VIA AÈRIA, VENTILACIÓ I VIA AÈRIA, VENTILACIÓ I OXIGENACIÓOXIGENACIÓOXIGENACIÓOXIGENACIÓ

Recomanacions ERC 2010

VIA AÈRIA

Obertura via aèria

Aspiració

Tub de GuedelOxigen

Mascareta de butxaca (Pocket mask)

Bàsica

Bàsica instrumentalitzada

Front-mentó

Tracció mandibular

Mascareta de butxaca (Pocket mask)

Mascareta-Baló de ressuscitació

Mascareta laríngia

Combitube

Intubació traqueal

Dispositius alternatius

Via aèria quirúrgica

instrumentalitzada

Avançada

La principal causa d’obstrucció en la víctima inconscient és la caiguda del paladar tou i l’epiglotis contra la paret posterior de la faringe.

VIA AÈRIA

Obertura de la via aèria:

- Maniobra front-mentó

- Desplaçament anterior de la

mandíbula

Front-mentó

VIA AÈRIA

Desplaçament anterior de la mandíbula

CÀNULA OROFARÍNGIA

Tub Guedel

VIA AÈRIA INSTRUMENTALITZADA

Desplaçament anterior de base de llengua i paladar tou.

CÀNULA OROFARÍNGIA

Tub Guedel

� Escollir mida adequada (nº 3-4 per adults)

� Poden produir obstrucció de la via aèria

� Pacients inconscients, sense reflexes faringo-laringis

VIA AÈRIA INSTRUMENTALITZADA

� Pacients inconscients, sense reflexes faringo-laringis

(poden induir el vòmit i laringospasme)

VENTILACIÓ BOCA - MASCARETA

Material transparent

Segellat facial adequat

VIA AÈRIA INSTRUMENTALITZADA

Segellat facial adequat

Vàlvula unidireccional

Adaptador per a oxigen

BOSSA RESSUSCITADORA AMB RESERVORI

� Bossa autoinflable amb vàlvula

unidireccional.

� Pot adaptar-se a mascaretes

facials, tubs endotraqueals i altres

VIA AÈRIA INSTRUMENTALITZADA

facials, tubs endotraqueals i altres

sistemes invasius i no invasius de

control de la via aèria

� Tècnica que requereix experiència

BOSSA RESSUSCITADORA AMB RESERVORI

� Permet administrar altes concentracions d’oxigen (85%) si disposem de reservori i alt fluxe d’O2 (10-15 lpm)

� Ventilació: 500-600 ml en 1 seg.RCP

VIA AÈRIA INSTRUMENTALITZADA

� Risc de distensió gàstrica i aspiració pulmonar

� Relació compressió: ventilació 30:2

� Millor rendiment amb dos reanimadors

BOSSA RESSUSCITADORA AMB RESERVORI

VIA AÈRIA INSTRUMENTALITZADA

1 reanimador

2 reanimadors

►Oxigenació: Administrar O2 el més aviat possible

Ventilació: boca-boca

boca-nas

boca-estoma

boca-mascareta

mascareta facial i bossa autoinflable

VENTILACIÓ

►Oxigenació: Administrar O2 el més aviat possible

►Evitar hiperventilació: innecessària i nociva

►VT : Evidenciar l’elevació del tòrax (500-600 ml)

►T inspiratori: 1seg

►Evitar distensió gàstrica (via aèria permeable i evitar alts fluxes)

Coordinar Compressió i Ventilació 30 : 2Coordinar Compressió i Ventilació 30 : 2

VIA VIA AÈRIA AVANÇADAAVANÇADA

INTUBACIÓ OROTRAQUEAL (I)

Es considera la tècnica ideal per a mantenir la via aèria i aconseguir una ventilació i oxigenació correctes.

� Oxigenació: permet administrar O2 100%

� Ventilació: altes pressions sense fuites.� Ventilació: altes pressions sense fuites.

� Permet ventilar sense interrompre compressions.

� Evita la distensió gàstrica

� Protecció enfront l’aspiració pulmonar

� Aspiració arbre traqueobronquial

Personal mèdic entrenat. Alta morbilitat en mans no expertes.

INTUBACIÓ OROTRAQUEAL (II)

MATERIAL

� Laringoscop amb pales de diferent mida, bombetes i piles

� Tubs orotraqueals diferent mida

� Guies

� Pinces de Magill

VIA AÈRIA AVANÇADA

� Pinces de Magill

� Lubricant

� Xeringa 10ml

� Benes o esparadrap

� Fonendoscopi

� Aspirador i sondes

� Sistema de ventilació

INTUBACIÓ OROTRAQUEAL (III)

TÈCNICA

Pre-oxigenar (no en ACR)

Posició d’olfateig: lleugera flexió delcoll i extensió atlanto-occipital.

VIA VIA AÈRIA AVANÇADAAVANÇADA

coll i extensió atlanto-occipital.

Agafar el laringoscopi amb la màesquerra i introduir-lo per lacomisura bucal dreta desplaçant lallengua cap al centre.

INTUBACIÓ OROTRAQUEAL (IV)

TÈCNICA

� Col·locar la punta del laringoscopi entre la base de la

llengua i l’epiglotis (val·lècula)

� Traccionar en el sentit del mànec del laringoscopi

VIA AÈRIA AVANÇADA

� Traccionar en el sentit del mànec del laringoscopi

INTUBACIÓ OROTRAQUEAL (V)

TÈCNICA

Si és necessari, es pot comprimir externament el cartílag tiroideper visualitzar les cordes.

