Visions Geogràfiques Del Món

Anna Ortiz (coord.), Anna Badia, Àngel Cebollada, Enric Mendizàbal,

Miguel Solana i Ana Vera

Visions geogràfiques del món

Universitat Autònoma de BarcelonaServei de Publicacions

Bellaterra, 2011

Primera edició: setembre de 2011

Edició i impressió:

Universitat Autònoma de Barcelona

Servei de Publicacions

Edifici A. 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). Spain

Tel. 93 581 10 22. Fax 93 581 32 39

[email protected]

http://publicacions.uab.cat/

Imprès a Espanya. Printed in Spain

Dipòsit legal: B-33136-2011

ISBN 978-84-490-2828-1

Visions geogràfiques del món Materials 5

Índex

Presentació del llibre .......................................................................................... 13

Què és la geografia? Una pregunta amb múltiples respostes ..................... 15Introducció ............................................................................................................... 15Per saber-ne més ...................................................................................................... 21

L’ull, la terra i la cartografia ......................................................................... 25Presentació ............................................................................................................... 25Conceptes Bàsics ..................................................................................................... 26Lectures recomanades .............................................................................................. 31Recursos digitals recomanats ................................................................................... 33Pel·lícules i/o documentals recomanats ................................................................... 34Activitat proposada .................................................................................................. 35Qüestions per al debat .............................................................................................. 38

Globalització i desenvolupament ..................................................................... 39Presentació ............................................................................................................... 39Conceptes bàsics ...................................................................................................... 40Lectures recomanades .............................................................................................. 45Recursos digitals recomanats ................................................................................... 48Pel·lícules i/o documentals recomanats ................................................................... 49Activitat proposada .................................................................................................. 49Qüestions per al debat .............................................................................................. 52

Medi ambient i societat ........................................................................................ 53Presentació ............................................................................................................... 53Conceptes bàsics ...................................................................................................... 54Lectures recomanades .............................................................................................. 58Recursos digitals recomanats ................................................................................... 60Pel·lícules i/o documentals recomanats ................................................................... 62Activitat proposada .................................................................................................. 62Comentari ................................................................................................................. 64Qüestions per al debat .............................................................................................. 64

Alimentació i desnutrició .................................................................................... 65Presentació ............................................................................................................... 65Conceptes bàsics ...................................................................................................... 66Lectures recomanades .............................................................................................. 70Recursos digitals recomanats ................................................................................... 73Pel·lícules i/o documentals recomanats ................................................................... 74Activitat proposada .................................................................................................. 75Qüestions per al debat .............................................................................................. 76

Anna Ortiz (coord.), Anna Badia, Àngel Cebollada, Enric Mendizàbal, Miguel Solana i Ana Vera6 Materials

Població i migracions ............................................................................................ 77Presentació ............................................................................................................... 77Conceptes bàsics ...................................................................................................... 78Lectures recomanades .............................................................................................. 83Recursos digitals recomanats ................................................................................... 85Pel·lícules i/o documentals recomanats ................................................................... 86Activitat proposada .................................................................................................. 87Qüestions per al debat .............................................................................................. 91

Ciutats i territori ................................................................................................. 93Presentació ............................................................................................................... 93Conceptes bàsics ...................................................................................................... 94Lectures recomanades .............................................................................................. 101Recursos digitals recomanats ................................................................................... 104Pel·lícules i/o documentals recomanats ................................................................... 105Activitat proposada .................................................................................................. 107Qüestions per al debat .............................................................................................. 108

Espais de producció, distribució i consum .......................................................... 109Presentació ............................................................................................................... 109Conceptes bàsics ...................................................................................................... 110Lectures recomanades .............................................................................................. 115Recursos digitals recomanats ................................................................................... 117Pel·lícules i/o documentals recomanats ................................................................... 118Activitat proposada .................................................................................................. 119Comentari del diagrama triangular .......................................................................... 124Qüestions per al debat .............................................................................................. 124

Territori i poder .................................................................................................... 125Presentació ............................................................................................................... 125Conceptes bàsics ...................................................................................................... 126Lectures recomanades .............................................................................................. 132Recursos digitals recomanats ................................................................................... 135Pel·lícules i/o documentals recomanats ................................................................... 136Activitat proposada .................................................................................................. 137Qüestions per al debat .............................................................................................. 139

Lloc, identitats i cultures .................................................................................. 141Presentació ............................................................................................................... 141Conceptes bàsics ...................................................................................................... 141Lectures recomanades .............................................................................................. 146Recursos d’internet recomanats ............................................................................... 148Pel·lícules i/o documentals recomanats ................................................................... 149Activitats proposades ............................................................................................... 150Qüestions per al debat .............................................................................................. 152

Índex de conceptes bàsics ..................................................................................... 155

