Embed Size (px)
Citation preview
140 Unitat 6
Unitat
6CONTINGUTS
DIMENSIÓ COMUNICATIVA
LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORA
Una tarda d’excursió
EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL
La crònica
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA
GRAMÀTICA
El verb (III)
ORTOGRAFIA
La essa sorda i la essa sonora
LÈXIC I SEMÀNTICA
Les plantes
DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA
LITERATURA
La poesia: recursos retòrics (II)
En finalitzar la unitat hauràs millorat la capacitat de:
Comunicació lingüística i audiovisual
• Reconèixer una crònica, discernir els elements d’in-
formació i d’opinió que conté, i narrar un esdeveni-
ment afegint-hi valoracions i anàlisis.
• Ser conscient de la importància dels components
formals i normatius de la llengua escrita.
• Fer un bon ús dels signes de puntuació: els dos punts.
Tractament de la informació i competència digital
• Utilizar de manera apropiada les tecnologies de la
informació i la comunicació.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
En aquesta unitat coneixeràs l’estructura de la crònica i les característiques d’aquestgènere periodístic, que combina informació i opinió.
La identificació dels verbs irregulars, el repàs de les normes d’escriptura de la essa sorda i la essa sonora, i l’ampliació del vocabulari de les plantest’ajudaran a millorar la competèncialingüística.
141Lectura. Competència lectora
Josep Pla (1897-1981) és un dels grans noms de la literatura cata-
lana contemporània. Llicenciat en dret, de ben jove es va dedicar
al periodisme i, posteriorment, a la literatura. La seva obra és exten-
síssima i abraça des de l’article periodístic i l’assaig fins a les memò-
ries i la narrativa de ficció. Aquest fragment que llegiràs, situat a Calella
de Palafrugell, pertany a El quadern gris, unes reflexions que va publi-
car en forma de dietari datat entre 1918 i 1919, abans de marxar a
París com a corresponsal de premsa. Són unes memòries amb una
innegable flaire de crònica periodística.
5
10
15
20
25
30
Una tarda d’excursió
1 franc/-a: no dubtós, exempt de barreja, no adulterat.
2 grolleria: paraula o acte propis d’una persona grollera, grosseria, incultura.
19 d’agost. — A la tarda, el costum de la joventut indígena delCanadell és anar a berenar, nois i noies, en un o altre lloc: a lafont d’En Roques o d’En Xecu, a la pineda del cap Roig, al Pinell.Les sortides per mar només se solen produir en dies de calmablanca, i com que a la tarda, en aquest temps, sol bufar el ventde garbí, les sortides són rares. A més aquestes senyoretestan pàl·lides, tan vestides, d’una sensibilitat tan trencadissa, solentenir el mal de mar, perquè, en definitiva, marejar-se és conside-rat un símptoma de delicadesa i de qualitat de sentiments. Lasalut plena i normal, la vitalitat franca,1 és tinguda per unagrolleria2 que s’ha de deixar per al poble, per a la plebs. Si entreual menjador de les cases, veureu la gran quantitat de medica-ments, preparats, pólvors, píndoles i potingues que pren laburgesia. «¿Ja han pres les gotes?» «Porta la cullera per l’olide fetge de bacallà...» «I en el preparat de calç, ja hi pen-ses?» Aquestes són les frases que se senten, abans de dinaro de sopar, a les casetes del Canadell. Es considera que l’absor-ció d’aquestes puerils enganyifes fa interessant i distingit. La mar,doncs, ja considerada, de natural, un element horrorós, és tin-guda a l’estiu per un mer pretext de grolleria i de populatxeria.[...]
L’excursió comença amb la preparació del berenar, que se solcompondre d’una llesca de pa o d’un llonguet amb dues pecesde xocolata a dins o, si la família té més possibilitats, ambunes rodelles de llom o de llonganissa com a acompanya-ment. Hom embolica aquests elements amb un paper fi, elmés fi possible, el qual és embolicat, al seu torn, amb un tallde «Vanguardia». Després, hom es concentra en una casa o altrai hom emprèn la marxa amb aquell punt de lànguida mandra—de languore, per dir-ho a la italiana— que caracteritza lavida social del moment, sobretot la femenina. Tothom porta, ambel paquetet del berenar, una roba o una altra —de vegadesuna nube— per guardar-se de la frescor humida del vespre. Homno sol pas portar beguda de cap classe. Seria tingut per des-plaçat, ordinari i vulgaríssim.
I així es realitza l’excursió. Quan el camí s’estreny, elgrup s’afua3 en una llarga fila índia. Quan s’eixampla,es produeix l’aparellament. Si es tracta de travessar unapineda o una sureda, hom marxa en grup o frontalment.Durant tota la tarda hom s’esforça per dir la major quan-titat possible d’obvietats i de frases fetes. La cosa llò-brega comença, en realitat, a la sortida.
Potser, de tant en tant, hom sorprèn una mirada inten-cionada, un gest d’impaciència de seguida reprimit,un esforç més o menys clar per trencar la clova delsentit del ridícul. En general, però, tot resulta obtús, eva-porat, ximplet i bleda. De vegades, un jove cull una flo-reta de terra i l’ofereix, arronsant una mica les espatlles,amb una mica de rubor de color de rosa a la cara,tímidament. Jo no tinc pas experiència en aquestes coses,però sospito que aquesta classe d’amors han de resul-tar caríssims.
Quan els excursionistes arriben a la meta, prenen seienten amfiteatre davant del panorama que el lloc presenta.Hom desembolica el berenar, lentament. Es veu lamar, una gran extensió de mar entre les clarianes quefan les branques dels pins. Les senyoretes ataquen elllonguet4 i les preses de xocolata d’una manera perfec-tament distingida: amb les puntes de les dents. El cel ésblau perdut, gairebé blanc, i el vent s’emporta, arros-segant-la sobre l’horitzó, una nuvolada groguenca.Les dents de les senyoretes semblen dents de rateta.L’olor de la pinassa, humitejada pel llebeig,5 és intensa:aquesta olor arriba de vegades barrejada amb la de laflor morada de les argelagues, de les garrigues, delsfonolls marins. Quan les senyoretes arriben a mig llon-guet, els ve una mena de displicència invencible a lesdents; subratllen la indiferència que senten davant del’alimentació d’una manera elegant. De cap manerano voldrien donar a entendre que estan saturades. As -piren a demostrar que són persones desproveïdes d’avidesa i, per contra, molt donades al despreniment.El vent passa indiferent sobre la mar, les cigales fan elseu fregadís histèric en la soca dels pins; a sobre lesmuntanyes de ponent, puja una llum de carmí, tacadad’or i de grisos verdosos, de sol morent.6Acabat el bere-nar, les senyoretes es passen el paper fi sobre els lla-
142 Unitat 6
3 afuar-se: allargar-se tendint a acabar en punta.
4 llonguet: pa petit ovalat amb un solc tot al llarg en la seva part
superior.
5 llebeig: vent que ve del sud-oest.
6 morent: moribund, pròxim a la mort.
7 tavella: doblec fet per a adornar la roba o qualsevol cosa flexible.
35
40
45
50
55
60
65
70
75
80
DIMENSIÓ COMUNICATIVA: LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORA
j Josep Pla.
vis exsangües i s’espolsen una engruna de pa cai-guda sobre la tavella7 de la faldilla. Amb això, homsent la vella soltera, que diu a mitja veu:
—Les cames, Maria Lluïsa, les cames, per l’amor deDéu!
—Ai, filla! —fa, amb els colors a la cara, la senyoretaMaria Lluïsa.
Josep Pla, El quadern gris. Edicions Destino
143Lectura. Competència lectora
Després de llegirEscolta o llegeix el text i resol les activitats.
1. Respon aquestes preguntes:
— Són freqüents les sortides per mar dels joves del Canadell? Per què?
