Upload
universitat-jaume-i
View
243
Download
3
Embed Size (px)
DESCRIPTION
3/ACTE ANIVERSARI Vicent Climent demana a la Generalitat que satisfaça els seus compromisos econòmics 4/HONORIS CAUSA L’UJI investeix el catedràtic de Dret de la Navegació Leopoldo Tullio doctor honoris causa 5/ESTUDI IVIE Les universitats retornen a la societat el triple de la inversió pública que reben cada any
Citation preview
PERIÒDIC DE LA UNIVERSITAT JAUME I DE CASTELLÓ | ANY XIII | 137 | MARÇ 2013
3/ACTE ANIVERSARI Vicent Climent demana a la Generalitat que satisfaça els seus compromisos econòmics
4/HONORIS CAUSA L’UJI investeix el catedràtic de Dret de la Navegació Leopoldo Tullio doctor honoris causa
5/ESTUDI IVIE Les universitats retornen a la societat el triple de la inversió pública que reben cada any
L’esforç en l’estudi té premi
2 http://www.uji.es/com/voxuji/201303/
Periòdic de la Universitat Jaume I
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - CONSELL DE DIRECCIÓFrancisco Fernández Beltrán i Mª Carmen Aparisi REDACCIÓAlicia Andrés, Mª Carmen Aparisi, Francisco F. Beltrán, María Benavente, Mª Luz Blanco, Laura Castillo Juansa Pérez i Eva RedondoFOTOGRAFIAAlex Pérez i Damián Llorens DISSENYAmparo Soriano i Marta NegreCORRECCIÓ LINGÜÍSTICAServei de Llengües i Terminologia
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - EDITAServei de Comunicació i Publicacions de la Universitat Jaume I-Rectorat- (Campus del Riu Sec. Edifici Rectorat i Serveis Centrals. 12071-Castelló de la Plana). Telèfon: 964728831 Fax: 964728832 [email protected] - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - ISSN: 1575-9601 * DIPÒSIT LEGAL: CS-75-1999
www.facebook.com/uji.espwww.facebook.com/uji.val
www.tuenti.com/uji
http://twitter.com/UJI_noticieshttp://twitter.com/UJI_noticias
http://www.slideshare.net/universitatjaumei
http://www.= ickr.com/universitatjaumei
http://www.youtube.com/universitatjaumei
http://voxujiradio.ivoox.com
http://www.linkedin.com/company/universitat-jaume-i-de-castell-n
|Segueix l’UJI a les xarxes socials
EL PERIÒDIC VOX UJI A LA XARXA ISSUUhttp://issuu.com/universitatjaumei
[Les Instantànies]
[Quatre joves del programa Universitaris de Llegenda de Microsoft van mostrar el passat 20 de febrer de 2013 a la Universitat Jaume I eines i trucs de programes com ara Internet Explorer 10, SkyDrive, O" ce, Windows Phone o Windows 8, dins de la gira que aquesta companyia realitza per diverses universitats espanyoles. FOTO: DAMIÁN LLORENS]
[Al voltant d’un 75% de l’estudiantat de l’UJI es va sumar a la vaga convocada pel Consell de l’Estudiantat els passats 27 i 28 de febrer. Els manifestants es van concentrar el dijous 28 a l’Àgora en protesta per les retallades, l’augment de les taxes i la reforma educativa. Cal destacar que les dues jornades es van desenvolupar sense incidents. FOTO: D. LLORENS]
núm 137 - març 2013 http://www.uji.es/com/voxuji/201303/ 3
M. CARMEN APARISI
El rector de la Universitat Jaume I, Vi-
cent Climent, va demanar a la Generalitat
Valenciana que satisfaça els seus com-
promisos econòmics perquè no perille el
projecte de futur de la Universitat Jaume I.
Aquesta reivindicació va tindre lloc du-
rant l’acte acadèmic de celebració del 22
aniversari de la creació de la Universitat,
celebrat al Paranimf el passat 22 de febrer.
Ell rector reclamava així els prop de 105
milions d’euros que el govern autonòmic
deu a l’UJI. «Sols demanem allò que ja es-
tava compromès, allò que, en el seu dia,
es va pactar» va assenyalar. «Amb aquesta
quantitat, l’UJI fent ús legítim de la seua
autonomia, podria reprendre programes
docents i d’investigació que ha hagut de
tancar, implantar amb normalitat els nous
graus engegats i licitar i construir la nova
Facultat de Ciències de la Salut», va afegir.
Climent també va recordar l’aportació
de les universitats públiques valencianes
al desenvolupament econòmic i social de
la societat valenciana ja que, segons l’últim
estudi de l’IVIE, s’evidencia que els titulats
universitaris retornen a la societat 1,9 euros
per cada euro invertit per l’administració.
En el cas de l’UJI, l’impacte total que gene-
ra es xifra en 330 milions per a una inversió
pública que no arriba als 100 milions. «És
per aquest motiu, que no podem quedar-
nos impassibles, ni mostrar-nos satisfets.
Cada euro que no ens ha arribat, no només
el perd l’UJI, sinó que són tres euros que no
arriben a la societat de Castelló. És riquesa
que perdem tots», va a* rmar el rector.
D’altra banda, el rector va destacar que
l’UJI ha estat capaç de superar una situa-
ció * nancera delicada en un context eco-
nòmic advers i, en aquest sentit, ha fet els
deures. Així, va avançar que la liquidació
del pressupost de 2012 constatarà que la
Universitat és una entitat absolutament
sanejada. Per aquest motiu, va demanar
poder fer ús de l’autonomia universitària
per a gestionar els recursos front a les res-
triccions dels governs central i autonòmic
en matèria de contractacions.
Finalment, Climent va mostrar el seu
rebuig a l’informe encarregat per Wert
sobre el sistema universitari espanyol i
va reivindicar un pacte d’Estat en aquest
tema en el qual les universitats espanyo-
les participen.
En l’acte, es va estrenar la composició
musical Jardí de Saviesa de Carles Santos
amb text del professor d’Història del Dret
Vicent Garcia Edo i es van lliurar les distin-
cions al personal jubilat, els premis extraor-
dinaris de Final de Carrera del curs 2011/12
i els premis del Consell Social. Per últim, es
va investir doctor honoris causa al catedrà-
tic de Dret de la Navegació Leopoldo Tullio.
La celebració va comptar amb l’assistència
del director general d’Universitat, Estudis
Superiors i Ciència, José Miguel Saval.
Climent insta a la Generalitat a satisfer els seus compromisos El rector reivindica el pagament del deute històric perquè no perille el projecte de futur de l’UJI
Inmaculada Fortanet, vicerectora de Cooperació, Relacions Internacionals i Institucionals i Multilingüisme; José Miguel Saval, director general d’Universitat, Estudis Superiors i Ciència; Vicent Climent, rector de l’UJI; Rafael Benavent, president del Consell Social de l’UJI; Antonio Barba, vicerector d’Investigació i Postgrau, i Pilar García Agustín, vicerectora d’Estudiants Ocupació I Innovació Educativa. | FOTO: ANTONIO PRADAS
| «CADA EURO que no
ens arriba, són tres que
no arriben a la societat. És
riquesa que perdem tots»
va destacar Climent
JARDÍ DE SAVIESA
El pianista Carles Santos va posar el
punt musical a l’obertura de l’acte aca-
dèmic amb l’estrena de la seua compo-
sició titulada Jardí de Saviesa, una obra
que complementa la melodia amb un
text de Vicent Garcia Edo, professor
d’Història del Dret de l’UJI, i que s’uti-
litzarà en els actes acadèmics de la Uni-
versitat. El músic vinarossenc va estar
acompanyat en la seua interpretació
per l’actriu Pepa López, que va posar
veu a les paraules de Garcia Edo, i la so-
prano Isabel Monar. | FOTO: A. PRADAS
El PRESIDENT del Consell Social, Rafael
Benavent, va atorgar els premis a l’Excel·-
lència Docent Universitària del curs acadè-
mic 2011/12 a Carmen Lázaro, professora
de Dret Romà; Mercedes Marqués, profes-
sora de l’àrea de Ciències de la Computa-
ció i Intel·ligència Arti* cial, i Juan Carlos
Palmer, professor del Departament d’Es-
tudis Anglesos. Així mateix, va fer entrega
del XIV Premi d’Investigació a la trajectòria
investigadora del catedràtic de Química
Inorgànica Juan Bautista Carda i el V Premi
a la Iniciativa Emprenedora Estudiantil a
Alfredo Raúl Cebrián, llicenciat en Publici-
tat i Relacions Públiques de l’UJI i a Cris-
tina Castellanos, estudiant del Màster en
Noves Tendències i Processos d’Innovació
en Comunicació de l’UJI. | FOTO: A. PRADAS
PREMIS CONSELL SOCIAL
L’ESTUDIANTAT amb millor expedient
acadèmic va rebre els diplomes del pre-
mi extraordinari * nal de carrera del curs
2011/12. Per la Facultat de Ciències Huma-
nes i Socials es va premiar Vanesa Navarro,
Celina Salvador, Carla González, Aitana
Muñoz, Emma Gracia, Jéssica Puchol, Fran-
cisco Marín, María José Arrufat, Victoria
Marín, Samuel Gil, Teresa Sorolla i Mónica
Isabel Gozalbo. Per la Facultat de Ciències
Jurídiques i Econòmiques van rebre el di-
ploma Edgar José Rambla, Joaquín Valls,
Ana Belén Gisbert, Aitor Etxarri, Cristina
Sandalinas, Laura Esperanza Aragonés,
Anna Buchardó i Adrián Sánchez. Per l’Es-
cola Superior de Tecnologia i Ciències
Experimentals van recollir el premi Coral
Escorihuela, Sandra Catalán, Estefanía Li-
dón Sánchez, Sergio Ballester, Joaquín Da-
niel Ceriza, Miriam Fontanillo, Sara Acedo i
Blanca Galve. Finalment, per la Facultat de
Ciències de la Salut es va premiar Yolanda
Vilar i Íngrid Nebot. | FOTO: A. PRADAS
PREMIS EXTRAORDINARIS
LA UNIVERSITAT va retre homenatge al
personal jubilat durant el curs 2011/12,
Amador Antón Antón i M. Ángeles López
Sierra, membres del personal docent i in-
vestigador i del personal d’administració i
serveis, respectivament. Isabel Fernández
va ser l’encarregada de recollir l’estatut del
jubilat i llegir unes paraules en nom de M.
Ángeles López. | FOTO: A. PRADAS
PERSONAL JUBILAT
4 http://www.uji.es/com/voxuji/201303/
L’UJI nomenarà doctor honoris
causa tres catedràtics de DretREDACCIÓ
La Universitat Jaume I ha aprovat la con-
cessió del títol de doctor honoris causa els
professors doctors de la Universitat de Va-
lència Juan Montero Aroca, catedràtic de
Dret Processal; Juan Martín Queralt, cate-
dràtic de Dret Financer i Tributari, i Tomás
S. Vives Antón, catedràtic emèrit de Dret
Penal, per la seua vinculació universitària
i personal amb els estudis de Dret de la
Jaume I i pels seus rellevants mèrits en el
terreny de la ciència jurídica.
El catedràtic de Dret Processal de l’UJI,
Juan-Luis Gómez Colomer actuarà com a
padrí de Juan Montero Aroca, catedràtic de
Dret Processal i magistrat de la Sala Civil i
Penal del Tribunal Superior de Justícia de la
Comunitat Valenciana. Gómez Colomer ha
destacat la important vinculació università-
ria i personal que ha tingut Montero Aroca
amb el desenvolupament dels estudis de
Dret a la Jaume I.
El catedràtic de Dret Financer i Tributari
de la Jaume I, Germán Orón, serà el padrí
de Juan Martín Queralt, catedràtic de Dret
Financer i Tributari. Orón ha explicat que
Martín Queralt va ser coresponsable de la
implantació dels estudis de Dret a Castelló.
A més, ha tingut l’oportunitat de posar en
pràctica els seus coneixements en diferents
càrrecs públics i com a membre de nom-
broses comissions.
En darrer lloc, Tomás S. Vives Antón, cate-
dràtic emèrit de Dret Penal, serà apadrinat
per Mª Luisa Cuerda Arnau, catedràtica de
Dret Penal de l’UJI. Vives Antón, vicepresi-
dent emèrit del Tribunal Constitucional i
ex) scal i vocal del Consell General del Po-
der Judicial, també ha mantingut una es-
treta relació amb la Universitat de Castelló.
REDACCIÓ
Leopoldo Tullio, catedràtic de Dret de la
Navegació per la Universitat La Sapienza
de Roma, fundador i president de l’Istitu-
to per lo Studio del Diritto dei Transport
(ISDIT) i director de l’Istituto di Diritto della
Navigazione de la Universitat La Sapienza,
va ser nomenat doctor honoris causa per la
Universitat Jaume I el passat 22 de febrer
en l’acte del XXII aniversari de l’UJI.
El nou doctor honoris causa va expli-
car durant la seua lliçó d’investidura el
concepte de l’obligació de protecció en
el transport marítim i aeri amb l’objectiu
d’augmentar la protecció de les persones i
disminuir les possibles molèsties ocasiona-
des pel transport.
Tullio va indicar que «en els últims anys
el transport aeri ha tingut un moviment
legislatiu dirigit a una major tutela dels in-
teressos dels passatgers, però l’e) càcia de
la normativa adoptada en el sector marítim
ha sigut menor».
El professor romà considera criticable
el «diferent nivell de protecció existent en
el transport aeri i el marítim» i pensa que
l’adopció del sistema del Conveni d’Atenes
no ha sigut encertada «tenint en compte
l’escassa acceptació per la comunitat inter-
nacional». En la seua opinió, hauria sigut
preferible «crear una reglamentació nova
i independent similar al Conveni de Mont-
real, que ha rebut notables adhesions a ni-
vell internacional».
Leopoldo Tullio és un professor d’enor-
me prestigi i un autèntic referent interna-
cional en dret marítim i de la navegació. La
seua obra realitza una re6 exió profunda i
rigorosa, sustentada en la més clàssica i sò-
lida ciència del Dret, però a més re6 ecteix
un coneixement directe dels problemes
que planteja la pràctica marítima.
Tullio manté una intensa vinculació amb
la Jaume I, una col·laboració que s’ha plas-
mat en l’organització conjunta de congres-
sos internacionals, en la participació en
projectes coordinats de R+D+I ) nançats
per fons públics, l’intercanvi d’investiga-
dors entre l’UJI i La Sapienza, l’avaluació de
tesis doctorals i la participació com a expert
internacional en revistes cientí) ques.
Tullio demana més protecció perals passatgers del transport marítimEl catedràtic de Dret de la Navegació va ser nomenat doctor honoris causa per l’UJI
El rector de l’UJI, Vicent Climent, va ser l’encarregat d’investir com a doctor honoris causa el professor italià Leopoldo Tullio. | FOTO: ANTONIO PRADAS
REDACCIÓ
María Victoria Petit Lavall, catedràtica
de Dret Mercantil i secretària general de
la Universitat Jaume I, va ser la encarre-
gada de defensar els mèrits que conco-
rren en el professor Leopoldo Tullio per a
l’obtenció del doctorat honoris causa.
Nascut en 1946, es va doctorar en Dret
en la Universitat La Sapienza de Roma el
1969, amb la màxima quali) cació. Va ser
becari de recerca en l’Institut de Dret de
la Navegació i assistent de Dret de la Na-
vegació a la Facultat de Jurisprudència.
En1982 superaria les proves per a profes-
sor titular i en 1988 el concurs per a cate-
dràtic de Dret de la Navegació. En l’actua-
litat és catedràtic de Dret de la Navegació
a la Universitat La Sapienza de Roma i
anteriorment ho va ser durant 12 anys a
la Universitat de Càller (Sardenya). Al llarg
de la seua carrera ha sigut professor visi-
tant i investigador en nombrosos centres
i universitats de prestigi internacional. És
membre de diferents organismes inter-
nacionals i ha sigut l’impulsor de valuo-
ses iniciatives acadèmiques. També ha
sigut fundador i director d’algunes de les
més destacades publicacions europees
en transport i és autor de més de 250
monogra) es, tractats, manuals i articles.
