1

2

3LA SEGONA REPÚBLICA (1931‐1936)

1.1.‐ La crisi de la monarquia. . a c s de a o a qu a‐ Al 1930 mobilitzacions a favor de la democràcia i  la República:República: Derecha Liberal Republicana(antic monàrquics comMaura Alcalà Zamora)

Acción Republicana (Manuel Azaña) Al Servicio de la Republica (intelectuals com Ortega)

‐ L’oposició es reunirà a Sant Sebastian al 1930 “Pacte de San Sebastian” – formació d’un comité revolucionari

‐ Al desembre de 1930 es va avançar el moviment, Fermín Galán i Ángel Hernández, van ser afussellats. 

‐ Alfons XII va substituir al govern, Berenguer per Aznar, convocant eleccions per al 12 d’abril.

4

1.2.‐ La proclamació de la República‐ Eleccions considerades de poca importància política‐ Es van convertir  en un plebiscit davant monarquia.

R id i   Regidors monarquics: 41224 Republicans: 39248 (doc 1)

‐ el 14 d’abril es proclama la Segona República (Eibar)el 14 d abril es proclama la Segona República (Eibar)‐ A Catalunya es van reorganitzar la CNT i altresorganitzacions obreres i es va crear Esquerra Republicana de Catalunya (Francesc Macià, 1931)

‐ Proclamació de la República Companys i Macià la Republica Catalana dins la Federació de RepúbliquesRepublica Catalana dins la Federació de RepúbliquesIbèriques (Doc 2 i 3)

‐ Movilitzacions a Madrid, sense repressió davant la Movilitzacions a Madrid, sense repressió davant la magnitud que prenia i desde el Ministeri de Governació es va proclamar la República espanyola.l l’ l‐ El rei va marxar a l’exili.

5

6

7

1.3.‐ L’obertura d’un procés constituent1er gover fou el còmite revolucionari, 1er president Alcalà Zamora

1a tasca: convocar eleccions generals (28 de juny)Victòria de la conjunció republicanosocialista (Doc 5)j p 5

8

Creació d’una Junta  per redactar un projecte de J p p jconstitució

Principals trets:‐ República democràtica de treballadors‐ Sistema bicameral‐ poder judicial independent: Tribunal de  Garanties               

Constitucionals

Nova organització de l’estat  autonomies (D   )‐ Nova organització de l estat, autonomies (Doc 4)

‐ drets individuals i col∙lectius avançats (dret al treball  sufragi universal o divorci)treball, sufragi universal o divorci)

S’aprova  la Constitució el 9 de desembre, sense consens per:p

‐ autonomia de Catalunya‐ separació entre església i estat (Unió Democràtica de 

C l   í      i  fid l)Catalunya, sí es va mantenir fidel)9

10

Manuel AzañaNiceto Alcalá Zamora

11

Manuel AzañaNiceto Alcalá Zamora

2 1 ‐ La difícil consolidació de la República2.1. La difícil consolidació de la República‐ Govern inicia una política de reformesEs va aprovar la constitució sense consens  divisió entre ‐ Es va aprovar la constitució sense consens, divisió entre les mateixes esquerresEspanya escàs suports social  sí de intel lectuals‐ Espanya escàs suports social, sí de intel∙lectuals

‐ A catalunya major suports socials al republicanismel l b f‐ Inicialment les organitzacions obreres, fins i tot CNT, 

els més radicals van imposar les seves tesis i i l  ( C Vi j ) CRISIS DEL  ???insurreccionals (ex.Casas Viejas) CRISIS DEL 29???

‐ Hostilitat de l’exèrcit, Sanjurjo al 1932‐ Amb aquesta inestabilitat política, massa oposicions, es va formar govern cap: Alcalà Zamora, president A ñAzaña.

