· Web viewActivitats de reforç i ampliació 18 4.5. Avaluació de la pràctica docent i indicadors d’èxit 19 5. Programació de Valencià: Llengua i Literatura 21 2n BATXILLERAT21

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

2n BATXILLERAT

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICAINSTITUT JOAN FUSTER DE SUECA

DEPARTAMENT DE VALENCIÀ

CURS: 1916-17

1: Valencià: Llengua i Literatura 2n BATXILLERAT – Programació didàctica

ÍndexINTRODUCCIÓ 5

1. EL CURRÍCULUM DE VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 61.1. Components del currículum.............................................................................................................

1.2. Elements transversals i valors. Mesures per a impulsar l’interés i l’hàbit de la lectura i la capacitat d’expressar-se correctament...................................................................................................

2. METODOLOGIA I MATERIALS DIDÀCTICS 102.1. Metodologia general i específica. Estratègies i activitats d’ensenyament-aprenentatge...............

Enfocament comunicatiu i funcional......................................................................................................

Aprenentatge per tasques, desenvolupament del pensament estratègic i treball col·laboratiu ............

Foment de la creativitat, del pensament estratègic i del pensament crític............................................

Integració de les tecnologies de la informació i la comunicació............................................................

Atenció a la diversitat............................................................................................................................

3. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT 16

4. PROCEDIMENTS I EINES D’AVALUACIÓ 174.1. Marc general .................................................................................................................................

4.2. Metodologia i instruments d’avaluació...........................................................................................

4.3. Avaluació i calendari escolar.........................................................................................................

4.4. Activitats de reforç i ampliació ......................................................................................................

4.5. Avaluació de la pràctica docent i indicadors d’èxit ........................................................................

5. PROGRAMACIÓ DE VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 21

2N BATXILLERAT 215.1. Objectius d’etapa vinculats amb la matèria i competències clau...................................................

Metodologia didàctica...........................................................................................................................

Continguts, criteris d’avaluació, estàndards d’aprenentatge i indicadors..............................................













2Valencià: Llengua i Literatura 2n BATXILLERAT – Programació didàctica




























IntroduccióEl Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s’estableix el currículum bàsic de Batxillerat, aprovat pel Govern d’Espanya, i publicat en el BOE el 3 de gener de 2015, està emmarcat en la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, que al seu torn modifica l’article 6 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, per a definir el currículum com la regulació dels elements que determinen els processos d’ensenyament i aprenentatge per a cadascun dels ensenyaments.

De conformitat amb l’esmentat Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, que determina els aspectes bàsics a partir dels quals les diferents administracions educatives hauran de fixar per al seu àmbit de gestió la configuració curricular i l’ordenació dels en-senyaments en Batxillerat, correspon al Govern Valencià regular l’ordenació i el currícu-lum en aquesta etapa.

El Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s’estableix el currículum i desplega l’ordenació general de l’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana, ho fa així per a totes les assignatures (troncals, específiques i de lliure config-uració autonòmica), i en concret per a la de Valencià: Llengua i Literatura.


1. El currículum de Valencià: Llengua i Literatura

1.1. Components del currículumLa matèria de Valencià: Llengua i Literatura és de lliure configuració autonòmica en els quatre cursos de l’ESO i la seua contribució és decisiva per a assolir l’èxit dels objectius de l’etapa vinculats al desenvolupament de les competències clau.

CURRÍCULUM

Objectius d’etapa Èxits que els estudiants han d’assolir en finalitzar cada etapa educativa. No estan associats a un curs ni a una matèria concreta.

Metodologia didàc-tica

Conjunt d’estratègies, de procediments i d’accions planificades pel professorat per a fer possible l’aprenentatge de l’alumnat i l’èxit dels objectius.

Continguts Conjunt de coneixements, habilitats, destreses i actituds que contribueixen a l’assoliment dels objectius i a l’adquisició de competències.

Criteris d’avaluacióReferents específics per a avaluar l’aprenentatge de l’alumnat. Descriuen els coneixements i les competències que es volen valorar i que l’alumnat ha d’adquirir i desenvolupar en cada matèria.

Estàndards d’aprenentatge

Especificacions dels criteris d’avaluació que permeten definir els resultats d’aprenentatge, i que concreten el que l’estudiant ha de saber, comprendre i saber fer en cada matèria. Han de ser observables, mesurables i avaluables, i permetre graduar el rendiment o èxit assolit.

CompetènciesCapacitats per a aplicar de manera integrada els continguts de cada ensenyament i etapa educativa, a fi d’aconseguir la realització adequada d’activitats i la resolució eficaç de problemes complexos.

L’assignatura de Valencià: Llengua i Literatura té com a objectiu el desenvolupament de la competència comunicativa de l’alumnat en els vessants pragmàtics, (socio)lingüístic i literari. Ha d’aportar les eines i els co-neixements que articulen els processos de comprensió i expressió oral i escrita per a tirar endavant amb èxit en qualsevol situació comunicativa de la vida familiar, social i professional.

La finalitat de la reflexió lingüística és el coneixement progressiu de la llengua pròpia, que es produeix quan l’alumnat percep l’ús de diferents formes lingüístiques per a diverses funcions i quan analitza les seues pròpies produccions i les dels altres per a comprendre-les, avaluar-les i, si és el cas, corregir-les. L’enfocament comuni-catiu centrat en l’ús funcional del llenguatge s’articula en l’aprenentatge de les destreses discursives en diver-sos àmbits: el de les relacions personals, l’acadèmic, el social i el dels mitjans de comunicació, el domini dels quals requereix procediments i coneixements explícits tant dels elements formals com de les normes sociolingüístiques.

La reflexió literària a través de l’anàlisi i la lectura de textos i obres completes representatives del patrimoni liter-ari permet a l’alumnat conéixer altres realitats socials i culturals, enriquir la seua personalitat ampliant la seua visió del món, i afermar els seus hàbits lectors, desenvolupant el sentit estètic.


El currículum de Valencià: Llengua i Literatura s’organitza, doncs, en quatre blocs, amb uns objectius que es recullen en la graella següent:

Comuni-cació oral: escoltar i parlar

Aquest bloc busca que els alumnes i les alumnes vagen adquirint les habilitats necessàries per a comunicar amb precisió les seues pròpies idees, fer discursos cada vegada més elaborats d’acord amb una situació comunicativa i escoltar activament, per a interpretar de manera correcta les idees dels altres.

Comuni-cació es-crita: llegir i escriure

La lectura i l’escriptura són els instruments que posen en marxa els processos cognitius que ela-boren el coneixement del món, dels altres i d’un mateix. Exerceixen, doncs, un paper fonamental com a eines d’adquisició d’aprenentatges nous al llarg de la vida. Així, l’objectiu d’aquest bloc és que l’alumnat siga capaç d’entendre textos de diferent grau de complexitat i gèneres diversos, i que reconstruïsca les idees explícites i implícites a fi d’elaborar el seu propi pensament crític i creatiu.

Comprendre un text implica activar estratègies de lectura que han de practicar-se a l’aula i projectar-se en totes les esferes de la vida i en tot tipus de lectura: llegir per a obtenir informació, llegir per a aprendre la llengua pròpia i llegir per plaer. D’altra banda, l’ensenyament dels processos d’escriptura persegueix conscienciar l’alumnat d’un procediment estructurat en tres parts: planificació de l’escrit, redacció a partir d’esborranys i revisió d’aquests abans de redactar el text definitiu. Per a aprofundir les tècniques d’escriptura és necessari adquirir els mecanismes que permeten utilitzar els gèneres discursius adequats a cada context —familiar, acadèmic, administratiu, social i professional— en totes les àrees del currículum.

Coneixe-ment de la llengua

Aquest bloc respon a la necessitat de reflexió sobre els mecanismes lingüístics que regulen la co-municació i s’allunya de la pretensió d’utilitzar els coneixements lingüístics com una finalitat en si mateixos per a tornar-los la funcionalitat original: servir de base per a l’ús correcte de la llengua.

El Coneixement de la llengua es planteja com l’aprenentatge progressiu de les habilitats lingüístiques, i també la construcció de competències en els usos discursius del llenguatge a partir del coneixement i la reflexió necessaris per a apropiar-se les regles ortogràfiques i gramaticals imprescindibles, per a parlar, llegir i escriure correctament en totes les esferes de la vida.

Els continguts s’estructuren entorn de quatre eixos fonamentals: la paraula (el seu ús i els seus valors significatius i expressius); les relacions gramaticals que s’estableixen entre les paraules i els grups de paraules dins del text; les relacions textuals que fonamenten el discurs, i les varietats lingüís-tiques. La reflexió metalingüística s’integra en l’activitat verbal i en tots els nivells: discursiu, textual i oracional, i intervé en els processos d’aprenentatge de la llengua oral i escrita a través de les diferents fases de producció: planificació, textualització i revisió, fet que aportarà a l’alumnat els mecanismes necessaris per al coneixement actiu i autònom de la seua pròpia llengua al llarg de la vida.

Educació literària

L’objectiu fonamental de l’Educació literària en Batxillerat és fer dels escolars lectors cultes i compe-tents, implicats en un procés de formació lectora que continue al llarg de tota la vida. Ha d’alternar-se la lectura, la comprensió i la interpretació d’obres literàries pròximes als gustos dels estudiants i a la seua maduresa cognitiva amb la de textos literaris que aporten coneixements bàsics sobre algunes de les fites clau de la literatura.

En Batxillerat es parteix d’una aproximació als gèneres literaris i es continua amb el plantejament progressiu de la seua evolució cronològica des de l’edat mitjana fins al segle XXI, sempre a través de la lectura, l’anàlisi i la interpretació de textos significatius.

També és important afavorir la lectura lliure d’obres de la literatura de tots els temps i de la litera-tura juvenil. Es tracta d’obtenir lectors que es continuen formant per mitjà d’una activitat lectora per-sonal i lliure al llarg de la seua trajectòria vital; persones crítiques capaces d’interpretar els significats implícits dels textos a través d’una lectura analítica i comparada de diferents fragments o obres, d’un mateix període o de períodes diversos, aprenent a integrar les opinions pròpies i alienes.


Cada un d’aquests blocs presenta, a més de continguts específics de la matèria, criteris d’avaluació i continguts específics de cada una de les dues llengües (valencià i castellà) i els criteris d’avaluació i els continguts comuns a les dues. El Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s’estableix el currículum i desplega l’ordenació general de l’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana, assenyala que s’hi pre-senten continguts comuns, de tipus cognitiu, que es relacionen principalment amb els processos que intervenen en la lectura i l’escriptura, amb l’objectiu de facilitar la planificació de tasques i estratègies d’aprenentatge que per-meten dur a terme transferències lingüístiques.

En resum, l’objectiu últim de l’assignatura de Valencià: Llengua i Literatura és crear ciutadans conscients i interes-sats en el desenvolupament i la millora de la seua competència comunicativa, capaços d’interactuar satis-factòriament en tots els àmbits que formen i formaran part de la seua vida. Això exigeix una reflexió sobre els mecanismes d’usos orals i escrits de la seua pròpia llengua, i la capacitat d’interpretar i valorar el món i de formar les seues pròpies opinions a través de la lectura crítica de les obres literàries més importants de tots els temps.

1.2. Elements transversals i valors. Mesures per a impulsar l’interés i l’hàbit de la lectura i la capacitat d’expressar-se correctament

L’art. 4 del Decret 87/2015 subratlla la rellevància dels elements transversals en la Programació. En el currículum de Valencià: Llengua i Literatura s’inclou també una sèrie de continguts que són transversals en les diferents ma-tèries, sense perjudici que es puguen tractar específicament en algunes: la comprensió lectora, l’expressió oral i l’escrita, la comunicació audiovisual, les TIC, l’emprenedoria, i l’educació cívica i constitucional.

A més, des del tractament dels continguts, les imatges i els textos, i des de la mateixa acció educativa en l ’apli-cació de la matèria a les aules, s’han de fomentar valors com la igualtat entre homes i dones, la no-discrimi-nació per qualsevol condició o circumstància personal o social, la resolució pacífica de conflictes, la defensa de la llibertat, la igualtat, els drets humans i la pau, i el rebuig de qualsevol tipus de violència, racisme o xenofòbia.

Igualment, han d’evitar-se comportaments i continguts sexistes, i els estereotips que comporten discriminació. La matèria ha de contribuir també a incorporar elements relacionats amb l’educació i la seguretat viària, el de-senvolupament sostenible i la protecció del medi ambient, els riscos d’explotació i abús sexual, i les situa-cions de risc derivades de l’ús de les TIC.

La concreció d’aquest tractament es troba en la programació de cada unitat didàctica. No obstant això, de manera general, establim les línies d’actuació següents:

• La matèria s’ha plantejat des d’una perspectiva comunicativa i funcional de l’ensenyament del valencià identificant com a objectiu bàsic el desenvolupament de la capacitat comunicativa dels alumnes. Així els blocs de Comunicació oral i Comunicació escrita estan presents en les quatre primeres unitats didàc-tiques. A més, aquests continguts es treballen en totes les unitats del curs. En aquest bloc d’unitats, les no-cions teòriques estan al servei de les produccions dels alumnes, ja que ofereixen els coneixements relatius als elements formals i a les normes sociolingüístiques que exigeixen cada modalitat i gènere discursiu.

• El treball sistemàtic del comentari de textos, tant literaris com no literaris, al llarg de totes les unitats, im-plica el treball de la comprensió lectora, i de l’expressió oral i escrita. A més, l’elaboració al llarg del curs de diferents tipus de textos en diferents moments de les unitats didàctiques (vegeu l’apartat 5.2, Programació de les unitats didàctiques) permetrà que l’alumne construïsca el seu dossier personal a través del qual es po-drà valorar el grau de desenvolupament de la seua competència en comunicació lingüística.

• La comunicació audiovisual és part integrant del currículum de Valencià: Llengua i Literatura, especialment en el tractament dels nous gèneres discursius que combinen el llenguatge verbal amb altres formes de co-municació. A més, al llarg del curs s’integren continguts (àudio, vídeo, animacions, galeries d’imatges…) i tasques que combinen i exigeixen la posada en pràctica de diferents llenguatges.

