclou l’autor de Vida ymuerte de las ideas- no vol aclarir ni resoldreel misteri -el mateix Jesucrist no féu sinó insi-nuar i deixar entreveure de lluny la seva condiciódivina, que no podia entrar de ple en el llenguatgesense anihilar-lo-: la seva gran pregunta -sensecap pretensió d’una resposta plena- és ¿què deviaser ‘pregar’ per a Jesús?9.
CloendaEn definitiva, la mort del pare Evange-
lista Vilanova és una immensa pèrdua pera la teologia catalana, però també per a lateologia universal. Ens ha deixat un mestrede la paraula, un home de Déu, bondadósi humil, un intel·lectual entregat al Crist,una figura irreemplaçable. En aquest petitdesert intel·lectual que travessa l’Església,la seva absència es nota particularment,però hem d’esperar que la seva produccióescrita seguirà alimentant l’esperit dels quise senten cridats a pensar Déu i a parlar-ne en el nostre món.
Francesc Torralba
NOTES:
1 E. VILANOVA, Conèixer Déu, parlar de Déu, Saurí,Barcelona, 1980, p. 6
2 IDEM, Un temps per a Déu, Saurí, Barcelona,1982, pp. 9-10.
3 Ibidem, pp. 6-7.
4 Ibidem, p. 7.
5 Ibidem, p. 7.
6 E. VILANOVA, Un temps per a Déu, Saurí,Barcelona, 1982, p. 6.
7 Ibidem, p. 6.
8 Ibidem, pp. 6-7.
9 Ibidem, p. 8.
51
L'E
NT
REV
ISTA JOAN VILÀ i TINTORÉ
Joan Vilà es va titular com a professormercantil per la Universitat de Barcelona.Després de treballar en el negoci familiard’alcohols va anar a Guinea Equatorial onva estar-s’hi tres anys com a responsabled’un transitari. Passat aquest temps va tor-nar a Catalunya i va entrar a treballar a la"Caixa de Tarragona" tot coincidint ambla seva fundació. Durant uns anys va sercedit a la Diputació de la mateixa ciutat.Retornà més tard a "Caixa de Tarragona"on es va jubilar l’any 1986 com a sots-di-rector general.
Senyor Vilà, ¿com va entrar en contacteamb el monestir de Poblet?
Per amistat personal amb el Dr. PereBatlle Huguet, canonge de la Catedralde Tarragona i administrador de l’Hos-pital de sant Pau i santa Tecla. El Dr.Batlle, a principis dels 40, va ser destinatcom a rector a Monnàs. Ell tenia uns 30anys i jo no arribava als 20. La mevafamília tenia un mas a Boscos i nosaltresanàvem a missa al Monnàs, i d’aquí ensva venir l’amistat personal. Recordo queel Dr. Batlle anava amb bicicleta en dejúcap al Monnàs i desprès encara haviad’anar a dir missa a Ferran.
Després de deixar el negoci familiarde vins vaig anar a treballar a GuineaEquatorial uns tres anys. Al tornar deGuinea a principis del 57 i tot just acabatd’entrar a la "Caixa de Tarragona", vamtornar a coincidir. Ell ja era canonge ala catedral i també era, com a Presidentde la Reial Societat Arqueològica deTarragona, secretari del Patronat delMonestir de Poblet. Per amistat perso-nal em va oferir si volia entrar al
El senyor Joan Vilà i Tintoré (nascut a Tarragona el 22 d’abril de 1921) vaser membre de la Junta de la Germandat de Poblet fins a l’any 2000, membre delPatronat Tarradellas de 1980 fins el 2003 i tresorer del Patronat del Monestir finsl’any 2004. L’entrevista per a nosaltres Xavier Guinovart, secretari de la Germandatde Poblet.
Patronat com a Secretari d’Actes i jo hovaig acceptar.
Com recorda el Patronat d’aquells anys?Van ser uns anys de molta activitat
reconstructora. Jo anava tot sovint alMonestir per la meva doble funció deSecretari d’Actes del Patronat i defuncionari de la Diputació. En aquells anysla Diputació va pagar moltes obresdirectament als industrials.
Van ser uns anys de treball i d’il·lusió,però també de triomfalisme. Es feienreunions de gran gala a les sales gòtiques i
El Sr. Joan Vilà
52
a les Diputacions de les províncies del’antiga Corona d’Aragó feien ofrenes iaportacions al Monestir per la sevacondició de panteó dels seus monarques.
Recordo amb especial afecte les obresde pavimentació i restauració de la plaçade la Corona d’Aragó, que va projectarl’arquitecte de la Diputació, el Sr. Salva-dor Ripoll. L’arquitecte Florensa del’Ajuntament de Barcelona, que havia estatprofessor del Sr. Ripoll, va demanar-li designar el projecte per la gran estimació quetenia al Monestir.
El Sr. Felipe Bertran Güell, que eraPresident de la Germandat i tambéd’Asland, es va oferir a pagar el ciment ques’utilitzés a la plaça.
Posteriorment, amb el retorn delPresident Tarradellas i la restauració de laGeneralitat de Catalunya, va canviar lacomposició del Patronat. El seu president,d’aleshores ençà, és el president de laGeneralitat. Fins aleshores ho havia estatl’arquebisbe de Tarragona. Amb la Ge-neralitat recuperada hi va tornar a haveruna gran empenta perquè el presidentTarradellas, veient les enormes possibilitatsde Poblet i el seu gran paper històric, vadecidir dipositar al Monestir el seu arxiupersonal, conservat per ell durant tantsanys i amb condicions molt difícils a SaintMartin Le Beau. Ell va ser qui va impulsarla restauració i la construcció d’acord ambels plànols originals del cimbori, inacabatdes de la pesta del 1348.
L’abat Maur va tenir molta afinitat ambel president Tarradellas. Es van conèixeral Palau de la Generalitat en una visita con-junta que vàrem fer ell, el president de laGermandat José Felipe i jo per parlar delParc Natural de Poblet. Allí es van barrejartemes actuals amb temes del passat. Totparlant es van fer les quatre de la tarda i vatrucar l’Antonieta, la seva esposa, que ensva preparar el dinar a la casa dels canongescom si fóssim de la família.
Ell tenia al cap un Poblet ple derefugiats i molt malmès. En visitar-lo enaquell moment amb el conjunt monàstic
pràcticament restaurat i rodejat de vinyesse li va obrir el cor. Era un home que haviapatit a les seves carns la part més negativade la política, l’exili i l’escassetat extremade mitjans per poder fer amb dignitat laseva feina i per això va buscar la concòrdiaentre les persones a qualsevol preu.
També durant aquest període, el meufill Joan Emili, aleshores secretari delPatronat, va negociar amb el Conseller deCultura Max Canher que la Comunitatrealment tingués l’usdefruit del Monestir.Això va comportar que la comunitatpogués beneficiar-se dels ingressos pelturisme. D’aquesta manera l’economia dela Comunitat es va poder consolidar.
Com va entrar a la Germandat i què recordadels primers anys?
L’Abat Edmon Garreta em va convidara ser membre de la Germandat i jo ho vaigacceptar molt gustosament, perquè jahavia creat vincles amb la comunitat demonjos. La Germandat encara tenia unpaper important amb l’ajut econòmic a lacomunitat, encara que ja no hi havia lanecessitat dels primers anys.
Quan va entrar a la Junta de la Germandat?El P. Maur, al començament del seu
abadiat, em va convidar a formar part dela Junta com a tresorer. Quan va morirFelipe de Bertran i després d’un temps enquè el va succeir el comte d’Egara, va serescollit com a president José Felipe deBertran, fill. Durant els primers anys lesreunions de la Germandat les fèiem a Bar-celona a casa de la família Bertran. LaGermandat organitzava una reunió anualal Monestir amb la finalitat de recollir fonsper ajudar a cobrir les despeses extres dela comunitat. A poc a poc l’abat Maur, ambels canvis dels temps, s’adonà que laGermandat havia d’evolucionar cap a unvessant més espiritual i volia impulsar unareforma profunda. Va coincidir, però, ambla seva elecció com Abat General i la re-forma l’ha fet l’actual Abat, Josep Alegre.Penso que la Germandat, ara, de la mà del’Abat ha trobat el seu autèntic espai, mésespiritual i humà. No cal dir que tothom
53
intenta ajudar segons les seves dispo-nibilitats de temps, recursos, professió,etc., però la trobada anual, el recésd’advent, els grups de Lectio Divina i lapròpia publicació de la revista són mostresprou evidents de la vitalitat de laGermandat.
Addicionalment, l’altre pota que faltavaera una Fundació que ajudés Poblet a sertambé un centre espiritual i cultural ambprojecció exterior però sense que aixòdestorbi la vida monàstica. Tot plegatsembla que s’està complint. La mostra mésevident ha estat la darrera jornada de laFundació amb la conferència del Dr. Ro-mano Prodi, moderada per qui va ser eldirector de La Vanguardia, el senyor LluísFoix i que ha tingut ressonància als mitjansde comu-nicació. Penso que el Dr. Bricall,el seu president, ho enfoca molt bé.
Com veu la Comunitat actualment?Dels molts anys que hi tinc relació
penso que està en un dels millors moments.Va arribar a moments baixos; ara hi veignou planter, noves idees... em sento moltfeliç de poder veure que Poblet té futurcom a monestir.
Recordem ara alguns monjos que vostè vatractar.
Fra Bernardí.Va entrar ja gran al monestir... com a
secretari del Sindicat de la Farina, coneixiamolt bé com moure els fils de tot. Un santbaró que pesseta a pesseta i amb moltaadministració va fer equip amb l’AbatMaur.
P. David.Va ser un home molt actiu i que estava
a tot arreu. En aquells anys es va preocu-par perquè a la botiga, a més de lespublicacions, hi haguessin molts detallspublicitaris de Poblet per tal d’ajudar adifondre el monestir. Recordo un detallque demostra la seva tenacitat. Una vegadava anar a Madrid a veure el ministred’Educació perquè li donés un permísd’obres al monument. El ministre no hi erai ell el va esperar durant hores amb el
breviari a la mà. En arribar li va signar elpermís i just a l’endemà el van destituir. Elpermís, però, va valer.