12

(D    Di  d’A ñ b  l’E  d  C l )13

(Doc 11 Discurs d’Azaña sobre l’Estatut de Catalunya)

14

15

LA SEGONA REPÚBLICA (1931‐1936) 16

17

18LA SEGONA REPÚBLICA (1931‐1936)

19

2.3.‐ La crisi del bienni de les esquerres3 q‐ Creixent crispació social, crisi i atur (Doc 12)‐ Impossibilitat de complir el programa del govern‐ Impossibilitat de complir el programa del govern‐ Radicalització de l’anarquisme (FAI, València 1927) lluita social  treballadors i forces de l’ordrelluita social, treballadors i forces de l ordre

‐ Aprovació de la Llei de defensa de la República, Casas Viejas  Azaña és atacat al congrés  responsabiltatViejas, Azaña és atacat al congrés, responsabiltat.

‐ Constants tensions al congrés, tema religiós R di lit ió t bé d l   i li t   t  d  ‐ Radicalització també dels socialistes, proposta de Largo Caballero de trencar coalició amb els republicansrepublicans

‐ Enfortiment de la dreta:

20

‐ Enfortiment de la dreta 1933, creació de:C ió T di i li t‐ ‐ Comunión Tradicionalista

‐ ‐ Renovación Española‐ ‐ Falange Españolag p

‐ Enfortiment també del Partit Radical de Lerroux‐ Major participació en la dreta dels catòlics‐ Major participació en la dreta dels catòlics‐ Formació de la CEDA amb Jose María Gil robles (Doc 15) 

‐ Resultat d’aquesta tensió:  dissolució de les corts i ò i  d’ l i     bconvocatòria d’eleccions a novembre.

21

22Alejandro Lerroux – José María Gil Robles – Niceto Alcalá Zamora

3 1 ‐ El triomf electoral de les dretes a Espanya3.1. El triomf electoral de les dretes a Espanya‐ Incorporació del dret de les donesGran mobilització de les dretes‐ Gran mobilització de les dretes

‐ Radicalisme social, divisió de les esquerres, la CNT fa campanya per la abstenciócampanya per la abstenció

‐ Triomf de la dretal l d’ l l d‐ Alguns analistes d’esquerra culparen a les dones, 

influïdes per la església .‐ Resistència de les esquerres a Catalunya, Azaña parla del “baluard de la República”

23

24

3.2.‐ El govern de les dretes‐ Formació de govern pel Partit Radical‐ Lerroux‐ Temes destacats: religiós, laboral i agrariN li ió d  l    d l   d’A ñ di  ‐ Neutralitzazció de les mesures del govern d’Azaña dintre de la legalitatConseqüències: increment de la conflictivitat  social‐ Conseqüències: increment de la conflictivitat  social

‐ Desde la dreta més radical crítica al govern per la tebiesa de la repessióp

‐ Finalment, forta oposició desde tots els costats i destitució de Lerroux Ricardo Samper

‐ Any 1934, conflictes:    l d  t b ll d  d l ‐ + vaga general de treballadors del camp

‐ + A Catalunya, Lei de contractes de conreu (rabassaires)‐ + entrada al govern de la CEDA (Treball, Justícia i Agricultura)g ( J g )

25

3 3 Astúries i Catalunya l’octubre del 19343.3.‐ Astúries i Catalunya l octubre del 1934

Video: La Revolució D'Asturies I la Vaga General a Cataluña Video: La Revolució DAsturies I la Vaga General a Cataluña .1934 

‐ Entrada de la CEDA, gran alarma en les esquerres (feixisme)Promogut pel PSOE s’inicia un moviment revolucionari al ‐ Promogut pel PSOE s inicia un moviment revolucionari al nord, fracassa al Pais Basc, triomfa a Astúries, el 6 d’octubre.

‐ Gran proporció per la unió de:Gran proporció per la unió de:‐ + UGT‐ + CNT‐ + comunistes, Comité General de l’Aliança Obrera

26

27

‐ Situació: conques mineres i grans ciutats: Mieres, q g ,Gijón, Oviedo

‐ Accions preses pel comité revolucionari:p p‐ + control de les comunicacions‐ + socialitzar la produccióp‐ + repressió contra els enemics de la República (propietaris i religiosos)

Resposta del govern:+ repressió, encomanat a Franco, general de l’exercit

l i l  O ió b t l   i t   t    d  colonial. Operació brutal 1000 insurrectes morts, 300 de les forces republicanes)

28

29

30LA SEGONA REPÚBLICA (1931‐1936)

A Catalunya:‐ Luis companys declara l’Estat Català el 6 d’octubre‐ Poques forces van secundar aquella iniciativa‐ Resposta del govern: declaració de l’estat de guerra‐ Ocupació del Palau de la Generalitat pel general BatetOcupació del Palau de la Generalitat pel general Batet‐ Companys es va rendir i Batet no va actuar violentament evitant un bany de sang.violentament evitant un bany de sang.

