Una estranya aparició. La qüestió inicial i l’inici de la ... · 131 Una estranya aparició. La qüestió inicial i l’inici de la qüestió socràtica al . Protàgoras. de

131

Una estranya aparici. La qesti inicial i linici de la qesti socrtica al Protgoras de Plat

ngel Pascual MartnGrup de Recerca EIDOS. Platonisme i Modernitat

Societat Catalana de FilosofiaCarrer del Carme 4708001 [email protected]

Document presentat: 20 de desembre de 2015 Acceptaci: 20 de febrer de 2016

Resum: En les lnies segents analitzem dramticament la compareixena sobtada de S-crates a lentrada en escena del Protgoras, tal com vindria immediatament indicada per la qesti inicial: Don apareixes, Scrates? (309a1). El dileg obre amb lexclamaci dun personatge que, en adonar-se de ladveniment socrtic, shi adrea amb certa incredulitat per preguntar-li per lorigen, els motius i les circumstncies de la seva aparici. La curio-sitat i les sospites aixecades per lestranyesa de locasi reclamen laclariment i lexplicaci de Scrates sobre els afers que locupen a la ciutat; en altres paraules, Scrates es troba davant la necessitat de desfer-se de les males aparences i de presentar obertament el seu servei als seus conciutadans. Tot plegat, situat dramticament sobre el 433 a. C., en el moment just en qu Scrates comenaria a concrrer la prometedora joventut dAtenes, quan la ciutat forjada per Pricles es troba en el seu esplendor, i a la vegada al llindar del seu declivi, adquireix una especial significaci, i ens duu a llegir el Protgoras com una retrospectiva dels inicis de la qesti sobre la bondat de lactivitat de Scrates a la ciutat.

Paraules clau: Plat, Protgoras, Scrates, escena inicial, primeres paraules.

A strange appearance: the opening issue and the socratic issue opened in Platos Protagoras

Abstract: Along the following lines a dramatic analysis of the sudden appearence of So-crates at the opening of Platos Protagoras is carried out starting from the initial question, the one with which the event is immediately indicated: Where do you appear from, Socrates? (309a1). The dialogue opens with the exclamation of an unkown character as a result of having noticed the advent of Socrates. Calling him, the character asks with some disbelief for the origin, the motivation and the circumstances of his appearance. The curiosity and the suspicion raised by the strangeness of the occasion require from Socrates a clarification and explanation about the affairs he is busy with in the city; in other words, it compels Socrates to get rid of the bad reputation he is starting to have and publicly present his service to his fellow citizens. The whole of it, set around 433 b. C., as soon as Socrates begins to get involved with the promising youth of Athens, when the periclean Athens was at its splendour but also at the threshold of its decline, takes a special meaning and leads us to read the Protagoras as a retrospective of the issue about the goodness of the activity of Socrates in the city.

Key words: Plato, Protagoras, Socrates, opening scene, first words.

Anuari de la Societat Catalana de Filosofia XXVII, 2016. 131-152 ISSN (format paper) 1130-4383 - ISSN (format digital) 2013-9543

DOI: 10.2436/20.3001.01.59 http://revistes.iec.cat/index.php/ASCF

Anuari de la Societat Catalana de Filosofia XXVII, 2016 ngel Pascual Martn

132

1. Havent passat bona part del dia a casa de Cllias, conversant i escol-tant a Protgoras i a daltres sofistes davant laudincia dun grapat de joves, Scrates coincidir ms tard a peu de carrer amb una colla datenesos. Da-vant la presncia de Scrates, un dells shi adrea preguntant don s que els hi apareix, si no s clar que ve de rondar a la caa dAlcibades. Aix comena el Protgoras. A primera vista, lescena amb la que obre dramticament el nostre dileg s anloga a la daltres obertures del Corpus Platnic. Altres obres fora del Protgoras, noms comenar, tamb fan explcita la coincidn-cia entre alguns dels personatges que protagonitzen el dileg, com a motiu dramtic que dona entrada a la conversa entre ells. Ho podem veure al Me-nexen, al Fedre, a lEutifr, al Teages, a lAlcibades Menor, al Teetet, a lI, a lHpias Major o al Sofista1. Comparant les unes amb les altres, per, notem que les coincidncies representades en les primeres lnies de cadascun, pre-senten variacions significatives pel que fa als personatges, a lescena i a lacci del dileg, fins i tot, pel que fa a lobjecte de lembrionria conversa. Aix, hi ha encontres que es donen fortutament, i daltres que sn esperats o molt probables. Nhi ha que sn sense voler i altres intencionats, acordats o, fins i tot, forats. A vegades la trobada es dona desprs de molt de temps i altres seguida dun encontre anterior entre els mateixos. Alguns cops els personat-ges es troben individualment, mentre daltres ho fan en companyia de ms gent. Els escenaris on es produeixen les trobades van de les immediacions duna palestra o dun prtic, a qualsevol lloc en mig de la via pblica; i tan dins dels murs de la ciutat com fora. A vegades s Scrates qui mostra inters i iniciativa en la conversa, per daltres s ell que s reclamat. Es dona tamb que no sempre uns i els altres tenen les mateixes intencions: a vegades es vol

1. Al Menexen (234a1) i al Fedre (227a1) presenciem dentrada lencontre imprevist dels protagonistes mentre transiten per la via pblica dAtenes. LEutifr (2a1-3), per la seva banda, comena amb la coincidncia inesperada de Scrates amb el seu interlocutor a la vora del prtic del Basileu. Altres obertures, com les del Teages (121a1), lAlcibades II (138a1) o el Teetet (142a1-4) sinicien amb ladrea inicial duna trobada que acaba de donar-se per que no s del tot fortuta, car ha estat cercada per una de les parts. A lI (530a1) i a lHpias Major (281a1-2), no podem dir amb seguretat si lencontre s fortut o cercat, ni tampoc si, com a lHpias Menor (363a1-5), ja feia estona que algun dels personatges es trobava rondant la presncia de laltre. I finalment, al Sofista (216a) el re-encontre avui entre els protagonistes de la narraci del Teetet, es produeix com a resultat del comproms del dia anterior. Aix s pel que fa noms a les coincidncies que obren els dilegs i que sens donen dramatitzades directament, en primera persona i en el present ms immediat. s clar, en els dilegs narrats tamb sens relaten sovint coincidncies com a punt de partida dalguns dels fets que sens donaran a conixer amb la narraci, com s el cas del Parmnides (126a1-3), La repblica (327b1-4), el Convit (172a1-5) o el Lisis (203a6-b1). De fet, la narraci del Lisis, com veurem, sinicia amb una escena la qual s, de totes les descrites, i pel que fa a lacci i la situaci, la que ms sajusta a la del Protgo-ras (vegeu-ne lanlisi detallada a Antoni Bosch-Veciana, Amistat i Unitat en el Lisis de Plat. El Lisis com a narraci duna dialogal socrtica, Barcelona: Barcelonesa dEdicions, 2004, 238-239-256).

Una estranya aparici Anuari de la Societat Catalana de Filosofia XXVII, 2016

133

xafardejar, daltres demanar consell o expressar preocupaci, i daltres es vol centrar latenci o gaudir de cert protagonisme entre els acompanyants. I aix, podrem continuar amb les distincions.

Donada la gran possibilitat de variacions amb qu sens presenten les coincidncies que obren dramticament alguns dilegs, cal atendre aquests detalls, tractar de recompondre la situaci particular i veure all de singular que adopta la coincidncia en cadascun dells que pugui ser rellevant per a lesdevenir de la conversa i, en general, per a la figura dramtica del dileg. Aix s el que tractarem de fer amb lanlisi de ladrea inicial del Protgoras. Hem de dir que no s un mtode gaire generalitzat, a lhora destudiar el nostre dileg o daltres, el datendre a aquest tipus de distincions dramtiques al detall i des de la primera paraula per tal dafrontar-ne la seva comprensi2. I encara resulta menys com de fer-ho, amb lexhaustivitat que ho farem, en les escenes introductries als dilegs, precisament quan aquestes sn les

