UD ESO Entrega Pre-pràcticum Lorena Kim

7/21/2019 UD ESO Entrega Pre-pràcticum Lorena Kim

http://slidepdf.com/reader/full/ud-eso-entrega-pre-practicum-lorena-kim 1/88

Tutor: Marcel Costa

Mentor: Josep Senan

Autores: Kim Barba i Lorena Fernández

UNITAT DIDÀCTICA D’ESO

El càncer, una malaltia cada cop més freqüent



UD ESO Kim Barba i Lorena Fernández

2

1. PRESENTACIÓ....................................................................................................... ........pàg. 3 i 4

2. PROGRAMACIÓ DE LA UNITAT................................................................................ ...pàg. 4 – 18

2.1. CONTEXT........................................................................................................... ...pàg. 4 i 5

D’aprenentatge.............................................................................................. ...pàg. 4 i 5

D’aplicació........................................................................................................... ...pàg. 5

2.2. COMPETÈNCIES pàg. 5 i 6

2.3. OBJECTIUS pàg. 6 i 7

Objectiu final (competència global) pàg. 6

Objectius d’aprenentatge pàg. 6 i 7

2.4. CONTINGUTS pàg. 7 i 8

2.5. SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS pàg. 8 – 17

Fase del cicle

Descripció

Gestió d’aula

Atenció a la diversitat

Avaluació – regulació

Materials o recursos

2.6. CRITERIS GENERALS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT pàg. 17

2.7. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ pàg. 17 i 18

2.8. CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES pàg. 18

3. ANNEXOS pàg. 18 – 89

Material per l’alumnat

Material pel professorat

ÍNDEX:




3

1. PRESENTACIÓ:

La nostra unitat didàctica tracta el tema 1 de l’assignatura de biologia a 3r d’ESO: la cèl·lula i el cos humà. La

impartirem a la classe de 3r A d’ESO de l’institut Joaquima Pla i Farreras de Sant Cugat del Vallès i nosaltres

l’hem anomenat “unitat 1: el càncer, una malaltia cada cop més freqüent” perquè l’hem emmarcat al voltant

d’aquesta malaltia. En aquesta classe són 30 alumnes i fan 4 hores a la setmana de biologia i geologia: tres

hores amb tot el grup i una amb grup partit, on se solen fer treballs pràctics.

El que pretenem és que els alumnes apliquin, al context del càncer, els coneixements relacionats amb la

cèl·lula, els teixits, els òrgans, aparells i sistemes per entendre, de manera general, com és i com funciona el

cos humà. Per aconseguir aquest objectiu competencial global, hauran de ser capaços de reconèixer la

cèl·lula com a unitat estructural i funcional, relacionar el càncer amb la mitosi, interpretar diferents mostres

de teixits cel·lulars i les diferents cèl·lules que els conformen, conèixer els diferents tipus de càncer a partir

del treball cooperatiu i l’exposició oral de la resta de companys, etc. Per aconseguir -ho hem plantejat una

UD que intenta diversificar tant els inputs (diversitat d’activitats), com els outputs (els alumnes poden

realitzar la exposició oral del treball cooperatiu de la manera que vulguin. Per exemple a partir del suport

d’un power point, un pòster, un mapa conceptual, un vídeo o una representació de teatre). Aquesta

estratègia de millora està dins del ciclet de recerca d’IRE que intenta trobar resposta a la següent pregunta:“El fet de diversificar els inputs i outputs, tenint en compte les intel·ligències múltiples, farà augmentar la

motivació de l’alumnat a les classes de ciències?”. El que prete nem és que els alumnes se sentin còmodes

aprenent de la manera que els hi sigui més eficient i d’aquesta manera aconseguir que estiguin més

motivats.

Ens podem trobar amb algunes dificultats: hi ha dos alumnes que no se senten còmodes tractant el tema del

càncer per motius personals. Amb un d’ells es va acordar que en qualsevol moment podia sortir de la classe

sense cap mena de problema. L’altre, en canvi, no assistirà a les nostres classes i farà un treball individual en

una altra aula. Un altre problema és que no estan acostumats a treballar en grup i potser al principi costarà

que s’acostumin a les dinàmiques de les sessions i les aprofitin com esperem. Per tant, caldrà tenir molt

present que caldrà marcar molt el ritme de les classes fent unes explicacions prèvies molt clares sobre què

cal fer. A més a més, durant la fase d’observació vam veure que els costa molt mantenir l’atenció si no tenen

un power point on se’ls expliqui el què han de fer en aquella sessió. Per tant, hem decidit elaborar un power

point per a algunes sessions que ens serveixi de suport a l’hora d’explicar les tasques a fer i a l’hora de la

posada en comú. També l’utilitzarem per deixar clars els objectius de la sessió, ja sigui al final o al principi.




4

Pel que fa a la diversitat, a la classe de 3r A d’ESO hi ha 30 alumnes amb un gran nombre d’alumnes que van

a flexible, dues noies que van a l’aula d’acollida, un i una alumnes amb TDA, un alumne amb dislèxia, un amb

dificultats en la comprensió lectora, etc. Però tot i així, creiem que la diversitat s’ha de tractar de manera

més general, ja que cada alumne és diferent: té capacitats, motivacions, ritmes i estils d’aprenentatge

diferents. És per això, que treballarem la UD diversificant els inputs i els outputs, tenint en compte les

intel·ligències múltiples dels alumnes, per tal que hi hagi la màxima igualtat de condicions per tothom.

L’avaluació serà de forma continuada i reguladora, ja que hauran d’anar entregant petites tasques al llarg de

les sessions que seran corregides i tindran la possibilitat de presentar-les millorades al dossier final.

L’avaluació està formada per un 40% del dossier, un 30% del treball cooperatiu, un 20% l’activitat final i un

10% d’actitud.

El producte final que hauran de presentar els alumnes serà l’exposició oral i el document del treball

cooperatiu, el dossier i realitzar l’activitat final.

2. PROGRAMACIÓ DE LA UNITAT

Cicle: 2n cicle d’ESO

Nivell: 3r

Matèria: Biologia i geologia

Tema 1: El cos humà. La cèl·lula.

2.1. CONTEXT

D’aprenentatge: treballarem tota la unitat al voltant de la malaltia del càncer, ja que hem cregut que

és un bon exemple per treballar la cèl·lula, els teixits, els òrgans, els aparells i els sistemes. Començarem

amb una notícia de diari, que hem elaborat nosaltres. Un cop l’hagin llegit, anotarem a la pissarra les

paraules que no hagin entès, que esperem que siguin algunes com: cèl·lula, teixit, òrgan, aparell,

sistema, tumor, metàstasi, etc. El fet que no entenguin aquestes paraules, els generarà la necessitat

d’aprendre-les per poder entendre la malaltia del càncer. És a dir que intentarem generar-los la




5

necessitat de comprendre aquests conceptes enlloc de treballar-los sense cap motiu concret i d’aquesta

manera intentar que estiguin més motivats per aprendre els diferents continguts.

A partir d’aquí, estarem 4 sessions treballant la cèl·lula (a partir d’activitats que no estan directament

relacionades amb el càncer però nosaltres les relacionarem indirectament a partir de preguntes) i

després es treballaran la resta de conceptes a partir d’un treball cooperatiu que sí que està directament

relacionat amb el càncer. Comença amb un vídeo de la marató de tv3 del 2012 per introduir el tema i

els rols del treball cooperatiu. Després cada grup haurà de treballar amb un cas que tractarà la història

d’un testimoni de càncer (que ens hem inventat nosaltres). Cadascun amb un càncer diferent.

Finalment ho hauran de presentar en un dels 4 formats possibles: power point, pòster, vídeo o

representació teatral. Per acabar farem una activitat final de síntesi, on hauran d’aplicar els

coneixements apresos al llarg de la unitat, de manera individual.

D’aplicació: L’activitat de síntesi s’adequarà als continguts treballats al llarg de la unitat i en funció del

seguiment d’aquests per part de l’alumnat. Amb el mentor de l’institut hem acordat elaborar la

proposta concreta un cop quedi poc per la “prova final” per saber en quin punt exacte es troba

l’alumnat. Inclourem, per tant, aquesta prova a la versió final de la UD d’ESO que entregarem després

del pràcticum.

2.2. COMPETÈNCIES

Competències transversals:

Comunicatives

- Comunicativa, lingüística i audiovisual: redacció de textos, expressió oral durant l’exposició oral i

al llarg de les activitats que promouen la interacció entre els companys, realització de vídeos o

altres recursos audiovisuals (power point).

- Artística i cultural: activitats on han de dibuixar, fer l’eslògan, etc.

Metodològiques

- Tractament de la informació i la tecnologia: cerca d’informació a internet.

- Aprendre a aprendre: a partir de la realització del treball cooperatiu els alumnes han de ser

capaços de cercar informació, decidir com elaboraran el document i el suport per l’exposició, etc.




6

Personals:

- Autonomia i iniciativa personal: moltes activitats són obertes, per tal que els alumnes hagin de

decidir com ho volen fer. Per exemple, la d’idees prèvies, el treball cooperatiu en general i en

concret, la manera de presentar el treball cooperatiu a la resta de companys.

Competències centrades en conviure i habitar el món:

- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: la unitat didàctica es treballa a

partir d’una malaltia que és present en la vida de molts ciutadans.

- Social i ciutadana: es treballen molts temes de sentiments i emocions de cara a un mateix i a altres

persones relacionats amb la malaltia del càncer.

Específiques de ciències:

- Pensar de manera autònoma i creativa: a partir del treball cooperatiu, ja que hauran de pensar com el

desenvoluparan exactament, crear un eslògan, com el presentaran, etc.

- Pensar científicament a partir de construir i utilitzar versions elementals però complexes dels grans

models de la ciència: joc de la cèl·lula, activitat de la mitosi.

- Comprendre textos de contingut científic de diferents fonts (Internet, revistes i llibres de divulgació

científica, discursos orals, etc.) i disposar de criteris per analitzar-los críticament: treball cooperatiu i

resta d’activitats que requereixen cerca d’informació a internet.

2.3. OBJECTIUS

Objectiu final (competència global): Aplicar al context del càncer els coneixements relacionats amb la

cèl·lula, els teixits, els òrgans, aparells i sistemes per entendre, de manera general, com és i com

funciona el cos humà.

Objectius d’aprenentatge:

1. Reflexionar sobre els propis coneixements de la cèl·lula.

2. Reconèixer la cèl·lula com a unitat estructural i funcional dels éssers vius.

3. Reconèixer l’estructura de les cèl·lules animals, vegetals, eucariotes i procariotes i les funcions dels

seus orgànuls.4. Conèixer les diferents fases de la mitosi i descriure-les.




7

5. Relacionar el context del càncer amb la mitosi.

6. Ser creatius a l’hora de realitzar les activitats d’idees prèvies, muntar el model de cèl·lula, realitzar

un eslògan o al presentar el treball cooperatiu.

7. Interpretar diferents mostres de teixits cel·lulars i les diferents cèl·lules que els conformen.

8. Relacionar alguns teixits amb els òrgans corresponents a partir dels casos de càncer de cada grup.

9. Definir malaltia i entendre que el càncer n’és una.

10. Identificar, de manera general, alguns teixits, òrgans, aparells i sistemes del cos humà.

11. Conèixer diferents tipus de càncer a partir del treball cooperatiu i la presentació de la resta de

companys.

12. Conèixer com pot ser la vida d’una persona que pateix una malaltia com el càncer.

Objectius actitudinals:13. Tenir una bona actitud a l’aula i al laboratori.

14. Compartir i contrastar amb els companys els coneixements necessaris per resoldre les activitats del

model de la cèl·lula, la mitosi i el treball cooperatiu.

15. Acceptar les crítiques constructives a partir de la coavaluació del treball cooperatiu.

16. Empatitzar amb els malalts de càncer.

17. Valorar el paper de la ciència pel que fa als avenços en la recerca de nous tractaments.

Objectius procedimentals:

18. Treballar en grup de forma cooperativa i eficient per tal d’elaborar un power point , un pòster, un

mapa conceptual, un vídeo o una representació teatral sobre el tipus de càncer que els hagi tocat

estudiar.

19. Comprendre textos per tal de poder obtenir-ne informació que sigui útil per a la realització de les

activitats de la notícia i el treball cooperatiu.

20. Sintetitzar els continguts treballats en un power point, un pòster, un mapa conceptual, un vídeo o

una representació teatral.