• L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació s’entén no solament com un suport per a uns components i unes eines determinats d’aplicació en classe, sinó per la seua funció bàsica per a la personal-ització de l’aprenentatge, per possibilitats didàctiques encara no delimitades i per la connexió amb els hàbits i les experiències de les noves generacions d’alumnes.


L’aproximació a les TIC durant el curs es du a terme tant des d’un pla analític i formal com pràctic. Per a més detall sobre aquest punt, vegeu l’apartat 3 d’aquest document.

Com hem assenyalat, la lectura i l’expressió oral i escrita constitueixen elements transversals per al treball en totes les assignatures i, en la nostra, per a totes les unitats didàctiques. Aquest propòsit necessita mesures concretes per a dur-lo a terme; s’aniran plasmant en la nostra Programació en els diferents apartats: metodologia, materials i planificació de cada unitat didàctica en els objectius, continguts, criteris i estàndards. Però caldrà deter-minar una sèrie de mesures concretes. Proposem les següents:

• Estimular, en les diferents unitats didàctiques, la recerca de textos, la selecció, la lectura, la reflexió, l’anàlisi, la valoració crítica i l’intercanvi de dades, comentaris i estimacions considerant l’ús de:

⎯ Diferents tipus de textos, autors i intencions

⎯ Diferents mitjans (impresos, audiovisuals, electrònics)

⎯ Diversitat de fonts (materials acadèmics i “autèntics”)

Així mateix, caldrà:

• Potenciar situacions variades d’interacció comunicativa en les classes (converses, entrevistes, col·lo-quis, debats, etc.).

• Exigir respecte en l’ús del llenguatge.

• Observar, estimular i cuidar l’ús de normes gramaticals.

• Analitzar i emprar procediments de citació i paràfrasis. Bibliografia i webgrafia.

• Cuidar els aspectes de prosòdia, estimulant la reflexió i l’ús intencional de l’entonació i les pauses.

• Analitzar i vetlar per:

− L’observació de les propietats textuals de la situació comunicativa: adequació, coherència i cohe-sió.

− L’ús d’estratègies lingüístiques i de relació: inicio, manteniment i conclusió; cooperació, normes de cortesia, fórmules de tractament, etc.

− L’adequació i l’anàlisi del públic destinatari i adaptació de la comunicació en funció d’aquest.

Totes les propostes de desenvolupament de la lectura i l’expressió oral i escrita garantiran, d’acord amb les finali-tats establides en l’art. 32 del Decret 87/2015 l’ús el valencià, el castellà i les llengües estrangeres com a llengües vehiculares d’ensenyament, valorant les possibilitats comunicatives de totes.


2. Metodologia i materials didàctics2.1. Metodologia general i específica. Estratègies i activitats d’ensenya-

ment-aprenentatgeL’enfocament competencial de les matèries de Batxillerat i l’objectiu de millora de la capacitat comunicativa de l’alumnat determinen l’adopció d’un conjunt d’estratègies metodològiques per a abordar l’ensenyament-apre-nentatge de la Llengua i la Literatura a les aules.

Enfocament comunicatiu i funcionalLa matèria de Valencià: Llengua i Literatura planteja entre els seus objectius bàsics el desenvolupament de la competència comunicativa dels estudiants, tant en la faceta de lectors cada vegada més experts com en la mil-lora de les seues produccions orals i escrites, de manera que siguen capaços d’interactuar amb èxit en tots els àmbits de la seua vida: personal, acadèmic, social i, en el futur, en l’àmbit professional.

En aquest sentit, s’ofereixen múltiples oportunitats per al desenvolupament d’estratègies relatives a la comprensió i l’expressió orals i escrites:

• La lectura, l’anàlisi i el comentari de textos constitueixen l’activitat bàsica en què se centra el treball de les unitats didàctiques. Aquest plantejament es desenvolupa tant en el suport imprés com en els continguts digi -tals associats a cada unitat.

• S’ofereix també un important corpus d’àudio i de vídeo per desenvolupar la comprensió oral de textos acadèmics, literaris i dels mitjans de comunicació, en el qual s’inclouen manifestacions artístiques com la música, en relació amb el desenvolupament de la capacitat estètica dels estudiants.

• Les activitats i les tasques exigeixen la producció de diferents tipus de textos, especialment acadèmics, però també d’intenció artística i creativa, i la publicació d’aquests en diferents suports i formats. Aquestes pro -postes combinen les exposicions i les presentacions orals, amb l’elaboració de treballs escrits amb un grau de formalització progressiu.

Es concedeix també una importància especial a la lectura digital, una realitat que implica el desplegament de competències lectores diferents de les que exigeix el llibre imprés o facsímil (llibre electrònic, PDF i formats sem-blants). La lectura dels nous gèneres digitals es produeix a salts, de manera fragmentada, amb un protago-nisme extraordinari del lector, que no sols interpreta el text sinó que també és el creador de l’itinerari de lectura recolzant-se en l’hipertext enfront de la linealitat de la lectura tradicional.

En el projecte de Valencià: Llengua i Literatura, l’enfocament competencial integra també un coneixement rig-orós de base conceptual (el «saber» de la matèria), que constitueix la base per a la construcció del procés d’en-senyament-aprenentatge i per al desenvolupament de les competències en comunicació lingüística, socials i cí-viques, i la consciència i l’expressió culturals.

En l’actualitat, l’accés al contingut conceptual bàsic és senzill per a l’alumnat. En aquest sentit, es concedeix un protagonisme especial al desenvolupament d’estratègies d’accés a la informació, a la selecció de les fonts consul-tades, i als mètodes de tractament i presentació de la informació.

L’objectiu bàsic de l’assignatura no és, doncs, l’acumulació memorística de dades, característiques, noms i títols per part de l’alumne, sinó que aquest siga capaç d’encarar la lectura i el comentari dels textos aplicant-hi estratè-gies de cerca, selecció i relació d’informacions, a partir de les fonts bibliogràfiques, especialment les digitals.

Aprenentatge per tasques, desenvolupament del pensament estratègic i treball col·laboratiu En consonància amb l’enfocament adoptat i amb l’objectiu de desenvolupament de les competències en comuni-cació lingüística, socials i cíviques, i de la consciència i expressions culturals, en Valencià: Llengua i Literatura s’ha optat per la metodologia basada en la realització d’activitats complexes i la proposta d’una tasca final en què s’apliquen les capacitats ja adquirides. En el disseny de les tasques tenen una rellevància especial les relacions interdisciplinàries, perquè es tracta d’objectes d’aprenentatge que exigeixen l’engegada de processos cognitius complexos, l’assimilació de continguts, el foment de la creativitat i l’aplicació constant de les TIC tant com a eines de recerca i elaboració d’informació com per les seues possibilitats comunicatives i creatives.

La realització de les tasques implica el treball col·laboratiu, que –sense oblidar les aportacions individuals– requereix:


• Un tipus d’organització de l’aula que propicie l’espai per a la discussió, el debat i la presa de decisions. Això no implica que el treball s’haja de fer sempre a l’aula, ja que els nous mitjans de comunicació permeten la connexió sincrònica i la coordinació sense necessitat de la presència física.

• Una concepció de l’aprenentatge com a construcció conjunta del coneixement: és cada individu qui aprén, però el que s’aprén ha estat elaborat per tots els membres de l’equip. D’ací ve la necessitat de promoure un comportament ètic en què s’aporten al grup els coneixements propis i es respecta allò que han aportat els al -tres. Aquest tipus d’aprenentatge és el marc idoni per a aplicar els principis d’autoavaluació, avaluació entre iguals i coavaluació.

• Una metodologia que concedeix a l’alumne autonomia per a aprendre i converteix el docent en guia i tutor del procés.

Foment de la creativitat, del pensament estratègic i del pensament críticEl plantejament d’activitats i de tasques obertes exigeix la posada en marxa de processos cognitius complexos i la combinació de diferents habilitats i destreses que afavoreixen el foment de la creativitat i l’atenció a la diversi-tat de capacitats (intel·ligències múltiples).

La globalització i el canvi constant característics del món actual exigeixen individus capaços d’actuar de manera estratègica, és a dir, amb la competència necessària per a adaptar-se a situacions noves, prendre decisions pertinents i mantenir una actitud constant d’aprenentatge. Ser estratègic implica:

• Analitzar i avaluar situacions noves.

• Reconéixer les metes que es vol assolir.

• Prendre decisions i corregir-ne l’aplicació en el cas que siga necessari.

• Tenir consciència del que se sap i de com i quan cal aplicar-ho.

El pensament estratègic es basa en el «saber» i el «saber fer» i no pot desenvolupar-se ni teòricament ni per mitjà d’activitats que impliquen exclusivament la comprovació de coneixements. Per a entrenar-lo cal dissenyar activitats en què l’alumnat haja de desplegar la seua capacitat d’actuació, de reflexió i de creació.

Per a assolir aquest desenvolupament, s’han dissenyat activitats obertes (no tenen resposta única), globals (requereixen integrar coneixements d’origen divers) i innovadores per a l’alumnat (no mera reproducció d’altres ja fetes). Com en qualsevol altra producció, la resolució d’aquest tipus d’activitats requereix la revisió del procediment que s’ha dut a terme, de manera que facilite la reflexió sobre el mateix aprenentatge (metaaprenen-tatge).

Pensar críticament consisteix a adoptar una actitud intel·lectual d’anàlisi d’objectes i informacions de qualsevol na-turalesa per a comprendre’ls i emetre un judici sobre la seua validesa, adequació, congruència, veritat… No es tracta, doncs, d’adherir-se o rebutjar una valoració determinada, sinó d’examinar els diferents aspectes de la reali-tat, «posant distància» i des de diferents perspectives. Com que es tracta d’una actitud intel·lectual, el pensament crític només es pot formar promovent-ne l’aplicació a situacions diverses, automatitzant-lo fins a constituir-lo en hàbit.

Les activitats i les tasques estan orientades a formar el pensament crític, especialment les que atenen les capaci-tats següents:

• La recerca autònoma d’informació, que exigeix aplicar criteris de selecció, adequació i certesa, i també el contrast i la discriminació de fonts.

• L’anàlisi de textos per al desenvolupament de la comprensió oral i escrita, que permet descobrir incon-gruències i incoherències entre les parts del text, o entre aquest i la realitat.

• L’intercanvi de plantejaments i punts de vista per al debat i, sobretot, la presa conjunta de decisions, carac-terística del pensament estratègic i del treball col·laboratiu.

• El control objectiu del procés d’aprenentatge, inherent a tots els aspectes que s’han mencionat.


Integració de les tecnologies de la informació i la comunicacióUn dels eixos didàctics fonamentals de la matèria de Valencià: Llengua i Literatura és la implementació de les TIC des de la seua incorporació com a objecte d’aprenentatge i com a element bàsic per a la construcció d’aquest.

Des de la matèria de Valencià: Llengua i Literatura es fomenta que els alumnes exploren les possibilitats de les TIC per a aprendre, per a comunicar-se, per a fer les seues pròpies aportacions i creacions utilitzant diver-sos llenguatges i eines.

Des del punt de vista pràctic, les TIC constitueixen un suport per a uns continguts determinats (multimèdia) i faciliten eines per a construir el coneixement, especialment en les activitats de recerca d’informació, i per a fer tasques complexes que exigeixen la combinació de diferents llenguatges (icònic, verbal, audiovisual).

Atenció a la diversitatL’atenció a la diversitat dels alumnes constitueix un element central de les decisions metodològiques que s’han adoptat. Amb aquest objectiu, es dissenyen accions per a conèixer les característiques de cada alumne i ajustar-s’hi combinant estratègies, mètodes, tècniques, recursos, organització d’espais i temps per a facili-tar que abaste els estàndards d’aprenentatge avaluables.

L’atenció a la diversitat traspassa totes les dimensions del currículum: l’atenció a la diversitat de capacitats (in-tel·ligències múltiples) i la selecció de propostes que atenguen els diferents interessos i estils d’aprenentatge; i el disseny de materials específics per a atendre els distints ritmes d’aprenentatge (programes de reforç i ampliació).

Totes aquestes mesures d’atenció a la diversitat estan definides per unitat didàctica i figuren integrades explícita-ment en la programació d’aula.


2.2. Recursos didàctics i recursos organitzatius

Per a posar en pràctica els principis metodològics assenyalats en l’apartat 2.1., s’han seleccionat un conjunt de materials didàctics que responen a aquest plantejament. Aquests són els que componen el projecte INICIA de Valencià: Llengua i Literatura 2n Batxillerat d’Oxford Educació.

Llibre de l’alumneEl projecte s’estructura en sis blocs seguis d’un conjunt d’ANNEXOS:

Bloc I. Comunicació oral i escrita. El text

Bloc II. Coneixement de la llengua (I). La paraula i les relacions gramaticals

Bloc III. Coneixement de la llengua (II). Llengua i societat

Bloc IV. Educació literària (I). El Modernisme i el Noucentisme

Bloc V. Educació literària (II). L’antinoucentisme i la literatura dels anys trenta

Bloc VI. Educació literària (III). La literatura des del 1939 fins a l’actualitat

Annexos

ELS BLOCS

Cada bloc es presenta en una doble pàgina en què s’expliquen els continguts de les unitats que el componen. Els tres primers blocs es tanquen amb propostes per a regular la producció de textos propis de la vida acad èmica: el comentari de textos no literaris; l’elaboració de textos argumentatius i la presentació oral. En els blocs d’Educació literària, s’emprén l’anàlisi d’obres completes especialment significatives de cada període a través de Guies de lectura.

LES UNITATS DIDÀCTIQUES

Les 20 unitats didàctiques que componen els blocs responen sempre a una mateixa estructura:

• La pàgina d’obertura, que inclou l’índex dels continguts.

• L’exposició dels continguts de Comunicació oral i Comunicació escrita (Unitats 1-4: el text), Coneixe-ment de la llengua (Unitats 5-8: la paraula i les relacions gramaticals; Unitats 9-10: la sociolingüística) i Edu-cació literària (Unitats 11-20: l’estudi cronològic dels principals moviments, autors i obres de la nostra liter-atura des del Modernisme fins a l’actualitat) s’organitza en seqüències d’una pàgina a tres.