— Quina és l’actitud de la burgesia envers el mar?
— Com es caracteritza la vida social d’aquella època?
— Explica si el tipus de berenar denotava alguna diferència social.
— Com són les converses que es mantenen durant l’excursió?
— Algun adult acompanya els joves? Qui? Quin paper sembla que té en les sortides?
2. Torna a llegir el text i cerca els mots que hi apareixen relacionats amb els camps semàntics següents:
3. Relaciona les següents paraules del text amb el significat que tenen o amb el sinònim que els correspon:
• Desig immoderat d’alguna cosa.
• D’una pal·lidesa extrema.
• Classe baixa del poble de l’antiga Roma.
• Mancada d’alegria, malenconiosa.
• Allò que és evident, que salta a la vista i que no caldria explicar.
• Generositat.
• Clofolla, embolcall de certs fruits.
• No posar interès en res.
4. Josep Pla utilitza en el text un italianisme, languore, i un castellanisme, nube. Esbrina el significat de la segona paraula amb l’ajut
del Diccionari català-valencià-balear (http://dcvb.iecat.net/default.asp).
5. L’ús magistral de l’adjectiu és una de les característiques de l’estil literari de Josep Pla.
— Busca en el text un parell d’exemples de tirallongues d’adjectius i anota-les en el teu quadern.
— Ara prova de fixar-te en un objecte, un paisatge o una persona, i escriu un seguit d’adjectius per descriure’l.
6. Quan l’escriptor empordanès afirma que «marejar-se és un símptoma de delicadesa i de qualitat de sentiments. La salut plena i
normal, la vitalitat franca, és tinguda per una grolleria que s’ha de deixar per al poble, per a la plebs», està descrivint una de les
actituds o un dels posats dels adolescents d’aquella època.
— Busca en el text tres exemples més de posats adoptats per aquell jovent.
— Trobes alguna similitud entre la seva actitud i l’actitud dels nois i les noies d’avui en dia? Justifica la resposta.
7. Valoreu a classe i debateu la importància d’alimentar-se correctament tot defugint comportaments que perjudiquen la salut
durant l’adolescència, una etapa crucial per al creixement.
clova • llòbrega • displicència • avidesa • despreniment • obvietat • plebs • exsangüe
��
Vents Plantes Arbres Menjar
DIMENSIÓ COMUNICATIVA: LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORA
@
�
144 Unitat 6
Aquest gènere periodístic es basa en la narració directa d’un fet concret, uns
esdeveniments que el periodista viu o ha viscut en primera persona, de manera
que es tracta de fets d’actualitat (esports, cultura, societat, política, etc.), que estan
passant ara mateix o que han passat fa poc.
Precisament, aquesta característica permet explicar l’esdeveniment amb proxi-
mitat, des de dins —l’autor de la crònica és un testimoni, un protagonista, dels
fets—, i això implica que el text aporta detalls que no s’inclouen en una notícia
o en un reportatge, i una emoció (implicació, opinió, valoració) del periodista res-
pecte dels esdeveniments que no es transmet en els altres gèneres periodístics
que hem estudiat fins ara.
— Fixa’t en aquesta crònica sobre l’obertura d’una botiga Apple a Barcelona:
La crònica
Apple obre amb un gran xou la botiga de La Maquinista
Un centenar de persones van passar la nit a la porta de l’establiment
Josep M. Berengueras
BARCELONA
L’ideal per a una empresa no és tenir clients, sinó fans. I si una companyia
pot presumir de tenir fans [...] és [...] Apple. Ahir [...] més de 1.000 perso-
nes feien cua moments abans de l’obertura de la primera botiga de la firma
a Espanya [...] Apple va inaugurar l’establiment amb tota mena de luxes,
amb un xou de visques i ovacions més propi dels Estats Units que de Bar-
celona.
[...] «Sóc fan d’Apple, el meu primer producte va ser un Mac el 1992», va
assegurar Raúl [...] La firma no s’oblida de res i durant l’última nit el perso-
nal de la botiga va repartir cafès, aigua i pastes entre els pacients fans/clients,
a més d’oferir-los Wi-Fi i endolls gratis.
CRITS I CÀNTICS
Una hora abans de l’obertura, mig miler de persones feien cua [...] El per-
sonal de la botiga (més de 80 treballadors) no parava d’animar-los amb crits,
càntics, taral·lejant cançons i fins i tot llargues excursions per fer xocar la
mà dels que s’esperaven [...]
«El client és el primer. Volem que la botiga Apple sigui un gran punt de
trobada», va assegurar el director general del negoci de botigues Apple,
Steve Cano, vestit amb camisa i texans, al més pur estil Steve Jobs, el con-
seller delegat de la companyia. «En els altres establiments, l’experiència
s’acaba quan el client compra un producte. A les botigues Apple, en
canvi, comença just després», hi va afegir. [...]
El Periódico de Catalunya, 4-9-2010 (adaptació)
Les característiques de la crònica que hi observem són aquestes:
— Es tracta d’una notícia a la qual s’han afegit valoracions, és a dir, opinions, tot
i que tenen un paper secundari: «un xou de visques i ovacions més propi
dels Estats Units que de Barcelona», «al més pur estil Steve Jobs». En aquesta
línia també trobem les citacions textuals: «Sóc fan d’Apple», «El client és el
primer»...
j La crònica es basa en la narració d’uns fetsque el periodista viu o ha viscut en primerapersona.
Tit
ula
rsE
ntr
ad
aC
os
⎡⎢⎢⎢⎢⎢⎣
⎡⎢⎢⎢⎢⎢⎢⎣⎡⎢⎢⎢⎢⎢⎢⎢⎢⎢⎢⎢⎢⎢⎢⎢⎢⎢⎢⎢⎢⎣
DIMENSIÓ COMUNICATIVA: EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL
— La crònica acostuma a estar signada per un periodista que normalment tracta
un mateix tema (esports, política, societat...), la qual cosa crea una certa fami-
liaritat i complicitat amb el lector... En aquest cas, Josep M. Berengueras és
especialista en noves tecnologies.
— L’estil de la crònica pretén ser objectiu com el de la notícia, però el periodista
es permet més llibertat en l’ús del llenguatge i crea un estil personal.
— L’estructura de la crònica és semblant a la de la notícia i sol constar de titu-
lars (amb títol i subtítol), entrada (que pretén atreure l’atenció del lector) i cos
(alterna el desenvolupament dels fets amb opinions).
145Expressió escrita, oral i audiovisual
8. Afaga un parell de diaris, cerca-hi un parell de cròniques,
escull-ne dues notícies i fes les activitats següents:
⎯ En cada crònica identifica: titular, autoria, entrada i cos.
⎯ Marca els elements objectius que permeten classificar
cada crònica en l’apartat de gènere informatiu i els
elements subjectius que també col·loquen cada crònica
en l’àmbit del gènere d’opinió.
⎯ Converteix les dues notícies que has escollit en cròniques.
9. Omple els buits de la notícia amb les paraules següents
(sense repetir-ne cap) i fes les activitats.
— Torna a llegir la notícia i reescriu-la en forma de crò-
nica com si haguessis anat al concert (si vols, com-
plementa la informació amb la notícia sobre el mateix
tema de Catalunya Ràdio: http://www.catradio.cat/audio/481107/Franz-Ferdinand). També pots cercar-ne
més informació a Internet, si cal. Tingues en compte
les recomanacions següents:
— Completa amb la teva imaginació la resta d’informació.
— Segueix l’esquema tradicional d’una notícia: qui?, què?,on?, quan?, com?, per què?
— Intercala-hi valoracions i opinions pròpies.
— Introdueix-hi algun comentari dels assistents al concert
i, si vols, del grup.
— Tanca la crònica fent una valoració general de l’esde-
veniment.
