REYE 'l' que publicant antes lo

prospecte agafarianl més sus­

criptors, no hem vacilat un

lnoment en f rho. De seguida que ho tindrem tot à punt, daréln

à llum un tros de papér iIuprés que, perqué sur­

tirà d tant en tant n'haurénl de dir periodich.

Per ara no li daréJu ap titol. En dir "m simplemént:

"(JN" TR.C>S DE 1?.A.1?ÉR..

L'objecte d'aqueix tros de papér, es distréure als quer lleges­

can. Podra ser també que :fins arribi a ferlos riure, pel'o

d 'axó 1~0 11' responém. - Per riure, mes hi pot la predisposició

del que llegeix que ls 'chistes del que escriu.

Feu riure à un xicot à qui la mossa li acaba de dir que no.

- Feu riure à un empressari, la nit que no més té cc quatre

:uuichs II al teatro. - Feu riure a un casat que pensanse tenir

la sogra malalta de cuidado los metjes li diuhen que ja va

per be - y :finalment feu riure n' Cuyas lo dia qué li han

romput mitja dotsena de copas. Tots los que acabém de citar y molts d'altres que no citém

per no fernos pesats, - à pesar de lo que hem dit, poden com­

pràr lo nostre periódich perqué com lo seu mal humor es

transitori, podran distreures quant lo disgust haja passat.

Als que no volem per suscriptors perqué fora robalshi ls'

dinés, pues seriau inútils cuants esforsos fessiln per distreurels

dels disgustos que precisament han de tenir, son los següents:

Los que posan dinés à las rifas.

Los que de bona fé s' ocupan de política.

Los que carregats d' il-Iusions, olvidan que cc Las mnqueres

SOll unas qu bri tas Cllan uñas de leioiv> Los que ten nacions, obligacion ó sub encions de qual-

e ol societat de crédit ' be de ferro-carrils.

Y finalment Los que int re santse p l' la prosperitat de la nos-

tra patria confian en aquesta colla de tarambanas que volan

dirigirIa .... Deixeumho èorre que encara hi perdriam la salut.

Lo nostre periodich se publi ara en catala del que ns' da-

, .' . .. ra la gana y al que no li agradi quer deixi. IJa única garantia

que podém donar es que may dirém. cc estel, aymador" lli altra5

bestiesas per l'estil. A pesar de lo que acabém de .dir, com lo nostre objecte prin-

ci pal es distreure als quens' llegescan, si sabém alguna cosa en

francés que creguém que fassia riure, també]a publicarém. Lo

mateix dihem del inglés, alemany, grech, etc.

Lo qui no ho entengui que ho pregunti à un que ho sa­

pia y si no coneix ningú, que vingui à la redacció y molt s ra

que entre ell y nosaltres no n' traguem l' aigua clara.

Per donar una prt)ba incontestable de que estém promptes a fer qualsevol sacrifici; a mes dels idiomas indicats, si p ra.:;! (l ­

litat sabem alguna cosa en castellà que puguia fe iur t( mbé

la publicarém. Tenim un conegut nostre que ha estat mes d'un any à Ma-

drit, que dona gust de sentirIo .... Vaja, ja ho veuran.

Lo nostre periódich surtirà cada vegada que sera plé; los

quer fem, tenim altre feina y no volem que r escriure ns' fa­

sia perdre l' llegí ni tampoch enganyàr al publich omplint

lo periodich de cualsevol cosa. Cada número vajdra dos quar­

tos .... quatre ... sis ... tot lo que coneguénl que 'n poguém treure.

De ~egadas :fins hi haura ninots. Si per casualitat logrés fér riure, val mes que 110 ho diguin

tÍ. ningú, perque si arriba als nostres oidos, cada númer.o cos­

tara un ull de la cara, perque l' riure val molts dinés.

Per podér comensal' a tirar caleuls, a casa l'Oli veres, carrér

dels Escudillers, n.O 57, Y fi. casa n' Lopez, carrér Ample y

Rambla del Mitj al costat de la 'fonda del Orient, s'admeten

4 rals a compte de la suscripció: a esta clase de suscriptors,

farém de tant en tant algun regalo per tenirlos contents

veurer si sen' hi deixau caure de nouS. L'ultima idea que portém es ferhi negoci. Si n'hi fem, ~i1lór.