• En les Unitats 1-10, l’exposició dels continguts es combina amb pàgines d’activitats; en les Unitats 11-20, l’ex-plicació s’alterna amb seccions específiques d’anàlisi de textos, que ofereixen una antologia completa dels textos més significatius del moviment, autor o obra estudiats. Aquesta secció inclou propostes de treball con -cretes a partir d’activitats que aprofundeixen l’anàlisi (de contingut, formal i de relació amb el context) i la inter -pretació de textos literaris.

Totes les unitats del llibre es tanquen con una doble pàgina que té una finalitat de repàs i síntesi:

• Els apunts bàsics ofereixen eines (resum escrit, àudio, activitats de repàs) que faciliten el repàs dels con-tinguts i que siga el mateix alumne qui controle el seu procés d’aprenentatge.

• La realització del comentari de text i de la tasca final (individual o en grup) permet aplicar tots els aprenentat-ges i integrar-los en el seu context de producció.

ELS ANNEXOS

Els blocs i les unitats didàctiques es completen amb un conjunt d’apèndixs en què se sistematitzen continguts de tècniques de treball, recursos estilístics, normativa, gramàtica, signes de puntuació, models d’anàlisi sintàctica, i s’inclou una cronologia historicoliterària.

Llibre digital INICIA DUAL


L’alumne disposa del llibre imprès INICIA DUAL i de la versió electrònica corresponent: el llibre digital INICIA DUAL, que incorpora un conjunt de continguts digitals per a ser treballats durant el desenvolupament de cada uni -tat didàctica d’acord amb la planificació docent. Pot fer-se ús de llibre digital en l’aula en local, sense necessitat de connexió a Internet.

Els continguts digitals de Valencià: Llengua i Literatura 2n Batxillerat figuren referenciats en el llibre imprès mitjançant les icones i els enllaços.

Continguts en format digital Els continguts, les activitats i els recursos digitals del projecte INICIA desenvolupen, reforcen i amplien les pro-postes del llibre imprés. Aquests recursos es presenten en diferents formats, en funció del seu objectiu pedagògic i de les dinàmiques d’aula habituals en Batxillerat:

• Presentació, en què s’anticipen els continguts de la unitat

• Activitats de reforç i ampliació de Comunicació oral i escrita, Coneixement de la llengua, Educació literària (en PDF imprimible i en format digital).

• Enllaços web a continguts de reforç, ampliació, a eines TIC…, que complementen els continguts del llibre i fa-ciliten la realització d’activitats i tasques.

• Vídeos per a treballar la comprensió i l’expressió orals, i l’acostament i la motivació envers uns continguts determinats.

• Àudios dels textos del llibre de l’alumne i d’altres textos complementaris per al desenvolupament de la com-prensió i l’expressió oral.

• Activitats interactives amb traça per a facilitar-ne el seguiment. Totes les activitats del projecte estan digital -itzades, tant les del llibre imprés com les que s’inclouen en el llibre digital.

• Proves d’avaluació tant en format imprimible com exclusivament digital.

A més, el projecte ofereix accés a eines digitals per a crear —de manera tutoritzada— recursos individuals, com el dossier i el diari d’aprenentatge; col·lectius com el blog d’aula i el mural digital; o una aplicació per a gravar les produccions orals. Totes aquestes eines estan al servei de principis fonamentals de la metodologia i l ’avalu-ació (vegeu els apartats 2.1 i 4.2 d’aquest document).


3. Mesures d’atenció a la diversitat Les aules són un reflex de la diversitat de la societat actual i de les diferències pròpies dels individus que in-tegren els diferents col·lectius. El reconeixement de la diversitat en les habilitats i les expectatives dels alumnes i de les alumnes constitueix un principi fonamental que ha de regir l’acció educativa en l’ensenyament bàsic, la finalitat del qual és assegurar la igualtat d’oportunitats de tots els alumnes davant de l’educació, i posar els mitjans per a evitar el fracàs escolar i el risc d’abandonament del sistema educatiu.

L’atenció a la diversitat ha de ser entesa com el conjunt d’actuacions educatives adreçades a donar resposta a les diferents capacitats, ritmes i estils d’aprenentatge, motivacions i interessos, situacions socials, culturals, lingüístiques i de salut de l’alumnat. Aquestes mesures han d’orientar-se a assolir els objectius i les competències establides per a l’Educació Secundària Obligatòria i s’han de regir pels principis de qualitat, equitat i igualtat d’oportunitats, normalització, integració i inclusió escolar, igualtat entre dones i homes, no-discriminació, flexibilitat, accessibilitat i disseny universal, i cooperació de la comunitat educativa.

La matèria de Valencià: Llengua i Literatura té com a eix constructiu bàsic en aquest curs el reconeixement de la diversitat de l’alumnat d’Educació Secundària i Batxillerat, i la integració de mesures, metodologies i components que permeten al professorat abordar amb garanties la diversitat de les seues aules. Aquest pla d’atenció a la diversitat es concreta en diferents components:

• L’atenció a la diversitat està prevista en la programació del curs i en les programacions d’aula de les difer-ents unitats didàctiques. S’hi ofereixen suggeriments d’actuació i materials concrets de suport educatiu.

• L’atenció a les diferències individuals quant a motivacions, interessos, capacitats i estils d’aprenentatge estan previstes en la combinació de metodologies de les unitats didàctiques; en la diversitat d’agrupaments i tasques proposats; en la combinació de llenguatges i suports… elements orientats a satisfer les exigències d’aprenentatge de cada alumne i a permetre el seu desenvolupament individual.

• Per a atendre els diferents ritmes d’aprenentatge, s’ha dissenyat un programa de reforç i un programa de ampliació destinat a millorar les possibilitats d’assolir els objectius educacionals en aquesta etapa. Aquests components estan incorporats en la programació de les unitats didàctiques.


4. Procediments i eines d’avaluació4.1. Marc general La normativa vigent assenyala que l’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat en totes les matèries de Batxillerat ha de regir-se pels principis d’avaluació contínua, formativa i reguladora i diferenciada segons les diferents matèries i competències que integren el currículum:

• Contínua, per a garantir l’adquisició de les competències imprescindibles, que permeta establir mesures de reforç o d’ampliació en qualsevol moment del curs quan el progrés d’un alumne o alumna ho aconselle. L’avalu-ació contínua implica l’observació sistemàtica de l’actuació de l’alumnat, el seguiment i el registre de l’activ-itat diària en els quaderns i treballs de classe, i la realització de diferents tipus de proves tant orals com escrites per a constatar en moments puntuals del curs el grau d’adquisició de les competències exigides.

• Formativa i reguladora, per a millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge, de manera que els estudi-ants puguen obtenir rendiment acadèmic i personal del procés d’avaluació, i el professorat puga adaptar conve-nientment les estratègies d’ensenyament-aprenentatge, tant a escala individual com de grup de classe.

• Específica per a cada àrea del currículum, atenent els seus criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables, encara que sense renunciar per això al caràcter integrador de les competències transversals que en facilita l’assoliment i el dels objectius corresponents.

A més, la LOMQE manifesta que es duran a terme avaluacions externes de finalització d’etapa amb caràcter formatiu i de diagnòstic, homologables a les que s’efectuen en l’àmbit internacional (especialment a les de l’OCDE) i centrades en el nivell d’adquisició de les competències.

L’enfocament competencial integra un coneixement de base conceptual (saber), (saber); un coneixement relatiu a les destreses, referides tant a l’acció física observable com a l’acció mental (saber fer); i un tercer component de gran influència social i cultural, que implica un conjunt d’actituds i valors (saber ser). Aquest enfocament suposa que les avaluacions finals dels diferents cursos i l’avaluació final de l’etapa hauran de mesurar el grau de domini de les competències, la qual cosa implica:

• Triar estratègies i instruments per a avaluar l’alumnat d’acord amb les seues aptituds en la resolució de problemes que simulen contextos reals.

• Integrar l’avaluació de competències amb l’avaluació dels continguts, en la mesura que ser competent suposa mobilitzar els coneixements i les actituds per a donar resposta a les situacions plantejades, dotar de funcionalitat els aprenentatges i aplicar allò que s’ha aprés des d’un plantejament integrador.

• Mesurar els nivells d’acompliment de les competències a través d’indicadors d’èxit, que han d’incloure rangs que tinguen en compte el principi d’atenció a la diversitat.

• Utilitzar procediments i eines d’avaluació variats per a facilitar l’avaluació de l’alumnat com a part integral i de millora del procés d’ensenyament i aprenentatge.

• Incorporar estratègies que permeten la participació de l’alumnat en l’avaluació dels seus èxits, models que afavoreixen l’aprenentatge des de la reflexió i la valoració de l’alumnat sobre les seues pròpies dificultats i fort -aleses i des de la col·laboració amb el professorat en la regulació del procés d’ensenyament-aprenentatge.

Els referents per a comprovar del grau d’adquisició de les competències i l’assoliment dels objectius de l’etapa han de ser els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge avaluables.

4.2. Metodologia i instruments d’avaluacióLa matèria de Valencià: Llengua i Literatura té un plantejament pràctic, amb una seqüenciació de continguts que afavorisca la progressió didàctica i una proposta variada d’activitats orientades a l’aprenentatge significatiu i competencial a través de la producció de textos orals i escrits, les propostes de treball col·laboratiu i l’aprofitament de les TIC i les seues aplicacions. Les unitats acaben amb una tasca final, en què els alumnes apliquen els coneixements i les destreses adquirides a la realització d’un treball («tasca») individual i / o col·laboratiu.

La resolució d’activitats i tasques permet posar en marxa, si el professor ho considera així, els principis d’au-toavaluació, coavaluació, avaluació entre iguals i l’avaluació del mateix procés d’aprenentatge. El projecte ofereix pautes i eines per aplicar aquests principis en l’avaluació de l’acompliment dels estudiants.


• Blog i mural digital per a l’avaluació entre iguals i la coavaluació.

• Dossier digital per a l’autoavaluació, i el registre i el seguiment continu.

• Diari d’aprenentatge per a la reflexió de l’alumne sobre el que s’ha aprés i sobre el procés seguit per a acon -seguir-ho (metaaprenentatge).

L’enfocament funcional i comunicatiu amb què s’ha dissenyat està orientat al desenvolupament de les destreses lingüístiques bàsiques i requereix igualment eines específiques per a avaluar el progrés de l’alumnat:

• Conjunt de continguts audiovisuals i proposta d’activitats complexes.

• Aplicació d’enregistrament de la veu per a enregistrar les produccions orals.

A més del plantejament exposat anteriorment, en el projecte es proposen unes quantes proves d’avaluació per a mesurar el grau d’assoliment dels continguts associats als estàndards i les competències relacionades, tal com es descriu en l’apartat següent.

4.3. Avaluació i calendari escolarPer a atendre les diferents fites d’avaluació associades al calendari escolar, s’han dissenyat proves d’avaluació de blocs de continguts. Per a aquest seguiment, que es desenvolupa durant el període lectiu inclòs entre les avaluacions trimestrals, s’ofereix una prova específica d’avaluació per unitat.

El model de proves d’avaluació proposades, independentment de la temporització, respon a la integració de coneixements i de destreses exigida per l’enfocament competencial del currículum, de la matèria i del projecte. Les activitats de les proves d’avaluació estan associades als estàndards d’aprenentatge definits per a assolir-los, de manera que el professor puga mesurar, avaluar i graduar el rendiment o l’èxit assolit.

En l’elaboració de les proves d’avaluació s’ha tingut en compte la combinació de diversos tipus de preguntes-tasques:

• Les preguntes de resposta construïda exigeixen el desenvolupament de procediments per a assolir una pro-ducció única, encara que podria expressar-se de diferents maneres i descriure’s diferents camins per a arribar-hi. Tant el procediment com el resultat han de ser valorats, per a la qual cosa s’estableixen diferents nivells d’execució en la resposta en funció del grau de desenvolupament competencial evidenciat.

• Les preguntes de resposta oberta, que admeten respostes diverses, que, fins i tot sent correctes, poden diferir d’uns alumnes a uns altres.

4.4. Activitats de reforç i ampliació L’avaluació en educació ha d’entendre’s com un instrument de millora. L’aplicació del model d’avaluació exposat permet identificar els aspectes metodològics i organitzatius que necessiten algun tipus d’ajust i prendre decisions individualitzades respecte dels alumnes, segons necessiten una ampliació de les propostes de treball (per als qui mostren nivells elevats de rendiment i motivació), o un reforç dels aspectes essencials del currículum, si necessiten una ajuda per a assolir els objectius de l’etapa i adquirir les competències corresponents.

Per a facilitar l’adopció de mesures de suport educatiu, cada unitat didàctica de Valencià: Llengua i Literatura 2n Batxillerat inclou:

• Un programa de reforç per unitat didàctica.

• Un programa d’ampliació per unitat didàctica.

4.5. Avaluació de la pràctica docent i indicadors d’èxit


Desenvoluparem l’avaluació de l’ensenyament i els seus components d’acord amb estratègies que ens perme-ten obtenir informació significativa i contínua per a formular judicis i prendre decisions que afavorisquen la millora de qualitat de l’ensenyament.

Amb l’objectiu de garantir l’objectivitat de l’avaluació, seleccionarem procediments, tècniques i instruments d’acord amb els requisits següents:

• Varietat, de manera que permeten contrastar dades d’avaluació obtingudes a través de diferents instru -ments.

• Concreció sobre el que es pretén, sense introduir variables que distorsionen les dades que s’obtinguen amb la seua aplicació.

• Flexibilitat i versatilitat, seran aplicables en diferents contextos i situacions.

• Participació, el consens en tots aquests aspectes bàsics marcarà l’estratègia avaluadora de l’equip do-cent.

Emprarem la triangulació per a obtenir informació del procés d’ensenyament mitjançant una diversitat de fonts (diferents persones, documents i materials), de mètodes (pluralitat d’instruments i tècniques), d’avaluadors (atribuir a diferents persones el procés de recollida d’informació, per a reduir la subjectivitat), de temps (varietat de moments), i d’espais. Emprarem per a fer-ho les tècniques següents:

- Observació: directa (procés d’aprenentatge dels alumnes) i indirecta (anàlisi de contingut de la progra-mació didàctica).

- Entrevista: ens permetrà obtenir informació sobre l’opinió, actituds, problemes, motivacions, etc., dels alumnes i de les seues famílies. L’ús adequat exigeix sistematització: definició dels objectius, la delim-itació de la informació que es pensa obtenir i el registre de les dades essencials que s’han obtingut.