L’Abat Edmon GarretaÉs un home molt obert i que sabia es-
coltar, molt dedicat durant el seu càrrec ales obres i d’aquí el gran contacte que vaigtenir amb ell. Era molt atent i humil.Recordo que una vegada que va venir acasa, la meva dona no el va reconèixer. Vanestar força estona junts i, en acomiadar-se, la meva dona li va donar records del’abat.
Abat Maur EstevaEra un home que no demanava res, es
limitava a exposar el problema i esperavaque els altres oferissin les solucions. El seuabadiat ha estat molt llarg i ha consolidatla recuperació, material i econòmica, delmonestir. Amb ell i durant molts anys hemtreballat conjuntament i ens ha quedat unagran estimació mútua.
P. Tulla (Prior)Ell ha estat al darrera de tot el que s’ha
cuit al monestir els darrers 40 anys; senseell no ens podem imaginar el Poblet ac-tual. Ho coneix tot i a tothom. També haestat el puntal de la Germandat i ambmoltes relacions que tant han ajudat almonestir.
Per acabar, encara que l’entrevistat noho digui, l’entrevistador que signa aquestaentrevista, i que va succeir el Sr. Vilà coma tresorer del Patronat, vol afegir que a ladarrera reunió va coincidir amb el comiatdel President Jordi Pujol. El President liva dir davant de tots els presents per agrair-li els molts anys de treball i dedicació alMonestir el millor compliment: Vostè Sr.Vilà, s’ho estima.
I és evident que sense la seva profundaestimació a la comunitat de Monjos no espot entendre res d’aquesta llarga relaciódel senyor Joan Vilà amb el monestir.
Xavier Guinovart
54
...LES MURALLES DE POBLETES VAN ACABAR BEN
ENTRAT EL SEGLE XV?El P. Jesús M. Oliver, monjo de Poblet, ens comenta com és habitual, un
aspecte patrimonial o històric del monestir. Avui ens parla de les muralles dePoblet. Com sempre, aquesta secció ens explica també el sentit de la portada.
La portada
Aquest dibuix d’en Marià Ribas ensmostra un fragment del pany nord dela muralla de Poblet, comprès entre lesanomenades torres de l’Oli i delsBanys. A la Torre de l’Oli, una de lesmés grans i imposants de la fortificació
medieval, sembla que hi havia el molíde l’oli i d’aquí li ve el nom. La Torredels Banys sembla que pren el nom,certament equivocat, de la bassad’aigua que hi ha al seu davant per lapart interior i que mai no va ser un lloc
SA
BÍE
U Q
UE...
Fragment de la muralla nord entre la torre dels Banys i la de l'Oli al segle XIX segons dibuix d'en Marià Ribas.
55
per banyar-se. Tres dibuixos més delllibre Poblet 1830 mostren una aproxi-mació ideal del que haurien estat altresfragments del conjunt defensiu. No hiha dubte que les muralles de Poblet,declarades Patrimoni de la Humanitatdes del 1991 amb tot el conjunt mo-nàstic, són un dels millors exemplesque tenim a casa nostra d’aquestssistemes defensius medievals.
El sistema defensiu
Aquest sistema està format per unspanys sòlids i sencers de muralla ambels seus corresponents elements de
defensa -merlets, matacans,espitlleres, torres de diferentsalçades, perímetres i volumsdiversos- que van resseguinttot el conjunt. Les restau-racions fetes després del1930 només han afectatpetits elements puntuals i elfragment enderrocat pelsmonjos molt tardanamentdarrera la primera capella del’església amb la finalitatd’ampliar-la, i que mai no esva acabar, va ser recuperadal’any 1981 sense cap mena dedificultat.
Avui la muralla se’ns pre-senta com una potent cons-trucció de 608 metres deperímetre, amb una mitjanad’uns 11 metres d’alçada i unpas de ronda transitable de 2metres d’amplada. Tretze to-rres completen el conjunt.Cal notar pel seu interès elpany de muralla comprès en-tre la Torre del Sabater i ladel Fossar que encara conser-va les dues cares superiorsfortificades del pas de ronda.
Això és possible perquè a sota hi ha elcementiri on mai no es va edificar perla part interior.
La construcció de la muralla
El rei Pere III el Cerimoniós (1336-87), estant en guerra amb el rei deCastella i atesa la gran inseguretat ge-nerada en aquells temps per les bandesdisperses i incontrolades de la zona, vaordenar l’any 1368 la fortificació delmonestir, el qual era panteó reial de lanissaga del Casal de Barcelona des defeia onze anys. Els grans edificiscistercencs ja construïts, seguramentenvoltats d’un mur més baix i reduït,
Vista parcial de la muralla de Poblet amb el cimbori al fons.
Foto
: BED
MA
R.
56
no permetien una defensa efectiva encas d’atac al monestir.
Va ser Guillem de Guimerà, que jatreballava en construccions similars aLleida i a Montblanc, l’encarregat decomençar la feina amb la col·laboracióeconòmica i personal dels pobles veïns,els quals es veien afavorits en cas deperill per la proximitat de la fortalesa.També és cert que una gran part del’obra va córrer a càrrec directe de Po-blet, ja que els petits pobles indefen-sos no podien aportar una quantitateconòmica suficient per al seu finan-çament. El rei, en aquests moments,tenia encetada la construcció d’un grannombre de muralles per tots els seusregnes, des de Figueres fins a València,
sense oblidar llocs com Barcelona,Girona, Vic o Montblanc. El P. Alti-sent recorda les moltes dificultats quepassà Poblet l ’any 1375: secades,disminució de rendes, despoblament iedificació de les muralles. Això pot jus-tificar el lent ritme de construcció deles obres defensives. El rei urgeix en-cara el 1385 l’acabament d’una de lesgrans torres prop de les cambres reials,on ell s’hostatjava, molt probablementla que anomenem de les Armes i ques’integra en el conjunt d’aquestesdependències que constituïen laresidència dels reis a Poblet.
Els murs degueren adaptar-se a lesconstruccions ja existents i això vacomportar la supressió o mutilació
Vista aèria del monestir de Poblet, declarat patrimoni de la humanitat des del 1991. La muralla encercla elcenobi al llarg de 608 metres de perímetre amb una mitjana de 11 metres d'alçada i un pas de ronda transitable
de 2 metres d'amplada.
Foto
: BED
MA
R.
57
d’algunes edificacions o la radicalreducció del cementiri.
Tampoc no sabem si el fossar delqual es parla sovint es va arribar a ex-cavar o si només es va fer en part. Avuino en tenim constància i caldria en totcas fer alguna excavació per saber-ho.A finals del segle XIV les Torres Reialsja eren construïdes així com una partde les altres; faltava, però, tancar totel recinte i acabar alguna de les torres.Per això l’any 1421 l’abat Menguchoes dirigia al rei Alfons IV el Magnànim(1416-58) demanant-li ajuda per aca-bar l’obra començada mig segle abans.En tot cas, a mitjans segle XV, l’obra jaera acabada i el monestir prenial’aspecte d’una fortalesa medieval queencara avui podem contemplar, noméssuavitzada per la presència gòtica del
cimbori. A les Torres Reials, magníficexemple de l’arquitectura militar me-dieval, podem veure els escuts del reiPere III i de l’abat Guillem d’Agullócom a testimoni d’aquesta voluntatconstructora de protegir el monestir.Certament l’any 1835, data en la qualels monjos van ser obligats a abando-nar el monestir, no van poder fer-ho,però, sens dubte, durant el llargperíode de l’exclaustració, el fet que elsprincipals edificis monàstics fossintancats per les muralles ajudà molt laseva conservació i protecció.
Jesús M. Oliver
L'entrada del monestir de Poblet està flanquejada per les dues imposants Torres Reials, la construcció de lesquals es va acabar a finals del segle XIV. La resta de la muralla no es va acabar fins a mitjans del segle XV.
Foto
: BED
MA
R.
58
CRÒNICA DE LA COMUNITATDe maig a octubre de 2005
MaigDia 5, dijous: el P. Abat ha anat al monestir de Montserrat per participar en la reunió d’abatsi provincials de Catalunya.
Dia 7, dissabte: ha tingut lloc a Poblet la signatura del conveni de la Ruta del Cister. L’actes’ha fet a la sala dels Cups i hi eren presents el Sr. Jaume Siurana, conseller d’Agricultura de laGeneralitat de Catalunya, la Sra. Caterina Mieras, consellera de Cultura, i el Sr. Josep Huguet,conseller de Turisme.
Dia 8, diumenge: a la catedral de Tarragona l’arquebisbe Mons. Jaume Pujol ha administrat elsagrament de la confirmació a F. Amílter Gonçalves Tavares, de la comunitat de Natzaret, deles Illes de Cap Verd, actualment a Poblet.
Dia 9, dilluns: el P. Abat, acompanyat del P. Alexandre Masoliver, del P. Jesús M. Oliver, deF. Xavier Guanter i de F. Lluc Torcal, ha anat a Berga per assistir a la missa exequial del Sr.Ramon Estera, germà del P. Abat general.
Dia 14, dissabte: ha tingut lloc al monestir un recés de Pentecosta per a joves. L’assistència haestat escassa, potser perquè s’ha fet conèixer amb poc temps d’antelació. Han visitat el monestirdiversos membres de l’Associació d’Amics del monestir de Rueda.
Dia 19, dijous: s’ha fet a Poblet la XIX Trobada interdiocesana de Vida Creixent dels bisbatsde Catalunya i les Balears. Hi han assistit unes 1300 persones, que han participat en l’eucaristiapresidida per l’arquebisbe de Tarragona Mons. Jaume Pujol, i en la qual han concelebrat el P.Abat i uns 50 sacerdots més. El dinar ha tingut lloc a l’Hostal del Senglar de l’Espluga deFrancolí i hi ha assistit la Sra. Anna Simó, consellera de Benestar i Família de la Generalitat deCatalunya.
Dia 20, divendres: el P. Abat, acompanyat del Sr. Josep M. Bricall, president de la FundacióPoblet, ha visitat el Sr. Joan Clos, alcalde de Barcelona, per presentar-li les activitats de laFundació.