NOTA..

Veném y no regalém aqueix prospecte, per varias raMns. 1.' Per treuren mes partit. 2. a Per separarnos de la vulgaritat.

8ARC"LO~A. _ Estampa de D. Joan OUTerea, carrér dels Escudl1lers, 87. -18GB.

3( 8120

r OS(l¡bt1 ~ )r~O . Aro/ 1865-66

tr

en ap

fer l' i

Y t call litó

J prÍl

re

suri J S J.

vo l i

J.

J. baral

1111 pr noI' l

S. ­i m' J.-

Preu 1.. :ra1.

Surtira cada vegada que sera 1)lé. Valdra ... Jo que 11' poguén1 lraurer.

AD MINISTRACIO ADMiNISTRADOR

R.ar.n.bla del 1v.I:itj, 19. Gon.zalo Casas.

UN TROS DE PAPER. UN SUSCRIPTOR Y JO.

SUSCRIPTOR. - ¡ Home I ¿ quant surt axó del tros de paper?

Jo.-De seguida que sera plé. . -¿ Y quant sera plé?

J.-Quant Yessara. S.-Axó no té cap gracia. Jo tenint confiansa

en vosté m' vaig gastar la pessela y ja fa d'axó aprop de un més y encara no he vist res.

J.-Vosté tot ho trava pla: se pensa que per fer un periódich no hi ha mes que anar a casa l'impressor y ja esta.

S.-En un més se poden fer moltas casas. J.-Si tot ho hagués hagut de fer jó, santa

y bueno; pera entre lo gobernador civil, l' al­calde corregidor, lo dibuxant, lo grabador y lo litógrafo no he pogut enllestir fins aVl!y.

S.-¿ Y cada vegada succehirci lo mateix? J.-No, home, no. Axó no passa més que lo

primer número; un cop encarrilat, no hi h.a res mes facil.

S.-Ab tot axó, encara no m' ha dit quant surti ra.

J.- Dema mateix, si no hi ha res de nou. S.-¿ Que l'enviara a casa? J.-Si senyor, lo rebra pel' correu, pera

vosté no ha de pagar res. S.-¿Y quant valdní aqueix número? J.-Un ral. S.-M' sembla que es car. J.-Si no l' ha vist .• com pot dir si es car ó

barato. Hi ha sis grabats y una litografía; una impressi6 d" alIó b6 y un paper que una bala

noI' forada. S. -I Be, vaja! ja 10 veuré y li vindré ci dir

si m' ha agradat 6 no. J.- ¡Alanta! ¡mandarl

~

----~---------~.~~-----------

ADVERTENCIA.

Fa com aquell que diu quatre dias que va­rem publicar lo prospecte, y ja ns' han plogut suscriptórs de una pila de parts del món y fins d l\ladrit.

Ja esperabam que en un temps en que tot­hom té mil motius per tirarse de cap ci las pa­rets, seria ben rebuda una publicació que tin4 gués per objecte principal lo distraurer als seus lectórs, pero no pod\am rnay pre\'éurer lo que ns' ha succehit.

No perdonarém sacrifici, gasto ni diligencia per correspóndrer als que tanta confiansa han tingut ab nosaltres.

Lo dibuix, impff~ssió y paper d'aqueix pri­mer número, son una prova de que nons' en­tretenim ab economÍas.

Tenint tants suscriptórs, continuarém ab aqueix luxó assiaticb, perque a pesar de lot encara ns' hi queda un bon benefici. No fariam pas altre cosa. Qualsevol sen vaja a América ci exposar la pell.

Podriam omplir ]0 periódich explicant]o que farém y lo que deixarém de fer, pero som ca­talans de pare y lllare y per lo tant mes amicbs dels fets que de las paraulas:

Als periódichs que ocupantse de nosaltres, ban contribuhit a é:l.umentar los suscriptors, los doném las gracias.

