6.- SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS DEL SEGLE XIX

QUÈ ESTUDIAREM?QUÈ ESTUDIAREM?

1. La configuració d’una societat de classes

2.‐ Va perdurar el poder de les classes privilegiades?

3.‐ El nous grups dirigents

4.‐ Les classes mitjanes

5.‐ Els nous hàbits socials 5. Els nous hàbits socials

7.‐ Quines eren les condicions de vida dels treballadors?

8 Els origens del moviment obrer 8.‐ Els origens del moviment obrer

9.‐ L’arribada de l’internacionalisme al darrer terç del segle XIX

10.‐ Socialisme i anarquisme al darrer terç del segle XIX

11.‐ Com es va transformar la societat espanyola al segle XIX? Quins nous conflictes van sorgir?

Cronologia:

1.- LA CONFIGURACIÓ D’UNA SOCIETAT DECLASSES

1.1.- la fi de la societat estamentalAmb l’estat liberal les noves lleis imposen una igualtat jurídica posant fi alsAmb l estat liberal les noves lleis imposen una igualtat jurídica, posant fi alsprivilegis per naixença (Doc 1)La població constituïa una nova categoria jurídica: CIUTADANS

- Pagaments d’impostosLes diferències socials - Mateixos tribunalsestablertes per la riquesa - Mateixos drets polítics

1.2.- La situació de la noblesa i el cleroSupressió de lleis especials i privilegis:Supressió de lleis especials i privilegis:

- no pagar impostos- extreure tributs de les terres Deteriorament polític i socials de- exercir com a jutges la petita noblesa.

A e ta it ació e lica l’adhe ió al ca li e ( al)Aquesta situació explica l’adhesió al carlisme (rural)

L’alta noblesa i mitjana van mantenir part del poder, més que a Europa, a Espanya la burgesia era molt feble.

Van passar a integrar-se al sistema formant part de l’alta burgesiaVan passar a integrar se al sistema formant part de l alta burgesiaEsglésia, la política liberal va reduir el seu poder econòmic,

empobrint al baix clero.L’ l Cl l l i b l i l l l li L’alt Clergat per les relacions amb la corona i les classes altes li va

permetre:- influència social- dominar l’ensenyament- participar en política

L l b i li i t i t i l id i lLes celebracions religioses tenien protagonisme a la vida social.

1 3 La societat de classes1.3.- La societat de classesEstructura social d’una societat capitalistaD i l (D )Dos grups socials: (Doc 2)

- Classes dirigentsCl l (t b ll l)- Classes populars (treball manual)

Entre elles una classe mitjanaD f d “ l ” b iDef. de “classes” = grup obert, es pertany per quantitat

de riquesa

1.4.- Un nou tipus de conflicte socialLes diferències entre els més pobres i els més rics van

produir nous moviments socials- capitalisme, sistema social injustAparició de conflictes socials distints dels de l’Antic Règim

conflictes de classe:

- Noves ideologies

- Formes d’organització(obrerisme, sindicalisme)(Doc 4)(Doc 4)

2.- VA PERDURAR EL PODER DE LESCLASSES PRIVILEGIADES DE L’ANTICRÈGIM

Dos classes privilegiades van perdurar: la noblesa il’església, aquesta última va veure com el seu poderes reduïa recuperant lo al llarg dels seglees reduïa, recuperant-lo al llarg dels segle.

La noblesa va perdre part dels privilegis però vamantenir les seves propietatsmantenir les seves propietats

3.- ELS GRUPS DIRIGENTS3.1.- Una nova classe privilegiadaAparició d’una burgesia barrejada amb l’antiga classeAparició d una burgesia barrejada amb l antiga classe

aristocràticaNoblesa i burgesia constituien una nova oligarquia:Noblesa i burgesia constituien una nova oligarquia:

- poder econòmic- monopoli del poder polític (sufragi restringit)monopoli del poder polític (sufragi restringit)

3.2.- L’alta burgesiaActivitats: compra de terres operacions comercials Activitats: compra de terres, operacions comercials,

inversions, capital estranger i bancaDesde Mendizabal inversions van aprofitar les noves Desde Mendizabal inversions van aprofitar les noves

lleis liberals, engrandint les seves fortunes. Moltsd’ells atrets per terres i no tant per indústria. Doc.1

L’ l b i idi l i l d L’alta burgesia va residir a la capital, centre de negocis.