— Llegeix la crònica davant la resta de la classe.
aforament • ubicació • escenarifans • oportunitat • exclusiu • clandestinitat
secretisme • esdeveniment • hora • llocGlasgow • Barcelona • Màlaga
model • experiència
AC
TIVITA
TS
La crònica és la narració periodística que informa d’esdeveniments d’actualitat amb
periodicitat i dels quals ofereix elements d’anàlisi, de valoració o d’interpretació;
és a dir, combina informació i opinió.
DIMENSIÓ COMUNICATIVA: EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL
Franz Ferdinand prepara un concert «secret» a Barcelona davant de només 1.200 persones
El grup escocès Franz Ferdinand actua aquesta nit a Barcelona en un concert només per a 1.200 persones. El quartet de ...............
no només ha restringit molt l’..............., sinó que manté en secret el lloc on farà el concert d’aquesta nit. La ............... es revelarà al
llarg del dia d’avui, però de moment se sap que serà en un ............... on no s’ha tocat mai abans.
[...]
«La ............... i el ...............» són els dos elements que ha destacat el representant de la companyia pel que fa a un .............. del
qual encara no se sap ni l’ .............. ni el ................ Els guanyadors de l’entrada per al concert de Barcelona han d’estar atents
al llarg del dia d’avui per assabentar-se del lloc.
La banda escocesa Franz Ferdinand va aterrar a .............. aquest dimecres, en el marc d’una iniciativa que s’ha anunciat als
consumidors i ............ del grup com una «............ única» de gaudir d’un concert molt .............
El grup, que també tocarà seguint aquest mateix ............... de concert a ............... i Sant Sebastià, ha explicat que estan con-
tents de tocar per a poca gent. El cantant del grup, Alex Kapranos, ha afegit que «tocar a Barcelona és una ............... excel·lent»
[...]
«Oferim discos cadascun únic i diferent», ha explicat Kapranos [...].
www.3cat24.cat, 4-11-2011(adaptació)
El verb (III)
Unitat 6146
j Cosir, collir, sortir, tenir, venir... són verbs irre-gulars de la tercera conjugació.
c → qu: cerco / cerques...
ç → c: abraço / abraces...
g → gu: abriga / abriguin...
gu → gü: enaigua / enaigüeu...
j → g: menjo / mengis...
qu → qü: adequa / adeqüis...
En la llengua parlada es tendeix a usar
la consonant g de manera incorrecta
en algunes formes verbals:
— En el gerundi: beguent, caiguent,riguent, en lloc de bevent, caient,rient.
— En l’infinitiu: haguer, poguer, sapi-guer, valguer, volguer, en lloc d’ha-ver, poder, saber, valer, voler.
— En la 1a i la 2a persones del plural
del present d’indicatiu: beguem,begueu, riguem, rigueu, moguem,mogueu, en lloc de bevem, beveu,riem, rieu, movem, moveu.
— En la 2a persona del plural de l’im-
peratiu: begueu, mogueu, rigueu,en lloc de beveu, moveu, rieu.
FIXA-T’HI
Per tal de completar l’estudi dels verbs hem d’assenyalar que n’hi ha que presen-
ten variacions en el lexema o bé no es conjuguen amb els mateixos morfemes
verbals. Són els anomenats verbs irregulars.
Els verbs irregularsNo segueixen els models dels verbs regulars (cantar, perdre, témer, dormir, servir).Cal remarcar que la segona i la tercera conjugacions tenen més verbs irregu-
lars que no pas la primera.
— Primera conjugació: són tots regulars (només tenen algunes irregularitats
de tipus ortogràfic) excepte anar i estar.
— Segona conjugació: gairebé tots els verbs presenten alguna irregularitat, de
manera que la majoria dels verbs irregulars del català pertanyen a aquesta
conjugació (seure,viure, prendre, moldre...).
— Tercera conjugació: en té tants de regulars (dormir, patir, servir...) com
d’irregulars (collir, cosir, sortir, tenir, venir...).
Les irregularitats d’aquests verbs es produeixen en el lexema i en els morfe-
mes verbals. També n’hi ha que tenen irregularitats especials, com ara anar, dir,fer, ser...
Irregularitats en la primera conjugació— Canvis ortogràfics en els verbs de la primera conjugació acabats en -car,
-çar, -gar, -guar, -jar i -quar quan la vocal que hi ha després del lexema és
una e o una i:
— Col·locació de la dièresi sobre la i en alguns morfemes de verbs de la pri-
mera conjugació amb el lexema acabat en vocal (idear, estalviar...): ideï,ideïs, ideïn...; estalviï, estalviïs, estalviïn...
— Els verbs anar i estar tenen irregularitats especials, tant en el lexema com en
el morfema verbal: vaig, vas, va, van...; estic, estigues...
Irregularitats en la segona conjugacióLa velarització, o aparició de les consonants velars c o g en la primera persona del
singular del present d’indicatiu, en el perfet d’indicatiu, en el present i l’imper-
fet de subjuntiu, i en l’imperatiu dels verbs acabats en -ldre, -ndre i -ler (moldre,comprendre, valer..., excepte voler), i dels verbs amb un diftong en el lexema (seure,atraure, incloure, escriure...):
molc, molgui... sec, segui...
comprenc, comprenguin... incloc, incloguis...
valc, valgués... escric, escrigués...
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA
147Gramàtica
També es produeix en els verbs aparèixer, conèixer..., que alternen el lexema aca-
bat en -ix amb l’acabat en -c/-g: apareixes → aparegui..., coneixes → conec...
— Canvi de la vocal e per a en verbs com ara jeure, treure..., quan passen de les
formes tòniques (amb l’accent en el lexema) a les formes àtones (amb l’accent
en el morfema verbal): jaieu, traiem...
— Canvi de u per v, de u per i, o pèrdua de u en el gerundi dels verbs que tenen
el lexema acabat en els diftongs au, eu, iu, ou: caure, beure, riure, moure...
— Formació del gerundi d’escriure i viure com si fossin de la tercera conjugació
(amb una i). Les formes d’aquests verbs que tenen el mateix lexema que el
gerundi (escriv-, viv-) també es conjuguen com si pertanyessin a la tercera con-
jugació: escrivint, vivint, escrivim, viviu...
— Són irregulars els participis acabats en -s que formen els verbs acabats en
-ndre: atendre, pretendre,difondre... (atès, pretès, difós...) i en -metre: permetre...(permès...); els acabats en -t/-st que formen els verbs acabats en -ldre: dissol-dre, moldre, resoldre... (dissolt, mòlt, resolt; post, vist...); i els acabats en -utque formen verbs com ara vendre, viure, pertànyer... (venut, viscut, pertanyut...)i els verbs acabats en -ler: valer, equivaler... (valgut, equivalgut...).
Irregularitats en la tercera conjugació
— Canvi de o per u en verbs com collir, cosir, escopir, sortir i tossir quan passen
de les formes tòniques (amb l’accent en el lexema) a les formes àtones
(amb l’accent en el morfema verbal): cullo, cuso, escupo, surto, tusso...
— Canvi de a per e en la tercera persona del singular del present d’indicatiu
dels verbs obrir, omplir, venir...: obre, omple, vine... També es fa aquest canvi en
el verb córrer, de la segona conjugació: corre.
— Inclusió d’una e eufònica per tal de facilitar la pronúncia de la forma verbal.
Aquesta irregularitat es produeix en els verbs de la segona i la tercera con-
jugacions que tenen el lexema verbal acabat en c, s, ss, × o g (tòrcer, cosir,tossir, créixer, fugir...): torces, cuses, tusses, creixes, fuges...
— Col·locació de la dièresi sobre la i en alguns morfemes de verbs de la tercera
conjugació amb el lexema acabat en vocal (fruir, reduir...): fruïm, fruïa, fruïres...