21. Transmetre els coneixements adquirits de forma oral.




8

2.4. CONTINGUTS

El càncer:

- Definició de malaltia

- Tipus de càncer

- Teixits, òrgans, aparells i sistemes afectats

- Causes del càncer

- Tractaments

- Implicacions emocionals i socials

La cèl·lula:

- Tipus de cèl·lules i diferències entre elles: procariota, eucariota; vegetal i animal.

- Els orgànuls i les seves funcions- La mitosi

Els teixits:

- Principals tipus de teixits i cèl·lules que els conformen.

Els òrgans:

- Definició

- Alguns exemples

Aparells o sistemes:

- Definició

- Alguns exemples

2.5. SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS:

Primerament explicarem als alumnes com treballarem en aquesta unitat didàctica, què els demanarem,

quins criteris d’avaluació seguirem, etc. 5’

Ompliran una fitxa on s’especifiquen els continguts que treballarem durant la unitat i hauran de concretar si

ho saben explicar, ho entenen o no ho saben. Aquesta fitxa intenta promoure l’autoregulació de

l’aprenentatge de l’alumnat, ja que abans de l’activitat de síntesi hauran de tornar a omplir -la i fer-ne una

comparació amb el que van posar el primer dia. 10’

Materials:

“Guia de l’alumne” (veure annex 1)

Sessió 1:




9

Fitxa autoregulació continguts (veure annex 6)

Activitat 1: Notícia + conceptes importants o dubtes de l’alumnat (10’)

Fase del cicle: exploració, fem que comencin a analitzar les idees que tenen per tal de trobar si els hi

sorgeix alguna pregunta relacionada amb el càncer.

Descripció: primerament hauran de llegir una breu noticia de diari (inventada per nosaltres) amb una

introducció al càncer. Un cop l’hagin llegit, anotarem a la pissarra les paraules que no hagin entès,

esperem que siguin algunes com: cèl·lula, teixit, òrgan, aparell, sistema, tumor, metàstasi, etc. Amb les

seves idees i les que presentarem nosaltres en una diapositiva de power point, arribarem a un consens

sobre què cal saber per entendre la malaltia del càncer. Aleshores els comentarem que anirem treballant

aquests conceptes al llarg de la unitat per tal d’entendre la malaltia del càncer. Al final de la sessió els

penjarem al moodle la diapositiva on podran consultar el diferents continguts a treballar, consensuats aclasse. El que intentem aconseguir amb aquesta activitat són dues coses: Per una banda, generar-los la

necessitat d’entendre els diferents continguts a treballar per entendre la malaltia del càncer i, per una

altra banda, que s’apropiïn els continguts. És a dir, que tinguin la sensació que hem decidit els continguts

entre tots.

Gestió d’aula: seuran en parelles (com és habitual per a ells). Primer treballaran de forma individual,

després ho comentaran amb la parella i, per últim, ho posarem en comú. La posada en comú es farà a

partir d’anar fent preguntes als alumnes.

Avaluació-regulació: és una activitat que fa reflexionar als alumnes sobre quins conceptes no tenen clars

per poder entendre el càncer.

Materials:

Notícia (dossier) (veure annex 2)

Power point preguntes (veure annex 9)

Activitat 2: Quines preguntes tenen sobre el tema?

Fase del cicle: exploració.

Descripció: Els demanem que escriguin, a la fitxa que els proporcionem, quines preguntes es plantegen

ells sobre el càncer. Cada pregunta serà resposta pel company de la dreta al final de la UD, de manera

que cada alumne tingui dues preguntes i dues respostes (la seva i la del company) per afegir al dossier. A

la propera sessió hauran de portar la pregunta pensada per tal d’intercanviar-la amb el company.

Materials:

Fitxa preguntes del dossier (veure annex 2)

Rúbrica per avaluar-ho (veure annex 10)




10

Activitat 3: La cèl·lula (20’) Pre-test pel TFM de la Lorena.

Fase del cicle: exploració.

Descripció: Per tal d’analitzar les idees prèvies que tenen de la cèl·lula, els demanem que la defineixin i

facin un dibuix on s’hi vegin representades les diferents parts i estructures que la componen.

Gestió d’aula: treballen de manera individual i ho entreguen al final de la classe. Cal anar controlant que

facin silenci i no parlin amb la resta de companys.

Avaluació-regulació: es tracta d’una activitat de regulació perquè s’adonin de què saben i què no. A més a

més, al final de la UD, hauran de tornar a fer el mateix exercici per tal de fer una comparació.

Materials:

Fitxa del dossier (veure annex 2)

Rúbrica per avaluar-ho (veure annex 10)

Objectius que es treballen: 1 i 6

Treball pràctic 1: On hi ha cèl·lules? (50’)

Fase del cicle: introducció a nous coneixements.

Descripció: durant la primera pràctica de la unitat, observarem cèl·lules de la mucosa bucal al microscopi.

Abans de començar els demanem que responguin algunes peguntes en parelles, per tal que reflexionin

sobre el tema abans de començar. Seguidament els explicarem el protocol que han de seguir al llarg de la

pràctica i començaran a treballar. Al final de la pràctica dediquem 10 minuts a fer una posada en comú i

explicar com han d’entregar l’informe de pràctiques. Al final de la pràctica hem de deixar uns 10 minuts

per a poder netejar i recollir tot el material.

Gestió d’aula: treballen en parelles. Les professores hem d’anar voltant per la classe per si tenen dubtes

amb el protocol i guiar-los, si cal.

Materials:

Protocol pràctiques (veure annex 5)

Microscopis i resta de material de laboratori necessari per a la pràctica (indicat al protocol)

Power point suport per la sessió (veure annex 9)

Objectius que es treballen: 2, 7 i 13

Sessió 2:




11

Activitat 4: El joc de la cèl·lula (2h)

Fase del cicle: introducció a nous coneixements (durant l’activitat) i síntesi (durant la posada en comú).

Descripció: a partir d’un joc, on cada grup haurà de muntar un model de cèl·lula (eucariota, procariota,

animal i vegetal), posarem en conflicte les idees prèvies dels alumnes. Es faran 6 grups de 5 persones, per

tant hi haurà alguns grups que tindran el mateix tipus de cèl·lula. A més a més, hauran de respondre unes

preguntes que fan referència a la mida de la cèl·lula, orgànuls que presenta, estructura, etc. que els

ajudarà a completar la idea de cèl·lula. Haurem de deixar clar que és un model i que a la realitat no és

així. Si al cap d’una estona treballant veiem que tenen bastantes dificultats, se’ls proporcionarà uns links

per a que puguin cercar informació.

La posada en comú es realitzarà de la següent manera: cada grup haurà d’anomenar algunes

característiques de la cèl·lula que els ha tocat i fer un resum de la informació que han utilitzat per

respondre les preguntes. Amb els grups que tinguin els models repetits utilitzarem la tècnica de “l’escolta

activa” que consisteix en que un grup diu algunes característiques i l’altre grup en diu unes altres sense

repetir les anteriorment anomenades. A partir de la informació que vagi sortint dels diferents grups

anirem anotant les idees clau a la pissarra i anirem omplint una taula resum que tindran al dossier a

mode de comparació entre eucariota-procariota i animal-vegetal.

Gestió d’aula: treballaran en 6 grups de 5 persones. Això implica redistribuir les taules, per tant marcar

molt el temps perquè sinó triguen molt a situar-se. Mentre estiguin treballant en grup, les professores

hem d’anar caminant per les taules per tal d’observar com estan treballant i resoldre dubtes. Cal estar

ben atentes a les dinàmiques de grup per tal de fer alguna reflexió, en cas que calgui reconduir-ne alguna.

En el moment de la posada en comú, cal que deixem els conceptes clau molt clars i puguem guiar bé la

dinàmica.

Atenció a la diversitat: els grups són heterogenis i intentem que no hi hagin alumnes que no puguin

treballar junts pel motiu que sigui en el mateix grup. També intentem que hi hagi diferents rols (l’alumneque sap ajudar, el que necessita ajuda, etc.).

Avaluació-regulació: es tracta d’una activitat que els serveix per autoavaluar-se. Primerament

començaran a muntar el model sense cap tipus d’ajuda i podran reflexionar sobre què saben i què no

saben de la cèl·lula. Després, amb ajuda dels links l’acabaran de completar i respondran algunes

preguntes sobre el tema. Finalment, podran comprovar si ho havien fet bé, a partir de la posada en

comú. A més a més, tindran penjat al moodle un document de síntesi que els servirà per auto-corregir-se

l’activitat.

Sessió 3 i 4:




12

Materials:

joc de la cèl·lula: fitxes orgànuls, rètols amb els noms de les diferents parts, rètols de característiques i

funcions dels orgànuls i parts estructurals, cartolina, retoladors, cordill, blue-tac i cita adhesiva.

preguntes i taula posada en comú (dossier, veure annex 2)

document de síntesi (penjar al moodle) (veure annex 12)


Objectius que es treballen: 3, 6, 14 i 21

Activitat 5: La mitosi (50’)

Fase del cicle: introducció a nous coneixements (durant l’activitat) i síntesi (durant la posada en comú).

Descripció: en aquesta activitat es treballaran les diferents fases de la mitosi, a més de relacionar aquest

procés de divisió cel·lular amb la malaltia del càncer. L’activitat consistirà en endreçar les diferents fases

de la mitosi a partir d’unes vinyetes on s’hi veuran representades les diferents fases i estaran indicades la

fase inicial i la final. És a dir, a partir de saber l’inici i el final, hauran d’endreçar la resta d’imatges

corresponents a cadascuna de les fases de la mitosi. A més a més, hauran d’explicar, amb les seves

paraules, el que creguin que està passant en cada fase de la mitosi. Posteriorment es farà una posada en

comú on els alumnes aniran dient com han endreçat les vinyetes i com han descrit cada fase. Les

professores anirem guiant l’explicació, introduint els noms de les fases i els noms tècnics de cadascuna de

les estructures implicades i remarcant els punts més importants. Mentrestant, els alumnes, hauran de

prendre nota del que es vagi concloent.

Gestió d’aula: l’activitat es realitza en parelles. Les professores hem de controlar que els alumnes

treballin bé mentre estan realitzant l’activitat i resoldre dubtes si cal. Durant la posada en comú hem de

guiar-los i deixar els conceptes clau molt clars.

Avaluació-regulació: és una activitat on poden reflexionar sobre què sabien abans de fer l’activitat i quèsaben després de fer la posada en comú.

Materials:

fitxa del dossier (veure annex 2)


Objectius que es treballen: 4, 5 i 14

Sessió 5:




13

Treball pràctic 2: V de Gowin (50’)

Fase del cicle: introducció nous coneixements

Descripció: el departament de ciències de l’institut on fem pràctiques ha decidit que els alumnes de 3r

d’ESO presentaran les pràctiques en format V de Gowin sempre que sigui possible. Així que els hi

ensenyarem com es fa i per a què serveix. Després hauran d’elaborar alguna V de Gowin d’alguna

pràctica que hagin realitzat durant el curs.

Gestió d’aula: treballaran en parelles.

Materials:


Activitat 6: Treball cooperatiu

Activitat 6.1. Comencem amb el treball cooperatiu (30’)

Fase del cicle: introducció de nous coneixements (durant l’activitat) i síntesi (durant la posada en comú).

Descripció: Primerament farem una breu introducció del treball cooperatiu. En els grup base hauran derespondre unes preguntes sobre el vídeo de la Marató de tv3 del 2012 (va sobre el càncer). El vídeo dura

uns 20 minuts i per això l’han de veure a casa de deures abans de la sessió. Està introduït des de la

narració dels protagonistes de la sèrie de tv3 “Polseres vermelles”, fet que farà que els sigui proper

perquè molts dels alumnes l’hauran seguit. El vídeo servirà com introductori als rols del treball

cooperatiu. En acabar, farem una posada en comú sobre les preguntes del vídeo.

Gestió d’aula: treballaran en 6 grups de 5 persones. Les professores haurem d’observar les dinàmiques de

grup, guiar als alumnes, resoldre dubtes, etc.

Atenció a la diversitat: els grups estaran formats per nosaltres i els farem heterogenis pel que fa a gènere,

capacitats cognitives, rols i intel·ligències múltiples més desenvolupades dels alumnes.

Materials:


Dossier del treball cooperatiu (veure annex 3)

Dossier treball cooperatiu de cada cas (veure annex 4)

Sessió 7 i 8:

Sessió 6:




14

Activitat 6.2.: treball en grups d’experts (1h30’)

Fase del cicle: introducció de nous coneixements.