Llista d’acrònims ................................................................................................... 159

Llista de lectures recomanades ......................................................................... 161

Llista de recursos digitals recomanats ............................................................ 165

Llista de pel·lícules i/o documentals recomanats ......................................... 169


Figura 1. Els components bàsics de la geografia i les seves interrelacions ........... 16Figura 2. Evolució de la geografia des de principis del segle xx ........................... 18Figura 3. Exemples de diferents projeccions ......................................................... 28Figura 4. Exemples de cartogrames ....................................................................... 29Figura 5. Relació entre l’emissió de CO2 i el nombre de conferències

sobre el medi ambient signades per països ............................................. 36Figura 6. Elements descriptius del mapa ............................................................... 37Figura 7. El cercle de l’endeutament ..................................................................... 44Figura 8. Mesures de desenvolupament: el PIB per càpita i l’IDH, 2007 ............. 51Figura 9. Full d’una ortofotografia de l’any 1956 del municipi de Matadepera .... 63Figura 10. Full d’una ortofotografia de l’any 2004 del municipi de Matadepera .... 63Figura 11. Elements destacables de les ortofotografies ........................................... 64Figura 12. Exemples de piràmides poc proporcionades .......................................... 88Figura 13. Estructura de la població a Catalunya, 2007 .......................................... 89Figura 14. Imatge aèria del centre de Barcelona ..................................................... 107Figura 15. Imatge aèria d’una urbanització localitzada a l’àrea

de Montnegre-Corredor dins de la comarca del Maresme ..................... 107Figura 16. Els cicles econòmics de Kondratiev ....................................................... 112Figura 17. Direcció dels eixos del diagrama triangular ........................................... 121Figura 18. Població ocupada per sector a Austràlia, 1970-2008 ............................. 123Figura 19. Població ocupada per sector a Austràlia i Etiòpia, 1970-2008 ............... 123Figura 20. Esquema sobre les continuïtats i ruptures en la geopolítica mundial ..... 140Figura 21. Fotografia d’un rètol d’Austràlia ............................................................ 150

Índex de figures

Agraïments

Volem agrair molt sincerament el suport tècnic rebut de l’Ariadna Garcia, l’Alfons Par-cerisas i la Mireia Garcia. També volem donar les gràcies als nostres companys i com-panyes del Departament de Geografia pel suport rebut i, molt especialment, a l’Antoni Durà, al Pere Suau-Sanchez i a l'Antoni F. Tulla.

L’única seguretat,l’arrelament dels meus dubtes.

Raimon


El llibre que teniu a les mans és una obra col·lectiva. És el resultat del neguit d’una sèrie de professores i professors de les diferents assignatures de primer curs d’universitat d’introducció a la Geografia Humana per compartir coneixements, experiències i mate-rials i per omplir el buit d’una publicació que servís, tant a alumnes com a professorat, per al seguiment de les nostres assignatures. És, doncs, un llibre amb una vocació d’utilitat, per fer-lo servir. I ara és un bon moment per tirar endavant un projecte d’aquest tipus, ja que ens trobem en el marc de la implantació de nous plans d’estudis on l’assignatura de geografia humana (amb noms diversos) és present en el primer curs de nombroses titulacions.

Pel caràcter i la voluntat esmentats d’aquesta obra, és inútil que cerqueu qui ha escrit què. És el fruit d’un treball en equip on totes i tots hem participat en les diferents parts, discutint intensament què hi cabia i què no, debatent tots els conceptes, suggerint millo-res i criticant allò que cadascú de nosaltres no vèiem clar. Hem fugit volgudament de què cada especialista es responsabilitzés de la «seva part» i que al final féssim una com-pilació de tots els textos agregant-los un rere l’altre; al contrari, hem volgut que totes les percepcions, preocupacions i maneres d’entendre la geografia humana es reflectissin en cada part del llibre. Per tant, aquest és sobretot el fruit d’un procés de treball col·lectiu, de força hores de reunió, d’avançar pas a pas al llarg de pràcticament un any entre les primaveres del 2010 i la del 2011.

No espereu trobar un manual de geografia humana per seguir fil per randa tot el programa de l’assignatura. El llibre conté materials de suport que han de permetre acla-rir dubtes sobre conceptes, aprofundir sobre determinats temes, fer-se una idea dels mètodes de treball i anàlisi en geografia humana a partir d’exemples concrets. La inten-ció, en definitiva, és facilitar la feina de l’alumnat i del professorat en el seguiment de l’assignatura fent-ne l’ús que es cregui convenient en cada cas.