2. Entre els treballs dedicats exclusivament a aquesta escena volem destacar els de Theodor Ebert, The role of the frame dialogue in Platos Protagoras, a A. Havlicek and F. Kar-fik (eds.) Platos Protagoras. Proceedings of the third Symposium Platonicum Praguense, Praga, 9-20, 2003 i Stefania Nonvel Pieri, La caccia al bellAlcibiade, a G. Caser-tano (ed.), Il Protagora di Platone: struttura e problematiche, Napoli, 2004, 7-38. Entre els que ms atenci paren a lhora dinterpretar aquesta escena com a part constitutiva del tot del dileg vegeu: Hermann Sauppe, Plato. Protagoras, traducci a cura de J. A. Towle, Boston & London: Ginn & Co, 1889 [1857]; Leo Strauss, Platos Protagoras: A course by Professor Leo Strauss, Chicago: class audio transcript, 1965; Patrick Coby, Socra-tes and the Sophistic Movement: A commentary on Platos Protagoras, Lewisburg: Bucknell University Press, 1987; Gustavo Bueno, Anlisis del Protgoras de Platn, a Platn. Protgoras, Oviedo: Pentalfa, 1980, 15-84; Andrea Capra, Platone. Protagora, Firenze: La nuova Italia, 2004; Bernd Manuwald, Platon. Protagoras, Gttingen: Vandenho-eck & Tuprecht, 2006 i Laurence Lampert, How Philosophy Became Socratic. A Study of Platos Protagoras, Carmides and Republic, Chicago: University of Chicago Press, 2013. No ens volem deixar tampoc aquells que han parat atenci a lefecte de lescena en lestil de composici del dileg i la seva relaci amb el contingut: Jordi Sales, Llei i Cultura (un exemple daportica poltica), a I. Rovir i J. Monserrat (eds.), Colloquis de Vic II: La llei, Santa Eullia: Barcelonesa dEdicions, 1998, 135-149; William A. Thomson, Dramatic Frame and Philosophic Idea in Plato, The American Journal of Philology, 119/4, 1998, 577-598; Arlene W. Saxonhouse, The Socratic Narrative: A Democra-tic Reading of Platos Dialogues, a Political Theory 37(6), 2009, 728-753; Anne-Marie Schultz, Platos Socrates as Narrator: A Philosophical Muse, Lanham: Lexington, 2013. Fan bona mostra del tipus de treball que ens proposem sobre lescena inicial els segents treballs del Grup de Recerca Platonisme i Modernitat sobre altres dilegs platnics: Jordi Sales, a la flama del vi. El Convit platnic, filosofia de la transmissi. Estudis sobre lensenyament platnic II, Barcelona: Barcelonesa dEdicions, 1996; Josep Monserrat Molas, Laccs a El poltic, a J. Monserrat (ed.) Hermenutica i platonisme, Barcelo-na: Barcelonesa dedicions, 2002, 167-183; Xavier Ibez, Lescena inicial del Teetet: El filtre megric en la transmissi del dileg, a J. Monserrat (ed.), Hermenutica i platonisme, Barcelona: Barcelonesa dEdicions, 2002, 133-166; Bosch-Veciana, op. cit.; Bernat Torres, Ra, plaer i bona vida en el Fileb de Plat, tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2012; Jonathan Lavilla, El lgos y la filosofa. Una re-lectura del Fedro, Barcelona: tesi doctoral no publicada, Universitat de Barcelona, 2014.


134

primeres de rebre la consideraci de tenir una funci merament retrica, literria o compositiva, pel fet destar mancades darguments.

2. Lacci del Protgoras sinicia directament, sense mediaci narrativa, amb la compareixena de Scrates. Aix ho indiquen les primeres parau-les del dileg: Don apareixes, Scrates? (309a1: , , ). Lexpressi permet dimaginar-nos el mateix personatge que la pronuncia que, s clar, no s Scrates all mateix, i al mateix temps que presencia la concurrncia socrtica. Per a ms dimaginar-nos el que est passant en aquest mateix moment, aix s lapercebiment de la presncia de Scrates al temps que aquesta es dona, lexpressi ens remet a una acci que ve dabans. Abans que la conversa precipiti, abans que es verbalitzi la qesti, el personatge que la iniciar roman en algun lloc. Si de cop i volta adverteix la figura de Scrates a les seves immediacions, s perqu aquest, que abans no hi era, que era en un altre lloc, sha desplaat fins a arribar on s ell, fins al punt de fer-se visible a ell i als qui lacompanyen. Aquesta acci, aquest des-plaament socrtic, que s immediatament anterior al pronunciament inicial del dileg, s el que ocasiona lesdeveniment inaugural, la trobada. I el punt de partida o lorigen daquest desplaament que dur a la trobada inicial s el que sembla ser lobjecte de la interrogaci de linterlocutor: Don apareixes, Scrates?. Anem a veure-ho.

La qesti inicial del dileg ve encapalada per ladverbi interrogatiu de lloc . Majoritriament venim a traduir-lo per la locuci: don, de dnde, do, da dove, from where / where from, woher3... Certament, ladverbi per ell sol per sobretot acompanyant els

3. Notem algunes de les traduccions que opten per aquesta possibilitat que sn la majo-ria: Don surts, Scrates? (Joan Crexells, Plat. Dilegs. II, 2a. edici a cura de C. Riba, Barcelona: Fundaci Bernat Metge, 1932 [1924]; Carles Miralles et al., Plat. Paideia: Protgoras, de la Repblica, de les Lleis, Vic: Eumo, 1988), De dnde sales, Scrates? (Julin Velarde Platn. Protagoras, Oviedo: Pentalfa, 1980 i Carlos Garca Gual, Platn. Dilogos. I, Madrid: Editorial Gredos, 1981), De dnde apareces, Scra-tes? (Ramn Serrano & Mercedes Daz de Cerio, Platn. Protgoras, Madrid: CSIC, 2006), Do sorts tu, Socrate? (Louis Bodin & Alfred Croiset, Platon. Oeuvres Com-pltes. III, 1re partie: Protagoras, cinquime dition revue et corrige, Paris: Belles Lettres, 1955 [1923]), Do diantre te voil-t-il venu, Socrate? (Lon Robin, Platon. Ouevres compltes, vol. I, Paris: la Pliade, 1950), Do viens-tu, Socrate? (Frdric Ildefonse, Platon. Protagoras. Paris: Flammarion, 1997), Where do you come from, Socrates? (Benjamin Jowett, The dialogues of Plato I, 4a edici, Oxford: Clarendon, 1953 1871]), From where do you come? (Strauss, op. cit.), Where are you showing up from, Socra-tes? (James A. Arieti and Roger M. Barrus, Platos Protagoras. Translation, Commentary and Appendices, Lanham: Rowmann and Littlefield, 2010), From where, Socrates, are you appearing? (Laurence Lampert, How Philosophy Became Socratic. A Study of Platos Protagoras, Carmides and Republic, Chicago: University of Chicago Press, 2013), Da dove sbuchi, Socrate? (Giovanni Reale, Platone. Protagora, Milano: Bompiani, 2006 [2001]), Da dove spunti, Socrate? (Andrea Capra, Platone. Protagora, Firenze: La nuova Italia, 2004), Woher erscheinst du uns, Sokrates (Friedrich Schleiermacher, Platon.


135

verbs que expressen moviment com, en bona mesura ho s, el que acompa-nya en el Protgoras, (aparixer, sortir a la llum, sorgir), ac-tua com un adverbi de lloc, i ms concretament, de procedncia o dorigen. Aix s, en aquests casos, remet a grans trets al lloc original o al punt de par-tida a partir del qual es realitza una acci que implica un desplaament, o al punt des del qual sinicia un procs vers un determinat assoliment. Daquesta manera, sacostuma a emprar per referir-se al trajecte o desplaa-ment de la posici dalg des dalgun lloc, per tamb sarriba a fer servir per preguntar-se per una transformaci o desenvolupament, sigui sofert per una persona, com per una cosa (com ara tamb el sofert per una opini o una hiptesi enmig duna recerca4). Quan la interrogaci s aplicada a lacci de persones com s tamb el cas de locurrncia del Protgoras, en funci de les situacions comunicatives i especialment del grau de coneixement sobre linterrogat, la pregunta pel lloc original o pel punt de partida pot adqui-rir una extensi variable. Ens trobem aix que tant pot referir-se a lindret concret des don sha partit en un cam emprs recentment5, com en ltima instncia a la ciutat o al pas, fins i tot al llinatge, a la famlia o a la casa on un ha nascut, sha criat i crescut, aix s, all on un va comenar. Fins a on es remunti la pregunta per lorigen don prov alg, dependr, en part, del grau de coneixement sobre linterrogat, adquirint una radicalitat mxima quan la pregunta s interposada a un estranger, com demostra la clebre frmula interposada recurrentment a Odisseu ( )6.

Werke I, Darmstadt: Druck und Einband, 1977 [1817]), Woher kommst du, Sokrates? (Bernd Manuwald, Platon. Protagoras, Gttingen: Vandenhoeck & Tuprecht, 2006). Entre les traduccions que respecten la interrogaci pel lloc per no del tot com a lloc de procedncia tenim: Where have you been now, Socrates? (Walter R. M. Lamb, Plato IV. Laches, Protagoras, Meno, Euthydemus, reimpressi revisada, Cambridge: Harvard Uni-versity Press, 1952 [1924]); There you are, Socrates. Where have you been? (Adam Be-resford, Plato. Protagoras and Meno, London: Penguin, 2005) o Where have you been all this time, Socrates? (Nicholas Denyer, Plato. Protagoras, Cambridge: Cambridge University Press, 2008, 65). Per altra banda, nhi ha algunes que ometen qualsevol tipus de referncia al lloc: Hello Socrates; what have you been doing? (Chrystopher C. W. Taylor, Plato. Protagoras, Oxford: Clarendon Press, 1991 [1976]).

4. Pel que fa al punt de partida o de dest en la recerca o sobre lorigen de les qestions ls sestn especialment en Plat. Vegeu com a bot de mostra, Fileb 15d3 i 34e8, Crtil 397a5, Eutidem 288d5 o Menexen 237a2.

5. Entre les ocurrncies platniques referides a la procedncia fsica immediata o recent, i que a ms es donen tamb en les obertures dels dilegs, vegeu Menexen 234a1, Lisis 203a5, Fedre 227a2 i I 530a1. Cal notar que en tots aquests casos la interrogaci es produeix entre dos personatges coneguts entre ells.