María Victoria Petit va explicar que «el
seu prestigi com a especialista en Dret
de la navegació marítima i aèria és in-
discutible. Estem davant un dels juristes
europeus més rellevants de les últimes
dècades, clau en l’evolució i desenvolu-
pament d’aquesta branca del Dret, de
gran importància pràctica i especial com-
plexitat tècnica, i un referent per a tots els
que ens dediquem al seu estudi».
La catedràtica va concloure la seua
intervenció a) rmant que «Leopoldo Tu-
llio és en tots els sentits un mestre, que
a més ha vingut exercint un compromès
paper en el foment de la col·laboració i
intercanvi cientí) c entre grups de recer-
ca de diferents països», com l’Institut Uni-
versitari de Dret del Transport de l’UJI.
Un dels juristes europeus més rellevants de les últimes décades
La catedràtica de Dret Mercantil de l’UJI, María Victoria Petit, durant la laudatio del professor Leopoldo Tullio. | FOTO: ANTONIO PRADAS
núm 137 - març 2013 http://www.uji.es/com/voxuji/201303/ 5
EVA REDONDO
La Universitat Jaume I va tindre un im-
pacte econòmic en la província de Cas-
telló de 330.366.417 euros durant l’any
2011, la qual cosa suposa que va retornar
a la societat el triple de la inversió pública
que es realitza en un any a l’UJI, uns 100
milions d’euros.
Així se’n desprèn de l’informe Contribu-
cions econòmiques i socials de les universi-
tats públiques valencianes que ha realitzat
l’Institut Valencià de Recerques Econòmi-
ques (IVIE) i que es va presentar el passat
4 de febrer, a València, en un acte que va
comptar amb la presència del president
de la Generalitat Valenciana, Alberto Fa-
bra, i el rector de l’UJI, Vicent Climent, junt
a la resta de rectors de les universitats pú-
bliques valencianes.
L’informe apunta que la Generalitat Va-
lenciana va invertir 1.180.767.773 euros
en el Sistema Universitari Públic Valencià
(SUPV) en 2011, una inversió que va tindre
un impacte econòmic de 4.243.194.420
euros en la societat valenciana.
Vicent Climent ha explicat que aquests
càlculs s’han realitzat sobre els pressupos-
tos aprovats per les universitats públiques
valencianes, sense tindre en compte el
deute històric no abonat per la Generali-
tat Valenciana, per la qual cosa ha a* rmat
que «per cada euro no invertit en l’UJI la
societat deixa de generar el triple de be-
ne* cis». Per al rector aquesta és una altra
raó de pes perquè l’UJI exigisca a la Ge-
neralitat Valenciana el pagament puntual
de la subvenció ordinària i el compromís
d’un pla de pagaments per als 22.000.000
d’euros de 2012 i els 18.000.000 d’euros de
deute històric. «La societat de Castelló no
pot permetre’s perdre inversions d’aquest
calibre, ni perdre un tren cap al futur que
passa inevitablement per la locomotora
que és l’UJI», ha a* rmat el rector.
En opinió de Climent, la important
contribució socioeconòmica que realitza
l’activitat universitària en l’entorn re5 ec-
teix que invertir en universitats és la mi-
llor opció per a revertir la situació actual
i afavorir un canvi de model productiu.
Les universitats augmenten l’activitat i
l’ocupació, redueixen l’atur, augmenten
els ingressos personals dels titulats i la
recaptació * scal, redueixen les despeses
socials, augmenten la productivitat i la
renda per càpita, a més d’altres efectes
no econòmics que també han de ser con-
siderats com la millora de la salut, l’aug-
ment de la con* ança, la reducció de la
desigualtat de gènere, l’augment de la
igualtat d’oportunitats i l’increment de la
participació ciutadana.
Per tot açò, el rector ha estat taxatiu en
a* rmar que aquest informe demostra, una
vegada més, que la inversió pública que
es realitza en les universitats genera un re-
torn que duplica la inversió realitzada, per
la qual cosa les administracions públiques
han de prioritzar la inversió en educació i
recerca.
«En el cas concret de Castelló, l’impacte
econòmic en el territori evidencia l’encert
que va suposar la creació de la Universitat
Jaume I i la necessitat de seguir invertint
en aquesta per a consolidar i fer créixer el
model productiu com la millor garantia
per a un futur millor per a tota la societat»,
ha conclòs Climent.
INFORME IVIE
E. REDONDO
L’informe Contribucions econòmiques i
socials de les universitats públiques valen-
cianes que ha realitzat l’Institut Valencià
de Recerques Econòmiques (IVIE) apun-
ta que els professors de la Universitat
Jaume I van produir una mitjana de 0,71
publicacions en 2010, una dada que su-
pera la mitjana estatal de les universitats
públiques espanyoles que se situa en el
0,63.
L’informe apunta que entre les cinc
universitats valencianes destaquen
especialment la Universitat de Valèn-
cia i la Universitat Jaume I per la pro-
ducció cientí* ca, per l’amplitud de les
col·laboracions internacionals i pel per-
centatge de publicacions realitzades en
revistes de major qualitat, ja que supe-
ren la mitjana valenciana i estatal.
En el cas de l’UJI, les dades con* rmen
la internacionalització de les activitats de
recerca ja que el 34,3% de la producció
cientí* ca s’ha realitzat en col·laboració
internacional, una dada que està per so-
bre de la mitjana valenciana i espanyola.
L’informe també constata un important
avanç en la qualitat de les publicacions
cientí* ques, ja que la Universitat Jaume I
obté en aquest indicador un resultat supe-
rior a la mitjana: el 51,4% dels articles cien-
tí* cs elaborats pels docents es van publi-
car en revistes del primer quartil, és a dir
amb un impacte més alt, davant del 48,7%
de la resta d’universitats valencianes.
En aquest sentit, cal destacar que la
productivitat cientí* ca del sistema uni-
versitari públic valencià (SUPV) supera
àmpliament la mitjana de les universi-
tats espanyoles tant en quantitat com
en qualitat. L’informe de l’IVIE conclou
que el SUPV té un pes notable en l’activi-
tat investigadora espanyola. Les millores
en aquest àmbit han estat substancials
doncs, segons indiquen les publicacions
recollides per les bases de dades inter-
nacionals, aquestes s’han més que dupli-
cat en l’última dècada.
PATENTS
El document elaborat per l’IVIE també
analitza la capacitat de la Universitat Jau-
me I per a orientar els resultats de R+D
cap a l’activitat econòmica productiva.
Així, l’informe apunta que l’UJI realitza
el 5,4% de les patents que generen les
universitats públiques valencianes.
Les cinc universitats públiques valen-
cianes van obtindre en 2010 el 12,7% de
les patents concedides a les universitats
espanyoles. Amb una contribució per
cada 100 professors de 0,64, entre els
anys 2005 i 2010, el SUPV supera la mit-
jana del sistema universitari espanyol,
situada en 0,57.
En general, la situació de les univer-
sitats públiques valencianes en R+D i
transferències és positiva, ja que la mit-
jana d’indicadors ressenyats del SUPV és
un 20% superior a la mitjana nacional.
El professorat de l’UJI va produir una mitjana de 0,71 publicacions en 2010. | FOTO: D. LLORENS
La productivitat cientí" ca de l’UJI supera la mitjana espanyola
La Jaume I té un impacte econòmic de 330 milions d’euros en Castelló La Universitat retorna a la societat el triple de la inversió pública que rep cada any
| EL RECTOR
explica que per cada
euro no invertit en l’UJI,
Castelló deixa de generar
importants bene* cis
| L’INFORME destaca
que les universitats
augmenten l’activitat
i l’ocupació, redueixen
l’atur i augmenten la
productivitat
| CLIMENT a* rma que
invertir en universitats
és la millor opció per
a afavorir un canvi del
model productiu
El rector de l’UJI, primer a l’esquerra, en la presentació de l’informe de l’IVIE a València. | FOTO: VOX UJI
6 http://www.uji.es/com/voxuji/201303/
BLANCA APARISI
Els participants en el Club de Debat de
la Universitat Jaume I sobre construccions
sostenibles van coincidir a a! rmar que el
sector de la construcció està encara lluny
del respecte i compromís que hauria de
promulgar amb l’entorn i que les cons-
truccions sostenibles són, encara, un ideal
llunyà davant la falta de conscienciació
social, les traves econòmiques i l’oposició
de les polítiques institucionals.
El debat, moderat per Alberto Suárez,
director del programa «Hoy por hoy Cas-
tellón» de la Cadena SER, va comptar amb
la participació d’Aurelio Galindo, arquitec-
te especialitzat en edi! cis saludables i mi-
cromediambient i membre del grup Green
Barcelona; Ana Dolores Prades, arquitecta
municipal de l’Ajuntament de Castelló de
la Plana; Ángel M. Pitarch, vicedirector del
Grau en Arquitectura Tècnica i secretari
del Col·legi d’Arquitectes de Castelló i Te-
resa Gallego, professora del Departament
d’Enginyeria Mecànica i Construcció de
l’UJI i responsable acadèmica de l’equip
SolarDecathlon de la UJI-VIA.
Galindo va apel·lar a la conscienciació
dels usuaris en el procés d’edi! cació. L’arqui-
tecte va assegurar que «els professionals de
la construcció i tots els agents afectats hem
d’introduir a poc a poc les actuacions me-
diambientalment correctes per a la crea ció
i consum d’edi! cis més saludables».
Segons Prades, a l’escassa demanda i
interès social se suma la falta de re+ exió i
la restricció normativa en termes de soste-
nibilitat que, malgrat l’amplitud, «no deixa
marge de maniobra al desenvolupament
lliure i saludable de projectes urbans».
Així mateix, la tècnica municipal va indicar
que l’interès econòmic de les indústries i
les polítiques institucionals di! culten l’as-
sumpció de les responsabilitats mediam-
bientals a causa de la reducció d’ingressos
que aquesta suposaria.
No obstant això, Pitarch va destacar la
proliferació d’iniciatives que, indepen-
dentment de les vies mínimes legals
impostes, busquen connectar «les exi-
gències socials d’edi! cació amb la sos-
tenibilitat mediambiental a través dels
últims avanços tecnològics i la incipient
aplicació a certs sectors industrials». L’Ins-
titut Valencià d’Edi! cació, que proporcio-
na informació sobre la qualitat i e! ciència
dels habitatges del municipi, és només un
exemple, va comentar. En la mateixa línia,
Gallego va al·ludir al concurs internacional
SolarDecathlon com a mostra d’aquest ti-
pus de projectes.
Alberto Suárez, Aurelio Galindo, Teresa Gallego, Ana Dolores Prades i Ángel M. Pitarch. | FOTO: ÀLEX PÉREZ
[Novetats editorials]
www.tenda.uji.es
EL ARTE RUPESTRE EN LA PROVINCIA DE
CASTELLÓN. HISTORIA, CONTEXTO Y ANÁLISIS
Juan José Ferrer Maestro (coord.)
Preu: 45 euros · ISBN 978-84-8021-910-5
Experts en art rupestre i cultures prehistòriques, en història de l’art i
en estudi del paisatge, realitzen una acurada catalogació de les pin-
tures rupestres descobertes a les terres de Castelló des del 1917. El
contingut d’aquesta publicació adquireix més interès, si és possible,
en mostrar troballes cientí! cament inèdites ! ns avui i després que
la Unesco declarara Patrimoni de la Humanitat l’art rupestre de l’arc
mediterrani de la península Ibèrica., ara fa 15 anys.
MESTRES, ESCOLES I PERIÒDICS.
DOCUMENTACIÓ DEL PRIMER MOVIMENT
FREINETIÀ A L’ARXIU D’ENRIC SOLER I GODES
Antonio García Madrid
Col·lecció «Fundació Càtedra Soler i Godes»Preu: 18 euros · ISBN 978-84-8021-875-7La Fundació Càtedra Enric Soler i Godes dóna a conèixer amb aquest
llibre una part del ric arxiu personal d’aquest mestre, concreta-
ment la documentació referent al primer moviment de mestres
seguidors de les tècniques i innovacions escolars de Celestín Frei-
net, del qual Soler i Godes va formar part de manera signi! cativa.
LA CONSTRUCCIÓN DE LOS LOGARITMOS.
HISTORIA Y PROYECTO DIDÁCTICO
M. C. Domínguez, M. Forner, Ò. Forner
Col·lecció «Treballs d’Informàtica i Tecnologia»Preu: 6 euros · ISBN 978-84-8021-876-4
El logaritme naix com a resposta a la impossibilitat de calcular una
potència amb un exponent decimal, de manera que les solucions a
aquests càlculs exponencials es troben recollides en les anomenades
taules de logaritmes. Però, si no es pot fer el càlcul, com s’han obtin-
gut aquestes taules? Donar resposta a aquesta i altres qüestions és el
que es plantegen els autors.
VIDEOGRAFÍA Y ARTE: INDAGACIONES SOBRE
LA IMAGEN EN MOVIMIENTO (e-book)
Lorena Rodríguez Mattalía
Col·lecció «ARS» Preu: 7,50 euros · ISBN 978-84-8021-908-2
Per què un cineasta com ara Godard trià el dispositiu videogrà! c per
a les seues històries de cinema? Què ofereix aquest dispositiu, a ell i a
aquells artistes que, ! ns a l’actualitat digital, l’han utilitzat? En aquest
llibre es comprova, per mitjà de l’anàlisi d’obres des dels inicis del ví-
deo ! ns a les videogra! es de ! nal dels noranta i l’actualitat, de quina
manera aquest dispositiu és utilitzat per nombrosos artistes.
El sector de la construcció s’allunya de la sostenibilitat mediambientalEl Club de Debat de l’UJI va abordar l’edi� cació sostenible
LAURA CASTILLO
El rector de la Universitat Jaume I, Vicent
Climent, va inaugurar el IV Congrés Obert
i Virtual Castelló 2020 el passat 27 de fe-
brer. L’acte d’apertura va comptar amb la
presència del vicerector de Plani! cació Es-
tratègica i Qualitat, Miguel Ángel Moliner;
l’alcalde de Castelló de la Plana, Alfonso
Bataller; el president de la Diputació de
Castelló, Javier Moliner; i del director del
diari Mediterráneo, Jose Luís Valencia.
Climent va de! nir el congrés com un
«espai de trobada» representatiu de to-
tes les àrees de la societat castellonenca.
El rector va convidar tothom a aportar les
seues iniciatives de manera presencial o
virtual per tal de fer front a la crisi actual
i als problemes de futur de la província.
En aquest sentit, Climent va reclamar el
recolzament de les institucions públiques
en la materialització de les propostes de
millora que es plantegen al llarg de les 17
sessions programades.
Pel que fa a la conferència inaugural,
aquesta va córrer a càrrec del president de
l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE),
Vicente Boluda, qui va estar acompanyat
pel president del Consell Social de l’UJI,
Rafael Benavent, en qualitat de modera-
dor. Boluda va considerar «la debilitat de
la societat civil» un dels factors més crítics
del panorama valencià. Per al president de
l’AVE, aquesta «ha conduït la classe política
a ocupar llocs que no li corresponen» i a
«l’acomodament» de la ciutadania. Quant
als aspectes econòmics, Boluda va defen-
sar la implantació del tercer carril ferroviari
per a l’apro! tament de la situació geoes-
tratègica del País Valencià a la Unió Euro-
pea i va afegir que «cal ajustar el model
productiu al context de la globalització i
prestar més atenció a les TIC».
Boluda reivindica el paper de la societat civil
Vicente Boluda durant la conferència inaugural del congrés. | FOTO: D. LLORENS
núm 137 - març 2013 http://www.uji.es/com/voxuji/201303/ 7
Investigació
ANNA TÁRREGA
Investigadors de l’UJI treballen en un
nou tipus de recobriment que proporcio-
na als metalls una major protecció contra
la corrosió, gràcies a una millor adherèn-
cia a la superfície i propietats anticorrosi-
ves. La novetat resideix en els elements
utilitzats en el tractament de les pintures
a través de tres vies químicament dife-
rents i l’efecte sinèrgic que aquests pro-
dueixen. Així doncs, la combinació dels
components fa que a l’interactuar s’opti-
mitze l’adherència de la pintura al subs-
trat metàl·lic i es milloren les pro pietats
anticorrosives. D’aquesta manera, els
nous recobriments ofereixen amb una
sola capa una protecció tan bona com
quan s’utilitza un pretractament.