El llibre s’estructura en nou blocs més una introducció titulada Què és la geografia? Els nou blocs tracten cadascun un tema diferent de la geografia humana. Els motius de l’elecció d’aquests i no d’uns altres respon exclusivament als criteris de les autores i autors. Som plenament conscients que podrien ser-ne uns altres, que els haguéssim pogut agrupar diferent o que els blocs els haguéssim pogut ordenar d’una altra manera. Els nou blocs, amb una mateixa estructura que a continuació presentarem, van precedits d’una introducció. Aquesta introducció mostra la geografia humana com a disciplina, els temes i els enfocaments que hi conviuen.

Cada bloc s’inicia amb una presentació general del tema que permet a qui ho llegeix fer-se una panoràmica general, quines són les variables rellevants i per què és important en la geografia humana. En segon lloc, es presenten deu conceptes bàsics de cadascun dels temes. Aquests conceptes no s’organitzen en ordre alfabètic com si es tractés d’un diccionari, sinó que tenen un ordre lògic a partir del fil argumental de cada tema. Això, però, no vol dir que s’hagin de llegir tal com es proposa en el llibre sinó que el lector o lectora pot consultar-ne aquells que necessiti. En tot cas, al final del llibre hi ha un índex

Presentació del llibre


general dels conceptes bàsics de tota l’obra ordenats, aquest cop sí, per ordre alfabètic. A més, al llarg del text de tots els blocs, quan apareix algun concepte dels definits en el llibre el mot apareix escrit en versaleta de manera que el lector o lectora pugui ràpi-dament identificar-ho com a concepte i consultar-ho si ho creu necessari. En tercer lloc, es presenten cinc lectures recomanades per a cada tema amb la seva corresponen ressenya (pensada específicament per aquest llibre i al lector o lectora a qui va dirigit). En ser-ne només cinc s’ha filat molt prim a l’hora de seleccionar-les. Els criteris han estat: ade-quació als i a les estudiants de primer curs d’universitat; la cobertura dels diferents aspectes tractats en cada tema; la priorització d’obres (o traduccions) en llengua catalana o castellana, tot i que també trobareu obres en anglès; la facilitat d’accés per als i les estudiants a elles per estar a les biblioteques de les universitats, amb especial atenció a les de la Universitat Autònoma de Barcelona, i finalment, s’ha procurat mantenir una equitat de gènere pel que fa a autors i autores —tal i com recomana l’Observatori de la Igualtat de la UAB—, tot i que no sempre ha estat possible i el resultat final ha estat d’aproximadament un 85 % d’homes i un 15 % de dones. En quart lloc es troba l’apartat de selecció de cinc recursos digitals amb l’interès de posar-los a l’abast de l’alumnat i professorat. Aquests llocs web, consultats al maig del 2011, contenen almenys alguna de les característiques següents: dades estadístiques de caràcter global, informacions rellevants dels temes tractats, pàgines d’institucions, organismes o associacions de referència en els seus respectius àmbits. En cinquè lloc es proposa una o dues activitats en relació al tema. Aquestes activitats són, volgudament, molt variades i diverses (per exemple, com elaborar i comentar mapes, gràfics, taules, fotografies, textos, entre d’altres). En totes elles es planteja sempre una o més qüestions i s’explica com s’han de resoldre amb la voluntat que serveixin d’exemple per a futurs enunciats. En sisè lloc es presenten dues pel·lícules o documentals, sempre en relació amb el tema tractat amb l’objectiu, d’una banda, de fer una interpretació geogràfica de les pel·lícules (en el cas de les de ficció) i, de l’altra, d’aprofundir en el coneixement del tema (en el cas dels documentals). En setè lloc, i com a cloenda de cada bloc, es plantegen qüestions per al debat; es tracta de llançar preguntes obertes perquè després de la lectura del bloc i de les activitats que s’hi plantegen, l’estudiant continuï reflexionant entorn dels temes pro-posats amb un coneixement més aprofundit i crític.

Al llarg del procés d’elaboració d’aquest llibre hem discutit com denominar els països segons la seva posició social i econòmica, ja que la seva elecció és complexa i respon a posicionaments ideològics i a diferents tipus d’anàlisi. En aquesta obra empra-rem indiferentment les diverses denominacions que, entenem, tenen la voluntat de reflec-tir les desigualtats entre els diferents països del món: països desenvolupats – països subdesenvolupats, Nord – Sud , països rics – països pobres, països enriquits – països empobrits... en són algunes de les que es poden trobar. Finalment, i seguint les recoma-nacions de la UNESCO, hem procurat emprar un llenguatge no sexista al llarg del text.

I res més, desitjar-vos que la lectura i l’ús d’aquest llibre us sigui tan enriquidor com ho ha estat per a les autores i els autors la seva elaboració.