6. A lOdissea, la frmula sempra fins a cinc cops per saber de lorigen dOdisseu (VII 238, X 302, XIV 190, XIX 105 i XXIV 297) i daltres referits a altres personatges (I 165 i XV 260). La frmula tamb la trobem a la Ilada XXI 150, i en obres posteriors com a Herdot, Histria I 35; Eurpides, I 258 o Sfocles, Filoctetes 56. En tots els casos apareix lligada a lestrangeria i prvia a lhospitalitat. Nombrosos sn


136

Per tamb dependr, en cas que no quedi oms, del verb amb el que sar-ticuli la pregunta, i sobre el qual recaigui el complement o la modificaci adverbial. Aix, adquireix un mats ms aviat ordinari o immediat amb verbs que indiquen un desplaament de posici com , encara que a vegades remarquin lassoliment duna fita com , o , que amb verbs com que apunten a una certa pertinncia o identitat originria, i que amb verbs com , el del nostre cas, que el que remarca s una certa idea de naixement o desdeveniment primer7. Per ltim, i a ms de tot aix, tamb shauria de tenir present que ls adverbial de , com el de langls whence, no noms pot anar referit al lloc o al punt de partida, i que el dubte que expressa sobre la circumstancialitat de lacci a qu va referida s lleugerament ms ampli. pot alludir tamb, a ms del lloc, a la manera en qu, des dun punt de partida, sinici-aria i es realitzaria el desplaament fins a assolir la nova fita, aix s, el que vindrem a traduir per com?, per quins mitjans?8. Aix com tamb pot alludir als motius que haurien provocat el moviment inicial i, de resultes, lesdeveniment final: per qu?, a causa de qu?, per quina ra?9.

Que linicial Don apareixes, Scrates? pugui tenir a veure tant amb linters concret per estar informat del lloc on ha passat el temps Scrates just abans darribar, com amb la necessitat de resoldre una incgnita ms general sobre la circumstancialitat que ha donat inici, ha provocat i ha fet possible una genuna aparici davant de linterlocutor ara i aqu i desprs de la seva absncia, shauria de considerar en conjunt amb la dimensi expressiva que comporten bona part dels usos de . A part dels significats als que tot just ens referem, connota en una gran majoria de casos que el dubte sobre lorigen, la manera o els motius del donar-se dalg o dalguna

els casos en qu, encara que la frmula no aparegui de manera completa, sense pregun-tar amb per la identitat del desconegut, s interposat a un estranger en aquestes circumstncies. Sense anar ms lluny, i per citar-ne noms algunes, aix es dona a Homer, Odissea III 70; squil, Cofores, 656; Eurpides, Cclops, 273 o Aristfanes, Aus, 404.

7. En la pgina anterior, donvem com a possibles traduccions de , aparixer, sortir a la llum o sorgir en tant que considerem que conservarien aquesta idea de naixement. De les traduccions de la qesti inicial que abans citvem (v. nota 3), estan en la mateixa lnia les que opten pel castell aparecer, langls to appear, els italians sbuchare i spuntare o lalemany erscheinen, seguides de les que opten per sortir en catal i francs, salir o show up en angls. Que no recullin aquesta idea de naixe-ment, sin simplement lassoliment duna nova fita desprs dun desplaament, tindrem les que opten pel francs venir, langls to come o lalemany kommen.

8. Pel que fa als mitjans en qu es conduir o es produir un determinat assoliment: Fedre 269d3, Hpias Major 286c8, Grgias 471d9, Crtil 435b9, Lisis 211c3, Convit 172c4, Timeu 26e5 o Eutidem 273e1.

9. En allusi als motius de pensar quelcom, vegeu Lisis 208b4, Menexen 235d1 i Hpias Major 285e.


137

cosa, respongui a un cert grau de sorpresa, destranyesa o dalerta o, fins i tot dincredulitat i de contrarietat davant la manifestaci de lesdeveni-ment que sigui, tamb el de la compareixena dalg, especialment si s un estranger. Ls de s habitual en la seva versi ms exclamativa davant quelcom que quan sobrev sobserva, almenys, com a inesperat, im-propi, excepcional o extraordinari, si no com a impossible o paranormal. En aquestes ocasions el qui observa tal fenomen no noms manifesta un simple desconeixement i el consegent desig de saber sobre el lloc, els camins o els motius. Tamb manifesta la dificultat dexplicar-se, de creures o dimagi-nar-se un determinat esdeveniment: don rediantre?!, com s possible?!, a sant de qu?!, bo i convertint-se en una expressi a la que ms enll de la perplexitat inicial tamb poden acompanyar la desconfiana, les reser-ves i la vigilncia, fins i tot la negaci ms rotunda de la seva possibilitat10. No sempre les expressions que emprem per traduir en els usos daquest per interrogar-se davant la compareixena dalg desconegut recu-llen aquesta manifestaci de desconfiana, alerta, sospita o temor. Tanmateix convindria que, malgrat la solemnitat amb qu sovint ens sembla que es pronuncien les paraules que donen rebuda als nouvinguts, atengussim per un moment a les circumstncies amb qu sovint es donen les arribades de lestranger, en lpica i la tragdia, i fins i tot en la comdia. Si hi atengussim per un moment, ens nadonarem que, malgrat la voluntat dhospitalitat, hi ha generalment motius de sobres per estar xocat i amatent a la nova aparici, car sovint aquestes es donen envoltades de misteris, de fantasies, de perills, de desgrcies o fins i tot de crims11.

10. En referncia als usos expressius de vegeu qu diuen Henry G. Liddell & Ro-bert Scott, R. Greek Enlish Lexicon, with a revised supplement, Clarendon Press: Ox-ford, 1996 [1843], 1427: to express surprise or negation (...) How can it be? Impossible! Nonsense! ; i Anatole Bailly, Dictionnaire Grec-Franais, 26a edici, Paris: Hachette, 1963 [1894], 1579: Particulirement pour marquer quune chose est impossible: do cela viendrait-il? Comment cela arriverait-il? Comment cela serait-il possible? En aquest sentit, Don (carai) surts tu, ara?! o On rediantre thas ficat tot aquest temps?! o Qu fas per aqu?! podrien venir a expressar amb ms fidelitat i segons els grau dadmiraci, el significat de lelocuci inicial. Arribats a aqu, val la pena de recordar la traducci de Robin, op. cit.: Do diantre te voil-t-il venu, Socrate?.

11. Aquest s el cas de bona part sin de totes les ocurrncies citades en la nota 6. Com a bot de mostra, valgui lentrada dOdisseu a la cort dAlcnous, i en especial, la seva aparici als peus dAret, esvant-se de cop i volta la densa boira amb la que lhauria assistit la deessa Atena i que fascinar a tots els presents (Odissea VII 140), valgui tamb el sobresalt de Circe davant del fet que Odisseu no sucumbeixi al seu ver ni als seus encanteris, grcies als remeis i astcies amb els que lheroi ha estat provet per Hermes (Odissea X 302) o valgui lensurt del porquerol Eumeu davant la impressi que els gossos hagin de devorar el misteris estranger (Odissea XIV 190). Valgui tamb la recepci de Cresos a Adrastos, que demanar hospitalitat al rei de Ldia desprs dhaver matat al seu propi germ (Herdot I 35), valgui el trastorn de Cresa en el retrobament amb el seu fill I, anteriorment abandonat (Eurpides, I 255), valgui pel perill en qu Odisseu


138

s clar, per, que perqu aquest fos, en algun sentit, el cas de locurrncia de al bell inici del Protgoras shauria de donar, per a linterlocutor, quelcom destrany, dexcepcional, dextraordinari o danmal en la simple aparici socrtica o, almenys, en les circumstncies en qu avui es dona, que justifiqus suficientment tal reacci. Ms endavant ja analitzarem quines po-drien ser aquestes circumstncies que arribarien a fer de laparici socrtica alguna cosa ben estranya davant la qual poder-se, almenys, sorprendre. Per el fet s que ms enll daquestes circumstncies que es deixen in-terpretar de lescena i lacci del Protgoras en el seu conjunt, la mateixa lletra platnica ja insinua, sense explicar-ne els motius, el carcter estrany de laparici a travs de les paraules que empra linterlocutor per formular la qesti inicial. I s que dacord amb aquestes, i tal i com apuntvem abans, lacci que les precedeix i les provoca en forma de pregunta, no s lacci de Scrates, com es dona en altres dilegs, simplement arribant o venint dun altre lloc, passant per aqu o dirigint-se cap a una altra banda. Dacord amb aquestes, lacci que linterlocutor contempla s ms aviat la prpia dun fantasma, s la de Scrates , aix s, apareixent, esdevenint-se, sortint a la llum, revelant-se, desocultant-se, fent-se visible, passant de no ser-hi a ser-hi, com si dun espectre es tracts, de manera un tant misteriosa o fantstica12.

intueix que es posa quan rep al fill dAquilles (Sfocles, Filoctetes 55-70) o valgui per les sospites i alertes que aixequen entre el cor de les aus Pisteter i Evlpides quan aconse-gueixen arribar a la ciutat celest (Aristfanes, Aus 404 i ss).