Descripció: primerament explicarem i assignarem els diferents rols del treball cooperatiu. Després

passaran el que quedi de sessió i la sessió següent treballant en grups d’experts seguint les indicacions

del dossier del treball cooperatiu i del rol que els hagi tocat (la vida del malalt, el metge, l’investigador, la

família o amics i el periodista).

Gestió d’aula: treballaran en grups d’experts (5 grups de 6 persones). Com sempre que treballin en grup,

les professores haurem de guiar als alumnes, observar com treballen en grup, resoldre dubtes, etc.

Materials:


Dossier del treball cooperatiu (veure annex 3)


Activitat 6.3.: posada en comú al grup base (30’)

Fase del cicle: introducció de nous coneixements i síntesi.

Descripció: Tornem al grup base. Posada en comú del que han trobat durant la feina amb el grup

d’experts. Cada membre del grup base haurà d’explicar a la resta de companys la informació que

utilitzaran pel treball cooperatiu. Per fer-ho tindrà una plantilla on haurà hagut de fer un resum per tal

que la posada en comú sigui àgil. Cada membre disposarà de 5 minuts per explicar-ho.

Gestió d’aula: regularem els tempos que té cadascú per explicar als seus companys la feina que ha fet en

el grup d’experts.

Materials:


Fitxes posada en comú (dossier del treball cooperatiu) (veure annex 3)

Activitat 6.4.: treball en grup (base) per preparar les exposicions (1h30’)

Fase del cicle: síntesi

Descripció: cada grup base tindrà mitja hora de la sessió 9 i tota la sessió 10 per preparar les exposicions i

omplir la rúbrica de coavaluació dels companys del grup. Al principi de la sessió se’ls explicarà què han

d’exposar exactament i com fer-ho i tindran tota la informació que necessitin al moodle.

Gestió d’aula: treballaran en grup, per tant caldrà guiar-los i resoldre dubtes.

Sessió 9 i 10:




15

Materials:



Activitat 6.5.: Exposicions orals (50’)

Fase del cicle: aplicació dels coneixements i síntesi.

Descripció: exposaran el treball cooperatiu sobre el cas que els hagi tocat en un dels 4 formats següents:

power point, pòster, mapa conceptual o representació teatral. Hauran d’entregar el suport de la

presentació i un document amb el treball.

Els alumnes que no estiguin realitzant la presentació oral, prendran apunts en unes fitxes que els hi

donarem per tal de guiar-los a l’hora d’apuntar.

Les presentacions i el document del treball els tindran penjats al moodle després de la sessió per tal que

pugin estudiar per a la prova final.

Gestió d’aula: caldrà marcar molt bé la temporització de la sessió i recordar la importància d’adequar -se

als límits de temps de cada exposició com també en els moments de canvi entre grup i grup. Els alumnes

no seuran en grup sinó que seuen mirant tots cap a la pissarra per poder prendre apunts sobre cada

exposició seguint la fitxa guia que els haurem facilitat a l’inici de la classe. Avaluació-regulació: Al cap d’uns dies, quan tinguem les notes del treball i de l’exposició oral, cada grup

haurà d’omplir la fitxa de coavaluació grupal. La coavaluació consistirà en multiplicar la nota del professor

pels membres del grup i que decideixin i justifiquin, per escrit, a partir d’una taula que els

proporcionarem (annex X), com es reparteixen els punts, perquè i si l’afectat hi està d’acord.

Materials:

Rúbrica avaluació exposicions orals (veure annex 10)

Taula prendre apunts alumnes (es farà un cop veiem la direcció que pren cada treball en grup i el

format en que l’exposaran per adequar-la al màxim a la presentació).

Rúbrica coavaluació dels treballs cooperatius (veure annex 8)

Objectius que es treballen al llarg de tot el treball cooperatiu: 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20 i

21

Activitat 7: preparació de l’examen (50’) Fase del cicle: síntesi i autoregulació.

Sessió 12:

Sessió 11:




16

Descripció: primerament s’explicarà el format que presentarà l’examen/prova final i es farà un simulacre

d’un cas d’aplicació amb una altra malaltia per a que els alumnes de manera individual mirin de resoldre’l

i veure en quin punt es troben a nivell de preparació per la prova final. Tindran uns 15’ per respondre de

manera individual el cas i després uns 15’ més de posada en comú de tota la classe del cas treballat.

Després, en grups de 3 persones, hauran d’omplir una fitxa dient q uè creuen que han de saber per

l’examen, si ho saben explicar, ho entenen o encara no ho saben i com ho poden solucionar en cas que

no ho sàpiguen o no ho sàpiguen explicar.

Gestió d’aula: les activitats d’autoregulació les realitzaran en grups de 3 persones i les professores

estarem atentes per poder resoldre dubtes i observar les dinàmiques que es donen al llarg de la sessió.

Atenció a la diversitat: els grups estaran formats per alumnes que saben ajudar i alumnes que necessiten

ajuda.

Avaluació-regulació: és una activitat d’autoregulació de l’aprenentatge. Materials:

Fitxa autoregulació continguts (veure annex 6).

Fitxa preparació per l’examen (veure annex 7).

Activitat 8: Activitat final (i post-test TFM Lorena) i entrega del dossier (40’)

Fase del cicle: aplicació

Descripció: l’activitat final consistirà en algunes activitats pràctiques on hauran d’aplicar els coneixements

adquirits. Una de les activitats serà la mateixa activitat que els farem el primer dia (idees prèvies i pre-

test Lorena). Aquest dia també hauran d’entregar el dossier.

Gestió d’aula: l’activitat es realitzarà de forma individual. Haurem de preveure 5 minuts per a posar les

taules separades. Les professores haurem d’estar atentes a que ningú es copiï i a resoldre dubtes, si cal.

Avaluació-regulació: es tracta d’una activitat on s’avalua l’aplicació del coneixement de manera

individual. A més a més, al ser un post-test de l’activitat d’idees prèvies de la cèl·lula, també es podrà

comparar què sabien al principi i què saben al final.

Materials:

Activitat final

Rúbrica avaluar el dossier en general (veure annex 10).

Activitat 9: Qüestionari (15’)

Fase del cicle: reflexió

Sessió 13:




17

Descripció: hauran d’omplir un qüestionari, de manera anònima, on respondran preguntes c om quin

tipus d’activitat els ha estat més útil, quina els ha agradat més, una valoració de les nostres classes,

valoració de les IM, etc.

Gestió d’aula: es realitzarà de manera individual.

Materials:

Qüestionari

En referència a totes les sessions: a cadascuna de les sessions dissenyades, s’utilitzaran els primers o els

últims 5 minuts per a mostrar als alumnes els objectius que volem treballar en aquella sessió. Ja que creiem

que l’aprenentatge és major, quan s’és conscient del que estàs aprenent.

2.6. CRITERIS GENERALS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT:

En aquesta unitat didàctica s’aplicarà la millora proposada pel ciclet d’IRE on s’intenta veure si el fet de

diversificar els inputs i els outputs, tenint en compte les intel·ligències múltiples, augmenta la motivació de

l’alumnat a les classes de ciències. El fet de diversificar els inputs i els outputs i de tenir en compte les

intel·ligències múltiples fa que augmenti el rang d’alumnes als que s’adaptarà la UD. Per tant, creiem que no

és necessari tenir cap altra consideració pel que fa als materials i activitats. Ara bé, a l’hora de formar els

grups hem tingut en compte el tipus d’alumnat: quines capacitats cognitives, rols, dificultats, estils i ritmes

d’aprenentatges tenia cadascú.

2.7. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ:

Dossier (40%): s’avaluarà a partir de totes les tasques fetes a classe i a casa que es presentaran en

format de dossier, seguint la següent estructura i puntuacions:

- Portada: títol i foto (5%)

- Justificació del títol i la foto (20%)

- Continguts de la unitat (autoregulació) (5%)

- Recull d’activitats (50%)

- Pregunta resposta d’un company (20%)

- Altres temes que m’interessen sobre la unitat (voluntari) (extra 5%)




18

Treball cooperatiu (30%): constarà d’una nota individual (40%) i una part grupal (60%). La nota sortirà

de la mitjana entre la coavaluació dels companys de grup (30%) i la nota del professorat (70%).

Activitat final (20%): al final de la unitat didàctica es realitzarà una prova d’aplicació dels continguts

treballats al llarg de la unitat 1, de manera individual.

Actitud (10%): s’avaluarà a partir de l’actitud a classe. Tothom parteix d’un 6 en actitud. Si participen a

classe, tenen un bon comportament, demostren esforç, etc. poden arribar a tenir un 10. Si tenen un mal

comportament, no fan la feina, etc. la nota pot anar baixant.

2.8.

CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES

- Es relaciona una mica amb les matemàtiques: a la pregunta de la mida de les cèl·lules i en quines unitats

ho expressarien i per què.

- Amb la llengua catalana a l’hora d’expressar-se per escrit i oralment.

- Amb l’assignatura de visual i plàstica quan han de dibuixar la cèl·lula, dissenyar l’eslògan, etc.

3. ANNEXOS

Material per l’alumnat:

- ANNEX 1: guia de l’alumne

- ANNEX 2: dossier inicial

- ANNEX 3: dossier treball cooperatiu inicial

- ANNEX 4: dossier treball cooperatiu de cada cas

- ANNEX 5: protocols pràctiques

- ANNEX 6: fitxa d’autoregulació dels continguts

- ANNEX 7: fitxa preparació de l’examen

- ANNEX 8: Fitxa coavaluació i autoavaluació membres grup treball cooperatiu




19

ANNEX 1: guia de l’alumne:

GUIA DOCENT DE LA UNITAT 1


Continguts:

El càncer:

- Definició de malaltia

- Tipus de càncer

- Teixits, òrgans, aparells i sistemes afectats

- Causes del càncer

- Tractaments

- Implicacions emocionals i socials

La cèl·lula:

- Tipus de cèl·lules i diferències entre elles: eucariota, procariota, vegetal i animal.

- Els orgànuls i les seves funcions- La mitosi

Els teixits:

- Tipus de teixits i cèl·lules que els conformen.

Els òrgans

Aparells o sistemes

Unitat 1: el càncer, una malaltia cada cop més freqüentBiologia i geologia3r d’ESO Curs 2014-2015

Professores:Kim Barba Francken

Lorena Fernández Ferrera




20

Objectius:

Objectiu final (competència global): Aplicar al context del càncer els coneixements relacionats amb la

cèl·lula, els teixits, els òrgans, aparells i sistemes per entendre, de manera general, com és i com

funciona el cos humà.

Objectius d’aprenentatge:

Reflexionar sobre els propis coneixements de la cèl·lula.

Reconèixer la cèl·lula com a unitat estructural i funcional dels éssers vius.

Reconèixer l’estructura de les cèl·lules animals, vegetals, eucariotes i procariotes i les funcions dels

seus orgànuls.

Conèixer les diferents fases de la mitosi i descriure-les.

Relacionar el context del càncer amb la mitosi.

Ser creatius a l’hora de realitzar les activitats d’idees prèvies, muntar el model de cèl·lula, realitzar

un eslògan o al presentar el treball cooperatiu.

Interpretar diferents mostres de teixits cel·lulars i les diferents cèl·lules que els conformen.

Relacionar alguns teixits amb els òrgans corresponents a partir dels casos de càncer de cada grup.

Definir malaltia i entendre que el càncer n’és una.

Identificar, de manera general, alguns teixits, òrgans, aparells i sistemes del cos humà.

Conèixer diferents tipus de càncer a partir del treball cooperatiu i la presentació de la resta de

companys.

Conèixer com pot ser la vida d’una persona que pateix una malaltia com el càncer.

Objectius actitudinals:

Tenir una bona actitud a l’aula i al laboratori.

Compartir i contrastar amb els companys els coneixements necessaris per resoldre les activitats del

model de la cèl·lula, la mitosi i el treball cooperatiu. Acceptar les crítiques constructives a partir de la coavaluació del treball cooperatiu.

Empatitzar amb els malalts de càncer.

Valorar el paper de la ciència pel que fa als avenços en la recerca de nous tractaments.

Objectius procedimentals:

Treballar en grup de forma cooperativa i eficient per tal d’elaborar un power point , un pòster, un

mapa conceptual, un vídeo o una representació teatral sobre el tipus de càncer que els hagi tocat

estudiar.




21

Comprendre textos per tal de poder obtenir-ne informació que sigui útil per a la realització de les

activitats de la notícia i el treball cooperatiu.

Sintetitzar els continguts treballats en un power point, un pòster, un mapa conceptual o una

representació teatral.

Transmetre els coneixements adquirits de forma oral.

