UD Ecologia 2n ESO

Unitat Didàctica per a 2on de la ESO

Biologia - Ecologia - L'ecosistema

2015 - 2016

2

ÍNDEX

Presentació 4

Programació:

1. Introducció 5

2. Contexts d'aprenentatge i d'aplicació 5

3. Treball per competències 5

4. Objectius d'aprenentatge 7

5. Continguts 8

6. Consideracions al voltant dels continguts 9

7. Seqüència d'activitats 11

8. Criteris generals d'atenció a la diversitat 26

9. Criteris generals d'avaluació 26

10. Connexió amb altres matèries 27

Material de suport per a l'alumnat

Sessió 1:

a) Notícies 28

b) Qüestionari inicial 33

c) Biòtops 34

d) Fitxes éssers vius de cada ecosistema 39

Sessió 2:

a) Analogia de la xarxa tròfica 59

Sessió 3:

a) Qüestionari de suport per l’alumnat 60

Sessió 4:

a) Joc 1 61



2015 - 2016

3

Sessió 5:

a) Joc 2 69

b) Esquema de suport amb taula resultats dels dos jocs 71

Sessió 6:

a) Notícia de bioacumulació 73

b) Notícia Minamata i qüestionari 74

Sessió 7:

a) Carta de WWF 77

b) Rúbrica 80

c) Activitat final 83

Sessió 9:

a) Exercici final d'aplicabilitat en un nou ecosistema 88

4. Material de suport pel docent

Sessió 1:

a) Notícia papallona monarca 91

b) Biòtop papallona monarca 92

c) Fitxes papallona monarca (ecosistema model) 93

Sessió 4-5:

a) Graella resolta dels 2 jocs de taula 97

Sessió 6:

a) Criteris de correcció del qüestionari de Minamata 98

Sessió 7:

a) Xarxes tròfiques de suport per l'elaboració del text justificatiu 99

b) Mapa conceptual final 105

Sessió 9:

a) Activitat final d'aplicació 106



2015 - 2016

4

Presentació

La següent unitat didàctica va encarada a una classe de segon de la ESO de Biologia i Geologia a

l’Escola Pia Sant Antoni de Barcelona.

Aquesta unitat didàctica pretén abordar conceptes d’ecologia, tractant-los amb els alumnes a través

de notícies d’animals en perill d’extinció. Aquestes notícies serviran de fil conductor al llarg de les

sessions plantejades per tal l’alumnat vagi realitzant activitats i integrant els diferents conceptes a la

seva pròpia xarxa d’idees.

Així un cop finalitzada la unitat didàctica, els alumnes hauran construït el seu propi model

d'ecosistema al llarg de les 9 sessions plantejades. La construcció d'aquest model, els facilitarà la

visualització de les components de l'ecosistema, fent referència a biòtop, biocenosi i les relacions

que tenen lloc entre diferents éssers vius i entre els éssers vius i l'entorn. I, a més a més, hauran

interioritzat també la bioacumulació que té lloc en tot ecosistema.

El fet de plantejar aquesta unitat didàctica de manera contextualitzada a través de les notícies pot

provocar que els alumnes perdin de vista la intencionalitat de la unitat didàctica i que se centrin en

els detalls perdent de vista els conceptes importants. Per tal que això no passi, a l’hora de dissenyar

la unitat didàctica hem previst espais en els que com a professores farem a mode d’exemple el

mateix que demanem als alumnes a través d’una notícia extra. D’aquesta manera l’alumnat podrà

veure que és el que demanem d’ells clarament i hi haurà menys probabilitats de que es perdin.

A més a més, un altre dels perills de treballar amb un context és que els alumnes perdin el fil i no

vegin la connexió dels conceptes tractats en les diferents activitats plantejades. Per tal que això no

passi, al llarg de la unitat didàctica anirem elaborant un mapa conceptual amb els alumnes, que

s’anirà enriquint cada vegada que es tractin conceptes nous.

A la primera sessió de la unitat didàctica es defineixen uns grups d’alumnes segons la notícia que els

toqui llegir, a través d’aquests grups s’aniran desenvolupant les diferents activitats i tractant els

conceptes més importants. Així el gran gruix de treball de la unitat didàctica recau en aquests grups

d’alumnes. Per altra banda també es realitzen activitats de manera individual, i englobant tot el grup

classe alhora. D’aquesta manera podem dir que aquesta unitat didàctica centra la seva atenció en el

treball cooperatiu entre alumnes, però que no deixa de banda altres metodologies de treball com

ara el treball individualitzat o les feines desenvolupades amb tot el grup classe.

Els conceptes treballats en la unitat didàctica s’avaluaran sobretot a través d’una activitat d’aplicació

que s’inclou en el mateix context de treball plantejat, però amb el supòsit que l’animal en perill

d’extinció finalment ha desaparegut de l’ecosistema. A través d’una base d’orientació i diferents

preguntes plantejades, l’alumnat acabarà elaborant un text justificatiu, de manera individual i

coneixent prèviament, els criteris d'avaluació plasmats en la rúbrica, la qual serà repartida

conjuntament amb l'activitat final. Aquest, no passarà directament a nosaltres per ser avaluat, sinó

que primer de tot els alumnes hauran d’avaluar el text elaborat per un company. Aquesta avaluació

es farà a través d’una rúbrica, i el text retornarà al propietari un cop avaluat, per tal que faci les

correccions pertinents abans d’entregar-lo per la seva avaluació final. Així, l’avaluació final, en la

qual nosaltres posem nota, es farà utilitzant la mateixa rúbrica.



2015 - 2016

5

Programació de la Unitat Didàctica

1. Introducció

La següent unitat didàctica ha estat dissenyada per tractar conceptes del temari d’ecologia amb els

alumnes de segon de la ESO de l’Escola Pia Sant Antoni de Barcelona. Aquesta unitat es desenvolupa

al llarg de vuit sessions, seguint el cicle d’aprenentatge basat en quatre fases, de manera que es

destina un espai a l’exploració d’idees prèvies, després s’introdueixen els diferents conceptes a

través d’activitats diverses, destinant moments dins aquesta fase a l’estructuració dels nous

coneixements adquirits a través de l’elaboració d’un mapa conceptual, i finalment es realitza una

activitat final d’aplicació dels conceptes tractats.

2. Context

- D’aprenentatge: aquest es basa en investigar la demanda de la ONG WWF que es posa en

contacte amb l'Escola Pia, fent-los arribar una carta, perquè estan preocupats en la

conservació dels éssers vius del planeta. Amb aquesta carta, volen demanar ajuda als

alumnes de secundària perquè estan elaborant una campanya de sensibilització per a que

les persones siguin conscients de l'impacte que té sobre un ecosistema l'extinció dels éssers

vius en el planeta. Per ajudar, haurem d'analitzar 5 notícies que tracten sobre 5 éssers vius

en perill d’extinció (conseqüència de l’activitat humana), les quals ens ha fet arribar la WWF.

Mitjançant la representació de l’ecosistema on viuen aquests éssers vius, la xarxa tròfica on

actuen, el nivell de la xarxa en el que es troben, les relacions que tenen amb altres éssers

vius de la mateixa espècie o de diferent espècie i les relacions entre els éssers vius i l'entorn,

es definiran els conceptes d'ecosistema, població, biòtop, biocenosi, xarxa tròfica, baules,

relacions inter- i intraespecífiques i alteracions dels ecosistemes.

- D’aplicació: se centra en el mateix animal en perill d’extinció que el context d’aprenentatge,

però introduint el supòsit que aquest animal amenaçat per les activitats humanes ha

desaparegut. A partir de diferents guies els alumnes hauran d’acabar desenvolupant un text

escrit que justifiqui quines conseqüències tindria aquesta desaparició per a tota la xarxa

tròfica i serà enviat via Gmail a la WWF que utilitzarà com a suport en la campanya de

sensibilització que estan duent a terme i per la qual ens han demanat ajuda.

3. Treball per competències

De les 3 competències comunes per a l'etapa d’educació secundària obligatòria, en la nostra

seqüència didàctica es treballaran les següents:

- Competència comunicativa: Capacitat de saber comunicar oralment (conversar i escoltar) i

expressar-se per escrit del coneixement i del propi pensament. També, implica el desenvolupament

de les capacitats cognitivolingüístiques (descriure, explicar, justificar, interpretar, argumentar).



2015 - 2016

6

Aquesta competència l'aplicaran quan hagin d'escollir el biòtop al qual pertany el seu animal en

perill d'extinció, durant l'elaboració del mural on representaran les relacions tròfiques que tenen lloc

entre els éssers vius d'aquell ecosistema, quan representin els nivells als quals pertany cada ésser viu

de l'ecosistema, quan s'elabori de forma conjunta el mapa conceptual on es representaran tots els

conceptes treballats al llarg de les sessions i quan juguin als dos jocs de parelles per entendre els

tipus de relacions que hi ha en un ecosistema perquè hauran de explicar i justificar mitjançant el

diàleg (conversar i escoltar) els punts de vista diferents i possiblement contradictoris entre els

membres del grup. També aplicaran aquesta competència quan facin l'exposició a la resta de grups,

de diferent ecosistema, perquè hauran de descriure, interpretar i argumentar el model d'ecosistema

elaborat amb el seu grup, a la resta de companys.

Per últim, hauran de fer una activitat final de forma individual on hauran de justificar quines serien

les conseqüències de l'extinció de l'animal en perill d'extinció el qual estan treballant amb el seu

grup i a més a més, hauran de fer coavaluar-se i per tant, hauran d'interpretar, justificar i

argumentar, la seva valoració al company al qual estan avaluant, moments en els quals també etaran

treballant la competència comunicativa.

- Competència social/interpersonal: Implica la consciència, gestió i control de les pròpies capacitats i

coneixements des d'un sentiment de competència o eficàcia personal, i inclou tant el pensament

estratègic com la capacitat de cooperar, d'autoavaluar-se, i el maneig eficient d'un conjunt de

recursos i tècniques de treball intel·lectual per transformar la informació en coneixement propi.

Aquesta part l'aplicaran en el moment en el que s'elabori de forma conjunta el mapa conceptual

com activitat de síntesi/tancament, quan es fa la interpretació de la notícia de bioacumulació i el joc

de les caniques i quan es faci l'activitat final del text justificatiu, activitats que permetran a l'alumne

autorregular-se i perfilar el seu model mental d'ecosistema.

Suposa, també, l'adquisició de la consciència i aplicació d'un conjunt de valors i actituds personals i

interrelacionades (responsabilitat, perseverança, coneixement de si mateix, autoestima, creativitat,

autocrítica). Aquests valors, els adquiriran de forma indirecta, durant el treball en grup per construir

el mural, mentre juguen als dos jocs i quan facin la dinàmica de grup per treballar la xarxa tròfica i el

concepte de bioacumulació.

Finalment, també, suposa el desenvolupament i aplicació del pensament cientificotècnic per

interpretar la informació que es rep i per predir i prendre decisions amb iniciativa i autonomia en un

món en què els avenços que es van produint són molt ràpids i tenen influència decisiva en la vida de

les persones, la societat i el món natural. Aquesta part, l'aplicaran en el moment de la realització de

l'activitat final, on hauran d'utilitzar el pensament cientificotècnic per tal de justificar les possibles

conseqüències de la desaparició de l’animal en perill d’extinció. En aquesta activitat, a més a més,

hauran de predir i prendre decisions a partir del nou coneixement adquirit i treballat durant tota la

unitat didàctica.

De les 15 competències cientificotecnològiques, en la nostra seqüència didàctica es treballaran les

següents:

- Competència 2: Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la

perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.



2015 - 2016

7

Els alumnes han de ser capaços de:

- Identificar els grups de fenòmens que es poden explicar amb els principals models que corresponen

a la biologia i la geologia.

- Tenir criteri per seleccionar dades, hipòtesis i proves experimentals que reforcin o refutin una

explicació científica segons un determinat model teòric.

* CC12: Model d’ecosistema.

* CC27: Impacte mediambiental de l’activitat humana.