E i t t l l i i l i l Eren importants les relacions socials i la sevainfluència política:

influïen en les lleis- influïen en les lleis- gaudien del restringit dret de vot

aconseguien negocis de l’Estat- aconseguien negocis de l EstatLes burgesies catalana i basca, allunyades de les

esferes de poder ocuparen un lloc secundari en esferes de poder, ocuparen un lloc secundari en l’organització estatal.

3.3.- La burgesia catalana Orígen: segle XVIII amb les indianes i negocis d’exportació Entre el 1838 i el 1868 la burgesia catalana, que es concentrava sobretot a

Barcelona, va viure un moment d’esplendor lligat al desenvolupament de lai dú iindústria.

Antigues famílies

dedicades als Industrials del cotó i del ferro.

Propietaris de finques

b

Nova generació “d’indians”, que dedicades als

negocis mercantils.

urbanes dedicats a

l’especulació immobiliària.

havien repatriat capitals de les

colònies americanesimmobiliària. americanes.

Algunes famílies destacades eren: els Güell, Bonaplata, Muntadas, Girona,Ferrer Vidal o Antoni López dominadors de la vida econòmica deFerrer Vidal o Antoni López, dominadors de la vida econòmica deCatalunya.

També hi havia una burgesia agrícola, provinent d’aquella aristocràcia rural,s’uniren formant: L’Institut Agrícola Català de Sant Isidres uniren formant: L Institut Agrícola Català de Sant Isidre.

3.4.- El pes de la burgesia industrialDins la burgesia la més important era la burgesia industrial. (Doc 5)

• Es concentraven a Barcelona, el Maresme i a la zona d’Igualada.• Es van agrupar en la defensa dels seus interessos.• Van constituir al 1826 la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i E t t d C tó t f l 1847 l C i ió J t d Estampats de Cotó, que es va transformar el 1847 en la Comissió o Junta de Fàbriques que integrava tots els fabricants.• De la fusió d’aquesta última amb l’Institut Industrial de Catalunya, va néixer Foment del Treball Nacional i que juntament amb la Cambra de

La burgesia industrial catalana va ocupar un lloc secundari . Es va preocupard’aconseguir de l’Estat liberal la política proteccionista per a la seva indústria.

néixer Foment del Treball Nacional i que juntament amb la Cambra de Comerç (1886) dominaren la vida econòmica catalana de final de segle.

La seva feblesa numèrica.Escàs poder econòmic.Localització perifèrica.

Model de societat industrial més productiu.

No van fer

possible

g p p p

possible

Grup cada vegada més conservador pel creixement del moviment obrer

4.- LES CLASSES MITJANES4. LES CLASSES MITJANES

4.1.- Les classes mitjanesF a ja i te èdia: 15% oblació a ife tació de la Franja intermèdia: 15% població, manifestació de la

polarització social i reflex de la feblesa de la industrialització i urbanització.

Conglomerat d’ocupacions: propietaris de terres, comerciants, professionals liberals…

Malgrat la inferior situació econòmica respecte a les classes superiors compartien valors,

Ideològicament eren conservadors (ordre i propietat)Ideològicament eren conservadors (ordre i propietat)A Catalunya, menestrals constituïren una petita

burgesia (artesans i comerciants propietaris)g ( p p )

bases del Partit Demòcrata i Republicà federal

Desenvolupament de noves formes d’ociDesenvolupament de noves formes d oci

Ateneus cafes teatre

4 2 El pagesos propietaris4.2.- El pagesos propietarisA Catalunya es va oferir la possibilitat de ser propietari

de terres va aparèixer un pagés propietaride terres, va aparèixer un pagés propietari.Propietats reduïdes, sols la vigència de l’hereu i la vida

austera feien viable aquestes explotacionsaustera feien viable aquestes explotacions.Ideologia conservadora, amb por d’idees igualitàries

5.- ELS NOUS HÀBITS SOCIALS

Nova societat, canvis en la distribució de la riquesa, aparició de nous hàbits socials Llegir i analit araparició de nous hàbits socials. Llegir i analitzardiferents documents.

Romà RiberaS tid d l Li Sortida del Liceu, 1913

P d t i t l t i t d’ ió t di i l l b diPaper determinat pel manteniment d’una concepció tradicional que la subordinavaa l’home i la privava de tot dret jurídic o polític.La Llei Moyano (1856) obligava als nens i nenes a anar al col·legi, per separat iamb diferents objectius.j

Dones de l’èlit:Objectiu: matrimoni.

Dones obreres:

Mares i esposes servicials i agradables.Activitats: de la llar i relacions socials a la família.