A Barcelona mateix el P. Abat, junt amb els tres juniors que estan aprenent a enquadernar, F.Edwin Oblitas, F. Josep Antoni Peramos i F. Salvador Batet, ha visitat una exposició de llibresenquadernats per l’empresa d’Hermenegildo Miralles; els ha acompanyat el Sr. Josep Cambras.A més també han visitat una exposició de llibres enquadernats per l’Escola d’enquadernacióde la Diputació de Barcelona.
Dia 27, divendres: el P. Abat ha anat a Madrid per visitar la ministra de l’Habitatge, Sra.María Antonia Trujillo. Han tractat de l’acabament de les obres de la nova hostatgeria. El P.Abat anava acompanyat del diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya, Sr. Josep Andreu.
Dia 28, dissabte: organitzada per la Fundació Santes Creus ha tingut lloc una jornada enaquest monestir sota el títol: "Fundació Santes Creus: fites i senyals 2005". S’hi han reunit lescomunitats de Poblet i de Vallbona. S’ha començat amb l’audiovisual i la visita al monestir.Després ha tingut lloc l’eucaristia, presidida per l’arquebisbe de Tarragona Mons. Jaume Pujol.Tot seguit s’ha fet un breu acte a la sala capitular, i s’ha acabat amb el dinar a l’albereda, propdel riu Gaià.
Dia 31, dimarts: el P. Robert Saladrigues ha estat operat a l’hospital de la Vall d’Hebron deBarcelona d’un tumor situat al pit, prop del braç.
JunyDia 4, dissabte: El P. Alexandre Masoliver ha anat al monestir de Montserrat per participaravui i demà en la celebració del 10è aniversari del Concili Provincial Tarraconense.
CR
ÒN
ICA
DE L
A C
OM
UN
ITAT
59
Ha vingut a Poblet Mons. Michel Sabbah, patriarca llatí de Jerusalem, que ha presidit a les 12h. del migdia l’eucaristia on s’ha fet la investidura de nous cavallers i dames de l’Orde del SantSepulcre de Jerusalem. L’acte ha comptat amb la l’assistència de Mons. Elías Yanes, arquebisbeemèrit de Saragossa, que ha imposat l’hàbit als deu nous cavallers, quatre dames i treseclesiàstics. Abans de l’acte Mons. Michel Sabbah ha donat una conferència de premsa, on hadit que "els cristians hem de ser a Terra Santa la veu de la reconciliació".
Dia 5, diumenge: ha visitat Poblet Ernesto Cardenal, antic ministre de cultura a Nicaraguadurant l’època sandinista. Havia vingut a Tarragona per recollir el Premi Ones, de l’entitatMediterrània CIE.
Dia 7, dimarts: F. Plàcid Boqué ha estat operat de cataractes a l’hospital de Santa Tecla deTarragona.
Dia 8, dimecres: El P. Jordi M. Bou ha anat a Lleó per participar en la LVII Setmana d’EstudisMarians, organitzada per la Societat Mariològica Espanyola. El tema de la setmana és: "Mariai l’eucaristia: Maria i el dolor en el camí de la vida". Les sessions han començat avui i duraranfins al dia 11.
Dia 12, diumenge: El P. Abat ha anat a Saragossa per participar en l’acte de comiat del finsara arquebisbe Mons. Elías Yanes.
Dia 13, dilluns: F. Josep Biosca ha estat operat a l’hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona.Se li ha posat una pròtesi al genoll.
Dia 14, dimarts: el Sr. Joan Carrillo, director general de l’empresa Concatel, ha vingut aPoblet i ha signat un conveni amb el monestir pel qual aquesta empresa de Barcelona escompromet a desenvolupar la pàgina web del monestir.
Dia 17, divendres: El P. Guillem Aparicio i F. Arnal Mercader han rebut la unció dels malaltsa la infermeria en presència de tota la comunitat.
Dia 19, diumenge: ha visitat el monestir el Sr. Vinton G. Cerf, professor de la Universitatd’Stanford (Califòrnia, USA), considerat com el "pare de l’Internet". Per això se li va concedirl’any 2002 el premi Príncep d’Astúries.
El P. Abat ha assistit a Saragossa a la missa d’inici del ministeri com a arquebisbe de Saragossade Mons. Manuel Ureña Pastor, fins ara bisbe de Cartagena.
Dia 22, dimecres: el P. Abat ha anat a Barcelona per assistir a les exèquies del Sr. MiquelSirera, avi de F. Lluc Torcal.
Dia 25, dissabte: F. Lluís Solà ha acabat els seus estudis filosòfics i teològics al monestir deMontserrat.
Dia 26, diumenge: el P. Abat, acompanyat de F. Josep Aliaga, F. Josep M. Cabañes i OctaviVilà, ha anat al monestir trapenc de Nuestra Señora de la Oliva (Navarra) per assistir a labenedicció del seu nou abat, el P. Pablo Gordillo.
Dia 27, dilluns: el Sr. Marcel·lí Iglesias, President del Govern d’Aragó, ha vingut a Poblet.Ha visitat el monestir i l’arxiu del President Tarradellas i ha dinat al refetor amb la comunitat.
Dia 28, dimarts: han començat el "V Curs d’iniciació al cant gregorià" i el "III curs deperfeccionament de cant gregorià", dirigits pel Dr. Luis Prensa Villegas i pel P. Josep M.Recasens. Apleguen una vintena de persones i duraran fins al dia 1 de juliol.
JuliolDia 2, dissabte: Festa de la Germandat de Poblet. Després de la missa ha tingut lloc l’Assembleaplenària anual, a la sala capitular. Tot seguit la presentació del llibre «Petita història de Poblet»amb text del P. Jesús M. Oliver i il·lustracions de Pilarín Bayés. A la sala dels Cups conferènciade la Dra. Maria Teresa Solé sobre el tema: "Bioètica: nous reptes per a la ciència i la moral".
60
Després del dinar a l’antic celler, hi ha hagut a l’església la representació del drama litúrgicmedieval del S. XIII "Els tres Reis Mags" a càrrec del grup de cant gregorià «Domus Aurea»,de Saragossa, dirigit pel Dr. Luis Prensa. I seguidament un concert de la Coral Espluguina.
Dia 8, divendres: ha entrat al noviciat per començar-hi el postulantat Octavi Vilà, de Tarragona,de 43 anys. Era fins ara secretari de la Germandat de Poblet i director de l’hemeroteca deCaixa Tarragona.
Dia 9, dissabte: al monestir de Santes Creus s’ha celebrat el Primer curs simposi sobre elmonaquisme cistercenc organitzat per l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i el Museu d’Històriade Catalunya. El P. Jesús M. Oliver ha presentat una ponència al matí sobre el tema «Latipologia de les construccions conventuals cistercenques: un espai a l’espiritualitat i al treball».El P. Alexandre Masoliver ha participat en una taula rodona a la tarda i ha parlat sobre"Espiritualitat i projecció del monacat". També hi han assistit el P. Abat i el postulant OctaviVilà.
Dia 11, dilluns: a la missa conventual, F. Rafel Barruè ha fet la professió solemne.
Dia 16, dissabte: el P. Abat ha anat al monestir de Valldonzella, de Barcelona, amb motiu dela professió temporal de Sor Marta Carranza.
Dia 20, dimecres: el P. Abat ha anat a Barcelona per visitar el Sr. Pasqual Maragall, Presidentde la Generalitat de Catalunya, i exposar-li les activitats de la Fundació Poblet.
Dia 22, divendres: el P. Abat, acompanyat de F. Rafel Barruè, ha anat a Alzira (País Valencià),on demà presidirà la missa en honor dels sants patrons de la ciutat, els sants màrtirs Bernat,Maria i Gràcia.
Dia 23, dissabte: concert a l’església del monestir organitzat per la Ruta del Cister. El cor decambra Fòrum Vocal, de Barcelona, ha interpretat Chichester Psalms de Leonard Bernstein i elRèquiem de Gabriel Fauré.
Dia 31, diumenge: a la tarda el P. Abat ha anat a les Borges Blanques per presidir les exèquiesdel Sr. Josep M. Farré, que fou membre de la Germandat de Poblet.
Agost
Dia 1, dilluns: ha vingut Mons. Joan Enric Vives, bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, perpassar uns dies al monestir.
Dia 3, dimecres: ha marxat Mons. Joan Enric Vives.
Dia 14, diumenge: al vespre concert a l’antic celler a càrrec del grup vocal Psallite. Haninterpretat obres de J.S. Bach, Nicolas Vernier i Arcangelo Corelli.
Dia 17, dimecres: el pintor xilè Juan F. Echenique ha arribat aquest matí per acabar de pintarla decoració de la capella del noviciat amb la Dormició de la Mare de Déu que va començarl’any passat.
Dia 19, divendres: el P. Abat ha anat al monestir de Valldonzella, a Barcelona, per a la professiótemporal de Sor Cecília Urrutia, germana de F. Edwin Oblitas.
Dia 21, diumenge: F. Rafel Barruè, F. José Benvindo Alves Fernandes i F. Adilson de JesúsPereira Leal han anat a Roma per participar al V Curs de Formació organitzat a la Casa Gene-ral de l’Orde Cistercenc. També hi han anat Sor Montserrat Aixalà i Sor Sara Picher, deVallbona, la M. Núria Illas, Sor Marta Carranza i Sor Cecília Urrutia, de Valldonzella.
A la tarda ha vingut Mons. Romà Casanova, bisbe de Vic, per passar uns dies al monestir.
Dia 25, dijous: al matí ha visitat el monestir Mons. Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona,acompanyat de l’encarregat de les missions de la Conferència Episcopal Espanyola i d’un altrecapellà de Badajoz.
61
Aquesta tarda, després d’haver dinat amb la comunitat a la Casa del Guarda de Castellfollit,Mons. Romà Casanova ha marxat.
Dia 27, dissabte: el P. Abat, acompanyat de F. Xavier Guanter i del Sr. Antoni Garrell, presidentde la Junta de la Germandat de Poblet, ha anat al monestir de Rueda, a l’Aragó, per presidiruna missa en honor de sant Bernat convidat per l’Associació d’Amics del monestir de Rueda.