Competències:

Competències transversals:

Comunicatives

- Comunicativa, lingüística i audiovisual: redacció de textos, expressió oral durant l’exposició oral i

al llarg de les activitats que promouen la interacció entre els companys, realització de vídeos o

altres recursos audiovisuals (power point).

- Artística i cultural: activitats on heu de dibuixar, fer l’eslògan, etc.

Metodològiques

- Tractament de la informació i la tecnologia: cerca d’informació a internet.

- Aprendre a aprendre: a partir de la realització del treball cooperatiu heu de ser capaços de cercar

informació, decidir com elaboraran el document i el suport per l’exposició, etc.

Personals:- Autonomia i iniciativa personal: moltes activitats són obertes, per tal que hagueu de decidir com

ho voleu fer. Per exemple, la d’idees prèvies i el treball cooperatiu, en general i, en concret, la

manera de presentar el treball cooperatiu a la resta de companys.

Competències centrades en conviure i habitar el món:

- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: la unitat didàctica es treballa a

partir d’una malaltia que és present en la vida de molts ciutadans.

- Social i ciutadana: es treballen molts temes de sentiments i emocions de cara a un mateix i a altres

persones relacionats amb la malaltia del càncer.

Específiques de ciències:

- Pensar de manera autònoma i creativa: treball cooperatiu.

- Pensar científicament a partir de construir i utilitzar versions elementals però complexes dels grans

models de la ciència: joc de la cèl·lula, activitat de la mitosi.




22

- Comprendre textos de contingut científic de diferents fonts (Internet, revistes i llibres de divulgació

científica, discursos orals, etc.) i disposar de criteris per analitzar-los críticament: treball cooperatiu i

resta d’activitats que requereixen cerca d’informació a internet.

Criteris d’avaluació:

Dossier (40%): s’avaluarà a partir de totes les tasques fetes a classe i a casa que es presentaran en

format de dossier, seguint la següent estructura i puntuacions:

- Portada: títol i foto (5%)

- Justificació del títol i la foto (20%)

- Objectius de la unitat (autoregulació) (5%)

- Recull d’activitats (50%)

- Pregunta resposta d’un company (20%)

- Altres temes que m’interessen sobre la unitat (voluntari) (extra 5%)

Exposició oral (30%): el document escrit valdrà un 50% i l’exposició oral el 50% restant. Aquests tant

per cents constaran d’una nota individual (40 %) i una part grupal (60%). La nota individual sortirà de la

mitjana entre la coavaluació dels companys de grup (30%) i la nota del professorat (70%).

Activitat final (20%): al final de la unitat didàctica es realitzarà una prova d’aplicació dels continguts

treballats al llarg de la unitat 1, de manera individual. Actitud (10%): s’avaluarà a partir de l’actitud a classe. Tothom parteix d’un 6 en actitud. Si participeu a

classe, teniu un bon comportament, demostreu esforç, etc. podeu arribar a tenir un 10. Si teniu un mal

comportament, no feu la feina, etc. la nota pot anar baixant.




23

ANNEX 2: dossier inicial:

Tasca individual: Llegeix aquesta notícia de diari del mes passat i anota els dubtes o paraules que no entenguis:

Activitat 1: Comencem!

Dubtes:

Diari de Catalunya

Dilluns 30 de gener de 2015

Cada cop trobem més casos de malalts de càncer a

Catalunya i arreu del món. Això està fent preocupar a

la comunitat sanitària que està treballant de valent

per trobar nous tractaments.

El cos humà està format per molts tipus de cèl·lules.

Aquestes cèl·lules es divideixen de forma controlada

a mesura que són necessàries per mantenir el nostre

cos sà. Quan una cèl·lula envelleix o està danyada, es

repara o es substitueix per una de nova.

Quan es produeix el càncer? Quan aquestes

cèl·lules danyades no són reparades o substituïdes.


El càncer està causat per una alteració dels mecanismes reguladors que dirigeixen el comportament de la

cèl·lula normal. Això provoca que les cèl·lules normals passin a ser cancerígenes. Les cèl·lules cancerígenes

creixen i es divideixen de manera incontrolada, formant tumors, fins arribar a propagar-se per tot el cos, si no

s’aconsegueix controlar. Aquest creixement i divisió de forma incontrolada es propaga pel sistema sanguini i el

limfàtic interferint en la funció dels teixits i els òrgans.No tots els tumors són cancerígens, també trobem tumors benignes que poden extirpar-se, evitant que tornin a

aparèixer. Les cèl·lules dels tumors benignes no es dispersen fins altres parts del cos, en canvi, les dels tumors

cancerí ens sí, arribant a roduir metàstasi.

Operació de càncer de pulmó a l’hospital Quirón de Barcelona




24

Tasca individual: Redacta una pregunta que vulguis respondre en aquesta unitat.

La teva pregunta sobre la unitat és:

La resposta a la teva pregunta, elaborada per un company o companya:

Activitat 2: Quines preguntes tens tu sobre el tema?

Autor/a:




25

La pregunta, formulada per un altre company o companya, que respondràs és:

La teva resposta a la pregunta del teu company o companya:

Autor/a:




26

Tasca individual: Què és una cèl·lula? Fes un o més dibuixos on es vegin representades les diferents parts

que la componen per acompanyar la teva explicació. Pots ajudar-te de les següents indicacions: forma, mida,

nombre de cavitats, espai buit o amb presència d’orgànuls, una única cèl·lula o diferents tipus, iguals o

diferents, què necessita la cèl·lula per viure, quines són les seves funcions...

Hem vist que el càncer apareix quan les cèl·lules comencen a proliferar

sense control però...

1. Què és una cèl·lula? Com funciona? Quines parts té? Quina

estructura presenta?

Activitat 3: LA CÈL·LULA




27

Tasca grupal:

Munteu el model de cèl·lula que us ha tocat seguint les instruccions que us donem a l’aula i responeu

aquestes preguntes amb ajuda dels links que us proporcionem al moodle:

Quina mida real té la cèl·lula? En quina unitat de mesura l’expressaríeu? Per què? A què ens referim quan

parlem d’augments?

Presenta nucli? Què és el nucli?

Té DNA? Què és el DNA? On es troba situat? Totes les cèl·lules en tenen?

Quin tipus d’embolcall protegeix la cèl·lula?

Activitat 4: El joc de la cèl·lula




28

Requereix d’oxigen (O2) per viure?

Què són els orgànuls? Presenta orgànuls? Quins? Quines són les seves funcions principals?

Quins organismes presenten aquest tipus de cèl·lula? Posa algun exemple

Teniu alguna pregunta més?




29

Feu una foto per grup amb la vostra tauleta, pengeu-la al moodle amb el nom del grup i cèl·lula

corresponent. Podreu fer-ho a la tasca “models cèl·lula” de la sessió 3 i 4. D’aquesta manera tothom les

tindrà totes. Enganxeu aquí sota una foto de cada model de cèl·lula:

Cèl·lula procariota Cèl·lula eucariota:

Cèl·lula animal: Cèl·lula vegetal:




30

Tasca individual: A partir de la posada en comú que fem entre tots, anoteu les diferències entre els quatre

tipus de cèl·lules que hem estudiat:

Diferències entre la cèl·lula procariota i eucariota:

Procariota Eucariota

Mida

Nucli

Lloc del DNA

ADN/DNA

Embolcall nuclear

Requereix O2 per viure?

Orgànuls

Citoesquelet

Exemples d’organismes amb

aquestes cèl·lules

Diferències entre la cèl·lula animal i vegetal:

Animal Vegetal

Mida

Nucli

Lloc del DNA

Embolcall nuclear

Requereix O2 per viure?

Orgànuls diferents entre elles

Paret cel·lular


aquestes cèl·lules




31

Funcions dels orgànuls de la cèl·lula eucariota:

Orgànul Funció

Membrana plasmàtica

Nucli

Citoplasma

Aparell de Golgi

Reticle endoplasmàtic

(REL-RER)

Lisosoma

Ribosoma

Mitocondri

Citoesquelet

Centríol (cèl. animal)

Paret cel·lular (cèl. vegetal)

Cloroplast (cèl. vegetal)




32

Les divisions cel·lulars sense control són les responsables de l'aparició d'un tumor. Però, com és exactament

aquest procés que es troba fora de control a les cèl·lules canceroses?

Tasca individual: A partir de saber la situació inicial i la situació final ordeneu les fases de la mitosi en un

ordre lògic:

Activitat 5: LA MITOSI

Fase final:Fase inicial:

b)

d)

a)

c)




33

Ordena: omple els forats amb la lletra corresponent a l’ordre del procés de la mitosi

Fase inicial - 1r: - 2n: - 3r: - 4rt: - Fase final

Descriu el procés (Què creus que passa en cadascuna de les fases a partir del que veus a la imatge,

juntament amb la descripció de la imatge anterior i posterior):

Fase inicial:

1r:

2n:

3r:

4rt:

Fase final:

Animació mitosi: http://www.cellsalive.com/mitosis.htm

http://www.cellsalive.com/mitosis.htm







34

Posada en comú: descriu què succeeix a cada fase de la mitosi

Nom de la Fase Descripció




35

ANNEX 3: dossier treball cooperatiu inicial

En grups, prèviament assignats, haureu de realitzar un treball cooperatiu. Què és el treball cooperatiu? És un

treball en grup on cada membre té una funció clara i la feina de cadascun dels membres és clau per al

correcte desenvolupament del treball. Cada grup tindrà un treball cooperatiu diferent.

Primerament haureu de visualitzar el vídeo que presenten els protagonistes de la sèrie de Tv3 “Polseres

vermelles” on fan una breu introducció sobre el càncer i es donen a conèixer casos reals de la malaltia.

Vídeo: http://blogs.ccma.cat/marato.php?itemid=48131

Un cop vist el vídeo caldrà que a casa comenceu a pensar sobre les següents preguntes per tal de treballar-

les a la propera sessió de classe. Penseu si el vídeo us proporciona tota la informació que necessiteu per

respondre-les o caldrà que feu una mica de recerca per complementar les vostres explicacions.

Què és un tumor? Com es forma?

Què és una malaltia?

Activitat 6: El treball cooperatiu

http://blogs.ccma.cat/marato.php?itemid=48131







36

Què és una biòpsia?

Què és el departament oncològic?

El càncer és hereditari? Per què?

Com creieu que se senten els malalts de càncer? I les seves famílies o amics?

En el vídeo heu vist diferents punts de vista a l’hora de viure i afrontar la malaltia. Aquests seran els

diferents rols de cadascú de vosaltres en el treball cooperatiu:

- La vida del malalt de càncer

- El metge o la metgessa

- L’investigador o investigadora

- Amics i familiars

- Periodista




37

Grupbase

Grupd’experts

Grupbase

Planificació del treball cooperatiu:

Sessió 7:

- 10’ Explicar rols TC (treball cooperatiu)

- 5’ Decidir rols: cada grup decideix quin roltindrà cada alumne.

- 30’ Treball amb el grup base:Respondre les preguntes de vídeo. Ipresentació del cas.

- 15’ Treball amb el grup d’experts: (Cadagrup d’experts tenen unes preguntesassignades en relació al seu rol (compte

que cadascú treballeu un càncerdiferent!)).Primer escolliu el mètode de recercad’informació, planifiqueu la feina icomenceu a respondre preguntesassignades al teu rol.

Sessió 8:

- 1h Treball amb el grup d’experts: Donar resposta a les preguntes i

començar a elaborar el full i explicació pera la posada en comú amb el grup base

Sessió 9:

- 1h Treball amb el grup base: o 30’ posada en comú (5’ per cada

membre del grup) o 30’ començar a preparar la

exposició oral del vostre cas

Sessió 10:

- 1h Treball amb el grup base:Acabar de preparar la exposició oral ielaborar/preparar el material de suportque necessiteu (power point, pòster,vídeo, representació teatral).

PRESENTACIONS DELS TREBALLS COOPERATIUS




38

Un cop hagueu treballat amb els diferents grups d’experts us tornareu a ajuntar amb el vostre grup base per

a fer una posada en comú i continuar amb el treball cooperatiu. Per a aquesta posada en comú heu de

portar els diferents materials amb els que heu treballat com a experts (carta en primera persona, eslògan,

etc.) i heu d’elaborar un full resum. Què vol dir un full resum? Què ha de tenir?