Aquesta competència es treballarà durant tota la unitat didàctica, perquè el model d'ecosistema

s'elabora durant tota la UD. A més a més, s'aplicarà mentre es faci la recollida de dades per

caracteritzar els diferents exemples d'ecosistema que es treballaran.

- Competència 4: Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en

l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions

experimentals.

Per tant, els alumnes han de ser capaços de:

- Resoldre problemes teòrics, problemes d’interès en el marc d’una teoria o en l’elaboració d’un

model.

- Resoldre problemes pràctics, generalment en el context de la vida quotidiana.

* CC12: Model d’ecosistema

Aquesta competència es treballarà en la penúltima sessió, on hauran d'elaborar un text justificatiu

explicant les possibles conseqüències, entre altres preguntes, de l'extinció de l'ésser viu en perill

d'extinció que l'hi hagi estat assignat pel grup al qual pertany, utilitzant com a suport el model

d'ecosistema creat durant la unitat didàctica i tots els conceptes treballats.

4. Objectius d’aprenentatge

Els objectius que es treballaran al llarg de la unitat didàctica són els següents:

Objectius de contingut

1. Ser capaç de diferenciar els conceptes de biòtop i biocenosi, incloent-los dins la definició d’ecosistema.

2. Reconèixer la influència dels factors ambientals, tals com el clima i la composició del sòl, sobre els éssers vius que habiten en un lloc determinat.

3. Identificar i diferenciar els diferents nivells dins una xarxa tròfica.

4. Identificar la situació d’un organisme determinat a un cert nivell de la xarxa tròfica.



2015 - 2016

8

5. Poder justificar el per què un organisme pertany a un nivell determinat de la xarxa tròfica.

6. Conèixer l’existència de relacions entre biòtop i biocenosi, i diferenciar quines conseqüències tenen aquestes relacions per la biocenosi.

7. Conèixer i diferenciar les diferents relacions que poden donar-se entre els organismes d’un mateix ecosistema, tant dins d’una mateixa espècie com entre espècies diferents.

8. Ser capaç d’identificar les dues alteracions que poden donar-se en un ecosistema a causa de l’activitat humana: bioacumulació i extinció d’espècies.

9. Ser capaç d’explicar processos de bioacumulació en les xarxes tròfiques.

10. Saber justificar les causes i conseqüències que pot ocasionar la desaparició d’un ésser viu en l’ecosistema.

Objectius actitudinals

1. Sensibilitzar cap a la conservació de l'equilibri ecològic.

2. Saber valorar la biodiversitat en el nostre planeta utilitzant una argumentació fonamentada en coneixements científics.

3. Respectar als companys a l’hora de treballar, escoltar-los i participar activament de l’activitat.

4. Reconèixer la importància de compartir coneixement amb els companys a l’hora de construir el coneixement propi.

5. Fomentar la col·laboració en la planificació i realització d'activitats en grup, l’acceptació de les normes i regles que democràticament s'estableixin i l’articulació dels interessos propis amb els altres membres del grup, respectant punts de vista diferents.

6. Adonar-se de la utilitat dels conceptes treballats durant la unitat didàctica, i de l’aplicabilitat que poden tenir al món real.

Objectius procedimentals

1. Experimentar estratègies d'aprenentatge cooperatiu i gamificació dins un context d’aprenentatge.

2. Saber comunicar-se a través de l'expressió escrita, oral i plàstica.

3. Saber elaborar un mapa conceptual

4. Aprendre a coavaluar a un company de classe, amb ajuda d'una rúbrica.

5. Ser conscient de les idees prèvies a l’inici de les sessions i de la seva correcció al final de la unitat didàctica.

6. Aprendre a aprendre, saber autoregular el propi aprenentatge a través de la coneixença dels objectius de la unitat i els criteris d’avaluació utilitzats per tal de poder fer una planificació anticipada de l’acció.

5. Continguts



2015 - 2016

9

La unitat didàctica es desenvolupa dins els conceptes d’ecologia treballats a 2n de la ESO. Els alumnes han d’estar mínimament familiaritzats amb els conceptes que es treballaran al llarg de la unitat didàctica degut a que aquests s’han anat treballant al llarg del tercer cicle de primària.

Partint d’aquí els continguts que es treballaran, seran els següents:

Els ecosistemes

Quins continguts? Quan es treballen?

Què és un ecosistema? - Biòtop. - Biocenosi. Què és una població?

Sessió 1

Què és una xarxa tròfica? - Relacions tròfiques

Sessió 2

Quins nivells té una xarxa tròfica? - Productors. - Consumidors primaris. - Consumidors secundaris. - Descomponedors.

Sessió 2-3

Quins tipus de relacions hi ha entre el biòtop i la biocenosi? - Adaptacions morfològiques. - Adaptacions fisiològiques. - Adaptacions conductuals.

Sessió 4-5

Quins tipus de relacions hi ha entre els éssers vius d'un ecosistema? - Relacions intraespecífiques: col·laboració i competència. - Relacions interespecífiques: competència, depredació, simbiosi (parasitisme, comensalisme i mutualisme).

Sessió 4-5

Quines alteracions pateixen els ecosistemes degut a l’activitat humana? - Bioacumulació. - Extinció d’espècies.

Sessió 6-7

6. Consideracions al voltant dels continguts



2015 - 2016

10

Durant el cicle mitjà de primària els alumnes han treballat l'interès per l'observació, cura i protecció d'animals i plantes de l'entorn proper, i prevenció dels possibles riscos. I durant el cicle superior, els alumnes han tractat les principals característiques i components d'un ecosistema, la interacció dels éssers vius amb el medi, les possibles relacions entre animals, plantes i fongs d'un ecosistema, s'han explicat alguns ecosistemes rellevants i s'ha tractat d'identificar i explicar algunes causes de l'extinció d'espècies.

Tenint en compte el que els alumnes han fet abans, durant l'educació primària, comprovarem a l’inici de l’unitat didàctica, amb una petita activitat d'exploració, el nivell d'assoliment dels conceptes i quin model d'ecosistema mental han elaborat durant aquesta etapa de l'educació per tal de reforçar unes parts o unes altres de la unitat didàctica elaborada.

Aquesta activitat didàctica inicial, té per tant, la intenció de fer aflorar les idees i coneixements previs dels alumnes respecte els aspectes més importants de la unitat didàctica i aconseguir que l'alumnat es faci una primera representació dels objectius a tractar durant la unitat didàctica. A més a més, un cop finalitzada la unitat didàctica, aquesta activitat prèviament avaluada pel docent, serà corregida de forma conjunta amb la classe per veure com han canviat les respostes al refrescar i ampliar el coneixement sobre ecosistemes.

Amb aquesta unitat didàctica, es vol que els alumnes interioritzin correcta i permanentment els continguts esmentats en l'apartat anterior i també, que s'hagin dissenyat un correcte model d'ecosistema, perquè no serà fins a 4rt de la ESO i de forma voluntària, que tornin a tractar en el currículum els ecosistemes. Si un cop arriben a 4rt de la ESO, no han escollit la branca de ciències per fer així posteriorment, el batxillerat de ciències, aquest tema d'ecologia, no el tornarien a tractar mai més com a part del currículum. Així, considerem important que durant les diferents sessions els alumnes treballin de manera activa per construir-se de manera correcta aquest model.



2015 - 2016

9

7. Seqüència d’activitats

Sessió 1

Activitat i fase del cicle de

l'aprenentatge

Intencionalitat del professor

Objectiu/s Continguts Breu descripció de les activitats i de la gestió d’aula

Material i recursos

Gestió de l’aula

1. Situar el punt de partida, contextualitzar. (15 min)

- Situar als alumnes en un context i despertar el seu interès pels continguts a treballar. -Motivar als alumnes.

- Ubicar-se en el context utilitzat per dur a terme la unitat didàctica.

--- Es repartiran 5 notícies sobre animals en perill d’extinció de 5 ecosistemes diferents (selva, àrtic, mediterrani, marí tropical i desert), les quals seran llegides pels alumnes individualment.

- 5 notícies dels animals en perill d’extinció.

Activitat que faran individualment.

2. Exploració d’idees prèvies. (15 min) Fase d’exploració d’idees prèvies.

- Compartir amb l’alumnat els objectius de la seqüència didàctica.

- Començar a reflexionar sobre la distribució dels éssers vius a la Terra.

- Autoreflexió del coneixement propi.

- Conèixer els objectius finals de la unitat didàctica.

- Interioritzar els objectius de la UD.

--- Es repartirà un full a cada alumne, on hi ha una sèrie de preguntes d’exploració dels coneixements que pugui tenir l’alumnat prèviament. Amb aquestes preguntes, posarem en comú les idees prèvies de l’alumnat i, a més a més, els hi direm quins són els continguts i els objectius que es tractaran durant la unitat didàctica. *Si alguna de les respostes està malament, simplement es dirà que la resposta no és del tot correcte, però que ja se n’adonaran de la resposta correcta al llarg de la UD.

- 5 notícies dels animals en perill d’extinció. - Qüestionari d’exploració d’idees prèvies.


3. Iniciant la construcció de l’ecosistema. (20 min) Fase d’introducció de nous conceptes.

- Començar a reflexionar sobre la distribució dels éssers vius a la Terra.

- Identificar els criteris que caracteritzen un biòtop.

- Saber relacionar un ésser viu amb el seu biòtop corresponent.

- Biòtop.

Els alumnes es dividiran en grups segons la notícia que han llegit. Així es repartirà a cada grup diferents fulls amb característiques de diversos biòtops, i fitxes que representin diferents éssers vius que habiten al mateix ecosistema que l’animal que està a punt d’extingir-se, segons la notícia que han llegit. Els alumnes hauran de triar el biòtop al qual pertany el seu animal en perill d’extinció.

- Fitxes de 5 biòtops diferents per a cada grup. - Fitxes amb les pistes d’éssers vius que pertanyin a l’ecosistema de l’animal en perill d’extinció.

Utilitzant el recurs anomenat Jigsaw/trencaclosques, faran 5 grups de 5 persones per treballar cada notícia/ecosistema. *Aquests seran els grups d’experts.

4. Definició d’ecosistema, biòtop i biocenosi. (15 min) Fase d’introducció de nous conceptes.

- Començar a introduir els nous conceptes sobre ecosistemes de forma dinàmica.

- Diferenciar els conceptes de biòtop i biocenosi dins d’un ecosistema. - Entendre el concepte de població.

Què és un ecosistema? - Biòtop. - Biocenosi. Què és una

població?

Explicació dels 4 conceptes: ecosistema, població, biòtop i biocenosi fent analogia amb una obra de teatre: “tota obra de teatre necessita un escenari que equivaldria al biòtop = l’entorn (condicions) on es troben els éssers vius d’un ecosistema en concret. També en tota obra es requereixen uns actors = biocenosi, els éssers vius que es relacionen en un context determinat.” Tot això s’exemplificarà amb una sisena notícia diferent (papallona monarca) de les que han

- Notícia de la papallona en perill d’extinció.

Es farà l'activitat amb tot el grup classe de manera que pot intervenir qualsevol alumne.



2015 - 2016

10

Sessió 2


l'aprenentatge



Material i recursos

Gestió de l’aula

1. Construir la xarxa tròfica. (30 min) Fase d’introducció de nous conceptes.

- Que l’alumnat

s’elaborin un

model

d'ecosistema el

més realista

possible

començant per la

construcció de la

xarxa tròfica.

- Identificar la ubicació d’un ésser viu determinat en una xarxa tròfica amb les possibles relacions tròfiques existents entre ells.

Què és una xarxa tròfica? -Relacions tròfiques.

Ara, han d’establir les relacions que existeixen entre els diferents éssers vius que se’ls hi va repartir el primer dia i han de situar-los en la cartolina (ecosistema) de manera que es vegi ràpidament qui s’alimenta de qui. Per establir les possibles relacions tròfiques, les fitxes pel darrere, tenen petites pistes del que menja cada ésser viu.