— Els verbs tenir i venir tenen els morfemes verbals propis de la segona conju-
gació en el passat simple d’indicatiu, l’imperfet de subjuntiu i el participi:
tingué, tingués, tingut...; vingué, vinguessis, vingut...
— Són irregulars els participis acabats en -rt que formen els verbs complir,establir, oferir, omplir, sofrir, suplir: complert, establert, ofert, omplert,sofert,suplert...
j Caient, bevent, rient, movent... són gerundisirregulars amb canvi de u per i o per v, o béamb pèrdua de la u.
caure → caient
beure → bevent
riure → rient
moure → movent
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA
148 Unitat 6
10. Escriu en cada oració la forma adient del present d’indica-
tiu del verb corresponent.
• Vosaltres sempre .................... els plats trencats. (pagar)
• Quan s’acaba la veda, els caçadors .................... senglars.
(caçar)
• Tu .................... la part que falta. (buscar)
• Cal que nosaltres .................... les nostres instal·lacions a
l’ús que en voleu fer. (adequar)
• Els meus avis .................... a petanca. (jugar)
• Si tu .................... la jaqueta en aquest penja-robes, no et
farà nosa. (penjar)
11. Subratlla el verb de cada oració, digues a quina conjugació
pertany i si és regular o irregular.
• Els teus germans vindran al cine amb nosaltres.
• Omple l’ampolla de vi, si us plau.
• Jauré sota d’aquell arbre.
• Està movent la taula.
• La botiguera embolicava els regals.
• No entenc la teva insistència.
• Han difós les imatges del lliurament dels premis Nobel.
12. Completa en el teu quadern aquestes formes verbals del
mode indicatiu.
13. Classifica els verbs de l’activitat anterior segons que siguin
regulars o irregulars.
• Regulars: perdre...
• Irregulars: ...
14. Troba en aquesta sopa de lletres vuit verbs que contenen
irregularitats i classifica’ls.
• Velarització o aparició de les consonants velars c o g en
l’imperatiu de verbs acabats en -ldre, -ndre i -ler:...........................................
• Canvi ortogràfic en un verb de la primera conjugació aca-
bat en -jar (j g): ...........................................
• Canvi de u per v en el gerundi d’un verb que té el lexema
acabat en el diftong ou: ...............................
• Formació del gerundi com si fos un verb de la tercera con-
jugació, amb una i: ......................................
• Participi acabat en -ut: ...........................................
• Canvi de o per u en verbs com ara tossir: ...................
• Inclusió d’una e eufònica en un verb de la tercera con-
jugació: ...........................................
• Canvi de a per e en la tercera persona del singular del pre-
sent d’indicatiu del verb obrir: .........
15. Digues quin és l’infinitiu dels següents participis irregulars.
16. Escriu el participi dels verbs següents.
cloure estrènyer créixer atendre
morir oferir obrir comprendre
veure respondre cobrir confondre
néixer prevaler comprometre correspondre
Infinitiu Present Imperfet Futur
…… …… …… caurà
…… …… era ……
…… treu …… ……
…… …… sortia ……
perdre …… …… ……
…… …… …… dormirà
…… escric …… ……
servir …… …… ……
fos • absolt • dolgut • transmès
suplert • admès • omplert • resolt
AC
TIV
ITA
TS
S X L E M O V E N T
U A S G D C H S A U
A P T O B R E C X G
E R K Y K O Z R Q L
M E N G E S A I K A
A N A X B W V V H V
P G C U S E S I E I
R U W T Y R J N W U
B I O A Y E Z T F Q
I N F T U S S O D E
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA
149Gramàtica
17. Completa aquestes oracions amb la forma més adient del
verb que et proposem entre parèntesis.
• Han demanat al ballarí que............................. una coreo -
grafia. (crear, 3a persona del singular del present de
subjuntiu)
• M’agradaria saber què has ............................. durant el curs.
(aprendre, participi)
• Per molt que ho intento, no ............................. aquest
tipus de problemes. (resoldre, 1a persona del singular del
present d’indicatiu)
• M’ennuegava cada cop que ............................. a galet. (beure,1a persona del singular de l’imperfet d’indicatiu)
• Diu el pediatre que avui en dia els nens no .............................
el que cal per a desenvolupament equilibrat. (menjar, 3a
persona del plural del present d’indicatiu)
• Els hem demanat que ........................... l’armari. (moure,3a persona del plural del present de subjuntiu)
• Tu que presumeixes tant! A veure quin és el dia que
............................. una nota més alta que la meva. (treure, 2a
persona del singular del futur)
• Va dir que havia fet aquell crit tan fort perquè somiava
que estava .............................. (caure, gerundi)
18. Canvia les formes verbals irregulars de la primera conju-
gació proposades segons les característiques que s’hi expo-
sen. Fes atenció als canvis ortogràfics! Observa l’exemple i
canvia només el que se’t demana.
19. Fes el mateix, però ara amb verbs irregulars de la segona
conjugació.
20. Completa les oracions següents amb les formes del verb
jeure que s’escauen i que se’t demanen.
• Si ................................ més del compte, ens escridassaven.
(nosaltres, imperfet d’indicatiu)
• ................................ a l’ombra d’uns àlbers, prop del riu.
(jo, present d’indicatiu)
• Si tinguessis l’oportunitat, tu també ...............................
(tu, condicional)
• Ens demanen que ................................ al llit una bona colla
de dies. (nosaltres, present de subjuntiu)
• No es pot fer res quan hom es passa tot el sant dia
................................ a la palla. (gerundi)
21. Ara fes el mateix amb formes del verb conèixer.
• Si em ................................ més, sabries que no t’enganyo. (tu,
imperfet de subjuntiu)
• Ja pot ser, ja, que em ................................. (ells, present de
subjuntiu)
• Així doncs, vostè ............................... el pintor Joan Miró? (ell,
passat simple)
• ................................ les causes i després opina! (tu, impera-
tiu)
• No, jo no ................................ cap Màrius Riba. (jo, present
d’indicatiu)
AC
TIVITA
TSjeia3a persona del singular
del condicionaljauria
viure Gerundi ……
feies2a persona del singular
del present de subjuntiu……
aparèixer1a persona del singular
del present de subjuntiu……
resolc3a persona del plural del
present d’indicatiu……
pertànyerForma masculina
singular del participi……
bec2a persona del singular
del futur……
corro3a persona del singular
del present d’indicatiu……
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA
sacsegen1a persona del singular
del futursacsejaré
suo1a persona del singular
del present de subjuntiu……
estudiar3a persona del plural del
present de subjuntiu……
adeqüen Gerundi ……
colgaré1a persona del singular
de l’imperfet de subjuntiu……
pengen3a persona del plural
de l’imperfet d’indicatiu……
cacen3a persona del plural
de l’imperfet d’indicatiu……
tocava3a persona del plural
del present d’indicatiu……
150 Unitat 6
Els mots femenins com princesa,pagesa… es formen afegint al singu-
lar només una -a i no pas el sufix -essa.
FIXA-T’HI
La essa sordaLa llengua catalana té dos sons diferents de la essa: la essa sorda [s] (com el so
de rossa) i la essa sonora [z] (com el so de rosa).
El repàs de les normes següents t’ajudarà a escriure correctament les paraules
que contenen els sons de la essa.
Essa sorda [s]: s / ss / c / ç / scAquest so es pot representar amb les grafies s, ss, c, ç i sc.
Escrivim s:— A començament i a final de paraula: sol, sogra, suau, ros, curiós, pis...
— Davant i darrere de consonant: bèstia, pansa, salsa...
Escrivim ss:— Entre dues vocals: passatger, brossa, massa...
• En els mots acabats en -gressió, -gressor, -missor, -missió, -pressor, -pressió:progressió, transgressor, transmissor, comissió, compressor, expressió...