- Qüestionaris: complementen la informació obtinguda a través de l’observació sistemàtica i entrevistes periòdiques. Resulta útil l’avaluació que duen a terme els alumnes sobre alguns elements de la progra -mació: quines iniciatives metodològiques han estat més del seu grat, amb quina formula d’avaluació se senten més còmodes, etc.

Les tècniques/procediments per a l’avaluació necessiten instruments específics que garantisquen la sistematicitat i el rigor necessaris en el procés d’avaluació. Fan possible el registre de les dades de l’avaluació contínua i sistemàtica i es converteixen, així, en l’instrument precís i àgil que garanteix la viabilitat dels principis de l’avalu-ació a què hem al·ludit. Emprarem els següents:

- Llistes de control: hi figurarà si s’han assolit o no cada un dels aspectes avaluats. Són molt adequades per a valorar els processos d’ensenyament, en particular en l’avaluació d’aspectes de planificació, materi -als…

- Escales d’estimació: les més utilitzades són les graelles de doble entrada que recullen els aspectes a avaluar i una escala per a valorar l’assoliment de cadascun. Aquesta escala pot reflectir referents quali -tatius (sempre, sovint, de vegades, mai), o constituir una escala numèrica; etc. Són de gran utilitat per a reflectir les competències professionals del professorat plasmades en indicadors per a cada tipus de competència.

En l’avaluació dels processos d’ensenyament i de la nostra pràctica docent tindrem en compte l’estimació, tant aspectes relacionats amb el mateix document de programació (adequació dels seus elements al context, identificació de tots els elements,…), com els relacionats amb l’aplicació (activitats desenvolupades, resposta als interessos dels alumnes, selecció de materials, referents de qualitat en recursos didàctics, etc.).

Per guanyar en sistematicitat i rigor durem a terme el seguiment i la valoració del nostre treball recolzant-nos en els indicadors d’èxit següents:

• Identifica en la programació objectius, continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge adap-tats a les característiques del grup d’alumnes a qui va dirigida la programació.

• Descriu les mesures per a atendre tant els alumnes amb ritme més lent d’aprenentatge com els que pre-senten un ritme més ràpid.

• Empra materials variats pel que fa a suport (imprés, audiovisual, informàtic) i quant a tipus de text (con-tinu, discontinu).


• Empra materials “autèntics” per a afavorir el desenvolupament de les competències clau i la transferència dels aprenentatges de l’entorn escolar al sociofamiliar i professional.

• Estimula tant el pensament lògic (vertical) com el pensament creatiu (lateral).

• Fomenta, a través de la seua pròpia conducta i les seues propostes d’experiències d’ensenyament-apre-nentatge, l’educació en valors.

• Afavoreix la participació activa de l’alumne, per estimular la implicació en la construcció dels seus propis aprenentatges.

• Enfronta a l’alumne a la resolució de problemes complexos de la vida quotidiana que exigeixen aplicar de manera conjunt els coneixements adquirits.

• Estableix vies de cooperació efectiva amb les famílies per al desenvolupament de l’educació en valors i en l’establiment de pautes de lectura, estudi i esforç a casa, condicions per a afavorir la iniciativa i au -tonomia personal.

• Proposa activitats que estimulen les diferents fases del procés la construcció dels continguts (identificació de coneixements previs, presentació, desenvolupament, aprofundiment, síntesi).

• Dóna resposta als diferents tipus d’interessos, necessitats i capacitats dels alumnes.

• Orienta les activitats al desenvolupament de capacitats i competències, tenint en compte que els con-tinguts no són l’eix exclusiu de les tasques de planificació, sinó un element més del procés.

• Estimula la pròpia activitat constructiva de l’alumne, superant l’èmfasi en l’activitat del professor i el seu protagonisme.

Així mateix, vetlarem per l’ajust i la qualitat de la nostra programació a través del seguiment dels indicadors següents:

a) Reconeixement i respecte per les disposicions legals que determinen els seus principis i elements bàsics.

b) Adequació de la seqüència i distribució temporal de les unitats didàctiques i, en aquestes, dels objectius, continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables.

c) Validesa dels perfils competencials i de la seua integració amb els continguts de la matèria.

d) Avaluació del tractament dels temes transversals.

e) Pertinència de les mesures d’atenció a la diversitat i les adaptacions curriculars aplicades.

f) Valoració de les estratègies i els instruments d’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat.

g) Pertinència dels criteris de qualificació.

h) Avaluació dels procediments, instruments d’avaluació i indicadors d’assoliment del procés d’ensenya-ment.

i) Idoneïtat dels materials i recursos didàctics utilitzats.

j) Adequació de les activitats extraescolars i complementàries programades.

k) Detecció dels aspectes millorables i indicació dels ajustos que es faran en conseqüència

L’avaluació del procés d’ensenyament tindrà un caràcter formatiu, orientat a facilitar la presa de decisions per a introduir les modificacions oportunes que ens permeten la millora del procés de manera contínua.

Amb això pretenem una avaluació que contribuïsca a garantir la qualitat i l’eficàcia del procés educatiu. Tots aquests èxits i dificultats trobats es recolliran en la Memòria Final de curs, juntament amb les Propostes de Mil-lora corresponents amb vista al fet que cada curs escolar, la pràctica docent augmente el seu nivell de qualitat.


5. Programació de Valencià: Llengua i Literatura 2n BATXILLERAT

5.1. Objectius d’etapa vinculats amb la matèria i competències clauLa matèria de Valencià: Llengua i Literatura és de lliure configuració autonòmica en els dos cursos de Batxillerat i la seua contribució és decisiva per a assolir l’èxit dels objectius de l’etapa vinculats al desenvolupament de les competències clau.

a. Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica respons-able, inspirada pels valors de la Constitució espanyola així com pels drets humans, que fomente la core-sponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa

b. Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de manera responsable i autònoma i de -senvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

c. Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats i les discriminacions existents, i en particular la violència contra la dona, i impulsar la igualtat real i la no-discriminació de les persones per qualsevol condició o circumstància personal o social, amb atenció especial a les persones amb discapacitat.

d. Afermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina com a condicions necessàries per a un aprofitament eficaç de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.

e. Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, el valencià i el castellà.

f.Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una llengua estrangera o més.

g. Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

h. Conéixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els princi -pals factors de la seua evolució. Participar de manera solidària en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.

i.Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada.

j.Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la recerca i dels mètodes científics. Conéixer i valorar de manera crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com afermar la sensibilitat i el respecte envers el medi ambient.

k. Afermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

l.Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.

m. Afermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.

n. Utilitzar l’educació física i l’esport per a afavorir el desenvolupament personal ‘ social.

La matèria de Valencià: Llengua i Literatura es vincula especialment amb els objectius b, d, e, g, k i l.


Per facilitar-ne l’assoliment, la nostra Programació, d’acord amb l’article 32 del Decret 87/2015, pel qual s’es-tableix el currículum de Batxillerat a la Comunitat Valenciana, contribuirà al desenvolupament de les finalitats següents:

a) Aprofundir en l’acció educativa, per a proporcionar a l’alumnat formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permeten desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència.

b) Capacitar l’alumnat per a accedir a l’educació superior.

c) Dotar l’alumnat d’una formació i uns coneixements generals pel que fa a les competències de caràcter més transversal; juntament amb una preparació especialitzada, en el marc de la modalitat, i si escau, via, de Batxillerat escollida.

d) Consolidar bones pràctiques que afavorisquen un bon clima de treball i la resolució pacífica de conflictes, i també les actituds responsables i de respecte pels altres.

e) Consolidar una escala de valors que incloga el respecte, la tolerància, la cultura de l’esforç, la superació personal, la responsabilitat en la presa de decisions per l’alumnat, la igualtat, la solidaritat, la resolució pacífica de conflictes i la prevenció de la violència de gènere.

f) Potenciar la participació activa i democràtica de l’alumnat en l’aula i en el centre, així com en l’exercici de drets i obligacions.

g) Desenvolupar metodologies didàctiques actives i innovadores que incloguen l’ús de mètodes i tècniques de recerca per l’alumnat per a aprendre per si mateixos el treball autònom i en equip, l’aplicació dels aprenentatges en contextos reals i l’ús sistemàtic de les tecnologies de la informació i la comunicació.

h) Basar la pràctica docent en la formació permanent del professorat, en la innovació educativa i en l’avalu-ació de la pròpia pràctica docent.

i) Elaborar materials didàctics orientats a l’ensenyament i l’aprenentatge basats en l’adquisició de com-petències.

j) Emprar el valencià, el castellà i les llengües estrangeres com a llengües vehiculars d’ensenyament, valo -rant les possibilitats comunicatives de totes.


Contribució de la matèria de Valencià: Llengua i Literatura a l’adquisició de les competències clau

L’estudi de la llengua i la literatura implica la posada en marxa de tota una sèrie d’estratègies cognitives, de pen-sament i aprenentatge per a dur a terme diferents tasques, per això porta implícit el desenvolupament de cada una de les competències clau.

Comunicació lingüística

La competència en comunicació lingüística és el resultat de l’acció comunicativa dins de pràctiques socials deter-minades, en les quals l’individu actua amb altres interlocutors i a través de textos en múltiples modalitats, for-mats i suports. Aquestes situacions i pràctiques poden implicar l’ús d’una llengua o més d’una, en diversos àmbits, i de manera individual o col·lectiva. Aquesta visió de la competència en comunicació lingüística, que ofereix una imatge de l’individu com a agent comunicatiu que produeix, i no sols rep, missatges a través de les llengües amb diferents finalitats, va associada a metodologies actives d’aprenentatge. A més, representa una via de coneixement i contacte amb la diversitat cultural que implica un factor d’enriquiment.

El currículum de Valencià: Llengua i Literatura, com que té com a meta el desenvolupament de la capacitat per a interactuar de manera competent mitjançant el llenguatge en les diferents esferes de l’activitat social, contribueix d’una manera decisiva al desenvolupament de tots els aspectes que formen la competència en comunicació lingüística. A més, les habilitats i les estratègies per a l’ús d’una llengua determinada, i la capacitat per a prendre la llengua com a objecte d’observació, es transfereixen i s’apliquen a l’aprenentatge d’unes altres. Aquest aprenentatge contribueix a acréixer aquesta competència sobre l’ús lingüístic en general.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

La competència matemàtica implica la capacitat d’aplicar el raonament matemàtic i les seues eines per a descriure, interpretar i predir diferents fenòmens en el seu context. La matèria de Valencià: Llengua i Liter-atura contribueix a la seua l’adquisició perquè desenvolupa la capacitat d’abstracció, la relació lògica entre conceptes i la seua representació gràfica mitjançant mapes conceptuals, diagrames de flux, mapes mentals, es-quemes, etcètera.

Les competències bàsiques en ciència i tecnologia proporcionen una aproximació al món físic i a la interacció responsable amb aquest des d’accions orientades a la conservació i la millora del medi natural, decisives per a la protecció i el manteniment de la qualitat de vida i el progrés dels pobles. Contribueixen al desenvolupament del pensament científic, ja que inclouen l’aplicació dels mètodes propis de la racionalitat científica i les destreses tecnològiques, que condueixen a l’adquisició de coneixements, el contrast d’idees i l’apli-cació dels descobriments al benestar social. L’aportació de la matèria de Valencià: Llengua i Literatura es pro-dueix a través del coneixement i el domini del llenguatge científic, i la relació dels avenços científics i tecnològics amb el context en què es produeixen.

Competència digital

La competència digital és la que implica l’ús creatiu, crític i segur de les TIC per a assolir els objectius rela-cionats amb el treball, l’aprenentatge, l’ús del temps lliure, la inclusió i la participació en la societat. Aquesta competència comporta, a més de l’adequació als canvis que introdueixen les noves tecnologies en l’alfa-betització, la lectura i l’escriptura, un conjunt nou de coneixements, habilitats i actituds necessàries hui en dia per a ser competent en un entorn digital.

Requereix coneixements relacionats amb el llenguatge específic bàsic: textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor, i també les seues pautes de descodificació i transferència. Això comporta el coneixement de les princi-pals aplicacions informàtiques, l’accés a les fonts i el processament de la informació, i el coneixement dels drets i les llibertats que assisteixen les persones en el món digital.

La contribució de l’assignatura de Valencià: Llengua i Literatura al tractament de la informació i a la competència digital és decisiva, ja que una de les metes es basa a proporcionar coneixements i destreses per a la recerca i la selecció d’informació rellevant d’acord amb diferents necessitats, i també per a reutilitzar-la en la producció de textos orals i escrits propis. La recerca i la selecció de moltes d’aquestes informacions requerirà, per exemple, l’ús adequat de biblioteques o la utilització d’Internet, i la realització guiada d’aquestes recerques constituirà un mitjà per a desenvolupar la competència digital.


A més, el currículum de Valencià: Llengua i Literatura inclou l’ús de suports electrònics en la composició i la publicació de textos, de manera que puguen abordar-se més eficaçment algunes operacions que intervenen en el procés d’escriptura (planificació, execució del text, revisió, publicació…) i que constitueixen un dels continguts bàsics d’aquesta matèria.

Igualment, queda dins de l’àmbit de l’assignatura l’estudi dels elements formals i de les normes d’ús dels gèneres discursius nous vinculats a les xarxes socials i a Internet, i també el foment de la prevenció dels riscos que hi ha per als usuaris d’aquests sistemes de comunicació nous.

Aprendre a aprendre

La competència d’aprendre a aprendre és fonamental per a l’aprenentatge permanent en diferents contextos for-mals, no formals i informals. Es caracteritza per l’habilitat per a iniciar, organitzar i persistir en l’aprenentatge, que exigeix la capacitat per a motivar-se per aprendre per a desencadenar el procés, i requereix conéixer i controlar els seus propis processos d’aprenentatge. La competència d’aprendre a aprendre desemboca en un aprenentatge cada vegada més eficaç i autònom.

A més d’instrument de comunicació, el llenguatge és un mitjà de representació del món i està en la base del pensament i del coneixement. L’accés al saber i a la construcció de coneixements mitjançant el llenguatge es relaciona directament amb la competència bàsica d’aprendre a aprendre.