12. Inicialment, havem optat per traduir , , per Don surts, Scrates?. Vrem considerar que en catal era la frmula colloquial que ms sajustava al significat de lexpressi ordinria. I al mateix temps criem que tamb res-pectava, almenys en part, el significat del verb que com diem remarca una certa idea de naixement. Si finalment vam optar per aparixer fou amb una doble intenci. En primer lloc, amb lnim de poder fer valer aquesta mateixa traducci en la resta daparicions de , que noms en aquesta curta escena inicial arriben a cinc (309a1, 309a3, 309b2, 309c9 i 309c10). I en segon, amb lnim de poder respectar tant com fos possible la connotaci fantstica a qu remet el verb (vegeu les traduccions que citvem en les notes 3 i 7). En aquest sentit, Strauss, op. cit., IV, 4 diu que ls de ens invita a imaginar-nos a Scrates som si hagus sortit de sota terra, i afegeix que, certament, aix s, car ve de casa de Cllias que es representa com lHades. Sense arribar a aquest extrem, Serrano & Daz de Cerio, op. cit., 8 anota, en la mateixa lnia dinterpretaci general que apuntvem nosaltres, que s per la presncia de que sintensifica lexpressi de sorpresa. I s que si atenem a les expressions similars que tenim en Plat, i que es donen fruit duna coincidncia inesperada com aquesta, en absncia de no denoten una sorpresa tal. Per exemple, a lI, Scrates obre el dileg adreant-se al rpsode, a qui dona la benvinguda i pregunta don s que acaba de tornar ( . ; 530a1); al Fedre, en qu s Scrates qui interromp la marxa de Fedre preguntant-li tamb cap a on va i don ve ( , 227a1); o al Lisis, on Scrates narra que Hipotales latur i li pregunt cap a on es dirigia i don venia ( , , ; 203a5-b1), les expressions donen un carcter menys extraordinari, excep-


139

Deixant de banda tot aix, els termes en qu es presenta la qesti inau-gural, en el cas dhaver estat atesos, han estat considerats majoritriament en el registre ms ordinari i quotidi, i acomplint, a tot estirar, junt amb lesce-na inicial en el seu conjunt, una funci destricta estructuraci compositiva sense implicacions temtiques significatives13. La lectura corrent simagina linterlocutor expressant planerament la sorpresa que es desprendria de to-par amb Scrates per casualitat i dimprevist, i situa lencontre en el registre duna coincidncia que com totes les que Scrates t en les altres obertures dels dilegs amb qualsevol dels seus conciutadans noms servir per intro-duir dramticament el relat de la conversa amb Protgoras. Des daquest prejudici, [] sinterpreta com una expressi habitual de salutaci que connota, sense ms matisos extraordinaris, la sorpresa de tro-bar-se alg quan no era desperar i especialment desprs de molt de temps14. Seguint aquesta via, per, la de la simple sorpresa, hi ha algunes implicacions dramtiques bsiques dutilitat interpretativa que no podem estalviar-nos dexplicitar. De la pregunta Don apareixes, Scrates? se significa que molt probablement estem davant dun encontre que no havia estat prviament concertat, aix s, que la trobada entre Scrates i aquest conegut no s el resultat dun comproms previ entre els dos interlocutors per reunir-se. Aix s important de cara a la interpretaci de lescena principal de dileg, ja que fins en dues ocasions en el transcurs de la conversa amb Protgoras, Scrates argir, per fer notar el risc a qu abandoni la reuni, que tindria un altre comproms al qual hauria dacudir (335c5-6, 362a2). Sigui o no veritat que Scrates tingus daltres emplaaments, el que sembla clar s que si eren els

cional o fins i tot estrany a lencontre. Sobre la trobada inicial del Fedre, vegeu Jonathan Lavilla, op. cit., 34-37. Sobre la del Lisis, Bosch-Veciana, op. cit., 256.

13. Serrano & Daz de Cerio, op. cit., LXIII-LXVII i Reale, op. cit., 167 entenen que lescena noms funciona com a base dramtica per introduir la narraci. Alfred Edward Taylor, Plato: The man and his work, 6a edici, London: Methuen, 1949 [1926], 238 creu que bsicament serveix per situar cronolgicament el drama en relaci a ledat dAl-cibades. En general se sost que aquestes escenes no tenen cap tipus de rellevncia filo-sfica com posa de manifest pel que fa al Protgoras, entre daltres, Bodin & Croiset, op. cit., 7.

14. Si lexpressi s o no ds freqent, es fa difcil de dir, ja que les niques ocurrncies en aquests termes sn la del Protgoras i una als Memorablia. Alguns, arrel de locurrn-cia de Xenofont (II, 8, 1: , , , , ;), han volgut interpretar la del Protgoras com la sor-presa que es desperta quan alg es fa present desprs duna llarga absncia. Nicholas Denyer, Plato. Protagoras, Cambridge: Cambridge University Press, 2008, 65 aix ho fa, i per aquest motiu tradueix lexpressi per Where have you been all this time?. No es pot descartar que la sorpresa per la presncia dalg es pugui donar a ra duna certa absncia temporal, per si aquesta sha despecificar en locurrncia de Xenofont, voldria dir que [] , per si sol, malgrat poder-ho significar, no ho implica. Com indiquen Serrano & Daz de Cerio, op. cit., 8 la sorpresa pot anar referida al lloc o a les ocupacions de qui compareix.


140

que ara presenciem, que sembla que no, no haurien estat mtuament acor-dats. En aquest sentit, de la pregunta inicial, tamb se significa que almenys pel que fa a linterlocutor i als qui lacompanyen de qui posteriorment sa-brem que, com a mnim resten aturats (310a3) la trobada no ha estat inten-cionada, cercada o provocada, i per tant, tampoc no ha estat forada. A ell, o per ser ms precisos, a ells, la presncia socrtica els ha vingut donada de cop i volta, sense que hagin hagut de fer res per fer-la possible, per tamb sense que hagin pogut fer absolutament res per evitar-la. En tot cas, ha estat Scrates qui els ha aparegut i ells qui lhan interpellat15. Per la qual cosa, el que tamb se significa s que, mentre podem prcticament assegurar que la coincidncia no havia estat, no noms arranjada, si no ni tan sols propiciada per lacci del desconegut personatge i la seva companyia, aturats com eren, no podrem dir el mateix de Scrates que s que es troba en moviment. Pel que fa a Scrates no queda clar si la coincidncia s fortuta o intencionada. Tant pot ser que Scrates simplement transits o passs per on sigui que es troben aquests i sortint don sigui que surt, com que sortint daqu mateix hagi decidit dirigir-se on precisament es troben aquests.

Ms enll de la significaci que lexpressi Don apareixes, Scrates? tingui per la circumstancialitat immediata de la coincidncia, creiem que cal prendre les possibilitats de significaci de la qesti inicial, dacord amb els termes en qu es dona, en un sentit dramtic, escnic i simblic ms ampli i sense desestimar-ne tota la implicaci temtica possible. La hiptesi que ens proposem examinar s doble. Per una banda que ladmiraci i el dub-te expressats amb aquesta pregunta no es restringeixen a indicar lagradable sorpresa de coincidir dimprevist amb un conegut desprs dun temps i la curiositat per saber a qu es dedica darrerament. I per una altra que lnica funci de la interlocuci que inicia la qesti no s nicament la de poder donar pas al relat o la discussi de temes de major inters. La hiptesi que ens proposem examinar s que amb Don apareixes, Scrates? sindiqui la possibilitat destranyar-se i quedar seriosament desconcertat, aix com de

15. Per una banda, lescena del Protgoras, de les escenes que citvem en un inici que obrien els dilegs amb una coincidncia, es deixaria distingir de les del Menexen i el Fedre, aix com de les de lAlcibades II, de lI i de lHpias Major, totes elles, coincidncies on la conversa sobre fruit de la intervenci socrtica. Per contra, tenim lEutifr, el Teages i el Sofista que s que obren, com aqu, amb la interlocuci del parell de Scrates en la conversa. Per una altra banda, tenim que en el Menexen, el Fedre i lAlcibades II els seus interlocutors es troben en moviment, malgrat en el darrer s Scrates qui cerca la trobada i en el Fedre i el Menexen semblaria que topen. Altre cop, per, lescena narrada del Lisis sembla que s la que ms saproxima a la del Protgoras si interpretem que en aquest darrer Scrates no t per dest el lloc de la trobada, cosa que no sabem. De ser el cas, sas-semblaria ms a lEutifr. Mentre la trobada del Lisis tamb sobre a linters per lorigen de Scrates, en la de lEutifr es manifesta tanta o ms estranyesa que en el Protgoras (2a1: , , ).


141

sospitar i posar-se en alerta, davant laparici socrtica, i que tal cosa, ja cons-titueix en part el problema fonamental del dileg en el marc duna presenta-ci pblica de la filosofia. Intentarem demostrar que Plat, fent exclamar i preguntar-se a linterlocutor don s que Scrates apareix, vindria a insinuar que s la simple presentaci socrtica a linici del Protgoras la que no resulta del tot normal o habitual, sin inslita i excepcional. Intentarem demostrar que el problema amb el que obre el Protgoras s que la compareixena so-crtica no es dona en les circumstncies en qu habitualment es dona si s que acostuma a donar-se. Aix s, que el lloc, el moment i la gent davant la qual Scrates apareix a lobertura del dileg, fan de la seva aparici un fet veritablement estrany i anmal i que aquest fet i la necessitat daclarir-ne els motius s el que provoca la qesti amb qu es dona entrada al dileg. Una qesti, un requeriment, que el curs del dileg haur de venir a satisfer amb una explicaci, una justificaci, amb una presentaci dirigida a aquesta colla datenesos que en doni ra, i en conseqncia normalitzi la presncia socrtica a la ciutat.

3. La ubicaci concreta on es produiria la trobada inicial del Protgo-ras entre linterlocutor i Scrates no queda explicitada enlloc. Si atenem a lacci dramtica que comporta la pregunta de linterlocutor i que descriv-em en comenar Scrates desplaant-se fins a arribar a aparixer a la vista dalg, juntament amb el que sabem que succeir al final del dileg aix s que Scrates abandonar la casa de Cllias (362a3: ), sembla que lencontre podria produir-se en mig de la via pblica. Fora daix, tot el que sabem s que en lespai on es troben hi hauria la possibilitat, relativament escassa, dasseures (310a3: , ). Potser sigui a les immediacions duna palestra o al prtic duna casa o dun temple16. Per no ho sabem del cert. El dileg no ofereix ni ms detalls sobre lespai ni tampoc ens dona la localitzaci concreta de la trobada. A tot estirar ens proveeix amb informaci indirecta que ens pot ajudar a ubicar la zona de lencontre en termes relatius.