Introducció

Les persones que ens dediquem a la geografia tenim un objectiu molt clar: volem expli-car el món. No som pas gens originals, ja que totes les disciplines científiques volen fer el mateix: contestar les tres preguntes que qüestionen l’existència de l’Homo sapiens sapiens, que no són altres que les de qui som, d’on venim i on anem. Cada disciplina científica enfoca les possibles respostes a aquestes tres preguntes des dels interessos propis, i els de la geografia podrien ser aquests tres:

— la localització de fenòmens, esdeveniments, coses damunt la superfície de la Terra,— la interrelació d’aquests fenòmens, esdeveniments, coses damunt la superfície de la

Terra,— la creació d’unes unitats –parts de la superfície de la Terra– que es poden diferenciar

entre elles a partir de les característiques d’aquests fenòmens, esdeveniments, coses i de les seves interrelacions.

Durant molt de temps, la geografia ha estat identificada amb una assignatura escolar exclusivament memorística. Gairebé tothom qui ha anat a escola i que en el moment d’edició d’aquest llibre té 50 anys o més, recorda les classes de geografia com una llista de noms d’accidents geogràfics (els rius i els seus afluents, les serralades amb els cims més elevats, els topònims de caps, badies i golfs...), d’entitats administratives (estats, regions, províncies) amb les seves capitals respectives i de les principals produccions d’agricultura i d’indústria. Per justificar això només cal veure la majoria dels manuals escolars de geografia editats a Espanya durant el segle xix i fins ben entrada la dècada dels seixanta. Sovint, aquesta geografia memorística dóna la impressió que a la Terra tot sempre ha estat igual i que no hi ha hagut transformacions.

Afortunadament, els moviments de renovació pedagògica han estat en contra de la docència memorística i a favor d’una docència crítica i aplicada. Però per anar a exem-ples pràctics, només cal fixar-se en els canvis i les transformacions de la superfície terrestre dels darrers anys: qui hagués pensat mai abans de l’atemptat de les torres bes-sones de l’11 de setembre de 2011 que aquella imatge tan tòpica de Nova York desapa-reixeria i que a partir d’aquell moment canviarien moltes coses de la geografia (la geopo-lítica, l’ús de les xarxes socials de les noves tecnologies de la informació, els hàbits espacials de la vida quotidiana...). Però no cal pensar només en transformacions com les causades per catàstrofes com el terratrèmol ocorregut al Japó al març del 2011. També podem pensar en els canvis que pot suposar la construcció d’una infraestructura com ara l’Eix Transversal, la carretera que comunica Lleida amb Girona sense haver de passar per Barcelona: la localització d’equipaments per als vehicles (benzineres, tallers mecà-nics...), la possibilitat de posar nous negocis (hostaleria i restauració, fàbriques de pro-ductes que aprofiten l’abaratiment dels costos de transport...), les transformacions de les

Què és la geografia? Una pregunta amb múltiples respostes


explotacions agràries... O podem fixar-nos en el pas d’una àrea agrària i rural a finals del 1960 (una masia al costat de la riera de la Vall Moronta) que, a causa de la instal·lació de la UAB, es transforma en una ciutat habitada per unes 40.000 persones (entre alum-nat, professorat, personal d’administració, visitants...) durant els horaris i períodes lectius.

A partir dels exemples anteriors, el treball que fem les persones que ens dediquem a la geografia es pot identificar a la figura 1. La geografia és una activitat científica que interrelaciona aspectes de la societat humana amb el medi físic. Això significa que les persones que tenen interès per aprendre geografia han de saber diferents coses, relacio-nades amb les ciències socials, les ciències naturals i amb diverses metodologies de recerca.

Figura 1. Els components bàsics de la geografia i les seves interrelacions

Elaborat per Enric Mendizàbal.

Una breu reflexió sobre la història recent de la geografia

La geografia és una disciplina científica lligada amb la vida quotidiana: organitzar tot el que hem de fer al llarg d’un dia des que sortim de casa fins que hi tornem és un exemple de geografia aplicada. Arribar als llocs a l’hora per fer les activitats previstes suposa conèixer el medi físic, l‘accessibilitat nostra i de les altres persones amb qui hem de coincidir... En la nostra vida quotidiana utilitzem la geografia d’una manera conscient o inconscient, i això ho podem veure al llarg de la història. Hi ha mapes molt antics (que permeten localitzar fenòmens i interrelacionar-los): hi ha un mapa gravat en una pedra de la Cova d’Abauntz (Navarra) que és del 13.600 BP, i s’hi poden veure els rius, les muntanyes, els camins, els accessos i els llocs per passar, les terres inundades del paisatge. Però no és l’objectiu d’aquest text explicar tota la història de la geografia, i


només farem uns breus apunts de les principals etapes, dels principals conceptes, de les principals geògrafes i geògrafs. Hi ha relats de geògrafs des de l’Egipte faraònic fins a l’actualitat on es descriuen les característiques geogràfiques de les diverses parts de la Terra: són més de 3.000 anys d’història de la geografia!