Fins ara l’opció que tenia la indústria
a l’hora protegir els metalls contra la
corrosió ha requerit sempre una pri-
mera imprimació o pretractament que
implica, en la majoria dels casos, la ne-
teja i desgast del metall, d’una banda,
o l’addició d’una capa més de pintura,
de l’altra. La idea del projecte, assegura
l’investigador José Javier Gracenea, «és
aconseguir evitar el pretractament i eli-
minar una etapa productiva i tot el que
comporta en temps i en diners, ja que
la preparació del metall sempre suposa
una etapa suplementària i costosa».
En principi, el nou recobriment és apli-
cable a tot tipus de metalls, encara que,
segons indica Gracenea, «actualment es
treballa amb l’alumini, acer i acer galva-
nitzat, ja que entre els tres sumen el 99%
dels metalls industrials més utilitzats.
Per exemple, l’alumini es gasta per a
tot tipus de fusteria metal·litzada, l’acer
està present en la majoria dels electro-
domèstics i l’acer galvanitzat és l’elegit
per a la fabricació de pals o fanals».
El projecte s’ha desenvolupat dins de
la convocatòria Impacto del Ministeri
d’Economia i Competitivitat que busca
fomentar la col•laboració entre empresa
i centres de recerca. Així, a partir de les
necessitats que el mercat detecta, des
de les universitats es plantegen una sè-
rie de productes que puguen interessar
a les empreses perquè posteriorment
aquestes els puguen comercialitzar.
En aquest cas, l’empresa amb la qual
es treballa és Mediciones y Corrosión,
Medco, ubicada al Parc Cientí* c i Tec-
nològic, Espaitec, de l’UJI.
Es preveu que aquest nou tipus de
pintura estiga en el mercat en el termi-
ni de dos anys i l’ús d’aquesta suposarà
un estalvi al voltant d’un 20%, una xifra
important en parlar de volums elevats.
Investigadors elaboren pintura amb major protecció anticorrosiva Els nous cobriments ofereixen un resultat com si s’hi utilitzara pretractament
La previsió és que aquest nou tipus de pintura estiga en el mercat en dos anys. | FOTO: ÀLEX PÉREZ
L’ITC i l’empresa Azulev col·laboren per a reduir les emissions de CO
2
ITC
L’Institut de Tecnologia Ceràmica Agus-
tín Escardino (ITC) de la Universitat Jaume I
i l’empresa de fabricació ceràmica Azulev
han aconseguit de la Comissió Europea els
fons necessaris per al desenvolupament
del projecte Reducer, que té com a prin-
cipal objectiu la reducció de les emissions
de CO2 a l’atmosfera en el procés de fabri-
cació de rajoles ceràmiques. El projecte,
que té una durada de divuit mesos i està
* nançat per la UE a través del programa
Sustainable Industry Low Carbon (SILC), té
com a objectiu fonamental «donar suport
als projectes duts a terme en indústries de
procés afectades pel comerç d’emissions
per a ajudar-los a afrontar els reptes d’una
economia baixa en carboni i a mantenir
la seua competitivitat», indiquen fonts de
l’ITC.
Les activitats de Reducer se centren en
l’optimització del consum energètic en els
equips del procés, a través de la implan-
tació d’accions d’estalvi energètic en els
equips amb major consum de gas natu-
ral. Es pretén combinar el desenvolupa-
ment de diverses tècniques pioneres que
s’implantaran a les instal·lacions d’Azulev,
amb la * nalitat de reduir les emissions de
gasos d’efecte hivernacle, així com els cos-
tos energètics i ambientals. «A mitjà ter-
mini, el desenvolupament d’aquestes tèc-
niques pot transferir-se a altres empreses
amb una problemàtica similar, per la qual
cosa pot tenir un gran impacte a nivell
sectorial», puntualitzen fonts de l’institut
tecnològic.
Espaitec acull la presentació " nancera d’ENISA
REDACCIÓ
L’Empresa Nacional d’Innovació, ENISA,
adscrita al Ministeri d’Indústria, Energia
i Turisme, va presentar el 28 de febrer a
l’edi* ci d’Espaitec de la Jaume I les líni-
es de * nançament per a 2013 dirigides a
prestar suport a la creació, creixement i
consolidació de projectes empresarials.
La jornada, a la qual van assistir més
d’una vintena d’empreses de la província
de Castelló, s’emmarca dins del conveni
de col•laboració * rmat per APTE i ENISA
el passat mes de juliol, i respon a la ne-
cessitat de les PIMES ubicades als parcs
cientí* cs i tecnològics d’augmentar les
facilitats i millorar les seues condicions de
* nançament.
En aquest marc, ENISA va presentar els
seus préstecs participatius, un instrument
* nancer que s’ofereix a projectes empre-
sarials amb imports que oscil·len entre
25.000 euros i 1,5 milions d’euros i que
permeten a emprenedors i PIMES desen-
volupar negocis viables i de qualitat.
A. TÁRREGA
Els directors de la Càtedra d’Economia
Social de la Universitat Jaume I, Fernando
de Vicente Pachés i M. José Mateu, han pu-
blicat Las agencias de colocación mediante
la forma jurídica de empresa de economía so-
cial. Aquesta obra és el resultat d’un projec-
te d’investigació, subvencionat pel Ministeri
de Treball, que analitza a fons el paper de les
agències de col·locació i l’economia social a
partir de l’aparició de la Llei 35/2010, que
regula les agències privades d’ocupació.
L’estudi aborda una temàtica de gran ac-
tualitat en el context de crisi que travessa
el país amb una elevada taxa d’atur, que
supera el 26%, i critica la manca d’eines
adequades per a la creació, recerca i obten-
ció d’ocupació. Davant d’aquesta situació,
els autors presenten el model cooperatiu
«com la millor opció per a realitzar el tre-
ball de les agències de col·locació a causa
a l’experiència que tenen en l’ús de recur-
sos de creació d’ocupació i l’especial inte-
rès que aquestes posen en la formació del
treballador» i destaquen que actualment
les empreses d’economia social «són les
úniques que segueixen mantenint i creant
ocupació, alhora que cobreixen algunes de
les funcions que l’estat de benestar deixa
d’assumir per la crisi».
A més, segons el professor de Dret del
Treball i la Seguretat Social, Fernando
de Vicente, «a diferència d’altres models
d’empresa, l’empresa d’economia social
es caracteritza per una sèrie de principis i
valors com són la primacia de la persona i
l’ocupació per sobre del capital, la distribu-
ció de bene* cis amb criteris col·lectius, la
participació en les decisions, la democràcia
interna, la vinculació al territori o la millora
en la qualitat de vida, trets més distintius
i algunes de les claus que expliquen l’èxit
d’aquest model, dirigit a créixer en les prò-
ximes dècades».
En les conclusions de la investigació, la
doctora M. José Mateu destaca que «la in-
tersecció entre les agències privades i les
empreses d’economia social aconsegueix
que l’economia social cresca, i amb això la
creació d’ocupació, i dota de més e* càcia a
les actuals o* cines de col·locació».
Els autors descriuen en el darrer capítol
el procés de creació d’una agència de col-
locació com a empresa d’economia social.
Una publicació aborda l’economia social en agències de col·locació
Els autors de la publicació, Fernando de Vicen-te Pachés i M. José Mateu. | FOTO: ÀLEX PÉREZ
8 http://www.uji.es/com/voxuji/201303/
MARÍA BENAVENTE
El grup de Modelització Estadística per
a Problemes Mediambientals treballa lí-
nies d’investigació relacionades amb la
resolució de problemes mediambientals
mitjançant la recerca de tècniques mate-
màtiques que faciliten un apropament a
la qüestió.
D’aquesta manera, el grup aborda pro-
blemes com ara l’erosió del sòl, els incen-
dis forestals o l’epidemiologia des d’una
perspectiva distinta a la de les discipli-
nes que tradicionalment se n’ocupaven
d’aquests assumptes.
El procediment a seguir consisteix en
la transformació del cas concret en un
problema abstracte per a poder resoldre’l
amb l’aplicació de mètodes matemàtiques
i, posteriorment, tornar al pla de la concre-
ció per a solucionar el problema real.
Un dels principals projectes que el grup
desenvolupa és el de «Problemes nota-
bles en processos estocàstics espaciotem-
porals». Es tracta d’un projecte nacional
de tres anys de duració que compta amb
la subvenció del Ministeri. L’objectiu és
buscar noves eines matemàtiques per a
modelar processos espaciotemporals. Ara
bé, a diferencia del procediment habitual,
aquest mètode posa l’èmfasi en l’estudi de
xicotetes àrees per a modelar globalment
en funció d’allò local.
Un altre dels projectes en el qual es
treballa es una acció europea COST so-
bre modelització matemàtica d’incendis
forestals d’àmbit europeu; es compta
amb diversos partenaires a Itàlia, Grècia,
França i el Regne Unit. L’objectiu és mo-
delar el comportament dels incendis per
a extraure’n estructures probabilístiques
que ajuden a previndre’ls
El segell d’identitat del grup, en tots els
projectes és, d’una banda, el disseny es-
paciotemporal i, de l’altra, l’aplicació de
mètodes estocàstics. El primer factor con-
sisteix a abordar els problemes ubicats en
unes coordenades d’espai i temps per a
analitzar-ne la relació amb fenòmens si-
milars ocorreguts a zones properes o en
temps anteriors. Els mètodes estocàstics,
d’altra banda, s’encarreguen d’analitzar
l’aleatorietat dels casos per a reduir l’error
probabilístic. Aquest enfocament consti-
tueix una nova branca de l’estadística ma-
temàtica que dóna al grup un valor afegit
respecte d’altres apropaments.
El grup de Modelització Estadística per
a Problemes Mediambientals és un clar
exemple que l’estadística no només és allò
que s’ensenya a les aules, sinó que ofereix
un gran ventall d’aplicacions que passen
pel disseny espaciotemporal.
| EL GRUP d’investigació de
Modelització Estadística
per a Problemes
Mediambientals
té un caràcter
multidisciplinari, ja que
els problemes que resol
no són exclusivament
matemàtics, sinó que
són problemes de tipus
mediambiental els quals
poden ser abordats
des de perspectives
matemàtiques. Així
doncs, el grup està
integrat per persones de
diferents disciplines, com
matemàtiques, química,
física o informàtica.
Càlculs ecològicsEl grup de Modelització Estadística s’ocupa de problemes mediambientals
El grup d’investigació converteix qüestions mediambientals com l’erosió del sòl en problemes abstractes susceptibles de ser resolts mitjançant l’aplicació de mètodes matemàtics. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
| ELS
INVESTIGADORS
treballen en un projecte
europeu per a la
prevenció d’incendis
forestals
| EL SEGELL d’identitat
del grup és el disseny
espaciotemporal i
l’aplicació de mètodes
estocàstics
núm 137 - març 2013 http://www.uji.es/com/voxuji/201303/ 9
| EL GRUP ha aconseguit que, per primera vegada, el Congrés
Nacional de la Societat Espanyola d’Estadística se celebre a la
Universitat Jaume I
| DAVID COX, l’estadístic viu més homenatjat de la historia,
participarà en el Congrés impulsat pel grup
CÀRREC A L’UJI CATEDRÀTIC
LLOC DE NAIXEMENT CASTELLÓ DE LA PLANA
EDAT 43 ANYS
Jorge Mateu és llicenciat en Matemàtiques per la Universitat de Valèn-
cia i doctor tan per l’UV com per la Universitat de Lancaster, al Regne Unit.
Actualment, és catedràtic d’estadística al Departament de Matemàtiques
de la Universitat Jaume I, on treballa des de fa 15 anys. Els seus principals
àmbits d’interès són els processos estocàstics en sentit ampli, amb espe-
cial èmfasi en els processos geoestadístics i punts espacials i espaitemps.
Ha publicat més de 130 articles en revistes cientí) ques internacionals, i
és autor i coautor de més de 20 llibres. Destaquen Spatio-temporal Design.
Advances in E� cient Data Acquisition (2012); Encyclopedia of Environme-
trics (2012), en el qual Jorge Mateu és l’editor d’una secció sobre extrems
i risc ambiental, i Spatial and Spatio-Temporal Geostatistical Modeling and
Kriging (2013). També és membre del consell editorial de diverses revis-
tes cientí) ques com Spatial Statistics, Journal of Environmental Statistics i
Stochastic Environmental Research and Risk Assessment.
Mateu exerceix una important tasca organitzativa en diversos congres-
sos internacionals sobre modelització de processos espaciotemporals.
Lidera el comitè organitzador de les conferències bianuals copatrocina-
des per la International Ecotourism Society; i és president de la Junta de
Directors de METMA, associació que organitza tallers internacionals de
modelització espaciotemporal.
Jorge Mateu ha estat investigador principal de quatre projectes d’in-
vestigació consecutius ) nançats pel Ministeri de Ciència i Innovació. En la
seua tasca de coordinador a l’UJI, ha dirigit més de 12 estudiants de doc-
torat i més de 30 tesis de ) nal de màster. A més, és codirector del màster
Erasmus Mundus, impartit a l’UJI en Tecnologies Geoespacials, que comp-
ta amb ) nançament de la Comissió Europea. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
JORGE MATEU MAHIQUES
MÀSTER ERASMUS MUNDUS. Jorge Mateu és codirector, amb Joa-quín Huerta, del màster Erasmus Mun-dus in Geospatial Technologies de la Universitat Jaume I. És tracta d’un màster europeu centrat en temes es-pacials que, en la sisena edició, compta amb estudiantat procedent de països com Rússia, Austràlia, Equador, Mèxic i Espanya, entre d’altres. El màster Eras-mus Mundus és un dels programes de major excel·lència a Europa, amb clas-ses impartides en anglès de manera conjunta per la Universitat Jaume I, la Universidade de Nova Lisboa i la Uni-versitat de Münster.
Persones de diferents disciplines acadèmiques treballen conjuntament en el grup. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
[ELS GRUPS D’INVESTIGACIÓ DE LA UNIVERSITAT] || MODELITZACIÓ ESTADÍSTICA PER A PROBLEMES MEDIAMBIENTALS
CONGRESSOS D’ESTADÍSTICA I MODELITZACIÓ
El grup de Modelització Estadística per a Problemes Mediambientals realitza una important tasca d’organització i impuls de congressos en l’àmbit de l’estadística i, en concret, del disseny espaciotemporal. En aquest sentit, organitza, des de l’any 2001, el cicle METMA, un taller internacional que aborda la modelització espaciotemporal. En les sis edicions celebrades, aquest congrés ha reunit a experts en diferents punts geogrà) cs com ara Itàlia i Portugal i, en l’edició de 2014, viatjarà a Egipte. Així, s’ha convertit en el congrés de referència en mètodes espaciotemporals internacionals.
D’altra banda, el grup ha impulsat que el Congrés Nacional de la Societat Espanyola d’Estadística (SEIO) s’ubique, en la 34a edició, a la Universitat Jaume I. En els 50 anys d’història de la SEIO, no mai abans havia celebrat el Congrés Nacional d’Estadística, el congrés per excel·lència, a la ciutat de Castelló de la Plana. A més, el congrés comptarà amb la presència de David Cox, l’estadístic viu més homenatjat de la història interna-cionalment qui, per primera vegada, ha acceptat participar en un congrés espanyol.
Per aquests motius, l’esdeveniment impulsat pel grup d’investigació suposa una ) ta tant per a la ciutat de Castelló de la Plana com per a la Universitat.
10 http://www.uji.es/com/voxuji/201303/
ESTCE Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals
Especialistes en combustibles solars exposen els últims avanços a la Jaume I
REDACCIÓ
La Universitat Jaume I va acollir per
primera vegada un taller sobre materials
avançats per a combustibles solars sota
el títol «Workshop on Advanced Materials
for Solar Fuel Applications» en el qual van
participar investigadors de primer nivell
de la Comunitat Valenciana i Catalunya.
En el taller es van exposar els avanços
més recents en el camp dels combustibles
solars i la fotosíntesi arti% cial des d’una
perspectiva % sicoquímica. «La fotosíntesi
arti% cial és una alternativa molt prome-
tedora per poder canviar l’actual model
energètic», va apuntar Sixto Giménez,
professor de l’UJI i organitzador del taller.
Entre els ponents participants va destacar
la intervenció d’Antoni Llobet, investigador
de reconegut prestigi internacional, que va
analitzar els sistemes de formació de com-
bustible com l’hidrogen directament a par-
tir de la llum solar. «L’estratègia és imitar allò
que fa servir la natura en la fotosíntesi que
consisteix bàsicament en convertir l’ener-
gia solar amb energia química o el que és el
mateix, emmagatzemar energia solar amb
enllaços químics», va explicar Llobet.