Part daquesta informaci ve del fet que linterlocutor suposi, tot seguit, que Scrates vingui de rondar Alcibades (309a1-2: ;). Sigui cert o no que S-crates vingui de rondar-lo, la simple suposici de linterlocutor que aix sigui

16 Aix sespecula a Sauppe, op. cit., 8 i Reale, op. cit., 167. Entre els que simplement con-sideren que es dona en un lloc pblic, vegeu dA. E. Taylor, op. cit., 23; Coby, op. cit., 20 i Beresford, ob. cit, n. 1. Per altra banda, Larry Goldberg, A commentary on Platos Protagoras, New York: P. Lang, 1983, 335 raona que, donada la possibilitat dasseures, la trobada shauria de donar entre murs, si no de portes endins.


142

indicaria que el lloc de trobada, o el de les seves immediacions, s territori habitual dAlcibades. Territori habitual dAlcibades ha de ser o b el del seu domicili, o b el dels seus passatemps o dedicacions habituals, essent el pri-mer ms exclusiu daquest jove en particular que el segon. Pel que fa a aix, sabem que Alcibades s del dem dEscambnide17. No obstant, si seguim la conversa, Scrates, sota la pregunta de si ara ve destar amb ell, de casa seva (309b2: ;), no acabar de deixar del tot clar, malgrat afirmar-ho, que vingui de fer-ho exclusivament en aquestes circumstncies (309b6: )18, perqu seguidament far suposar que ve dun lloc, on certament el jove hi era present per on no ha estat lnic (309b7-8: , , ). Scrates far suposar que, essent-hi present el fill de Clnias, don ve s de reunir-se amb Protgoras dAbdera (309c11-d2, 309d5-310a1). Ms endavant, en la narraci dels fets, sabrem que aquesta reuni ha tingut lloc a casa de Cllias, el fill dHipnic, on sallotja el sofista (311a2: ). Per a Cl-lias, o ms aviat al seu pare, fent honor a la seva basta fortuna, se li coneixen a Atenes vries cases, una a Alopece, una a Melite i una al Pireu19. Lnica de totes elles que seria prou a prop dEscambnide, el dem dAlcibades, per fer alhora possible que linterlocutor suposi que Scrates ve de rondar el jove per casa seva, i creble el que respon Scrates, que no, que realment don ve s de casa de Cllias, s la casa del dem de Melite20. Si aix s aix, la trobada

17. Cf. Debra Nails, The people of Plato. A prosopography of Plato and other socratics, India-napolis: Hackett, 2002, 10. Per la seva banda, Manuwald, op. cit., 67-68 sost que la trobada es donaria a prop dEscambnide si s que linterlocutor ve a suposar que Scra-tes ve de rondar Alcibades.

18. Notem que tant com podrien voler dir de casa seva.

19. La fortuna dHipnic de Melite com la ms gran de tota Grcia ens ha arribat testimoni-ada per Andcides, Discursos I, 130; Iscrates, Discursos XVI (Pel tronc de cavalls), 31 i Nepot, Vides VII, 2A. Pel que fa a les seves possessions, les cases del Pireu i de Melite vindrien a quedar testimoniades en el primer cas per Xenofont, Convit I, 2 i per laltra, a lScholia Vetera ad Aristophanis Ranas 501 i a Hores fr. 583. Nails, op. cit., 70 suposa que els dHipnic tamb disposarien duna hisenda al dem don serien originaris, i on hi disposarien de generoses extensions de terra per al cultiu. Cf. Serrano & Daz de Cerio, op. cit., 227 que noms contemplen aquelles que vindrien a quedar testimoniades per les fonts. Aquests tamb consideren que labsncia dindicacions precises sobre el lloc de la cellebraci podria fer mostres de la manca dinters de Plat sobre la qesti. Cer-tament, aix pot ser aix, per tamb podria ser que la falta dindicacions precises es degui al fet que Plat no trobs oport de fer-ho explcitit perqu considers que el seu pblic sabs per referncies indirectes que a nosaltres sens escaparien, quina seria lubicaci de la reuni de sofistes.

20. Les cases dAlopece i del Pireu no noms no les farien compatibles sin que obririen altres incompatibilitats interpretatives. Nails, op. cit., 70 pressuposa que la casa on se


143

inicial del dileg, aquella que produeix una certa estranyesa en linterlocutor sobre la circumstancialitat de la presncia de Scrates, es produiria, no massa lluny de Melite i dEscambnide, a mig cam don shauria donat la reuni amb Protgoras i don es troba la casa dAlcibades; aix seria, dins del recinte emmurallat, dins dels lmits de l (309c4), al nord-oest de lAcrpolis, i ms encara, a les proximitats de l, que es trobava situada junt amb el tur de Colonos en la confluncia dels dems de Melite i Escambnide21 (Fig. 1).

celebra la reuni de sofistes s la residncia familiar dAlopece. Cal recordar que Alopece queda al , aproximadament a uns dos quilmetres al sud-est de lAcrpolis, fora del recinte emmurallat. Ignorem els costums de lpoca com per poder dir amb certesa si seria el lloc pertinent per a convidar-hi i celebrar una reuni amb illustres sofistes, sofisticats ciutadans i estrangers vinguts darreu. Tanmateix, a nosaltres no ens sembla que logsticament sigui el ms operatiu. Per a ms, s que, si entenem, com diem, que laparici inicial socrtica causa certa sorpresa a linterlocutor, es fa difcil de pensar que lencontre es produeixi a Alopece, que s tamb el dem de Scrates, i que sigui all on shagi cellebrat tamb la reuni amb Protgoras de la que ara surt el protagonista platnic. I s que no hi hauria de qu estranyar-se ni tindria massa sentit preguntar-se don els apareix Scrates si lencontre es produs en qualsevol moment i en qualsevol lloc dAlopece, essent aquest el seu dem i on presumiblement tindria el seu lloc de residncia. Pel que fa a laltra opci, cal considerar que de casa de Scrates al Pireu hi hauria un bon tros. I cal recordar que en la narraci, pel que fa al cam que Scrates emprendr per anar a casa de Cllias no hi ha cap referncia a que aquest sigui considerablement llarg, ms aviat, es dona la impressi que ell i Hipcrates hi puguin arribar de seguida (cf. 311a2-6 i 311c3). Precisament, Manuwald, op. cit., XXII, 78 pren el fet que no hi hagi indicacions sobre un cam llarg en direcci a casa de Cllias per tenir pel ms probable que la reuni se celebri a la casa de Melite. Malgrat aix, reconeix que la no referncia a un cam llarg no s motiu suficient, car labsncia es podria deure simplement a una voluntat platnica de no detallar realsticament i amb exhaustivitat lescenari. Cf. Andrea Capra, : Il Protagora di Platone tra eristica e commedia, Mil: LED, 2001, 32 i Heda Segvic, Homer in Platos Pro-tagoras, a Classical Philology, 101, 2006/3, 257, que basant-se en el testimoniatge de Xenofont, sostenen que la reuni shauria celebrat a baix al Pireu. Un descens al Pireu donaria ms fora a lanalogia homrica a qu recorre Scrates en la descripci del seu endinsar-se a casa de Cllias (314e4-316a5) i segons la qual faria figura del Nekya, la baixada dOdisseu a lHades del llibre XI de lOdissea.

21. Aquesta s lopini expressada en Johannes S. Kroschel, Platonis Protagoras, segona edi-ci, Leipzig, 1882 [1865], 39: Athenis in occidentali parte urbis (...), Socrates Calliae domo modo relicta ex Melite pago (...) redit. (...) in eam urbis regionem adduxerit, sed ex via, qua Socrates incedit, suspicatur in pago Scambonidis, qui Melitae erat finitimus, eum fuisse et Alcibiadem ibi habitantem (...) convenisse.


144

Fig. 1. Friedrich A. Brockhaus, Brockhaus Conversations-Lexikon: Athen-Bisenz, 2, Leipzig, 1901.

Mentre lescena del Protgoras silencia la ubicaci de lencontre inicial, tampoc no ens diu res en concret de qui sigui la companyia que ha sortit a aturar Scrates demanant-li don s que apareix. Linterlocutor roman in-nombrat. Scrates no evoca en cap moment el seu nom. I Plat no fa cap referncia explcita que ens permeti identificar amb exactitud a qui s que se li fa present22. En les edicions del text grec, que no en el text grec origi-nal, aquest ens ve referit com a , aix s, company, i no pas amic23. Tanmateix, lnica evocaci directa i singular al personatge innom-brat que es dona en el text s en els termes , aix s, oh feli,

22. Els personatges innombrats, encara que no sn molt habituals en el rol dinterlocutor principal, els trobem en altres dilegs, com s el cas del Minos i lHiparc. En els dilegs narrats per Scrates tamb tenim o, almenys, ens hem dimaginar tot sovint una audi-ncia desconeguda, com s el cas del Crmides, La repblica, el Lisis o els Rivals, aix s, amb el Protgoras, en tots els dilegs narrats per Scrates excepte en lEutidem on sabem que el destinatari de la narraci s Crit. Goldberg, op. cit., 336 sost que la indefinici en relaci al lloc i a laudincia sn cosa estranya en lobra platnica i Reale, op. cit., 167, n.1, afirma que lanonimat del personatge indica que no li hem de prestar cap atenci, que t lnica funci de donar entrada dramtica al dileg narrat que s all veritable-ment important. Contrriament al que suggereix Reale, li prestarem una mica datenci no fos cas que s que ho fos dimportant i sens hagus passat per alt el perqu.