• En els mots formats pels sufixos -assa, -dissa, -issa, -íssim, -ussa: mostassa,bellugadissa, terrissa, santíssima, escaramussa...
• En els mots que formen el femení afegint el sufix -essa: deessa, diablessa,mestressa...
Escrivim ç:— Davant les vocals a, o, u: aliança, eriçó, traçut...
• En les paraules acabades en -ança i -ença: ordenança, versemblança, com-pareixença, prometença...
— Al final dels mots aguts: audaç, desenllaç, glaç...
• Després de l, n i r en mots com dolç, avenç, esforç...
Escrivim c:— Davant les vocals e, i: ceba, sencer, ciclista, silenciós...
Escrivim sc:— Entre vocals i precedint les vocals e, i: escena, disciplina...
j La noia rossa porta una rosa a la mà.
Excepcions:
Escrivim s enmig de vocal i la pronunciem sorda quan apareix després
dels prefixos:
a- (asimètric) entre- (entreson) bi- (bisimetria)
ante- (antesala) mono- (monosíl·lab) tri- (trisíl·lab)
anti- (antisèptic) sobre- (sobresaltar) vice- (vicesecretari)
contra- (contrasenya) para- (parasimpàtic)
Fem el mateix en paraules compostes com aerosol, psicosomàtic...
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA
151Ortografia
La essa sonora
Excepcions:
Escrivim z entre vocals en mots d’origen grec i hebreu com amazona, bizantí,esquizofrènia, Ezequiel, ozó, trapezi...
Essa sonora [z]: s / zEl so de la essa sonora es pot escriure amb les grafies s i z.
Escrivim s:— Entre vocals: camisa, nosa, base, coliseu, grisor, marquesa...
— En el prefix trans-: transoceànic, transacció, transalpí...
— En els mots derivats i compostos de -fons- i -dins-: endinsar, enfonsar...
Escrivim z:— A principi de mot: zel, zenit, zinc, zoològic, zulu...
— Entre consonant i vocal: benzina, calze, bronze, catorze...
Els dos punts indiquen una pausa mitjana i s’usen per a:
— Introduir una enumeració.
A la classe de cuina ens han demanat que portem: farina,ous, mantega, ametlles i xocolata.
— Introduir un exemple o un advertiment.
Pots fer moltes coses per tenir cura del medi ambient;per exemple: utilitzar bombetes de baix consum.
— Introduir un text o les paraules d’una altra persona.
La gent estava molt nerviosa i aleshores el pilot va dir: «Lasituació està controlada, tan sols es tracta d’una tempestad’estiu».
— Introduir una explicació, una causa o una conclusió.
I finalment els organitzadors van assolir el seu objectiu:que la festa fos inoblidable.
Cal saber que els dos punts no s’acostumen a utilitzar
dues vegades seguides o més dins d’una mateixa oració:
La dependenta ha dit: «En aquest passadís trobareude tot: pinzells, pintures, dissolvent...».
Per evitar-ho hem d’usar altres signes de puntuació:
La dependenta ha dit: «En aquest passadís trobareu detot (pinzells, pintures, dissolvent...)».
Practica-ho
22. Puntua correctament les oracions següents.
— El meu avi ens deia: «Nois, això és el que s’ha de
fer en la vida: treballar, treballar i treballar».
— Plovisqueja haurem de recollir la roba o se’ns
mullarà.
— Per acabar voldria fer-vos un advertiment no res-
poneu les preguntes abans d’haver-les llegit.
— Em va parlar dels seus directors de cinema prefe-
rits Hithcock, Coppola, Burton, Kieslowski, Truffaut...
— El refrany diu «A l’estiu, tota cuca viu».
23. Puntua aquest text en què s’han suprimit els dos punts.
SIGNES DE PUNTUACIÓ Els dos punts :
El cap dels assessors assajà un somriure cortès, a penes
un moviment en la boca per dissimular la incomoditat
que li produïa l’aspecte ordinari d’aquell policia saba-
tes de pell girada, camisa de ratlles, jaqueta de quadres
i una corbata estampada. Semblava eixit d’un car-
nestoltes de barriada popular. I damunt es fumava
les burilles que altres havien deixat al cendrer.
Ferran Torrent, L’any de l’embotit.Quaderns Crema
�
�
�
— S’escriuen amb s les paraules for-
mades pel sufix -esa quan indica
propietats físiques o morals: ten-dresa, duresa, fermesa, riquesa…
— Hi ha un bon nombre de paraules
d’origen culte amb essa sonora
que s’escriuen sense s final en el
singular: tesi, anàlisi, el·lipsi, prò-tesi, crisi, síntesi…
FIXA-T’HI
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA
152 Unitat 6
24. Classifica els mots següents segons que la grafia marcada
amb negreta sigui sorda o sonora.
25. Omple els buits amb s o amb c.
......eba ......ocial ......al
......uro ......entrar ......entenar
......ola ......afata ......endra
......inc ......eva ......uor
26. Completa aquestes paraules amb s o amb ss.
intere......ant bu......eig cap......a
tro...... a......a......í ga......tar
arri......at bo......a pa......ador
pen......at sarcà......tica me......
27. Completa aquestes paraules amb c o amb ç.
tra...... lla...... sin......eritat
pe......es auda...... audà......ia
for......es a......idesa capata......
for......ut velo......itat velo......
28. Omple els buits amb s o amb z.
don......ella set......e tre......or
de......embre tran......iberià pai......atge
......oològic trape......i ......inc
......odíac ama......ona ba......e
29. Completa les paraules amb -ança o amb -ença.
coneix...... enyor......
confi...... tem......
apar...... sembl......
creix...... esper......
30. Conjuga el present d’indicatiu dels verbs següents.
31. Escriu un nom derivat dels verbs següents que contingui
s o ss.
proveir → ............ transgredir → ............
reprimir → ............ envair → ............
agredir → ............ explotar → ............
dividir → ............ emetre → ............
32. Escriu el plural d’aquestes paraules tenint en compte si el
so de la essa és sord o sonor.
excés malaltís interès
gos congrés pedrís
pendís ós vernís
matalàs cabàs milanès
pis anglès progrés
xinès enfiladís cos
mossos • piscina • drecera • espasa
nosa • adolescent • zona • comprensiu
zebra • pedaç • potser • cera
polze • metgessa • sonat • desembre
cansament • zero • circ • rossa • feliços
enyorança • asil
AC
TIV
ITA
TS
Essa sorda
s ……
ss ……
c ……
ç ……
sc ……
Essa sonora
s ……
z ……
pensar forçar abraçar
Jo …… …… ……
Tu …… …… ……
Ell/ella …… …… ……
Nosaltres …… …… ……
Vosaltres …… …… ……
Ells/elles …… …… ……
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA
153Ortografia
33. Omple els espais buits de les paraules d’aquest text.
— Classifica en aquesta taula les paraules que has comple-
tat.
34. Busca en aquesta sopa de lletres set paraules (una de les
quals és arquimesa) que contenen el so d’essa sorda o el
d’essa sonora. Si llegeixes en ordre les lletres sobreres tro-
baràs una norma ortogràfica relacionada amb les esses. Des-
cobreix-la.
35. Busca en el diccionari el significat d’aquestes paraules i com-
pleta les oracions.
• Agafa la ............ per fer la maionesa.
• No vam poder entrar al recinte perquè hi havia ............
gent.
• Va fer ............ de la seva fortuna a una entitat benèfica.
• Això que expliques és absolutament .............
• Per a tallar l’herba pots fer servir una .............
• La ............ de música va durar tres hores.
sessió/cessió • fals/falç • massa/maça
AC
TIVITA
TS
Però aleshores, quan al......ava un xic l’e......guard, veia
un ......entenar de metres més enllà, fràgil i estreta,
damunt el pont au Change, la seva pròpia ca......a, i veia
al primer pis la finestra del seu gabinet i es veia a si
mateix recol......at a la fine......tra, es veia fitant el riu i
contemplant el corrent, com ara ho feia. I amb això
es volatilit......ava aquell bonic somni, i Baldini, del pont
Neuf estant, feia mitja volta, més abatut que aban......,
abatut com ara, quan s’apartà de la finestra, s’atan......à
a l’escriptori i s’a......egué.