Així mateix, els continguts de reflexió sobre la llengua recullen un conjunt de sabers conceptuals (metallenguatge gramatical) i procedimentals (capacitat per a analitzar, contrastar, ampliar i reduir enunciats mitjançant l’ús conscient de certs mecanismes gramaticals, substituir elements de l’enunciat per uns altres de gramaticalment equivalents, usar diferents esquemes sintàctics per a expressar una mateixa idea, diagnosticar errors i reparar-los, etc.), que s’adquireixen en relació amb les activitats de comprensió i composició de textos i que es reutilitzen per a optimitzar l’aprenentatge lingüístic, és a dir, per a aprendre a aprendre llengua.

Competències socials i cíviques

La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu. Exigeix entendre la manera com pot procurar-se un estat de salut física i mental òptim tant per a les persones com per a les seues famílies i el seu entorn social pròxim, i saber com un estil de vida saludable pot contribuir a fer-ho.

La competència cívica es basa en el coneixement crític dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets humans i civils, i també de la manera com es formulen en la Constitució espanyola, en la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea i en declaracions internacionals, i de la manera com els apliquen diverses institucions a escala local, regional, nacional, europea i internacional. Això inclou el coneixement dels es-deveniments contemporanis, i també dels esdeveniments més destacats i de les tendències principals en les històries nacional, europea i mundial, així com la comprensió dels processos socials i culturals de caràcter migratori que impliquen l’existència de societats multiculturals en el món globalitzat

L’aprenentatge de la llengua contribueix decisivament al desenvolupament de la competència social i ciutadana, entesa com un conjunt d’habilitats i destreses per a les relacions, la convivència, el respecte i l’entesa entre les persones. En efecte, aprendre llengua és aprendre a comunicar-se amb els altres, a comprendre el que aque-sts transmeten i a aproximar-se a altres realitats.

L’educació lingüística té un component estretament vinculat amb la competència social i ciutadana: la constatació de la varietat dels usos de la llengua i la diversitat lingüística, i la valoració de totes les llengües com a aptes igualment per a exercir les funcions de representació i comunicació. També es contribueix en la mesura en què s’analitza com el llenguatge transmet i sanciona prejudicis i imatges estereotipades del món, per a contribuir a l’eradicació dels usos lingüístics discriminatoris.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

El sentit d’iniciativa i esperit emprenedor implica la capacitat de transformar les idees en actes. Significa adquirir consciència de la situació en què cal intervenir o que cal resoldre, i saber triar, planificar i gestionar els coneixe-ments, les destreses o les habilitats i les actituds necessaris amb criteri propi, a fi d’assolir l’objectiu previst.


Aprendre a usar la llengua és també aprendre a analitzar i resoldre problemes, ja que una de les funcions del llenguatge és regular i orientar la nostra pròpia activitat i la nostra interrelació amb els altres, per això es posen en funcionament habilitats socials per a relacionar-se, cooperar i treballar en equip: posar-se en el lloc de l’altre, valorar les idees dels altres, dialogar, i negociar i treballar de manera cooperativa i flexible. Per això, l’adquisició d’habilitats lingüístiques contribueix a progressar en la iniciativa personal i en la regulació de l’activitat pròpia amb autonomia.


Consciència i expressió cultural

La competència en consciència i expressió cultural implica conéixer, comprendre, apreciar i valorar amb es-perit crític i una actitud oberta i respectuosa, les diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi personal i considerar-les part de la riquesa i del patrimoni dels pobles.

Aquesta competència incorpora també un component expressiu referit a la capacitat estètica i creadora pròpia i al domini de les capacitats relacionades amb els diferents codis artístics i culturals, per a poder utilitzar-les com a mitjà de comunicació i expressió personal. Implica igualment manifestar interés per la participació en la vida cultural i per contribuir a conservar el patrimoni cultural i artístic, tant de la comunitat pròpia com d’altres.

La lectura, la interpretació i la valoració de les obres literàries contribueixen de manera rellevant a desenvolu-par una competència artística i cultural, entesa com a aproximació a un patrimoni literari i a uns temes recurrents que són expressió de preocupacions essencials de l’ésser humà. La seua contribució serà més rellevant en la me-sura que s’establisquen relacions entre les manifestacions literàries i altres manifestacions artístiques, com la música, la pintura o el cine.

També es contribueix a aquesta competència procurant que el món social de la literatura (autors, crítics, accés a biblioteques, llibreries, catàlegs o la presència del literari en la premsa) adquirisca sentit per a l’alumnat.


5.2. Programació de les unitats didàctiques El currículum de 2n Batxillerat s’ha estructurat en 20 unitats didàctiques. A continuació s’estableix la seqüencia general del curs:

BLOC I. COMUNICACIÓ ORAL I ESCRITA. EL TEXT

1.El text. Les propietats textuals (I)

2.Les propietats textuals (II)

3. Els textos periodístics i publicitaris

4. Textos acadèmics, juridicoadministratius i pro-fessionals

El comentari de textos no literaris

BLOC II. CONEIXEMENT DE LA LLENGUA (I). LES PARAULES I LES RELACIONS GRAMATICALS

5. La morfologia

6. El lèxic i la semàntica

7. De la paraula a l’oració

8. L’oració composta

Elaboració de textos argumentatius

BLOC III. CONEIXEMENT DE LA LLENGUA (II). LLENGUA I SOCIETAT

9. Sociolingüística (I)

10. Sociolingüística (II)

La presentació oral

BLOC IV. EDUCACIÓ LITERÀRIA (I). EL MODERNISME I EL NOUCENTISME11. La reacció contra el Modernisme: el Noucentisme

12. Carles Riba

Guia de lectura. Els fruits saborosos

BLOC V. EDUCACIÓ LITERÀRIA (II). L’ANTINOUCENTISME I LA LITERATURA DELS ANYS TRENTA

13. Els antinoucentistes. Sagarra

14. Els antinoucentistes. Josep Pla

15. Els antinoucentistes. La poesia d’avantguarda

16. La literatura dels anys trenta

Guia de lectura. Laura a la ciutat dels sants i Valentina

BLOC VI. EDUCACIÓ LITERÀRIA (III). LA LITERATURA DES DEL 1939 FINS A L’ACTUALITAT

17. La poesia i el teatre des del 1939 fins als anys seixanta

18. La novel·la i el conte des del 1939 fins als seixanta

19. L’assaig des del 1939 fins als anys seixanta

20. La literatura des dels anys setanta fins a l’actualitat

Guia de lectura. La plaça del Diamant i Diccionari per a ociosos

ANNEXOS

En la programació d’aula de cadascuna de les unitats didàctiques es detallen els apartats següents:

• Metodologia didàctica específica.

• Competències clau i objectius.

• Temporització.

• Atenció a la diversitat.

• Continguts, criteris d’avaluació, estàndards d’aprenentatge avaluables i indicadors.


D’acord amb el DECRET 87/2015, que estableix el currículum de Valencià: llengua i literatura, la matèria disposa d’uns continguts comuns a la matèria Castellà: Llengua i literatura. Aquests continguts estan distribuïts en els diferents blocs. Alguns d’aquests continguts es recullen puntualment en les unitats pertinents i uns altres, atés el seu caràcter transversal, s’abordaran al llarg del curs en les diferents unitats didàctiques. Es tracta fonamen-talment de continguts relacionats amb el desenvolupament d’estratègies de pensament i aprenentatge cooperatiu i autònom, actituds respecte del saber, del treball i de l’esforç i les estratègies per al maneig de les tecnologies de la informació i la comunicació. Preveuen, no solament conceptes, també procediments i actituds que inspiren alternatives concretes per a materialitzar, en la relació amb els continguts de la nostra assignatura, el desenvolupament de competències clau. Són els continguts següents:

Estratègies de pensament i aprenentatge cooperatiu i autònom:

• Coneixement dels estudis i professions vinculats amb els coneixements de l’àrea.

• Autoconeixement d’aptituds i interessos.

• Coneixement del procés estructurat de presa de decisions.

• Aplicació del procés estructurat de presa de decisions. Calibratge d’oportunitats i riscos. Aplicació d’es -tratègies de supervisió i resolució de problemes.

• Avaluació, autoavaluació i coavaluació del producte final i del procés d’elaboració d’un projecte per a mil -lorar l’expressió escrita.

• Foment de l’autoconeixement, del sentit crític, de l’autoconcepte positiu, de la proactivitat, la persever-ança i la flexibilitat, de la responsabilitat i del pensament alternatiu, causal i conseqüencial.

• Valoració de fortaleses i febleses i de l’error com a oportunitat. Autoregulació d’emocions, control de l’an -sietat i la incertesa i capacitat d’automotivació, de superació d’obstacles i fracassos.

• Assumpció de diferents rols en equips de treball.

• Adquisició d’habilitats relacionades amb el lideratge.

• Foment del pensament de perspectiva, de la solidaritat, la tolerància, el respecte i l’amabilitat.

• Aplicació d’estratègies de motivació i automotivació.

• Estudi de tècniques d’escolta activa i posada en pràctica del diàleg igualitari.

• Coneixement d’estructures i tècniques d’aprenentatges cooperatiu.

Estratègies per al maneig de les tecnologies de la informació i la comunicació:

• Realització de projectes de recerca acadèmica, amb imaginació i creativitat, seguint les fases del procés: planificar; cercar, obtenir, reorganitzar i posar en comú en l’equip la informació de fonts orals i escrites im-preses, audiovisuals i digitals; aplicar el procés d’escriptura per a l’elaboració del producte final; presentar el treball de manera oral amb suports audiovisuals; avaluar tant el procés de treball com el resultat acon-seguit.

• Cerca, localització i obtenció d’informació en diferents tipus de textos i fonts documentals, incloent-hi els mitjans de comunicació, en llengües diverses, valorant críticament i contrastant aquestes fonts.

• Ús d’eines digitals de cerca en pàgines web especialitzades, diccionaris i enciclopèdies en línia, bases de dades especialitzades, etc., o mitjançant la sindicació de fonts de continguts (RSS) i visualització.

• Utilització autònoma de les TIC en totes les fases del procés d’elaboració d’un projecte: localitzar, selec -cionar, tractar, organitzar i emmagatzemar la informació; crear textos escrits o audiovisuals; presentar el treball, amb incidència especial en la utilització d’entorns col·laboratius.

• Aplicació, amb l’ajuda de guies i models, de les normes de presentació de textos escrits en els treballs de recerca: índex, organització del contingut en epígrafs, procediments de citació, notes a peu de pàgina, bibliografia.

• Aplicació d’estratègies de filtratge en la cerca de la informació.

• Emmagatzematge de la informació digital en dispositius informàtics i serveis de la xarxa.

• Valoració dels aspectes positius de les TIC per a la cerca i el contrast d’informació.

• Organització de la informació seguint diferents criteris.


• Realització, formatat senzill i impressió de documents de text. Disseny de presentacions multimèdia. Tractament de la imatge.

• Producció senzilla d’àudio i vídeo. Ús d’eines de producció digital en la web.

• Coneixement i ús de drets d’autor i llicències de publicació.

• Ús de les eines més comunes de les TIC per a col·laborar i comunicar-se amb la resta del grup amb la fi -nalitat de planificar el treball, aportar idees constructives pròpies, comprendre les idees alienes, etc.

• Construcció un producte o meta col·lectiu, compartint informació i recursos.

• Utilització del correu electrònic i de mòduls cooperatius en entorns personals d’aprenentatge.

• Ús de serveis de la web social, com ara blogs, wikis, fòrums, etc.

• Adquisició d’hàbits i conductes per a filtrar la font d’informació més completa i compartir-la amb el grup.

• Adquisició d’hàbits i conductes per a la comunicació i la protecció del propi individu i protecció d’altres de les pràctiques dolentes com el ciberassetjament.

• Anàlisi del públic destinatari i adaptació de la comunicació en funció d’aquest.

Per a avaluar-ne l’assoliment tindrem en compte els referents següents:

- Cercar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professions i estudis vinculats amb els coneix-ements del nivell educatiu; analitzar els coneixements, les habilitats i les competències necessàries per al seu desenvolupament i comparar-les amb les pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives da -vant la presa de decisions vocacional.

- Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, descrivint accions, recursos materials, terminis i responsabilitats per a assolir els objectius proposats; adequar el pla durant el seu desenvolupament con-siderant diverses alternatives per a transformar les dificultats en possibilitats; avaluar el procés i el pro-ducte final i comunicar de manera creativa els resultats obtinguts amb el suport dels recursos adequats.

- Fer projectes de recerca acadèmica sentit crític i creativitat, sobre temes del currículum o de l’actualitat, seguint les fases del procés d’elaboració d’un projecte de recerca, per a obtenir com a producte final un text escrit adequat, coherent, cohesionat, amb correcció, amb un lèxic precís i especialitzat, en què pre -dominen les seqüències textuals expositives i argumentatives i que respecte les normes de presentació de treballs escrits, contrastant les fonts d’informació i detallant les referències bibliogràfiques.

- Gestionar amb supervisió de manera eficaç tasques o projectes, fer propostes creatives i confiar en les seues possibilitats, mostrar energia i entusiasme durant el seu desenvolupament, prendre decisions raon-ades assumint riscos i responsabilitzar-se de les pròpies accions i de les seues conseqüències.

Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionant recursos perquè tots els seus mem-bres participen i aconseguisquen les metes comunes, influir positivament en els altres generant implicació en la tasca i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies actuant amb

- Fer projectes de treball individuals i en equips cooperatius, sobre temes del currículum (amb interés es-pecial per les obres literàries) o sobre temes socials, científics i culturals, cercant i seleccionant informa-ció en mitjans digitals de manera contrastada; editar continguts per mitjà d’aplicacions informàtiques d’es-criptori o servei web; i col·laborar i comunicar-se amb uns altres filtrant i compartint informació i con-tinguts digitals de manera segura i responsable.


Unitat 1. El text. Les propietats textuals (I)Metodologia didàcticaLa primera unitat del Llibre de l’alumne se centra en el concepte de text i en les propietats textuals. Es tracta de repassar i aprofundir la caracterització i les diferents tipologies dels textos i les propietats de la coherència i la cohesió.