El taller va estar organitzat pel Grup de
Dispositius Fotovoltaics i Optoelectrò-
nics de la Universitat Jaume I amb la col-
laboració de l’Institut Valencià d’Investi-
gació Cooperativa en Nanotecnologia per
Energies Netes (INCE).
LAURA CASTILLO
El sector dels videojocs es posicio-
na entre les àrees amb més futur de
l’economia global. Així ho va assegu-
rar Miguel Chover, catedràtic de l’UJI,
en la conferència inaugural del cicle
sobre videojocs celebrat a la Llotja del
Cànem els dies 18, 19 i 20 de febrer. Se-
gons Chover, les estadístiques auguren
al sector un creixement interanual del
7,2% i una despesa total en videojocs
de 83.000 milions de dòlars per a l’any
2016. Dos factors a tenir en compte per
totes aquelles persones que estiguen
buscant noves eixides professionals.
Però més enllà de les empreses dedi-
cades exclusivament al disseny i desen-
volupament de videojocs, els experts en
la matèria poden trobar un lloc de treball
en sectors col·laterals que recolzen la
seua activitat en els continguts digitals.
Chover va explicar que les aplicacions
tecnològiques especí% ques dels video-
jocs s’utilitzen avui en dia en indústries
sense relació directa amb l’entreteni-
ment o l’oci, com per exemple el màr-
queting, l’educació o l’arquitectura. Per
això, va assenyalar, «encara que aquesta
parega una rama molt especialitzada, cal
una formació bàsica com la que ofereix
el grau en Disseny i Desenvolupament
de Videojocs a l’UJI». Així, va especi% car,
les nocions dels graduats i graduades
van des del llenguatge de programació
informàtica % ns a coneixements sobre la
indústria i la cultura audiovisuals.
Per altra banda, Chover va indicar que
la iniciativa empresarial és essencial al
món dels videojocs, ja que es tracta d’un
sector molt atomitzat en el qual l’opció
de l’autoocupació resulta de les més
viables. Per acabar, va animar els i les
assistents a treballar en un «sector seri-
ós i amb molta projecció internacional»
i a dur a terme els seus projectes mitjan-
çant eines d’autor senzilles disponibles
a la xarxa. En aquest sentit, va desta-
car que el grau de la Jaume I exigeix la
creació d’un joc per a cadascuna de les
plataformes disponibles al mercat, fac-
tor que dota l’alumnat d’un portafoli de
projectes propis a l’hora d’aconseguir
treball a una empresa o % nançament
per a les seues patents.
La tecnologia dels videojocs pot assolir # nalitats diverses
Miguel Chover explica les eixides laborals dels experts i expertes en videojocs. | FOTO: ÀLEX PÉREZ
L’UJI acull Tecnoferia, l’exposició itinerant de noves tecnologiesAl voltant de 100 alumnes de l’UJI i prop de 50 de l’Institut Politècnic van visitar la � ra
MARÍA BENAVENTE
El Departament d’Enginyeria de Siste-
mes Industrials i Disseny de la Universitat
Jaume I, junt amb l’institut d’educació se-
cundària Politècnic de Castelló, amb la col-
laboració de l’empresa FESTO, van orga-
nitzar els passats 4 i 5 de febrer al campus
del Riu Sec la % ra tecnològica Tecnoferia.
Tecnoferia és una exposició itinerant
amb les últimes tecnologies per a l’auto-
matització de sistemes i processos on es
mostren les principals novetats d’auto-
matització en forma de displays que exe-
cuten in situ diferents funcions. D’aquesta
forma es pot comprovar el funcionament
dels components emprats i descobrir so-
lucions implementables en instal·lacions
reals.
Durant les dues jornades, al voltant de
100 alumnes de diferents enginyeries i del
màster en Disseny i Fabricació de la Jau-
me I, a més d’uns 60 estudiants dels cicles
formatius de grau superior vinculats a la
tecnologia de l’institut Politècnic van visi-
tar l’exposició ubicada darrere dels edi% cis
TC i TD de l’Escola Superior de Tecnologia i
Ciències Experimentals. Per a les visites es
van organitzar grups d’entre vuit i 10 per-
sones que durant mitja hora van recórrer
les instal·lacions de Tecnoferia. L’exposició Tecnoferia, ubicada al campus, va mostrar les principals novetats d’automatització a l’alumnat. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
núm 137 - març 2013 http://www.uji.es/com/voxuji/201303/ 11
LAURA CASTILLO
El Departament de Traducció i Comuni-
cació de la Universitat Jaume I va presen-
tar, el passat 6 de febrer, la carta de serveis
del Grau de Traducció i Interpretació, un
document que permet visibilitzar la tasca
i el compromís públic de la titulació amb
la societat i l’estudiantat. A l’acte de pre-
sentació, celebrat a la sala de graus de la
Facultat de Ciències Humanes i Socials
(FCHS), van assitsir-hi el rector de l’UJI, Vi-
cent Climent; el vicerector de Plani% cació
Estratègica, Qualitat i Comunicació, Mi-
guel Ángel Moliner; la degana de la FCHS,
Rosa Maria Agost, i la vicedegana de la ti-
tulació, María Jesús Blasco.
Blasco va de% nir el document com
«una fotogra% a» del grau en Traducció i
Interpretació de l’UJI, en el qual ha que-
dat palès el caràcter de «servei públic d’alt
nivell». Segons Blasco, la carta de serveis
ha sorgit d’un ampli «procés de re4 exió»
sobre allò que és la titulació i sobre com
treballen les persones al Departament.
Per això, va considerar que, a més de fer
visible la tasca dels docents, la carta de
serveis els permetrà treballar d’acord amb
els «compromisos» que s’hi han establert.
En aquest sentit, Climent va afegir que
la carta de serveis de Traducció i Interpre-
tació, la primera d’un grau de l’UJI, servirà
de «garantia per als usuaris» i permetrà a
la Universitat «retre comptes com a ens
públic responsable de la formació acadè-
mica i cívica» de la societat.
D’altra banda, Agost va voler destacar
que aquest projecte pilot «aporta valor
als estudis de la FCHS» i que contribuirà a
la millora de la qualitat. Un projecte que,
segons Moliner, es va iniciar amb l’ante-
rior vicerectora, Rosa María Grau. I que,
va assenyalar, «és exportable a unes altres
titulacions», aqueixes que vulguen em-
prendre’l, atès el satisfactori resultat que
se n’ha obtingut.
El Grau en Traducció i Interpretació es compromet amb l’estudiantatLa titulació és la primera en presentar una carta de serveis de grau en la Universitat
Blasco, Moliner, Climent i Agost en la presentació de la carta de serveis. | FOTO: D. LLORENS
FCHS Facultat de Ciències Humanes i Socials
| CLIMENT va destacar
que la carta de serveis
servirà de garantia per als
usuaris i permetrà a l’UJI
retre comptes
L’UJI organitza la segona trobada d’estudiantat i traductors mèdicsMARÍA BENAVENTE
El màster en Traducció Medicosanitària
que imparteix la Universitat Jaume I va
organitzar la segona trobada d’estudiants
i traductors mèdics el dissabte 16 de fe-
brer. L’objectiu principal de la trobada és
propiciar el contacte directe i l’intercanvi
d’experiències professionals i acadèmi-
ques entre antics estudiants, professors i
alumnes actuals.
La jornada va comptar amb la conferèn-
cia a càrrec del professor Vicent Montalt ti-
tulada «Noves tendències en investigació
en traducció medicosanitària i possibles
implicacions per a la pràctica professional».
També hi va haver dues taules redones,
una al voltant dels aspectes professionals
de la traducció medicosanitària i l’altra so-
bre la investigació en traducció medicosa-
nitària i mediació en l’àmbit sanitari.
La traducció mèdica és una activitat im-
prescindible per al desenvolupament de
la comunicació i el coneixement mèdic en
tots els seus vessants. Aquest tipus de tra-
ducció ofereix nombroses possibilitats de
desenvolupament professional i requereix
professionals especí% cament formats per
a l’exercici d’aquesta activitat. No obstant
això, es tracta d’un àmbit que amb prou
esforços ha comptat amb el suport de
l’educació universitària i, per aquest motiu,
la trobada va tractar de posar-la en valor.
El Màster ELIT de l’UJI participa en un projecte internacional
REDACCIÓ
L’alumnat de l’assignatura Internatio-
nal Business Management del màster en
English Language for International Trade
de la Universitat Jaume I (ELIT) va rebre,
el 20 de febrer, els diplomes acreditatius
de la seua participació en la cinquena edi-
ció del X Culture International Business
Student Collaboration Project. Es tracta
d’una iniciativa globalitzadora que posa
en contacte estudiantat de diversos paï-
sos per a desenvolupar una proposta de
negoci internacional de manera conjunta.
En aquesta edició hi han participat prop
de 2.000 alumnes, procedents de 40 uni-
versitats de 30 països de tot el món. L’es-
tudiantat del màster ELIT, 23 alumnes, ha
format part d’aquest projecte, distribuït
en equips d’entre sis i vuit membres de
diferents universitats i nacionalitats per a
desenvolupar el seu projecte d’expansió
internacional empresarial.
MARÍA BENAVENTE
El dimecres 20 de febrer, els alumnes
de cinquè curs de la llicenciatura en
Publicitat i Relacions Públiques de la
Universitat Jaume I, que havien quedat
% nalistes en el concurs de remodelació
del logo símbol de la Diputació de Cas-
telló, van presentar els seus projectes al
saló de plens de la seu de la Diputació.
L’acte va comptar amb un jurat format
per Javier Moliner, president de la Dipu-
tació Provincial; Vicent Climent, rector
de la Universitat Jaume I; Francisco Fer-
nández Beltrán, director del Servei de
Comunicació i Publicacions de l’UJI, i
Rosario Solá, professora del Departa-
ment de Ciències de la Comunicació.
Després de la presentació dels projec-
tes per part de les 11 parelles % nalistes, el
jurat va anunciar la proposta guanyado-
ra, que va ser l’elaborada per Elena Pre-
cioso Domingo i Pedro Andrés Sánchez.
Els alumnes van rebre com a premi un
iPad mini cadascun i la possibilitat de
realitzar les pràctiques formatives en co-
municació a la Diputació de Castelló.
Aquest projecte conjunt de la Univer-
sitat Jaume I i la Diputació de Provincial
de Castelló, es va posar en marxa en no-
vembre de 2012, i en el qual han partici-
pat un total de 60 alumnes agrupats per
parelles, té la % nalitat d’apropar l’estu-
diantat a la realitat professional i prepa-
rar-los per a la seua imminent inserció
en el mercat laboral.
Alumnes dissenyen el logo de la Diputació
Estudiantat % nalista del concurs al saló de plens de la Diputació de Castelló. | FOTO: VOX UJI
12 http://www.uji.es/com/voxuji/201303/
RENDIMENT ACADÈMIC
| LA UNIVERSITAT Jaume I dóna suport a
l’estudiantat que destaca pel seu esforç en l’estudi i l’alt rendiment des del primer moment en què
accedeix a la Universitat i també al llarg de
tota la seua trajectòria acadèmica. Per a això, compta amb diferents
programes, promoguts pel Vicerectorat
d’Estudiants, Ocupació i Innovació Educativa,
que premien aquest esperit d’excel·lència
i contribueixen al desenvolupament
acadèmic i professional de l’estudiantat. D’aquesta
manera, l’UJI no només potencia la motivació per
l’estudi entre la comunitat universitària, sinó que
també inverteix en el futur de la mateixa institució,
augmentant-ne el prestigi i la qualitat.
A. ANDRÉS
La Universitat Jaume I promou l’excel·-
lència de l’estudiantat al llarg de tota la seua
trajectòria acadèmica a través de diferents
programes de suport, promoguts pel Vice-
rectorat d’Estudiants, Ocupació i Innovació
Educativa. Una d’aquestes ac cions, dirigida
a l’alumnat de secundària que ha d’accedir
a la universitat, és el programa «Sóc olím-
pic», el qual es va posar en marxa el curs
passat, i que té com a objectiu premiar tot
l’estudiantat guanyador de les olimpíades
acadèmiques que opte per matricular-se
a l’UJI. Els guardons preveuen, entre uns
altres avantatges, la possibilitat d’accedir a
programes d’alt rendiment.
Entre aquests programes d’alt rendi-
ment destaca l’«Estudia i investiga», el qual
fomenta la vocació investigadora a través
de la incorporació de l’estudiantat a grups
de recerca des de l’inici dels seus estudis
universitaris i en el qual participen 43 es-
tudiants i estudiantes aquest curs. D’altra
banda, l’UJI també ofereix la possibilitat,
en determinats graus, de formar part de
grups d’alt rendiment (ARA) que poten-
cien l’ensenyament en anglès amb un 50%
de les matèries bàsiques en aquest idioma.
Cal destacar que aquest curs participen en
els grups ARA un total de 88 estudiants de
l’UJI. Així mateix, l’estudiantat amb espe-
rit emprenedor pot accedir al programa
NETEC (Negocis tecnològics i basats en el
coneixement) a través del qual s’elaboren
projectes de negoci en col·laboració amb
grups d’investigació de la Universitat.
Per a promoure l’esforç en l’estudi al
llarg de tota la trajectòria acadèmica, l’UJI
també compta amb el programa de pre-
mis a l’excel·lència en quatre categories:
millors quali6 cacions en les proves d’ac-
cés a la Universitat, premi al rendiment
acadèmic per al millor expedient per curs
i titulació; diploma al rendiment acadèmic
per a l’estudiantat que obtinga el premi
al rendiment acadèmic en tots els cursos
i el premi extraordinari 6 nal de carrera
per al millor expedient de cada titulació.
Enguany es premiaran a través d’aquesta
iniciativa més de 50 estudiants de l’UJI que
destaquen pel seu talent i motivació.
Finalment, a més d’aquests programes
especí6 cs, la Universitat fomenta la inter-
nacionalització i l’alt rendiment amb la
inclusió en l’oferta acadèmica de dobles
43estudiants participen en
el programa «Estudia i
Investiga»
88alumnes formen part
de grups ARA d’alt
rendiment
L’UJI aposta per l’alt rendimentLa Universitat Jaume I porta a terme diverses iniciatives que tenen com a objectiu reconèixer l’excel·lència acadèmica i l’esfo
Alumnes guanyadors de les fases locals de les olimpíades en el curs 2011/12.
REDACCIÓ
Un any més la Universitat Jaume I és
punt de trobada entre l’estudiantat de
batxillerat i les diferents àrees de conei-
xement a través de les olimpíades acadè-
miques de Matemàtiques, Física, Química,
Biologia, Història i Patrimoni, Humanitats,
i Economia. Enguany, com a novetat, l’es-
tudiantat podrà demostrar els seus conei-
xements en valencià, una nova àrea que
se suma a les set ja existents.
Amb aquestes proves, que es desen-
voluparan 6 ns el 23 de març, s’escollirà
quina serà la representació en les fases
nacionals i, 6 ns i tot, a les internacionals,
portant arreu del món el coneixement de
l’alumnat de secundària castellonenc.
Fins ara s’ha celebrat la fase local de la
XLIX Olimpíada Matemàtica Espanyola,
que ha comptat amb la participació de 34
alumnes i en la qual han resultat guanya-
dors Juan Vicent Camisón de l’IES La Pla-
na; Adrián Carrión Tellols, de l’IES Matilde
Salvador, i Ricardo Carregui Villegas, de
l’IES La Plana. Així mateix, s’ha celebrat la
X edició de l’Olimpíada de Biologia, realit-
zada per més de 50 estudiants, en la qual
s’han classi6 cat Helena Mallén Aledón, de
l’IES Benigasló; Berta Diago García, de l’IES
Benigasló i Amalia Boix Scabiolo de l’IES
Penyagolosa. Finalment, s’ha celebrat la
XXIV Olimpíada de Física, en la qual han
participat 30 alumnes de diversos centres
de secundària
A banda dels premis que cada olimpía-
da ofereix als seus guanyadors, l’estudian-
tat rebrà un diploma de l’UJI, en un acte
que se celebrarà el pròxim mes de maig,
i tindrà la possibilitat de participar en el
programa «Sóc olímpic», el qual ofereix
diversos avantatges si opten per matricu-
lar-se a la Universitat Jaume I.