Què hi havia abans de la geografia dels darrers cent anys? Des d’una perspectiva volgudament europea i eurocentrista/occidental, es pot començar amb la geografia del món clàssic grec i llatí, on es troba la dicotomia que encara és present en l’actualitat entre un interès ideològic (acceptant o combatent el poder) i un interès científic (supo-sadament neutre i objectiu): la geografia pot ser una descripció del món entesa com un saber estratègic rigorosament controlat pel poder, com poden ser els textos d’Heròdot (484-425 aC) o d’Estrabó (63-64 aC- ca. 24 dC) o bé els treballs d’Eratòstenes (c. 276-c. 195 aC) o de Ptolemeu (c. 90-c. 168), amb els quals localitzen de la manera més precisa possible les ciutats, els rius i les muntanyes del món en mapes. D’aquests treballs clàssics deriva la tradició europea de l’època medieval, amb l’escriptura de llibres de viatges (reals i imaginaris) com el de Marco Polo (1254-1324), l’elaboració de mapes (més o menys ideològics, més o menys precisos) com els de l’escola cartogràfica mallor-quina de la família Cresques, i que ajuden a l’expansió del poder europeu. Aquesta manera de fer geografia també la trobem en el món musulmà medieval: el cartògraf Al-Idrissí (1100-1160), el viatger Ibn Batutta (1304-1369) i l’historiador i geògraf Ibn Khaldun (1332-1406) en són tres bons exemples.

Durant el Renaixement i fins a mitjan segle xviii, els llibres de geografia acostuma-ven a tenir una primera part dedicada a l’astronomia (la situació de la Terra a l’univers) i una segona dedicada a la geografia. En aquesta hi havia tres apartats: primer hi havia una part dedicada a la geografia matemàtica (geodèsia i cartografia), una segona dedicada a la història natural (mineralogia, geologia, botànica, zoologia) i una tercera que es coneixia com la «geografia particular» (o regional) que consistia a enumerar enciclopè-dicament tota mena d’informació que es tingués dels diferents països i regions del món. El geògraf germànic Bernhardus Varenius (1622-1650) seria el creador de la geografia moderna amb un treball que segueix l’esquema descrit. I el filòsof Immanuel Kant (1724-1804) va impartir més de 40 vegades l’assignatura de geografia a la universitat de Königs-berg, de la qual només han quedat els apunts recopilats pels seus alumnes: explicava una geografia descriptiva enciclopèdica i gens innovadora!

Durant el segle xviii apareixen noves ciències, com ara la geologia, la botànica o la zoologia, així com noves aplicacions tècniques de geodèsia i cartografia que se separen de la geografia. Això fa que aquesta quedi reduïda a la descripció més o menys sistemàtica i enciclopèdica de llocs, regions o països. Però aquesta recopilació d’informació que pot semblar avorrida és de gran utilitat per al nou món que comença amb la Revolució Industrial i que suposa l’èxit definitiu del sistema capitalista en el qual encara vivim.

Durant el final del segle xviii, el segle xix i fins a l’actualitat hi ha grans transfor-macions econòmiques, socials, polítiques i culturals: es passa d’una societat que té com a finalitat l’autosubsistència a una societat on l’objectiu és obtenir benefici econòmic. A partir del segle xviii la població mundial comença a créixer amb uns ritmes que no tenen res a veure amb els anteriors; hi ha un important canvi en la mobilitat, limitada pels mitjans tècnics (el motor de l’Europa preindustrial eren les mules), ja que en l’actualitat podem anar a qualsevol lloc per fer-hi qualsevol cosa, i si no hi anem, podem comunicar-nos a l’acte; la revolució agrícola suposa la desaparició del guaret, la intro-ducció de conreus nous i de noves tècniques de conreu, cosa que fa augmentar la pro-ductivitat i que desapareguin les crisis de fam; es canvia la manera de produir els béns de consum, tot passant dels petits tallers a les fàbriques, i es canvia l’organització del treball; es passa d’utilitzar energies mecàniques (la força de les persones, d’animals, de l’aigua) a utilitzar fonts d’energia com el carbó, l’electricitat, el petroli; es passa de la


indústria tèxtil com a sector innovador i principal al metal·lúrgic, al químic, a l’electrònic i als semiconductors, la biotecnologia i nanotecnologia, als nous xips successivament; es passa d’un món en què la majoria de la població vivia i treballava al voltant del món rural i agrari a un món urbà i industrial, i ara a un món metropolità i de serveis.