Al final de la unitat destaquem el comentari textual d’un fragment amb activitats associades que treballen l’anàlisi del contingut, la forma i la tipologia, i s’hi fa una valoració final. És evident que aquest darrer apartat ofereix coneixements i destreses molt diversos que tenen un valor lingüístic alt. Es tracta de preparar l’alumnat amb estratègies per a comprendre més bé la tipologia textual, enriquir el llenguatge i consolidar la maduresa que tenen sobre aquestes pràctiques.

A partir de l’enfocament descrit en la introducció, el plantejament de la UNITAT 1 contribueix a fer que els alumnes desenvolupen les competències que es remarquen en aquesta graella, amb relació als objectius didàctics que es persegueixen.

Competències clau i objectiusA partir de l’enfocament descrit en la introducció, el plantejament de la UNITAT 1 contribueix al fet que els alumnes desenvolupen les competències que es remarquen en aquesta graella, amb relació als objectius didàctics que es persegueixen.

Competències clau Objectius didàctics

Comunicació lingüística. (CL)

Competència digital. (CD)

Aprendre a aprendre. (CAA)

Competències socials i cíviques. (CSC)

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. (SIEE)

Consciència i expressions culturals. (CEC)

1. Comprendre, extraure informació i interpretar textos orals i escrits, en què es reconeix la intenció de l’emissor, es discrimina la informació relle-vant i s’identifiquen els trets propis de la tipologia i el gènere.

2. Planificar i elaborar textos escrits de caràcter acadèmic sobre un tema relacionat amb l’exposició i l’argumentació, documentant-se a partir de fonts impreses i digitals, aportant-hi un judici personal i argumentat amb rigor.

3. Adquirir uns coneixements gramaticals i discursius per a ser utilitzats en la comprensió, l’anàlisi i el comentari de textos.

4. Utilitzar adequadament la llengua com a instrument per a adquirir coneixements nous.

5. Expressar-se oralment i per escrit per mitjà de discursos adequats, coherents, cohesionats i correctes.

6. Compondre textos escrits expositius i argumentatius sobre temes literaris o lingüístics.

7. Comprendre diferents tipus de textos, orals i escrits, i les diverses estructures formals que tenen.

1. Utilitzar procediments que garantisquen la cohesió i l’ús de la varietat estàndard de la llengua.


Atenció a la diversitat

En la unitat hi ha recursos didàctics diversos per a atendre la diversitat d’interessos de l’alumnat, tant en format imprés com digital, que permeten assolir les destreses lingüístiques bàsiques de la llengua.

Pel que fa als diferents ritmes d’aprenentatge, hi ha diversos materials que permeten abordar tant el reforç dels continguts treballats a classe com l’ampliació de coneixements de la unitat.

TemporitzacióAproximadament, cal dedicar-hi, a la unitat, entre set i nou sessions. En les primeres sessions presentarem el concepte de text i estudiarem les propietats textuals de la coherència i la cohesió, treballant els continguts a partir d’activitats a mesura que avancem en la unitat. Finalment, en les dues últimes sessions es llegirà i es comentarà el fragment que figura en el llibre de text, i es farà la tasca final. En aquesta última activitat de la unitat, l’alumnat ha de ser capaç d’escriure un text argumentatiu per a exposar oralment les seues conclusions.

Continguts, criteris d’avaluació, estàndards d’aprenentatge i indicadorsEn la graella següent es presenten els continguts que es treballen en la UNITAT 1 vinculats amb els criteris d’aval-uació i els estàndards d’aprenentatge avaluables associats i relacionats amb les competències clau que desenvolupen referides mitjançant abreviatures.


Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge Indicadors

Comunicació oral

• Escolta, comprensió, in-terpretació, anàlisi i valoració crítica de textos orals expositius i argumentatius de l’àm-bit acadèmic i periodís-tic

1. Analitzar els elements de la situació comunicativa, les propi-etats textuals i la informació no verbal de textos procedents de l’àmbit acadèmic i periodístic. (CL, CAA, CSC)

1. Escolta, pren notes i planteja preguntes durant l’audició de textos orals. (CL, CSC)

A II: 1-11.CT: 1-15.

1. Comprén i resumeix els continguts de diferents textos orals expositius, argumentatius i acadèmics, i en dis-crimina la informació rellevant. (CL, CAA, CSC)

A II: 1-15.CT: 1-15.

2. Elaborar presentacions orals de textos argumentatius, individual-ment o en grup, i presentar-les amb coherència, cohesió i correcció. (CL, CAA, CSC, SIEE)

1. Elabora presentacions orals ajustades al propòsit, al contingut i a la situació comunicativa sobre temes de caràcter acadèmic, cultural o d’actualitat. (CL, CAA, CSC, SIEE)

TF

Comunicació escrita

• Composició de textos expositius orals i escrits propis de l’àmbit acadè-mic, a partir de models, tenint en compte les condicions de la situa-ció i amb l’ús adequat dels esquemes textuals

• Anàlisi del tema, de l’estructura organitza-tiva i del registre dels diferents tipus de textos

• Estudi i anàlisi dels elements bàsics dels textos escrits

3. Desenvolupar per escrit diferents tipus de textos. (CL, CAA, CEC, SIEE)

1. Redacta comentaris de text i treballs de creació sobre temes d’actualitat amb rigor, claredat i correcció, tot ajustant-se a les condicions temàtiques i discursives de cada tipus de text. (CL, CAA, CEC, SIEE)

A I: 2-14.A II: 2-11, 13-15.A III: 3-8.CT: 2-15.TF

4. Resumir el contingut d’un text i relacionar-ne les característiques expressives amb el sentit global d’aquest text. (CL, CAA, SIEE)

1. Resumeix i esquematitza el contingut de textos i en diferencia d’una manera clara les idees principals i les secundàries. (CL, CAA, SIEE)

A I: 8.A II: 11.CT: 5.

5. Escriure, amb adequació, co-herència, cohesió i correcció, tot tipus de textos de l’àmbit acadèmic. (CL, CAA, SIEE, CD)

1. Utilitza les TIC per a documentar-se, redactar, avaluar i millorar textos escrits, consultant fonts diverses, seleccionant, organitzant i sintetitzant la informació. (CL, CD)

A III: 5.CT: 15.TF

1. Escriu textos amb coherència, cohesió i correcció, aplicant-hi els coneixements sobre les caracterís-tiques de cada gènere textual i les estratègies del procés de producció escrita. (CL, CAA, SIEE)

A I: 2-14.A II: 2-11, 13-15.A III: 3-8.CT: 2-15.TF

Coneixement de la llengua

• Estudi de les propietats (adequació, coherència i cohesió) dels textos dels àmbits professional i administratiu, i aplicació d’aquests coneixements a l’escriptura de textos

• Utilització, en els textos escrits, d’estructures sintàctiques complexes pròpies dels textos argumentatius per a expressar relacions lò-giques i jeràrquiques

6. Analitzar les propietats textuals en produccions, mitjançant el co-mentari pragmàtic, reconeixent-hi la importància de la intertextuali-tat. (CL, CAA)

1. Analitza les propietats textuals i les característiques de cada tipus de text alhora que en detecta els trets de composició. (CL, CAA)

A I: 2-14.A II: 2-15.A III: 1-8.CT: 2-15.

7. Interpretar i valorar discursos orals i escrits, i elaborar-los amb correcció, coherència, cohesió i adequació. (CL, CAA, CEC)

1. Elabora textos aplicant-hi els coneixements obtinguts en l’anàlisi de les propietats textuals i de producció de les diferents tipologies textuals. (CL, CAA, CEC)

A I: 2-14.A II: 2-15.A III: 1-8.CT: 2-15.TF

A: Activitats CT: Comentari de text TF: Tasca final


Unitat 2. Les propietats textuals (II)Metodologia didàcticaLa unitat desenvolupa la tercera de les propietats textuals: l ’adequació. Perquè un text s’adapte al context comuni-catiu en què es produeix hem de tenir en compte els diferents elements de l’adequació, com el canal, l’àmbit d’ús, la variació lingüística o el tipus de text.

La unitat es tanca amb el comentari de text d’un article de Josep Maria Espinàs en El Periódico, titulat «Cada veg-ada parlem menys». Les activitats proposen una primera aproximació al text, treballar-ne l’anàlisi del contingut, la forma i la tipologia i fer-ne una valoració final. Es tracta de preparar l’alumnat amb estratègies per a comprendre més bé la tipologia textual, enriquir el llenguatge i consolidar la maduresa que té al voltant d’aquestes pràctiques.











2. Planificar i elaborar textos escrits de caràcter acadèmic sobre un tema relacionat amb l’exposició i l’argumentació, documentant-se a partir de fonts impreses i digitals, aportant-hi un judici personal i argumentat amb rigor.




6. Compondre textos escrits expositius i argumentatius sobre temes literaris o lingüístics.







TemporitzacióAproximadament, cal dedicar-hi, a la unitat, entre set i nou sessions. Les primeres classes serviran per a explicar la propietat de l’adequació i els diferents elements que cal tenir en compte a partir dels quals els textos s’adapten al context comunicatiu. Reservarem les dues últimes classes per a fer el comentari de text i la tasca final, en què han d’escriure un text en què han d’indicar la seua posició sobre l’ús de les noves tecnologies al món actual, que després traslladaran a la resta en forma de debat.




Comunicació oral

• Escolta, comprensió, in-terpretació, anàlisi i valoració crítica de textos orals expositius i argumentatius de l’àm-bit acadèmic i periodís-tic

1. Analitzar els elements de la situació comunicativa, les propi-etats textuals i la informació no verbal de textos procedents de l’àmbit acadèmic i periodístic. (CL, CAA, CSC)

1. Escolta, pren notes i planteja preguntes durant l’audició de textos orals. (CL, CSC)

A I: 1-2.CT: 1-18.

1. Comprén i resumeix els continguts de diferents textos orals expositius, argumentatius i acadèmics, i en dis-crimina la informació rellevant. (CL, CAA, CSC)

A I: 1-7.CT: 1-18.

2. Elaborar presentacions orals de textos argumentatius, individual-ment o en grup, i presentar-les amb coherència, cohesió i correcció. (CL, CAA, CSC, SIEE)

2.1. Elabora presentacions orals ajustades al propòsit, al contingut i a la situació comunicativa sobre temes de caràcter acadèmic, cultural o d’actualitat. (CL, CAA, CSC, SIEE)

TF


• Composició de textos expositius orals i escrits propis de l’àmbit acadè-mic, a partir de models, tenint en compte les condicions de la situa-ció i amb l’ús adequat dels esquemes textuals

• Anàlisi del tema, de l’estructura organitza-tiva i del registre dels diferents tipus de textos



3.1. Redacta comentaris de text i treballs de creació sobre temes d’actualitat amb rigor, claredat i correcció, tot ajustant-se a les condicions temà-tiques i discursives de cada tipus de text. (CL, CAA, CEC, SIEE)

A I: 2-7.A II: 2-6.CT: 2-18.TF

4. Resumir el contingut i relacionar-ne les característiques expres-sives amb el sentit global d’un text. (CL, CAA, SIEE)

4.1. Resumeix i esquematitza el contingut de textos i en diferencia d’una manera clara les idees princi-pals i les secundàries. (CL, CAA, SIEE)

A I: 4.CT: 5.TF


5.1. Utilitza les TIC per a documentar-se, redactar, avaluar i millorar textos escrits, consultant fonts diverses, seleccionant, organitzant i sintetitzant la informació. (CL, CD)

A I: 7.CT: 18.TF

5.2. Escriu textos amb adequació, coherència, cohesió i correcció, aplicant-hi els coneixements sobre les característiques de cada gènere textual i les es-tratègies del procés de producció escrita. (CL, CAA, SIEE)

A I: 2-7.A II: 2-6.CT: 2-18.TF


• Estudi de les propietats (adequació, coherència i cohesió) dels textos de diferents àmbits, professional i administratiu, i aplicació d’aquests coneixements a l’escriptura de textos

• Utilització, en els textos escrits, d’estructures sintàctiques complexes pròpies dels textos argumentatius per a expressar relacions lò-giques i jeràrquiques: oracions subordinades i connectors causals, consecutius, finals, condicionals, conces-sius, etc.

6. Analitzar les propietats textuals en produccions, mitjançant el co-mentari pragmàtic, reconeixent-hi la importància de la intertextuali-tat (CL, CAA)

6.1. Analitza les propietats textuals i les característiques de cada tipus de text alhora que en detecta els trets de composició. (CL, CAA)

A I: 2-7.A II: 2-6.CT: 2-18.


7.1. Elabora textos aplicant-hi els coneixements obtinguts en l’anàlisi de les propietats textuals i de producció de les diferents tipologies textuals. (CL, CAA, CEC)

A I: 2-7.A II: 2-6.CT: 2-18.TF



Unitat 3. Els textos periodístics i publicitarisMetodologia didàcticaDesprés d’estudiar les propietats textuals i els diferents elements que les configuren, en aquesta unitat estudiarem dues tipologies textuals ben presents en la nostra vida quotidiana: els textos periodístics i els publicitaris.

Per a tancar la unitat es proposa un comentari de text sobre un article de Bibiana Ballb è en el diari Ara titulat «Es-trelles i diamants a Nova York». Les activitats proposen una primera aproximació al text i, després, passen a treballar-ne l’anàlisi del contingut, de la forma i de la tipologia, i hi ha una valoració final. És evident que aquest darrer apartat ofereix coneixements i destreses molt diversos que tenen un valor lingüístic alt. Es tracta de preparar l’alumnat amb estratègies per a comprendre més bé la tipologia textual, enriquir el llenguatge i consolidar la maduresa al voltant d’aquestes pràctiques.

A partir de l’enfocament descrit en la introducció, el plantejament de la UNITAT 3 contribueix al fet que els alumnes desenvolupen les competències que es remarquen en aquesta graella, amb relació als objectius didàctics que es persegueixen.










2. Planificar i elaborar textos escrits de caràcter acadèmic sobre un tema relacionat amb els textos periodístics i publicitaris, documentant-se a partir de fonts impreses i digitals, aportant-hi un judici personal i argumentant amb rigor.




6. Compondre textos escrits sobre diversos temes.







TemporitzacióAproximadament, cal dedicar-hi, a la unitat, entre set i nou sessions. Les primeres classes serviran per a introduir la informació que rebem a través dels mitjans de comunicació i, després, passarem a detallar els textos periodístics i publicitaris. Reservarem les dues últimes classes per a fer el comentari de text i la tasca final, en què han d’escriure un anunci publicitari on es destaque la importància de fer esport hui en dia.