Dones obreres:Important força de treball.Van participar en les reivindicacions obreres.Moltes es van sindicar (taxa més baixa).

Dones del pagesos:Van desenvolupar tota mena de tasques agrícoles.Hores de feina al camp + Elaboració dels productes necessaris Hores de feina al camp + Elaboració dels productes necessaris per a la vida familiar + tasques domèstiques.Cura dels fills, dels ancians i dels malalts.

6 - LES CLASSES POPULARS6.- LES CLASSES POPULARS6.1.- Artesans i treballadors de serveisDesaparició dels privilegis gremials al 1830 encara que perduravaDesaparició dels privilegis gremials al 1830, encara que perdurava

un fort sector artesà degut a la feblesa de la producció fabril.Creixement urbà va comportar major concentració a la ciutat de

b ll d d i (f i i j d d )treballadors de serveis (funcionaris, neteja, dependents…)Classes més humils eren: dones de servei domèstic, mossos de

comerç i/o venedors autònoms. Doc 1çDe manera mìsera vivia gent sensefeina que pidolaven o feien treballsocasionals.

6.2.- El proletariat industrialInici industrial a Catalunya, aquí, aparició, primer deInici industrial a Catalunya, aquí, aparició, primer de

operaris i després de proletaris (mà d’obra assalariadanuclis industrials )

Amos eren els propietaris de les fàbriques, contractavenobrers amb baixos salaris

Al i j d l XIX l b d’ bAl mitjans de segle XIX, el nombre d’obrers era encaramolt reduït (indústria tèxtil catalana)

A t à l d d’E l id ú i i i iAumentarà al nord d’Espanya a la siderúrgia i mineria.Al 1860, 485000 obrers industrials i minaires 23000. Doc 2

6.3.- La pagesia- La reforma agrària liberal va concentrar la propietat de la terra en mans d’unnombre reduït de propietaris.- La majoria de la població pagesa va romandre al camp. Va augmentar la figura delpagès sense terres els contractes d’explotació a curt termini i el latifundipagès sense terres, els contractes d explotació a curt termini i el latifundi.- L’any 1860 hi havia a Espanya uns 2,6 milions de jornalers. Hi havia gransdiferències regionals.

Castella la Vella, Andalusia i Castella la Nova Aragó i ExtremaduraEls antics senyors conserven lesseves terres, es va enfortir amb elreconeixement de la propietat plena

Castella la Nova, Aragó i ValènciaGrups de pagesos van poder accedir ala propietat i millorar la sevareconeixement de la propietat plena

de les antigues senyories. Situació dela pagesia inalterada.

situació.

- Tot i això la escassesa de terres es va mantenir a gran part de l’Espanya agrària.- Els pagesos es van veure sotmesos a condicions de vida i de treball encara més dures,amb rendes abusives i veritables èpoques de fam.-Pagesos propietaris havien de complementar el seu treball amb jornades per a poderPagesos propietaris havien de complementar el seu treball amb jornades per a podersubsistir. Caciquisme- sistema dependent de la figura del cacic, ric, notable.-Entre els pagesos requeia el pes més gran de l’analfabetisme i de la marginació social.- Aquestes difícils condicions de vida expliquen l’augment de la conflictivitat social alcamp.

6.4.- el problema jornalerPrincipal problema: grups extensos de petits propietaris

o pagesos sense terra amb unes condicions míserables.El seu nombre augmentava de 3600000 a 5400000 (1ª

meitat segle XIX) La difícil situació (terres comunals) va provocar la venda de

l t b t t t ti tles terres a pagesos benestants o terratinentsA Catalunya, dos situacions provocaren l’existència d’un

nombrós grups de pagesos sense terra:nombrós grups de pagesos sense terra:- l’institució de l’hereu (primogenitura)

t àfi ÈXODE A LES - augment geogràfic ÈXODE A LES CIUTATS

7.- CONDICIONS DE VIDA DELS TREBALLADORSSalaris, jornades laborals i habitatges, que

agreujaven la situació dels més pobres. Lectura de textos 1 4 i 5 i anàlisi i comentari del gràfic: de textos 1, 4 i 5 i anàlisi i comentari del gràfic: SOUS AL TÈXTIL I PREU DEL BLAT A BARCELONA.