Tots als qui hem enviat prospectes ho han fet, menos un, que encara deu estar cremat per alIó de Carnestoltas. Nosa1tres som més no­bles' que ell, no som venjatius y encara que ell no' s' haja ocupat ara de nosaltres, nosaltres de tant en tant nos ocuparém d'ell.

-----=:~==~----

FES LI UN NUS A LA CUA.

Molts dels nostres lectors y fins pot Sél' lo eru­dit é incansable senyor Bastús ignoran l' orígen d'aqueixa expressió que tan e usa en catala .

o altr s desitjo o de qu al dir]a co a, a­pian perqué las diem ~ no hem vacilat un mo­ment en publicarho, encara que los ninots nos costan un grapat de pessetas.

Hi babia en Barcelona un americanu que sempre que li anaban a demanar un consell per qualsevol assumplo, contextaba {esli un nus tÍ la cua. Lo fer un nus en una cua li habia salvat la vida y axÍs es que aqueixa idea no se n' hi podia anar may de la barretina.

Quant aqueix senyór carregat de pesos fuer­tes tornaba d' América n' hi va passar una d'

. aqnel1as -de padre_y muy senyor mio, que ell mateix conlaba tot sovint d'aquesta manera:

Feya ja set semmanas que no \'eyam més que cel y aigua, quant varem divisar la costa. Al véurerla m' va entrar un desitg tremenda d' e tirar las camas.

De seguida que ho vaig dir al capita, ell ma­teix se va oferir a acompañarme y saltant a ]a llanxa que anaba ci ]a costa a fer aigua y ben preparats ab provisions sólidas r lfquidas per ferhi un bon breniÍ, varem saltar al seu temps en terra. Per casualitat a una de las bòlas que si habian d'omplir d'aigua se li va enfonsar ]0 tap, de modo que quedant inútil la van dei­xar abandonada a la platja los mariners.

Lo meu company y jo, despue d' haber pa -sejat Ilna estoneta, varem buscar un puesto a propósit per c1avanshi la virosla.

Encara feya sol y com no hi habia . {¡bres varem sentarnos a rad era ]a bòta.

Ja lo pollastre rostit y las sardinas de Nan­tes habian experimentat assalts formidables, ja

2

l' ampolla ó millor ampolla habian ofert gro " a ,anada ,quant var m ntir un bram.

Cada v gada q uel' recordo ]a p 11 se m'

torna de aallina. Lo qui l' ha sentit, no l' pot olvidar may, y Jo qui no l' ha sentit, no se n' pot formar una idea.

Lo capita fent un brinco, que haguera fet honor a la mona me agiJ de Tetuan, sol va tenir temp p r dirme: I animo company!

Jo , encara que mal me e ta l' dirho ~ no m' he di tingit may com éÍ gilllna tich, pero vaig fer la egona part de) brinco del capila, quant e no pre enta la terrible causa dIno tre

espant, en forma de nn enorme tigre de Ben­gala.

Veus aqui tols tre cara ' a cara y sols una bòta per separarno . B n egur que cap dels tres e habia vist ma en aquella ituació.

Figureuse per un moment que sou un dels actors del drama y confessareu que la broma era una mica pesada.

Mes de dua boras varem e tar donant voltas per la bòta y ja las camas ns' comensaban a fer figa.

L'única cosa quen ' acon olaba una mica, era lo créurer que al adonarse lo tigre d la provi ions que hi habia e campadas per terra n ' daria temps de péndrer una determinació, pero lo malehit animal estaba decidit li menjar­no de viu en viu, encara que per axó hagué' hagut d' sperarse una emmana.

Lo no tre animo ' anaba acabant. Lo capita va confessar dcspu que may , habia vi t tan apurat. Figureu com habia d e lar j ¡ pobre elemi!

Per últim lo tigre va pérdrer la paeiencia y al nfilarse a Ja bòta, e li va decantar d modo qu ab una pelita mpenla qu , hi va donar lo capita, va enclóur l' lo ligr , com un ou din de un cubilet.

Tot a ó jo ho vaig sab l' d pré, perqlle al véur r alta al tigr vaia d i 'arme anar a terra contant que ja era mort.