Comunicació oral

• Escolta, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos orals de l’àmbit publicitari i periodís-tic

1. Analitzar els elements de la situació comunicativa, les propietats textuals i la informa-ció no verbal de textos proce-dents de l’àmbit periodístic. (CL, CAA, CSC)

1.1. Escolta, pren notes i planteja preguntes durant l’audició de textos orals. (CL, CAA, CSC)

A I: 1-16.A II: 1-6.CT: 1-15.

1.2. Comprén i resumeix els continguts de diferents textos orals expositius i argumentatius de l’àmbit publicitari i del periodístic. (CL, CAA, CSC)

A I: 1-16.A II: 1-6.CT: 1-15.

2. Elaborar presentacions orals de textos argumentatius i expositius de l’àmbit peri-odístic i publicitari, individualment o en grup, i presentar-les amb coherència, cohesió i correcció. (CL, CAA, CSC, SIEE)

2.1. Elabora presentacions orals ajustades al propòsit, al contingut i a la situació comunicativa sobre temes de caràcter periodístic, cultural o d’actualitat. (CL, CAA, CSC, SIEE)

A III: 25.TF


• Composició de textos expositius orals i escrits propis de l’àmbit peri-odístic i publicitari, a partir de mo-dels, tenint en compte les condi-cions de la situació i amb l’ús adequat dels esquemes textuals

• Anàlisi del tema i de l’estructura or-ganitzativa dels diferents tipus de textos periodístics i publicitaris


3. Desenvolupar per escrit diferents tipus de textos periodístics i publicitaris. (CL, CAA, CEC, SIEE)

3.1. Redacta comentaris de text i treballs de creació sobre temes d’actualitat amb rigor, claredat i correcció, tot ajustant-se a les condicions temàtiques i discur-sives de cada tipus de text. (CL, CAA, CEC, SIEE)

A I: 17-18.A II: 9.A III: 24-25.CT: 15.TF

4. Resumir el contingut i rela-cionar-ne les característiques expressives amb el sentit glo-bal d’un text. (CL, CAA, SIEE)

4.1. Resumeix i esquematitza el contingut de textos i en diferencia d’una manera clara les idees principals i les se-cundàries. (CL, CAA, SIEE)

A I: 3.CT: 6.

5. Escriure, amb adequació, co-herència, cohesió i correcció, tot tipus de textos de l’àmbit periodístic i publicitari. (CL, CAA, SIEE, CD)

5.1. Utilitza les TIC per a documentar-se, consultant fonts diverses, seleccionant, organitzant i sintetitzant la informació. (CL, CD)

A III: 25.TF

5.2. Escriu textos amb adequació, coherèn-cia, cohesió i correcció, aplicant-hi els coneixements sobre les característiques de cada gènere textual i les estratègies del procés de producció escrita. (CL, CAA, SIEE)

A I: 1-18.A II: 1-9.A III: 2-25.CT: 2-15.TF


▪ Anàlisi de textos de l’àmbit peri-odístic i publicitari mitjançant la descripció i l’explicació de la tipolo-gia textual, del gènere i l’àmbit d’ús (publicitari, periodístic), de la finalitat de l’emissor (funcions del llenguatge), i també per mitjà de la descripció i l’explicació de la relació que hi ha entre l’emissor i el receptor, de les marques lingüístiques de modalització (dixi, verbs modals, modalitats oracionals, etc.) i del registre idiomàtic, en funció dels elements de la situació comunicativa

6. Analitzar les propietats textu-als en produccions, mit-jançant el comentari prag-màtic, reconeixent la im-portància de la intertextuali-tat. (CL, CAA)

6.1. Analitza les propietats textuals i les ca-racterístiques de cada tipus de text de l’àmbit periodístic i del publicitari alhora que en detecta els trets de composició. (CL, CAA)

A I: 2-18.A II: 2-9.A III: 2-25.CT: 2-15.TF


7.1. Elabora textos aplicant-hi els coneixements obtinguts en l’anàlisi de les propietats textuals i de producció de les diferents tipologies textuals. (CL, CAA, CEC)

A I: 2-18.A II: 2-9.A III: 2-25.CT: 2-15.TF




Unitat 4. Textos acadèmics, juridicoadministratius i professionalsMetodologia didàcticaLa UNITAT 4 se centra en l’estudi dels textos acadèmics, juridicoadministratius i professionals, que són tipus de textos amb els quals l’alumnat es relaciona diàriament (acadèmics) o s’hi relacionarà al llarg de la vida (juridicoad-ministratius i professionals). Es tracta, per tant, de mostrar la importància i la utilitat d’aquest tipus de textos.

La unitat finalitza amb la realització del comentari de text del fragment «Globalització i economia», extret (i adap-tat) del llibre Historia del mundo contemporáneo de 1r de Batxillerat de l’editorial Oxford. L’objectiu del comentari és preparar l’alumnat amb estratègies per a comprendre més bé la tipologia textual de l’àmbit acadèmic, enriquir el llenguatge i consolidar la seua maduresa entorn d’aquestes pràctiques.











2. Planificar i elaborar textos escrits sobre un tema relacionat amb textos de l’àmbit professional, acadèmic i administratiu, documentant-se a partir de fonts impreses i digitals, aportant-hi un judici personal i argumentant amb rigor.










TemporitzacióPodem treballar la unitat a l’aula en huit sessions. Utilitzarem un parell de sessions per a explicar cada tipus de text i per a fer les activitats proposades. Les dues últimes sessions les dedicarem al comentari de text i la tasca fi-nal, en què l’alumnat ha de redactar una carta de reclamació.




Comunicació oral

• Escolta, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos orals expositius i argumentatius dels àmbits professional, acadèmic i administratiu

1. Analitzar els elements de la situació comunicativa, les propietats textuals i la informa-ció no verbal de textos proce-dents dels àmbits profes-sional, acadèmic i adminis-tratiu. (CL, CAA, CSC)

1.1. Escolta, pren notes i planteja preguntes durant l’audició de textos orals. (CL, CSC)

A I: 1-7.CT: 1-16.

1.2. Comprén i resumeix els continguts de diferents textos orals dels àmbits pro-fessional, acadèmic i administratiu, i en discrimina la informació rellevant. (CL, CAA, CSC)

A I: 1-7.CT: 1-16.

2. Elaborar presentacions orals de textos dels àmbits profes-sional, acadèmic i administra-tiu, individualment o en grup, i presentar-les amb coherència, cohesió i correcció. (CL, CAA, CSC, SIEE)

2.1. Elabora presentacions orals ajustades al propòsit, al contingut i a la situació comunicativa sobre temes de caràcter acadèmic, professional i administratiu. (CL, CAA, CSC, SIEE)

TF


• Aplicació dels coneixements adquirits sobre estratègies de com-prensió lectora en la lectura, la in-terpretació, el resum, l’anàlisi i la valoració crítica dels textos escrits dels àmbits professional, acadèmic i administratiu


• Aplicació de les normes ortogrà-fiques i gramaticals, en la produc-ció, la revisió i la millora de les pro-duccions escrites, i del coneixement i l’ús d’un vocabulari formal i precís en aquestes produccions

3. Desenvolupar per escrit diferents tipus de textos dels àmbits professional, acadèmic i administratiu. (CL, CAA, CEC, SIEE)

3.1. Redacta comentaris de text i treballs de creació sobre temes dels àmbits profes-sional, acadèmic i administratiu amb rigor, claredat i correcció, tot ajustant-se a les condicions temàtiques i discur-sives de cada tipus de text. (CL, CAA, CEC, SIEE)

A I: 2-14.A II: 2-11, 13-22.A III: 2-13.CT: 2-15.TF



A II: 20.CT: 5.

5. Escriure, amb adequació, co-herència, cohesió i correcció, tot tipus de textos dels àmbits professional, acadèmic i ad-ministratiu. (CL, CAA, CSC, CD)

5.1. Utilitza les TIC per a documentar-se, consultant fonts diverses, seleccionant, organitzant i sintetitzant la informació. (CL, CSC, CD)

A III: 13.TF

5.2. Escriu textos amb coherència, cohesió i correcció, aplicant-hi els coneixements sobre les característiques de cada gènere textual i les estratègies del procés de producció escrita. (CL, CAA, CSC)

A I: 2-14.A II: 2-11, 13-22.A III: 2-13.CT: 2-15.TF


▪ Anàlisi de l’adequació, la cohesió i la coherència de textos dels àmbits professional, acadèmic i adminis-tratiu mitjançant la descripció i l’ex-plicació de la tipologia textual, del gènere i l’àmbit d’ús, de la finalitat de l’emissor, i també per mitjà de la descripció i l’explicació de la relació que hi ha entre l’emissor i el recep-tor, de les marques lingüístiques de modalització i del registre idiomàtic; en funció dels elements de la situa-ció comunicativa

6. Analitzar les propietats textu-als en produccions, mit-jançant el comentari prag-màtic. (CL, CAA)

6.1. Analitza les propietats textuals i les ca-racterístiques de cada tipus de text alhora que en detecta els trets de composició. (CL, CAA)

A I: 2-14.A II: 2-11, 13-19, 21-22.A III: 2-13.CT: 2-15.TF

7. Interpretar i valorar discursos orals i escrits i elaborar-los amb correcció, coherència, cohesió i adequació. (CL, CAA)

7.1. Elabora textos aplicant-hi els coneixements obtinguts en l’anàlisi de les propietats textuals i de producció de les diferents tipologies textuals. (CL, CAA)

A I: 2-14.A II: 2-11, 13-22.A III: 2-13.CT: 2-15.TF




Unitat 5. La morfologiaMetodologia didàcticaFinalitzat l’estudi de la tipologia textual, la UNITAT 5 treballa la morfologia o, dit d’una altra manera, l’estudi de la paraula. Així, veurem les diferents categories en què es poden agrupar les paraules, els diferents procediments de formació per a obtenir-ne de noves i la caracterització morfològica del verb.

Una entrada del blog catalanallengua.blogspot.com.es, amb el títol Deixa el rímel, agafa les vambes i puja al jeep, s’aprofita per al comentari de text del final de la unitat. L’objectiu d’aquest comentari és preparar l’alumnat amb estratègies per a comprendre més bé els continguts estudiats sobre morfologia, enriquir el llenguatge i consolidar la maduresa que tenen entorn d’aquestes pràctiques.











2. Planificar i elaborar textos escrits sobre un tema relacionat amb textos de l’àmbit acadèmic i periodístic, documentant-se a partir de fonts impreses i digitals, aportant-hi un judici personal i argumentant amb rigor.

3. Utilitzar la formació lèxica com una eina imprescindible de supervivència lingüística.

4. Aprendre a diferenciar entre la part invariable i la variable de les pa-raules.

5. Entendre els processos que permeten la creació lèxica.

1. Diferenciar els processos de formació del lèxic en valencià.





TemporitzacióPodem treballar la unitat a l’aula en sis o set sessions, aproximadament. Utilitzarem quatre de les sessions per a explicar els continguts teòrics relacionats amb la morfologia i per a fer les activitats pro-posades. Les dues últimes sessions les aprofitarem per a fer el comentari de text i la tasca final, en què han d’escriure un text acadèmic i po-sar en relleu els mecanismes principals de formació de paraules en la nostra llengua.




Comunicació oral

• Escolta, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos orals expositius i argumentatius dels àmbits acadèmic i periodístic

1. Analitzar els elements de la situació comunicativa, les propietats textuals i la informa-ció no verbal de textos proce-dents dels àmbits acadèmic i periodístic. (CL, CAA, CSC)


CT: 1-14.TF

1.2. Comprén i resumeix els continguts de diferents textos orals expositius, argumentatius i acadèmics, i en discrim-ina la informació rellevant. (CL, CAA, CSC)

CT: 1-14.TF

2. Elaborar presentacions orals de textos, individualment o en grup, i presentar-les amb co-herència, cohesió i correcció. (CL, CAA, CSC, SIEE)

2.1. Elabora presentacions orals ajustades al propòsit, al contingut i a la situació comunicativa sobre temes de caràcter acadèmic. (CL, CAA, CSC, SIEE)

TF


• Composició de textos expositius orals i escrits propis de l’àmbit acadèmic, a partir de models, te-nint-ne en compte les condicions de la situació i l’ús adequat dels esquemes textuals

• Anàlisi del tema, de l’estructura or-ganitzativa i del registre dels difer-ents tipus de textos



3.1. Redacta comentaris de text i treballs de creació sobre temes d’actualitat amb rigor, claredat i correcció, tot ajustant-se a les condicions temàtiques i discur-sives de cada tipus de text. (CCLI, CAA, CEC, SIEE)

A II: 1-6.CT: 2-14.TF



CT: 6.


5.1. Utilitza les TIC per a documentar-se, consultant fonts diverses, seleccionant, organitzant i sintetitzant la informació. (CCLI, CD)

CT: 12.TF

5.2. Escriu textos amb coherència, cohesió i correcció, aplicant-hi els coneixements sobre les característiques de cada gènere textual i les estratègies del procés de producció escrita. (CCLI, CAA, SIEE)

A II: 1-6.CT: 2-14.TF


▪ Explicació dels procediments mor-fològics de formació de paraules (derivació, composició, parasíntesi), reconeixent-hi el significat dels afixos, i dels procediments no morfològics de formació de pa-raules (escurçaments, abreviatures, sigles i acrònims)

6. Identificar la tipologia i les funcions de les categories gramaticals no flexives per a usar correctament la llengua. (CL)

6.1. Identifica la tipologia i les funcions de les categories gramaticals no flexives per a usar correctament la llengua. (CL)

A I: 1-7.A II: 1-9.

7. Explicar els procediments de formació de paraules, atenent-ne el significat dels principals prefixos i sufixos. (CL)

7.1. Explica els procediments de formació de paraules atenent-ne el significat dels principals afixos. (CL)

A I: 5-7.A II: 1-6.