Dia 28, diumenge: a la recreació s’ha celebrat el 80 aniversari de F. Josep Biosca (que serà elproper dia 30) amb l’obsequi d’un llibret preparat pel noviciat. També s’ha celebrat l’acabamentde la decoració de la capella del noviciat per part de l’iconògraf Sr. Juan F. Echenique.
Dia 30, dimarts: el P. Abat ha marxat cap a Roma per participar al Capítol General de l’OrdeCistercenc. Hi han anat amb el P. Enric Benito, prior de Solius, M. Anna M. Camprubí,abadessa de Vallbona, i Sor Glòria Nogué, delegada de la Congregació la Corona d’Aragó.M. Núria Illas, priora administradora de Valldonzella, que també assisteix al Capítol Generalja es troba a Roma participant al Curs de Formació.
SetembreDia 6, dimarts: aquesta tarda el P. Maur Esteva ha estat reelegit pel Capítol General com aAbat general de l’Orde Cistercenc. Aquesta vegada, però, el mandat només serà per cincanys, a causa d’una modificació de les Constitucions de l’Orde aprovada pel Capítol Generalaquests darrers dies. Segons aquesta modificació, quan un monjo té més de 70 anys noméspot ser escollit per cinc anys.
Dia 9, divendres: han visitat el monestir Mn. Mario Dufour, president de la "Commission desbiens culturels", del Québec (Canadà) i el Sr. Jean Bissonnette, director de la "Capitale-Nationale" del Ministeri de Cultura i Comunicacions del Québec. Anaven acompanyats pelSr. Esteve Mach.
Dia 11, diumenge: després de missa d’una, un grup de 40 persones de l’Associació Templàriade la ciutat de Castelló de la Plana ha fet una ofrena floral a la tomba del rei Jaume I.
Dia 12, dilluns: el P. Alexandre Masoliver i el P. Josep M. Recasens han anat al santuari deLoyola on se celebrarà la Setmana d’Estudis Monàstics.
Dia 14, dimecres: aquesta tarda ha tornat de Roma el P. Abat un cop finalitzat el CapítolGeneral de l’Orde Cistercenc. Ha tornat amb F. Lluís Solà que ha fet de notari al Capítol. F.Lluc M. Torcal n’era el Secretari.
Dia 17, dissabte: aquest vespre han arribat M. Paulina Couette, abadessa del monestircistercenc de Boulaur, junt amb set monges més d’aquest monestir. Han vingut per passar unsdies de descans a la nostra casa de Castellfollit.
Dia 24, dissabte: a la tarda hi ha hagut una trobada amb alguns membres de la Germandat dePoblet i s’ha fet una sessió de "Lectio divina", dirigida pel P. Abat.
Dia 25, diumenge: F. Rafel Barruè, F. Benvindo Alves Fernandes i F. Adilson de Jesús PereiraLeal han tornat de Roma després de participar en el V Curs de Formació Monàstica, organitzata la Casa general.
Dia 26, dilluns: uns vint monjos de Poblet han anat d’excursió en autocar al monestir deBoulaur (situat a la Gascunya, prop de Tolosa de Llenguadoc). Els acompanyaven, en la sevafurgoneta, les vuit monges de Boulaur que han passat uns dies a Castellfollit, de retorn al seumonestir. Han passat per la Vall d’Aran on han dinat i han arribat al monestir a l’hora decelebrar les Vespres.
Dia 27, dimarts: al monestir de Boulaur, després de la missa presidida pel P. Abat i concelebradapels monjos preveres de Poblet i pel capellà de les monges, la comunitat de Poblet ha visitatel monestir i les diverses activitats agrícoles i ramaderes de les monges. A la tarda han visitatla catedral d’Auish, capital del Departament de Gèrs i seu de la diòcesi a la qual pertany el monestir.
62
Dia 28, dimecres: al matí, l’autocar amb els monjos de Poblet i l’abadessa de Boulaur ha sortitcap a la ciutat de Carcassona, que ha estat visitada. Al migdia han anat cap al monestir deRieunette, priorat simple depenent de Boulaur i que es troba a les Corberes enmig de boscosd’alzines. Després de la missa, presidida pel P. Abat, i del dinar, han visitat el monestir ifinalment amb l’autocar han emprès el retorn cap a Poblet.
Octubre
Dia 1, dissabte: Ha visitat Poblet la Sra. María Antonia Trujillo, ministra de l'Habitatge delGovern de Madrid. Ha visitat la nova hostatgeria exterior, que es va comprometre a pagar elGovern de Madrid, i també el monestir. Ha dinat amb el P. Abat.
Dia 4, dimarts: l’abat i els monjos del monestir benedictí navarrès de Leyre han visitat Poblet.Han dinat al refetor amb la comunitat i després les dues comunitats han compartit la recreació.Anaven de camí cap a Montserrat.
Han entrat al noviciat per començar el postulantat: Francesc Munté, de Cambrils, de 48 anys,i Daniel Soler, d’Igualada, de 35 anys.
Dia 6, dijous: avui a la sala capitular el P. Abat ha nomenat F. Lluís Solà com a nou hostatger.Començarà el seu càrrec a partir del diumenge vinent.
Dia 8, dissabte: al vespre ha arribat un nou grup de vuit monges del monestir de Boulaur quevénen per passar uns dies de vacances a la casa de Castellfollit.
Dia 9, diumenge: l’alcaldessa del Vendrell, Sra. Helena Arribas, junt amb un grup de perso-nes de la mateixa vila, després de la missa han fet una ofrena de roses blanques a la Mare deDéu del claustre. Tot seguit han plantat uns 40 rosers al costat del palau de l’abat. Es tractad’una nova varietat de rosa blanca que ha estat batejada amb el nom de "Rosa Pau Casals"; ésuna iniciativa del Sr. Ramon Pagès.
Dia 10, dilluns: començament del curs acadèmic del noviciat i de l’escolasticat de Poblet.Aquest any es comença un cicle d’estudis de 2 anys per al noviciat i de 6 per a l’escolasticat.Aquests estudis seran reconeguts pels salesians de Martí Codolar de Barcelona, de maneraque un cop acabats equivaldran a un batxillerat en filosofia i teologia amb un títol oficialdonat pel Salesianum del Roma.
Dia 14, divendres: el P. Abat ha anat a Barcelona per fer una conferència de premsa on s’haexplicat la propera jornada d’estudi organitzada per la Fundació Poblet i que comptarà amb lapresència del polític italià Prof. Romano Prodi.
Dia 17, dilluns: aquest matí han marxat el segon grup de monges del monestir de Boulaur quehan passat uns dies a Castellfollit.
Dia 21, divendres: aquest vespre ha arribat el P. Maur Esteva, Abat general de l’OrdeCistercenc. Ve per acompanyar el P. Andreas Range, monjo del monestir cistercenc deMarienstatt (Alemanya) que vindrà demà. També farà un curset sobre la Regla de sant Benetper al noviciat.
Dia 22, dissabte: ha tingut lloc a la sala dels Cups la 2a Jornada d’Estudi organitzada per laFundació Poblet. Al matí hi ha hagut una conferència del Prof. Romano Prodi sobre el tema:"El lent camí de la institucionalització europea". Després una taula rodona sobre el tema:"Europa des d’Àfrica". Al migdia el dinar a l’antic celler i a la tarda un concert a l’església acàrrec del pianista Ramon Coll. Entre els assistents a la conferència del Prof. Prodi hi havia elSr. Pasqual Maragall, President de la Generalitat de Catalunya.
El P. Francesc Martínez-Sòria ha marxat cap al monestir de monges cistercenques de Casarrubios(Castella-la Manxa) on durant la propera setmana predicarà els exercicis espirituals.
Dia 25, dimarts: aquest matí ha marxat el P. Abat General junt amb el P. Andreas de Marienstatt.
63
POBLET ACULL LA XIX TROBADAINTERDIOCESANA DE VIDA CREIXENTEl 19 de maig va tenir lloc a Poblet la XIX Trobada interdiocesana de Vida Creixent
de tots els bisbats de Catalunya i de les Illes. A l’aplec anual hi van assistir unes 1.300persones amb el desig de viure en l’esperança i la pau. L’església del monestir es vaomplir de gom a gom (amb cadires suplementàries arreu) per assistir a l’Eucaristiapresidida per l’arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol, i concelebrada per l’abatde Poblet, Dom Josep Alegre, i una cinquantena de sacerdots, entre ells, els diferentsconsiliaris diocesans de Vida Creixent. Durantla trobada va haver-hi un torn d’intervencions,amb parlaments del coordinador de Catalunya,Antoni Bosch, de la coordinadora de Tarra-gona, Rosa Pellicer, del consiliari general, Mn.Jaume Serrano, i del consiliari de Tarragona,Mn. Josep M. Font, entre d’altres. Hi va assistirl’honorable consellera de Benestar i Família dela Generalitat de Catalunya, Anna Simó queva adreçar unes encoratjadores paraules alsassistents.
TROBADA CISTERCENCA A SANTES CREUSDissabte dia 28 de maig passat, l’antiga església abacial del monestir de Santes
Creus va ser el marc d’una trobada històrica. Sota el títol "Fundació Santes Creus: fites isenyals 2005" es van reunir l’abat Josep Alegre i un grup de monjos de Poblet, l’abadessaAnna Maria Camprubí i un grup de monges de Vallbona i l’arquebisbe de Tarragona.Es va visionar primerament l’audiovisual sobre la història del Cister i després es va feruna visita guiada per tot el conjunt monàstic de Santes Creus. A les 11 en punt vatenir lloc la celebració de l’Eucaristia, presidida per l’arquebisbe de Tarragona, Mons.Jaume Pujol, concelebrada per l’abat i altres preveres assistents, que va ser solemnitzada
LA
RO
DA
DELS D
IES
64
VISITA D'ERNESTO CARDENALEl qui va ser Ministre de Cultes de Nicaragua a l’època sandinista, pare Ernesto
Cardenal, jesuïta, ecologista i escriptor, va ser a Tarragona, on va recollir el PremiOnes, de la ONG Mediterrània CIE. El dia 2 de juny d’enguany, a l’Aula Magna de laFacultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili, de Tarragona, vaparticipar en la xerrada sobre el 25è aniversari de "La cruzada de alfabetización na-cional" a Nicaragua. I el dia 4, a la mateixa URV, va dictar una conferència amb el títol"Somos polvo de estrellas". El seu contingut defineix l’esperit ecologista que el mouaixí com també el de fervent defensor de la naturalesa. L’entitat Mediterrània el vaportar a Poblet el dia 5 de juny, junt amb altres dirigents i amics, on va ser atès iacompanyat en la visita pel pare Prior Francesc Tulla.
amb cants gregorians; d’aquesta maneraes recordaven els temps antics, quan esvan crear aquests monestirs. Un cop aca-bada la missa, a la sala capitular delMonestir, la Fundació Santes Creusexplicà el sentit de la reunió. I, finalment,a l’albareda que hi ha a la vora del riu Gaià,després de resar la pregària del migdia, esva fer el dinar de germanor com a cloendade la jornada. Després, cada comunitatretornà al seu monestir.