Lo capita, molt ]Juny d'axó, va tenir prou er nitat p~r enmar e a dalt d la bòLa y me

va cridar perqu6 r lo maLeí ' .. Al cap ]e un rato varem eompéndr r qu

no habiam ad lantat ré , perqu no podiam

TROS DE .P PER.

abandonar la bòLa y per lo tant era impos ibI po arno n comunicació ab los no tres com­pan .

e ______ ::::-

Se unaba fent fo ch y a m dida que se anaba ponent lo sol, s' anaban ponent també las es­peransas de poder rébrer ocorro.

Lo capita, despues d' haber e dat una pal­mada en lo front, va ajupir e ab molta. precau­ció al cap de un rato va tníurer per lo forat d la bòta , tota la cua del tigre.

..J - _J t Q.,

E clar que mentre logressim tenir la bòta entre lo tigre y nosaltres, no babiam de tenir pó de rés, pero la qüestió era poder tornar fi bordo, antes de ferse nit.

No altres imaginant que tindriam prou forsa entre tots dos, per arro segar la bestia, varem baixar ab molt cuidado, tenint la cua ben amar­rada.

Encara que ]0 tigre no podia fer us sino de las potas delanteras, tenia molta mes forsa que no altres y nos feya caminar cap a l'interior a pe ar dels nostros esfor so .

¿Deixar anar la cua? ¡ Deu nos en guart 1 Comen abam ja a sentir los crits d'altres

Deras. Jo ja habia dit mes de nna dotsena d' acLes

de contrició. Vaig prométrer a ]a Mare de Deu de Mon­

errat un ciri del grui de la cua d 1 tiare y de la llarga ria del capita si e capabam viu d' aq uella aventura.

L ____ _

Deu, a l'últim compad ixcnLse d no altre va in pirar al capita. No ni habia prou n con-

e birho, la dificultat e taba en exêcutarho. Lo capita volia fer un nus a la cua d 1 ti­

gr ,pero com nos feya anar molt d pr a, no ra impo ible po ar n planta un pen arn nt

que ha immortali at al eu autor. Per últim al pa ar per un bosch ó millor un

matorral, varem aprofitar la oca ió per f¡ L'

aquesta maniobra. Era aqueix moment per no, altr s critich

solemne. Si se desfa lo nu ~ un de nosaltre , ó millor

tot dos, pagabam ab]a ida la no tra tor­pe a.

De pues d' e àminarlo y tornarlo a e àmi­nar, lo capita lo va dar per s gur. D i ém anar la cua cridant com un desesperats y tirant pe­dras a la bota per espantar la bestia, fins qu al últim la varem pérdrer de vi ta.

/---~ -, ----.. ----

De pues d' haber donat gracias a Deu, va­rem reunirno ab los nostres companys que no hagueran donat crédit a las no tras paraulas i no haguessen vi t alguns pel de tigre enganxats a las no tras man .

Conven uts de la veritat de l' av ntura, va­ren felicitar al capita per lo eu valor y pr -seneia d'animo.

Jo vaig estar malalt mes de do any. Desvariejaba tot ovint y la única manera

de sossegarme era lligant una corda al p u del llit y tirant jo ab las mans lo altre cap, fi gu­rantme que era la cua del tigre.

A l' últim vaig recobrar la alut; p ro puclt a segurar que may mes he estat sino una om­bra de lo que era.

FAUST.

Veu (1) aqui convertit en per iodi ta a Ull

home de b que may • habia ficat ab ningú, E tich compromés y no hi ha més remey que pas al' per aqui ó per la porla. Ja och p riodi -ta y tinch de ~ r com ell ; donar culla rada en tot encara que no hi toque pilota.

Pre umint que a. ó del Fau t seria alguna gran co a ereyentme per ]0 tant obligat a darne l'ahó, m' vaig ga tar tre pe eta ab un ¡lió si rals ab la entrada. Encara que no'

anar de gorra al tealro no fa periodi ta, fa prona decent, perque l' enlrada de franclt lo gos os ja la tenen. No m' fa parlar alIó de

(I) Traclélll als lcclo,' de ,. u.~ p l'que lo sabi també bo fan. Al di,· sabis no n . referim al' oeios del q tcnco Catalan J) qu tamhé on molejals aJ) aqueix 110m. roll lluo) d' n ·ó, al dir ,<CI/'I.' vol{'m \IiI' al sahis de (\('h6.