VIA AÈRIA AVANÇADA

INTUBACIÓ OROTRAQUEAL (VI)

TÈCNICA� Introduir el tub orotraqueal amb la mà dreta, per la comissura

bucal dreta, fins deixar el baló uns 2 cm per sota les cordes vocals.

� Inflar el baló amb aire per evitar fuites.

VIA AÈRIA AVANÇADA

� Inflar el baló amb aire per evitar fuites.

RCP

INTUBACIÓ OROTRAQUEAL (VII)

TÈCNICA

� Fixar el tub orotraqueal

� Comprovar la correcta posició del tub

VIA AÈRIA AVANÇADA

INTUBACIÓ OROTRAQUEAL (VIII)

� Només personal expert

� Laringoscòpia sense detenir compressions toràciques

� Mai retardar la desfibril.lació

� Descartar malposicions del tub endotraqueal

VIA AÈRIA AVANÇADA

� Descartar malposicions del tub endotraqueal

� Volum corrent 6-7 ml/Kg

� Freqüència respiratòria 10 x’

� Concentració inspirada d’O2 100 %

� Fixació tub (anotar posició)

� Fixació cervical (si trasllat)

� NO DETENIR COMPRESSIONS TORÀCIQUES PER VENTILAR

Confirmació primària: CLÍNICA (fiabilitat < 100 %)

� Inspecció ambdós hemitòrax i epigastri

�Auscultació ambdós hemitòrax i epigastri

Confirmació secundària (fiabilitat < 100%)

INTUBACIÓ OROTRAQUEAL : Confirmació

VIA AÈRIA AVANÇADA

Confirmació secundària (fiabilitat < 100%)

�Detector CO2, capnòmetre, capnògraf (+sensible)

�Dispositiu de detecció esofàgica

ALTERNATIVES A LA INTUBACIÓ

Indicacions: 1. Personal no expert en intubació

2. Intubació difícil o impossible

� Dispositius que es col·loquen “a cegues”

� Més fàcil aprenentatge

VIA AÈRIA AVANÇADA

� Més fàcil aprenentatge

� En mans expertes superiors a la bossa de ressuscitació

Mascareta laríngia , Combitube

No hi ha evidència per a aconsellar un tipus específic de dispositiu durant l’aturada cardíaca.

Mascareta laríngia (dispositiu supraglòtic)

VIA AÈRIA AVANÇADA

Mascareta laríngiaCol·locació a cegues, fàcil, ràpida, atraumàtica

VIA AÈRIA AVANÇADAVIA AÈRIA AVANÇADA

� Limitacions: Fuites si altes pressions i més risc d’aspiració que eltub endotraqueal

� No està valorada l’efectivitat de la ventilació durant lescompressions toràciques

� Ventilació més efectiva i menys risc d’aspiració que mascaretafacial

Mascareta laríngia Proseal Mida Kg ml volum

1 < 5 4

1,5 5-10 7

2 10-20 10

2,5 20-30 15

3 30-50 20

VIA AÈRIA AVANÇADA

3 30-50 20

4 50-70 30

5 70-100 40

� Conducte per a drenatge gàstric.

� Millor aïllament de la via aèria

� Segell a pressions més altes (30 cm H2O)

� Col·locació més complexa i més cara

Mascareta laríngia FASTRACH

Mida Pacient

Kg

Volumml

3 30-50 20

4 50-70 30

VIA AÈRIA AVANÇADA

5 70-100 40

� Objectiu: intubació a cegues

� Tub rígid amb curvatura anatòmica

� Avantatges si immobilització cervical i/o difícil accés al pacient

COMBITUBE ( tub esofagotraqueal )

Tub de doble llum dissenyat per a ser introduït "a cegues" i ventilar al pacient tant si s’intuba a tràquea com a esòfag.

� Ventilació efectiva : 79-98 %

VIA AÈRIA AVANÇADA

� Ventilació efectiva : 79-98 % casos

� Segella la via aèria

� Mides: 37 Fr i 41 Fr

�Avantatges si immobilització cervical i/o difícil accés al pacient

COMBITUBE

VIA AÈRIA AVANÇADA

> 95% casos

Ventilació efectiva en posició traqueal i esofàgica

Confirmació clínica secundària (CO2, detector esofàgic)

VIA AÈRIA QUIRÚRGICA

� Obstrucció via aèria no solucionable per mètodes convencionals

Indicacions:

VIA AÈRIA AVANÇADA

convencionals

� Intubació orotraqueal impossible (traumatismes facials, lesions columna cervical,...)

Punció cricotiroidal

Cricotiroidotomia

1. Punció amb agulla o angiocatèter (12 a 16G)

2. Localització de la membrana cricotiroidal

3. Punció en direcció craneo-caudal a 45º amb

PUNCIÓ CRICOTIROIDAL

VIA AÈRIA AVANÇADA

3. Punció en direcció craneo-caudal a 45º amb la pell

4. Identificació de la tràquea per aspiració d’aire

5. Connexió a sistema de ventilació

1. Cap en hiperextensió

2. Localització del cartílag tiroide, del cricoide i de la membrana cricotiroidal

3. Incisió transversa de 2 cm de la pell i de la fàscia

CRICOTIROIDOTOMIA (< 2min )

VIA AÈRIA AVANÇADA

fàscia

4. Incisió transversa de la membrana cricotiroidal

5. Ampliació roma de l’orifici amb dissector

6. Col·locació del tub de traqueotomia del nº 6-7

7. Connexió a un sistema de ventilació