AUTORS/ AUTORES

Marc Agustina Sánchez

Eric Anglès Navarro

Luís Adrián Arteaga Tumbaco

Camal Azzaouaghi Zogaghia

Nil Camprubí Casagolda

Sergi Cozar Badia

Fatoumata Diallo

Laura Dorca Ricart

Ana Maria Fígols Cruet

Roc Molina Terricabras

Guillem Morales Tomàs

Anna Pérez Rovira

Denisa Lorena Popa

Pere Portell Gilbert

Carolina Romeo Quiñones

Núria Torra Gendrau

Youssef Zouaghi

Aida Zumajo Flores

IL.LUSTRADORS/ES

Eric Anglès Navarro

Laura Dorca Ricart

Luis Adrián Arteaga Tumbaco

Roc Molina Terricabras

Núria Torra Gendrau

Guillem Morales Tomàs

Aida Zumajo Flores

Pere Portell Gilbert

Carolina Romeo Quiñones

Ana Maria Fígols Cruet

Primera Edició: desembre 2010. Quart nivell de primària

Editorial: CEIP GIRONELLA

Prohibida qualsevol forma de reproducció,distribució, comunicació sense

autorització dels titulars.

la selva de l’Amazònia hi vivien dos amics: una

pantera taronja, valenta, moguda, intel·ligent i divertida amb el

seu amic un tití blanc, poruc, petit, simpàtic i sapastre.

Un bon dia que s’avorrien molt, els va passar

pel cap construir algun artefacte. Després de

molt pensar van decidir que volien ser

aventurers i que podrien mirar de construir un

vaixell, per poder navegar per l’Oceà Pacífic.

Dit i fet es posaren a treballar, buscant troncs

llargs i rectes d’arbres. Quina fou la seva

sorpresa! Quan enmig d’una clariana, veieren un

munt de troncs tallats per uns humans que

volien fer camps de conreus.

La pantera i el tití provaren de

moure els troncs, però no van

poder, així que decidiren demanar ajuda als

elefants.

El tití va fer un xiulet amb quatre dits a la boca. Els

elefants, al sentir-lo, van anar cap allà.

El tití, que era amic seu, els va demanar:

- Ens podeu ajudar?

Els elefants van respondre:

- I tant que sí,

que us podem ajudar!

En un obrir i tancar d’ulls es posaren a treballar.

Amb la trompa van agafar els troncs i els portaren

fins al costat del riu.

Tot seguit es posaren a treballar i de

sobte del cel va caure un farcell amb moltes coses a dins com: llençols, pólvora, destrals,

benes i punyals.

Al cap de molts dies, esforços i suors, finalment van aconseguir

acabar el vaixell. Amb l’ajuda d’una bona colla d’animals,

l’empenyeren fins el riu Amazones.

La pantera i el tití agafaren provisions i el kit de supervivència,

s’acomiadaren dels seus amics i salparen riu avall.

La primera nit de camí, van sentir un sorollet molt estrany, com

uns rosecs d’alguna bestiola. Van anar a estribord i van veure un

banc de piranyes gegant que es cruspien un pobre cocodril.

Espantats i a tot gas, marxaren riu

avall, buscant el Canal de Panamà per

passar de l’Oceà Atlàntic al Pacífic,

però no sabien com anar-hi.

Després de navegar molta estona, els hi va aparèixer un manatí

que els hi va demanar:

- Què feu per aquestes contrades?

I ells van contestar:

- Estem perduts, volem anar a l’Oceà Pacífic.

Què ens pots ajudar?

I el manatí va contestar:

- No sé, no sé! Es un viatge llarg i perillós,

Ens poden sortir alguns cocodrils, anacondes... i fer-nos un

bon ensurt!

La pantera intel·ligent i decidida li diu:

- No et preocupis!Tenim un punyal i pólvora

per si passa alguna cosa.

El manatí contestà:

- I què menjaré?

El tití respon:

- Jo sóc, un bon pescador, si no trobes peixos, jo fabricaré

una xarxa, amb lianes i la tiraré al riu.

El manatí respon:

- Molt bé, d’acord, us ajudaré, però si hi ha algun perill,

m’heu de protegir.

Dit i fet ,el manatí començà a nedar davant del vaixell i els guià

cap el Canal de Panamà. El viatge fou llarg, però no van tenir cap

problema.

A l’arribar a l’ Oceà Pacific, el manatí s’

acomiadà dels seus nous amics, els hi desitjà

molt bona sort i van quedar que quan tornessin a

casa farien una bona festa.

Al cap d’una setmana de navegar, els va

sorprendre una forta tempesta amb llamps,

trons i onades gegants. La pantera i el tití

estaven morts de por i es van lligar al pal de la

vela major perquè una onada no se’ls emportés.

L’endemà al matí, amb la mar calmada i ells ben

rebentats després de tan esforç, es deslligaren

i van veure una estranya càpsula verda i brillant. S’hi van acostar,

la van obrir i va sortir un

extraterrestre, marejat com una sopa.

L’extraterrestre era molt

estrany i esquerp, de color verd.

Tenia el cap gros, vuit ulls,

orelles punxegudes i els braços

que li tocaven a terra.

El tití no havia vist mai una cosa tan

estranya, verda i llefiscosa. Molt

espantat es va acostar i li preguntà:

- Què ets? D’on

has sortit?

I l’extraterrestre va

contestar:

- Què? Qui? Com?

L’extraterrestre se’ls va acostar, els mirà

fixament, tot llegint-los el pensament. De cop i

volta, per art de màgia, va aprendre a parlar

com ells. I els hi va dir:

-Sóc en 41X9, habitant de Mart. He anat

d’excursió per l’espai i se m’ha espatllat la nau.

He caigut al vostre planeta blau.

La pantera i el tití li digueren:

-Anàvem a navegar per trobar un dofí blanc, però ens va

enganxar una tempesta,anem a la deriva perquè tenim el vaixell

fet un cromo.

En 41X9 els va demanar:

- Voleu que us ajudi?

I ells digueren:

- No sé com! Volem tornar a casa nostre, ja en tenim prou

d’aventures.

Dit i fet, en 41X9 va agafar tota la calor que va poder del sol. Va

obrir un portal i amb la seva energia planetària els va

transportar cap a la selva de l’ Amazònia.

Un cop allà, es retrobaren amb els seus vells amics i els hi

explicaren totes les

seves aventures.

Tots estaven molt

contents i per això van

decidir organitzar una

gran festa a la mateixa

clariana del bosc.

Cada animal va portar un

plat per menjar i entre

tots van muntar un

envelat i van decorar-lo

amb lianes i fulles.

Van ballar i cantar en un karaoke fins entrada la nit.

En 41X9 estava emocionat pels nous amics que havia fet i per la

gran festassa i els hi va dir:

- Em sap molt greu haver de marxar, però jo he de tornar al

meu Planeta, ja que se m’acaben les vacances i l’energia.

En un tres i no res va aparèixer un tornado que va xuclar en 41X9

cap a casa seva.

La pantera i el tití estaven una mica tristos, però al lloc on havia

desaparegut el seu amic es van trobar un xiulet màgic amb una

nota que deia: “QUAN EM NECESSITEU XIULEU”.