*Un cop acabada la xarxa tròfica i revisada pel professor, o bé es guardarà o bé se li farà una foto per tornar a fer referència a aquesta xarxa més endavant.

- Cartolina on enganxar les diferents fitxes d’animals per formar la xarxa tròfica. - Fitxes dels éssers vius de cada ecosistema. - Blue-tack per enganxar les fitxes a la cartolina.

Grups d’experts: els 5 grups de 5 persones que es van fer inicialment per treballar cada notícia/ecosistema.

treballat els alumnes.



2015 - 2016

11

2. Definició dels diferents nivells de les xarxes tròfiques. (20 min) Fase d’introducció de nous conceptes.

- Que l’alumnat entengui que dins de qualsevol xarxa tròfica hi ha diferents nivells tròfics.

- Identificar i diferenciar els diversos nivells dins una xarxa tròfica.

- Ser capaç de situar un organisme determinat a un cert nivell de la xarxa tròfica. - Poder justificar el per què un organisme pertany a un nivell determinat de la xarxa tròfica.

Quins nivells té una xarxa tròfica? - Productors - Consumidors primaris. - Consumidors secundaris. -Descompo- nedors.

A través de l’analogia amb el cicle de vida d’un telèfon mòbil, s’expliquen els diferents nivells que hi ha en un ecosistema. Per facilitar la feina, a més a més, exemplificarem l’analogia utilitzant el model d'ecosistema de la papallona monarca, que s'ha elaborat prèviament en una cartolina per part del docent, on estaran definits els nivells amb el seu nom tècnic.

- Full amb l’explicació de l’analogia d’un ecosistema amb el cicle de vida d’un telèfon mòbil. - Cartolina amb la representació de l'ecosistema de la papallona monarca.


3. Resolució de possibles dubtes. (resta de la classe) Fase d’estructuració del coneixement.

- Assegurar que tot l’alumnat segueix les diferents activitats i explicacions mitjançant la resolució de possibles dubtes.

- Autoreflexió del coneixement adquirit.

Què és un ecosistema? Què és una població?

Què és una xarxa tròfica? Quins nivells té una xarxa tròfica?

Els últims minuts de classe, els dedicarem a resoldre els possibles dubtes que hagin sorgit al llarg d’aquestes dues primeres sessions.

--- Es farà l'activitat amb tot el grup classe de manera que pot intervenir qualsevol alumne.



2015 - 2016

12

Sessió 3


l'aprenentatge



Material i recursos

Gestió de l’aula

1. Classificació dels éssers vius segons el nivell de la xarxa tròfica al qual pertany. (20 min) Fase d’estructuració del coneixement.

- Que els alumnes sàpiguen classificar els éssers vius del seu ecosistema, en els diferents nivells tròfics, recolzant-se amb l'analogia explicada el dia anterior.

- Identificar i diferenciar els diferents nivells dins una xarxa tròfica.

- Ser capaç de situar un ésser viu determinat a un cert nivell de la xarxa tròfica

- Poder justificar el per què un ésser viu pertany a un nivell determinat de la xarxa tròfica.

Quins nivells té una xarxa tròfica? - Productors. - Consumidors primaris. - Consumidors secundaris. - Descompo- nedors.

Recuperant els nivells explicats a la sessió anterior, els diferents grups han de saber classificar els éssers vius de la seva xarxa tròfica, als diferents nivells als quals pertanyen. * El professor revisarà la presentació de l’ecosistema i la classificació dels organismes que en formen part per tal de tenir-ho en compte per l’avaluació.

- Cartolina on hi ha representades les relacions tròfiques entre els éssers vius de l’ecosistema de cada grup d'alumnes.

Grups d’experts: els 5 grups de 5 persones que van fer inicialment per treballar cada notícia/ecosistema.

2. Posada en comú dels ecosistemes. (40 min) Fase d’estructuració del coneixement.

- Que l’alumnat comparteixi les característiques dels diferents ecosistemes treballats als diferents grups d’experts tenint en compte la biocenosi i el biòtop.

- Reconèixer la importància de compartir coneixement amb els companys a l’hora de construir el coneixement propi.

- Saber expressar-se oralment amb ajuda d'un suport plàstic.

- Posar en pràctica tot el nou coneixement adquirit a


Què és una xarxa tròfica i quins nivells té?

L’alumnat farà un simposi utilitzant la tècnica dels representats on els grups estaran formats per un membre de cada ecosistema (de cada grup d’experts). S’explicaran entre ells les característiques de l’ecosistema (biòtop i biocenosi) i les relacions de tipus tròfic que tenen lloc entre els éssers vius que formen part dels respectius ecosistemes. Com a suport, l’alumnat tindrà 4

- Foto de la cartolina on hi ha representades les relacions tròfiques entre els individus de l’ecosistema. - 4 qüestionaris

Simposi + Tècnica dels representats: Tindrem 5 grups de 5 persones formats per una persona representant de cadascun dels ecosistemes a treballar.



2015 - 2016

13

l'hora de fer l'exposició. - Ser conscients de la gran varietat d'ecosistemes que existeixen en el planeta.

qüestionaris a respondre sobre cada ecosistema on es faran preguntes sobre els conceptes treballats fins el moment. Aquests qüestionaris no es tindran en compte en la nota, simplement són per a que siguin conscients de la gran varietat d'ecosistemes existents en el planeta.

de suport per alumne.



2015 - 2016

14

Sessió 4


l'aprenentatge



Material i recursos

Gestió de l’aula

1. Síntesi. (15 min) Fase d’estructuració del coneixement.

- Que l’alumnat interioritzi i relacioni els conceptes clau que s’han treballat al llarg de la seqüència didàctica.

- Estructuració del nou coneixement adquirit.


Què és una xarxa tròfica i quins nivells té?

S’elaborarà conjuntament un mapa conceptual amb els conceptes treballats fins al moment: ecosistema, població, biòtop, biocenosi, productors, consumidors primaris, consumidors secundaris i descomponedors, a l’hora que es van definint conjuntament. Es farà sortir a un alumne a la pissarra que anirà copiant tot el que es vagi dient, i el professor, serà el que guiï l'estructura del mapa conceptual fent preguntes als alumnes per a que surtin els conceptes i s'estructuri el mapa tal i com el docent vol.

-Full en blanc. Es farà l'activitat amb tot el grup classe de manera que pot intervenir qualsevol alumne.

2. Explicació de les relacions biòtop-biocenosi. (45 min) Fase d’introducció de nous conceptes.

- Que l'alumnat interioritzi els tipus de relacions que existeixen en un ecosistema utilitzant com a recurs didàctic la gammificació.

- Conèixer l’existència dels diferents tipus de relacions que existeixen entre biòtop i biocenosi, i diferenciar quines conseqüències tenen aquestes relacions per la biocenosi.

Quins tipus de relacions hi ha entre el biòtop i la biocenosi? - Adaptacions morfològiques. - Adaptacions. fisiològiques. - Adaptacions conductuals.

Per grups i mitjançant un joc de fer parelles, explicarem els tres tipus d’adaptacions de la biocenosi al biòtop que existeixen en un ecosistema: morfològiques, conductuals i fisiològiques. Com a suport teòric prèviament a l'inici del joc, s'explicaran els tres

- Joc de fitxes per fer les parelles.

- Full amb l'esquema i la llista per apuntar els

Es faran grups de com a màxim 3 alumnes.



2015 - 2016

15

- Autorregulació de l’aprenentatge.

tipus d'adaptacions de forma breu i exemplificant amb una parella de fitxes el tipus d'adaptació morfològica (elefant), per a que entenguin com han d'omplir la graella on hauran d'anotar els resultats. A més a més, les fitxes, per la part del darrere, tenen petites pistes, que facilitaran l'emparellament i la comprensió dels tipus d0adaptacions existents en un ecosistema. *Es corregirà amb el grup de classe sencer el resultat del joc enganxant les fitxes amb blue-tack a la pissarra.

resultats.



2015 - 2016

16

Sessió 5


l'aprenentatge



Material i recursos

Gestió de l’aula

1. Explicació dels diferents tipus de relacions entre els éssers vius d’un ecosistema. (45 min) Fase d’introducció de nous conceptes.

- Que l'alumnat interioritzi els tipus de relacions que existeixen en un ecosistema utilitzant com a recurs didàctic la gammificació. -Fomentar la cooperació i la cohesió de grup.

- Conèixer i diferenciar les diferents relacions que poden donar-se entre els organismes d’un mateix ecosistema, tant dins d’una mateixa espècie com entre espècies diferents.

Quins tipus de relacions hi ha entre els éssers vius d'un ecosistema? - Relacions intraespecífiques: col·laboració i competència. - Relacions interespecífiques: competència, depredació, simbiosi (parasitisme, comensalisme i mutualisme).

Mitjançant un joc de fer parelles, s’explicaran els tipus de relacions intra- i interespecífiques que tenen lloc entre els diferents éssers vius d’un ecosistema. Com a suport teòric durant el joc, es repartirà el full utilitzat el dia anterior, en el qual en la primera cara hi ha un esquema on s’explica de forma senzilla i concisa, els diferents tipus de relació entre els éssers vius d'un ecosistema. A l’altre cara del full, hi ha una segona taula on hauran d'anotar els resultats de les parelles i el tipus de relació que està tenint lloc.

*Durant el joc, si qualsevol alumne té un dubte, es promourà que s’ajudin entre ells. Qui tingui el dubte, haurà d’aixecar la mà, i en veu alta, exposar la pregunta, i esperar que algun voluntari el pugui/vulgui resoldre (la participació es tindrà en compte per l’avaluació).

- Joc de fitxes per fer les parelles. - Full amb l'esquema i la taula per apuntar els resultats.

Es faran grups de com a màxim 3 alumnes.



2015 - 2016

17

2. Síntesi. (15 min) Fase d’estructuració del coneixement

- Que l’alumnat interioritzi i relacioni els conceptes clau que s’han treballat al llarg de la unitat didàctica.

- Estructuració del nou coneixement adquirit.

- Autorregulació de l’aprenentatge.

Quins tipus de relacions hi ha entre el biòtop i la biocenosi?

Quins tipus de relacions

hi ha entre els éssers

vius d'un ecosistema?

S’ampliarà conjuntament el mapa conceptual introduint els tipus de relació biòtop-biocenosi i relacions entre els éssers vius d'un ecosistema, a l’hora que es van definint conjuntament. Es farà sortir a un alumne a la pissarra, que anirà copiant tot el que es vagi dient. *Es corregirà amb el grup de classe sencer el resultat del joc enganxant les fitxes del joc a la pissarra.

-Mapa conceptual iniciat el dia anterior.




2015 - 2016

18

Sessió 6


l'aprenentatge



Material i recursos Gestió de l’aula

1. El Joc de la cadena tròfica. (30 min) Fase d’introducció de nous conceptes.

- Que l’alumnat es construeixi un model mental de xarxa tròfica.

- Ser capaç d’identificar les diferents alteracions que poden donar-se a un ecosistema a causa de l’activitat humana: bioacumulació i extinció d’espècies.

Què és una xarxa tròfica? Quins nivells té una xarxa tròfica? Quines alteracions pateixen els ecosistemes degut a l’activitat humana? - Bioacumulació. - Extinció

d’espècies.

Els alumnes es dividiran en tres grups: uns seran productors, els altres consumidors primaris i per últim els consumidors secundaris (no representem descomponedors). Els integrants de cada grup es diferenciaran a través de gomets de diferents colors enganxats al front de cada alumne. Es jugarà un joc tipus “pilla-pilla”, però modificat. Els consumidors primaris tan sols podran pillar productors, els secundaris tan sols primaris, i els productors hauran de córrer per tal que no els pillin. A través d’aquest joc després (en una segona ronda) es treballa el concepte de la bioacumulació. Es reparteix a cada productor dues cartolines vermelles on està escrit Hg (mercuri). Així visualment pot veure’s com els consumidors secundaris són els que més mercuri (cartolines vermelles) arriben a tenir al final del joc, tot passant les cartolines prèviament pels consumidors primaris. D’aquesta manera, visualitzaran i viuran la transmissió del Hg des del nivell més baix de la xarxa tròfica (productors) a nivells superiors (consumidors secundaris).