23. Encara que ens referim a ell, tal com ens ve editat, aix s , que podem traduir per company o camarada, Scrates no shi refereix mai en aquests termes en el trans-curs del dileg. Aquesta designaci, aplicada a linterlocutor de lescena inicial (s al jove Hipcrates, 313b1 i 313c7), no forma part de la lletra platnica del Protgoras (vegeu Segvic, op. cit., 251 i Lampert, op. cit., 21). Sense fer-ne massa cas, Strauss, op. cit., IV, 5 considera que s un camarada, un company de Scrates, com ho ser linterlocutor


145

oh benaurat24 (309c10). Malgrat algunes traduccions a ls tamb hagin tradut levocaci per quelcom equivalent a oh bon amic25, cal fer notar que lexpressi mateixa tampoc no faria suposar necessriament que als dos els lligui una relaci amistosa, ben el contrari26. Que mantinguin una relaci damistat tampoc no es deixaria interpretar del tipus de tracte que entre ell i Scrates mantenen en lacci inicial del dileg. s cert que linterlocutor no pot ser un complet desconegut per a Scrates ni a la inversa. A jutjar per lespontanetat i confiana amb qu linterlocutor shi adrea i amb qu satreveix a interessar-se i comentar qestions personals, per a jutjar tamb per com el mateix Scrates el contesta i es dirigeix a ell, denotant un cert co-neixement dels gustos i les dedicacions del company, Scrates i linterlocutor sn coneguts. Per no gaire ms. La complicitat i la simpatia entre ambds no sembla anar massa ms enll daqu. En els mateixos passatges on demos-tren conixer-se, el sarcasme un tant obsc amb qu dirigir linterlocutor els seus comentaris sobre la relaci de Scrates amb Alcibades (309a1-b4)27, o la consegent eixutesa i ironia amb qu lhaur de corregir Scrates, tractant de no revelar dimmediat, o fins i tot, docultar alguna informaci (309a5-b2)28, denoten que la cosa no s delicadament amistosa i que si malgrat es

dApollodor al Convit. Per altra banda, tenim que, amb no massa excepcions ms que la de Jowett, op. cit. i la Arieti & Barrus, op. cit. que utilitzen companion, un bon grapat de traduccions de ledici del dileg tradueixen per amic encara que no vingui a significar exactament aix (vegeu entre daltres Crexell, op. cit.; Miralles et al., op. cit.; Garca Gual, op. cit.; Velarde, op. cit.; Serrano & Daz de Cerio, op. cit.; Capra, Platone. Protagora, op. cit.; Bodin & Croiset, op. cit.; Lamb, op. cit.; C. C. W. Taylor, op. cit.; Beresford, op. cit.; Manuwald, op. cit.; Schleiermacher, op. cit.; Reale, op. cit.; Ildefonse, op. cit.;). Tamb sel considera aix, com un amic, en els comentaris de Jordi Sales, Llei i Cultura (un exemple daportica poltica), a I. Rovir i J. Monserrat (eds.), Colloquis de Vic II: La llei, Santa Eullia: Barcelonesa dEdicions, 1998, 146; i dA. E. Taylor, op. cit., 236; i en les edicions crtiques de James Adam & Adele M. Adam, Platonis Protagoras, Cambridge: Cambridge University Press, 1893, 9 i Denyer, op. cit., 65.

24. Cf. Capra, op. cit., benedettuomo; Miralles et al., op. cit., feli; Arieti & Barrus, op. cit., blessedly happy one.

25. Vegeu les traduccions de Garca Gual, op. cit.; Serrano & Daz de Cerio, op. cit.; Velarde, op. cit.; Ildefonse, op. cit.; Schleiermacher, op. cit.

26. En Serrano & Daz de Cerio, op. cit., LIII i 122 i Denyer, op. cit., 67 sinterpreta que en el tracte entre ambds hi ha una condescendncia mtua desconsiderada, que en el cas de Scrates vindria manifestada, especialment, per ls de . En contra del fet que pugui expressar una certa desconsideraci, Lampert, op. cit., 21 sost que el tracte sota la frmula es donaria noms a les persones de classe alta. En aquest sentit pot anar la traducci de Lamb, op. cit., my good sir.

27. ; , , , , .

28. ; , ;


146

coneixen, amb prou feines es respecten29. Que linterlocutor sigui un amic daquells que es poden comptar dins el cercle ms proper a Scrates, si ens ho permet dinterpretar la banal impressi que aquest t de la concurrncia socr-tica amb els joves, tampoc ens ho permet el fet que no el tingui per un savi30.

A part daix, cal tenir present que qui es dirigeix a Scrates no s exac-tament el mateix davant de qui Scrates apareix. Si b linterlocutor de S-crates s un de sol, Scrates fa presncia i parlar per i davant daltra gent. Fixem-nos que linterlocutor empra els pronoms de la primera persona del plural per referir-se a la companyia de Scrates (310a2: , 310a5: ) i Scrates, referint-se als destinataris de la narraci que s a punt de lliurar, demana que lescoltin, emprant la forma de la segona persona del plural (310a4 i 310a6: ). Linterlocutor de Scrates s, doncs, un que parla per alg ms que ell, un que destaca entre molts. Daquests, per, no en sabem absolutament res. Ni Scrates ni linterlocutor es dirigeixen ni parlen prcticament de la resta dels presents. I ells en cap cas baden boca. No sabem quants sn ni qu s el que els fa estar junts. Noms sabem que un dells s o un nen o un esclau ( , 310a3)31, de la resta, res de res. Pel que el ms probable s que si Scrates es presenta davant duns coneguts, si Scrates apareix davant de gent que no li s del tot estranya, aquesta gent no siguin ms que alg qualsevol. El que sembla bastant clar s que Scra-tes no est tractant amb alg interessat en la filosofia32, sin amb homes de ciutat, amb conciutadans corrents. Pel que fa tot lefecte que a lobertura del Protgoras Scrates fa laparici a la vista duna colla de ciutadans qualsevol que podria fer mostra del com del poble dAtenes33.

29. Sn daquesta opini Denyer, op. cit., 65; Goldberg, op. cit., 336 i Coby, op. cit., 19, que creuen que si s un amic, no s un amic proper, s ms aviat un conegut. En la tra-ducci de Sauppe, op. cit. ens ve referit com una coneixena, acquaintance.

30. Cf. Strauss, op. cit., IV, 10 i 18; Goldberg, op. cit., 75; Coby, op. cit., 20; Segvic, op. cit., 253; Lampert, op. cit., 25.

31. Per a una discussi sobre si es tracta dun esclau o dun nen vegeu Serrano & Daz de Cerio, op. cit., 213.

32. Lampert, op. cit., 25 conv amb Strauss, op. cit., IV, 10 que, a banda de no considerar a Scrates un savi, linterlocutor no sap de coses intellectuals, la qual cosa vindria indi-cada en el fet de no saber que Protgoras dAbdera s a la ciutat (309d3: ; ;). Aix, junt amb el que tamb citvem abans, que creu que el company no t a Scrates per un savi, ens fa considerar que Strauss realment cregui que aquest interlocutor no s un amic, a jutjar pel que diu en algun altre lloc: the possibility that all philosophers form a class by themselves or that what unites all genuine philosophers is more important than what unites a given philosopher with a particular group of non-philosophers (Leo Strauss, Persecution and the Art of Writing, Chicago: University of Chicago Press, 1988 [1952], 22-23).

33. Tant Goldberg, op. cit., 336; Coby, op. cit., 20; Bueno, op. cit., 46 com Ebert, op. cit.,, 16, coincideixen en que aquest grup datenesos representen hoi polloi o, en tot cas, una visi popular, vulgar o mundana. Goldberg, op. cit., 339 s qui millor ho


147

Mentre lescena inicial del dileg roman gaireb muda en relaci al lloc de la trobada i als personatges amb qu topa Scrates de bona entrada, pel que fa al moment en qu aquesta trobada es produiria, lescena s fora ms explcita ja de bon comenament. En la primera intervenci de linterlo-cutor, just a continuaci de preguntar a Scrates don apareix, i de supo-sar, s clar, que ve de rondar lesplendor juvenil dAlcibades, aquest afegeix: Tanmateix, en veurel laltre dia em fu laparena dun home bell encara, per un home certament, Scrates, dit entre nosaltres, amb la barba ja despuntant (309a2-3). El despuntar de la barba ( ) denota que Alcibades ja no s un jovenet a qui as-setjar, denota que tot just ha perdut lesplendor que s propi del moment que anticipa ledat adulta. El despuntar de la barba marca que Alcibades sha fet un home ( )34. Que Alcibades tot just hagi superat la joventut, obliga a situar lescena, almenys, abans de la Batalla de Potidea (432 a. C.), en la que el fill de Clnias particip, i en la qual necessria-ment hauria dhaver assolit ledat adulta. Aquest fet, el de la joventut tot just superada dAlcibades, junt amb daltres que composen lescena del dileg, tals com que Pricles i els seus fills sn encara vius (319e3-320a4, 329a) aix s, abans de la pesta del 429, que Agat s un nano (315e2), que Protgoras ja ha estat abans a Atenes (310a5), que no hi ha cap referncia a la guerra i que ciutadans de la Lliga del Pelopons, com ara Hpias dElis, poden ser presents en la reuni, permeten de situar la data del Protgoras

expressa: This unspecified auditor, or this unspecified auditors, then are highly suitable as a representative Athenian audience (...) this audience tipifies the demos. Cal retenir aquesta colla de qualsevols com aquells a qui Scrates narrar el que hagi fet avui, i molt especialment, quan Scrates cre un interlocutor imaginari davant de qui, ell i el seu parell en la conversa, ja sigui Hipcrates (311c-312a, 312d) o Protgoras (330c-331b, 353a-353c), hagin de defensar o rebatre conjuntament algun argument davant dalg (311c-312a, 312d, 353a-353c) o dun grup de gent (353a-353c) que els pregunta. La presncia reiterada daquesta figura en la discussi narrada fa indicar que Scrates pre-senta el contingut de les discussions per satisfer o defensar quelcom davant seu, daquest grup inicial. Denyer, op. cit., 65, insinua que aquest personatge imaginari del dileg s el qui els representar en la narraci socrtica.