8.- ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRERO

Conciència de classe, millora de la seva situació

Conflictivitat lluita per la igualtatsocial

Davant la prohibició d’organitzar-se les primeresmanifestacions van tenir un caràcter violent

8.3.- El naixement del moviment obrerAl 1820 moviments obrers contra les fàbriques

(l ddi )(luddisme)A Alcoi van començar els atacs, van cremar telers

mecànicsmecànics.A Catalunya el més destacat va ser l’incendi de la

fàbrica Bonaplata al 1835.Aparició i organització dels treballadors: defensa del

dret d’associacióC ió d’ i i d i d ió ú Creació d’associacions de societats de protecció mútua.

(quota)

Societat de ProteccióMútua dels Teixidors de Mútua dels Teixidors de Cotó, 1840

Desenvolupament durant els 40 malgrat l’oposició Desenvolupament durant els 40, malgrat l oposició dels governs.

Instrument utilitzat: vagues (prohibides)Instrument utilitzat: vagues (prohibides)Els obrers es mantenien gràcies a les caixes

d’assistència.d assistència.

8.3.- Les revoltes agràriesA partir del Bienni Progressiste constants revoltes al

camp andalús, per la privatització de les terrescomunals

Accions del pagesos:- ocupació de terres- repartiment de terres entre els treballadors- crema dels registres notarials- enfrontaments amb l’ordre públic

Escàs recolzament i por a la seva radicalització els van ferfracassar i prolongar-se durant mig segle (Doc 4)

9.- LARRIBADA DE L’INTERNACIONALISME: MARXISTES I ANARQUISTES

9.1.- Els precursos: el socialisme utòpicOrigen: denúncia de les injusticies dels capitalistesEls seus iniciadors s’anomenen utòpics: Saint Simon,

Cabet, Fourier…“F l i”“Falansteri”

Proposta: - Organitzar societats igualitàries- Propietat col·lectiva- Repàrtiment equitatiu de la riquesa

Aquestes idees van arrelar en les assalariats del camp i l ii la ciutat

A Catalunya, seguidor de:- Saint Simon: Felipe Monlau- Cabet: Abdó Terradas i Narcís MonturiolA Espanya, importància de:- Fournier: Joaquin Abreu, creació de falansteris,

(cooperatives de producció i consum).

- Altres intelectuals de caràcter repulicà van ser:Fernando Garrido o Francesc Pi i Margall.

Idees del principals precursos:

Cabet: defensa que la democràcia completa era el comunisme.q pNo es necessitava una revolució sino que es pot arribar alcomunisme por propi convenciment. No vol violència nilluita de classe, defensa un procés “predicant ambl’exemple” per a convencer a la gent, vol el·liminar lapropietat privada i el diners.propietat privada i el diners.

9 2 L’AIT i i i9.2.- L’AIT: marxisme i anarquisme- Va ser el primer intent d’unir a tots els treballadors en

contra del capitalismecontra del capitalisme.- Fundació: 1864 a Londres, destacats van ser: Marx,

representant del socialisme científic en contra de l’utópic.p p- Diferències:

Socialisme UTÓPIC: es distingeix pel benestar delproletariat, la vivenda, la salut i reducció de jornadalaboral, així doncs, va ser una corrent humanista.Socialisme CIENTÍFIC: Pretenia derrocar a la burgesia iSocialisme CIENTÍFIC: Pretenia derrocar a la burgesia ifundar una "dictadura del proletariat"

El primer era molt més idealista i creia en el home, mentresque el segon es basava en la lluita revolucionària delproletariat contra la burgesia per acabar amb les classesproletariat contra la burgesia per acabar amb les classessocials.

Característiques del marxisme:- organització política de la classe obrera- conquesta del poder per mitja de la revolució- construcció d’un nou estat (Dictadura del proletariat)

Karl Marx(1818-1883)

( p )- procés que finalitza amb la fase del comunisme:

+ no hi han classes socials+ fi de l’explotació de l’home per l’home+ extinció de l’estat. extinció de l estat.

L i d l’Ali I i l d l D à iLes seccions de l’Aliança Internacional de la DemocràciaSocialista s’integren també a l’AIT.

L’AIDS f d d B k i l 1868 fiL’AIDS va ser fundada per Bakunin al 1868, figuraMés important de l’anarquisme.C t í tiCaracterístiques:

- oposició a l’acció política i a la formació de partitsd f l’ b li ió d l’- defensava l’abolició de l’estat

- hostil a qualsevol tipus d’autoritat

Doc. 2: Diferències entre anarquistes i marxistes Mikhail Bakunin(1814-1876)

9.3.- L’AIT a EspanyaD é d l t i f d l R l ió d S t b d l 1868 ibDesprés del triomf de la Revolució de Setembre del 1868 va arribar

a Espanya un enviat de l’AIT, l’italià Giuseppe Fanelli, que vaviatjar a Madrid i a Barcelona per crear-hi els primers nuclisafiliats a la Internacional. Els membres més destacats: Anselmoafiliats a la Internacional. Els membres més destacats: AnselmoLorenzo i Ramon Farga Pellicer.