- Cartolines vermelles on est i gomets.




2015 - 2016

19

2. Reflexió sobre la relació entre notícia i el joc. (10 min) Fase aplicació del coneixement.

- Que l’alumnat sigui capaç d’aplicar els conceptes treballats anteriorment amb el joc.

- Ser capaç de relacionar nous conceptes apresos amb el joc.


A continuació, passem la notícia: “Sanitat alerta que les dones embarassades i els nadons evitin menjar tonyina fresca” i han d’intentar esbrinar la relació que hi ha amb el joc. *Depenent de quant costi trobar aquesta relació, se’ls donarà una pista: la representació de la xarxa tròfica de la tonyina vermella: productors (algues i plàncton), consumidors primaris (lluç) i consumidors secundaris (tonyina vermella).

- Full de la notícia relacionada amb la bioacumulació.


3. Explicació del concepte de bioacumulació amb ajuda del vídeo. (10 min) Fase d’introducció de nous conceptes.

- Deixar clar el concepte de bioacumulació i demostrar com pot afectar als humans.

- Ser capaç d’explicar processos de bioacumulació que tenen lloc en les xarxes tròfiques.


S’acaba la sessió amb un vídeo que dóna la resposta a la pregunta formulada anteriorment (quina relació hi ha entre el joc i la notícia de la tonyina?) A més a més, s'afegirà aquest nou concepte en el mapa conceptual.

- Vídeo de bioacumulació http://www.ccma.cat/324/sanitat-alerta-que-les-dones-embarassades-i-els-nadons-evitin-menjar-tonyina-fresca/noticia/1268388/


4. Aplicació del concepte de bioacumulació. (final de la classe i casa) Fase aplicació del coneixement.

- Que l’alumnat sigui capaç d’aplicar els conceptes treballats en aquesta sessió.

- Ser capaç de relacionar nous conceptes apresos amb el joc, la notícia, el vídeo i la posada en comú posterior.


Es passa a l’alumnat una notícia sobre el desastre de Minamata (Japó), tracta sobre l’abocament il·legal de mercuri a l’oceà. A partir d’aquesta notícia l’alumne ha de respondre unes preguntes amb l’ajuda de les professores i els conceptes apresos fins el moment.

- Full amb la notícia de Minamata i qüestionari.

Es farà l'activitat amb tot el grup classe, però cada alumne individual-ment.

http://www.ccma.cat/324/sanitat-alerta-que-les-dones-embarassades-i-els-nadons-evitin-menjar-tonyina-fresca/noticia/1268388/








2015 - 2016

20

Sessió 7


l'aprenentatge



Material i recursos

Gestió de l’aula

1. Donar un motiu a l’activitat de conclusió. (10 min)

- Donar l’encàrrec de l’ONG WWF a l’alumnat per tal de despertar el seu interès per realitzar l’activitat de conclusió. -Motivar als alumnes.

- Adonar-se de la utilitat dels conceptes treballats durant la unitat didàctica, i de l’aplicabilitat que poden tenir al món real.

--- Es repartirà una carta rebuda des de l’ONG WWF. En aquesta carta l’ONG demanarà ajuda a l’alumnat per tal de dur a terme una campanya de sensibilització sobre l’extinció d’espècies a la societat, concretament les treballades durant la unitat didàctica. *Aquesta carta també es projectarà a la pantalla, des del Gmail del docent per donar més realisme.

- Carta de WWF.

Es llegirà la carta conjunta-ment tot el grup d’alumnes.

2. Activitat de conclusió i tancament del context. (35 min) Fase aplicació del coneixement.

- Què sàpiguen aplicar tot el nou coneixement, en diferents contextos de la vida quotidiana.

- Conscienciació de les causes de l'extinció d'éssers vius en el món. - Saber justificar les conseqüències que pot ocasionar la


Què és una xarxa tròfica? Quins nivells té una xarxa tròfica? Quins tipus de relacions hi ha entre el biòtop i la

Hauran d’explicar en un full, quina seria la conseqüència de forma justificada de la desaparició de l’animal en perill d’extinció esmentat en la notícia que els hi ha tocat inicialment de la unitat didàctica.

Per facilitar una mica la tasca, se’ls donarà una llista de preguntes que hauran d’utilitzar per elaborar el text justificatiu. A més a més, se’ls adjuntarà una base d’orientació, que ajudarà en la seva elaboració. Aquest text justificatiu serà avaluat, i se’ls repartirà

- Rúbrica per mostrar els criteris d’avaluació. - Full amb els conceptes i les preguntes a respondre. -Base d’orientació.

Activitat que faran individual-ment.



2015 - 2016

21

desaparició d’un ésser viu en l’ecosistema.

biocenosi? Quins tipus de relacions hi ha entre els éssers vius d'un ecosistema? Quines alteracions pateixen els ecosistemes degut a l’activitat humana?

la rúbrica per a que se n’adonin de quins criteris es tindran en compte quan sigui avaluat. * Aquest text, a més a més, servirà per comparar les respostes donades en el qüestionari d'idees prèvies inicial amb les respostes donandes en l'elaboració del text justificatiu. Aquesta comparació, els permetrà adonar-se i conscienciar-se de tot el nou coneixement après.



2015 - 2016

22

Sessió 8


l'aprenentatge




1. Coavaluació dels texts justificatius. (20 min)

- Que l’alumnat sigui capaç d’avaluar a un company la feina feta i proposar-li millores.

- Ser capaç d’utilitzar les suggerències fetes per un company per modificar la feina feta per un mateix.

- Autoregulació del propi aprenentatge.

--- Es donarà una rúbrica als alumnes per tal que avaluïn el text justificatiu d’un dels seus companys. Un cop feta aquesta avaluació es retorna el text al company amb les propostes de modificació, conjuntament amb la rúbrica per a que vegin el que han de millorar. Cada alumne podrà modificar el text amb les suggerències del seu avaluador a l'ordinador, i si no acaben, els hi deixem que tota la tarda i el dia següent per a que acabin de redactar el text millorat.

- Rúbrica per fer la coavaluació. -Text justificatiu del company. - Aula d'informàtica

Activitat que faran individual-ment a l'aula d'informàtica.

2. Enviament del text a WWF via Gmail. (a casa)

--- --- --- Els alumnes hauran d’enviar via Gmail a WWF, el text justificatiu prèviament modificat amb les propostes de millora del company que li ha fet la coavaluació. La modificació, la començaran a l'aula i l'acabaran a casa.

-Gmail de WWF: [email protected]

Activitat que faran individual-ment a casa.

mailto:[email protected]




2015 - 2016

23

Sessió 9


l'aprenentatge


Objectiu/s Continguts Breu descripció de les activitats i de la gestió

d’aula


1. Visualització d’un vídeo a l’aula on es vegi representat un ecosistema, per aplicar els conceptes apresos durant la unitat didàctica. (60 min) Fase aplicació del coneixement.

- Que l’alumnat sigui capaç d’aplicar els coneixements adquirits fins al moment en un context diferent del treballat.

- Saber aplicar el nou coneixement en diferents contextos de la vida quotidiana.


Què és una xarxa tròfica?

Quins nivells té una xarxa tròfica?

Quins tipus de relacions hi ha entre el biòtop i la biocenosi? Quins tipus de relacions hi ha entre els éssers vius d'un ecosistema? Quines alteracions pateixen els ecosistemes degut a l’activitat humana?

Prèviament a la realització de l'activitat de tancament de la UD, farem un petit recordatori de tot el treballat fins ara. Com a suport d'aquest repàs, utilitzarem el mapa conceptual que s'ha anat ampliant cada dia. Hauran de contestar un qüestionari on aplicaran en el context del Bosc Inundat, tot allò après durant la unitat didàctica. El vídeo el passarem dos cops per faicilitar la recollida de dades fidel Aquesta activitat, la corregirem a l'aula conjuntament.

-Mapa conceptual. -Full amb les preguntes a respondre. -Vídeo amb subtítols del Bosc Inundat del CosmoCaixa:

https://youtu.be/C8eycdBpXwc






2015 - 2016

24

2. Avaluació per part de l’alumnat de les activitats fetes durant la seqüència didàctica. (a casa)

- Que l’alumnat sigui crític amb les activitats proposades pel professor i en destaqui punts forts i febles.

- Potenciar l’esperit crític. - Conscienciar-se de quina és la metodologia que facilita l'assimilació de nou coneixement.

--- Els alumnes, mitjançant una pàgina web ens diran la seva opinió respecte les sessions realitzades.

- Link per fer l’avaluació (https://padlet.com/)


https://padlet.com/



2015 - 2016

25

8. Criteris generals d’atenció a la diversitat

A les aules de l’Escola Pia Sant Antoni hi podem trobar diversitat de tot tipus, cultural, cognitiva i d’interessos. Per tal d’intentar que aquestes no suposin un problema a l’hora de realitzar les activitats plantejades tota la unitat didàctica es desenvolupa a través d’un context, que permet als alumnes veure la utilitat o aplicació dels conceptes treballats, cosa que augmenta la motivació i desperta interès.

A més a més s’utilitzen formes de gestió de l’aula, com ara el treball en grup a través de tota la unitat didàctica (es parlarà amb el mentor per tal de fer aquests grups heterogenis) i elements de gamificació que permeten que l’alumnat es senti partícip de la construcció del seu propi coneixement.

El treball en grup, es combinarà també amb el treball individual, però en els dos casos, independentment, tindrà lloc l'atenció individualitzada a l'alumnat per resoldre possibles dubtes o guiar-los.

Finalment, al llarg de la unitat didàctica s’utilitzen materials visuals i elaboració de murals i mapes conceptuals en grups petits de treball i també amb la totalitat del grup classe, per tal de facilitar i assegurar que tots els alumnes segueixin les classes.

9. Criteris d’avaluació

L’avaluació més significativa té lloc amb l’activitat d’aplicació, tot i això no volem deixar d’avaluar les petites activitats que es facin al llarg de la unitat didàctica, sobretot a nivell actitudinal.

Per això, per exemple, quan es facin els dos jocs de parelles per explicar els tipus de relacions que poden tenir lloc entre biòtop i biocenosi i els entre els éssers vius d'un mateix ecosistema, si algun alumne té un dubte, podrà ser respost per un dels seus companys i aquest serà avaluat positivament.

L'elaboració de la cartolina de l'ecosistema que els hi toca grupalment, serà revisada i presa en consideració en la puntuació de l'activitat final. Aquesta tindrà una contingència d’un 30%.

Al final de la unitat es demanarà a l’alumnat que redacti un text justificatiu explicant quines serien les conseqüències de la desaparició de l’animal en perill d’extinció del qual es parla a la notícia inicial, prèviament, situant aquest animal en l’ecosistema corresponent utilitzant tots els conceptes apresos durant la seqüència didàctica. Aquest text serà avaluat a través d’una rúbrica dissenyada per nosaltres, però que haurem ensenyat prèviament als alumnes, i que ells hauran utilitzat per coavaluar-se entre ells. Després d’aquesta coavaluació i la posterior revisió per part de cada alumne per tal de millorar els errors comesos, serem nosaltres les que acabarem posant una nota final a través de la mateixa rúbrica. Aquest text tindrà una contingència d’un 50%.

Per últim, donarem un qüestionari amb preguntes d’aplicació a resoldre el dia de la visualització del vídeo a classe, per tal de veure el nivell d’assimilació dels nous conceptes. Aquest qüestionari tindrà una contingència d’un 20%.

A més a més, per últim i com ja hem dit a l’inici d’aquest apartat, durant tota la seqüència didàctica, estarem avaluant l'actitud de l'alumne tant individualment com grupalment per tal de potenciar la seva implicació i motivació.



2015 - 2016

26

10. Connexió amb altres matèries

Està connectat amb la matèria de Llengua perquè al final de la seqüència didàctica, demanarem l'elaboració d'un text justificatiu per tal de veure quin és el nivell d'assoliment dels conceptes.