Patrick Süskind, El perfum. Ed. Seix Barral
DICTAT��
36. Prepara aquest dictat i després respon les pregun-
tes.
— Copia paraules del text que continguin les grafies amb
què es representen la essa sorda i la essa sonora (s,ss, c, ç, sc i z).
— Quines grafies de la essa sorda i la essa sonora no apa-
reixen representades en el text del dictat? Per a cadas-
cuna, proposa tres paraules que la continguin.
— Escriu una paraula del text que representi una essa
sorda intervocàlica.
— Escriu una paraula del text que representi una essa
sorda no intervocàlica.
— Escriu una paraula del text que representi una essa
sonora intervocàlica.
— Escriu una paraula del text que representi una essa
sonora no intervocàlica.
Passaren mesos, passaren anys, i el magatzem seguia
obrint i tancant les seves portes amb el sol, i encara
sense eclipsis ni nuvolades. De bon matí es planti-
ficava ja l’Oleguer al brancal de la porta, i, recolzat
a les saques de mostra, esperava compradors, ves-
tit de blauet a l’estiu, de pana a l’hivern, sempre amb
la mateixa roba de quan era traginer, sempre amb
el mateix mocador de seda virolat, entortolligat al
front, o amb la barretina musca, ja més descolorida
i suada que la de cap pobre.
Narcís Oller, L’Escanyapobres. Ed. 62
Essa sorda Essa sonora
…… ……
L A G R A F A I A D E
L A D C A R R O S S A
O B D L E E Q S S O A
S E E M P R U E R R E
A S S A S S I N A T P
R E P S E N M T A E L
S O E M P R E S A D E
E S S S B A S S A A S
O R A O A E A N T R E
D U E S V O C A L S *
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA
154 Unitat 6
En aquesta unitat ampliem el camp semàntic de les plantes. Es tracta d’un
vocabulari molt extens que inclou des de les parts d’una flor fins als noms dels
arbres i els conjunts o boscos que formen.
En les activitats següents treballem els noms usats per a designar la gran
diversitat de plantes.
Les plantes
37. Indica quin nom reben els boscos formats per cadascun
d’aquests arbres.
38. Escriu el nom corresponent a cada definició.
• Òrgan fructífer dels pins, dels avets i altres coníferes, que
conté les granes protegides per esquames disposades
helicoïdalment: P — — — A
• Fulla de la vinya: P — — — — L
• Part que resta a terra amb les arrels quan es talla
l’arbre: S — — A
• Soca de la vinya: C — P
• Conjunt de rames o branques d’un arbre:
B — — — — — M
• Branca de vinya: S — — — — — T
39. Observa les flors següents i escriu-ne el nom.
40. Troba en aquesta sopa de lletres el nom de vuit plantes
medicinals.
41. Completa aquestes frases fetes amb les paraules adients
del requadre.
• Fer un pet com una ............................
• Dormir com una ............................
• Tremolar com la ........................... a l’arbre.
• Estar tocat del ............................
• Segar l’........................... sota els peus.
• Cantar la ............................
• Estar a partir-se un ............................
• Fer la ............................
herba • bolet • canya • pinyó
soca • gla • pinya • fulla
AC
TIV
ITA
TS
Arbre Bosc
avet ……
faig ……
alzina ……
pollancre ……
pi ……
roure ……
vern ……
H T F Q A X B U M V
W I N A M O R S E L
E L D X O R E F N L
X L S G V T G X T O
C A M A M I L L A N
B X R P Y G X V R O
T S X V S A H X S F
E G P O N I O L X B
V A L E R I A N A V
D E K G X H W J F U
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: LÈXIC I SEMÀNTICA
42. Corregeix els barbarismes d’aquestes frases.
• Quan tinc mal de panxa em prenc una mançanilla.
• Si plantes una semilla de carbassa, aviat naixerà.
• No m’agrada el pepino.
• La sàvia és el líquid que circula a través dels teixits
vasculars de les plantes.
• Les seves flors preferides són les margarites.
• En el quadre hi havia pintat un camp d’amapoles.
43. Assenyala en el dibuix les diverses parts de la flor que
apareixen en el requadre.
44. Classifica aquests mots segons que siguin flors o fruits.
45. Ordena les síl·labes i et sortiran noms d’oficis relacionats
amb els arbres i les plantes.
• DU - VER - RE - LAI: .......................................................................
• TAL - FO - RES:................................................................................
• RIS - TA - FLO: .................................................................................
• LE - TAI - BO - RE: ...........................................................................
• DI - JAR - NER: ................................................................................
• LEG - E - NO: ...................................................................................
46. Resol aquests mots encreuats i trobaràs diversos noms de
vegetals.
1. Planta amb el fruit de la qual es fa el vi.
2. Planta herbàcia conreada pel gra, base de la fabricació
del pa.
3. Hortalissa comestible de tija gruixuda (el tronxo), de fulles
grosses, de vegades apinyades (el cabdell o la capça) i de
flors grogues o blanques; en plural.
4. Arbust amb fulles verdes tot l’any i de flors petites,
blanques o roses; és utilitzat per a fer tanques als jar-
dins de les cases.
5. Fruit de l’alzina, del roure, etc., de forma ovalada i amb
una cúpula a la base.
47. Completa aquests refranys amb els noms de les plantes que
has esbrinat en l’activitat anterior.
• Qui sembra alguna .........................., un roure collirà.
• Tant se valen naps com ...........................
• No es pot dir ............................. que no sigui al sac i ben
lligat.
• Qui té .............................. i no té trull, del seu vi no en faci
orgull.
• Terra de .........................., terra de poc suc.
48. Llegeix aquest text de Josep Pla i escriu les fruites que fan
les plantes que s’hi esmenten.
gessamí • mango • nard • gerani • nectarina
caqui • rosella • pruna • magnòlia • dàtil
estam • pol·len • pètal
peduncle • sèpal • pistil
155Lèxic i semàntica
AC
TIVITA
TS
�
«La façana pot arribar a ésser tan redossada i assole-
llada que de vegades comporta, tocant les seves pedres,
un taronger o un llimoner. A la dreta, hi sol haver
una figuera vella, [...]. Pels voltants de la casa, hi sol
haver ametllers, magraners, algun nesprer, codonyers.
[...] Des de la portalada, dins del seu gran arc, és pos-
sible de veure l’olivar, la vinya [...].»
Josep Pla, Els pagesos. Ed. Selecta
Flors Fruits
…… ……
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: LÈXIC I SEMÀNTICA
A
5
4
B2
V1
C3
156 Unitat 6
Recursos sintàctics— Anàfora: repetició d’un o més mots al principi de dos o més versos.
Cada any torna a passar;
cada any torna a mirar,
cada any, la missa augusta.
Joan Maragall
— El·lipsi: supressió de paraules que se sobreentenen en una frase.
Els records de l’ahir i els [ø] del demà.
— Hipèrbaton: alteració de l’ordre lògic de les paraules de l’oració.
Son goig un dia estavella.
Josep Carner
(En lloc de: Un dia estavella son goig.)
— Asíndeton: supressió intencionada de les conjuncions que uneixen paraules
i oracions per tal de transmetre un ritme més ràpid.
La prima, els incentius, els uniformes.
Miquel Martí i Pol
— Polisíndeton: repetició de conjuncions de coordinació (i, ni...) per tal de
destacar cada element, fixar l’atenció del lector sobre cadascun i donar
dinamisme i força al text.
i l’estança era fresca i acollidora i plàcida.