- Mozo ! .. enanlo deb o ? -Un plat d'escudella que son à.eu .... digucm un ral !~i.1X, (ple s .ort lrelse quarlos ..... 1re~se y deu ac l~ carrt-dolla son -vrnh-lf:S.: .. dI -guém tres rals .... y SIS quarlos depa ..... una pasela ybon plofll.

===

que la guineu quant no las pot haber diu que son verdas, perque tothom ja sab que li es mes facil a un p~riodi ta obtenir silló y entrada, que ferse rich un ministre d' hisienda.

Dotse rals del silló, sis de ]a enlrada y qua­tre del llibret fan vintidós. Ab vintidós rals de ga to puch avuy fer ]I home, parlant del Faust, dramma lirico in cinque aUi, musica del maes­tro Gounod. (1)

Comensaré pe rexplicar l'argument, que en­cara que es molt vell, l' esplicar cosas vel1as, fa mes period i ta.

Tiran taló y s' veu un metje que li diuhen Fau t, que acaba de pérdrer la 'abeta buscant un remey per tornarsc jove. Cremat ab Deu

(1 ) Tolas aquexas paraulas tan e lranyas, las hem copial de 111 porlada ci I llihret. •

perque no podia 10grado que ell volia, invoca en Banyeta. De seguida que aquet senyor se sent anomenar, surt de ~ola terra y al yéurel en Fau5t"'a tenir un susto que no sé pas com li hauria anat, si en Ban Jeta no l'aconsola di­hentli que ell podia donarli tot lo que volgués ab la condició que al morir hauria de anar a las calderas deu' Pera Botero.

Mentres en Faust esta dihent que si per cas ja avisara, s'obra lo taló del cap de vall y apa­reix una minyona d'alló més maca, ques' diu Margarida. En Faust engrescat firma l' escrip­tura, se torna jove de seguida y s'acaba lo primer acte.

En lo segon, despres de haber passat una pila de cosas entre eu Banyeta, lo jerma de Margarida y uns quintos que hi habia per alli,

en Faust troba a la Margarida, li tira un re­quiebro y ella se l' treu de devant ab un re-: gany.

En Banyeta )I aconsola dihentli que ab temps y palla se maduran las nesplas.

En lo tercer acte en Faust y lo seu company van a casa la Margarida , quant ella era fora y deixan sobre una cadira unas joyas que valian un grapat de quartos. Al arri var la minyona veu las joyas y sense maliciar rés, se las posa. A.I veurho en Faust torna a tirarli piropos y en­cara que ella al principi se mostra mes esquer­pa que una calalana, a l' u1tim s' hi deixa caure 'y mentras en Banyeta entreté a la criada, van· tots dos sols a dar una volteta per lo jardí. Al cap de una estona tornan apariats y se despe­déixen per l' endema. Mentras en Banyeta daya

•

a Faust que habia estat un bestia, la Marga­rida treu lo cap en UTl a finestra que hi habia a peu pIa, en Faust s' hi acosta, li fa un pató y.

. mú"ica, música .... lo qui vulgui saber que yaja a Salamanca.

En Jo quart acte torna de la guerra lo jerma de Margarida, y cremat p.er 10 de la seva jer­mana en diu quatre de frescas êÍ Faust. Despres d' haberse trencat lo respecte se desafian yen Fau t mala êÍ son cunyat. Ella arrepentida se en va a missa, en Banyeta urt d' arredera un biom­bo, la Margarida 'espanta y cau a terra, lo taló també y ja sols falla un acte.

L'últim acte represr.nta una presó. Margarida jau sobre un palut. Hi va en Faust y se entrete­nen una mica recordant aquell temps. En Ban­yeta es pensa haber mort dos pardals ab un sol tret, pero Deu s'apiada de Margarida, ella s'en va al cel, ells dos s' enfonsan y s'acaba l' opera.

• L'argument ns' va agradar del tot, se veu que en Goethe no era cap tonto y que per forsa habia de ser de l'art de la p'oma.

La música casi ns' va semblar digne de l' argument.

