Unitat 7 Programació d’activitats d’ensenyament i ?· objectius de la tasca docent. Programar la…

  • Published on
    15-Dec-2018

  • View
    212

  • Download
    0

Embed Size (px)

Transcript

67

Unitat 7

Programaci dactivitats densenyament i aprenentatge

7.1. Introducci i objectiusLa programaci s la preparaci que cal fer de les sessions formatives abans de dur-les a terme.Serveix per preveure tots els elements que volem desenvolupar durant les classes per assolir elsobjectius de la tasca docent. Programar la tasca formativa s un requisit per a una bona docn-cia, per cal tenir molt present que el fet de programar no garanteix lxit: una programaci quecontingui els ingredients equivocats no produir lefecte desitjat.

Programar vol dir anticipar-se a lacci. Decidir quin ser el curs del procs que volem seguir.Sembla que, per fer qualsevol tasca racional i sistemtica, cal preveure qu es vol fer abans defer-ho. Igual que larquitecte fa plnols per preveure com far la casa i qu necessitar, o qual-sevol professional de la cirurgia prepara tot el seu instrumental i les estratgies que seguirabans diniciar qualsevol operaci. De lerror, se naprn, del caos, no. Una programaci s comla ruta que cal traar per arribar al dest que volem; si la ruta ha estat mal traada, podem recti-ficar-la, ja que la coneixem. Si no sabem quina ruta estem seguint, tampoc no podrem rectificar-la. No programar s com anar a les palpentes.

s cert, per, que hom no sha de capficar amb la programaci ms enll del que s raonable.Cal entendre la programaci com una eina per fer millor la feina. En cap cas no es tracta dunafinalitat. Per aix una programaci ser ms adequada en la mesura que sigui:

68

Unitat 7 Programaci dactivitats densenyament i aprenentatge

SimpleLa complexitat no s en si mateixa una qualitat adequada per a una programaci. La sim-plicitat facilita la comprensi i sobretot la possibilitat dusar-la amb comoditat.

tilLa programaci s justificada en la mesura que s til. No es tracta dun document buro-crtic i, per tant, la principal virtut que t s que pot fer millorar la tasca educativa. Unaprogramaci que no contribueixi a fer millor la formaci sha de revisar.

Subordinada als objectius de leducaci viriaLa programaci s un instrument al servei dels objectius de leducaci viria. Cal tenirsempre present que programar s mirar destablir el cam ms adequat per assolir aquestsobjectius i no uns altres. s per aix que el primer que cal fer s establir els objectius de laprogramaci.

Per programar, per tant, necessitem determinar qu volem aconseguir, amb qui, qu volem fer,com ho volem fer i qu farem servir per fer-ho. En el proper apartat es concreten millor aquestesqestions, que anirem desenvolupant durant la unitat.

Aquesta unitat t, per tant, els objectius segents:

1. Justificar la importncia de programar com a element de professionalitzaci docent delformador viari.

2. Descriure quins elements integren una programaci deducaci viria.

3. Explicar la importncia de cada component de la programaci en el marc de leducaciviria.

7.2. Els elements duna programaciCom ja sha dit anteriorment, programar vol dir anticipar de manera racional, sistemtica i pla-nificada tot all que volem fer en aquest cas, per formar conductors segurs. Es tracta, doncs,dun comproms que implica buscar la millor manera de formar conductors responsables isegurs a partir duna realitat i dunes possibilitats formatives determinades. Per fer-ho cal teniren compte els segents elements:

69

Unitat 7 Programaci dactivitats densenyament i aprenentatge

Esquema nm. 10

AVALUACI INICIAL

Quina s la situaci de partida:

De qu disposo per treballar?

Quins sn els objectius de la meva feina?

Com sn els alumnes amb qui treballar?

OBJECTIUS

Qu vull aconseguir:

Descripci de tot all que vull assolir.

CONTINGUTS

Qu vull transmetre perqu saprengui:

Quins coneixements, destreses i actituds haur de transmetre?

ACTIVITATS I ESTRATGIES

METODOLGIQUES

Qu hauran de fer els alumnes per aprendre:

Com ho far (com actuar) perquaprenguin millor?

RECURSOS

Qu necessitar per fer les classes:

Documents, pissarra, transparncies,vdeos...

SISTEMA DAVALUACI

Com determinar el nivell dentrada?

Com far el seguiment del procs daprenentatge?

Com verificar qu i quant han aprs?

Com sabr si he utilitzat estratgiesi recursos adequats?

7.3. Lavaluaci inicial: qualitats i necessitatsQualsevol programaci respon a un context determinat. Aix vol dir que una programaci serpotencialment millor en la mesura que sadeqi al context en el qual es desenvolupar. El pri-mer que determina el context s el marc de leducaci viria: la programaci ser ms bona enla mesura que permeti assolir millor lobjectiu clau de leducaci viria: la formaci de conduc-tors segurs i eficaos. La forma i els continguts de la programaci es subordinaran a la consecu-ci daquest objectiu, que s determinant i nestablir la qualitat.