34. Laparici de la barba es pren com a indicatiu de trnsit de la joventut a la maduresa, i en conseqncia, de la prdua de la bellesa fsica. El que se suggereix s que a Alcibades se li hauria passat el moment dsser ats com a . Cf. Ildefonse op. cit., 145-146; Serrano & Daz de Cerio op. cit., 121; Denyer op. cit., 65-66. En aquest cas, laparici de la barba funciona com un indicador que la dAlcibades ha caducat. , s emprat metafricament per designar la juventut, i per extensi, la bellesa as-sociada a ella (309a2), presenta aquesta connotaci fugissera, quasi instantnia. El terme es refereix, doncs, al moment en qu es donaria en la mxima expressi lobjecte dun determinat tipus de persecuci ertica vers els joves. Aix ens apareix tamb en altres dilegs platnics i precisament per referir-se a Alcibades (vegeu Alcibades Major 103e i Fedre 234a, 240d).


148

amb fora exactitud sobre el 433 a. C35, aix s abans que no hagi esclatat la Guerra del Pelopons36.

Que el dileg quedi situat el 433 a. C. al llindar de lesclat de la Guerra del Pelopons, adquireix una rellevncia particular ms enll de lescena i lacci del Protgoras. I s que no hi ha cap dileg platnic en qu Scrates es deixi veure directament en escena abans del 433. s cert que el relat platnic sobre Scrates es deixa dibuixar molt abans de lescena dramatitzada al Prot-goras: el Fed, el Parmnides, el Convit o fins i tot lApologia tracen imatges del personatge anteriors. Per en aquestes imatges Scrates no apareix de forma immediata, sin que ens ve referit noms mitjanant records que es donen molt ms tard. Encara que aquest grup de dilegs evoquin imatges anteriors al Protgoras, el temps de lescena que el lector presencia en cadascun dells no es correspon amb el temps dels fets de les imatges evocades, sin que se situa posteriorment a molta distncia, tanta com trenta-cinc anys en el menor dels casos. Pel que fa al Scrates anterior al 433, el Corpus Platnic noms ens nofereix un record molt i molt lluny. Prpiament, Scrates no entra en escena en els dilegs platnics fins el 433. s aqu, amb el Protgoras

35. Nails op. cit., 309-310 situa el dileg entre aquells amb una dataci precisa. Sn daquesa opini, la de situar el dileg el 433 o incls abans: Sauppe, ob. it.,; Adam & Adam op. cit.; A. E. Taylor op. cit.; John S. Morrison (1941), The place of Pro-tagoras in Athenian Public Life (460-415 BC), The Classical Quaterly 35 , 1941, 1-16; C. C. W. Taylor, op. cit. i Lampert, op. cit. Per a un recull de tots els elements dramtics que aludeixen directa o indirectament a una possible dataci concreta, amb una anlisi de les possibles inconsistncies, vegeu Serrano & Daz de Cerio, op. cit., CXXV-CXXXI.

36. Estrictament, el 433 a. C. la Guerra del Pelopons no ha esclatat encara, som en poca de Pricles, en plena hegemonia de lImperi Atens. Tanmateix som als prolegmens duna guerra que s ja inevitable (Tucdides, Histria I 33, 3). La Pau dels Trenta Anys signada amb Esparta el 445 a. C. s a punt dimplosionar arrel de laliana entre Atenes i la neutral Corcira, en defensa daquesta davant Corint. Lestiu del 433 s el moment en qu corciris i corintis envien ambaixades per convncer i dissuadir, respectivament, que Atenes acudeixi en defensa de Corcira tot enfrontant-se a Corint (Tucdides, Histria I 31-43), una de les ciutats ms importants i amb ms influncia de la Lliga del Pelopons. Desprs duna deliberaci dubitativa, finalment lassemblea vota a favor de laliana amb Corcira (Tucdides, Histria I 44), la Lliga del Pelopons, amb Co-rint al capdavant, ataca Corcira i Corcira amb lajuda dAtenes ven, cosa que acabar conduint inevitablement cap a la guerra. Segons Lampert op. cit., 141 i ss, lescena del Protgoras se situa abans que Corcira i Corint envin ambaixadors a Atenes i se celebri lassemblea que primer no, per desprs s, prendr la insensata decisi de socrrer Corcira, entrar en guerra amb Corint i, per defecte, amb la Lliga del Pelopons. El Pro-tgoras ens situa just abans duna decisi que de caure en sentit contrari podria haver canviat el curs de la histria de la ciutat. I tot just, en aquest precs moment, un grapat de joves, que anys ms tard seran els principals responsables de la desfeta i autodesfeta de la ciutat, sn a punt diniciar-se en la vida poltica. Especialment, Alcibades, la gran esperana poltica dAtenes, s a no res, deixant la joventut enrere, de poder participar per primer cop en lassemblea, en aquesta assemblea que t entre mans assumptes tan decisius.


149

(i lAlcibades Major)37, que comena dramticament, en termes absoluts, la narrativa platnica del fenomen socrtic.

Ms enll del que lestil dexposici daquests dilegs indiqui sobre la dis-tncia temporal o la manca dautoritat sobre el moment representat, es dona tamb que la diferncia entre les figures socrtiques dibuixades per aquests dilegs i els que es deixarien situar a partir del 433, semblen estar assenyalant una variaci determinant en la vida i lactivitat socrtica a Atenes. s ben sabut com la memria de Fed ens relata la confessi segons la qual Scrates de jove hauria estat versat en les qestions naturals (Fed 96a i ss). Testimoni que es confirma amb el que descriu la narraci dAntifont de lassistncia del nostre protagonista de jove a les llions de Zen i Parmnides, a casa de Pi-todor, al Cermic, fora dels murs de la ciutat (Parmnides)38. Certament, les imatges que de Scrates ens ofereixen aquests dilegs narrats i que se situen abans del 433, junt amb els records de Scrates dels ensenyaments rebuts per Diotima (Convit 201d2-212b1), ens parlen dun Scrates dedicat a la inves-tigaci de la natura fsica, a qestions ontolgiques i finalment preocupat per la naturalesa de lhome39. En altres paraules, els records daquests dilegs ens mostren un temps en qu la filosofia socrtica no tenia la ciutat ni els afers dels seus conciutadans com a principal ocupaci, de fet, ens mostren un temps on la filosofia ni tan sols tenia una certa presncia pblica, on la filosofia romania fins i tot apartada. Segons narra el mateix Scrates a lApo-logia, hi hauria, per, un punt dinflexi en la seva vida, poc temps desprs de la revelaci de loracle de Delfos, que alteraria aquesta situaci inicial. All conta que desprs dhaver-se sobreposat a limpacte que li caus el testimoni

37. Lestreta contemporanetat dramtica entre el Protgoras i lAlcibades Major es deixa tra-ar a partir del motiu que ens deixava situar cronolgicament lescena del Protgoras, que Alcibades hagi deixat enrere la seva esplndida joventut, que hagi perdut la (Alcibades Major 103). Vegeu al respecte la nota 34. A partir de la confessi de lAlcib-ades Major segons la qual s a partir daleshores que Scrates es decideix a concrrer el jove, sha obert a especulacions lintent de traar una seqncia dramtica entre tots dos dilegs que ha dut a una intensa i entretinguda discussi protagonitzada recentment per Lampert, op. cit., 126 i ss, i Catherine H. Zuckert, Platos Philosophers. The Coherence of the Dialogues, Chicago: University of Chicago Press, 2009, 217. Malgrat les desavinen-ces, ambds reconeixen, per, el que sostenim aqu, que s amb aquests dilegs situats sobre el 433 a. C. que Scrates entra en escena.

38. Tant el testimoni de Fed (Fed) com, en algun sentit, la narraci dAntifont (Parmni-des), coincideixen amb com ve a ser representada la figura socrtica a Les bromes dArist-fanes i en alguns passatges, pocs, de Xenofont (Econmic VI, 13-17 i 11, 1-6 i Convit VI, 6-8). Conv notar, per, que aix, que Scrates shagus dedicat a lestudi dels fenmens naturals, s quelcom que el seu propi testimoni tracta de desmentir en la seva defensa a lApologia de Scrates 18b-19d, tal com ho fa Xenofont per ell als Records I, 11.

39. Dins duna narrativa del fenomen socrtic, aquestes imatges mostrarien passos fona-mentals en la constituci i formaci filosfica socrtica, especialment pel que fa a la seva concepci de lsser i del coneixement hum. Exactament, mostrarien Scrates fent-se un filsof (Lampert, op. cit., 6-7; cf. Zuckert, op. cit.).