Al costat n~stre hi habla un senyor que feya cara d' cnténdrchi que va dir que l' orquesta anaba tan be, y va posar ú las estrellas a lo mestre. També va dir que al primer violi ja l' poden deixar anar tot sol.

Passejant per los correàors varem sentir dos gl'upos que se barallaban. Los uns d~yan que aquesta vegada, lo conjunt babia estat millor que l'últim cop, y los altres sostenian lo con­trari . Cl'eyém que los primers tenian rahó per­qué crida ban més que ls' altr~s.

. Lo qui feya )a veu prima ns' va agrada del tot. Compreném que cantant com ell ho fa, seduheixi ci la Margarida. La dona que fora de las taulas lo resisteixi, se pot calificar de vir­tuosa. Jo per la meva banda puch assegurar que no m' casaré que ell no sigui fora de Bar­celona. 1\1' agrada molt la tranquilitat a casa meva.

Lo de la veu grossa, ho va fer tan be, que semblaba un dimoni de debó.

La Margarida va fer més de lo que podia fer y a l' úILim acte tot lo que es pot fer. Son germa també se va portar d'alIó mes bé. l' empresari va fer molts dinérs; bon profit li fassan. Aquesta es la nostra opinió, pero axó no vol dir més, que es la de un del dos cents mil habita ns que tè Barcelona.

A la amabilitat elel Senyor Camprodon clebein al­guns originals que pubticarém 'de mica en mica. .4 qui va aquesta juguina.

PER UN AL BUM.

Qui mira una vegada ta bellesa li plora l' cor d prés,

li queda ta mirada tan impresa que no e n' va may més.

De ma tranquila pau m' ha fet un robo, den a que jo t' he vi t,

si Deu me dona l' c 1 y no t' hi trobo , també hi e taré tri t.

Fl'allcisco Call1prodoll.

UN TROS DE PAPER.

UN ALTRE ADVERTENCIA. ~~~

Acabarém sempre lo periódich contant qua­tre tonterias, que procurarém sian lo meno bestia possible.

N' hi haura de vellas, ab mitjas solas, y al­gunas de inéditas.

Respecte a las primeras creyem que als nos­tres lectors ls' passara lo que a no altres. Mol­tas vegadas ns' han contat cuenlos que lo nos­tre mal humor ns' ha fet trova pesats y prova axó lo que altres vegadas los mateixos cuentos ns' hajan distret de valent.

¡Qué dimoni sera que en una de las moltas vegadas que l' periódich ls' "indra entre mans, no estiguin ab l' humor necessari per poder apre­ciar locu ",r. to en tot lo seu valor!

Sigui com vulga la ¡ostra intenció es bona. Prenguin la bona vqluntat.

ESCALA DEL MATRIMONI.

Durant lo primer any d'efectuat lo matrimo­ni, passejant per lo carrer la dona ensopega. Lo seu ma¡it li p¡'egunta una pil de vegadas si s' ha fet mal, ella diu q ~le no, pero a pesar d' axó vulgas ó no vu)gas la fa entrar a casà de un apotecari, perque prenguia alguna cosa. Allí lo marit renega dels empedrats, del ajunta­ment y fins del gobern.

Al cap de un altre any, la dona torna a en­sopegar. Lo marit ja no enrabona tant y li fa observar, que si anés ab cuidado no ensope­gana.

Al ensopegar la dona lo tercer any, lo marit sols exclama: ¡DE MOIU\OSI

Hi habia un home molt miserable que deya sempre: a casa aném tots farts. Jo ho estich de la dona, la dona de mí, las criaturas de nosal­tres y nosaltres de las criaturas.

Un xicot va fer un robo, y son pare, home molt previsor, va anar a trobar un advocat y li va dir: «Lo meu ' fill ha fet una pa tarada y voldria que, antes la justicia no ho olori y hi posi ma, vosté m' ho mastegués una mica.»

Exàgerant un lo molt peix qui hi habia en un estany de la seva propietat, deya: «No se ha de contar més, sino quantas vegadas pot un home en un dia aixecar lo bras y cada movi­ment d'aqueixos es un peix.» «Molt més abun­dant es lo meu, va contestar l'altre; no hi ha una sola gota d'aigua, tot es peix.»