A partir daquesta premissa inicial, cal buscar la resta de condicionants per poder comenar adissenyar lacci formativa. Aquests condicionants tenen a veure amb les caracterstiques de la-lumnat, lautoescola, els professionals que hi treballen i els mitjans de qu disposen. No s elmateix fer una classe amb suport dun vdeo o un DVD que utilitzar una presentaci digital, pas-sar diapositives o fer servir un simulador o un programa informtic. Cadascun daquests recur-sos configura un conjunt de possibilitats que estan a disposici de la formaci per millorar-laquan sigui convenient.

Si es t en compte lalumnat, no s el mateix treballar amb un grup on predominen els joves de18 anys que amb un grup on predominen persones de mitjana edat o de caracterstiques cultu-rals diferents. El mateix passa si el grup s homogeni o heterogeni. Aquestes caracterstiques delgrup poden incidir en la manera com ens preparem les classes i en el material i estratgies quefarem servir.

Continuant amb lalumnat, cal tenir present no sols les necessitats formatives (qu necessitenaprendre), sin tamb quines caracterstiques favorables tenen que poden ajudar en el procsformatiu. Cal buscar sempre aquells aspectes dels participants que poden ser considerats posi-tius i no noms les mancances i necessitats. Si noms es consideren les mancances, la personapassa a ser valorada com un conjunt de dficits i problemes i es perd loportunitat de considerar-la tamb com un conjunt de qualitats i de caracterstiques favorables per a la tasca que volemdesenvolupar. Noms buscant tamb els aspectes positius de cada participant estem en condi-cions destablir una relaci positiva que permeti treballar els valors i les actituds amb unes mni-mes garanties dxit.

En cada collectiu aquestes qualitats poden ser diferents com, de fet, sn diferents en cada per-sona. En alguns casos es tractar de qestions com les segents:

Les ganes daprendre.

Lexperincia acumulada.

La capacitat de dileg.

La sensibilitat a lhora de tractar determinades qestions.

Lenergia i les ganes de viure la vida.

La capacitat danlisi crtica.

O tantes altres caracterstiques que puguin ser tils per a la formaci. Per programar, el forma-dor ha de fer una abstracci i pensar en les tendncies generals dels collectius amb els qualstreballa per poder tenir-les en compte en la programaci.

Lavaluaci inicial servir, en suma, per determinar fins a quin punt les caracterstiques del con-text immediat poden repercutir en la manera de treballar i, si s aix, quins mecanismes shan deposar en marxa per compensar determinades mancances, contrarestar determinades influncieso potenciar determinades qualitats.

70

Unitat 7 Programaci dactivitats densenyament i aprenentatge

71

Unitat 7 Programaci dactivitats densenyament i aprenentatge

7.4. Els objectiusEls objectius sn la descripci del resultat que es pensa obtenir desprs de la formaci. Es tractadafirmacions, sovint en infinitiu, que descriuen la finalitat de tota la formaci o de la part de laformaci a qu es refereixen.

Per formular objectius cal tenir present les segents consideracions:

Els objectius sn tils en la mesura que ens indiquen on volem arribar.

En la descripci don volem arribar hi ha afirmacions generals (objectius generals), altresque especifiquen parts del cam per recrrer (objectius especfics) i afirmacions encarams concretes (objectius operatius).

En lesquema segent sobserva la relaci daquests tres tipus dobjectius depenent de la finali-tat i la vinculaci que tenen amb la prctica.

Esquema nm. 11. Criteris de gradaci dels diferents tipus dobjectius.

Els objectius generals descriuen a grans trets el resultat que es vol aconseguir.

Els objectius especfics sn parts de lobjectiu general. Cada objectiu especfic tracta unfragment de lobjectiu general.

Consegentment, els objectius especfics depenen sempre dun objectiu general.

Generalment, lassoliment dels objectius especfics permet afirmar que sha assolit lobjec-tiu general.

Un curs de formaci sempre t alguns objectius generals que es desglossen en objectiusespecfics.

Cada objectiu especfic pot concretar-se encara ms en un conjunt dobjectius operatius.

Un objectiu operatiu s la concreci mxima dall que es vol aconseguir. Inclou una des-cripci de la seqncia que ha de desenvolupar alg per demostrar que ha assolit unaprenentatge concret.

Objectius generals

Objectius especfics

Objectius operatius

Grau de finalitat

Vinculaci amb la prctica

+

+

72

Unitat 7 Programaci dactivitats densenyament i aprenentatge

Els objectius poden fer referncia a cada un dels tipus daprenentatge que volem aconse-guir. Aix, podem tenir objectius de tipus cognitiu, procedimental o actitudinal.

Els objectius especfics poden anar encadenats en forma de seqncia lgica, en la qual elfet dassolir el primer objectiu fa possible passar al segon i aix successivament. Els objec-tius especfics, per, tamb poden desenvolupar-se en parallel, sense que lassolimentdel primer sigui necessari per a lassoliment del segon. En lesquema segent hi ha le-xemple daquestes dues possibilitats de desenvolupament dels objectius:

Saber interpretar els senyals de trnsit:

Iniciar la marxa del vehicle:

Primer cal situar-se i verificar posici, comandaments, posar el contacte, verifi-car que no hi ha marxes posades, arrencar, verificar que s possible incorpo-rar-se a la via sense perill, senyalitzar-ho, desembragar, posar la primera,embragar suaument, etc.