Per elaborar aquest text, els hi oferirem una petita ajuda mitjançant una sèrie de preguntes per facilitar la seva elaboració.

Aquesta unitat didàctica, també té connexió amb l’assignatura de ciències socials, concretament, a l'inici de la sessió, quan han d'escollir el biòtop corresponent a l'ecosistema del seu animal en perill d'extinció que estan treballant i al final de la sessió, quan han d'interpretar les possibles causes humanes i conseqüències de l'extinció de l'ésser viu de la xarxa tròfica a la qual pertany.

A ciències socials, han de saber identificar els factors bàsics del clima i de les principals varietats climàtiques que existeixen a nivell mundial i, han de ser conscients de la necessitat d'una producció respectuosa amb el medi ambient i d'un consum responsable per evitar l'extinció dels éssers vius que habiten en el món. Per aquests motius creiem que la temàtica tractada durant la unitat didàctica va relacionada amb l’assignatura de ciències socials.



2015 - 2016

27

Material de suport per a l’alumnat

Sessió 1:

a)Notícies:



2015 - 2016

28



2015 - 2016

29



2015 - 2016

30



2015 - 2016

31



2015 - 2016

32

b) Qüestionari inicial:

Nom: Curs:

Ara, un cop llegida la notícia, respon amb el que saps les preguntes següents:

1) L’animal del qual parla la notícia, pot viure a qualsevol lloc? Per què creus que si, o per

què creus que no?

2) Com t’imagines el lloc on viu? Per què?

3) Com interacciona/es relaciona amb els altres éssers vius?

4) Si s’extingís, passaria alguna cosa? Què podria passar a l’ecosistema en el qual intervé?



2015 - 2016

33

c) Biòtops:

BIÒTOP 1:

1. Gairebé permanentment temperatures per sota de 0 ° C. A l'hivern (gener) les

temperatures poden variar d'aproximadament -43 ° C (-45 ° F) a -26 ° C (-15 ° F), potser

amb una mitjana d'al voltant de -34 ° C (-29 ° F ). La mínima absoluta registrada és de prop

de -67.8 ° C.

2. Escasses precipitacions. La humitat en l'aire és inexistent.

3. Durant sis mesos a l'any el sol llueix tot el dia. Durant els altres sis mesos, el sol no

s'eleva per sobre de l'horitzó, o bé dura la nit tot aquest temps. Es caracteritza per hiverns

freds i estius frescos.

4. Per alguns animals d’aquest ecosistema, el seu sòl són les capes de gel que suren sobre

l'oceà i per altres, simplement, habiten en les profunditats de l’oceà.

Informació extra:

5. El clima és semblant al clima de les zones més altes de les principals serralades del

planeta: cimera de l'Himàlaia, els Andes o les muntanyes d'Alaska



2015 - 2016

34

BIÒTOP 2:

1. La temperatura mitjana anual supera els 18 ° C, i les temperatures diàries presenten

fortes oscil·lacions entre el dia i la nit (40 ° C o més).

2. Les precipitacions anuals són menors als 250 mm. Les precipitacions són molt escasses i

irregulars.

Els rius només porten aigua després de les precipitacions; la resta del temps romanen secs.

La quantitat de radiació solar que rep el sòl, pot ser el doble que el d’una regió humida a

causa de l’escassa humitat (no hi ha un bloqueig dels raigs de Sol).

3. Els dies es caracteritzen per 10 hores de Sol. El Sol surt a les 8:30h i es posa a les

18:20h més o menys.

4. Els sòls són de color marró vermellós.Son pobres en matèria orgànica, a causa de

l'escassa vegetació, i es troben molt erosionats per l'acció del vent. Deixa extenses

superfícies sense cobrir, que estan ocupades per sorra, pedres o roques.

Informació extra:

5. La vegetació és escassa, baixa i dispersa. La població és escassa, a causa de les difícils

condicions del medi natural. Es concentren en les costes, al costat de les valls dels rius i en

els oasis.



2015 - 2016

35

BIÒTOP 3:

1. Les temperatures es mantenen, de mitjana, tots els mesos per sobre dels 0 ºC però

presenten variació estacional, hi ha mesos freds per sota dels 18 ºC i altres més càlids que

en el mediterrani típic sobrepassen els 22 ºC.

Es caracteritza per hiverns temperats i plujosos i estius secs i calorosos, amb tardors i

primaveres variables, tant en temperatures com en precipitacions.

2. A l'estiu la humitat és elevada provocant l'anomenat "xafogor" i en canvi a la resta

d'estacions la humitat és més baixa provocant que és noti el fred.

3. Les hores de Sol al dia en general són 10: 19h Sortint a l'hivern a les 7: 04h i Posant-se a

les 17: 23h.

4. El sol és pobre en matèria orgànica, argílic (format per argila i ions ferrosos) i per això, té

un color vermell-marronós, encara que hi ha de molts tipus més.

Informació extra:

5. Les pluges no solen ser molt abundants, encara que hi ha zones on se sobrepassen els

1000 mm. Però la característica principal és que aquestes no es produeixen a l'estiu.

6. En les zones amb aquest clima, és on s’ha desenvolupat tradicionalment l’anomenada

“trilogía….”: trigo, vid y olivo.

https://es.wikipedia.org/wiki/Trigo

https://es.wikipedia.org/wiki/Vid

https://es.wikipedia.org/wiki/Olivo



2015 - 2016

36

BIÒTOP 4:

1. Es caracteritza per una elevada temperatura mitjana. Les temperatures no són extremes,

el màxim pot ser 35 ° C, però sí que són constants. La temperatura mitjana anual se situa

entre 25 i 27 ° C.

2. El dia és caracteritza per 12:10h del Sol Sortint a les 5:20h i Posant-se a les 17:30h.

3. Els sòls d'aquesta regió són típicament humits. El seu elevat percentatge d'humitat fa al

clima de la selva mes difícil de tolerar, donant una sensació d'opressió i falta d'aire a qui no

està acostumat.

4. La major part dels sòls amazònics són pobres en nutrients. Aquests es troben en la seva

major part en la biomassa (plantes i animals) i no a terra.

Els arbres, tenen una alta capacitat de recapturar els nutrients provinents de la

descomposició de la matèria orgànica per les arrels superficials i la participació de fongs.

Informació extra:

5. Plou durant tot l'any, però amb major força al gener i juny. De mitjana plou entre 2000 i

3000 mm a l'any.

6. Contenen més del 50% (segons alguns científics aquest percentatge s'elevaria fins a més

del 90%) de les espècies animals i vegetals del món.

BIÒTOP 5:



2015 - 2016

37

1. El seu clima és calorós amb temperatures de 20 ° C a 40 ° C. Es caracteritza per una

elevada insolació.

2. Al dia, tenen 11:28h de Sol, sortint a les 7: 00h i posant-se a les 18:18h.

3. La baixa humitat que hi ha, permet que a els raigs de Sol arribin sense obstacles fins la

superfície terrestre, escalfant extraordinàriament les roques.

4. El sòl és de color vermellós, ric en ferro, sec, poc fèrtil i el relleu és pla, en època de pluja

es formen pantans.

Informació extra:

5. Són zones seques de transició entre selves i semideserts.

6. Les pluges són freqüents, dos períodes de pluja per un de sequera.

d) Fitxes per cada ecosistema:



2015 - 2016

38

1. Planta gobernadora:



2015 - 2016

39



2015 - 2016

40

Part del darrere de les fitxes:

M’agrada molt menjar

les fulles de les poques

plantes que puc trobar

al desert.

M’agraden tots els

rosegadors i petits

animalons que puc

trobar-me despistats…

Al meus plats cada dia

hi ha petits insectes i

plantetes, com si els

insectes fossin les olives

d’una amanida!


les fulles de les poques

plantes que puc trobar

al desert.

Amb les meves petites

potes trio parts que

tinguin herbetes dels

excrements de la resta

d’animals, en faig una

bola, i els transporto

fins al meu niu!



2015 - 2016

41

Aprofito les restes de

qualsevol altre ésser viu

per nodrir-me i les

transformo en nutrients

que van a parar al sòl.

Així les plantes poden

créixer!

El diòxid de Carboni

atmosfèric, els nutrients

del terra i l'energia de la

llum solar, m’ajuden a

viure i a créixer!





viure i a créixer!





viure i a créixer!



per nodrir-me i les




créixer!





viure i a créixer!



2015 - 2016

42

2. Guineu àrtica:



2015 - 2016

43



2015 - 2016

44


M'encanta menjar

brots, talls i fulles de

diverses plantes

àrtiques montanyoses!!

M'encanta menjar fulles,

herbetes i, sobretot,

arrels que aconsegueixo

amb les meves ungles

tan afilades!

M'encanta menjar

fulles, herbetes i,

sobretot, arrels!!

M'agrada menjar petits

roedors i ocellets que

trobo quan vaig

passejant per la neu!!

M'agrada menjar petits

roedors, alguna que

altre planteta i ocellets

que trobo quan vaig

passejant per la neu!!



2015 - 2016

45





viure i a créixer!





viure i a créixer!





viure i a créixer!



per nodrir-me i les




créixer!





viure i a créixer!



2015 - 2016

46

3. Linx ibèric:



2015 - 2016

47



2015 - 2016

48


M'encanta menjar

roedors, sense

importar-me el seu

tamany!!


les fulles de les plantes

que em vaig trobant

saltant!


les fulles de les plantes

a les que arribo, perquè

a vegades em caic

d'elles!

M'encanten les

plantes de tot tipus:

gemmes, fulles,...

però el que em torna

boig són les

pastanagues!!

M'encanta menjar

roedors i petits

insectes que veig que

es mouen des de les

alçades!!



2015 - 2016

49



per nodrir-me i les




créixer!





viure i a créixer!





viure i a créixer!





viure i a créixer!



per nodrir-me i les




créixer!





viure i a créixer!



2015 - 2016

50

4. Tortuga llaüt:



2015 - 2016

51



2015 - 2016

52


M'encanten els

moluscs que vaig

trobant quan baixo al

fons del mar!

M'agraden molt les

algues, per això

acostumo a anar pel

sòl del mar!

Tinc una boca tant

petita, que només puc

menjar organismes

microscòpics que

suren en el mar com

les diatomees,

cianobacteris,....

Només menjo

plantes, concretament

algues, sulles i

pastura marina! Està

bonssísim!!

M'encantes els

moluscs i els

crustacis que trobo

quan em camuflo amb

el fons marí per a que

no em vegin!



2015 - 2016

53





viure i a créixer!





viure i a créixer!



per nodrir-me i les


que van al mar. Així les

plantes poden créixer!





viure i a créixer!





viure i a créixer!



2015 - 2016

54

5. Tucà:



2015 - 2016

55



2015 - 2016

56


M'agraden les

plantes, però sobretot

sobretot els fruits i

quant més dolços

millor!!!

M'encanta menjar tot

allò que sigui verd de

les plantes: fulles,

tija,....!!

M'encantes les

fruites, les verdures,

els peitts reptils, i

roedors que visualitzo

des de les alçades!

M'agrada menjar

moluscs, crustacis,

peixos i vertebrats de

mitjana alçada quan

s'apropen a l'aigua a

beure!

M'encanten els petits

roedors, insectes,

llangardaixos i ocells

que trobo a l'amagar-

me per a que no em

vegin!



2015 - 2016

57





viure i a créixer!





viure i a créixer!



per nodrir-me i les




créixer!



per nodrir-me i les




créixer!





viure i a créixer!





viure i a créixer!



2015 - 2016

58

Sessió 2:

a) Analogia de la xarxa tròfica:

Com es defineixen els nivells d’una xarxa tròfica?

