Saber mirar les qualitats de la realitat UNITAT 2

Pàgina 8

UNITAT 2

SABER MIRAR LES QUALITATS DE LA

REALITAT

5 La grandària: un element del llenguatge visual Quan percebem una forma se’ns fa evident una de les qualitats més visibles: la seva grandària. La grandària és un element visual diferent de la forma. Pot mantenir-se la forma i modificar-se la grandària. Quan passa això, parlem d’objectes semblants. La grandària es pot mesurar. Per fer-ho es comparen les seves dimensions amb una unitat de mesura; per exemple el metre, centímetre... Per tal de determinar quantes vegades la conté. Aquest número serà la seva mesura.

La sensació de grandària és relativa

Quan valorem la grandària d’una cosa, normalment pensem que és petita o gran. Aquesta sensació és relativa perquè implica una comparació amb una altra cosa o amb nosaltres mateixos. Estem acostumats a determinades relacions de grandària amb elements del nostre entorn: les mides dels edificis, portes, escales i en realitat la majoria dels objectes d’ús comú estan pensades per a la nostra anatomia.

El canvi de la grandària habitual

De vegades, els artistes i creadors d’imatges alteren la mida habitual d’un objecte quotidià quan el representen. Aquest canvi de mesures constitueix un valor expressiu molt important de l’obra: atrau la nostra mirada cap a les formes de l’objecte

Claes Oldenburg. Llumins, 1992. Barcelona. Aquesta escultura representa una caixa de llumins oberta i extraordinàriament ampliada

Claes Oldenburg. Llumins, 1992. Barcelona. Aquesta escultura representa una caixa de llumins oberti extraordinàriament ampliada.

Saber mirar les qualitats de la realitat UNITAT 2

Pàgina 9

6 El color: un element del llenguatge visual

Concepte i definició del color

El color és la sensació que obtenim mitjançant el sentit de la vista i a partir de la llum refractada o reflectida per les superfícies dels objectes. El 1666, Isaac Newton va demostrar la relació entre la llum i el color fent passar un raig de llum blanca a través d’un prisma triangular. La llum es va descompondre en un ventall de colors, del vermell ala violeta . Són els colors de l’espectre. En la naturalesa aquesta descomposició dóna lloc a l’arc de Sant Martí.

Els objectes tenen la propietat d’absorbir o reflectir certes qualitats cromàtiques de la llum. Quan la llum incideix sobre un objecte, aquest n’absorbeix la radiació lluminosa i en rebutja la corresponent al color del qual està dotat. Per tant, quan diem que veiem el color d’un objecte, ens referim a la impressió que ens produeixen els rajos de llum reflectits per l’objecte quan la nostra retina els capta.

Síntesi additiva del color

Hi ha dos tipus o classes de mescles, les que es realitzen per mitjà de llums de color que prenen per nom mescles additives, i les que es donen amb substàncies colorants, pintures, que són les sostractives. Els colors primaris del color-llum que venen de l’espectre s’agrupen en tres principals: vermell, verd i blau violaci. Combinant aquests tres colors obtindrem la llum blanca.

La barreja sostractiva

Quan treballem en pintures, tintes, etc..., quants més colors es barregen, més llum s’absorbeix, fins a arribar el negre. A aquest fenomen l’anomenem barreja sostractiva, que és justament el contrari de la barreja additiva. Els colors primaris de la barreja sostractiva són el groc, el magenta i el blau cian.

Saber mirar les qualitats de la realitat UNITAT 2

Pàgina 10

El cercle cromàtic

El cercle cromàtic facilita el treball amb els colors, perquè els representa ordenats i relacionats de manera sistemàtica. En el cercle, s’hi col·loquen equidistants entre ells el groc, el magenta i el blau cian.

La barreja dels colors primaris, per parelles i en la mateixa quantitat, permet obtenir els colors secundaris: el vermell, el verd i el blau violaci, que es col·loquen enmig de la parella corresponent. La resta dels colors s’obté barrejant a parts iguals els colors primaris amb els secundaris, obtenint els terciaris

Colors complementaris

Com més semblants són dos colors, més a prop se situen en el cercle cromàtic. Com més diferents, més allunyats en el cercle, fins a arribar a la màxima separació, la marquen els

extrems d’un diàmetre qualsevol. Els colors diametralment oposats en el cercle cromàtic formen parelles de complementaris.

Qualitats del color

Cada color té tres qualitats que ens permeten diferenciar-lo dels altres. To: també anomenada qualitat cromàtica. Quan diem que un color és vermell, ataronjat, groc o verd, ens referim al seu to Valor o grau de lluminositat. Podem diferenciar dos verds perquè un és més clar i l’altre més fosc Saturació. Podem diferenciar dos grocs per la seva intensitat, l’un és més brillant i l’altre més apagat.

Els estereotips del color

Explicar com són els colors és una altra manera de descriure el món visible, la realitat que

ens envolta.

Amb el color passa com en les formes: també tenim els nostres esquemes estereotipats. Diem que el cel és blau, la terra, marró; el prat, verd. La idea cromàtica de la realitat, doncs, se simplifica al màxim i es torna totalment convencional. Respecte dels colors, també hem d’adquirir una percepció més sensible; hem de ser més conscients de la riquesa cromàtica de la natura i de les possibilitats d’expressió que ofereixen els colors dels materials de dibuix i pintura.

Saber mirar les qualitats de la realitat UNITAT 2

Pàgina 11

7 La textura: un element del llenguatge visual

El concepte de textura

La textura és l’aspecte de les superfícies provocat per la repetició múltiple d’algun tret. Si ens adonem de les coses de l’entorn, tant si són naturals com artificials, tenen qualitats superficials molt variades: un autèntic espectacle visual de rugositats, esquerdes, ratllats, porus, etc.

Aplicació de les textures

La superfície de cada element de la realitat té el seu propi acabat o textura, de manera que si volem crear una imatge seva no ens en podem oblidar. No representem de la mateixa manera una bola de vidre que una taronja De la mateixa manera que passa amb els colores de la realitat, cada cosa té una textura pròpia que es pot alterar quan creem una imatge. Canviar les textures habituals de les superfícies dels cossos fa possible obtenir una representació subjectiva, o sigui, una imatge de fantasia.

Les trames de línies

El concepte de trama té el seu origen en la disposició entrecreuada dels fils en els teixits. Per analogia, quan agrupem i sobreposem línies seguint un ordre o criteri es diu que fem una trama de línies. Amb el tramats de línies es poden aconseguir efectes de textura i clarobscur. Es poden representar trames amb línies rectes, corbes contínues i discontínues.

Saber mirar les qualitats de la realitat UNITAT 2

Pàgina 12

Natura morta, de Giorgio Morandi (1931). Diferents valors de gris per trames de línies encreuades

Interpretació d’una fotografia per trama de línies paral·leles

Diferents trames de línies