31

L   ió  l        t d    t t  E‐La repressió al 1934 es va estendre a tota Espanya‐ 27000 detencions, tortures freqüents‐ Condemnes  a mort i cadena perpètua‐ Empresonament d’Azaña, no va participar en res‐ Companys i el seu govern van ser reclosos en el vaixell pressó Uruguay, ancorat al port de Barcelona

32

3.4.‐ La radicalització del govern de les dretes‐ Després de la repressió es va continuar governant neutralitzant l’obra reformista

‐ Suspensió de l’Estatut de Catalunya‐ Aquesta política i accions del govern conservador va Aquesta política i accions del govern conservador va fer que aquest període es coneguera com Bienni Negreg

‐ 1935 Llei de contrareforma agrària‐ S’aturen les reformes i Franco és nomenat cap de S aturen les reformes i Franco és nomenat cap de l’Estat Major

‐ Surtiren casos de corrupció “estraperlo”, queda Surtiren casos de corrupció  estraperlo , queda involucrat el president Lerroux

33

Al   Gil R bl  l   t  d  G‐ Al 1935 Gil Robles ocupa la cartera de Guerra‐ Davant la major presència de la CEDA i la possibilitat d    d’  Al là Z    d  fde cop d’estat, Alcalà Zamora encarrega de foramrgovern a Portela ValladaresI ibli d    f l  d    di l ió ‐ Impossiblitat de governar, falta de suport, dissolució de les corts i eleccions 16 de febrer de 1936.

34

Presidents de la Generalitat republicana

35Francesc Macià (1931‐1933) Lluís Companys (1933‐1940)

36

37

38

39

40

41

Niceto Alcalá Zamora – Manuel Azaña – Santiago Casares Quiroga

42

43

44

45LA SEGONA REPÚBLICA (1931‐1936)

46

1930 1931 1932 1933 1934 1935 1936 1937President República: Alcalà Zamora 

(D.L.R)Cap de Govern: Manuel Azaña (I.R)

Guerra Fr

President República: Alcalà Zamora (D.L.R)

Cap de Govern: A. Lerroux (P.R)

President República: Manuel Azaña(I.R)

Cap de Govern: Casares Quiroga (F.P)

Governs Berenguer i 

Aznar.“DICATABLAN

DA”

Bienni d’Esquerres

BienniNegre

Guerra Civil

(1936‐39)ront Popu

DA”q g

28 de gener. Dimissió de Primo

lar

10 d’agost. Aixecament 

general Sanjurjo.

6 d’octubre de 1934. Proclamació de la República 

14 d’abril. Proclamació de la 

II República.

19 de novembre 1933. Triomf de les 

dretes. 

16 de febrer 1936. Triomf del Front Popular. 

de Rivera.

17 Agost. Pacte de Sant Sebastià.

g j j pcatalana. 

p

28 de juny. Eleccions a corts constituents.

dretes. 

9 de setembre. Aprovació Estatut d’Autonomia.

6 d’octubre de 1934. Revolució a 

Astúries.

Desembre de 1933.  Govern de 

Lerroux.

17‐19 de Juliol 1936. Insurrecció militar en contra la República. 

Generalitat de Catalunya (Estatut de Núria)

F. Macià (ERC)1932‐33

Companys (ERC)1933‐34

Suspensió de l’Estatut.

Companys (ERC)1936‐39

20 de novembre 1932. Eleccions al Parlament de Catalunya. Triomf ERC.

6 d’octubre de 1934.  Empresonament del 

govern de la Generalitat..

16 de febrer de 1936. Amnistia 30.000 presos 

polítics. Retorn del Puerto de Santa Maria del 

president Companys.