L’UJI suma el valencià a les olimpíades acadèmiques
OLIMPÍADES A L’UJI 2013
estudia i investiga a l’UJI Gener
Febrer MarçAbril
Matemàtiques FísicaQuímicaBiologiaEconomiaHumanitatsHistòria i PatrimoniValencià
Més informació a l’adreça web:
http://olimpiadesacademiques.uji.es
Unitat de Suport Educatiu | Vicerectorat d’Estudiants, Ocupació i Innovació Educativa
núm 137 - març 2013 http://www.uji.es/com/voxuji/201303/ 13
L’UJI aposta per l’alt rendimentLa Universitat Jaume I porta a terme diverses iniciatives que tenen com a objectiu reconèixer l’excel·lència acadèmica i l’esforç de l’estudiantat
Alumnes guanyadors de les fases locals de les olimpíades en el curs 2011/12. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
títols internacionals a través del programa
EURUJI i dels diferents convenis amb uni-
versitats de França, Itàlia i Dinamarca.
No obstant això, l’UJI no deixa de treba-
llar en aquestes línies de suport amb no-
ves iniciatives. Una de les accions previstes
és la realització, aquest estiu, de «colò-
nies cientí( ques» dirigides a l’estudiantat
amb bones quali( cacions en secundària.
Aquestes colònies, que seran gratuïtes per
a l’estudiantat guanyador de les olimpía-
des acadèmiques, tindran una setmana de
duració i abordaran cada dia una temàti-
ca (física, matemàtiques, biologia, etc.) a
més d’incloure cursos d’idiomes o d’eines
informàtiques. Així mateix, l’estudiantat
de l’UJI que forma part de programes d’alt
rendiment participarà en les jornades per
a compartir la seua experiència.
Com a projecte de futur, una de les
principals línies que es vol potenciar és la
continuïtat d’aquest estudiantat d’alt ren-
diment en la Universitat. «L’objectiu és que
l’estudiantat que ( nalitza els seus estudis a
l’UJI i ha obtingut un alt rendiment comp-
te amb un programa per a desenvolupar la
seua carrera investigadora a la institució»,
apunta la vicerectora d’Estudiants, Ocu-
pació i Innovació Educativa, Pilar García
Agustín.
REDACCIÓ
El programa «Estudia i investiga» ha du-
plicat el nombre de participants respecte
al passat curs 2011/12 amb un augment
de 20 a 43 estudiants. Amb aquesta inicia-
tiva, la Universitat Jaume I és pionera en
iniciar a l’estudiantat en grups d’investi-
gació des del primer curs, una aposta per
l’estudiantat d’alt rendiment que ja porta
quatre cursos en marxa.
Cal destacar l’alt grau d’implicació per
part dels grups d’investigació, una col-
laboració que es va iniciar amb cinc grups i
que en l’actualitat compta amb un total de
40 grups dels diversos departaments de la
Universitat.
L’UJI ofereix la possibilitat de participar
en aquest programa a tot l’estudiantat
que tinga una nota d’accés a la Universi-
tat igual o superior a 9,5 sobre 14 o que
haja estat classi( cat en les tres primeres
posicions en les fases locals de qualsevol
de les modalitats de les olimpíades acadè-
miques.
El programa «Estudia i Investiga» duplica l’estudiantat participant
PROGRAMA DE PREMIS ERNEST BREVA A L’EXCEL·LÈNCIA D’ESTUDIS DE GRAU
http://www.uji.es/bin/infoest/premis/veo/2013/cebreva.pdfPremis a les millors quali" cacions en les proves d’accés a la Universitat (PAU): es concediran ( ns a 10 premis de 200 euros cada un a l’estudiantat matriculat de primer curs que haja accedit a la Universitat Jaume I amb millor quali( cació de PAU.
Premis al rendiment acadèmic: Es concedirà un premi de 250 euros per titulació i curs al millor expedient acadèmic en la primera convocatòria del curs acadèmic.
Diploma al rendiment acadèmic UJI: L’estudiantat que durant tota la seua trajectòria acadèmica obtinga el premi al Rendiment Acadèmic obtindrà el Diploma al Ren-diment Acadèmic el qual es valorarà per a l’obtenció de beques d’investigació i de col·laboració de la Universitat.
Premi extraordinari " nal de carrera: Es concedirà un premi de 400 euros per titula-ció a l’estudiantat amb millor expedient que haja ( nalitzat els estudis a l’UJI dirigits a l’obtenció del títol acadèmic.
PROGRAMA ESTUDIA I INVESTIGA
http://www.uji.es/CA/serveis/use/amb/orienta/estinves.htmlL’objectiu és iniciar a l’estudiantat des del primer curs en el món de la investigació a tra-vés de la participació en un grup d’investigació de l’UJI. D’aquesta manera s’ofereix una formació d’alt rendiment tant en l’àmbit acadèmic, com investigador i personal, la qual complementa el seu currículum de cara a futures propostes academicoformatives. Po-den accedir-hi els alumnes amb nota d’accés a la Universitat igual o superior a 9,5 sobre 14 i les tres primeres posicions en les fases locals de qualsevol olimpíada acadèmica.
SÓC OLÍMPIC
http://olimpiadesacademiques.uji.esL’estudiantat guanyador de les olimpíades acadèmiques que es matricule en alguna de les titulacions de l’UJI gaudirà de diferents avantatges:
Dotació d’un premi de 600 euros, participació en el programa «Estudia i investiga» �Prioritat per a obtindre una beca de menjador �Possibilitat de participar en el programa alt rendiment acadèmic ARA �Mèrit preferent per a accedir a les convocatòries dels cursos d’estiu �Disposició d’un ordinador portàtil en préstec al llarg del primer curs i al llarg de la trajectòria acadèmica, si es manté un alt rendiment acadèmicPrioritat per a la participació en cursos d’idiomes gratuïts �Carnet gratuït com a estudiantat internacional i alberguista el primer any �Inscripció gratuïta en la Societat d’Amics i Antics Alumnes de l’UJI durant un any �Incorporació als seminaris i a la formació especí( ca de la Càtedra Increa d’Innovació Creativitat i AprenentatgeAccés gratuït a les instal·lacions esportives durant el primer any �Augment de crèdits d’impressió �
GRUPS ARA
http://www.uji.es/bin/infopre/trans/est/partici/grupsara.pdfL’objectiu és reforçar el potencial de l’estudiantat més brillant amb formació en anglès i la realització d’algunes activitats especí( ques de la titulació, per a crear professionals competitius altament preparats. S’ofereixen en els graus en Enginyeria en Tecnologies Industrials, Mecànica, Química i Elèctrica, així com en els graus en Finances i Compta-bilitat, Economia i Administració d’Empreses.
PROGRAMA NETEC
http://www.uji.es/CA/serveis/increa/serv/netec.htmlL’objectiu és impulsar un paper més actiu de l’UJI en la formació d’emprenedors i empreses derivades universitàries. Per a això, s’incentiva la col·laboració entre l’estudiantat i el perso-nal investigador per a treballar conjuntament en l’elaboració d’un projecte de negoci.
DOBLES TÍTOLS INTERNACIONALS
http://www.uji.es/infoest/estudis/titolsL’UJI ofereix la possibilitat de cursar dobles títols internacionals amb el programa EURU-JI d’enginyeria d’alt nivell (http://www.uji.es/bin/infoest/estudis/grau/dt/euruji.pdf) i a través d’altres convenis amb universitats de França, Itàlia i Dinamarca.
PROGRAMES D’EXCEL·LÈNCIA I ALT RENDIMENT
14 http://www.uji.es/com/voxuji/201303/
FCJE Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques
LAURA CASTILLO
El passat 20 de febrer va tindre lloc el
III Fòrum Dret-Economia-Empresa, en el
qual es va re$ exionar sobre els criteris
de relació i jerarquització que s’esta-
bleixen actualment entre el conceptes
de creixement econòmic i desenvolu-
pament dels drets humans. Els punts
centrals del debat els van presentar Is-
mael Fernández, investigador de l’IEI de
la Universitat de València; Roberto Gar-
garella, professor titular de Filoso( a del
Dret en la Universitat de Torcuato di Te-
lla (Argentina), i Vanesa Valiño, directora
de l’Observatori de Drets Econòmics,
Socials i Culturals de Barcelona.
Els tres ponents van coincidir en apun-
tar que la preeminència dels factors eco-
nòmics afecta directa i negativament al
reconeixement dels drets fonamentals.
Quant a açò, Fernández va diferenciar el
creixement del desenvolupament. Per
una banda, va dir, el desenvolupament
d’una societat reforça i potencia els drets
públics. Per l’altra, el creixement econò-
mic produït pel lliure mercat du, per de-
( nició, a desequilibris en la població i en
els recursos mediambientals.
Sobre aquesta diferenciació, Gargare-
lla va considerar que les re$ exions a l’en-
torn de l’economia i els drets constitu-
cionals no s’aborden des del punt de
vista desitjable per part de les instituci-
ons supranacionals. Per al ( lòsof, les re-
gles del sistema econòmic adoptat per
un estat haurien de plantejar-se d’acord
al caràcter d’incondicionalitat dels drets
constitucionals, entesos com els com-
promisos que el sistema públic adquireix
cap a la ciutadania. Per la seua banda,
Valiño va il·lustrar aquestes idees amb
l’al·lusió a les polítiques que pro piciaren
la bombolla immobiliària i al desempa-
rament legal de la ciutadania davant els
drames socials que ha produït.
Experts prioritzen el desenvolupament social a l’econòmic
El III Fòrum Dret-Economia-Empresa va abordar les paradoxes del sistema econòmic. | FOTO: M. CASAÑ
El MBA aborda el govern d’empreses familiars i les novetats " scalsMARÍA BENAVENTE
El màster en Business Administration
(MBA) de l’UJI va organitzar dos semi-
naris al voltant del govern corporatiu en
l’empresa familiar i les novetats ( scals de
2013. Tots dos seminaris es van desenvo-
lupar el 15 de febrer a la sala de premsa de
l’edi( ci de Rectorat i Serveis Centrals.
La jornada, que va comptar amb uns 25
assistents, va començar amb la conferèn-
cia titulada «Novetats ( scals de 2013» en
la qual Óscar Gimeno, inspector en cap de
la Unitat Regional d’Inspecció de Caste-
lló de l’Agència Estatal de l’Administració
Tributària, va abordar les novetats més
signi( catives incorporades recentment a
l’ordenament ( scal, i va fer especial èmfasi
en les implicacions pràctiques d’aquestes
novetats sobre els resultats empresarials.
A continuació, la catedràtica del Depar-
tament d’Administració d’empreses de la
Universitat d’Oviedo Silvia Gómez va im-
partir el seminari «Govern corporatiu en
l’empresa familiar», en el qual va exposar
el paper determinant del govern corpora-
tiu en la gestió d’una empresa en general i
de l’empresa familiar en particular. També
es van presentar els principals problemes
de govern de les empreses familiars, així
com les solucions que un ampli llistat
d’empreses espanyoles està adoptant.
La Jaume I i la Policia Local analitzen la prevenció del delicte
REDACCIÓ
El Centre d’Estudis sobre Prevenció i
Seguretat de la Universitat Jaume I i la
Policia Local de l’Ajuntament de Castelló
van organitzar el congrés titulat «Anàlisi i
prevenció del delicte» que es va celebrar a
nivell autonòmic del 27 de febrer a l’1 de
març al Planetari de Castelló.
El Congrés, al qual van assistir policies
locals de Castelló i de la resta de la Comu-
nitat Valenciana així com alumnes del grau
en Criminologia i Seguretat de l’UJI, es va
estructurar en tres sessions. La primera es
va centrar en la gestió estatal, autonòmica
i local de la prevenció policial a Espanya i
es van posar en comú les diferents políti-
ques en matèria de prevenció policial del
delicte i de tot tipus de conductes. Els as-
pectes jurídics i criminològics del delicte o
el paper de la víctima en la prevenció del
delicte es van abordar en una segona ses-
sió mentre que la tercera, i última de les
jornades, va estar dedicada a la realització
de tallers i seminaris.
| GARGARELLA: «Les
re$ exions sobre economia
i drets constitucionals no
s’aborden des del punt de
vista desitjable»
REDACCIÓ
El rector de la Universitat Jaume I de
Castelló, Vicent Climent, i el president de
l’Associació Professional de Criminòlegs
de la Comunitat Valenciana, Pablo-Darío
Ibáñez, van signar, el 8 de febrer, un con-
veni marc de col·laboració per a promoure
la cooperació acadèmica, cientí( ca i cultu-
ral entre ambdues entitats.
El conveni preveu com a objectius el su-
port a la implantació i desenvolupament
d’activitats docents i/o investigadores
destinades a afavorir la formació en ma-
tèries relacionades amb la criminologia,
adreçades als distints sectors socials, i en
especial aqueixes que es realitzen en col-
laboració amb la Facultat de Ciències Jurí-
diques i Econòmiques.
A més d’intercanviar informació sobre
la programació de seminaris, jornades
o reunions cientí( ques, el conveni pro-
mourà la difusió d’estudis criminològics i
la rea lització conjunta dels mateixos, així
com l’assessorament mutu en projectes i
programes vinculats a les activitats d’amb-
dues entitats.
Pablo Ibáñez, president de l’Associació
Professional de Criminòlegs de la Comu-
nitat Valenciana, va indicar al ( nalitzar
l’acte que «aquest acord permetrà iniciar
un llarga i fructífera relació per a potenciar
i donar prestigi a l’àmbit de la criminolo-
gia», i el rector de l’UJI, Vicent Climent, va
assenyalar que «aquest conveni aproparà
la docència a la professió, en bene( ci de
l’estudiantat d’aquesta titulació i com a
mostra del compromís de l’UJI d’estar
prop del seu entorn».
L’UJI signa un conveni en criminologia
Pablo-Darío Ibáñez i Vicent Climent durant la signatura del conveni. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
núm 137 - març 2013 http://www.uji.es/com/voxuji/201303/ 15
Universitat Jaume I (UJI) - Campus del Riu
Plaça Central, local 7 - 8 Castelló de la Plana | Telf. 964 73 08 28
Segueix-nos al facebookwww.opticauniversitaria.com
FCSFacultat de Ciències de la Salut
REDACCIÓ
La Universitat Jaume I i la Societat Espa-
nyola de Medicina Intensiva (SEMICYUC)
van signar, el 13 de febrer, un conveni de
col·laboració per a la realització de formació
reglada, d’acord amb estàndards interna-
cionals en suport vital bàsic i des$ bril·lació
semiautomàtica, en suport vital avançat i en
suport vital al trauma amb l’objectiu de for-
mar als futurs professionals de la Medicina,
així com a altres estudiants i estudiantes de
l’UJI, en les tasques de reanimació i ressus-
citació cardiopulmonar. El conveni va estar
signat pel rector de l’UJI, Vicent Climent, i
José Cuñat, president de SEMICYUC.
«La ràpida assistència al malalt després
d’una parada cardiorespiratòria és vital per
a salvar-li la vida, cada minut que passa,
perdem un 10% de possibilitats de res-
suscitar-lo, per això és important reduir
aquests temps amb formació als professio-
nals de la Medicina» va destacar el presi-
dent de SEMICYUC, José Cuñat. En aquest
sentit, Climent va incidir en la importància
del conveni perquè «servirà a l’estudiantat
de Medicina per a rebre la formació ade-
quada per a realitzar amb èxit futures inter-
vencions que permeten la recuperació del
pacient però, a més, estendrà aquesta for-
mació a la resta de la ciutadania de Castelló
a través de futures accions formatives».
Acte de signatura del conveni entre l’UJI i la Societat Espanyola de Medicina Intensiva. | FOTO: D. LLORENS
La Jaume I formarà en ressuscitació cardiorespiratòria
Especialistes en nutrició ensenyen com cal alimentar-se al llarg de la vidaLAURA CASTILLO
La Seu de la Ciutat de l’UJI va ser es-
cenari del cicle de nutrició saludable or-
ganitzat per als dies 25, 26 i 27 de febrer
sota el títol A la teua salut! Al llarg de les
tres jornades els assistents van aprendre a
preparar saborosos còctels sense alcohol,
a calcular l’índex de massa corporal i a de-
tectar problemes de salut crònics en els
tallers sobre salut en l’adolescència, salut
nutricional i cures de salut per a persones
majors que es van impartir.