Avui l’Àfrica ha tingut un dia cansat. A l’arribar a casa es troba amb la seva germana, l’Alícia, que està estudiant perque aviat farà els exàmens finals. Fa memòria de quan ella estudiava… quins nervis! Pica a la porta de l’habitació de l’Alícia per saludar-la, però es troba que ella té ganes de xerrar. Està estudiant biologia i no acaba d’entendre els diferents nivells que hi ha en una xarxa tròfica...quina diferència hi ha entre els consumidors primaris, els descomponedors, els productors…? Quin embolic! Així, pensant i pensant, a l’Àfrica se li acudeix una manera de fer entendre aquests conceptes a la seva germana petita. Utilitzarà el mòbil. “Mira Alícia, fixa’t en el teu mòbil. Oi que te’l vas comprar a la botiga Apple, aquella tan gran de la plaça Catalunya? Bé doncs, tu a la xarxa tròfica dels mòbils series un consumidor primari. A part, aquest mòbil ha estat fabricat a través de petites peces a alguna fàbrica de la marca Apple oi? Doncs aquest procés de fabricació el farien els productors.”

“D’acord, ara ja hem situat els productors i els consumidors primaris dins la xarxa tròfica dels mòbils. Arribarà un dia que tu et cansis d’aquest mòbil i te’l vulguis canviar. Però la mare i el pare et diran que no te’n paguen un altre, que aquest ja et funciona bé. Així, tu tossuda, intentaras aconseguir diners per comprar-te un altre mòbil nou, i vendràs aquest a través de wallapop. Doncs bé, la persona que te’l compri, posem que un tal Jordi, serà un consumidor secundari. Aquest Jordi però, un dia li regalen un mòbil nou, i no sap que fer-ne amb el vell que tu li vas vendre. Així l’acaba llençant al contenidor i d’allà anirà a les instal·lacions on els desballestadors, desmuntaran per peces els mòbils per reaprofitar els diferents materials i posteriorment, enviar-los novament a les fàbriques de mòbils (productos) per fer-ne de nous. Per tant, aquests desballestadors, serien els descomponedors de la xarxa tròfica.”

Per acabar-ho d’adobar, l’Àfrica fa un dibuix fantàstic per tal que la seva germana entengui el que li està explicant.

Desballestadors

Persona que compra el mòbil de

segona mà

Persona que compra el mòbil a la

botiga

Treballadors de la fàbrica de mòbils



2015 - 2016

59

Sessió 3:

a) Qüestionari de suport per l’alumnat:

1. Xarxa tròfica de…………………

2. Respecte les relacions tròfiques que tenen lloc entre alguns éssers vius que

pertanten a la biocenosi de l’ecosistema a la qual pertany l’ésser viu en perill

d’extinció:

a. Quins éssers vius són els productors?

b. Quins éssers vius són els consumidors primaris?

c. Quins éssers vius són els consumidors secundaris?

d. Quins éssers vius són els descomponedors?

3. Respecte el biòtop en el qual habita l’animal en perill d’extinció:

a. Quins són els 5 trets característics?

i.

ii.

iii.

iv.

4. L’ésser viu en perill d’extinció, a quin nivell de la xarxa tròfica pertany?

Pertany al nivell dels:

5. L’ésser viu en perill d’extinció, de què s’alimenta? A quin nivell de la xarxa

tròfica pertany, l’ésser viu del qual s’alimenta?

S’alimenta de:


6. L’ésser viu en perill d’extinció, qui se’l menja? A quin nivell de la xarxa tròfica

pertany?

S’alimenta de:




2015 - 2016

60

Sessió 4:

a) Joc 1:



2015 - 2016

61

Les orelles em fan de

ventall perquè...

Tinc aquesta forma

perquè...

...m’amago en forats

dels arbres.

Tinc aquests colors

perquè...

...no em vegin els

depredadors.

...el biòtop on visc és

molt calorós.



2015 - 2016

62



2015 - 2016

63

El meu nas em fa

d’ulls...

...perquè sota terra no

es veu res.

Me’n vaig lluny

d’aquestes aigües

degut a....

...el biòtop és tan sec

que se m’acaba

l’aliment.

Me’n vaig lluny d’aquí

perquè...

...la variació de les

temperatures del mar.



2015 - 2016

64



2015 - 2016

65

...el biòtop on visc

està glaçat.

Reservo energies

dormint durant mesos

perquè...

...al biòtop on visc fa

molta calor.

Reservo energies

dormint durant mesos

perquè...

...el meu menjar està

molt amunt.

Tinc les ungles

llargues perquè...



2015 - 2016

66



2015 - 2016

67

Tinc la boca molt

llarga perquè...

...el meu aliment

s’amaga en forats.

Tinc les potes

llargues perquè...

...no vull enfonsar-me

en els aiguamolls del

meu biòtop.

Acumulo aigua

perquè...

...el biòtop en el que

visc és molt sec.



2015 - 2016

68

Sessió 5:

a) Joc 2:



2015 - 2016

69



2015 - 2016

70

De forma clàssica es simbolitzem amb : 0 (si les conseqüències manquen d’importància), + (quan la interacció suposa un benefici) i – (quan

suposa un perjudici).

Interacció

entre

individus

on els dos

es

beneficien.

És la interacció que

té lloc en una

comunitat entre

dos o més

individus

d'espècies

diferents, dins d'un

ecosistema.

És la interacció que

té lloc en una

comunitat entre dos

o més individus de

la mateixa espècie,

dins d'un

ecosistema.

Interacció en

la que un dels

individus obté

un benefici, i

l'altre individu

no es veu ni

perjudicat ni

beneficiat.

Interacció en

la que un

individu obté

benefici d'una

altre

perjudicant-la

o causant-li

algun dany.

Interacció que

té lloc quan

individus

d'espècies

diferents,

aprofiten

recursos d'un

mateix ambient.

Interacció que

té lloc quan

individus

d'espècies

iguals, aprofiten

recursos d'un

mateix ambient.

Els individus d'una

mateixa espècie

poden col.laborar

entre ells,...

b) Full de suport i full per omplir durant els 2 jocs:

FACTORS BIÒTICS Depenen dels éssers vius i de les relacions que es donen entre ells

Les relacions poden ser

Intraespecífiques Interespecífiques

Col·laboració Competència Mutualisme Comensalisme Parasitisme/

Depredació

Competència



2015 - 2016

71

Joc 1 (relacions biòtop-biocenosi):

Joc 2 (relacions biocenosi-biocenosi)

Número parella Éssers vius entre els quals es dóna la relació Tipus de relació que està

tenint lloc

Nom de

l’ésser viu Característica de l’ésser viu

Característica del

biòtop Tipus d’adaptació



2015 - 2016

72

Sessió 6: a) Notícia:



2015 - 2016

73

b) Notícia Minamata i qüestionari:

Llegiu el text següent:

La ciutat de Minamata va patir un dels majors desastres industrials de la història, deixant prop de 900 morts i més de 2000 afectats. Potser no és el més gran, però si hi ha alguna cosa que l'identifiqui i ens obligui a recordar-lo és que no va ser un accident, sinó un clar exemple de negligència, recerca de benefici econòmic i menyspreu al medi ambient.

Tot va començar quan els habitants d’aquesta ciutat costanera van veure com els seus gats començaven a tornar-se bojos. Moltes persones deien veure’ls tirant-se penya-segat avall, anant al mar i ofegar-se o fent moviments estranys per la carretera.

A l'abril de 1956 una nena d’aquesta ciutat, va ser hospitalitzada amb símptomes d'adormiment de les extremitats, incapacitat per parlar i convulsions. Dos dies més tard la seva germana va començar a patir els mateixos símptomes. Va ser a partir d'aquest moment quan van començar a descobrir-se més casos. Això, juntament amb el comportament dels gats i altres animals de la zona, va fer pensar a les autoritats sanitàries que la població de Minamata estava patint una malaltia a causa d’algun bacteri que atacava el sistema nerviós.

Però els bacteris no eren els causants de la malaltia de Minamata. Després de moltes investigacions, finalment el govern japonès va anunciar oficialment que la causa de la malaltia era la ingestió de peix i de marisc contaminat de mercuri pels abocaments de l'empresa petroquímica Chisso. Es calcula que en els 36 anys que l’empresa va estar realitzant abocaments tòxics il·legals a la badia de la ciutat, van arribar al mar unes 81 tones de mercuri (Hg). Les víctimes d’aquests abocaments tòxics però, no van ser indemnitzades fins al cap de 28 anys.

Segons el que heu llegit al text, i tenint en compte el que vam fer el dia anterior a classe, aquell joc per treballar el concepte de bioacumulació on us posàvem gomets de tres colors diferents i a més a més, us vam donar cartolines vermelles on posava Hg a un sol nivell de la cadena tròfica a l’inici del joc, contesteu les preguntes següents:

1. Què va passar a Minamata l’any 1956?

2. Quina va ser la primera explicació que les autoritats sanitàries, van donar als símptomes que tenia la nena hospitalitzada?



2015 - 2016

74

3. Observa i explica, tenint en compte també el que diu el text sobre els descobriments de les investigacions i amb ajuda d’aquest esquema, quina és la causa de la malaltia de Minamata, amb les teves paraules. Fes referència a les 5 etapes de la imatge:

1

1

2

1

3

1

4

1

5

1



2015 - 2016

75

4. A quin nivell de la xarxa tròfica han de pertànyer els peixos consumits per la població de Minamata? Cal que tingueu en compte que els peixos consumits tenien altes concentracions de mercuri.

5. Si els habitants de Minamata, enlloc de menjar peixos, haguessin menjat tan sols algues, els hagués passat el mateix?



2015 - 2016

76

Sessió 7: a) Carta de WWF:

Barcelona, 14 de març del 2016

Hola nois/es:

Us escrivim per comentar-vos la nostra preocupació i veure si ens podrieu ajudar. Primer us farem 5 cèntims de qui som i després us explicarem què necessitem de vosaltres. Som una organització que treballa per la conservació del medi natural, la més important del món, ens diem WWF. Estem presents en més de 100 països i comptem amb el suport de 5 milions de persones dels 6 continents.

A WWF treballem per un planeta viu, i la nostra missió és aturar la degradació ambiental de la Terra i per construir un futur en el que l’ésser humà visqui en harmonia amb la natura:

Conservant la diversitat biològica mundial. Assegurant que l’ús dels recursos naturals renovables sigui sostenible. Promovent la reducció de la contaminació.

Amb tot això, us volem dir que una de les nostres majors preocupacions és la conservació dels éssers vius del planeta. Per tant, amb la vostra ajuda, volem fer una campanya de sensibilització per que les persones siguin conscients de l’impacte que té sobre un ecosistema l’extinció dels éssers vius en el planeta. Esperem que així canviïn moltes mentalitats i maneres de fer, per evitar que desapareguin més espècies a causa de l’acció de l’home.

Portem uns anys, seguint l’evolució de la població del linx ibèric, del tucà de l’Amazones, de la guineu àrtica, de la planta governadora del desert de Mèxic i de la tortuga llaüt de les Illes



2015 - 2016

77

Hawaii. Estem preocupats perquè la gent no és conscient de les conseqüències que suposa la seva acció en el planeta com de la conseqüència de la desaparició d’aquests éssers vius. Per exemple:

1. El tucà és un dels ocells més amenaçats del món. Ha estat caçat amb intensitat, però la principal causa que es trobin en perill d'extinció és la destrucció del seu hàbitat per la deforestació (tala massiva d’arbres) de l’Amazones. La contaminació ambiental, el creixement de les zones urbanes i la biopirateria són altres de les causes que provoquen que estigui en la llista d'animals en risc de desaparèixer.

2. La guineu àrtica, està amenaçada no només pel valor del seu pelatge en la moda, sinó també, a causa de les emissions de CO2 a l’atmòsfera, que provoca el desgel i per tant, que els pols es vagin desfent.

3. El linx ibèric, és el carnívor més en perill d’Europa i un dels felins més amenaçats del món. La fragmentació i urbanització del seu hàbitat, igual que la falta del seu aliment favorit, el conill, són factors determinants per la desaparició d’aquesta espècie. A més a més, per suposat, la caça - inclús furtiva en anys recents- ha fet molt de mal a la supervivència d’aquesta espècie.