65
El diumenge, dia 19 de junyd’enguany, vingué a Poblet elsenyor Vinton G. Cerf, professorde la Universitat de Stanford(Califòrnia, als Estats Unitat), i undels dos inventors del protocol IPi considerat mundialment com "elpare d’Internet"; per això se li va concedir l’any 2002 el premi Príncep d’Astúries.Anava acompanyat de la seva esposa i d’un grup de vuit amics. Van ser complimentatspel pare abat Dom Josep Alegre i Vilas i van fer la visita, en anglès, guiats pel pareJosep Maria Recasens.
UN DELS PARES D'INTERNET A POBLET
CAVALLERS DEL SANT SEPULCRE I ELPATRIARCA DE JERUSALEM
El dissabte 4 de juny d’enguany Poblet va ser l’escenari del nomenament de nouscavallers i dames de l’Orde honorífica de Cavalleria del sant Sepulcre de Jerusalem,de la Lugartenència de l’Espanya oriental i del Capítol noble d’Aragó, Catalunya iBalears (han canviat l’espasa per una important obra social als llocs sants). L’Orde vadesplegar el seu cerimonial per rebre el Patriarca llatí de Jerusalem, de la diòcesipontifícia de Terra Santa, i un dels responsables de l’Orde, Sa Beatitud Mons. MichelSabbah. Va ser el mateix Sabbah qui va presidir la investidura, realitzada materialmentper l’arquebisbe Elías Yáñez de Saragossa, de deu nous cavallers, quatre dames i treseclesiàstics i va agrair el compromís de tots els membres de l’ens en la recerca de lapau a Terra Santa. En la conferència de premsa que donà Mons. Sabbah, prèvia al’acte d’investidura dels cavallers, va dir que els cristians hem de ser a Terra Santa la veu dela reconciliació. I no perdre mai l’esperança. Aquesta és la consigna que mou tota l’acció
66
pastoral i política del Patriarca, que des del1987, en què fou nomenat per al càrrec,no té altra missió que la de clamar per lapau a Terra Santa. És el seu gran somni i el de la majoria d’habitants d’una regió greumentferida per l’odi i la violència. Per fer-ho realitat no ha estalviat esforços ni denúncies,fins a convertir-se en veu profètica i en gran impulsor de la reconciliació. L’acte, entreprelats, cavallers i representacions d’altres cossos, invitats i amics, reuní a Poblet centnoranta persones.
Avui ens ha visitat a Poblet la ministrade l'Habitatge del Govern central de Ma-drid, na María Antonia Trujillo y Rincón.Era una visita estrictament privada, ja quenomés anava acompanyada de la Directo-ra del seu Gabinet, na María José López yGonzález, i els agents de seguretat. Té di-versos monuments que depenen del seuMinisteri i que encara no coneixia. Vacomençar pel de Po-blet, a instància d’enJosep Andreu, parla-mentari de Montblanc,i que també era presenta l’acte d’avui. Va sercomplimentada pels PP.Abat i Prior. Primera-ment visità la novaHostatgeria, acom-panyada pel responsa-ble de NECSO, l’em-presa constructora, ique és l’obra en la "quetambién estamos apor-tando nuestro granito
VISITA DE LA MINISTRA DE L'HABITATGEde arena" (així ho féu constar al text escrital "Llibre d’Honor" de la Comunitat), i quees va comprometre a acabar. Després visitàpart del Monestir (atri, claustre gran, anticclaustret de novicis), camí del menjadoron dinà en la intimitat amb el pare Abat iel petit grup d’acompanyants. Seguí des-prés per la biblioteca, sala capitular,església amb els panteons reials i el retaule;
pujà al sobre-claustreon veié el dormitorigran, la sala de l’abatCopons, el Museu dela Restauració, i la bo-dega. I aquí va finalit-zar la seva estada en-tre nosaltres. Haviaarribat a les 12 i escaig,més tard del que esta-va previst, perquès’havien perdut pelcamí. Abandonava elmonestir a quarts decinc de la tarda.
67
Aquestes paraules tan clares, en laprofessió solemne, les cantes tresvegades. És com una mena d’insis-
tència, almenys per a mi així ho va ser o,millor dit, ho és. Unes paraules que ensporten pels camins del nostre interior, uninterior que des del cor suplica a Déumateix que ens accepti tal com som. Quen’és de gran això, que la teva misèria siguiacceptada per la misericòrdia divina!
Que n’és d’agradable el camí del quiconfia en el Senyor! A qui li pot fer por?De què pot tenir por? El qui confia en elSenyor mai no caurà i, si cau, sap que noha de desesperar mai de la misericòrdiade Déu.
Un dia vaig sentir dir a un monjo quejo havia crescut a l’ombra del monestir.Us puc dir que no anava gaire desen-caminat. Perquè, d’adult, puc ben bé dirque la meva recerca de Déu l’he fetaassegut a l’ombra del monestir. Pobletsempre ha estat un lloc de referència enl’entramat dels carrers de la meva vida.
Ara, mai no hauria pensat que es podiagaudir tant de la vida com a monjo—avançant en la vida monàstica i en la fe,s’eixampla el cor i es corre per la via dels
manaments de Déu en la inefable dolcesa del’amor (RB Pròleg 49)— sentin-te estimatabsolutament per Déu mateix i pels
germans i adonant-te que tu no pots feraltra cosa que correspondre a aquest do.Do que de "bo hem de progressar a millor"com dirien els pares cistercencs.
La professió solemne no és cap meta,és un camí de vida vers Déu, és unaprofundiment en la mateixa vida que Déut’ha donat. És saber fer silenci per escol-tar les prescripcions del mestre (RB Pròleg1). Saber, adquirir la saviesa del cor, del’interior, per assaborir Déu. No ante-posant res absolutament al Crist (RB72,11), que implica la pràctica de la caritatfraterna, estimar els germans i el proïsmeque ens interpel·la.
REBEU-ME SENYOR COM VAUPROMETRE I VIURÉ, QUE NO VEGI
DEFRAUDADA LA MEVA ESPERANÇA
67
Foto
: Arx
iu P
oblet
.
68
El monjo té la responsabilitat de pregarper tot el món. En la pregària les nostresllàgrimes haurien de caure tan intenses quepoguessin assaonar la terra i donar alimentnutritiu per fer germinar les llavors dis-perses, els qui cerquen Déu i no el troben.Mentre el nostre prec davalla ambllàgrimes als peus, la nostra ànima canviai el nostre interior exhala perfums coml’encens que puja cap al cel. El goig de lapregària puja com un aroma agradable ala presència de Déu mateix. És la bellesade la pregària comunitària.
La bellesa és font de salvació, nodiguem la bellesa de la vida autèntica. Vida
autèntica de monjo, vida autèntica de laic,perquè cadascú en la seva vocació ha deviure-la el més autènticament possible.Vull dir amb això que cadascú en la sevasituació vivencial ha d’intentar aprofundirla seva vida al màxim, ha de poder cantar:
rebeu-me Senyor com vau prometre i viuré,que no vegi defraudada la meva esperançaPerquè tots hem de posar la confiança
en el Senyor i així segur que no veuremdefraudada la nostra esperança. Crecsincerament que això és vida.
Rafael Barrué
IN MEMORIAMLuis Monreal Tejada
Había nacido en Zaragoza en el año1912 y se hizo historiador del Arte, licen-ciándose más tarde (1932). Durante laguerra civil actuó en el Servicio Militarde Recuperación Artística, protagonista enprimer plano de la operación de salvaguar-da o de recuperación del patrimonio ar-tístico que las tropas del general Francoiban hallando a medida que las tropas re-publicanas se retiraban. En 1939 se con-virtió en Comisario del Servicio de De-fensa del Patrimonio Artístico Nacionalde toda la zona de Levante y, por lo tan-to, tuvo una actuación importante en larestauración de nuestro monasterio dePoblet. Y no sólo en el aspecto del monu-mento, sino con ayuda también a los nue-vos monjes restauradores del Cenobio, aquienes recogía en las terminales de sullegada y traía hasta Poblet, y con otrasactuaciones. En un palco y en un interva-lo del Liceo, planeó con don FelipeBertrán y Güell la creación de la que lue-go sería la Hermandad de Bienhechoresdel Monasterio de Poblet. Se volcó tam-bién en las obras de restauración de laCatedral de Vic y organizó importantesexposiciones. Colaboró con Martí de
Riquer en la obra Els castells medievals deCatalunya, dedicándose a la divulgaciónmediante conferen-cias, opúsculos y ar-tículos en las revis-tas "Goya", "SanJorge", etc. Ingresóen la Academia delas Buenas Letrascon la ponencia In-geniería militar en lasCrónicas catalanas(en 1971). En 1999publicó el libro Artey Guerra Civil, en elque explicó toda suactuación en lacontienda, con uncapítulo especialdedicado a Poblet;de la obra -porsu interés- se hizorecensión en estarevista (núm. 6, jul.2003, pp. 71-72). Ha sido la última per-sona en desaparecer de todas las que par-ticiparon en la restauración de Poblet,después de haberlo hecho recientementeel abad Rosavini en diciembre de 2004(véase su necrológica en el núm. 10, jul.2005, p. 63). Que el Señor le tenga en sugloria.