En aquest full resum ha d’haver les idees clau expressades de forma esquemàtica, que considereu que voleu

compartir amb els altres membres del vostre grup per tal de poder fer l’explicació en un màxim de 5 minuts i

cobrir tots els aspectes que havíeu de treballar. No es tracta de copiar les “preguntes-respostes” que se us

demanava sinó utilitzar-les com a guia per elaborar una explicació sòlida i sintètica.

Per a aquesta posada en comú teniu a continuació 5 fitxes, cadascuna per a un dels experts, on haureu de

plasmar les idees clau. Les podreu portar durant la posada en comú per guiar la vostra explicació i no deixar-

vos cap aspecte sense tractar.




39




40




41




42




43




44

ANNEX 4: dossier treball cooperatiu de cada cas

Hola, sóc la Paula i tinc 14 anys. Estudio a l’institut Angeleta Ferrer de Sant Cugat del Vallès.

Faig anglès a l’Sprint Idiomes. He estat acotxadora, enxaneta, dosos i ara quinta dels Castellers de Sant Cugat.

Per mi la colla castellera és com una gran família. Tinc molts amics, petits i grans, gent que m’ajuda, m’estima i

em recolza. A més a més, és una activitat on tota la meva família hi pot participar. “No deixaria els castells per

res del món!. -Això és el que deia la Paula fa 2 anys en una entrevista que li va fer la radio de cugat.cat just

després de baixar del seu primer castell de 8 com a quinta-.

L’any passat vaig haver de deixar l’institut, on tot just començava, i també les activitats extraescolars (anglès i

castells) perquè em van detectar leucèmia, un tipus de càncer hematològic. Això va fer que moltes coses del

meu dia a dia canviessin. Tant a l’escola com en l’horari extraescolar i en tota la meva vida.

Em van dir que tenia un cas de leucèmia agut i que calia que comencés a fer un tractament el més aviat

possible. Jo en aquell moment no havia sentit a parlar de la leucèmia i no coneixia ningú que n’hagués patit, per

tant no sabia ben bé de quina malaltia es tractava. Em van dir que era una malaltia que afectava a la medul·la

òssia i a la producció de cèl·lules sanguínies com a resultat d’una mutació del DNA. Aquell vocabulari m’era

desconegut, però per la reacció dels meus pares i metges vaig entendre que era alguna malaltia important.

Vaig començar a fer un tractament de quimioteràpia de diverses fases que impedia la reproducció de les

cèl·lules cancerígenes, però també d’altres. Així poc a poc, a mesura que avançava el tractament em va

començar a caure el cabell, tenia marejos i a vegades fins i tot vomitava i estava molt cansada. Per sort el meu

cos va anar superant la malaltia poc a poc i els metges estaven molt contents amb els progressos. Ara ja torno

a fer una vida bastant normal, tot i que encara no m’he reincorporat a castells i els metges diuen que he

vençut la malaltia. Encara segueixo fent-me revisions periòdiques per assegurar que realment no queden

cèl·lules afectades. Tots aquests mesos han estat un període molt difícil per a mi, perquè a part de tot el que

comportava el tractament a nivell físic i emocional, vaig haver de deixar l’escola, els castells i moltes altres

coses que m’agradaven. Penso que la Paula d’abans i la Paula que soc ara són dues persones molt diferents. He

après a valorar cada petit detall del dia a dia, estimar a aquells que m’envolten i m’han donat suport en tot

moment durant la malaltia i pensar en tots aquells altres pacients que encara lluiten per sortir-se’n.

Coneixem la Paula!




45

Investigueu sobre la leucèmia. Quins efectes pot tenir sobre el nostre cos? Quines repercussions socials i emocionals

pot comportar per una noia com la Paula?

Podeu estructurar el vostre treball ajudant-vos de les següents indicacions:

1. El dia a dia: Sentiments, manera d’afrontar la malaltia, canvis, preguntes, coneixement de la malaltia per part

del pacient vida del malalt.

2. Malaltia: causes, efectes (teixits, òrgans, aparells i sistemes), desenvolupament i conseqüències (a nivell

mèdic) metge o metgessa

3. Recerca: afectació de les cèl·lules, avenços, recursos (de què depenen?), formació dels investigadors,

tractaments investigador o investigadora.

4. Entorn: ajuda, suport, força, emocions, informació familiars i amics.

5. Mitjans de comunicació: informació que ens arriba, veracitat, rigor científic, crítica periodista

Recordeu que encara us falten per respondre algunes preguntes del primer dia que podeu incloure en el treball

cooperatiu:

Vida del malalt:

1. Fes una redacció en primera persona on imaginis com ho va viure la Paula i on es vegin reflectits els coneixements

sobre la malaltia, els canvis que va viure (a nivell físic, socials i en la seva rutina) i tots aquests sentiments i vivències.

Per fer-la, pots guiar-te amb aquestes preguntes:

Com creus que es pot sentir una persona el dia que li diuen que té leucèmia? I durant el transcurs de la

malaltia? I un cop s’ha curat?

Quin coneixement sobre el càncer penses que podia tenir la Paula? Creus que va informar-se més?

Com pot afectar la leucèmia en els activitats diàries de la Paula?

3. Què són els teixits?

4. Què són els òrgans?

5. Què són els aparells i els sistemes?

6. Què és la metàstasi?

7. Què és el sistema limfàtic?8. Quin és el procés de reparació de les cèl·lules danyades?

9. Com s’alteren els mecanismes de regulació de les cèl·lules?

10. Com es propaguen els tumors?

11. Quins tractaments contra el càncer hi ha?




46

Metge o metgessa:

2. Quins factors poden causar la leucèmia?

3. Quins teixits, òrgans, aparells i sistemes se’n veuen afectats?

4. Quines de les tres funcions vitals es veuran afectades a causa dels danys produïts en els teixits, òrgans, aparells i

sistemes?

5. Com es desenvolupa la leucèmia dins del nostre cos? (cèl·lula normal cèl·lula cancerígena tumor metàstasi)

Investigador o investigadora:

6. Què se sap a dia d'avui de la leucèmia?

7. Quins tractaments es fan i en què consisteixen? En els darrers anys hi ha hagut algun avenç? Explica’l

8. En quins processos cel·lulars es centra la investigació?

9. Quines han estat les seves implicacions?

10. Quins factors determinen els recursos que es destinen a la investigació de les malalties? Per respondre aquesta

pregunta et pot ajudar buscar informació sobre:

- On viuen les persones afectades per la malaltia? (lloc del món)

- Quin és el nivell socioeconòmic de la regió?

- Quines solucions s’han trobat?

- Compara els recursos que es destinen a la leucèmia amb els que es destinen a alguna de les següents

malalties (escull-ne només una): malària, SIDA, dengue, etc.

Amic/familiar:

11. Quin suport creus que necessitava la Paula durant la malaltia?

12. Quins coneixements volies tenir sobre la leucèmia?

13. Creus que el fet de tenir més informació podria ajudar-te a entendre la Paula?

14. Com creus que la resta d’amics i familiars viv ien la malaltia de la Paula? (amb normalitat, donant-se suport

mútuament, sense compartir-ho, etc.)

Mitjans de comunicació:

15. Creus que la informació que ens arriba des dels mitjans de comunicació té suficient rigor científic?

16. Dissenya un eslògan per aconseguir diners per la recerca de la leucèmia i poder, així, ajudar persones com la Paula?

17. Redacta una entrevista amb algunes preguntes i les respostes que donarien la Paula, el seu pare i la seva millor

amiga. Les preguntes han de tractar els següents aspectes: àmbit mèdic, àmbit de la investigació, àmbit social i

emocional i experiència personal.




47

Hola, sóc la Charlotte i tinc 18 anys. Fa 3 anys em van detectar càncer de tiroides, en concret carcinoma

papil·lar, i ara us explicaré la meva història:

Sóc francesa, però visc a Catalunya des de fa 9 anys i per això havia estudiat al Liceu Francès. Fins que em van

diagnosticar el càncer havia practicat gimnàstica rítmica des dels 6 anys i era la meva gran afició. Portava uns

quants anys dedicant-m’hi de manera més professional i això em va suposar alguns problemes per compaginar-

ho amb els estudis. A més a més, cantava al Cor Infantil Sant Cugat i va ser durant les classes de cant que vaig

començar a notar que passava alguna cosa. Em costava treure la veu i m’acabava fent mal el coll. Després d’un

temps així, vam decidir anar al metge.

El primer que em van fer va ser uns anàlisis i van veure que tenia alts niells de la proteïna tiroglobulina a la

sang. A partir d’aquells resultats van decidir fer-me més proves. Va ser aleshores quan em van detectar el

càncer. En aquell moment la meva vida va canviar moltíssim, vaig haver d’assumir i adaptar -me a moltes coses.

La veritat és que els primers mesos van ser difícils per mi... Primer vaig haver de sotmetre’m a una operació per

extreure els ganglis i evitar que el tumor s’estengués pel cos. També vaig haver de prendre’m unes càpsules de

iode i estar durant 1 mes a l’hospital fent un tractament de quimioteràpia. Allà vaig fer alguns amics i amigues i

vaig agafar molta estima als infermers i metges, que feien que tot allò no semblés tant difícil de superar. Des

de l’operació estic en seguiment que pot durar fins a 6 anys, per anar controlant que no torni a aparèixer el

càncer.

Ara ja porto 2 anys del seguiment i sembla que tot està anant molt bé. Els metges estan contents perquè la

operació va anar molt bé i he superat amb èxit el tractament. El seguiment consisteix en anar a l’hospital a fer

revisions periòdicament, però ja no em suposa cap problema. Aprofito per veure tots els amics que vaig fer

durant la meva estada allà i a tot el personal mèdic que va estar amb mi en algun moment. Ara fa un any que

em vaig reincorporar a rítmica i cant. He hagut de recuperar la forma física i treballar molt la veu per tornar a

dur la vida d’abans, però estic segura que me’n sortiré.

Investigueu sobre el carcinoma papil·lar (càncer de tiroides). Quins efectes pot tenir sobre el nostre cos? Quines

repercussions socials i emocionals pot comportar per una noia com la Charlotte?


Coneixem la Charlotte!




48





3. Recerca: afectació de les cèl·lules, avenços, recursos (de què depenen?), formació dels investigadors,tractaments investigador o investigadora.




cooperatiu:

Vida del malalt:

1. Fes una redacció en primera persona on imaginis com ho va viure la Charlotte i on es vegin reflectits els

coneixements sobre la malaltia, els canvis que va viure (a nivell físic, socials i en la seva rutina) i tots aquests sentiments

i vivències. Per fer-la, pots guiar-te amb aquestes preguntes:

Com creus que es pot sentir una persona el dia que li diuen que té carcinoma papil·lar? I durant el transcurs

de la malaltia? I un cop s’ha curat?

Quin coneixement sobre el càncer penses que podia tenir la Charlotte? Creus que va informar-se més?

Com pot afectar el carcinoma papil·lar en els activitats diàries de la Charlotte?

Metge o metgessa:

2. Quins factors poden causar el carcinoma papil·lar?


4. Quines de les tres funcions vitals es veuran afectades a causa dels danys produïts en els teixits, òrgans, aparells

i sistemes?





7. Què és el sistema limfàtic?

8. Quin és el procés de reparació de les cèl·lules danyades?







49

5. Com es desenvolupa el carcinoma papil·lar dins del nostre cos? (cèl·lula normal cèl·lula cancerígena tumor

metàstasi)


6. Què se sap a dia d'avui del carcinoma papil·lar?


8. En quins processos cel·lulars se centra la investigació?







- Compara els recursos que es destinen a la leucèmia amb els que es destinen a alguna de les següents

malalties (escull-ne només una): malària, SIDA, dengue, etc.

Amic/familiar:

11. Quin suport creus que necessitava la Charlotte durant la malaltia?

12. Quins coneixements volies tenir sobre el carcinoma papil·lar?

13. Creus que el fet de tenir més informació podria ajudar-te a entendre la Charlotte?

14. Com creus que la resta d’amics i familiars vivien la malaltia de la Charlotte? (amb normalitat, donant-se suport




16. Dissenya un eslògan per aconseguir diners per la recerca del carcinoma papil·lar i poder, així, ajudar persones com

la Charlotte.