Després de cada taller, especialistes
en nutrició en les distintes etapes de la
vida van oferir conferències centrades en
l’adquisició d’hàbits d’alimentació salu-
dable, especialment en adolescents i en
persones majors. A aquestes es va dedicar
l’última de les jornades, en què doctores
en geriatria i infermeres assenyalaren les
propietats curatives d’alguns aliments i
explicaren com, seguint unes pautes de
nutrició adequades al llarg dels anys, es
contribueix al benestar dels més grans.
16 http://www.uji.es/com/voxuji/201303/
LAURA CASTILLO
Un total de 3.558 alumnes de 53 centres
de secundària de la província de Castelló
van passar per la Universitat Jaume I en la
XXII edició de les Jornades de Portes Ober-
tes organitzades per la Unitat de Suport
Educatiu (USE) al mes de febrer. Durant els
dies 13, 19 i 27, l’estudiantat de segon de
batxillerat i de l’últim curs de cicles forma-
tius de grau superior va tenir l’oportunitat
d’accedir a les instal·lacions de l’UJI i co-
nèixer de primera mà la seua oferta for-
mativa. Els graus que van despertar major
interès entre l’estudiantat van ser Publici-
tat, Comunicació Audiovisual, Periodisme,
Criminologia, Psicologia, Medicina, Dret,
Magisteri Infantil i de Primària, i Química.
Aquestes van congregar entre 100 i 250
assistents a les xarrades informatives dutes
a terme pel professorat, a les quals es van
sumar enguany les corresponents exposi-
cions sobre el grau en Disseny i Desenvo-
lupament de Videojocs i el grau en Gestió
i Administració Pública. A més a més, se’ls
va explicar les possibilitats i el funciona-
ment dels dobles títols internacionals.
Per a concloure la jornada, voluntaris del
Consell de l’Estudiantat guiarenl’alumnat
de secundària en una visita pels diversos
edi* cis del campus del Riu Sec, com ara la
Biblioteca o el Servei d’Esports.
Aquestes cites tenen el propòsit d’apro-
par l’UJI a l’estudiantat dels IES i facilitar la
transició de secundària cap a la universi-
tat. Un objectiu que s’ha tornat a assolir
en aquesta edició, segons van comentar
algunes de les participants en les jorna-
des, les quals destacaren la claredat de la
informació rebuda per part de l’USE i dels
docents, així com l’atractiu del campus, i
manifestaren la seua intenció de realitzar
els estudis universitaris a la Jaume I.
La universitat pública obri les portes a l’estudiantat del futurMés de 3.500 alumnes de secundària participen en les XXII Jornades de Portes Obertes
Un gran nombre d’estudiants de secundària van mostrar interès pels graus de Magisteri durant les XXII Jornades de Portes Obertes. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
| CIÈNCIES DE LA
Comunicació, Psicologia,
Medicina i Criminologia:
entre les titulacions que
desperten major interés
MARÍA BENAVENTE
La Universitat Jaume I, en commemo-
ració del sisè aniversari de la rehabilita-
ció de la Llotja del Cànem com a Seu de
la Ciutat, va organitzar un conjunt de
visites guiades a l’edi* ci restaurat, en les
quals van participar un total de mig cen-
tenar de persones.
L’edi* ci original de la Llotja va ser
construït l’any 1606 davant la necessitat
d’un lloc per a la transacció d’aliments,
que * ns el moment es realitzava a la
plaça de l’Herba. Més tard, la Llotja es va
convertir en un magatzem de cànem, en
vivenda particular i, * ns i tot, en comerç,
abans d’acabar sent la Seu de la Ciutat.
L’objectiu de la rehabilitació de l’edi-
* ci va ser convertir-lo en un lloc funcio-
nal però, al mateix temps, conservar en
la mesura que fóra possible tots els seus
elements de valor històric. Així doncs,
s’han mantingut detalls com ara el canó
de la volta, en el qual apareix una banda
epigrà* ca escrita en valencià; el disseny
de la barana de l’escala, o alguns frag-
ments de les rajoles de ceràmica origi-
nals.
Respecte a la façana, cal destacar les
* gures al·legòriques femenines que sim-
bolitzen les quatre estacions de l’any i
que suposen tota una * ta per a l’època
en mostrar dones i no homes.
La Llotja del Cànem, al descobert
Els visitants van descobrir meravellats les * gures al·legòriques de la façana. | FOTO: ÀLEX PÉREZ
Més de 70 estudiantsde la Jaume I reben formació en matèria de voluntariatREDACCIÓ
Més de 70 estudiants de diferents ti-
tulacions de la Universitat Jaume I van
realitzar un curs de formació bàsica de vo-
luntariat, necessari per a la participació en
el programa UJI-Voluntària de l’O* cina de
Cooperació al Desenvolupament i Solida-
ritat (OCDS), una iniciativa que forma part
del compromís social de l’UJI de fomentar
la participació dels membres de la comu-
nitat universitària en activitats i projectes
de cooperació internacional i solidaritat.
En aquest sentit, UJI-Voluntària ofereix la
possibilitat, a tota la comunitat universi-
tària, de poder participar activament en la
consecució d’una societat més justa i po-
der ajudar aquelles persones o col·lectius
més necessitats.
En el curs, impartit per la directora de
l’O* cina de Cooperació al Desenvolupa-
ment i Solidaritat, Carmen Lázaro, i la tèc-
nica de l’OCDS Mónica García Renedo, es
van abordar els drets i deures dels volunta-
ris i voluntàries així com els subprogrames
en els quals podien realitzar el seu volunta-
riat. Una vegada rebuda la formació bàsica
i després de fer una anàlisi dels per* ls, els
voluntaris i voluntàries s’incorporaran a un
dels programes de voluntariat on rebran
una formació especí* ca. Aquesta formació
que ofereix cada institució col·laboradora
es reconeix com a crèdits optatius.
La companyia Masetde Frater representa Fragments de Ciutat
al Paranimf de l’UJI
REDACCIÓ
La companyia Teatre Maset de Frater
va representar el passat 26 de febrer al
Paranimf de la Universitat Jaume I l’obra
teatral Fragments de ciutat. La representa-
ció estava emmarcada en el programa del
Curs d’Atenció a la Diversitat i participació
social organitzat per la Unitat de Suport
Educatiu de l’UJI.
Fragments de ciutat és un espectacle
irònic replet de metàfores que repro dueix
històries encadenades de personatges
anònims que habiten en grans ciutats.
Vides invisibles que no es veuen o no es
volen veure. L’obra mostra escenes de
marginació i solitud, super* cialitat i poder
que re> ecteixen una societat competitiva,
individualista i narcisista.
Teatre Maset de Frater és una expe-
riència creativa i integradora que va ini-
ciar la seua activitat a l’octubre de 1997.
Des d’aleshores, ha utilitzat el teatre com
una eina d’integració, una aposta per la
persona més enllà de la seua limitació fun-
cional. Per aquest motiu, a l’escenari tre-
ballen d’igual a igual actors i actrius amb
discapacitat o sense.
núm 137 - març 2013 http://www.uji.es/com/voxuji/201303/ 17
MARÍA BENAVENTE
Juan José Muñoz i Ivan Atanasov van
realitzar el dia 30 de gener una presen-
tació de la Universitat Jaume I a la Mie
University del Japó, en el seu paper
d’ambaixadors de l’UJI. Els dos estu-
diants es troben en aquest país asiàtic
realitzant una estada acadèmica dins
del programa d’intercanvi d’estudiants
amb Austràlia, Rússia i Japó de l’O) cina
de Relacions Internacionals (ORI).
«La universitat, la cultura i la forma de
vida del Japó, són bastant diferents a les
d’Espanya», comenten els estu diants.
Les classes tenen una durada de 90
minuts i s’imparteixen una vegada per
setmana per la qual cosa, segons a) rma
Ivan, «tens temps de preparar-te molt
bé per a la classe següent».
Pel que fa a la llengua, Juan José
Muñoz va anar ben preparat amb un
nivell Noken 5 de japonès per endin-
sar-se plenament en la cultura del país
de destí, la qual considera «apassio-
nant». Ivan Atanasov, al seu torn, no
tenia coneixements previs de japonès,
però considera que no ha sigut un im-
pediment ja que ha realitzat un curs
intensiu en el qual ha après el su) cient.
A més a més, la Mie University comp-
ta amb un organisme anomenat CIER
(Center for International Education and
Research), que imparteix classes en an-
glès per facilitar la formació de l’estu-
diantat estranger.
Pel que fa a la cultura, Ivan destaca
l’organització, la puntualitat i la bona
voluntat per ajudar els altres com els
principals atributs dels japonesos. D’al-
tra banda, desmenteix el tòpic de la se-
riositat i a) rma que, com a tot el món,
«també a ells els agrada divertir-se».
Coneixedors ja de les diferències cul-
turals i de caràcter universitari amb el
país de destí, Juan José i Ivan van tindre
l’oportunitat de compartir experiències
i desenvolupar habilitats de lideratge i
comunicació representant l’UJI i exercint
activitats de promoció internacional.
Durant l’acte de presentació de la Uni-
versitat Jaume I, al qual van assistir més
de 50 persones, els estudiants castello-
nencs van explicar diversos aspectes
relacionats tant amb l’oferta educativa i
cultural de l’UJI, com amb les caracterís-
tiques de la província.
Juan José comenta que, tot i que la
forma de ser dels japonesos els impe-
deix en gran mesura formular pregun-
tes en públic, després de la presentació
molts dels estudiants es van atrevir a
acostar-se per parlar amb ells. «La seua
curiositat i el seu interès respecte al
tema deixaven veure que havien que-
dat gratament sorpresos tant amb l’UJI
com amb la província de Castelló». Ivan
destaca que el campus universitari i les
instal•lacions va ser el que més va agra-
dar, atès que el campus del Riu Sec és
més gran, nou i modern que el de la Mie
University.
El Programa d’ambaixadors i ambai-
xadores de la Universitat Jaume I va nài-
xer amb l’objectiu de donar a conèixer
la Universitat de Castelló als centres de
secundària de l’entorn i d’in7 uència de
l’UJI, així com a altres universitats es-
trangeres. En el programa, que compta
amb la col·laboració de BP Oil Espanya,
pot participar l’estudiantat, el personal
docent i investigador, el personal d’ad-
ministració i serveis i l’antic alumnat, és
a dir, els principals coneixedors de l’ex-
periència UJI i, per tant, els millors por-
tadors de la seua imatge.
La Jaume I ofereix28 places d’intercanviamb universitats d’Amèrica Llatina
REDACCIÓ
La Universitat Jaume I ha obert la convo-
catòria 2013/14 del programa d’intercanvi
d’estudiants amb Amèrica Llatina dirigida
a l’estudiantat de grau o primer i segon ci-
cle. Per al curs 2013/14 la Universitat ofe-
rirà ) ns a 28 places en aquest programa,
sis d’elles patrocinades pel Banco Santan-
der, amb unes ajudes econòmiques que
oscil·laran entre els 5.000 i 2.300 euros.
Cal destacar que dues de les places són
noves en la Universidad de la República a
Uruguai.
L’estudiantat interessat pot presentar la
seua sol·licitud ) ns el pròxim 11 de març.
Les bases de la convocatòria es poden
consultar en la web http://www.uji.es/CA/
serveis/otci i en http://www.uji.es/CA/ser-
veis/otci/prog/mexic/indexv.thtml.
Juan José i Ivan es troben a la Mie University de Japó realitzant un intercanvi. | FOTO: VOX UJI
L’estudiantat japonès queda «gratament sorprès» amb l’UJIDos alumnes de la Jaume I presenten la Universitat de Castelló al Japó
| ELS ALUMNES de
la Universitat Jaume
I Juan José Muñoz i
Ivan Atanasov, de la
llicenciatura en Humanitats
i del grau en Estudis
Anglesos, respectivament,
es troben actualment a
la Mie University de Japó,
que per primera vegada
s’ofereix dins d’un dels
programes d’intercanvi
de l’O) cina de Relacions
Internacionals.
REDACCIÓ
L’O) cina de Cooperació al Desenvolu-
pament i Solidaritat del Vicerectorat de
Cooperació, Relacions Internacionals i
Institucionals i Multilingüisme i el Vicerec-
torat d’Estudiants, Ocupació i Innovació
Educativa, en el marc del programa de Vo-
luntariat mediambiental UJI-Voluntària,
van organitzar el passats 9 i 16 de febrer
una nova edició de les jornades de repo-
blació forestal.
Com en anteriors ocasions, la refores-
tació es va realitzar al terme municipal de
les Useres en col·laboració amb les pobla-
cions afectades per l’incendi de l’Alcalatén
de fa uns anys. La Universitat va propor-
cionar 600 arbres, carrasques i dues va-
rietats de pins, per a les dues jornades de
repoblació forestal, en les quals van parti-
cipar un total de 48 persones de la comu-
nitat universitària.
La Universitat Jaume I porta una llarga
trajectòria participant en aquesta mena
de programes. Amb aquest ja es com-
pleixen sis anys des que la Universitat
mobilitzara la comunitat universitària per
realitzar reforestacions d’arbres autòctons
al terme municipal de les Useres. Durant
aquest temps han participat en l’activitat
de voluntariat forestal més de 500 perso-
nes. A més a més, amb anterioritat s’ha-
vien fet altres actuacions a la zona de la
Serra d’Espadà en col·laboració amb altres
col·lectius.
L’UJI reforesta a la zona de Les Useres
Els participants en la reforestació forestal van plantar pins i carrasques. | FOTO: VOX UJI
18 http://www.uji.es/com/voxuji/201303/
LAURA CASTILLO
El passat 10 de gener, el rector de l’UJI,
Vicent Climent, va signar un conveni de
col·laboració amb els representants de
l’entitat Arsipe, Gestión del Patrimonio Cul-
tural SL, María Cervera i Ángel Portolés.
L’empresa castellonenca de gestió cultu-
ral ha aportat un total de 3.000 euros per
a la producció, desenvolupament i difu-
sió de projectes expositius de creadors
contemporanis i altres iniciatives cultu-
rals com a fórmula d’adaptació a l’entorn
de crisi. En concret, el conveni fa referèn-
cia al desenvolupament conjunt de dos
projectes culturals promoguts pel Servei
d’Activitats Socioculturals de l’UJI.
D’una banda, la instal·lació Huesopiel
3.0, que ha rebut 2.000 euros. L’exposició
del col·lectiu castellonenc Trashforma-
ciones està concebuda a partir materials
aptes per al reciclatge, procedents de la
construcció i de carrosseries de vehicles,
i pot visitar-se al Paranimf de la Univer-
sitat des del passat 24 de gener i ( ns el
proper 12 de maig.
D’altra, el projecte Patrimoni del Ser-
vei d’Activitats Socioculturals de l’UJI,
una idea que promou la recuperació i
intercanvi del patrimoni cultural del ter-
ritori i la valorització. Emmarcada dins el
Programa d’Extensió Universitària (PEU),
ha rebut 1.000 euros de ( nançament
per Arsipe.
En l’acte de signatura, Climent va des-
tacar l’esforç d’aquesta entitat en la pro-
moció de la creativitat i en la difusió del
patrimoni en uns moments difícils per a
l’art i per la cultura en general.
Entitats Patrocinadores
Arsipe i el SASC difonen
la cultura i el patrimoni
La cultura és desenvolupament. Possi-
bilita. Empodera. Sensibilitza. Humanit-
za. Ens fa refl exionar. Ens fa lliures.
Des de 2000, Arsipe, Gestió del Patri-
moni Cultural, SL treballa per la cultura
i el patrimoni cultural i desenvolupa,
sobretot a la província de Castelló, in-
nombrables accions, projectes i acti-
vitats en el marc de la gestió cultural
en el sentit més ampli: des del disseny,
coordinació i desenvolupament de
projectes culturals relacionats amb el
patrimoni cultural, fi ns al comissariat i
muntatge d’exposicions, passant per la
realització de formació i la coordinació
de grups de treball i participació en te-
mes de cultura i patrimoni.
Molts d’aquests treballs han estat rea-
litzats en el marc de la Universitat Jau-
me I, i en concret en el Servei d’Activi-
tats Socioculturals (SASC) i el Programa
d’Extensió Universitària (PEU). Per això,
fermes amb les nostres conviccions i
sensibles a les necessitats que aques-
ta crisi genera també en el pla cultural,
en 2013 iniciem la nostra col·laboració
i patrocini de projectes culturals. I serà
de la mà de l’UJI, amb la qual signem el
nostre primer conveni de col·laboració,
el 10 de gener, pel qual Arsipe ha pas-
sat a col·laborar en l’exposició Hueso-
piel 3.0 del grup Trashformaciones, i en
el projecte Patrimoni del SASC.