Conlan que un senyó va tragarse ab una sola vegada tola una capsa de píldoras Holloway. Estant 10 vespre en una reunió, va sortir de la sala, per anar ab un cert puesto. Al cap de molta e~lona y v yent que no tornaba, varén anar a véure i ni habia pa at alguna y sola­ment van trobar lo seu barret obre l' a ¡en lo.

UN ALTRE CUENTO Y PROU. ~

Era un catala. Va saber que las per onas dis­tingidas viatjaban, y com ell tenia dinés per ferho va anar a Lóndres , sense saber una pa­raula d' inglés.

Al arri var a la estació, se fica a dins de un d I coches que allí hi habia y signa al cochero que titi endevant. Al cap de una estona, ve­yent una casa que per l' e .pecte exterior se coneixia que era una fonda, va dir al cochero que's parés. Li dona lo que eUli va péndrer de la ma y cap a dalt.

Pren alli un quarto, se renta, s' muda y surt al carrer, tenint cuidado d'apuntar lo ro­tul de la cantonada, per poder tornar li ca a quant a e11li dés la gana.

Pas eja que pa sejaras per Lóndres, fins que se)(a fer vespre. Volent anar a casa , ensenya :i Ull municipal lo que ell habia copiat y lo mu­nici pal l' envia qui sap ahont. Estaní borracho, va contar ell, y al véuren un altre li passa la mateixa funció.-¡Quina colla de brutos, y ns' queixabam dels municipals del nostre paisl

DetUla ab un senyó y un altre y un altre y ab tots li passa 10 dels municipals.

Desconfiaba ja de poder torna a la fonda, quant veu un senyó gue feya cara de mes per­sona que tots ls' altres y li clava la cartera ade­van t dels ulls; allleghiro· l' al tra, exclama en­tre dents: ¡Si fosim a la meba terra quina castanya quet' clavabal

Al sentir parlar calala li dona una abrassada y li pregunta com es que s' enfadaban d' aque­lla manera al ensenyarlos las senya del carrer.

-¡Si axó no son las señasl Axó diu: «Se pro­hibe orinar en este sitio.»

--~

Encara que en lo prospecte no fixém si lo nostre perió­dich urtira cada mes o cada any , avuy que ja sabem tot lo que s' necessita per omplir un número , podém donar més e. plicacion .

Lo pcriódicb surtira probablement cada quinse dias. Qllant hi tindrrm la gran practi ca, sera semmanal, y qlli

sab si ab lo temps arrival'lí :í ser diari. Lo preu de cada númcto serll generalment lo de un l'al.

Pensém donar unas l:íminas litografiadas ab una pila de coló¡'s, No de nyinyi nyogui, no , sino una cosa dignc del «Cbarivari » y de deu vegadas lo «Charivari. »

Quant axó succehesca, lo pel'Íódich valdra ulla mica mé • A los suscritors farém de tant en tant algun regalo ab la

idea de que al últim no hi haja més que suscriptor y no tinguém necessitat d~ fer cridar per los carré ¡ LO tró de papér, un rall i Un trós de papér un ral! Be prou que ja n ' omplan lo servell ab los nom de altres peri6dichs.

Perque los suscriptors tinguin un altre ganga , hi haura tres classes de suscripcions. De 4 rals a compte. de 10 rals y de 20. Los suscriptor~ de 4, l'ols hauran de pagar tota una pesseta. A los de 10 rals, donantne 9, sels' f¡¡ra lo re­cibo de 10, y a los que donguin 18 rals sels' fara elreci­bo de ~o,

A casa l'Oliveres, a casa Lopez y a la nostre admini -lració s'admeten suscripcions.

Lo periódich s' nviara a casa del suscriplor , franch de ports.

Ab los sllscriptors de fora de Barcelona, pel'o de la pe­nJnsula , ns' partirém los gastos que ocasioni (' envio del periódich. Mc embla que es una cosa enrahonada.

rdi .

DARCEJ .. ON • - Impremta de . JOAN OLIVERES , can r del Escudill l' , número 57. - 1865,