17. Redacta una entrevista amb algunes preguntes i les respostes que donarien la Charlotte, el seu pare i la seva millor






50

Hola, el meu nom és Suhaila, tinc 27 anys i soc d’Israel. Fa dos anys que vaig arribar a Catalunya en busca de

feina, havent de deixar enrere el meu país. Soc infermera de professió i des de la meva arribada vaig tenir la

sort d’entrar a treballar a la planta d’urgències de pediatria de l’Hospital General, a Mira -sol. Poc després de la

meva arribada vaig anar al Ginecòleg a fer-me la revisió anual. Allà la ginecòloga em va demanar quan feia que

no em realitzava una mamografia i li vaig dir que feia bastant de temps. Em van donar hora per fer- me’n una i

va ser aleshores quan em van dir que presentava un petit tumor al pit esquerra. Sent infermera i coneixent,

per tant, molt bé el que això podia arribar a implicar em vaig espantar molt. Tot i sabent que la gran majoria de

tumors del pit són fibroadenomes (no malignes) i que sent tan jove era molt poc probable que el tumor fos

maligne, sempre quedava una petita possibilitat, i més tenint en compte que la meva mare n’havia tingut.

Després de la prova em van diagnosticar càncer de mama, concretament adenocarcinoma. Des d’aquell

moment sabia quins serien els procediments a seguir i les implicacions que això tindria en la meva vida.

La teràpia dels càncers de mama depèn de molts factors, començant per la fase en que es troba el tumor, si hi

ha metàstasi o no, la mida del càncer i també com són les cèl·lules cancerígenes. A partir d’aquí es pot aplicar

la classificació seguint el sistema TNM. En el meu cas, mitjançant cirurgia em van extirpar el tumor i van

complementar el tractament amb radioteràpia per incidir sobre aquelles cèl·lules tumorals que haguessin pogut

passar desapercebudes durant la intervenció quirúrgica. La sort en el meu cas va ser que el càncer es trobava

localitzat i no s’havia estès per la resta del cos, de manera que la radioteràpia (tractament local) va ser

suficient. Tot i ser un tractament molt local i no tenir tants efectes secundaris com la quimioteràpia, en el

meu cas vaig notar que estava molt cansada i em van sortir reccions a la pell que semblaven cremades. Se’m

f eia molt feixuc anar a les visites a l’hospital. Vaig haver d’agafar la baixa i la meva vida social es va reduir molt.

Emocionalment em a afectar molt i vaig entrar en una lleugera depressió. No tenia la meva família per recolzar-

me, feia poc que vivia aquí i no coneixia a massa gent i em vaig sentir bastant sola. Van ser uns mesos molt

difícils per a mi però sortosament ara ja puc dir que és passat. Vaig acabar la radioteràpia i a les revisions

periòdiques tot sembla indicar que no queden cèl·lules afectades. He tornat a la feina i cada cop em sento

millor a nivell emocional i social. Ara fa poc que he començat a sortir amb un infermer que treballa amb mi i

m’està ajudant molt a fer net psicològicament amb tota la malaltia.

Coneixem la Suhaila!




51

Investigueu sobre l’adenocarcinoma (càncer de mama). Quins efectes pot tenir sobre el nostre cos? Quines

repercussions socials i emocionals pot comportar per una noia com la Suhaila?



del pacient vida del malalt.2. Malaltia: causes, efectes (teixits, òrgans, aparells i sistemes), desenvolupament i conseqüències (a nivell







cooperatiu:

Vida del malalt:

1. Fes una redacció en primera persona on imaginis com ho va viure la Suhaila i on es vegin reflectits els coneixements

sobre la malaltia, els canvis que va viure (a nivell físic, socials i en la seva rutina) i tots aquests sentiments i vivències.

Per fer-la, pots guiar-te amb aquestes preguntes:

Com creus que es pot sentir una persona el dia que li diuen que té càncer de mama? I durant el transcurs de

la malaltia? I un cop s’ha curat?

Quin coneixement sobre el càncer penses que podia tenir la Suhaila? Creus que va informar-se més?

Com pot afectar el càncer de mama en els activitats diàries de la Suhaila?













52

Metge o metgessa:

2. Quins factors poden causar el càncer de mama?



sistemes?

5. Com es desenvolupa l’adenocarcinoma dins del nostre cos? (cèl·lula normal cèl·lula cancerígena tumor

metàstasi)


6. Què se sap a dia d'avui del càncer de mama?









- Compara els recursos que es destinen a el càncer de mama amb els que es destinen a alguna de les

següents malalties (escull-ne només una): malària, SIDA, dengue, etc.

Amic/familiar:

11. Quin suport creus que necessitava la Suhaila durant la malaltia?

12. Quins coneixements volies tenir sobre el càncer de mama?

13. Creus que el fet de tenir més informació podria ajudar-te a entendre la Suhaila?

14. Com creus que la resta d’amics i familiars vivien la malaltia de la Suhaila? (amb normalitat, donant-se suport




16. Dissenya un eslògan per aconseguir diners per la recerca del càncer de mama i poder, així, ajudar persones com la

Suhaila?

17. Redacta una entrevista amb algunes preguntes i les respostes que donarien la Suhaila, el seu pare i la seva millor






53

Hola, sóc el Mohammed, sóc marroquí i tinc 25 anys. Fa 6 anys que sóc diable de Sant Cugat i vaig estudiar

fisioteràpia a la Universitat Gimbernat. Estic molt content perquè fa 1 any que vaig començar a treballar en un

centre de fisioteràpia a Barcelona i això m’ha permès poder anar a viure a la Floresta amb la meva parella, la

Laura. Noto que ara tot comença a anar bé, tinc feina, m’he pogut independitzar, tenir el meu espai i puc

estar més temps amb la Laura.

I la veritat és que ja tocava! Portava uns anys una mica complicats des que em van detectar càncer de còlon

quan tenia 22 anys, durant els últims 2 anys de carrera. Aquests últims anys de carrera han estat bastant durs,

perquè els hagut de fer molt lentament a causa del tractament que havia de fer per combatre el càncer. El

tractament ha consistit en diverses fases: primerament em van realitzar una intervenció quirúrgica per

extirpar-me els tumors que tenia a l’intestí gruixut. I fa 4 mesos vaig començar amb un procés de quimioteràpia

que pot durar uns 6 o 8 mesos en total, depenent de la persona. Els metges diuen que estic evolucionant molt

bé i que sembla que em queden poques sessions. En alguns pacients també se sol fer radioteràpia, però, per

sort, no l’he de fer perquè me’l van detectar quan encara estava a l’estadi 1 (el càncer es trobava a les parts

internes del còlon).

Tot el que he viscut des que em van detectar el càncer m’ha servit per adonar-me del valor que tenen les coses

que ens envolten. Per adonar-me de qui són els veritables amics, per valorar molt més la meva relació amb la

Laura, per intentar passar més temps amb els meus pares i per viure cada petita cosa de la vida!

Coneixem en Mohammed!




54

Investigueu sobre el càncer de còlon. Quins efectes pot tenir sobre el nostre cos? Quines repercussions socials i

emocionals pot comportar per un noi com en Mohammed?











cooperatiu:

Vida del malalt:

1. Fes una redacció en primera persona on imaginis com ha viscut en Mohammed el procés de la malaltia i on es vegin

reflectits els coneixements sobre la malaltia, els canvis que ha viscut (a nivell físic, socials i en la seva rutina) i tots

aquests sentiments i vivències. Per fer-la, pots guiar-te amb aquestes preguntes:

Com creus que es pot sentir una persona el dia que li diuen que té càncer de còlon? I durant el transcurs de

la malaltia? I un cop s’ha curat?

Quin coneixement sobre el càncer penses que podia tenir en Mohammed? Creus que va informar-se més?

Com pot afectar el càncer de còlon en els activitats diàries d’en Mohammed?












55

Metge o metgessa:

2. Quins factors poden causar el càncer de còlon?



sistemes?

5. Com es desenvolupa el càncer de còlon dins del nostre cos? (cèl·lula normal cèl·lula cancerígena tumor

metàstasi)


6. Què se sap a dia d'avui del càncer de còlon?









- Compara els recursos que es destinen al càncer de còlon amb els que es destinen a alguna de les


Amic/familiar:

11. Quin suport creus que necessitava en Mohammed durant la malaltia?

12. Quins coneixements volies tenir sobre el càncer de còlon?

13. Creus que el fet de tenir més informació podria ajudar-te a entendre en Mohammed?

14. Com creus que la resta d’amics i familiars viuen la malaltia d’en Mohammed? (amb normalitat, donant -se suport




16. Dissenya un eslògan per aconseguir diners per la recerca del càncer de còlon i poder, així, ajudar persones com el

Mohammed?

17. Redacta una entrevista amb algunes preguntes i les respostes que donarien en Mohammed, el seu pare i la seva

parella, la Laura. Les preguntes han de tractar els següents aspectes: àmbit mèdic, àmbit de la investigació, àmbit social

i emocional i experiència personal.




56

Em dic Jason, soc Irlandès i tinc 25 anys. Vaig venir a viure a Barcelona fa 3 anys per fer un intercanvi

d’Erasmus a la UPF i com que ja era el meu darrer any de carrera vaig decidir allargar la meva estada i encara

soc aquí. El clima mediterrani, els paisatges i la gent em van enamorar des del primer moment. Sóc graduat en

Biologia humana i he fet un màster de genètica a la UB, sempre m’ha cridat molt l’atenció tot el tema de

l’herència i del perquè som com som. Jugo a un club de tennis del barri de la Barceloneta i entreno tres cops

per setmana. Tot i així, pot ser que hagi de deixar de fer-ho i probablement també la feina al laboratori on

estic ara perquè fa cosa d’un parell de mesos em van diagnosticar càncer de pell no melanoma.

El dia que m’ho van dir no m’ho creia, els vaig dir que no podia ser perquè a la meva família no hi havia ningú

que n’hagués tingut, però em van dir que això no volia dir que jo no en pogués patir. Em van dir que donada la

meva procedència, la meva pell sembla ser més sensible a les raciacions UV i que l’exposició al sol en els

entrenaments i partits de tennis podia tenir alguna influència en l’aparició del càncer. Tot va començar perquè

em vaig veure unes taques a la part de sobre de les mans que no tenia abans i vaig anar al metge. A partir

d’aquí em van fer una biòpsia de pell i em van dir que patia un tipus de càncer anomenat carcinoma

espinocel·ular. Tot encara és molt recent i no sé ben bé com avançarà el tractament, però de moment m’han

dit que es tractarà de cirurgia mitjançant lazer, que és la més utilitzada en els casos de carcinomes

superficials. M’han dit que és un tipus de càncer que si es detecta a temps i es realitza el tractament adient és

molt estrany que s’estengui a les parts distants del cos. He de dir que el personal mèdic m’ha animat molt i em

sento molt recolzat pels meus amics i companys de feina. De moment sembla que puc seguir amb una vida

relativament normal, però pot ser que a mesura que avanci el tractament els efectes secundaris augmentin i

hagi de deixar de fer algunes coses. Espero estar recuperat aviat!

Coneixem en Jason!




57

Investigueu sobre el carcinoma espinocel·lular (càncer de pell). Quins efectes pot tenir sobre el nostre cos? Quines

repercussions socials i emocionals pot comportar per un noi com el Jason?











cooperatiu:

Vida del malalt:

1. Fes una redacció en primera persona on imaginis com ho està vivint en Jason i on es vegin reflectits els

coneixements sobre la malaltia, els canvis que està vivint (a nivell físic, socials i en la seva rutina) i tots aquests

sentiments i vivències. Per fer-la, pots guiar-te amb aquestes preguntes:

Com creus que es pot sentir una persona el dia que li diuen que té carcinoma espinocel·lular? I

durant el transcurs de la malaltia? I un cop s’ha curat?

Quin coneixement sobre el càncer penses que podia tenir el Jason? Creus que s’ha informat més?

Com pot afectar el carcinoma espinocel·lular en els activitats diàries del Jason?

Metge o metgessa:

2. Quins factors poden causar el carcinoma espinocel·lular?













58



sistemes?

5. Com es desenvolupa el carcinoma espinocel·lular dins del nostre cos? (cèl·lula normal cèl·lula cancerígena

tumor metàstasi)


6. Què se sap a dia d'avui del carcinoma espinocel·lular?









- Compara els recursos que es destinen al carcinoma espinocel·lular amb els que es destinen a alguna de

les següents malalties (escull-ne només una): malària, SIDA, dengue, etc.

Amic/familiar:

11. Quin suport creus que pot necessitar el Jason durant la malaltia?

12. Quins coneixements t’agradaria tenir sobre el carcinoma espinocel·lular?

13. Creus que el fet de tenir més informació podria ajudar-te a entendre el Jason?

14. Com creus que la resta d’amics i familiar s viuen la malaltia d’en Jason? (amb normalitat, donant-se suport




16. Dissenya un eslògan per aconseguir diners per la recerca del carcinoma espinocel·lular i poder, així, ajudar persones

com el Jason.