4. La planta governadora, tampoc es salva de l’impacte humà sobre el planeta. A conseqüència de l’abús del seu ús pels fetillers i remeiers de les tribus indígenes, i



2015 - 2016

78

sobretot la creixent industrialització que ha acabat amb fins un 60% dels seus jaciments, aquesta planta es troba ara en perill d’extinció.

5. La tortuga llaüt, està en perill degut també, a l’acció humana. Elles, s’alimenten principalment de meduses, i degut a la seva transparència, les confonen amb residus llençats al mar per humans, com les bosses de plàstic. Aquests residus, actuen com un parany mortal per a elles, igual que per a molts peixos.

És un problema molt greu el que està succeïnt al planeta Terra, la població, no té consideració ni consciència de les conseqüències dels seus actes, no tant sols per la resta dels éssers vius, sinó per a un mateix en un futur no massa llunyà. Així que, si ens voleu ajudar, de forma totalment voluntària, us agraïriem, que redactéssiu un text explicant les conseqüències de la desparició d’aquestes 5 espècies catalogades en risc d’extinció. Ens podeu enviar aquests textos a l’adreça de correu [email protected], a partir d’aquí nosaltres en triarem uns quants i els utilitzarem en les nostres campanyes!, Ajudeu-nos a conscienciar a la resta de població, i a aconseguir que les espècies amb les que heu treballat no arribin a desaparèixer, com ha passat amb altres éssers vius.

Recordeu, per un futur en el que els humans visquin en harmonia amb la naturalesa! Gràcies,

Juan Carlos del Olmo Secretari General WWF Espanya http://www.wwfenaccion.com/


http://www.wwfenaccion.com/



2015 - 2016

79

b) Rúbrica:

RÚBRICA EXPERT AVANÇAT APRENENT NOVELL

Contingut (preguntes 1 i 2) (1 punt)

El text menciona l’ecosistema al qual pertany l’animal corresponent, i a més a més s’expliquen clarament quines són les parts d’un ecosistema (biòtop, biocenosi i relacions entre aquests dos).

El text menciona l’ecosistema al qual pertany l’animal corresponent, i a més a més s’expliquen clarament quines són les parts d’un ecosistema (biòtop, biocenosi) tot i que no apareixen les relacions.

El text menciona l’ecosistema al qual pertany l’animal corresponent, però no s’expliquen correctament quines són les parts d’un ecosistema.

El text no menciona l’ecosistema al qual pertany l’animal corresponent, i tampoc expliquen correctament quines són les parts d’un ecosistema.

Contingut (pregunta 3) (1 punt)

El text explica 4 característiques o més del medi físic (biòtop) concret on viu l’animal en perill d’extinció.

El text explica 2 característiques o més del medi físic (biòtop) concret on viu l’animal en perill d’extinció.

El text tan sols explica una de les característiques del medi físic (biòtop) concret on viu l’animal en perill d’extinció.

El text no explica cap de les característiques del medi físic (biòtop) on viu l’animal en perill d’extinció.

Contingut (pregunta 4) (1 punt)

El text menciona 4 éssers vius que pertanyen a la xarxa tròfica de l’animal en perill d’extinció, i a més a més s’explica de cadascun a quina baula de la xarxa tròfica pertany.

El text menciona menys de 4 éssers vius que pertanyen a la xarxa tròfica de l’animal en perill d’extinció, però s’explica de cadascun a quina baula de la xarxa tròfica pertany.

El text menciona varis éssers vius que pertanyen a la xarxa tròfica de l’animal en perill d’extinció (és igual el nombre), però no explica quines són les baules de la xarxa tròfica a les quals pertanyen.

El text no menciona éssers vius que corresponguin a la xarxa tròfica de l’animal en perill d’extinció.

Contingut (preguntes 5 i 6) (1 punt)

El text explica correctament les relacions entre biocenosi, i entre biòtop i biocenosi, remarcant quina utilitat poden tenir aquestes per l’animal que les presenta.

El text explica correctament les relacions entre biocenosi, i entre biòtop i biocenosi, però sense remarcar quina utilitat poden tenir aquestes per l’animal que les presenta.

El text tan sols explica correctament un dels dos tipus de relacions (biòtop-biocenosi, o biocenosi entre ella).

El text no explica cap dels dos tipus de relacions correctament.

Contingut El text diu que la El text diu que la El text diu que la El text diu que la



2015 - 2016

80

(pregunta 7) (2 punts)

desaparició de l’animal en perill d’extinció tindria un efecte sobre la xarxa tròfica, remarcant quin efecte podria tenir en els animals amb els que es relaciona (dels que ell s’alimenta, o s’alimenten d’ell). A part, també apareixen en el text els efectes que podria tenir la desaparició de l’animal en perill d’extinció en les relacions biòtop-biocenosi, o biocenosi-biocenosi. Per últim, explica correctament quin efecte podria tenir en la bioacumulació l’extinció de l’animal en perill.

desaparició de l’animal en perill d’extinció tindria un efecte sobre la xarxa tròfica, remarcant quin efecte podria tenir en els animals amb els que es relaciona (dels que ell s’alimenta, o s’alimenten d’ell). A part, també apareixen en el text els efectes que podria tenir la desaparició de l’animal en perill d’extinció en les relacions biòtop-biocenosi, o biocenosi-biocenosi. Tot i això, no explica correctament quins efectes hi hauria en la bioacumulació en cas que l’animal en perill s’extingís.

desaparició de l’animal en perill d’extinció tindria un efecte sobre la xarxa tròfica, remarcant quin efecte podria tenir en els animals amb els que es relaciona (dels que ell s’alimenta, o s’alimenten d’ell). Tot i això no apareixen en el text els efectes que podria tenir la desaparició de l’animal en perill d’extinció en les relacions biòtop-biocenosi, o biocenosi-biocenosi. Per últim, tampoc es menciona quins efectes hi hauria en la bioacumulació en cas que l’animal en perill s’extingís.

desaparició de l’animal en perill d’extinció tindria un efecte sobre la xarxa tròfica, però sense explicar cap dels efectes que això podria tenir sobre la resta de l’ecosistema.

Presentació (0’5 punts)

Respecta els marges, organitza el text en paràgrafs. La lletra és clara i llegible.

Respecta els marges, però el text no està organitzat en paràgrafs. La lletra és clara i llegible.

No respecta els marges, el text no està organitzat en paràgrafs. La lletra és clara i llegible.

No respecta els marges, el text no està organitzat en paràgrafs. La lletra és difícil de llegir.

Ortografia (0’5 punts)

No hi ha errors ortogràfics Hi ha pocs errors ortogràfics (entre cinc o menys)

Hi ha bastants errors ortogràfics (entre set i cinc)

Hi ha molts errors ortogràfics (entre vuit o més)

Coherència (1 punt)

El text s’adapta a allò que es demana. El tema es va seguint al llarg de tots els paràgrafs.

El text s’adapta a allò que es demana. El tema es respecta però algunes idees no tenen una

El text s’adapta en general a allò que es demana. El tema s’arriba a

El text no s’adapta a allò que es demana. No queda clar el tema del que es parla. Algunes idees



2015 - 2016

81

No hi ha contradiccions entre les idees del text. La conclusió és adequada a les idees exposades.

relació clara amb la principal. La conclusió s’adequa al conjunt de les idees exposades.

entendre però hi ha idees contradictòries entre elles La conclusió pot no ser adequada al conjunt de les idees exposades.

són contradictòries entre elles i amb la principal. La conclusió no s’adequa al conjunt de les idees exposades.

Cohesió (0’5 punts)

L’alumne utilitza adequadament tots els recursos lingüístics apropiats per entendre les relacions entre les idees del text i el pas d’unes a altres: Concordança gramatical, preposicions, conjuncions, connectors...

L‘alumne utilitza prou els recursos lingüístics apropiats per entendre les relacions entre les idees del text, però és una mica repetitiu en l’ús d’alguns i li falta varietat.

L’alumne utilitza pocs recursos lingüístics per a expressar les relacions entre les idees del text.

L’alumne no utilitza, o ho fa inadequadament, els recursos lingüístics per a expressar les relacions entre les idees del text.

Estructura (0’5 punts)

El text conté una introducció, paràgrafs que desenvolupen els arguments exposats de manera ordenada, i una conclusió que recull la idea principal.

El text conté una introducció, es desenvolupen diferents arguments però de manera desordenada. Hi consta una conclusió que recull la idea principal.

El text no conté una introducció. Hi consta però, una conclusió que recull de manera ordenada la idea principal que es desprèn dels arguments exposats.

El text no conté una conclusió que reculli la idea principal dels arguments exposats.



2015 - 2016

82

c) Activitat final:

Nom: Grup:

Fes un text justificatiu de 200 paraules, amb ajuda de les següents preguntes i de la

Base d’orientació que adjuntem en la següent pàgina:

1. A quin ecosistema pertany el teu animal en perill d’extinció?

2. Aquest ecosistema té 3 components bàsiques oi? Quines?

3. Quines són les característiques del medi físic en el qual es troba el teu ésser viu?

4. El teu ésser viu, pertany a una xarxa tròfica? En cas afirmatiu, esmentar 3-4 éssers vius que

pertanyin a la xarxa i escriure a quina baula pertany cadascun per explicar qui es menja qui.

5. Posar un exemple de relació que tingui lloc entre el teu ésser viu en perill d'extinció i un altre ésser

viu que visui en el seu biòtop: simbiosi, competència,...

6. Posar un exemple de relació de biòtop-biocenosi en el qual estigui implicat el teu ésser viu en perill

d’extinció: conductual, fisiològic,...

7. Per últim, formular una hipòtesi sobre qué passaria si el teu ésser viu en perill d’extinció

desapareixés de l’ecosistema per la causa esmentada en la notícia que es va repartir el primer dia de

classe:

● Afectaria a la xarxa o no? Per què?

● Pot causar l'augment d'algun altre ésser viu? I la disminució d'alguna altre?

● Què passaria amb la bioacumulació?

● Com afectaria als tipus de relació que s’han esmentat en els punts 5 i 6?



2015 - 2016

83



2015 - 2016

84

Nom: Grup:

Activitats complementàries i voluntàries:

A continuacío hi ha 3 activitats: 2 mots encreuats i un de relacionar concepte amb definició

que són per fer-los de forma voluntària. En el cas de que els vulgueu fer, ens les heu

d'entregar i els corregirem nosaltres. Els tindrem en compte en la nota final actitudinal.



2015 - 2016

85



2015 - 2016

86



2015 - 2016

87

Sessió 9: a) Exercici final d'aplicabilitat en un nou ecosistema:

FITXA PER TREBALLAR EL BOSC INUNDAT:

De forma individual, heu de contestar les següents preguntes per tal de comprovar si heu

interioritzat els objectius pactats amb vosaltres a l'inici de la UD. Aquestes preguntes, les

anireu responents amb el suport d'un vídeo amb subtítols del Bosc Inundat que està

exposat en el Cosmocaixa.

Al CosmoCaixa Barcelona s’hi pot trobar la rèplica exacta d’un tros de bosc inundat de la

selva amazònica brasilera de més de 1.000 m2. Podràs observar al vídeo no només la part

inundada sinó també la seva relació amb la terra ferma. Gaudiràs també de la visió

subterrània, l’aèria, la pluja tropical... tot integrat enmig de la flora i la fauna típiques de la

zona.

L'equip del nou Museu de la Ciència es va traslladar expressament a Pará, al Brasil, per dur

a terme motlles i reproduccions fidels dels seus grans arbres, com les ceibes. A més, hi ha

incorporat més de 100 espècies vives, entre animals i plantes autòctones. Tot plegat,

perquè descobreixis un dels ecosistemes més rics en biodiversitat i alhora més fràgils del

planeta.

1. Te’n recordes dels criteris per caracteritzar un biòtop? Et donarem una pista, eren 5,

ara has de fer una llista de les 5 característiques del biòtop que estàs veient.