Perqu aquesta seqncia surti b sha de fer necessriament en aquestordre.

Objectiu general 11 2 3 4

Objectiu general 2

Esquema nm. 12

1

2

3

4

Mentre es coneguin tots elsque cal conixer, no importamassa en quin ordre shanaprs.

En aquest segon cas mentresassoleixin tots els objectiusindicats, es pot afirmar quesassoleix lobjectiu general.

73

Unitat 7 Programaci dactivitats densenyament i aprenentatge

Una formulaci tan minuciosa com la de lexemple s til en seqncies dactuaci. Per per abona part dels continguts terics no s necessari arribar a un grau de concreci tan elevat.

Els objectius especfics serviran per poder avaluar si es van assolint els objectius generals a mesu-ra que avana lactivitat formativa i, en finalitzar-la, si shan assolit i, per tant, si laprenentatgeha estat el que sesperava.

7.5. Els contingutsEls continguts sn lobjecte de formaci. Sn els elements que pretenem transmetre a lalum-nat. Quan lalumne integra els continguts i els fa servir quotidianament podem considerar quelalumne els ha aprs. Els continguts sn la resposta de la pregunta: qu volem ensenyar?

Programar els continguts vol dir tenir la relaci de tot all que volem ensenyar. Cal tenir presentque els continguts es deriven dels objectius. Per assolir un determinat objectiu cal desenvoluparun determinat conjunt de continguts. Els continguts poden ser de tres tipus, com ja sha anatexplicant amb anterioritat: cognitius, procedimentals i actitudinals o axiolgics. Cada tipus potdesenvolupar-se per separat si b molts dells saprenen de manera relacionada. Aix, el senyalrectangular en el qual apareix una tassa de caf sobre un fons blau indica la proximitat dunarea de descans on hi ha cafeteria. Aquest significat (contingut cognitiu) va associat a un con-tingut procedimental i a un axiolgic: fins a quin punt necessito descansar? Quant temps fa quecondueixo? Si no paro, mestic posant en perill per cansament? Totes aquestes preguntes esrelacionen directament amb continguts de tots tres tipus.

Per programar sovint sapleguen els diferents tipus de contingut, tenint en compte que el criteris el de sistematitzaci a lhorade recopilar-los sense perdre de vista la claredat, la simplicitat i lautilitat. Aix vol dir que els blocs de contingut hauran dincloure continguts de tots tres tipus,encara que estiguin recollits conjuntament. El fet de verificar si hi ha els tres tipus de continguts la millor manera de no obviar-ne cap.

7.6. Activitats i estratgies metodolgiquesLes activitats sn les propostes dacci que desenvolupa lalumnat per tal dassolir un determi-nat aprenentatge. Les estratgies metodolgiques sn el conjunt de tcniques docents que uti-litza el formador per optimitzar laprenentatge. Pot considerar-se que les activitats responen a lapregunta: qu ha de fer lalumne per aprendre aquest contingut?, mentre que les estratgiesmetodolgiques respondrien a la pregunta: com ha dactuar el formador durant la docnciaperqu laprenentatge sigui ptim? Sovint es confonen ambdues accions mentre que, en reali-tat, sn diferents i complementries. Una mateixa activitat pot desenvolupar-se de manera moltdiferent segons lestratgia metodolgica que sutilitzi.

Les activitats es poden classificar a partir de diferents criteris, que proporcionen una visi de con-junt de les mltiples possibilitats dacci en un procs formatiu. Tot seguit sen comenten algu-nes de les ms rellevants:

74

Unitat 7 Programaci dactivitats densenyament i aprenentatge

Criteri per classificar les activitats Modalitats dactivitat

Segons el nombre de persones que hi parti-cipen

Individuals, per parelles, en grups petits o engrups grans.

Segons el tipus de tasca que cal desenvolu-par

Lectura, anlisi, sntesi, valoraci, discussi...

Segons la finalitat de la tasca Avaluatives, formatives, dexercitaci, dereps...

Segons lactivaci de lalumne Participatives o passives.

Segons el grau de directivitat Dirigides, participatives, autogestionries olliures

Segons els recursos complementaris de ques disposa

Amb material, sense material: sessi devdeo, exposici amb transparncies, expli-caci a la pissarra...

Segons el context de desenvolupament Activitat daula o activitat al cotxe.

Segons el grau de maduresa del grup Pautades o sense pautar.

Segons lactivitat del formador Exposici docent, tutoritzaci...

Les activitats sn, doncs, el conjunt daccions que fa lalumnat per aprendre; es redueixen a doscontextos: laula i el vehicle de prctiques, per ofereixen mltiples possibilitats. El formador via-ri podr fer combinacions de les anteriors o daltres depenent de la part del temari que sestiguidesenvolupant i tamb tenint en comp...

Recommended

View more >