150

de Querefont, el protagonista platnic es veuria emps a fer el pas per de-mostrar loracle i exercir pblicament la seva saviesa, es veuria emps a sortir al carrer a concrrer poltics, poetes i artesans, i tota mena de ciutadans, per tal dexaminar-los (Apologia 21a-22e). Aix s, a lApologia Scrates assenyala un cert tomb en les seves dedicacions i la seva manera de viure que labocaria amb insistncia i sense aturador, a partir dun cert moment i fins el darrer dels seus dies, a passar a dirigir-se als seus conciutadans i a tractar de persu-adir-los perqu socupin veritablement de l, dall bell i all bo, i de tot all que pugui beneficiar la seva nima (Apologia 29d-30b).

No podem ni volem assegurar que cap de les dues aparicions ms antigues de Scrates en el conjunt de la figuraci dramtica platnica, les del Prot-goras i lAlcibades Major, vulguin venir a representar el correlat histric dun episodi assenyalat en la vida de Scrates. Ni molt menys que, en el marc de la narrativa platnica, amb el Protgoras, Plat vulgui venir a reconstruir, ni que sigui fictciament, el primer episodi de la recerca empresa arran de la comunicaci de loracle de Delfos. Per resulta inevitable de situar lescena del Protgoras en els suposats principis duna intensificaci o metamorfosi de la presncia poltica socrtica. Aix s, dacord amb limaginari general que construeix la narrativa platnica sobre el fenomen socrtic, ens sembla que no cometem cap excs si sostenim que al Protgoras assistim a lescenificaci simblica duna acci que se situa en el moment dobertura i immersi po-ltica duna filosofia que fins aleshores hauria restat ms aviat al marge de la ciutat, dels homes i dels seus assumptes.

4. A linici del dileg, Scrates fa, doncs, aparici en una via pblica, molt probablement a les proximitats de l, a la vora dun grup de conciutadans, que si b sn coneguts, no sn especialment amics, i que fan figura duna colla datenesos qualsevol. Sota aquestes circumstncies, lescena del Protgoras intensifica notablement el carcter pblic de la compareixena socrtica en la narrativa platnica. La imatge segons la qual Scrates seria un habitual de l, on acudiria en qualsevol moment, per especialment en els de ms afluncia, a conversar amb els seus conciutadans, situaria en la ms estricta normalitat laparici de Scrates al Protgoras, de trobar al-tres escenes platniques que la poguessin confirmar. Per no s el cas que el Scrates platnic faci habitualment la filosofia al carrer ni que la practiqui obertament amb qualsevol dels seus conciutadans, i molt menys amb grups de ciutadans40. En cas que hgim interpretat correctament la situaci en qu

40 La imatge segons la qual Scrates seria un habitual de l, on acudiria en qualsevol moment a conversar amb qualsevol dels seus conciutadans, ha deixat bona petja, per s una representaci ms prpia de Xenofont (vegeu Memorablia I 1, 10 i IV 2, 1) que no pas de Plat. Aix ens ho feia notar Leo Strauss tot indicant que lescena platnica omet lexposici pblica de Scrates amb lexcepci obligada de lApologia (El problema de Scrates, trad. a cura de J. Monserrat i V. Olivares, Barcelona: Prtic / Barcelonesa dEdi-


151

es dona la trobada, ladmiraci i la incgnita sobre el fet que Scrates shi faci present estaria plenament justificada per la prpia narrativa platnica i la figura dibuixada pel personatge. En primer lloc, perqu el Scrates plat-nic certament es mou per la ciutat, i, almenys, a partir dun cert moment, concorre alguns dels seus conciutadans per interessar-se per les qestions poltiques, per leducaci de la joventut i per fer filosofia, per tot sovint, per no dir sempre, ho fa de manera reservada i s ms aviat selectiu pel que fa als seus interlocutors. Que avui es deixi veure, com sembla, obertament, en mig de la via pblica, i davant dun grup de conciutadans indeterminat i qualsevol, aix s, duna multitud, no deixa de ser una mica estrany. Per encara sentn ms que ho pugui resultar, si lepisodi se situa, com hem trac-tat de mostrar, al principi de la narrativa del fenomen socrtic a Atenes. Aix s, si lescena ens transporta a un moment en qu Scrates tot just hauria deixat enrere daltres dedicacions, i comenaria a endinsar-se en la vida de la ciutat per prendre-hi part activa, si lescena ens transporta a un temps en qu Scrates tot just comenaria a dedicar-se a la joventut i a les savieses que la concorren, pren tot el sentit que la compareixena socrtica davant la ciutadania resulti estranya o inslita. Pren tot el sentit que la presentaci dalg que, en algun sentit, ve de fora i dun lloc certament desconegut, desperti ladmiraci i la interrogaci ciutadana. Pren tot el sentit, perqu del qu hagi vingut a fer Scrates despecial a la ciutat, del qu tingui a oferir la filosofia, aix i dentrada, de bon comenament, un no sen fa a la idea, no sho explica. I pren encara ms sentit, si com far tota laparena, el que hagi vingut a fer Scrates t alguna cosa a veure amb els joves i la seva educaci, i especialment amb la daquells joves sobre els quals la ciutat t ms esperances i expectatives dipositades.

Situada lescena a linici de la narrativa platnica del fenomen socrtic a la ciutat, lacci que dibuixa, i especialment, el moviment que es deixa intuir de Scrates fins a fer-se present a la vista del seu interlocutor, representaria, dalguna manera, el moviment que la filosofia mateixa hauria vingut a fer per presentar-se la ciutat. Lestupefacci i la contrarietat de linterlocutor davant laparici de Scrates, demostrarien que la comunitat poltica no sen sap avenir i li costa fer-sen a la idea de tenir alguna cosa com la filosofia rondant els seus carrers. La ciutat, encuriosida per la seva procedncia, per sobretot

cions, 2006 [1989]). En Plat, no trobem prpiament dilegs a la plaa del mercat. Al Scrates de Plat li fa por la multitud (Convit 174a5). A tot estirar, alguns escenifiquen converses a les seves immediacions, aix s, en prtics, o zones de pas. Tanmateix, aquests dilegs rarament sn cercats per Scrates, no acostumen a tenir ms de dos interlocutors i no sens fa notar la presncia despectadors. Ben mirat, la majoria dels dilegs platnics en qu sens dona a conixer lemplaament de les diatribes del fill de Sofronisc, sn en major o menor mesura reservats, no hi concorre qualsevol i laccs s limitat, tenen lloc en cases particulars, escoles i palestres o gimnassos.


152

atenta i amatent a all que la filosofia presenta dali a la vida poltica matei-xa, demanaria un aclariment, un aclariment que posi en regla la seva presn-cia i la seva activitat en el seu si. La pregunta sobre lorigen de Scrates, com la pregunta a un estranger de nou arribat, ms que el punt de partida, el que vol descobrir s la ra del que hi ha vingut a fer i per mitj de qu shi vol fer un lloc, de manera que es pugui esvair qualsevol dubte sobre si s o no una amenaa. Especialment, si com fa tota laparena, all per mitj del qual shi vol fer un lloc s un cert tracte amb el jovent. La pregunta de linterlocutor demana, en ltima instncia, pel perqu de la filosofia a la ciutat, demana per una explicaci raonable i una justificaci convincent, que permeti a la ciutadania quedar tranquilla davant les sospites i els recels inicials sobre la seva activitat, i que permeti a la filosofia gaudir del perms de pas, de la pos-sibilitat de moure-shi amb llibertat41. Tot plegat situa Scrates al Protgoras davant la necessitat primera de la filosofia de fer-se una aparena pblica, una presentaci assumible per la ciutat de quina sigui la seva manera i la seva finalitat. Lobertura del dileg situa Scrates davant la problemtica exigncia de presentar la seva missi pblicament, aix s, de justificar la presncia po-ltica de la filosofia. I Scrates es procurar precisament de la narraci del qu hauria fet avui a casa de Cllias, conversant amb Protgoras i altres sofistes, davant laudincia dun grapat de joves, per oferir a la colla datenesos a qu acaba de sorprendre, una explicaci sobre els motius que lhaurien fet venir a aparixer. Aix s com linici del Protgoras dur a una narraci que haur de presentar pblicament la filosofia com una certa forma deducaci poltica beneficiosa que li permeti fer-se un lloc a la ciutat. El que al bell inici de la missi socrtica i al llindar del principi de la desfeta dAtenes, quan els joves que la protagonitzaran i a ra dels quals Scrates ser jutjat i condemnat! sestan iniciant en la seva carrera poltica, converteix el Protgoras en una retrospectiva dels inicis de la qesti socrtica. La pregunta sobre lorigen de laparici socrtica sens presenta en la narrativa platnica com la primera i darrera qesti que la ciutadania atenesa es formularia sobre el filsof 42.

41 Dissentim en part amb Lampert, op. cit., 22 que interpreta que la pregunta per lorigen de Scrates no remet en ltima instncia a Alcibades i al que faci aquest amb ell, sin que remetria substancialment a com sha generat la filosofia, a com Scrates ha acabat esdevenint un filsof i el que aix signifiqui.

42 Cf. Lampert, op. cit., 21.

Documents

Una estranya aparició. La qüestió inicial i l’inici de la ... · 131 Una estranya aparició. La qüestió inicial i l’inici de la qüestió socràtica al . Protàgoras. de