69
El cap de setmana del 30 de setembre, l’1i 2 d’octubre del 2005 es van celebrar lesJornades Europees de Patrimoni a Catalunya.Aquesta és una iniciativa impulsada pelConsell d’Europa i la Unió Europea des del’any 1991 amb el lema "Europa, un patrimonicomú". A Catalunya aquestes jornadesconstitueixen un referent entorn del qualciutats i viles, tant des del sector privat compúblic, promouen activitats per a la difusió
d’un patrimoni mil·le-nari. L’entitat "Ruta delCister" del Consell Co-marcal s’hi ha volgut su-mar. Amb aquesta fi-nalitat s’han dissenyatuna sèrie d’activitats en-torn de l’arquitecturapopular de tres comar-ques: la de l’Urgell (perVallbona de les Mon-ges), la de la Conca deBarberà (per Poblet,Montblanc i SantaColoma de Queralt) i
ELS POUS DE GEL
La primera dona que va rebre la medalla de membre de la Germandatva ser na Maria Costa i Ugeda. El dia 2 de desembre del 2002 el pareabat Alegre acompanyat dels pares i monjos Alexandre i Jesús i delsecretari i tresorer de la Germandat li va imposar la medalla a casa sevad’on ja no sortia a causa de la malaltia. Hi van assistir també el senyor Vilarrubias, com a antic secretari dela Germandat, i la seva esposa. Va ser durant la seva època que la senyoraMaria Costa es va incorporar voluntàriament i amb generositat a lasecretaria de la Germandat on va treballar entre 1952 i 1978. Després,desinteressadament, hi va continuar col·laborant durant molts anys. Na Maria Costa havia nascut a Barcelona l’any 1918 i va ser batejadaa la catedral, com a ella li agradava recordar. Acabat el batxillerat, cursàmagisteri i després prosseguí els estudis de bibliotecària. El 1941 va
guanyar oposicions com a funcionària a la Diputació de Barcelona onva arribar a ser Cap de Negociat. Aquests quaranta anys de dedicació generosa, esperit deservei, sempre somrient i amb il·lusió, és el que es va voler agrair i premiar. Morí el 16 d’a-gost del 2004. Descansi en pau.
IN MEMORIAMMaria Costa i Ugeda
l’Alt Camp (per Santes Creus). En concret,per a La Conca, s’ha impulsat el coneixementdels "pous del gel" del Monestir de Poblet,de la Pena i de la Pasquala de Montblanc.L’objectiu d’aquest itinerari era difondreaquesta indústria tradicional, avui desa-pareguda. També es va aprofitar l’itinerari perles muntanyes de Prades per fer conèixeraltres aprofitaments d’aquest entorn natural.Les visites van ser comentades per espe-cialistes en cadascun dels indrets visitats. Escomençà per Poblet, on a les 10 h. es féu larecepció i lliurament de material per l’Oficinade Turisme del Monestir de Poblet. Segui-dament, i a la capella de sant Jordi, en JosepM. Grau i Pujol, explicà aquesta indústriatradicional a la Conca. I a les 11 h. es féu lavisita comentada del pou de gel del monestirde Poblet, situat sota l’era pel pare Jesús M.Oliver i Sales. Després s’anà al de la Pasqualai més tard a les restes del pou de gel de laPena (Vimbodí), que antigament havia estatpropietat del monestir de Poblet. A SantaColoma s’explicaren els molins fariners delGaià. I a Montblanc els tallers de ceràmica.
Francesc M. Tulla
70
Parlaments inicials
L’Acte va ser inaugurat pel Rev. P. Abatde Poblet, Dom Josep Alegre i Vilas, elqual, posteriorment, cedí la paraula alMolt Honorable Sr. Pasqual Maragall,President de la Generalitat de Catalunya.
El Molt Honorable President va cla-mar per una Europa més pròxima, per unnou moment europeu a l’alçada dels reptesque se li imposen. Va presentar el senyorRomano Prodi, tot subratllant que és ellqui ha realitzat l’ampliació de la Unió als25 països actuals, qui ha obert les portesa Turquia i qui ha contribuït eficaçment atot el debat constitucional actual. Totseguit, el Molt Honorable Sr. Presidentva invitar al P.Abat a convocar a Pobletuna reunió dels Presidents autonòmics deles regions de l’antiga Corona d’Aragó.
El passat 22 d’octubre la Fundació Poblet que presideix el Dr. Bricall vaconvocar la segona jornada sobre el significat d’Europa i la tradició del Cister. Enaquesta ocasió el tema va ser "El lent camí de la institucionalització europea". Laconferència principal va ser dictada pel senyor Romano Prodi. Fra Lluc M.Torcal, monjo de Poblet, en fa la crònica.
EUROPA I TRADICIÓ DEL CISTER
A continuació va intervenir el Dr.Bricall, president de la Fundació Poblet,per agrair la presència del Sr. RomanoProdi a Poblet i va recordar als presentsl’ordre del dia d’aquesta jornada d’estudi.Després de fer una breu ressenyabiogràfica del conferenciant es va iniciarl’exposició del professor Prodi titulada "Ellent camí de la institucionalització euro-pea".
Intervenció de Romano Prodi
Segons va dir, la intenció del professorProdi, consistia a analitzar l’estat de lainstitucionalització europea. Va voler par-lar dels darrers anys per poder construiruna idea d’allò que pot esdevenir-se en elfutur d’Europa després del "no" francès i
Foto
: BED
MA
R.
Participants en la segona Jornada d'Estudi de la "Fundació Poblet". D'esquerra a dreta, el senyor Lluís Foix, elmolt honorable president de la Generalitat, senyor Pasqual Maragall, el P. Abat de Poblet, el professor Romano
Prodi i el doctor Bricall, president de la Fundació.
71
holandès al referèndum sobre laConstitució europea.
Tot presentant el desenvolupament deles institucions europees, va observar queel moment actual ha estat el mésimportant de la història constitucionalrecent. Des de l’any 1957 fins a la caigudadel mur de Berlín (1989), el sistemacomunitari s’ha desenvolupat empíri-cament, amb codificacions successives,sense una construcció unitària. Elsesdeveniments de l’any 1989-caiguda del mur de Berlín-demanaren un canvi de tra-jectòria: calia, per tal d’evitarla inestabilitat de mitja partdel continent, caminar vers launificació europea. En aquellstemps es van celebrar quatreconferències intergover-namentals i es van elaborarquatre tractats importants. Vaser un període de granactivitat. Malgrat tot, la res-posta institucional no va es-tar a l’altura dels esdeveni-ments. D’aleshores ençà s’hasentit la mancança d’una po-
lítica extracomunitària comuna.
L’ampliació unificant d’Europa s’em-marca dins d’un projecte d’institu-cionalització de tot el continent. Aquestva ser precisament el somni del francèsRobert Schumann (el qual va ser quirealitzà la primera unificació amb lafinalitat de conservar la pau i evitar novesguerres entre estats europeus).
Un aspecte important que ens ha dutla institucionalització ha estat, segons
Foto
: BED
MA
R.
Foto
: BED
MA
R.
El pianista Ramon Coll va cloure la jornada amb un virtuós concert a l'església abacial.
Un moment de les sessions de la Jornada a la Sala dels Cups.
72
l’opinió del conferenciant, l’augment del’autonomia regional: la convivència dediverses realitats a Europa és ja un fet. Enla unitat Europa assumeix la diversitat. Elspaïsos balcànics representen, des d’aquestpunt de vista, el gran desafiament del futurde la unificació europea, la solució delsproblemes dels quals només pot aconse-guir-se des del marc més ample del’Europa unida. El Sr. Prodi va recordarque la unificació, malgrat les aparences,només ha sobrepassat en un 1% elspressupostos previstos.
Per tal d’afavorir el procés unificador id’identitat europea resulta molt necessàriala política d’anells d’amics o de bonveïnatge. Això significa l’establimentd’acords amb els països veïns en vistes ala màxima col·laboració en tots els campsinstitucionals, llevat d’una possiblepresència parlamentària. Des d’aquestpunt de vista, l’àrea mediterrània té un rolcentral en el procés unificador: ha de con-vertir-se en una àrea de pau.
Després del "no" a la constitució calun canvi en la política per al Mediterrani,ja iniciat a Barcelona, però encarainsuficient. La fundació cultural amb seua Alexandria i la possible creació d’unbanc del Mediterrani ajudarien a fer de laregió un centre mundial, la qual ja té unpes específic important gràcies alcreixement i desenvolupament d’Àsia. Siaixò s’aconsegueix, el món deixarà de sermonopolar per esdevenir multipolar. Uneuro fort també ajudaria a consolidaraquesta nova visó del món. Malgrat el"no" a la constitució no som pas ara en unmoment de paràlisi institucional.
Aquest "no", però, sí que ens obliga aestablir un llarg procés de reflexió. Enopinió del Professor, el "no" a la cons-titució, no ha estat tant un refús al textquant una manifestació de la por quetenen els ciutadans europeus (especial-ment de classe mitjana) a l’ampliació, perla manca de seguretat que aquesta potcomportar. Hi ha, doncs, por al futur. El
Foto
: BED
MA
R.
Romano Prodi, entre el P. Abat i el president de la Germandat, senyor Antoni Garrell, tot visitant elclaustre del monestir.
73
text, però, també ha rebut un "no" pelcompromís que aquest representa entreuna visió europea de lliure mercat(britànica) i una visió més comunitària iinstitucional (continental). Des d’un puntde vista parlamentari convé continuar eldebat i no deixar que s’adormi. Cal queels governs continuïn treballant.
Europa és indispensable en el noumón, però com a Europa global. Lesnacions en si, en el nou món, ja no tindrancap paper, anàlogament al que succeí ambels països italians després del desco-briment d’Amèrica. El "no" obliga a unaevolució lenta del procés unificador, però
no pas a l’estancament. El mediterrani téuna posició estratègica per al futur.