Deixem oberta la porta a futures col-
laboracions en la coproducció, desen-
volupament i difusió de projectes ex-
positius de creadors contemporanis i
d’altres projectes culturals.
L’UJI i Arsipe col·laboren en el mecenatge de projectes culturalsArsipe S.L. aporta 3.000 euros per al desenvolupament de Huesopiel 3.0 i Patrimoni
El rector de l’UJI, Vicent Climent, en la signatura del conveni amb els representants d’Arsipe, María Cervera i Ángel Portolés. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
| L’EMPRESA
de gestió cultural
difon nous conceptes
creatius i com a fòrmula
d’adaptació a la crisi
núm 137 - març 2013 http://www.uji.es/com/voxuji/201303/ 19
20 http://www.uji.es/com/voxuji/201303/
J. ENRIQUE JULIÁ BOLÍVAR. Vicedirector de l’ESTCE
responsable del Grau en Enginyeria Mecànica
El grau en Enginyeria Mecànica és
l’adaptació a l’espai europeu d’educa-
ció superior (EEES) de l’antiga titulació
d’Enginyeria Tècnica Industrial (espe-
cialitat Mecànica), impartida en la Uni-
versitat Jaume I des del curs 1998/99.
L’UJI ha format, % ns avui, més de 300
enginyers tècnics industrials i aquesta
titulació ha estat entre les primeres en
expectativa d’ocupació de les imparti-
des al campus del Riu Sec.
El grau en Enginyeria Mecànica es
va posar en marxa en el curs 2010/11
i té un alt índex de compartició amb
els graus en Enginyeria en Tecnolo-
gies Industrials (157 ECTS) i Enginyeria
Elèctrica (138 ECTS) fet que permet
obtindre dobles titulacions o canviar
de grau una vegada iniciats els estudis
sense penalització de temps. El grau
ofereix quatre itineraris d’intensi% cació:
Disseny de màquines, Càlcul avançat
d’estructures, Processos de fabricació i
Disseny d’instal·lacions industrials.
Els graduats en Enginyeria Mecàni-
ca tenen les atribucions professionals
dels actuals Enginyers Tècnics Indus-
trials (especialitat Mecànica), ja que la
llei d’atribucions professionals no s’ha
adaptat a l’EEES. Els llocs de treball més
habituals són indústries, empreses de
desenvolupament tecnològic, d’elabo-
ració de projectes, de construcció, de
manteniment i explotació, de control
de qualitat i inspecció tècnica, centres
de recerca, administració pública i cen-
tres d’ensenyament. Les tasques més
habituals desenvolupades pels gra-
duats en Enginyeria Mecànica són la re-
dacció i direcció de projectes d’instal·-
lacions, gestió de producció, gestió
de manteniment, gestió de personal,
recerca i desenvolupament tecnològic,
disseny de productes, màquines i pro-
cessos productius.
A més, els graduats tenen accés al
futur màster en Enginyeria Industrial
que l’UJI posarà en marxa en el curs
2014/15 cursant 18 ECTS de comple-
ments de formació. Amb aquest màster,
els graduats en Enginyeria Mecànica
obtindran les atribucions professionals
de l’actual Enginyer Industrial.
Cal destacar que el grau en Enginye-
ria Mecànica forma part del Programa
d’Alt Rendiment Acadèmic de la Gene-
ralitat Valenciana. Així mateix, participa
en el programa EURUJI, de manera que
els graduats i graduades poden seguir
el programa de doble diploma en Engi-
nyeria Industrial, signat entre l’UJI i els
INSA de Lió i Tolosa i obtindre els títols
d’enginyer o enginyera industrial espa-
nyol i francès després de cursar dos cur-
sos acadèmics a França.
El grau en Enginyeria Mecànica ofer-
ta 80 places de nou ingrés i l’acceptació
del grau entre l’alumnat ha estat molt
positiva, passant d’una nota de tall de
5,81 en el curs 2010/11 a 7,21 en el curs
2012/13. La taxa d’oferta i demanda
(alumnes que sol·liciten cursar el Grau
en la preinscripció en primera o segona
opció dividit entre el nombre de places
oferides) ha passat del 210% en el curs
2010/11 al 246% en el curs passat.
Espai europeu d’educació superior
L’acceptació entre l’alumnat ha estat molt positiva amb un augment notable de la demanda. | FOTO: D. LLORENS
Enginyeria Mecànica: un grau amb nombroses eixides professionalsEl grau ofereix quatre itineraris d’intensi� cació i facilita l’obtenció de dobles títols
| EL GRAU forma part
del programa d’Alt
Rendiment Acadèmic
i de l’EURUJI amb els
INSA de Lió i Tolosa
CONSELL DE L’ESTUDIANTAT
JUNTS GUANYAREM
Des del Consell de l’Estudiantat es vol
donar les gràcies a tot l’alumnat pel bon
seguiment de la vaga que es va celebrar
els dies 27 i 28 de febrer.
Cal insistir en la necessitat de que ara
més que mai s’ha de lluitar de forma con-
junta per tal de defensar una educació
pública de qualitat i popular. S’ha de crear
un moviment estudiantil fort i unit que
plante cara als constants atacs al sistema
educatiu. A més, es vital la col·laboració
de professorat i personal administratiu i
de serveis, ja que aquestes mesures per-
judiquen a tota la comunitat. Tan sols si
s’està junt en aquesta defensa, s’acon-
seguiran els objectius: que l’educació
continue sent un be gratuït per a tota la
ciutadania.
La nova llei educativa que pretén im-
pulsar el govern central, la LOMQE, su-
posarà una degradació de l’educació que
no es pot tolerar de cap manera. Tot i que
aquesta reforma a qui més afecta és als
estudiants de secundària, l’estudiantat de
la Universitat ha de ser solidari i conscient
de que aquestes mesures ataquen a tots
i totes.
La LOMQE pretén segregar els alumnes
des de ben prompte i no permet el desen-
volupament de l’estudiant i l’aboca a ser
mà d’obra barata. A més, relega les llen-
gües coo% cials a matèries optatives, deva-
luant així la cultura popular i les identitats
particulars de cada territori.
D’altra banda, no es pot obviar el teló
de fons que són les retallades en educació
que estan contribuint al desmantellament
del sistema educatiu públic. Entre les úl-
times mesures, l’eliminació de les beques
Sèneca i les beques MEC per a estudiar a
l’estranger.
ELS DOCUMENTALS 7.000 anys de ce-
ràmica i Els faixares de Portell de Morella,
dirigits pel coordinador tècnic del Labora-
tori de Comunicació de l’UJI, Longi Gil, es
van projectar a la Caixa Rural de Vilafamés
com a activitat de l’associació Amics del
Casc Antic d’aquesta població. | FOTO: VOX UJI
PROJECCIÓ DOCUMENTALS
LA SALA d’exposicions del Centre d’Ocu-
pació i Cultura d’Onda va acollir en febrer
l’exposició «Reclam. XX Mostra de Teatre»,
una mostra formada per 21 cartells de les
edicions del Reclam i per una selecció de
més de 50 fotogra% es. | FOTO: PACO SOTO
RECLAM A ONDA
EL RECTOR de l’UJI, Vicent Climent, va visi-
tar el certamen Cevisama 2013, celebrat al
recinte ferial de València, acompanyat per
part de l’equip de direcció; Agustín Escardi-
no, director honorí% c de l’Institut de Tecno-
logia Ceràmica, i Rafael Benavent, president
del Consell Social de l’UJI. | FOTO: A. PRADAS
VISITA A CEVISAMA 2013
LA SOCIETAT d’Amics i Antics Alumnes de
l’UJI (SAUJI) va organitzar, el 19 de febrer,
la primera prova de certi% cació d’anglès
amb Certiuni, el sistema d’acreditacions
en idiomes, habilitats socials i informàtica
que promou la CRUE. | FOTO: DAMIÁN LORENS
PROVES CERTIUNI
EL VICERECTOR de Cultura i Extensió Uni-
versitària de l’UJI, Wenceslao Rambla, va
presentar en febrer el seu projecte pictò-
ric Topografías o la esencia del paisaje a la
galeria Art Dam de Castelló. | FOTO: A. PRADAS
EXPOSICIÓ
núm 137 - març 2013 http://www.uji.es/com/voxuji/201303/ 21
LAURA CASTILLO
Els temes del trio castellonenc Les Dee-
sses Mortes no s’havien sentit mai en
directe. Almenys així va ser " ns el passat
dissabte 16 de febrer, quan les cançons de
l’únic àlbum de la formació cobraren vida
al Paranimf de la Universitat Jaume I.
El projecte Els altres canten Les Deesses
Mortes, impulsat per nomepierdoniuna.net
i el Servei d’Activitats Socioculturals (SASC)
de l’UJI, va esdevenir un espectacle tan
eclèctic com el propi disc debut del grup,
editat en 2010 i sense continuació pel
moment. L’esperada cita va saciar per uns
instants el desig latent del públic d’experi-
mentar en viu les composicions de Pascual
Arnal, Fèlix Gimeno i Víctor Pesudo.
Van ser Rauelsson amb el Grup d’Au-
toajuda i el Grup de Veus Música Viva; la
banda alcoiana Arthur Caravan amb Hugo
Mas; Ramón Godes i Alejandro Royo amb
la veu de Sara Ledesma; els valencians Se-
nior i el Cor Brutal, i el toc de jazz de Celia
Mur amb Vicent Colonques els qui van in-
tegrar el cartell de luxe d’aquest esdeve-
niment tan únic com esperat. Un conjunt
d’artistes que va deixar constància de nou
de la qualitat i de la varietat estilística del
panorama musical valencià.
Un homenatge al concepte pop d’una
formació que només va pujar a l’escena-
ri per aplaudir a tots aquells «altres» que
van voler «destrossar» el llenguatge binari
amb el qual romanien enregistrats els 18
temes d’un àlbum considerat ja per molts
una obra de culte.
| L’HOMENATGE
a Les Deeses Mortes va
constatar la qualitat dels
artistes del panorama
musical valencià
Senior i el Cor Brutal va tancar l’homenatge versionant quatre temes de la formació. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
Els altres reviscolen Les Deeses Mortes al Paranimf de l’UJI
Más pequeños que
el Guggenheim es presenta a la Universitat Jaume IREDACCIÓ
El Paranimf de la Universitat Jaume I va
acollir, el divendres 8 de febrer, l’obra Más
pequeños que el Guggenheim, guanyadora
del Premi Nacional de Dramatúrgia «Emi-
lio Carballido» en 2008. Aquesta obra, que
es presenta dialogada i narrada, és, abans
de res, una obra sobre l’amistat, una visió
simple del teatre i una re4 exió sobre el fra-
càs. Els personatges simplement estan ací,
i assumeixen de la millor manera una vida
que no és el que esperaven.
L’acció se situa entre Mèxic i Espanya i
explica la història de quatre amics atu-
rats que cerquen en el teatre una mane-
ra d’alleujar la seua solitud. En acabar els
seus estudis de teatre, Sunday i Gorka
decideixen provar sort a Europa. Amb tres
mesos tenen prou per a tornar, no tornar
a fer teatre i deixar de veure’s durant 10
anys. Ara s’han reunit i planegen fer una
obra que els retorne el sentit a les seues
vides. A aquesta tasca s’uniran Al, un albí
guerxo i orfe, i Jam, el caixer d’un mini-
supermercat que somia amb ser actor.
El director, Alejandro Ricaño, és llicen-
ciat en Teatre per part de la Universitat
Veracruzana, on actualment és catedràtic
en l’àrea de dramatúrgia. El seu treball
s’ha presentat en diferents festivals al
llarg del país, així com a Espanya, Hon-
gria, Bèlgica, Nova York, Los Angeles i
Miami. És director de la companyia Los
Guggenheim i ha rebut multitud de re-
coneixements pel seu treball, com ara
el Premi Nacional de Dramatúrgia Víctor
Hugo Rascón Banda 2011. Com a curiosi-
tat, cal destacar que aquesta companyia
de teatre deu el seu nom al Museu d’Art
de Bilbao, icona de la modernitat.
DESHIELO Y MANDORLA. Aquest és el títol de l’exposició de Pepe Beas que alberga la Llotja del Cànem " ns el 7 de març. Un plantejament auster que es fa servir només d’una videoinstal·lació i de cinc fotogra" es per a aconseguir que el públic connecte amb el recorregut interior d’un individu que neda en les fredes aigües d’un glaçar. Una metàfora visual amb la qual l’autor evoca el propi desglaçament de l’ànima hu-mana, una espiritualitat que ha esdevingut freda i que ara es fon en el seu propi buit emocional. De nou, Beas posa els mitjans audiovisuals al servei d’una qüestió ètica i fa de l’e" ciència simbòlica un mètode e" caçment signi" catiu per a l’ull que contempla cadascuna de les imatges de la seqüència discursiva. Un toc d’atenció front al desgel moral que caracteritza l’esdevenir de l’actualitat en totes les dimensions. | FOTO: D. LLORENS
FONS ARTÍSTIC. La Universitat Jaume I, coincidint amb el XXII aniversari de la creació d’aquesta, presenta en la Galeria Octubre una selecció del fons artístic en l’exposició titulada «Fons artístic. Universitat Jaume I-II». Es tracta de la segona edició d’una mostra que es va celebrar ara fa 10 anys i que té com a objectiu presentar les obres pictòriques, escultòriques i fotogrà" ques que en els últims anys s’han incorporat al patrimoni artístic de la Universitat perquè la comunitat universitària puga conèixer-les i gaudir d’aquestes més enllà que puguen visionar-se de manera quotidiana. La selecció de les obres ha estat realitzada per Arsipe, sota la supervisió del Vicerectorat de Cultura i Extensió Uni-versitària. L’exposició, que va ser inaugurada el 21 de febrer, es podrà visitar " ns el 22 de març en horari de dilluns a divendres de 10 a 13.30 h i de 16 a 20.30h. | FOTO: A.PÉREZ
22 http://www.uji.es/com/voxuji/201303/
PARANIMFTeatre en commemoració del Dia Internacional de la DonaAntígona, a partir de Sófocles y
testimonios de ex presas políticas, hijas
y exiliadas, una producció del Goethe
Institut (Uruguai)
12 de març. 20 h
Concert. Marlango, amb la giraUn día extraordinario15 de març. 20 h
Cinema. Cicle «Nou cinema»Cesare deve moriré (César debe morir).
16 i 17 de març. 19.30 h
Blancanieves. 30 i 31 de març. 19.30 h
Cinema. Cicle «En pantalla gran: Neo-noir thriller americà modern»Taxi driver. 23 i 24 de març. Dissabte i
diumenge a les 19.30 h
EXPOSICIONSFons Artístic. Universitat Jaume IFins al 22 de març. Galeria Octubre
Let’s get lost. Una exposició de Pablo FuentesDel 27 de març al 30 d’abril. Llotja del
Cànem
FUNDACIÓ ISONOMIAExposició. SilenciDel 4 al 24 de març. 9 h. Torreblanca
Del 25 de març al 14 d’abril.
