Estudi sobre agressions

al personal en el sistema

públic d’ensenyament de

Catalunya Secretaria de Política Educativa USTEC·STEs

Resum de les respostes i anàlisi de l’enquesta elaborada entre els docents dels centres de titularitat

pública de nivel no nuniversitari de Catalunya. abril de 2016

2016

Nota Tècnica:

Formulari Google enviat a tots els centres de primària i secundària de Catalunya, entre el 7 i el 15 d’octubre de 2015

Total: 809 respostes

Introducció

En el Secretariat Nacional d’USTEC·STEs del passat mes de maig, es va encarregar a una comissió técnica la redacció

d’un estudi per analitzar la situació respecte a la violencia contra els docents i la resta de personal dels centres

públics.

La comissió, conformada per la Secretaria de Política Educativa va encarregar i discutir un formulari google per

extreure el màxim d’informació per tal de disposar d’una radiografia aproximada de la situación actual.

En diverses reunions de treball, amb la col·laboració d’altres grups i secretaries del sindicat, es va anar perfilant

aquest estudi, que finalment va ser enviat l’octubre de 2015 als diversos centres, tot demanant als equips directius

que ho reenviessin al seu professorat i al conjunt del personal que hi treballa.

Presentem aquí els resultats de l’enquesta, que ens aporten conclusions diverses, algunes d’esperades, altres

inesperades. Compartim aquest treball col·lectiu de la comissió amb la intenció de presentar una aproximació el més

fiable posible a la realitat que es viu als centres educatius a fi de valorar conjuntament propostes d’actuació envers

la violencia a l’espai escolar, de disposar d’un coneixement aproximat de la situació amb la voluntat de prevenir la

violencia a les aules i elaborar les millors estratègies per millorar la convivencia als centres educatius.

Enquesta sobre agressions als docents i altre

personal al sistema educatiu de Catalunya

Octubre 2015

Primera part: Criteris de filtratge

Resultat de les enquestes

La situació que es desprèn d’aquesta situació és alarmant. 7 de cada 10 mestres afirmen haver estat objecte d’una

agressió al llarg de la seva vida professional.

Si analitzem amb major detall, fets els filtratges a aquesta qüestió veiem:

No es perceben diferències significatives per raó de gènere, únicament dos punts, en què els docents homes afirmen

haver patit més agressions que les docents dones.

S’aprecien diferències significatives en funció dels serveis territorials, especialmente entre Barcelona i l’àrea

d’influència i les zones més rurals de Lleida, amb 24 punts de diferencia. D’aquí es pot despendre que a la Catalunya

de comarques es produeixen menys agressions que a la Catalunya metropolitana.

No s’aprecien diferències signficatives en funció de la situación laboral i administrativa. El fet que els funcionaris de

carrera tinguin un índex d’agressions superiors podría ser degut a què tenen una majoria d’edat superior al

professorat funcionari interí i la seva carrera profesional sigui més perllongada.

De tot aquest conjunt de dades, el tram educatiu en què es concentren les agressions és l’ESO (74%) i l’Educació

Primària (68%). Els que menys, la Formació d’adults (44%), els ensenyaments d’Arts i Disseny i EOI (50%) i el

Batxillerat i la Formació d’Adults (63%)

El col·lectiu que afirma haver estat menys objecte d’agressions és, significativament, el dels doctorats (41%), mentre

el que menys, el dels llicenciats i graduats (73%). Aquests darrers concentren l’ensenyament a l’ESO, que com hem

vist anteriorment

A partir d’aquestes dades es pot inferir que el col·lectiu més jove és el que registra menys agressions. A mesura que

avança la carrera professional, aquestes es van incrementant. És de deduir que són, en la seva majoria, poc

freqüents. A la franja de més edat, a partir de 61 anys disminueix. Això pot deure’s a què el col·lectiu que es troba en

millor situació professional ajorna la decisió de la jubilació.

La lògica de la gràfica anterior es repeteix aquí.

Sense massa diferències significatives, el col·lectiu de docents que formen part d’un equip directiu afirma ésser

menys agredit (en 6 punts) que qui no en forma part. És probable que l’autoritat legal que atorga la condició de

director i la imatge d’autoritat que tracta de projectar l’administració sobre les direccions tingui influència.

La regla general és que a menys población, menys agressions, especialment en entorns rurals. En canvi, les grans

poblacions concentren un percentatge significativament per sobre de la mitjana. La diferència aquí és més que

significativa (22 punts), i reforça la idoneïtat de les escoles rurals com a espais d’aprenentatge. Per contra, del gràfic

se’n pot despendre de la importància de fer intervencions socials en els entorns dels grans centres educatius de les

grans ciutats.

Com succeeix en el gràfic anterior, els centres petits afavoreixen la convivència. Els grans, per contra, la dificulten.

S’aprecia una diferència significativa entre centres catalogats d’especial dificultat (en 8 punts), encara que, a

diferència d’altres països, les diferències no són molt marcades.

És probable que la tasca desenvolupada pels professionals als centres d’especial dificultat hagin permès eixugar les

diferències respecte a la resta. Per contra, també es podria inferir que hi ha molts centres ordinaris, i que en canvi,

no siguin massa diferents en composició i problemàtica als que ja són catalogats.