Miquel Martí i Pol
Recursos semàntics— Interrogació retòrica: formulació d’una pregunta emfàtica sense esperar res-
posta, ja que se suposa que és ben evident.
Al capdavall,
hi ha algú que escolti?
Miquel Martí i Pol
— Personificació: atribució de qualitats humanes a éssers irracionals o inani-
mats. En el poema següent ho veiem amb el riu Freser.
—Si vinguesses amb mi, com jugaríem
—digué lo riu Freser a son germà—
Jacint Verdaguer
— Antítesi: està basat en l’ús de paraules de significat contrari i serveix per a
posar en relleu el missatge.
M’exalta el nou i m’enamora el vell.
J. V. Foix
— Hipèrbole: exageració desmesurada que s’allunya de la realitat.
Montagut, de Tarragona,
tan antiga com el món.
Jacint Verdaguer
La poesia: recursos retòrics (II)
j La poesia de Josep Carner (1884-1970) ésplena de recursos retòrics.
DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA: LITERATURA
49. Detecta els recursos retòrics en aquests poemes.
50. Crea un poema que contingui uns quants dels recursos retò-
rics que has estudiat en aquesta unitat. Llegeix-lo a classe.
157Literatura
AC
TIVITA
TS— Comparació: figura que estableix una relació entre dues paraules o con-
ceptes que mantenen entre ells una semblança de significat. En una com-
paració sempre hi ha un terme real (R) —o objecte comparat— que relacionem
amb un terme imaginari (I) —l’objecte amb el qual es compara— per mitjà
d’un enllaç (E).
Les seves dents són com el vori.
R E I
El vori és blanc i brillant, i les dents també; per aquesta raó es poden com-
parar, perquè tenen en comú el color.
— Metàfora: identificació que s’estableix entre un terme real (R) i un terme ima-
ginari (I), els quals tenen una relació de semblança. Aquesta identificació entre
terme real i terme imaginari es fa sense enllaç.
El vori de la seva boca.
I
Així expressem una equivalència entre el color blanc del vori i el de les
dents de la seva boca. El terme real (R) ha desaparegut però de vegades també
pot ser-hi present.
— Metonímia: designa una realitat amb el nom d’una altra, i es basa en una rela-
ció de proximitat entre aquestes dues realitats. Per exemple:
• El continent pel contingut: S’ha pres un got de llet. Vol dir que s’ha begut
el contingut d’un got, no pas el got.
• L’autor per l’obra: S’han venut el Miquel Àngel. Volem expressar que s’han
venut una obra de l’artista renaixentista Miquel Àngel.
• La marca pel producte: Ha rentat el Volkswagen. Volem expressar que ha ren-
tat un cotxe de la marca Volkswagen.
Si encara és ben viu el record d’altres gestes,
si encara les serres que ens han d’enfortir.
Joan Maragall
«Volia comprar un Miró però era massa car.»
Joan Maragall
«La Joana
m’ha estat reina
i esclava.»
Joan Maragall
La cuca de llum
Esmeragda viva,
d’aquest jardí vell,
jo et tingués captiva
dins l’or d’un anell!
Joan M. Guasch
Joiós caçador, passa,
busca altra millor caça,
i deixa’m quiet a mi:
jo sóc l’amic de casa,
jo sóc el teuladí.
Teodor Llorente
Quin plan teniu, Senyor,
que feu que hom cregui en Vós
en el dolor només?
Joan Salvat-Papasseit
«¿On és lo campanar de Santa Caterina
que com lo dit d’un àngel t’assenyalava el cel?»
Jacint Verdaguer
«Vermellegen per eixos restobles les roselles?»
Jacint Verdaguer
«i alimentar-se i viure de cel i de llum pura.»
Miquel Costa i Llobera
«Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra.»
Salvador Espriu
«El món antic i el nou.»
Salvador Espriu Quan et moris
—si et mors—
seràs lloat, [...]
Miquel Martí i Pol
DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA: LITERATURA
�
158 Unitat 6
REFORÇ
1. Acaba de conjugar les formes verbals següents.
— Present d’indicatiu de...
— Participi de...
Gramàtica Ortografia
2. Classifica aquests mots segons si contenen el so de la
essa sorda o el de la essa sonora.
3. Aquestes paraules contenen el so d’essa sonora. Com-
pleta-les amb s o z, segons el que correspongui.
dipò......it pè......ol Quir......e
......oològic set......e .....igzaguejar
trape......ista ro......ada guit......a
pre......os re......ar immediate......a
4. Aquestes paraules contenen el so d’essa sorda. Completa-les
amb ç o ss, segons el que correspongui.
po......ible tra......ut tra......a
capa......os ca......ó ama......ar
caba......os escrida......ar bra......a
endre......a abra......ada naixen......a
5. Aquestes paraules contenen el so d’essa sorda. Completa-les
amb s o c, segons el que correspongui.
dre......era ......ervell ......irculació
pan......a in......ipient ......ogra
......ingle ......elobert pompó......
......ec ......uau ......ínica
reguitzell • Venècia • passa • anestèsia
pensament • races • nosa • coliseu
feroç • xassís • insígnia • classe • llosa
zero • adreça • amazona • simpàtic
Els verbs irregulars no segueixen els models dels verbs regu-
lars. Les irregularitats es produeixen en el lexema i en els mor-
femes verbals.
Recorda que la essa sonora s’escriu s quan es troba entre vocals
i s’escriu z a principi de mot i darrere de consonant.
La essa sorda s’escriu s al començament i al final de paraula,
i davant i darrere de consonant; s’escriu ss entre vocals; s’es-
criu ç davant de les vocals a, o, u i al final de mots aguts, i
s’escriu c davant de les vocals e, i.
Pescar Pagar Penjar Anar
…… pago …… ……
…… …… penges ……
pesca …… …… va
…… paguem …… anem
…… …… pengeu ……
pesquen …… …… ……
Treure Prendre Conèixer Moure
…… prenc …… ……
treus …… …… mous
…… …… coneix ……
traiem …… …… ……
…… preneu …… moveu
…… …… coneixen ……
Omplir Collir Tenir Venir
omplo …… …… ……
…… …… tens ……
…… cull …… ve
…… collim …… ……
ompliu …… …… veniu
…… …… tenen ……
Creure …… …… …… ……
Produir …… …… …… ……
Essa sorda Essa sonora
Venècia reguitzell
…… ……
AMPLIACIÓ
6. Construeix oracions que tinguin un verb amb la forma
que es demana.
— La primera persona del singular del present d’indicatiu
del verb valer.
— Una forma amb dièresi del present de subjuntiu de
canviar.
— Una forma sense dièresi del present de subjuntiu del
verb estudiar.
— Un temps compost amb el participi del verb omplir.
— Una forma de l’imperfet de subjuntiu de treure.
— Una forma amb el gerundi del verb viure.
— Una forma amb ve baixa del verb escriure.
— Una forma del present de subjuntiu del verb anar.
— Un temps compost amb el participi del verb aprendre.
— Una forma de l’imperfet de subjuntiu del verb resoldre.
Gramàtica
7. Troba les errades ortogràfiques que s’amaguen en aques-
tes oracions i escriu-ne la forma correcta.
• Els metges anestesistes han d’anar molt amb compte
amb la dosis d’anestèsia que administren.
• Cal posar una dièresis en aquesta paraula.
• La hipòtesis de la Maria s’allunyava massa de la realitat.
• La meva cosina té molts problemes de relació amb la
gent; tothom diu que és una antissocial.
• El dentista m’ha col·locat una pròtesis a les dents infe-
riors.
• Estàvem en plena crisis i calia fer una anàlisis de la situació.
• De vegades em recullo els cabells amb una pinza i
d’altres amb un llas.
• Jo crec que el criteri que segueixes és falç.