El debat
En el debat que va tenir lloc acontinuació, les preguntes van insistir so-bre el problema de la por en el rebuig alprocés unificador i en quina mesura elsproblemes nacionals i els egoismes podendisminuir la marxa d’aquest procés. En la
seva resposta, el Sr. Prodi va lamentar queno s’hagi dut a terme un referèndumd’abast europeu, com hauria volgut ell, iha subratllat que seran els nous desa-fiaments de la història, com ara una grancrisi, els que tiraran endavant el procésd’unificació.
La jornada va continuar amb una taularodona sobre "Europa des de l’Àfrica"moderat pel periodista Sr. Lluís Foix. ElSr. Foix va informar que la FundacióPoblet ha volgut fer una reflexió de comes veu Europa des de l’Àfrica, tot assenya-lant alhora que molts dels problemesafricans tenen el seu origen en la colo-
nització. Va iniciar la taularodona el Sr. Eusebi Víctor deMoçambic, el qual va matisarque, malgrat els problemes,Europa també ha donat aÀfrica una forma de viure nonomés econòmica. Va notartambé la necessitat que téÀfrica d’Europa per assolir lapau. El Sr. Bru Rovira, perio-dista molt coneixedor delmón africà, va assenyalar quevivim cada vegada més ladivisió. Va advertir que elspaïsos africans tenen moltsrecursos però alhora gransconflictes, que de fet no inte-ressen massa als altres països.Finalment, el Sr. Parfait,camerunès, es va preguntarquè es pot fer per pal·liaraquesta situació i va explicarles activitats de la fundació
ETNIA, d’àmbit panafricà.
Després del lunch distès al celler delMonestir i la visita al Cenobi, la jornadava acabar amb una fantàstica vetllada depiano a càrrec del virtuós mestre RamonColl.
Lluc M. Torcal
Foto
: BED
MA
R.
El senyor Romano Prodi, el prior del monestir, P. Tulla, la senyoraFlàvia, esposa del professor Prodi i el doctor Bricall en el claustre del
monestir.
74
EL XXIII CAPÍTOL GENERALORDINARI DE L'ORDE CISTERCENC
El Capítol General, ordinàriamentconvocat cada cinc anys, és, salvadal’autonomia legítima de les Congregacionsi dels monestirs, la suprema autoritat delnostre Orde perquè n’és l’òrgan centrallegislatiu, judicial i de deliberació fraterna(CO, art. 52).
Qui assisteix al Capítol General?El Capítol General el componen l’Abat
General de l’Orde, el Procurador Gene-ral, els Abats Presi-dents, els Abats i lesAbadesses així com elsPriors o Priores con-ventuals o adminis-tradors (que, com elsabats, són superiorsmajors). A més, cadaCongregació envia alCapítol un o més de-legats, en funció delnombre de membresde la Congregació,escollits pels seusmonjos i monges. Elsmonestirs directamentincorporats a l’Ordeenvien al Capítol, amés del seu superiormajor, un delegat pera tots ells. També as-sisteixen al CapítolGeneral, segons la matèria de què tracti,un nombre indeterminat d’experts i perits,els quals, però, no tenen vot deliberatiu.A tots aquests cal afegir el grup d’ajudantsi col·laboradors que han format elsecretariat del Capítol, tant en la seva fase
De l'1 al 12 de setembre passat, l’Orde Cistercenc va celebrar a Roma el seuCapítol General Ordinari, el XXIII després de la Revolució Francesa. Va actuar-hide secretari Fra Lluc M. Torcal, monjo de Poblet, el qual se’n fa ressò en la crònicasegüent.
de preparació com durant la sevacelebració.
Les competències del Capítol GeneralL’activitat del Capítol General es con-
creta en lleis i decrets que obliguen totl’Orde, llevat del cas que vagin en contrad’una finalitat especial d’una de lescongregacions o d’un dels monestirs quel’integren. En aquest sentit queda ple-nament respectada l’autonomia legítima de
les congregacions o dels monestirs (CO,art. 53).
És, doncs, tasca pròpia del Capítoll’establiment de les lleis que obliguin totl’Orde i la promulgació d’estatuts. Unatasca central del Capítol és l’elecció, en
Benet XVI saludant el P. Abat de Poblet en un moment de l'audiència.
75
principi cada deu anys, de l’Abat Generalde l’Orde i, cada cinc, la del seu Procura-dor General. El Capítol d’enguany eraelectiu. Hi van ser reelegits tant el Procu-rador General, Rev. P. Meinard Tomann,del monestir austríac de Heiligenkreuz,com l’Abat General, Revm. P. Abat MaurEsteva, abat que fou del Monestir dePoblet.
Altres competències del Capítol Gene-ral són l’elecció dels pares i mares sinodals,la dels consellers i conselleres de l’AbatGeneral, la dels membres de la comissióque ha d’examinar les diverses Cons-titucions de l’Orde i els canvis que s’hivulguin realitzar abans de ser presentadesa la Santa Seu per a la seva aprovació. Totesaquestes eleccions van ser regularmentrealitzades i l’Orde disposa d’uns òrgansde govern rejovenits.
També correspon al Capítol la facultatd’erigir o agregar a l’Orde una novaCongregació, de consentir la unió de dueso més Congregacions o bé de permetre lasupressió d’una Congregació, abans dedemanar-la a la Santa Seu. El Capítoltambé té potestat per instituir una festanova d’algun sant i per aprovar l’estructuradels ritus comuns.
En relació a la litúrgia, el Capítol Ge-neral va decidir la supressió de l’antigacomissió litúrgica de l’Orde, encarregadaespecialment de la realització del Directorilitúrgic, i l’ha transformada en un secre-tariat que podrà treballar de manera mésàgil i eficaç, amb l’ajut indispensable delsnous mitjans de comunicació.
L’ordre del dia del Capítol, així com elstemes que cal tractar-hi, són proposats peruna comissió preparatòria sota la tutela del’Abat General. Aquest darrer és qui, ambsuficient antelació, convoca el Capítolamb una carta de convocatòria conegudaamb el seu nom llatí d’Indictio. El darrerCapítol va ser convocat el dia de lasolemnitat dels sants Pares Fundadors delCister, el 26 de gener de 2005. Si elCapítol de l’any 2000 tenia com a punt dereflexió central la identitat cistercenca, el
seu aprofundiment i la seva afirmació,aquest darrer capítol, seguint la lògica del’anterior, ha tingut com a marc general elproblema de la vocació monàstica i,especialment, la seva promoció entre elsjoves. Aquest marc general s’ha especificatde diverses maneres, de forma que la cartade convocació ha dividit els temes ques’havien de tractar durant el Capítol endiverses àrees.
Els temes tractats en el Capítol Ge-neral
Un dels primers temes tractats pelCapítol va estar constituït per les relacionsdels abats presidents sobre l’estat de lesrespectives Congregacions. En aquestdarrer Capítol s’introduí una novetat enles relacions dels abats presidents. Enefecte, cada relació oral va ser precedidad’una presentació digital (imatge i so) delsmonestirs que formen cada Congregacióon es donaven a conèixer les sevesactivitats, s’informava del desenvo-lupament de la jornada i, sobretot, esmostraven les meravelles artístiques iarquitectòniques que embelleixen elsmonestirs del nostre Orde. Va ser una ini-ciativa molt ben acollida pels membres delCapítol.
Una altra sèrie de ponències relacio-nades van ser les de temàtica jurídica. Atèsel marc general del Capítol, el problemade la vocació, no ens ha d’estranyar queels temes jurídics toquessin d’alguna ma-nera aquesta qüestió. Es parlà, doncs, deles noves realitats emergents a la perifèriade l’Orde, com són les associasions defidels que tenen el propòsit d’esdevenir unmonestir cistercenc; es tractà del proble-ma de les reduccions de les cases que vanperdent els seus membres i de les sempretristes supressions de monestirs. Al mateixtemps, el Capítol ha creat una comissióque ajudi a regular totes les associacionsde familiars, amics i laics vinculats al Mo-nestir, com és ara la Germandat de Poblet.Es va constatar que es tracta d’un fenomencreixent arreu. Altres qüestions tractadesde caràcter jurídic van ser la creació d’una
76
comissió per redactar un estatut per a lesvisites canòniques, en vistes a milloraraquesta antiga institució cistercenca, ialguns problemes relacionats amb el votde pobresa.
El plat fort de les relacions va ser, però,de caràcter doctrinal. El P. Ugo Vanni,jesuïta, professor al Pontifici Institut Bíblicde Roma, va il·luminar els participants delCapítol amb la seva intervenció sobre elsfonaments teològico-bíblics de la vidaconsagrada. L’antic Abat Primat delsbenedictins i bisbe emèrit d’Augsburg, Dr.Viktor Dammertz, va intervenir al Capítolper parlar del magisteri de l’Abat en la sevafunció d’ensenyar, especialment l’ensenya-ment de la Regla, comparant-lo amb elmagisteri episcopal. Hi va haver una altrarelació molt interessant sobre la formaciópermanent entesa com estat permanent deformació a càrrec del P. Amadeo Cencini.El Dr. Joan Estruch, professor de laUniversitat Autònoma de Barcelona, vaimpartir una conferència, acabada amb ungenerós debat, sobre nocions de sociologiaútils per a la formació i la convivència engrups reduïts i compactes com ho pot seruna comunitat monàstica. També convéesmentar la ponència que, sobre el"Magisteri de l’Església en consonànciaamb les fonts de la nostra vida", féu elprofessor milanès Innos Biffi. La sèrie deconferències doctrinals quedà coronadaamb la que va pronunciar el P. Dr. KarlWallner, monjo del monestir de Heili-genkreuz a Àustria, sobre la pastoral vo-cacional, que recollia el treball fet enaquests darrers anys amb motiu de lapublicació del Missatge sobre la Pastoralvocacional. L’aprofundiment i l’enfor-timent de la nostra identitat monàstica icistercenca realitzat des del darrer CapítolGeneral de l’any 2000, dóna una basesòlida perquè el treball vocacional engegatamb aquest nou capítol sigui fructuós iautèntic.