-

-

-

-

-

Nom:

Curs:



2015 - 2016

88

2. En el bosc Inundat, hi ha més de 100 espècies, tria les espècies que apareguin en el

vídeo i construeix una xarxa tròfica: ha d'haver 5 productors, 4 consumidors primaris i 3

de consumidors secundaris. A més a més, has d'establir les relacions tròfiques entre ells

mitjançant fletxes indicant qui és aliment de qui.



2015 - 2016

89

3. Ara, cerca un tipus de relació biòtop-biocenosi que vegis així a simple vista i que t'hagi

cridat l'atenció. A més a més, me'l podries explicar breument, esmentant les característiques

de l’ésser viu i del biòtop implicats?

4. Per últim, cerca un tipus de relació que tingui lloc entre dos éssers vius de l'ecosistema

Amazònic que hagis trobat interessant mencionar. A més a més, me'l podries explicar

breument, esmentant les característiques dels dos éssers vius implicats?



2015 - 2016

90

Material de suport pel docent

Sessió 1:

a) Notícia:



2015 - 2016

91

b) Biòtop:

BIÒTOP 6:

1. Temperatures suaus oceàniques, sense grans contrastos entre les estacions i oscil·len entre

els 12 i els 20ºC. Es caracteritza per hiverns suaus i plujosos i estius frescos i relativament

humits.

2. Durant aquests dies, tenen 8 hores de Sol, sortint a les 8:06h i posant-se a les 16:01hores.

3. La humitat relativa és alta (80%) durant tot l’any.

4. Hi ha 3 tipus de sòl característics: els rankers (pel past de les vaques,...), terra parda (terra

àcida però bona pel cultiu si s’adoba correctament), terra fusca (Situada en zones montanyoses)

5. Pluviometria elevada i sobretot bastant regular i constant, encara que a l'estiu pot ser

insuficient.

Informació extra:

6. Hidrografia caracteritzada per rius curts i cabalosos de cabal força constant.

7. Vegetació de roureda humida, fageda i prats.

https://es.wikipedia.org/wiki/Humedad_relativa

https://ca.wikipedia.org/wiki/Roureda



2015 - 2016

92

c) Fitxes papallona monarca:



2015 - 2016

93



2015 - 2016

94


M'encanta el nèctar de

les fulles, és a dir, tot

allò que sigui dolç per

mi, fins i tot, fruites

que m'aporten

moltíssim de sucre!!

M'encanten els rails,

fruits secs, insectes,

restes de brossa

,...però sobretot

m'agrada tenir a prop

un pi!

M'agrada menjar

petites herbes a les

que arribo i fruites o

grans que han caigut

a terra i oloro amb els

meus llargs bigotis!!

M'agrada molt menjar

petits roedors que

atrapo amb les meves

potets volant sense

que se n'adonin!

M'encanten els porcs

senglars i els petits

rossegadors! Són el

meu àpat preferit del

dia!



2015 - 2016

95



per nodrir-me i les




créixer!





viure i a créixer!





viure i a créixer!





viure i a créixer!





viure i a créixer!



per nodrir-me i les




créixer!



2015 - 2016

96

Sessió 4-5: a) Graella resolta dels jocs de taula:

Joc 1 (relacions biòtop-biocenosi):

Joc 2 (relacions biocenosi-biocenosi)

Número parella Éssers vius entre els quals es dóna la relació Tipus de relació que està

tenint lloc

7 - 11 Formigues / Abelles Intraespecífica –

Col·laboració

12 - 3 Tigres / Gavines Intraespecífica -

Competència

5 - 1 Llop i trencalòs / Hienes i lleons Interespecífica -

Competència

9 - 4 Ós i peix / Mussol I ratolí Interespecífica -

Depredació

10 - 2 Polls i humans / Tènia i humans Interespecífca - Parasitisme

8 - 6 Peix pallasso i anèmona / Esplugabous i cavall Interespecífica -

Mutualisme

14 - 13 Voltors i restes d’ésser viu / Tauró i rèmora Interespecífica -

Mutualisme

Nom de

l’ésser viu Característica de l’ésser viu

Característica del

biòtop Tipus d’adaptació

Talp Olfacte molt desenvolupat Foscor Fisiològica

Koala Ungles llargues Aliment alt Morfològica

Ós formiguer Boca llarga Aliment sota terra Morfològica

Òs Hibernació Baixes temperatures Fisiològica

Cargols Estivació Altes temperatures Fisiològica

Flamenc Potes llargues Aigüamolls profunds Morfològica

Elefant Orelles grans Altes temperatures Morfològica

Nyus Migren S'acaba l'aliment Conductual

Sardines Migren Baixes temperatures Conductual

Cactus Fulles grans Altes temperatures Morfològica

Mussol Colors plomes Camuflatge Morfològica

Insecte fulla Forma cos Camuflatge Morfològica



2015 - 2016

97

Sessió 6:

a) Criteris d’avaluació del qüestionari de Minamata

1) Què va passar a Minamata l’any 1956? (1 punt)

Cal que l’alumnat descrigui breument desastre de Minamata, fent referència al que ha llegit al text.

L’any 1956 una nena de la ciutat de Minamata va ser hospitalitzada degut a que presentava

símptomes d’adormiment a les extremitats, incapacitat per parlar i convulsions. Més endavant va

decobrir-se que aquests símptomes eren causats per la ingesta de Hg provinent de la fàbrica Chisso,

que havia estat realitzant abocaments il·legals a l’oceà, contaminant la xarxa tròfica.

2) Quina va ser la primera explicació que les autoritats sanitàries van donar als símptomes de la

nena hospitalitzada? (1 punt)

L’explicació que inicialment es va trobar va ser quela població de Minamata podia estar patint una

malaltia causada per un bacteri que atacava el sistema nerviós.

3) Observa i explica, tenint en compte també el que diu el text sobre els descobriments de les

investigacions i amb l’ajuda d’aquest esquema, quina és la causa de la malaltia de Minamata, amb

les teves paraules: (4 punts)

La fàbrica Chisso va estar realitzant abocaments il·legals de mercuri a la badia de Minamata (1punt).

Això va provocar que les aigües estiguessin contaminades, i els productors van acabar incorporant

aquest mercuri als seus organismes. Això va fer que el mercuri anés pujant per la xarxa tròfica,

acumulant-se en grans quantitats (bioacumulació) en els peixos consumits per l’home (consumidors

secundaris) (2 punts). Així les persones que consumien aquests peixos amb altes quantitats de

mercuri, van acabar desenvolupant la malaltia de Minamata (1 punt).

4) A quin nivell de la xarxa tròfica han de pertànyer els peixos consumits per la població de

Minamata? Cal que tingueu en compte que els peixos consumits tenien altes concentracions de

mercuri. (2 punts)

Al tenir altes concentracions de mercuri han de pertànyer al nivell de consumidors secundaris

(opcional justificació: ja que en aquest nivell de la xarxa tròfica és on s’acumula la gran quantitat del

mercuri provinent dels productors).

5) Si els habitants de Minamata, enlloc de menjar peixos, haguesisn menjat tan sols algues, els

hagués passat el mateix? (2 punts)

Aquí poden acceptar-se dues respostes:

a) No, ja que les algues, al pertànyer al nivell dels productors, tenen menys quantitat de mercuri al

seu organisme.

b) Si però en menys mesura, ja que les algues, al pertànyer al nivell dels productors, tenen menys

quantitat de mercuri al seu organisme.



2015 - 2016

98

Sessió 7:

a) Xarxes tròfiques de suport per l'elaboració del text justificatiu:



2015 - 2016

99



2015 - 2016

100



2015 - 2016

101



2015 - 2016

102



2015 - 2016

103



2015 - 2016

104

b) Mapa conceptual final:



2015 - 2016

105

Sessió 9:

a) Activitat final d'aplicació:

FITXA PER TREBALLAR EL BOSC INUNDAT:

De forma individual, heu de contestar les següents preguntes per tal de comprovar si

heu interioritzat els objectius pactats amb vosaltres a l'inici de la UD. Aquestes

preguntes, les anireu responents amb el suport d'un vídeo amb subtítols del Bosc

Inundat que està exposat en el Cosmocaixa.

Al CosmoCaixa Barcelona s’hi pot trobar la rèplica exacta d’un tros de bosc inundat de

la selva amazònica brasilera de més de 1.000 m2. Podràs observar al vídeo no només

la part inundada sinó també la seva relació amb la terra ferma. Gaudiràs també de la

visió subterrània, l’aèria, la pluja tropical... tot integrat enmig de la flora i la fauna

típiques de la zona.

L'equip del nou Museu de la Ciència es va traslladar expressament a Pará, al Brasil,

per dur a terme motlles i reproduccions fidels dels seus grans arbres, com les ceibes.

A més, hi ha incorporat més de 100 espècies vives, entre animals i plantes autòctones.

Tot plegat, perquè descobreixis un dels ecosistemes més rics en biodiversitat i alhora

més fràgils del planeta.

1. Te’n recordes dels criteris per caracteritzar un biòtop? Et donarem una pista,

eren 5, ara has de fer una llista de les 5 característiques del biòtop que estàs veient.

- Temperatures elevades i constants, aproximadament de 35ºC.

- 12 hores de llum.

- Elevades precipitacions

- Molta humitat.

- Sòls pobres en nutrients (per això els vegetals que hi viuen són capaços d’aprofitar

els nutrients de la matèria orgànica superficial).

Nom:

Curs:



2015 - 2016

106

2. En el bosc Inundat, hi ha més de 100 espècies, tria les espècies que apareguin en

el vídeo i construeix una xarxa tròfica: ha d'haver 5 productors, 4 consumidors

primaris i 3 de consumidors secundaris. A més a més, has d'establir les relacions

tròfiques entre ells mitjançant fletxes indicant qui és aliment de qui.

Guaraní Algues Guayuje Nenúfars Plàncton

Tortuga

amazònica

Damisela de

cua negra

Peix gat de

cua vermella

Capibara

Piracucú Rajada

amazònica

Caiman



2015 - 2016

107

3. Ara, cerca un tipus de relació biòtop-biocenosi que vegis així a simple vista i que

t'hagi cridat l'atenció. A més a més, me'l podries explicar breument, esmentant les

característiques de l’ésser viu i del biòtop implicats?

- Colors del caiman: es tracta d’un tipus d’adaptació morfològica, en que el caiman

presenta uns colors semblants als del seu entorn per tal de camuflar-se.

- Colors rajada amazònica: es tracta d’un tipus d’adaptació morfològica, en que la

rajada amazònica presenta uns colors semblants als del seu entorn per tal de

camuflar-se i així poder caçar enterrant-se en la sorra dels fons dels rius.

- Posició nas i ulls del capibara: es tracta d’un tipus d’adaptació morfològica que

presenta el capibara per tal de poder nedar. El seu nas i ulls estan situats a la part

superior del cap cosa que li permet nedar i respirar amb tan sols la part superior del

cap fora de l’aigua.

- Vegetals: degut a que el sòl amazònic és pobre en nutrients (per les fortes i

abundants pluges que tenen un efecte de rentat sobre els nutrients del sòl), els

vegetals que hi viuen presenten unes arrels que no estan enterrades, sinó que es

veuen per fora del sòl, cosa que els hi permet captar els nutrients més superficials de

la matèria orgànica en descomposició. Es tracta d’una adaptació morfològica.

4. Per últim, cerca un tipus de relació que tingui lloc entre dos éssers vius de

l'ecosistema Amazònic que hagis trobat interessant mencionar. A més a més, me'l

podries explicar breument, esmentant les característiques dels dos éssers vius

implicats?

- El capibara és un animal que presenta relacions de col·laboració amb altres individus

de la seva mateixa espècie.

- Es poden veure relacions interespecífiques de competència entre els següents

éssers vius de la xarxa tròfica:

a) Peix gat de cua vermella i Capibara: els dos poden alimentar-se de nenúfars.

b) Capibara, Peix gat de cua vermella, Damisela de cua negra, Tortuga amazònica: les

quatre espècies competeixen per alimentar-se d’algues.

c) Piracucú i Rajada amazònica: ambdues espècies s’alimenten de la Damisela de cua

negra.

Documents

UD Ecologia 2n ESO