Aquests primers nuclis tenen una ideologia anarquista bakuninistaAquests primers nuclis tenen una ideologia anarquista bakuninista(supressió de l’Estat i la religió, col·lectivització dels mitjans deproducció, “apoliticisme”, la vaga general com a forma delluita,...) i van tindre molta influència entre el proletariat català il l d lels camperols andalusos.

En 1870 es fundà la Federación Regional Espanyola (FRE) de l’AITl C é d B l b l l i jà dal Congrés de Barcelona, amb la vaga general com a mitjà de

lluita, la revolució social (acció directa) com a objectiu per aacabar amb el capitalisme i amb un caràcter “apolític”(abstenció)(abstenció)

El nombre de treballadors afiliats a sindicats pertanyents a l’AITpassa de menys de 20 000 en 1869 a quasi 40 000 en 1873 nuclispassa de menys de 20.000 en 1869 a quasi 40.000 en 1873, nuclismés importants: Catalunya, València, Andalusia, Madrid iValladolid.

9 4 - Crisi i escissió9.4.- Crisi i escissióL’any 1871 arriba a Madrid Paul Lafargue, gendre de Karl Marx, impulsà la creaciód’un grup d’internacionalistes madrilenys més favorables a les posicions marxistes.

Francisco MoraJosé Mesa

Pablo Iglesias

Àmplia campanya a favor de la necessitatque la classe obrera conquerís el poderpolític. (La Emancipació)

Les diferències entre els dos corrents van fer que el 1872 s’expulsés als madrilenys dela FRE i es fundés la Nueva Federación Madrileña de caràcter netament marxista.

La Internacional va ser declarada il·legal arreu d’Europa l’any 1871, arran dels fetsrevolucionaris de la Comuna de París.

A Espanya els nuclis de la FRE van continuar la seva expansió i durant la PrimeraRepública (1873) van assolir el seu nombre màxim d’afiliats.

La FRE de la AIT va perdre força i el seu declivi definitiu va tenir lloc a partir del 1874,quan va ser declarada il·legal pel nou règim de la Restauració i això l’obligà amoure’s en la clandestinitat.

10.- SOCIALISME I ANARQUISME AL DARRER TERÇXIXDEL SEGLE XIX

Amb la crisi de l’AIT es separaren a Espanya les corrents anarquistes i socialistes, en aquest momentes va fundar el PSOE a Madrid, l’any 1879, mentrés, l t i t t i l FRE els corrents anarquistes es van mantenir a la FRE,

després FTRE (1881)Llegir diferents documents i comentarLlegir diferents documents i comentar.

La Nueva Federación Madrileña (marxista) es va transformar l’any 1879 enl’Agrupación Socialista Madrileña, fundada per Pablo Iglesias, i va ser el nuclioriginari del Partido Socialista Obrero Españoloriginari del Partido Socialista Obrero Español.

Programa de reformes immediates: dret d’associació,reunió i manifestació, sufragi universal, reducció d’horesde treball prohibició del treball infantilde treball, prohibició del treball infantil...

L’any 1886 es publicà el seu òrgan de premsa: El Socialista.El 1889 es partit s’afilià a la Segona Internacional Socialista. L’any 1890 va participar en la primera celebració del Primerde Maig.

L’any 1888, el partit va celebrar el seu primer congrés a Barcelona. Vafundar, el mateix any, la Unió General de Treballadors(UGT). Sindicatde masses que englobava tots els sectors de la producció. Es va declarar nodepenent de cap organització política. Els treballadors havien de respectar elreglament i els acords aprovatsreglament i els acords aprovats.

El PSOE va créixer lentament arreu d’Espanya, però més a Madrid, País Basc iAstúries. Poc arrelament a Catalunya i Andalusia on dominava l’anarcosindicalisme.. Tampocal món agrari fins al segle XX.

11.- COM ES VA TRANSFORMAR LASOCIETAT ESPANYOLA AL SEGLE XIX

Mireu aquest apartat perque és un esquema moltútil per saber les coses més importants del tema.