17. Redacta una entrevista amb algunes preguntes i les respostes que donarien el Jason, el seu pare i la seva millor






59

Em dic Clara i tinc 18 anys. Fa 3 anys em van detectar carcinoma escamós (càncer de coll d’úter). Sempre he

estat una noia reservada, sense gaires amics i això tampoc m’ajudava perquè, per molt que la teva família et

recolzi en tot moment, moltes vegades necessites l’espontaneïtat i recolzament dels amics.

Em van dir que el carcinoma escamós era el càncer de coll d’úter més freqüent i que podia deure’s a diferents

causes. Me’l van detectar durant una de les revisions anuals ginecològiques per mitjà d’un PAP (examen per

detectar anomalies del coll uterí). Jo havia sentit a parlar d’una vacuna que prevenia el càncer de coll d’úter,

com també altres malalties causades pel virus del papil·loma humà (VPH), però sempre m’havia mostrat

escèptica a posar-me-la. Pensava que es tractava d’una estratègia més de fer diners per part de les

farmacèutiques i que tampoc prevenia la infecció al 100%. Em van dir que en el meu cas, havien detectat el

càncer en una etapa molt primerenca i que les cèl·lules afectades estaven confinades a la capa més externa

del cèrvix (part inferior de l’úter o matriu que es coneix com coll de la matriu). Em van eliminar part del cèrvix

mitjançant escissió electroquirúrgica i em van dir que això no tindria cap implicació a l’hora de tenir fills. Tot i

així, hi ha probabilitat de retorn del càncer i és per això que durant el primer any posterior a la intervenció

havia de realitzar revisions i PAP cada tres mesos i encara a dia d’avui cada sis mesos. Tot i que al final tot va

acabar bé, els mesos de tractament van tenir en mi molts efectes a nivell emocional i psicològic.

Un cop vaig superar el càncer, em vaig adonar que no m’agradava aquella Clara reservada i vaig fer un canvi de

xip. El primer que vaig fer és apuntar-me al Grup Mediterrània de Sant Cugat, on ballo dansa tradicional. Allà

vaig conèixer molta gent i vaig fer molt bons amics. Aquest va ser el primer pas per arribar a ser la Clara que

sóc avui. La meva vida ha canviat molt. Tinc molt amics, sóc una persona oberta i riallera i que lluita pel seus

somnis. Aquest any he començat a estudiar medicina i m’agradaria arribar a investigar sobre el càncer per

poder ajudar a persones que hagin passat per una situació similar a la meva.

Coneixem la Clara!




60

Investigueu sobre el carcinoma papil·lar (càncer de tiroides). Quins efectes pot tenir sobre el nostre cos? Quines

repercussions socials i emocionals pot comportar per una noia com la Clara?











cooperatiu:

Vida del malalt:

1. Fes una redacció en primera persona on imaginis com ho va viure la Clara i on es vegin reflectits els

coneixements sobre la malaltia, els canvis que va viure (a nivell físic, socials i en la seva rutina) i tots aquests

sentiments i vivències. Per fer-la, pots guiar-te amb aquestes preguntes:

Com creus que es pot sentir una persona el dia que li diuen que té càncer de coll d’úter? I durant el

transcurs de la malaltia? I un cop s’ha curat?

Quin coneixement sobre el càncer penses que podia tenir la Clara? Creus que va informar-se més?

Com pot afectar la càncer de coll d’úter en els activitats diàries de la Clara?













61

Metge o metgessa:

2. Quins factors poden causar el carcinoma papil·lar?



sistemes?

5. Com es desenvolupa el carcinoma papil·lar dins del nostre cos? (cèl·lula normal cèl·lula cancerígena tumor

metàstasi)


6. Què se sap a dia d'avui del carcinoma papil·lar?









- Compara els recursos que es destinen a la càncer de coll d’úter amb els que es destinen a alguna de les


Amic/familiar:

11. Quin suport creus que necessitava la Clara durant la malaltia?

12. Quins coneixements volies tenir sobre el carcinoma papil·lar?

13. Creus que el fet de tenir més informació podria ajudar-te a entendre la Clara?

14. Com creus que la resta d’amics i familiars vivien la malaltia de la Clara? (amb normalitat, donant -se suport




16. Dissenya un eslògan per aconseguir diners per la recerca de la càncer de coll d’úter i poder, així, ajudar persones

com la Clara?

17. Redacta una entrevista amb algunes preguntes i les respostes que donarien la Clara, el seu pare i la seva millor






62

ANNEX 5: protocols pràctiques

PREGUNTES QUE ENS FEM ABANS DE COMENÇAR

1. On hi ha cèl·lules?

2. Com les podem observar?

3. On trobem cèl·lules al nostre cos?

4. Quin procediment realitzaríeu per a observar cèl·lules de la mucosa buca

DISSENY EXPERIMENTAL

Materials

o Escuradents pla

o Portaobjectes i cobreobjectes

o Comptagotes/pipeta de plàstic

o Aigua destil·lada

o Blau de metilè

o Bec bunsen i llumins

o Pinces de fusta

o Microscopi

Pràctica 1: On hi ha cèl·lules?




63

Metodologia (preparació, fixació i tinció)

1. Amb l’extrem d’un escuradents suaument fregueu-vos la

cara interna de la galta.

2. En un portaobjectes net, poseu una gota d’aiguadestil·lada.

3. Barregeu la mostra de mucosa bucal amb la gota d’aigua i

escampeu-la.

4. Fixeu la preparació fent passar el portaobjectes (agafat

amb les pinces de fusta) sobre el bec bunsen diverses

vegades fins que quedi ben sec (vigileu de no cremar la

mostra).

5. Tenyiu amb blau de metilè la mostra: afegiu una gota de

blau de metilè a sobre la mostra amb un comptagotes o

pipeta de plàstic i deixeu actuar el colorant durant 2 minuts.

6. Renteu la mostra amb aigua destil·lada, deixant-la caure

suaument per l’extrem del portaobjectes.

7. Poseu el cobreobjectes procurant que no quedin gotes

d’aire ni aigua.

8. Eixugueu suaument les restes d’aigua amb un paper.

9. Observació al microscopi. Recordeu començar per

l’augment més petit.

RESULTATS OBTINGUTS I DISCUSSIÓ

1. Quines estructures s’han tenyit a les cèl·lules de la mucosa?

2. Dins d’alguns nuclis hauràs observat algunes estructures molt tenyides. De quines estructures es

tracta?




64

3. Feu un dibuix detallat d’allò que observeu al microscopi, indicant l’augment i cadascuna de les

parts que reconegueu a la mostra:

CONCLUSIONS:

- Torna a donar resposta a les preguntes plantejades a l’inici de la sessió tenint en compte el que has

après al llarg de la pràctica.

- Com podríem comprovar si les cèl·lules d’un elefant i d’una ceba són iguals o diferents a les que

podem trobar en un humà? Explica com faries l’experiment en tots dos casos.

Respon totes dues preguntes a continuació, utilitzant la cara de darrere del full.



ANNEX 6: fitxa d’autoregulació dels continguts

Codi: 1=Ho entenc i ho sé explicar; 2=Ho entenc; 3=No ho entenc/no n’he sentit a parlar

CONTINGUTSABANS de començar la unitat

ObservacionsEN ACABAR la unitat

Observacions1 2 3 1 2 3

1. La cèl·lula

Els orgànuls i les seves funcions

La mitosi

2. Els teixits

Els tipus de teixits

3. Els òrgans

4. Els aparells i sistemes

5. La malaltia del càncer

Definició de malaltia

Tipus de càncer

Teixits, òrgans i aparells isistemes afectats

Causes del càncer

Tractaments

Implicació emocional del malalt,familiars i amics.




2

ANNEX 7: fitxa preparació de l’examen

Codi: 1: ho sap bé i ho sap explicar, 2: ho entén, 3: no ho sap

Pensem que per l’examenhauríem de ser capaços de...

Alumne 1 Alumne 2 Alumne 3 Autoregulació




3

ANNEX 8: Fitxa coavaluació i autoavaluació membres grup treball cooperatiu

NotaPunts arepartir

NomsTasques individuals

realitzadesNota

assignadaSignatura alumne/a Justificació de l’acord o desacord



Material pel professorat:

- ANNEX 9: power points suport sessions.

- ANNEX 10: rúbrica avaluació del dossier

- ANNEX 11: rúbrica avaluació exposicions orals

- ANNEX 12: apunts de síntesi i ampliació



ANNEX 9: Power points suport de les sessions

Sessió 1:

Sessió 2:




2

Sessió 3 i 4:




3




4




5




6

Sessió 5:




7

Sessió 6:

Sessió de la 7 a la 10 :




8



ANNEX 10: Rúbrica d’avaluació del dossier

Criteris Excel·lent Notable Suficient/Bé Insufic ient Presentat Nota Ponderada

A ct iv it at 2 S / NO

A c t i vi t a t 3

A c t i vi t a t 4

A c t i vi t a t 5

1 0'7 0'4 0 Mitjana=

A c t i vi t a t 2

A c t i vi t a t 3

A c t i vi t a t 4

A c t i vi t a t 5

2 1'5 1 0 Mitjana=

Es tà ben

p re se nt at , n et ,

s eg u in t u n o r dr e i

la lletra s’entén.

Es tà força ben

p r e se n t a t p e rò o no

s e g ue i x u n o r d re e n

a l g un m o me n t o l a

lletra no s’entén.

N o e stà gaire ben

p r e se n t ad a . N o

s e gu ei x u n o r dr e i l a

lletra no s’entén.

No

1 0'7 0'4 0

Total

Pres entació

general del

dossier

El contingut és

majoritàriament

incorrecte.

N o t o t e l c o n ti n g ut és

correcte i errors .

El contingut és

correcte, amb algun

error conceptual.

El contingut és

c o r r ec t e , s e n se

errors ni errades .Contingut

Alumne X

Utilitza escassament

e l v o c ab u l ar i a d e qu a t

i hi ha faltes

d’ortografia.

Utilitza el vocabulari

cientí f i c c o r re c t e i

amb poques

errades.

U t i li t z a e l

vocabulari

cientí f i c a d eq ua t i

s ens e faltes

d’ortografia.

U t i li t z a a m b d i fi c u lt a t

el vocabulari cientí fic

i hi ha moltes faltes

ortogràfiques .

Ús dels

conceptes




2

ANNEX 11: Rúbrica d’avaluació de les exposicions orals

GRUP: 1 2 3 4 5 6

Creativitat iqualitatgràfica de lapresentació

Molt creatiu. Imatges bentriades i molt adequades a latemàtica. Originalitat de lesimatges, etc. 2

Creatiu. Imatges prouadequades a la temàtica.

1,5

Imatges escasses o pocadequades a la temàtica.Presentació poc creativa. 1

Poques imatges o pocadequades a la temàtica.Creativitat escassa . 0

Expressióescrita (en elcas de teatreo vídeo:valoració delsdiàlegs)

Redactat original, bonaexpressió i bona ortografia. 1

Redactat original, expressió iortografia correctes, peròamb algunes errades. 0,7

Redactat sembla que no siguioriginal o bé conté faltesd'ortografia i/o expressió. 0,4

Bona part del redactatclarament copiat i enganxatd'internet. 0

Ajustament altemps

S'ajusta al temps. 0,5

Han fet una presentació unamica curta o una mica llarga. 0,4

Han fet una presentaciómassa curta o massa llarga. 0,2

No s’ajusta al temps. 0

Expressió oral Claredat de l'exposició idistribució equitativa entre elscomponents del grup1’5

Claredat de l'exposició peròdistribució poc equitativaentre els components delgrup1

L'exposició no ha estat prouclara, tot i que tothom hagiparticipat 0,5

Poca claredat i mal repartimentde feines d'exposició. 0

Originalitat dela proposta

La proposta és molt original, oencara que no ho sigui del totestà ben plantejada i té un

desenvolupament atractiu iviable.2

La proposta és original i té undesenvolupament prouatractiu, però falta acabar de

perfilar detalls. 1,5

La proposta no és gaireoriginal i no està plantejadade manera gaire atractiu.

1

La proposta no és original i noestà plantejada de maneraatractiva.