Tipologia i naturalesa de les agressions

Els alumnes, majoritàriament són els autors de les agressions (80%), especialmente a la ESO (58%), tot i que també

és de destacar que el 41% provenen de familiars (especialmente a primària i infantil que sumades, representen

76%). Cal destacar la dada del 13 % de docents que agredeixen altres docents (la major part agressions verbals o

tracte denigrant) fet que sembla tenir molt a veure amb relacions de poder en uns claustres creixentment

jerarquitzats.

També observem que la majoria de les agressions són verbals (83,5%). Els protagonistes d’aquestes solen

concentrar-se a l’ESO (49%), mentre que la Primària és d’un 29%. Per contra, les agressions físiques es concentren a

la Primària (47%). Contràriament al que molta gent suposava, l’ESO representa una de cada tres (35%) encara que

aquestes siguin més greus.

Pel que fa a la intensitat, la majoria de les denunciades es consideren d’intensitat mitjana (33%). La suma entre les

que són considerades greus o molt greus passen del 48%. Les lleus o molt lleus representen el 18%

El suport als agredits

Les víctimes d’agressions tenen els companys de claustre com als principals actors que els ofereixen més suport

(molt suport o total 66%), seguit de les direccions (54%). En canvi, hi ha una sensació d’abandó per part de

l’administració (reben un suport nul o gairebé nul el 66%), i a continuació, les famílies (només perceben un suport

del voltant del 20%).

Freqüència de les agressions

Des del punt de vista dels docents, les agressions solen tenir una freqüència ocasional, especialment pel que fa a

insults, amenacesi manques de consideració. En canvi, per a un 59%, les agressions físiques no passen mai. Només

un 4,5 % les veuen com a un fet que s’esdevé sovint o molt sovint.

Protocols de prevenció

Un dels fets que més sobten d’aquest estudi és que només 3 de cada 10 docents coneixen si existeix un protocol

d’actuació davant d’agressions. Si aprofundim en la dada i diferenciem segons si formen part d’un equip directiu,

sobta saber que només un 45% d’aquest personal coneix la seva existència. Per a la resta dels docents, un 73%

ignora què cal fer en cas d’agressions.

I entre aquells que el coneixen, el 30% el considera gens o poc efectiu, i només el 39% el considera efectiu o molt

efectiu.

Agressions i estat anímic

Pel que es pot despendre d’aquest estudi, el professorat català considera que les agressions en l’exercici de la seva

professió incideixen molt en el nivell anímic d’estrès. La dada és inapel·lable. Un 94% ho considera així. Per al 60%,

aquestes situacions es tradueixen en baixes laborals, la qual cosa indica que aquí el Departament d’Ensenyament té

una elevada responsabilitat per evitar aquestes situacions.

Tot i així, el professorat català revela una fortalesa mental encomiable. Només un 32% s’ha plantejat abandonar la

professió a causa de les agressions rebudes, i només un 11% es troba desanimat o molt desanimat. És més, malgrat

que les conclusions d’aquest estudi mostren una situaciació de pressió contra el professorat, el 62% afirma sentir-se

animat o molt animat per fer front al dia a dia.

Percepció de l’evolució de les agressions

Un dels factors que cal destacar en aquest estudi és que trobem una gran contradicció entre la percepció en la

realitat immediata i en la projectada socialment. Per als enquestats, al seu centre, les agressions han anat reduint-se

en els darrers anys, almenys per a un 55% (en canvi, s’han incrementat per al 19%), fet que contradiuria cert

alarmisme social conduït pels mitjans de comunicació.

En canvi, quan preguntem als mateixos sobre com ha evolucionat la violència als centres educatius en els darrers

anys, les conclusions són inverses. El 43% creu que han anat a més, mentre que per al 30% han anat a menys.

Això mostra un contrast entre la realitat pròxima, i la realitat publicada. Probablement alguns incidents han estat

publicitats des dels mitjans i això genera certa sensació d’inseguretat.

D’altra banda, les dades també indicarien que el professorat està mostrant una gran capacitat professional per fer

front a les dificultats i per reconduir les situacions difícils amb què es poden trobar als centres. Tot plegat, sense

massa suport per part de l’administració, ni massa responsabilitat per part d’alguns mitjans.

Factors que poden explicar la violència

Entre els factors que més influeixen a l’hora d’explicar la violència a les aules, hi ha pràctica unanimitat a assenyalar

la insuficiència de recursos com el principal. Més del 90% del professorat consideren que les ràtios inapropiades,

l’absència de professionals de la salut i altres aspectes expliquen certa incapacitat institucional per fer front als

problemes. A curta distància (80%) creuen que la imatge pública del docent, qüestionada constantment per la pròpia

administració i la politització de l’educació, és un factor molt o força influent. En tercer lloc, s’assenyala les dificultats

de les famílies per educar els seus fills, i un 71% consideren que el consum de drogues i alcohol té a veure amb les

situacions de violència.

En canvi, i a més distància, el 64% veu els problemes de violència relacionats amb problemes estrictes de salut

mental, el paper de les direccions (també 64%) o la progressiva individualització del professorat (57%). Això

contrasta amb l’esforç de l’administració, que centra les seves polítiques a reforçar les direccions mentre es

redueixen recursos o es retalla capacitat de decisió als claustres.