Però perquè el capitalisme tingui èxit, és necessària l’expansió del poder europeu, i per això la geografia és una eina fonamental. La necessitat de saber on es troben les coses que es necessiten per a què les transformacions abans esmentades esdevinguin reals justifica el colonialisme i l’imperialisme europeus: les geografies descriptives donen aquestes informacions. A més, en els llibres de geografia apareix la justificació del per-què els europeus (la raça blanca) són els pobles més avançats: els negres africans són descrits com uns salvatges a qui no els agrada fer res, els asiàtics com uns bàrbars que tenen unes normes arbitràries, i els blancs europeus i nord-americans, com unes cultures civilitzades que marxen al davant del desenvolupament i progrés, difonent la saviesa, la indústria i el comerç.

A la figura 2 es pot veure una proposta de com ha evolucionat la geografia des de principis del segle xx. Els conceptes que hi apareixen són les principals maneres de fer geografia que hi ha hagut i que hi ha en l’actualitat. Simplificant molt, es pot dir que hi ha hagut una successió de maneres de fer geografia, i que cada una d’aquestes maneres ha anat canviant i transformant-se al llarg del segle xx.

Figura 2. Evolució de la geografia des de principis del segle xx

Elaborat per Enric Mendizàbal.

Primer, el determinisme. L’objectiu d’aquesta manera de fer geografia és l’explicació de la distribució de la població, i sobretot dels diferents grups (ètnies, civilitzacions, països i estats) damunt la Terra a partir, sobretot, de com les caracterís-tiques físiques (especialment el clima i el relleu) influeixen –determinen– en com viuen aquests grups socials. Així les coses, la cultura s’ha adaptat a les lleis de la naturalesa, i hi ha una cadena causa-conseqüència entre els factors físics i els humans. El geògraf alemany Friederich Ratzel (1844-1904) n’és el principal exponent, com també la geògrafa nord-americana Ellen Churchill Semple (1863-1932) i el geògraf nord-americà Ellsworth Huntington (1876-1947). El determinisme reflexiona sobre les relacions entre el medi i la societat, essent el medi físic un objectiu d’estudi molt important. L’interès pel medi físic ha suposat que una part de les persones que es dediquen a la geografia treballin en geografia física, algunes vegades exclusivament i allunyant-se del tot de les relacions entre medi físic i societat. Però aquestes relacions són de gran importància per al conjunt de la humanitat, i per això en aquest llibre hi ha el bloc dedicat a Medi ambient i societat. En l’actualitat, els estudis ambientals en geografia tracten de la gestió dels recursos, dels riscos, dels espais d’impacte ambien-tal, i del canvi ambiental global.

ambientalisme


El segon concepte que apareix a la figura 2 per ordre cronològic és el possibilisme, que tracta de la relació entre la societat i el medi, però incidint més en la societat, i de com aquesta relació permet diferenciar regions; per això també s’anomena geografia regional aquesta manera de fer geografia. El punt de partida és la densitat de població: les diferents densitats mostren que les relacions entre les societats i els medis on habiten són diferents i mostren uns gèneres de vida, que són el reflex de les identitats econòmi-ques, socials, ideològiques i psicològiques que es reflecteixen en el paisatge cultural. El gènere de vida és un dels quatre conceptes bàsics del possibilisme; els altres són la circulació (un procés que posa en contacte els diferents grups humans), el medi (les característiques físiques de la superfície terrestre) i la regió (que és on s’estudia conjun-tament els tres conceptes anteriors). Pel possibilisme és inútil oposar l’entorn natural i l’entorn social, ja que formen un tot: l’entorn natural canvia (i molt) a causa de l’ésser humà. Amb el temps, éssers humans i natura s’adapten, i el resultat d’aquesta relació és la regió, i en cadascuna d’elles els geògrafs i geògrafes troben unes característiques particulars que no es donen en cap altra regió: cada una d’aquestes és excepcional. El geògraf francès Paul Vidal de la Blache (1845-1918) fou el creador d’aquesta manera de fer geografia que es va desenvolupar a França, i alguns dels seus seguidors més importants van ser Jean Brunhes (1869-1930), Albert Demangeon (1872-1940), Pierre Deffontaines (1894-1978), Pierre Gourou (1900-1999) i Max Derruau (1920-2004). Hi ha altres dues escoles de geografia que fan aquesta geografia regional. Una seria la que hi havia a Alemanya, amb Alfred Hettner (1859-1941), Siegfried Passarge (1866-1959) o Otto Schlüter (1872-1952). L’altra seria la que Carl Ortwin Sauer (1889-1975) va desenvolupar als Estats Units. A Catalunya, l’exemple d’aquesta manera de fer geogra-fia seria Pau Vila (1881-1980). Però la tradició de tenir textos més o menys «enciclopè-dics» que descriguin el món –o el nostre espai més proper– fa que les geografies regio-nals continuïn tenint importància per sistematitzar els coneixements d’un territori d’una manera més o menys científica, encara que sovint segueixen sent utilitzats per fonamen-tar identitàriament l’existència o la vigència d’una comarca, una regió o un país. La nova geografia regional assenyala que hi ha un interès explícit a evidenciar com els processos i les estructures econòmiques i socials globals produeixen, reprodueixen i transformen cada lloc, cada regió, en una combinació múltiple i complexa de processos singulars i irrepetibles. Així, l’èmfasi radica no tant en la mateixa regió, com en el seu procés de configuració històrica i geogràfica. Possiblement per aquesta raó, els estudis de geogra-fia històrica són els que han aportat més innovacions en la nova geografia regional.