• Quan circulàvem pel desert vam trobar un oasis per des-
cansar una estona.
Ortografia
8. Omple els mots encreuats següents, relacionats amb el tema
de les plantes.
Horitzontals: 1. Element reproductor dels vegetals, en
general unicel·lular, que dóna lloc directament a un nou
individu. 2. Nom donat als arbres del grup de les conífe-
res, de grans dimensions, originaris de l’Amèrica del Nord,
cultivats sovint en els parcs. 3. Al revés, planta enfiladissa
llenyosa, abundant a les terres tropicals, però també fre-
qüent entre la vegetació mediterrània.
Verticals: 4. Liana llenyosa o arbust intricat de la família de
les rosàcies, dominant a les bardisses, de tiges amb agu-
llons, el fruit de les quals és la móra. 5. Rama esqueixada
d’una planta i que s’enterra per la part inferior en terra
humida perquè hi arreli. 6. Al revés, fruit simple de meso-
carpi i endocarpi carnosos, com ara els grans de raïm o
els tomàquets.
Lèxic i semàntica
159Reforç i ampliació
Literatura
�
E A
L
R
X
E
S A
A
B
5
6
4 1
2
3
9. Llegeix aquesta estrofa del poema «Pleniluni de juliol» de
Guerau de Liost i respon les preguntes.
⎯ Fes-ne el recompte sil·làbic i digues si es tracta de...
❑ Versos octosil·làbics. ❑ Versos heptasil·làbics.
⎯ Comenta’n la rima.
⎯ Identifica en aquests versos dues personificacions.
Comenta-les.
⎯ En aquests versos també hi ha un recurs sintàctic ano-
menat encavallament: busca’n la definició i identifica’l
en l’estrofa de Guerau de Liost.
Vetlla l’angúnia, darrera
el balcó de bat a bat,
i la lluna és presonera
d’un poc de vel encantat.
1. Explica amb les teves paraules què és una crònica.
2. Anota:
• Lloc i data del concert:
• Cantants:
• Aspectes positius i negatius:
3. Fixa’t en el títol. Per què creus que l’autor l’ha escollit? Quin
sentit té? Proposa’n un altre.
4. Explica el significat de: futur prometedor, mediàtica, estar enel moment àlgid, ser un referent.
5. Respon amb V (veritable) o F (fals):
V F
• Les melodies de la Beth eren repetitives. ❑ ❑
• Gossos van repetir el repertori del primer disc. ❑ ❑
• Gossos van convèncer més que la Beth. ❑ ❑
6. Fes una taula amb dues columnes. En una casella hi poses
la informació objectiva de la crònica i en l’altra, les valora-
cions i opinions subjectives.
7. Redacta una crònica de l’últim esdeveniment cultural o espor-
tiu al qual hagis assistit exposant el teu punt de vista.
AC
TIV
ITA
TS
160 Unitat 6
TREBALLA LES COMPETÈNCIES BÀSIQUESCrònica
CULTURA
Pop-rock
Els Gossos mouen la cua
Dimecres, 26 de gener del 2011
La banda va estendre aquesta energia al Palau de la Música
el passat 14 de gener juntament amb la cantant mediàtica
Beth.
La Beth no va agradar als assistents. Li va faltar naturali-
tat, empenta i repertori. Les melodies de totes les seves
cançons sonaven igual i no tenien la qualitat òptima per
lluir en aquest espai únic.
En canvi, els quatre Gossos van demostrar estar en el seu
moment àlgid. Van mostrar un repertori ple de novetats i
de ritmes frescos. El concert va començar amb el tema Al’ombra d’un cel brillant, que van cantar amb la Bikimel. Sens
dubte, aquest grup s’està convertint en un referent del pano-
rama musical català. Aquests Gossos mouen com mai la cua.
Gossos és una banda musical formada per quatre nois de
Manresa, que varen començar de forma casual i l’únic objec-
tiu que tenien era passar-s’ho bé i riure una estona.
Però els primers concerts al carrer van ser suficients perquè
el públic s’adonés que aquells quatre nois tenien un futur
prometedor.
Al 2008 van celebrar el seu 15è aniversari amb concerts
especials i una gira molt completa arreu de Catalunya. El
dia 1 de desembre varen presentar el seu darrer disc Dia1 a la sala Razzmatazz.
AVALUACIÓ
161Avaluació
Llegeix aquesta crònica i respon les preguntes.
— Identifica i copia els fragments de la crònica en què
el periodista fa valoracions sobre el partit de tennis.
— Hi ha alguna citació textual? Digues quina.
— Fa servir Xavier Blasco algun recurs literari com, per
exemple, la metàfora? Busca’n algun exemple.
— Tenint en compte el que has observat, defineix la
crònica com a gènere periodístic.
Completa amb s o ss, segons el que calgui:
bu......eig na......al ca......ament bro......a
co......a enverni......at cap......a pai......atge
inva......ió tro......os admi......ió ince......ant
Escriu les formes verbals que es demanen tenint en
compte que poden contenir irregularitats.
— Tercera persona del singular del present de subjun-
tiu d’aparèixer.
— Gerundi de beure, moure, caure i escriure.
—Tercera personal del plural del futur del verb treure.
— Participi de prendre, ofendre, fondre, resoldre, com-plir, sofrir, vendre i viure.
— Primera persona del singular del present d’indi-
catiu de resoldre.
Resol aquests mots encreuats per trobar noms de plan-
tes o bé relacionats amb el món de les plantes.
1. Bosc de roures.
2. Fulla de la flor; pot ser de diferents colors segons
el tipus de flor.
3. Fruita comestible de la vinya.
4. Collidor de bolets.
5. Planta enfiladissa llenyosa, abundant a les terres tro-
picals, però també freqüent entre la vegetació medi-
terrània.
6. Fruit de l’alzina, del roure, etc., de forma ovalada i
amb una cúpula a la base.
Busca a www.uoc.edu/lletra/especials/folch un poema
que t’agradi i identifica-hi els recursos sintàctics i
semàntics.
— Cerca també informació sobre l’autor del poema i
fes-ne un resum.
— Llegeix a classe el poema i la informació sobre
l’autor, i comenta els recursos identificats.
2
5
4
31
Rècord a Roland Garros
Nadal bat a París la marca de Guillermo Vilas
en el debut al torneig rei de la terra batuda
Xavier Blasco Villamon
PARÍS / ENVIAT ESPECIAL
Ja ha fet el cim. Rafael Nadal ja té el rècord de victò-
ries de la història en una pista de terra. Ahir, en el
primer partit a la central de Roland Garros, el jove
tennista de Manacor va sumar la 54a victòria con-
secutiva en vèncer el suec Robin Soderling per 6-2,
7-5 i 6-1. En 2 hores i 8 minuts va superar la ratxa de
53 triomfs seguits que posseïa l’argentí Guillermo
Vilas des de feia 29 anys i aquest mateix extennista
s’encarregà de felicitar-lo i lliurar-li un trofeu que
ensenyava les diverses capes que s’utilitzen a París
per a construir una pista de terra batuda.
Nadal va gaudir de valent amb aquesta victòria. Per
haver assolit un rècord increïble. Una fita de la qual
afirma: «Cada vegada que hi penso, m’espanta». Un
rècord que, un cop batut, espera augmentar i
«posar-lo més difícil» en les pròximes setmanes.
Una ratxa galàctica, única en la història del tennis
mundial i que Vilas va elogiar. «Si algú havia de
batre-la, m’alegra molt que sigui Nadal. Ha demos-
trat que és el més fort en la terra i un mirall gene-
racional», va dir l’excampió de Roland Garros, que
va declarar que desconeixia que tenia aquest rècord.
«Ho he sabut gràcies a Rafa. Llavors jo no vaig batre
un rècord, jo el vaig fer». [...]
B
R
P
R
L
A
4
6
5
1
2
3
@