0

Adequació alscontinguts

S’ajusta als continguts tractatsal treball cooperatiu (TC).Respon a totes les preguntesplantejades i tracten alguntema addicional. 3

S’ajusta als continguts tractatsal TC. Respon a totes lespreguntes plantejades. 2,5

Més o menys s’ajusta alscontinguts tractats al TC peròfalta donar resposta aalgunes preguntes. 2

No s’ajusta als contingutstractats al TC perquè no dónaresposta a les preguntesplantejades. 0,5

Total




3

GRUP/treball PROPOSTES DE MILLORA

1

2

3

4

5

6



ANNEX 12: apunts de síntesi i ampliació

Links on podeu trobar la informació que se us demana:

1. L’organització del cos humà (http://en.calameo.com/read/001823122dd7564d68d9d) 2. Els éssers vius i la cèl·lula (https://lavida23.wikispaces.com/04-La+c%C3%A8l%C2%B7lula+II)

3. La cèl·lula (http://www.xtec.cat/~jgurrera/index.htm)

Nivells d’organització del cos humà:Àtoms Molècules Cèl·lules Teixits Òrgans Aparells i sistemes

La cèl·lula, unitat fonamental dels éssers vius:Els éssers vius estan formats per estructures microscòpiques anomenades cèl·lules.La cèl·lula és:

- La unitat anatòmica de tot ésser viu perquè tots estan formats per una (unicel·lulars) o més(pluricel·lulars) cèl·lules.

- La unitat fisiològica de tot ésser viu, donat que és la part més petita amb vida pròpia i realitza les

funcions vitals (nutrició, relació i reproducció).

Tota cèl·lula prové d’una altra cèl·lula. El material hereditari passa de cèl·lules mares a filles.Criteris de classificació de les cèl·lules:En funció de si presenten membrana nuclear o no:

- Eucariotes: material genètic envoltat de membrana nuclear. Inclou les cèl·lules animals i vegetals.

- Procariotes: material genètic desprotegit de membrana nuclear.

Segons el tipus de nutrició cel·lular:

Activitat 4: El joc de la cèl·lula Document de síntesi i ampliació de l’activitat

http://en.calameo.com/read/001823122dd7564d68d9d



https://lavida23.wikispaces.com/04-La+c%C3%A8l%C2%B7lula+II



http://www.xtec.cat/~jgurrera/index.htm









2

- Autòtrofes: les cèl·lules fabriquen matèria orgànica a partir de matèria inorgànica utilitzant una font

externa com la llum.

- Heteròtrofes: les cèl·lules no poden produir matèria orgànica i la agafen del medi extern.

Tots els organismes vius estan constituïts per cèl·lules:- Unicel·lulars: estan constituïts per una única cèl·lula.

- Pluricel·lulars: estan formats per associacions de moltes cèl·lules.

Cèl·lula PROCARIOTA vs. cèl·lula EUCARIOTA

Procariota Eucariota

Mida 0,2 – 10 μm Molt variable: 5μm – 7cm

Nucli NO SÍ

Lloc del DNA Pel citoplasma Al nucli

Embolcall nuclear NO SÍRequereix O2 per viure? SÍ* SÍ*

Orgànuls Només ribosomes SÍ

Citoesquelet NO SÍ

ADN 1 molècula ADN circular Moltes molècules ADN lineal

Exemples d’organismesamb aquestes cèl·lules

Bacteris Animals, plantes, fongs, etc.

CÈL·LULA EUCARIOTA




3

Membrana plasmàtica/cel·lular: Totes les cèl·lules estan envoltades per una membrana que separa

l’interior de la cèl·lula. Sol ser una bicapa lipídica amb algunes inclusions de proteïnes i glúcids que

estan implicats en les funcions de transport transmembrana.

Els orgànuls de l’interior de la cèl·lula també presenten aquesta estructura de membrana. Totes lesmembranes formen el sistema d’endomembranes.

Nucli: Presenta una forma esfèrica i està limitat per una doble membrana amb porus. Conté el material

genètic de la cèl·lula, l’ADN. Aquest contingut s’anomena nucleoplasma.

Es poden diferenciar dos tipus de moments en la funció habitual del nucli: - Quan la cèl·lula s’està dividint divisió cel·lular

- El temps entre els dos períodes de divisió i la cèl·lula està en repòs síntesis de proteïnes

Citoplasma: Es troba entre la membrana plasmàtica i el nucli. És on es localitzen els orgànuls cel·lulars

immersos en un líquid aquós anomenat citosol .

Aparell de Golgi: Normalment n’hi ha varis en cada cèl·lula. Es tracta d’un conjunt de sacs aplanats

(dictiosoma), apilats i en nombre variable, als extrems del quals es generen vesícules. Cap de les seves

membranes porta ribosomes associats. Té dues cares que reben el nom de cis i trans. A la cara cis

arriben les vesícules que s’han format al reticle endoplasmàtic i s’hi uneixen. A la cara oposada, trans,

es formen altres vesícules que van fins la membrana plasmàtica, unint-s’hi i regenerant-la.

Reticle endoplasmàtic (llis-REL- i rugós-RER-): En ell es generen els materials que es duran a les

membranes per ser reparades i reposar els materials irreversibles. Es tracta d’una xarxa de tubs i sacs

limitats per una membrana plasmàtica que continua amb la membrana nuclear i que es distribueixen

per tot el citosol.- Reticle endoplasmàtic llis (REL): És el lloc de síntesi dels lípids.




4

- Reticle endoplasmàtic rugós (RER): S’observa al microscopi amb punts foscos en la seva part

exterior, són els ribosomes que té adherits a la seva membrana. En ell es sintetitzen les

proteïnes i són transportades pel seu interior.

Lisosoma: Són esfèrics o ovalats i amb una mida molt variable. Estan envoltats per una membrana i

contenen enzims digestius que descomponen molècules que han estat elaborades al RER.

Ribosoma: Presents en totes les cèl·lules i dins d’alguns orgànuls com mitocòndries i cloroplasts. La

seva mobilitat pel citoplasma no es veu limitada per cap ancoratge, excepte quan estan units al RER.

Són els encarregats de la síntesi de proteïnes de diferents tipus corresponents al ARN missatger que

se’ls acobli.

Mitocondri: La seva funció és la de producció d’energia a través del procés de respiració cel·lular, en el

qual es consumeix glucosa amb oxigen i s’obté una molècula anomenada ATP. Aquest orgànul conté

DNA propi però necessita a la cèl·lula perquè part de la informació genètica que necessita per la síntesi

de proteïnes es troba al nucli de la cèl·lula que el conté. La seva forma és allargada amb els extremsarrodonits. La seva particularitat és que presenta dues membranes lipídiques, una exterior llisa i una

interior amb plecs, les cretes mitocondrials. L’espai que queda entre les dues membranes s’anomena

espai intermembrana i el que queda dins la membrana interior, matriu.

Citoesquelet: Ocupant el citosol es troba un entramat de proteïnes en forma de microtúbuls, filaments

d’actina i filaments intermitjos. Són organitzades pel centrosoma. Tenen vàries funcions importants:

- Mantenir la forma de la cèl·lula

- Intervenir en els moviments cel·lulars en general

- Sostenir els orgànuls i nucli

Microtúbul: són fibres tubulars o cilíndriques buides que intervenen en el citoesquelet. S’estenen al

llarg de tot el citoplasma i intervenen en processos cel·lulars que involucren desplaçament de vesícules

de secreció, moviment d’orgànuls, etc. S’organitzen en els centres organitzadors de microtúbuls com

pot ser el centrosoma.

Centríol: s’observen com dos cilindres buits amb les parets formades per filaments. S’encarreguen de

dirigir el moviment dels filaments del citoesquelet i els microtúbuls encarregats de separar els

cromosomes durant la mitosi i meiosi quan la cèl·lula es divideix. Estan envoltats de proteïnes.

Centròmer/Centrosoma: En trobem un en cada cèl·lula eucariòtica excepte en les cèl·lules vegetals

superiors en les que és substituït per una regió anomenada Casquet polar . Es compon de dos

microtúbuls curts disposats en forma de T, que reben el nom de centríol. Intervé de manera decisiva en

la divisió cel·lular formant el fus acromàtic. Aquest arrossega els cromosomes a ambdós extrems de la

cèl·lula mare, dotant així d’ADN a cada cèl·lula filla.




5

Cèl·lula ANIMAL vs. cèl·lula VEGETAL (Cèl·lules Eucariotes)Animal Vegetal

Mida Molt variable: 5μm – 7cm Molt variable

Nucli SÍ SÍ

Lloc del DNA Nucli Nucli

Embolcall nuclear SÍ SÍ

Requereix O2 per viure? SÍ SÍ

Orgànuls diferents que l’altre Centrosoma Cloroplasts, gran vacúol

Paret cel·lular NO SÍ

Centríols SÍ NO


aquestes cèl·lules Elefant, peix, humans, etc. Ceba, llentia, etc.

CÈL·LULA ANIMAL




6

CÈL·LULA VEGETAL

Les cèl·lules vegetals no presenten centríols ni centrosoma i presenten cloroplasts i paret cel·lular:

Paret cel·lular: Òrgan extern de les cèl·lules procariotes. Composta per diverses capes: paret primària,

làmina mitja i paret secundària. La paret cel·lular protegeix a la cèl·lula i determina la seva forma,

permet el transit d’aigua i minerals i, a la vegada, la protegeix de malalties.




7

Cloroplast: La seva forma i mida és variable. Presenten una doble membrana interna sense

invaginacions. Al seu lloc es desenvolupen unes estructures típiques en forma de piles de sacs

interconnectats tots ells entre sí. Els sacs s’anomenen tiladoides i el seu agrupament grana. L’espai que

queda entre les membranes s’anomena estoma. En el seu interior es troben els pigments de la

clorofil·la que utilitzen la energia de la llum solar, sintetitzant hidrats de carboni i alliberant oxigen.

Aquest procés es coneix com a fotosíntesi . Part d’aquest oxigen és utilitzat pels mitocondris i part ésalliberat a l’atmosfera. També presenten el seu propi ADN.

CÈL·LULA PROCARIOTA

Paret cel·lular (bacteriana): Òrgan extern de les cèl·lules procariotes. Composta per diverses capes:

paret primària, làmina mitja i paret secundària. La paret cel·lular protegeix a la cèl·lula i determina la

seva forma, permet el transit d’aigua i minerals i, a la vegada, la protegeix de malalties. En bacteris

s’anomena paret bacteriana.

Membrana plasmàtica/cel·lular: Totes les cèl·lules estan envoltades per una membrana que separa

l’interior de la cèl·lula. Sol ser una bicapa lipídica amb algunes inclusions de proteïnes i glúcids qu e

estan implicats en les funcions de transport transmembrana.

Els orgànuls de l’interior de la cèl·lula també presenten aquesta estructura de membrana. Totes les

membranes formen el sistema d’endomembranes.

Citoplasma: Es troba entre la membrana plasmàtica i el nucli. És on es localitzen els orgànuls cel·lulars

immersos en un líquid aquós anomenat citosol .

Ribosoma: Presents en totes les cèl·lules i dins d’alguns orgànuls com mitocòndries i cloroplasts. La

seva mobilitat pel citoplasma no es veu limitada per cap ancoratge, excepte quan estan units al RER.

Són els encarregats de la síntesi de proteïnes de diferents tipus corresponents al ARN missatger que

se’ls acobli.

ADN/DNA: Tota cèl·lula conté informació que regeix la seva vida i funcions. Aquesta informació es troba

en el ADN que es compon per fragments anomenats cromosomes. Podem dir que la molècula d’ADN és




8

una cadena de trams que constitueixen cadascun un gen responsable del desenvolupament d’un

determinat caràcter de l’individu.

Flagel: El flagel és una estructura filamentosa que serveix per impulsar la cèl·lula. En el cas dels bacteris

s’anomena flagel bacterià.




Esquema on es veuen reflectides les intel·ligències treballades al llarg de la UD:

OBJECTIU:Aplicar al context del càncer els coneixements

relacionats amb la cèl·lula, els teixits, els òrgans,aparells i sistemes per entendre, de manera general,

com és i com funciona el cos humà.

LÒGICA-MATEMÀTICA:Mida de les cèl·lules

LINGÜÍSTICA:Textos: redacció i comprensió

Expressió oral

ESPACIAL:Dibuix de la cèl·lula

Joc de la cèl·lula

MUSICAL:No la treballem

CINETICO-CORPORAL:Representació teatral

Exposicions oralsINTERPERSONAL:Respondre preguntes d’altres companys

CoavaluacióTreball cooperatiu rol amic o familiar

INTRAPERSONAL:Preguntes que tenen sobre el tema

Diari (treball cooperatiu)Autocorrecció (auto-regulació)

NATURALISTA:Durant tota la UD

Documents

UD ESO Entrega Pre-pràcticum Lorena Kim