La Segona Guerra Mundial va suposar una ruptura total en tots els aspectes de la vida a la Terra. Les morts (entre 50 i 70 milions, la majoria població civil) i la destrucció d’Europa continental, part de Nord-àfrica, de la Unió Soviètica, d’Àsia Sud-oriental, d’Oceania i del Japó van suposar que s’hagués de reconstruir el món amb el mínim cost i la màxima velocitat possible. La geografia possibilista va esdevenir poc útil: per fer una descripció de les relacions societat-medi d’una regió calia molt de temps, i no se’n disposava. Per això la geografia va haver de passar de tractar regions excepcionals, úniques i irrepetibles a buscar informació per fer generalitzacions i prediccions. Això vol dir que cal trobar lleis que expliquin els models de distribució espacial de determi-nades característiques i fenòmens. És necessari utilitzar un procés científic de recollida d’informació, de descripció i d’anàlisi de les dades, de la verificació dels models pro-posats. L’objectiu de la geografia teorètica i quantitativa era fer això que s’acaba de descriure.

Malgrat que l’èxit d’aquesta manera de fer geografia va ser a partir dels anys cin-quanta, alguns autors anteriors ja havien fet uns models morfològics de geografia econò-mica: Johann Heinrich von Thünen (1783-1850), un economista alemany que desenvo-lupa la teoria de la renda espacial amb un model teòric sobre l’ús de terres per l’agricultura;


Alfred Weber (1868-1959), un economista alemany que va treballar els models de loca-lització industrial; Walter Christaller (1893-1969), geògraf també alemany que el 1933 va presentar la teoria dels llocs centrals, un model relacionat amb els sistemes de pobla-ment i la jerarquia urbana, que August Lösch (1906-1945), un economista d’origen alemany, va desenvolupar a Iowa (Estats Units). Aquests autors són els representants dels models de les teories de localització.

Amb aquest bagatge previ, des de la geografia teorètica i quantitativa es va treballar l’espai com a distància, amb interès en els costos de transport i d’informació, i en els models de gravetat, de xarxes i de fluxos i que està relacionat amb la localització dels fenòmens i esdeveniments damunt la Terra. De fet, explica quin aspecte tindria el món sota determinades circumstàncies de racionalitat econòmica. Alguns dels principals geògrafs que han tractat la geografia des d’aquesta perspectiva són el suec Torsten Hägerstrand (1916-2004), que el 1953 va presentar una sèrie de models de difusió d’innovacions; el nord-americà William Garrison (1924), que ha treballat models de transport; el britànic Brian Berry (1934), que ha desenvolupat la seva vida acadèmica als Estats Units, i que ha treballat sobre els models de sistemes de ciutats; els britànics Richard Chorley (1927-2002) i Peter Hagget (1933), que van editar l’any 1967 el llibre Models in Geography (parcialment traduït al castellà com La geografía y los modelos socioeconómicos el 1971), on hi ha un estat de la qüestió de què i com s’ha treballat en la geografia teorètica i quantitativa fins aquella data; el britànic David Harvey (1935), que també ha desenvolupat la seva vida acadèmica als Estats Units, i que el 1969 va publicar Explanation in Geography (traduït al castellà amb el títol de Teorías, leyes i modelos en geografía l’any 1983), on explica l’estructura científica de la geografia teorètica i quantitativa.

Aquesta manera de fer geografia ha estat molt relacionada amb la planificació terri-torial i la geografia aplicada, tant per les administracions públiques com per les empre-ses privades. Actualment, els sistemes d’informació geogràfica (SIG) són una eina àmpliament difosa i que resulten indispensables per dur a terme qualsevol anàlisi o prospecció territorial complexa. Amb aquesta eina, s’ha passat de la localització dels fenòmens i esdeveniments damunt la Terra a l’anàlisi de les interrelacions d’aquestes localitzacions.