Vistabella del Maestrat
Exposició. Dones i esportDel 4 al 24 de març. 9 h. Morella
Exposició. Dones i discapacitatDel 4 al 24 de març. 9 h. Peníscola
Exposició. Bolívia: les dones sàviesDel 4 al 24 de març. 9 h. Betxí
Exposició. No + princesesDel 12 al 24 de març. 9 h. Vinaròs
Presentació del llibre Relatos para Malala7 de març. 19 h. Betxí
Concentració. Dia Internacional de la Dona8 de març. 14 h. Plaça de Maria
Agustina. Castelló de la Plana
Conferència. Formas de ser y vivir como hombre desde la perspectiva de la igualdad real12 de març. 18 h
Casa de la Cultura de Vinaròs
Grup de treball sobre discapacitat21 de març. 17 h
Seu de la Fundació Isonomia
CLUB DE DEBATNo violència i canvi social 11 de març. 19 h. Llotja del Cànem
CONGRESSOS I CONFERÈNCIESXVII Congrés de l’Institut Universitari d’Estudis Feministes i de Gènere: «La cultura de las cocinas»14 i 15 de març. 10.30 h
Aula magna de la FCHS
Cicle «Com podem facilitar l’aprenentatge de l’anglès»Anglès més enllà de l’aula
21 de març. 18.30 h. Llotja del Cànem
FUE-UJIExcel Financer aplicat al nou pla general de comptabilitat12, 14, 21 i 26 de març. De 16 a 20 h
Modulat i càlcul d’estructures mitjançant SAP2000 i Metall 3DDel 13 de març al 19 d’abril. Dimecres
i divendres de 15 a 20 h
Anàlisi de viabilitat de negocisDe març a maig. Dimecres de 16.30 a
19.30 h
Lideratge i gestió d’equips en temps de crisis15,16, 22 y 23 de març. Divendres de
16 a 20 h i dissabtes de 10 a 14 h
Seminaris pràctics. Dret concursal20 de març, 24 d’abril, 22 de maig i 12
de juny. Dimecres de 17 a 19 h
Sessió pràctica. Execucions, aixecament d’embargaments i realització de béns afectes a privilegi especial al concurs20 de març. Dimecres de 17 a 19 h
Intensive school. Ceramic MaterialsDel 21 al 26 de març. De 9 a 19 h
Escola Superior de Ceràmica de l’Alcora
Taller pràctic. Comunicació per a l’èxit: Tècniques per parlar en públic amb efi càcia 25, 26 i 27 de març. De 15 a 21 h
Curs. Certifi cació energètica en edifi cació - Gran Terciari (CALENER-GT) Del 25 al 28 de març. De dilluns a
dijous de 16 a 21 h
SERVEI D’ESPORTSAscensió nocturna al pic del Penyagolosa22 de març. 19.30 h
Curs d’entrenament personal i l’esport23 de març. De 9.30 a 13.30 h
Pavelló poliesportiu
CADU jornades fi nals14 de març. Tot el dia
Atletisme: Circuit carreres en pista 2012/1321 de març. Tot el dia
Torneig de bàsquet 3x327 de març. Zona aire lliure/pavelló
poliesportiu. Tot el dia
març
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE CARPETAS ABIERTAS. La Universitat Jaume I i la Diputació
de Castelló van presentar, el passat 1 de febrer, el llibre Carpetas abiertas de Luis Pra-
des al palau de la Diputació de Castelló. En la presentació van participar el vicerector
de Cultura i Extensió Universitària de l’UJI, Wenceslao Rambla, el responsable de Cul-
tura de la Diputació, Héctor Folgado; l’autor del llibre, Luis Prades i el catedràtic de l’UJI
Lluís Bartomeu Meseguer. L’obra presenta textos de poesia existencial i d’art viscut, la
peça dramàtica «Càlid vent del sud», un conjunt d’escrits sobre art, i una crònica de
l’important epistolari de l’artista. Aquest títol, que forma part de la Col·lecció Biblio-
teca de les Aules, s’emmarca en la fructífera relació que ha establit aquest artista amb
l’UJI, a la qual va donar un quadre de la seua sèrie «Màscares». | FOTO: VOX UJI
GUIA DE LA FLORA ORNAMENTAL DEL CAMPUS DE L’UJI. El reconegut biòleg i pro-
fessor de la Universitat Jaume I Ricard Pitarch García va presentar el seu llibre Guia de la
fl ora ornamental de la Universitat Jaume I. Un campus per a la biodiversitat en un acte que
es va celebrar a la Llotja del Cànem i al qual va assistir també el rector de l’UJI, Vicent
Climent, i el biòleg Enric Barrachina de Gracia. L’obra constitueix una guia de la fl ora del
campus universitari de Riu Sec, ja que conté abundant informació gràfi ca, així com fo-
tografi es inèdites realitzades per l’autor, que mostren l’aspecte general de cada espècie
i els detalls de les fulles, fl ors, fruits i l’escorça del tronc, per a facilitar la identifi cació de
l’arbre, arbust, o palmera de manera fàcil. Es tracta d’una obra pràctica i didàctica que
proporciona informació per a conèixer la fl ora existent al campus. | FOTO: ÀLEX PÉREZ
L’ARU commemora el Dia Mundial de la Ràdio amb una emissió especialREDACCIÓ
L’Associació de Ràdios Universitàries
d’Espanya (ARU), a la qual pertany VoxUJI
Ràdio, va celebrar, per segon any conse-
cutiu, el Dia Mundial de la Ràdio amb una
emissió especial, el passat 13 de febrer
amb la col•laboració de diverses emisso-
res universitàries.
Durant la jornada, les emissores uni-
versitàries van emetre una sèrie de pro-
grames que van coproduir amb temàtica
al voltant de la ràdio. D’aquesta manera,
es va fer un repàs de la història d’aquest
mitjà, la relació amb la societat, el cine, la
música, les noves tecnologies o la joven-
tut. També s’hi va abordar la divulgació
científi ca en la ràdio, el futur d’aquesta
i la vinculació amb la universitat. En la
radioteca (http://www.radio.uji.es) està
disponible per a escoltar el programa es-
pecial que VoxUJI Ràdio va realitzar per a
aquesta celebració i que va aprofundir en
la temàtica de la música i la ràdio.
Amb aquesta iniciativa, ARU es va sumar
de nou a la commemoració del Dia Mun-
dial de la Ràdio, aprovada per la UNESCO,
en 2011, a proposta de l’Acadèmia de les
Arts i les Ciències Radiofòniques d’Espanya
i que coincideix amb el 13 de febrer, data
de la primera emissió de la ràdio de l’ONU.
L’Associació de Ràdios Universitàries
d’Espanya és la primera associació que
agrupa a professionals que desenvolupen
la seua activitat en 26 ràdios universitàries
espanyoles amb l’objectiu de potenciar
la cooperació i interacció entre aquestes,
tant en l’assessorament mutu com en el
desenvolupament de la coproducció, de
programes educatius i formatius, així com
de nous formats radiofònics.
núm 137 - març 2013 http://www.uji.es/com/voxuji/201303/ 23
[Protagonistes]
[EXALUMNES DE L’UJI ESTIMULEN EL CONSUM A CASTELLÓ]
Robert Tena, graduat en Administració d’Empreses per la Universitat Jaume I, ha engegat l’empresa
CuponTrap amb l’objectiu de promocionar el consum a la província de Castelló. Aquesta iniciativa con-
sisteix en el llançament d’una plataforma web, www.cupontrap.com, la qual posa en contacte clients i
comerços. El client pot trobar una àmplia gamma d’ofertes i promocions de les empreses del seu entorn
a través d’un sistema de cupons que es canvien en l’establiment oferent. Per la seua banda, les empre-
ses poden anunciar-se en la web de manera gratuïta, llançar promocions dels seus productes i donar
a conèixer el seu negoci d’una manera diferent, ràpida i efectiva. En aquest projecte Tena compta amb
les col•laboradores Laura Muñoz i Verònica Llorenç, ambdues exalumnes de l’UJI, que s’encarreguen
d’assumptes empresarials i de publicitat, respectivament. CuponTrap vol situar-se com la web de refe-
rència en el seu sector a la província de Castelló amb l’objectiu que la ciutadania puga trobar en la web
una varietat d’ofertes que li permeta trobar allò que cerca a un preu més competitiu, alhora que poden
conèixer nous comerços i locals. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
[ELOÍSA NOS FA DEL ROCK NOVEL·LA]
Aquesta professora del Departament de Cièn-
cies de la Comunicació de l’UJI, fi lòloga i direc-
tora de l’Institut Interuniversitari d’Estudis de
Desenvolupament Social i Pau, ha presentat
la seua primera novel·la de fi cció: Ruido en
el corazón. Nos assegura que ha estat la seua
passió pel rock la que l’ha inspirada a l’hora
d’escriure-la. De fet, el títol fa referència a un
tema enregistrat en una maqueta inèdita del
grup castellonenc Motel, que va desaparèixer
misteriosament abans de ser enviada a les dis-
cogràfi ques. Les peces que quedaren gravades
s’han entrellaçat i han donat forma a l’argu-
ment d’aquest llibre, la banda sonora del qual
es pot trobar en la següent adreça electrònica:
http://www.ruidoenelcorazon.com/. En aques-
ta web es pot accedir també a la versió digital
de la novel·la i descarregar-ne el primer capí-
tol. | FOTO: ÀLEX PÉREZ
[SÁNCHEZ-ANDRÉS INGRESSA A L’ACADEMIA DE MEDICINA]
Juan Vicente Sánchez-Andrés, catedràtic de
Neurofi siologia i coordinador de la Unitat Pre-
departamental de Medicina de la Universitat
Jaume I, va ingressar, el passat 19 de febrer, en
la Reial Acadèmia de Medicina de la Comuni-
tat Valenciana. En l’acte, que es va celebrar al
Col•legi de Metges de Castelló, el catedràtic va
impartir la conferència titulada «El renaixement
de la fi siologia social» en la qual va explicar com
la fi siologia afecta a la conducta de l’individu.
Sánchez-Andrés es va llicenciar en Medicina
per la Universitat de València i es va doctorar en
Neurociència per la Universitat d’Alacant. Va re-
alitzar la seua formació postdoctoral al National
Institute of Health, a Maryland, als Estats Units.
A més, és director associat de la Revista de Neu-
rologia i assessor de la Clínica Mediterrània de
Neurociències i de la Fundació per al Coneixe-
ment MadrI+D. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
UN VIATGE ENTRETINGUT
[email protected] pare i el seu fi ll, nulers
els dos, anaven tots els anys a la verema francesa, acom-panyats d’un ase.
El pare, que ja era major, anava damunt de l’animal, mentre el fi ll que era jove i feia pilates, caminava a bon pas. Quan passaren per Al-cossebre algú va dir:
- No li fa pena que el seu fi ll vaja caminant? Quina poca vergonya!
El pare es quedà mirant el seu fi ll i el va convèncer per-què canviaren.
Però un poc més endavant, al passar per Torreblanca algú va dir:
- Xiquet, no et fa vergonya que ton pare vaja caminant? És que no tens una miqueta de coneixement? Tu que eres fort vas en l’ase i ell que ja té edat, ha d’anar a peu?
Aleshores i després de xar-rar-ho entre els dos, optaren per caminar tots dos i així que descansara el pobre animal.
Més endavant, al passar per Orpesa algú va comentar:
- Mira que són bajoques. Porten un ase i no l’aprofi ten per a pujar el pendent. Tenen un cervell de garrofa
I s’encallaven de tant de riure de l’un i de l’altre.
Total, que després de ru-miar-ho, comprengueren que l’ase era un animal de càrre-ga i per això se l’havien em-portat a França i que pot ser tenien raó. Així que pare i fi ll van pujar damunt l’ase.
Però a Benicàssim, algú va dir:
Pobre ase, mira com abu-sen de l’animalet! Serà pos-sible? És per a denunciar-los i tancar-los a la presó.
Qualsevol que vulga criticar-nos, sempre trobarà un mo-tiu. Fins i tot hi haurà gent que ens tindrà mania i en-veja sense nosaltres fer res. No cal fer cas a tots, sinó a aquells que ens estimen; tot i que no ens agrade allò que ens diuen en ocasions. Ins-pirat en «Magia en la chistera. Cuentos». http://www.sefcarm.es/documentos/2006/D/OMchis-tera.pdf
Els nombrosos casos de co-rrupció que d’un temps ençà no paren d’eixir a la llum, pro-tagonitzats per la classe políti-ca i altres personatges, estan esdevenint un fet habitual que fa més indignant aquesta crisi i els fa perdre tota la credibilitat a l’hora d’aplicar les retallades més salvatges a la ciutadania que més suport necessita, que justifi quen en nom del sacrifi ci comú que diuen que cal per a superar-la.
La crisi afecta a quasi totes i tots, però, com sempre, els qui més la patim som els col-lectius més vulnerables. L’any 2006 van aprovar la Llei de l’autonomia personal i aten-ció a les persones en situació de dependència, que ens van vendre com «el quart pilar de benestar» i un important pas endavant en l’atenció a les persones amb diversitat funcional. De bon principi ja hi havia molts dubtes sobre el desplegament i la correcta implementació, els quals aviat van ser palesos perquè des de la presentació de tota la do-cumentació i la sol·licitud de reconeixement de la situació de dependència, passant per la resta de tràmits, fi ns que hi arriba la resolució passen me-sos o anys d’espera. En casos de persones ancianes o amb processos degeneratius, la re-solució arriba quan la benefi -ciària ja s’ha mort.
Des que governa l’Estat el Partit Popular, l’aplicació d’aquesta llei ha empitjorat. Per exemple, en el cas de la prestació econòmica per a atencions en l’entorn familiar s’ha suprimit la cotització a la Seguretat Social de les cuida-dores informals i, en principi, s’ha rebaixat un 20% la quan-tia a percebre, que en alguns casos arribarà al 90% si la per-sona benefi ciària té ingressos que sobrepassen el barem establit. S’ha donat el cas que algunes persones tan sols han rebut 20 euros de la darrera mensualitat ingressada amb dos o tres mesos d’endarreri-ment. La mal anomenada Llei de la dependència ja només és una burla per a les persones amb diversitat funcional. I com que callem i ho aguantem tot, encara s’acarnissen més amb nosaltres i ara ens han llevat la gratuïtat dels medicaments i productes ortopròtesics (ca-dires de rodes, pròtesis...), imprescindibles per a portar una vida digna i desenvolupar les activitats quotidianes com qualsevol altra persona.
Ens estan suprimint l’exer-cici dels nostres drets i volen robar-nos la nostra dignitat.
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
Grup de treball sobre discapacitat de la Fundació
Isonomia
Paelles amb sabor reivindicatiu
Servei de Comunicació i Publicacionswww.uji.es/com/voxuji/ · [email protected]
Des de primeres hores del matí, l’ambient en les proximi-
tats de l’UJI deixava veure que no era un dia més per a la
comunitat universitària. Com si d’un moviment migratori
es tractara, una massa de colors s’apropava al campus del
Riu Sec. La festa es respirava en l’ambient. Tot i les dubtoses
previsions meteorològiques, el sol va escalfar l’ambient, i el
vent que bufava no va impedir que el bon oratge guanyara
la batalla.
Colles d’estudiants proveïdes amb considerables quantitats
d’aliments i begudes entraven per la porta lateral propera a
l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals amb
més entusiasme que mai. Una vegada dins del recinte, els
participants s’agrupaven al voltant dels diferents muntonets
d’arena per a iniciar les seues tasques culinàries. Al voltant
de 300 paelles van ser elaborades, en un ampli ventall de
varietats i qualitats. Tot i això, els aproximadament 9.000 qui-
los de llenya repartits pel Consell de l’Estudiantat van servir
també perquè els menys arriscats pogueren torrar llonga-
nisses, xoriços i carn i ) ns i tot perquè els més mandrosos
pogueren escalfar-s’hi els seus entrepans. Mentre tant, les
xarangues entonaven a tot pulmó les cançons més populars,
posant el toc musical que no podia faltar en aquesta jornada
tan festiva. Tampoc hi van faltar els ja tradicionals perso-
natges pintorescos, que cada any sorprenen amb la seua
original indumentària. Enguany hi va haver, entre altres, un
grup d’escocesos, un de balladores * amenques, una marie-
ta, i ) ns i tot el mateix Gandalf, que prompte es va convertir
en l’ànima de la festa.
La festa, però, va deixar un espai per a la re* exió en les
camisetes de paelles amb les quals molts grups d’estu-
diants van voler expressar les seues opinions al voltant de la
situació actual. «No me salen ni las cuentas de la matrícula,
¿me ayudas?», «Llosobrebibi a los recortes en educakacion
i no a pasaonah» o «Cambiar el nombre del Ministerio de
Educación por el de Ministerio de Magia por su a) ción a
hacer desaparecer la educación» van ser algunes de les
enginyoses frases amb les quals l’estudiantat va voler traçar
una pinzellada reivindicativa en una Festa de les Paelles que
es va saldar sense incidents.
TEXTES: MARÍA BENAVENTE | FOTO: A. PRADAS
| L’ESTUDIANTAT
va canviar els apunts per
l’arròs, els bolígrafs per
bajoquetes, els estoigs
per garrofó i les motxilles
per conill i pollastre
per a celebrar el XXII
aniversari de la creació
de la Universitat Jaume I,
que es va desenvolupar
el passat divendres 22
de febrer en la volguda
i esperada Festa de les
Paelles.