Altres moments i activitats del CapítolGeneral
A part les intenses sessions de treball,
el Capítol General tingué altres momentsen els quals els participants poguerenaugmentar el mutu coneixement i compar-tir la seva experiència de vida monàstica.Naturalment el moment central va ser lacelebració conjunta de l’Eucaristia diària il’oració comunitària de la Litúrgia de lesHores, celebrades amb molta dignitat. Lapossibilitat de poder pregar junts ambtranquil·litat va ser un dels fets més benvalorats d’aquest Capítol General.
Els capitulars van poder compartir lesseves vides en les diverses visites i sortidesque es van programar durant el Capítol.El primer dia es va visitar la Casa Generalde l’Orde, totalment renovada durantl’anterior generalat, on foren acollits iservits pels estudiants de formaciómonàstica. La missa votiva de l’EsperitSant, celebrada amb molta unció, va ini-ciar la jornada i el mateix Capítol. Eldiumenge 11 de setembre, el Capítol vaanar d’excursió al monestir cistercenc deCasamari on la comunitat ens rebéliteralment com a Crist mateix. A la tardavisitàrem la comunitat cistercenca de lesmonges d’Anagni. Un altre d’aquestsmoments que tots recordaran va ser laparticipació a l’audiència general deldimecres amb el nou sant Pare, Benet XVI.Els organitzadors reservaren un lloc espe-cial per als capitulars als quals s’uniren elsestudiants del curs, estrenyent així elsvincles d’unió entre les dues generacionsde monjos i entre tots i la seu romana. Elsant Pare saludà personalment alguns delsabats i abadesses presents, entre ells l’Abatde Poblet, com es pot veure en la fotografiaque acompanya aquesta crònica.
El Capítol s’acabà el dia 12 de setembre.Les seves actes estan en via de publicació.Ara, però, ens queda el més important:continuar treballant perquè els nostresmonestirs, amb una identitat enfortida iconsolidada, siguin atraients per a lesnoves generacions d’homes i dones que s’hiapropen. Déu ens hi ajudi!
Lluc M. Torcal
77
Les primeres Jornades sobre el "Boscde Poblet", en commemoració delvintè aniversari de la creació del
Paratge Natural d’Interès Nacional(PNIN) de Poblet, van tenir lloc els dies12 i 13 de novembre del 2004. Lessegones Jornades estan previstes per alsdies 17 i 18 de novembre del 2006 ambel tema "Els límits de la pressió humanaen el medi natural". La crònica de lesprimeres es va publicar en aquesta mateixarevista, en el núm. 10 (juliol del 2005;pàgs. 67-69; hi apareixia la meva signatu-ra, perquè l’autèntic cronista no ho vavoler signar). Aquí es presenta lapublicació, que engloba tots el treballsexposats en la Jornada.
Interessa destacar que Poblet, abans dela creació del seu entorn com a PNIN, no
tenia protecció legal per fer front a leseventuals urbanitzacions que per aquellstemps es proposaven (hi va haver un al-calde que, com a argument i reclam,proposava construir fins a les murallesmateixes del monestir). Poblet va tenirdiversos intents d’ordenar l’entorn delmonestir (van ser exposats en el núm. 4d’aquesta revista, pàg. 27) que no vanreeixir i només es mantenia el de la zonasemirural o "anell verd", aprovat el 1964.Cal aplaudir, doncs, el PNIN, la JuntaRectora i tot el treball de vetlla per evitarla degradació del marc natural que envoltael Cenobi i conservar el territori. I ben-vingudes també les empreses vitivinícolesque han rodejat de ceps i verdor els en-torns de Poblet, una manera elegant ipràctica alhora de conservar el lloc.
Francesc M. Tulla
ACTES DE LES PRIMERESJORNADES SOBRE EL BOSC
DE POBLETDel règim senyorial a la gestió públicaR
ESSEN
YES
78
Tenim a les mansuna bona eina detreball per als estu-diosos del monestirde Poblet i tambéper a aquelles perso-nes interessades aconèixer els petitsdetalls de la vida dela comunitat en unperíode particular-ment interessantcom ho fou el ques’escola entre finalsdel segle XVI i la ter-cera part del XVII.Aquest període con-templà l’entrada dePoblet en la Congre-gació Cistercenca dela Corona d’Aragóamb tot el que aixòrepresentà per a la seva vida i que proudesagradava el P. Vallespinosa, arxiver delmonestir i, com a tal, preocupat perquèarribés fins a nosaltres tota la docu-mentació possible. Gràcies al seu esforçtenim avui aquestes llistes de monjosprofessos des de l’any 1481 fins al 1638,any probable de la mort del P. Valles-pinosa, el qual va acabar demanant al seusuccessor en el càrrec que continués laseva feina, cosa que malauradament no
MANUALS CRONOLÒGICSLibri de Receptis
Fra Joan Vallespinosa
es va dur a terme.
No hi ha dubteque el P. AlexandreMasoliver ha fet unbon treball amb l’e-dició d’aquest ma-nuscrit, ara ja a l’a-bast de tothom, edi-ció que ve acom-panyada d’una do-cumentada intro-ducció, cosa queens permet conèi-xer, i en certa mane-ra també estimar, elP. Vallespinosa. Lapublicació es com-pleta amb una bonabibliografia i unsíndexs molt com-plets.
La col·lecció Scriptorium Populeti arri-ba així al seu volum divuitè. Des d’aquí lidesitgem una prolífica i qualitativacontinuació perque els temes relacionatsamb el monestir encara són una fontd'investigació a la qual són convidats aparticipar els germans i amics de Poblet.
Jesús M. Oliver
79
PETITA HISTÒRIA DELMONESTIR DE POBLET
Jesús M. OliverIl·lustracions de Pilarín Bayés
El P. Jesús M. Oliver és un profund idocumentat coneixedor de la història del’abadia de Poblet, història que ha tractat,estudiat, descrit i publicat mantesvegades. El que no s’havia fet encara eraun resum escarit de tots els fets icircumstàncies que envoltenl’antiga i extraordinària històriadel monestir. Tasca veritablementcomplicada, car concentrar enunes poques pàgines tot el doll desuccessos i esdeveniments queenvolten la complicada històriadel monestir, vol molta expe-riència i tacte per tal de dir el quecal dir i no oblidar cap citadestacable.
El pare Jesús ha resolt el pro-blema amb justesa i elegància id’aquesta manera el lector té a lesmans una obra històrica i literàriade total precisió i agradable lec-tura. El seu estil és planer ientenedor, la qual cosa fa quesaviesa i erudició es llegeixin comun conte de fades.
A més l’autor del text hacomptat amb la valuosa aportacióde les il·lustracions, els dibuixosacolorits de Pilarín Bayés, fetsamb gràcia i ingenuïtat tal comcal en una obra destinada tant als infantscom als estudiosos de Poblet.
Aquesta barreja de rigor històric id’encantadora presència de dibuixos debrillant color i excel·lent composició fand’allò més agradosa la lectura del text i la
contemplació de les il·lustracions plenesde vida i sentiment.
El llibre ha comptat per a la sevapublicació amb l’editorial Mediterràniaque ha dut a terme amb eficiència i bon
gust la seva tasca. El paper és de qualitat,la maquetació és perfecta, la impressió ésmolt bona i la composició resultaextremadament elegant.
Joan Bassegoda
80
LA PÀGINA WEB DE L'ORDECISTERCENC: http://www.ocist.org
Les noves tecnologies posen a l'abast de tothom moltíssima informació. Per alslectors d'aquesta revista és particularment interessant el web de l'orde cistercenc. Ensels presenta Octavi Vilà.
L’Orde Cistercenc està estructurat encongregacions i es regeix pel Capítol Gene-ral, pel Sínode de l’Orde i per l’Abat Gene-ral amb el seu Consell (Constitucions de l’OrdeCistercenc, art. 6). L’Abat General, que des del’any 1995 és dom Maur Esteva, resideix a
Roma, a la Casa General de l’Orde. Aquestaposa a l’abast dels internautes la seva pàginaweb. Hi trobem en primer lloc un seguitd’informacions relacionades amb l’OrdeCistercenc: una relació dels monestirs del’Orde, les notícies de les comunitats(professions, eleccions, etc.), els documentsque fan referència a la funció del Procura-dor General ("per als afers que s’han de tra-mitar a Roma davant la Santa Seu, el Capítolgeneral, d’acord amb l’art. 65, 3, diputa elProcurador General de l’Orde. Ell també ges-tiona els assumptes de cada una de les Con-gregacions davant la Santa Seu", Constitucionsde l’Orde Cistercenc, Art. 101) i el necrologidels monestirs.
Un apartat important és el que fareferència a l’activitat que porta a termel’Orde a Roma: Capítol General, Sínode,cursos de formació, etc; de tot això el webde l’Orde Cistercenc en dóna notícia. Tambépodem fer una visita virtual a la Casa Gene-
ral (especialment a la capella remodelada alllarg dels anys 2004 i 2005 i on es pot aracontemplar un meravellós retaule del brasilerClaudio Pastro). Es pot accedir a textosfonamentals de l’Orde com ara la Regla desant Benet o l’interessant text "A l’Escola delservei del Senyor" (anomenat catecisme cister-cenc).
Darrerament s’ha incorporat un accés al’edició francesa de l’obra de sant Bernat, forçainteressant, i un resum de textos dels parescistercencs. Cal destacar que gran partd’aquestes aportacions són el fruit de la tascadels participants en els cursos de formació ique l’Orde posa a l’abast de tots.
A més de la possibilitat d’accedir a imatgesdels diferents monestirs o comprar llibres odiscs compactes, en l’apartat dels links oenllaços podem trobar la Santa Seu, l’OCSO(Orde Cistercenc de l’Estreta Observança) il’OSB (Orde de sant Benet).
Per a tots els interessats en el móncistercenc la visita a aquest web es fa impres-cindible.
Octavi Vilà
DÉU
A L
A X
AR
XA
NOVA WEB DE POBLETwww.abadia-poblet.org
![societat i medi ambient [Modo de compatibilidad] · •Sismes o terratrèmols • Els terratrèmols poden provocar grans danys materials i personals si afecten zones poblades. •](https://img.pdfslide.net/doc/110x75/5c65c04c09d3f28c6e8d4484/societat-i-medi-ambient-modo-de-compatibilidad-sismes-o-terratremols-.jpg)