Però la geografia teorètica i quantitativa va començar a ser criticada perquè els models són insuficients per estudiar els individus i la condició humana. A finals de la dècada dels seixanta, en el món de la geografia apareix la geografia radical. Rep aquest nom perquè tenen interès per un món millor, on hi hagi més justícia social. Aquesta tradició no és nova: el geògraf francès Élisée Reclus (1830-1905) va publicar moltes obres de geografia des d’una perspectiva crítica, com també Piotr Kropotkin (1842-1921), geògraf rus més conegut per les seves reflexions polítiques. Ambdós es movien dins de la ideologia anarquista i llibertària. La geografia radical critica la desigualtat, i per això investiga la pobresa, la injustícia territorial, la fam, la destrucció del medi ambient, la marginació social... Critiquen l’ordre existent i recorden que aquest ordre és el que explica la geografia teorètica i quantitativa. Hi ha diverses aproximacions a la geografia radical: la socialdemòcrata del geògraf britànic David M. Smith, la marxista de David Harvey (Regne Unit) o Yves Lacoste (França), director de la revista Hérodote. Revue de géographie et de géopolitique, l’anarquista de William Bunge (Estats Units) i Richard Peet (Estats Units), editor durant molt temps d’Antipode. A Radical Journal of Geography.

D’aquesta geografia radical han sortit diverses línies de treball. Una de les més importants és la geografia feminista i la geografia del gènere, en la qual s’analitza com les diferències de gènere (els rols masculins i femenins) generen un ús diferent i sovint desigual de l’espai. Actualment es parla de geografia crítica per aquesta manera


de fer geografia que no accepta un món dirigit pel sistema capitalista i vol transformar-lo i canviar-lo.

La geografia de la percepció va ser un primer pas cap a la geografia humanista. La societat –i els individus– no es mou només per la racionalitat econòmica, ja que ens afecten els valors, els sentiments i les sensacions que fan que preferim i valorem d’una manera diferent els llocs. La geografia de la percepció va estudiar, per exemple, com es perceben els riscos naturals i, per tant, quines són les respostes que els individus i els grups socials donen a aquests riscos. Una de les eines bàsiques són els mapes mentals, on les persones dibuixen els elements bàsics dels seus espais quotidians. Kevin Lynch (1918-1984), urbanista nord-americà, va publicar un llibre fonamental sobre el tema l’any 1960, The Image of the City (traduït al castellà el 1966). Peter Gould (1932-2000), geògraf britànic que va fer gairebé tota la seva vida científica a Pennsilvània (Estats Units), va treballar sobre els mapes mentals i amb Rodney White van publicar el llibre Mental Maps el 1974, i del qual han fet diverses edicions ampliades amb posterioritat. La geografia humanista és la reflexió que es fa sobre els fenòmens geogràfics per com-prendre millor a l’ésser humà. És, també, la relació entre societat i medi –millor seria dir persones-natura– sobre la base dels comportaments i sentiments envers l’espai. La geografia humanística no s’interessa per produir coneixements nous ni tècnicament útils, ans per la construcció social dels llocs, tenint present les càrregues emotives, estètiques i simbòliques. Dins d’aquesta manera de fer geografia destaquen el geògraf d’origen xinès Yi-Fu Tuan, qui ha fet tota la seva vida professional als Estats Units, la geògrafa Anne Buttimer, nascuda a Irlanda, i dels geògrafs francesos Armand Frémont i Augustin Berque.

Un cop arribats aquí, la situació en geografia es torna confusa. Si fins als anys vui-tanta hi ha una successió de maneres de fer geografia (determinisme, possibilisme, teorètica, radical, humanista) amb la permanència i transformació de les que han deixat de ser «noves» geografies, a partir d’aquesta dècada comença a haver-hi una aparició constant de noves maneres i propostes de fer geografia sense aconseguir que cap serveixi com model a seguir. Possiblement, el que hom identifica com a postmodernisme sigui el concepte que serveixi per tractar la geografia actual: fixem-nos que no té un nom «nou», ja que és un concepte antic –modernisme– al qual s’ha posat un prefix –post– per crear la paraula. En la geografia postmoderna es critica la deshumanització de la socie-tat actual i s’estudia l’homogeneïtat (tothom fa les mateixes coses a tot arreu: la «mac-donalització») i les diferències (com cada persona o grup social utilitza de manera diferent allò que sembla que és homogeni). Possiblement, qui ha reflexionat de manera més innovadora sobre les visions del món des de la geografia són el nord-americà Edward W. Soja i l’italià Franco Farinelli. En tot cas, ens trobem en un moment de canvi i trans-formació molt ràpid on l’eclecticisme és molt evident en els treballs de les persones que ens dediquem a fer geografia

Per saber-ne més

Lectures recomanades

Tot seguit es presentaran una sèrie de llibres que podríem identificar com a «manuals» de geografia humana. S’ha procurat que estiguin publicats en català i castellà, així com que es trobin a les biblioteques universitàries de Catalunya o a la Biblioteca de Catalunya (consulteu http://ccuc.cbuc.cat, el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya). Aquests manuals estan organitzats a partir del que s’ha explicat en aquest bloc del llibre.

Documents

Visions Geogràfiques Del Món