A: Activitats CT: Comentari de text TF: Tasca finalUnitat 6. El lèxic i la semànticaMetodologia didàcticaLa unitat següent desenvolupa els conceptes de lèxic i semàntica, indispensables a l’hora d’utilitzar la llengua. Al mateix temps aprofundeix els diferents elements configuradors del lèxic, com els manlleus o els neologismes, i també les diferents relacions de significat que podem trobar, com la sinonímia o l’antonímia i la hiponímia i la hiperonímia.

El text de Xavier Duran Quins efectes va tenir l’accident nuclear de Txernòbil?, que s’inclou dins del llibre 100 noves preguntes sobre ciència, és el text escollit per a fer el comentari del final de la unitat. L’objectiu d’aquest co-mentari és preparar l’alumnat amb estratègies per a comprendre més bé els continguts estudiats, enriquir el llen-guatge i consolidar la maduresa que tenen entorn d’aquestes pràctiques.

A partir de l’enfocament descrit en la introducció, el plantejament de la UNINTAT 6 contribueix a fer que els alumnes desenvolupen les competències que es remarquen en aquesta graella, amb relació als objectius didàctics que es persegueixen.










2. Planificar i elaborar textos escrits sobre un tema relacionat amb textos de l’àmbit acadèmic i periodístic, documentant-se a partir de fonts impreses i digitals, aportant-hi un judici personal i argumentat amb rigor.

3. Utilitzar la formació lèxica com una eina imprescindible de supervivència lingüística.

4. Aprendre a diferenciar entre la part invariable i la variable de les pa-raules.

5. Entendre els processos que permeten la creació lèxica.

1. Diferenciar els processos de formació del lèxic en valencià.





TemporitzacióPodem desenvolupar la unitat al llarg de set o huit sessions. Les primeres sessions les podem destinar a introduir els continguts teòrics sobre el lèxic i la semàntica i tots els altres continguts associats, i, a continuació, ens podem centrar en les activitats proposades. Les dues últimes sessions les aprofitarem per a fer el comentari de text i la tasca final, en què han de preparar una exposició oral per grups per a explicar, de manera raonada i lògica, la im-portància històrica de l’accident nuclear de Txernòbil.




Comunicació oral

• Escolta, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos orals expositius i argumentatius de l’àmbit acadèmic i periodístic

1. Analitzar els elements de la situació comunicativa, les propietats textuals i la infor-mació no verbal de textos procedents de l’àmbit acadèmic i periodístic. (CL, CAA, CSC)


CT: 1-18.TF


CT: 1-18.TF



TF


• Composició de textos expositius orals i escrits propis de l’àmbit acadèmic, a partir de models, tenint en compte les condicions de la si-tuació i amb l’ús adequat dels esquemes textuals





A I: 1-2,6-9.A II: 2-13.CT: 2-18.TF

4. Resumir el contingut d’un text i relacionar-ne les caracterís-tiques expressives amb el sentit global. (CL, CAA, SIEE)


A I: 6.CT: 6.



A I: 3-4, 9.A II: 2-3, 6.CT: 18.TF

5.2. Escriu textos amb coherència, cohesió i correcció, aplicant-hi els coneixements sobre les característiques de cada gènere textual i les estratègies del procés de producció escrita. (CL, CAA, SIEE)

A I: 1-9.A II: 2-13.CT: 2-18.TF


▪ Anàlisi dels mecanismes lexicosemàntics, com ara repeticions lèxiques i relacions semàntiques (camps semàntics, as-sociatius, sinonímia, antonímia, hiperonímia, hiponímia)

6. Identificar les funcions dels mecanismes lexicosemàntics per a usar correctament la llengua. (CL)

6.1. Identifica les funcions dels mecanismes lexicosemàntics i usa correctament la llengua. (CL)

A I: 1-4, 8-9.A II: 2-13.CT: 9-14.

7. Explicar les repeticions lèxiques i les relacions semàntiques aplicant-hi els coneixements adquirits, en-riquir el vocabulari i millorar la producció de textos. (CL)

7.1. Explica les repeticions lèxiques i les re-lacions semàntiques aplicant-hi els coneixements adquirits. (CL)

A II: 2-13.CT: 9-14.



Unitat 7. De la paraula a l’oracióMetodologia didàcticaLa unitat se centra en les paraules, en la manera com s’agrupen i s’organitzen al voltant d’un nucli formant sin-tagmes i en les funcions d’aquests sintagmes dins de l’oració. Finalment se centra en l’estudi dels pronoms febles, les funcions que acompleixen i les possibles combinacions.

A partir de l’article «Parlar de política» de Joan Francesc Mira es proposen un seguit d’activitats a l’alumnat. L’objectiu d’aquest comentari és preparar els alumnes amb estratègies per a comprendre més bé els continguts estudiats, enriquir el llenguatge i consolidar la maduresa que tenen entorn d’aquestes pràctiques.









1. Comprendre, extraure informació i interpretar textos orals i escrits, en què es reconeix la intenció de l’emissor, es discrimina la informació rellevant i s’identi-fiquen els trets propis de la tipologia i el gènere.

2. Planificar i elaborar textos escrits sobre un tema relacionat amb textos de l’àm-bit acadèmic i periodístic, documentant-se a partir de fonts impreses i digitals, aportant-hi un judici personal i argumentant amb rigor.





1. Utilitzar procediments que garantisquen la cohesió i l’ús de la varietat estàn-dard de la llengua.


Atenció a la diversitatEn la unitat hi ha recursos didàctics diversos per a atendre la diversitat d’interessos de l’alumnat, tant en format imprés com digital, que permeten assolir les destreses lingüístiques bàsiques de la llengua.


TemporitzacióPodem desenvolupar la unitat en huit o deu sessions, aproximadament. Les primeres sessions es poden utilitzar per a introduir els continguts teòrics sobre els sintagmes, els complements i la substitució pronominal, i, a continuació, ens podem centrar en les activitats proposades. Les dues últimes sessions les podem aprofitar per a fer el comentari de text i la tasca final, en què els alumnes han d’escriure un text argumentatiu i exposar-hi la seua opinió sobre l’estudi d’una carrera o una altra.




Comunicació oral


1. Analitzar els elements de la situació comunicativa, les propietats textuals i la informa-ció no verbal de textos proce-dents de l’àmbit acadèmic i periodístic. (CCL, CAA, CSC)


CT: 1-14.


CT: 1-14.



CT: 13-14.TF







A I: 1, 3, 6-12, 14.A II: 4, 6-8.CT: 2-14.TF

4. Resumir el contingut d’un text i relacionar-ne les caracterís-tiques expressives amb el sentit global d’aquest text. (CL, CAA, SIEE)


CT: 5.TF



CT: 13-14.TF


A I: 1, 3, 6, 10-12, 14.A II: 3, 4, 6-7.A III: 2-6, 8-9.CT: 2-14.TF


▪ Reconeixement i explicació d’estructures sintàctiques simples (sintagmes) i complexes (oracions), i també de les funcions sintàctiques que exerceixen les paraules i els grups de paraules que les compo-nen

6. Analitzar sintàcticament oracions i els seus elements per a classificar-les segons la naturalesa dels predicats i la naturalesa de les modalitats oracionals, per a millorar la comprensió. (CL)

6.1. Analitza diferents tipus d’oracions sim-ples, i també identifica les diferents fun-cions dels elements que les componen, per a millorar la comprensió. (CL)

A I: 1-14.A II: 1-8.A III: 1-9.CT: 8-10.

7. Expressar-se i redactar, amb correcció i propietat, de man-era escrita. (CL)

7.1. S’expressa i redacta, amb correcció i propietat, de manera escrita. (CL)

A I: 1, 6, 8, 10-11, 14.A II: 3, 4, 6, 7.8.A III: 1-9.CT: 2-14.TF



Unitat 8. L’oració compostaMetodologia didàcticaDesprés d’estudiar, en la unitat anterior, les relacions entre els grups de paraules i les funcions dels sintagmes en l’oració, en aquesta unitat s’exposen en profunditat les oracions coordinades, les juxtaposades i les subordinades.

S’aprofita un article de Joan Borja aparegut en la revista Mètode titulat «La ciència, segons Joan Fuster» per a fer el comentari de text de la unitat. Les activitats que hi van vinculades proposen una primera aproximació al text i, després, es passa a treballar-ne l’anàlisi del contingut, de la forma i de la tipologia, i se’n demana una valoració final. L’objectiu d’aquest comentari és preparar l’alumnat amb estratègies per a comprendre més bé els continguts estudiats, enriquir el llenguatge i consolidar la maduresa que tenen entorn d’aquestes pràctiques.









1.Comprendre, extraure informació i interpretar textos orals i escrits, en què es reconeix la intenció de l’emissor, es discrimina la informació rellevant i s’identi-fiquen els trets propis de la tipologia i el gènere.

2.Planificar i elaborar textos escrits sobre un tema relacionat amb textos de l’àm-bit acadèmic i periodístic, documentant-se a partir de fonts impreses i digitals, aportant-hi un judici personal i argumentant amb rigor.

3.Adquirir uns coneixements gramaticals i discursius per a ser utilitzats en la comprensió, l’anàlisi i el comentari de textos.

4.Utilitzar adequadament la llengua com a instrument per a adquirir coneixements nous.

5.Expressar-se oralment i per escrit per mitjà de discursos adequats, coherents, cohesionats i correctes.

6.Comprendre diferents tipus de textos, orals i escrits, i les diverses estructures formals que tenen.




Pel que fa als diferents ritmes d’aprenentatge, hi ha diversos materials que permeten abordar tant el reforç dels continguts treballats a classe com l’ampliació dels coneixements de la unitat.

TemporitzacióPodem desenvolupar la unitat en set o nou sessions, aproximadament. Les primeres sessions es poden dedicar a presentar les oracions coordinades i juxtaposades; on més temps ens hem d’aturar, però, ha de ser en l’estudi de les oracions subordinades i els diferents tipus de subordinació. Les dues últimes sessions les aprofitarem per a fer el comentari de text i la tasca final, en què han de construir un text instructiu per a advertir dels avantatges i dels desavantatges de la tecnologia hui en dia.




Comunicació oral


1. Analitzar els elements de la situació comunicativa, les propietats textuals i la informa-ció no verbal de textos proce-dents de l’àmbit acadèmic i periodístic. (CL, CAA, CSC)


CT: 1-18.TF


CT: 1-18.TF



CT: 18.TF







A I: 6, 8-9, 11-13.A II: 2, 4, 6, 8.CT: 2-18.TF



CT: 6.TF



CT: 17-18.TF


A I: 6, 8-9, 11-13.A II: 2, 4, 6, 8.CT: 2-18.TF


▪ Reconeixement i explicació d’estructures sintàctiques simples (sintagmes) i complexes (oracions compostes: coordinada, juxtaposada, subordinada) i dels nexes corresponents, i també de les funcions sintàctiques que exer-ceixen les paraules i els grups de paraules que les componen

6. Analitzar sintàcticament ora-cions i els elements correspo-nents per a classificar-les segons la naturalesa del predicat i la naturalesa de les modalitats oracionals, per a millorar la comprensió. (CL)

6.1. Analitza diferents tipus d’oracions compostes i, també, identifica les difer-ents funcions dels elements que les componen per a millorar la comprensió. (CL)

A I: 1-13.A II: 1-9.CT: 11-13.

7. Expressar-se i redactar, amb correcció i propietat, de man-era escrita. (CL)

7.1. S’expressa i redacta, amb correcció i propietat, de manera escrita. (CL)

A I: 6, 8-9, 11-13.A II: 2, 4, 6, 8.CT: 2-18.TF



Unitat 9. Sociolingüística (I)Metodologia didàcticaLa UNITAT 9 és la primera de les dues unitats que exposen a fons la qüestió sociolingüística, una disciplina que analitza la relació entre la societat i el llenguatge; s’ocupa tant dels usos lingüístics efectius, conscients i incon-scients, com dels simbòlics (connotacions, valors i actituds); estudia els canvis estructurals; i, a més, tracta d’ex-plicar el perquè d’aquests canvis.

La unitat es tanca amb un comentari de text: aquesta vegada es tracta d’un fragment del llibre Papers de sociolingüística, de Lluís V. Aracil. L’alumne pot fer el comentari a partir del model proposat i, seguint les activitats que se suggereixen en aquesta pàgina, dur a terme el comentari guiat, a què pot aportar elements de caire perso-nal. Les activitats proposen una primera aproximació al text i, després, passen a treballar-ne l’anàlisi del contingut, de la forma i de la tipologia i acaben amb una valoració final. L’objectiu d’aquest comentari és preparar l’alumnat amb estratègies per a comprendre més bé els continguts estudiats, enriquir el llenguatge i consolidar la maduresa que tenen entorn d’aquestes pràctiques.



















TemporitzacióPodem desenvolupar la unitat, aproximadament, en sis o hui sessions. Les primeres sessions es poden dedicar a presentar els primers conceptes de la sociolingüística, llengua, dialecte i variació lingüística, i continuar amb el concepte de bilingüisme, i també amb les actituds i els prejudicis lingüístics. Les dues últimes sessions les podem aprofitar per a fer el comentari de text i la tasca final, en què han de fer una anàlisi sociolingüística del centre (ti-pus de bilingüisme, consideracions de la llengua en els diferents àmbits d’ús, registres, etc.) i redactar un informe exhaustiu dels resultats obtinguts.




Comunicació oral

• Escolta, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos orals expositius i argumentatius de l’àmbit acadèmic i del periodístic

1. Analitzar els elements de la situació comunicativa, les propietats textuals i la informa-ció no verbal de textos proce-dents de l’àmbit acadèmic i del periodístic. (CL, CAA, CSC)


CT: 1-15.


CT: 1-15.



CT: 15.







A I: 2-6, 8.A II: 1-4, 6-8.CT: 2-15.TF



A II: 1.CT: 5.



TF


A I: 2-6.A II: 1-4, 6-8.CT: 2-15.TF


• Identificació de les varietats diatòpiques de la llengua

• Reconeixement de les conseqüèn-cies de les llengües en contacte: bil-ingüisme, diglòssia i prejudicis lingüístics

6. Explicar les principals varie-tats diatòpiques de la llengua per a reconéixer, en produc-cions lingüístiques de contex-tos formals i no formals, la di-versitat lingüística com una part del nostre patrimoni cultural. (CSC, CL)

6.1. Explica les principals varietats diatòpiques de la llengua, i reconeix la diversitat lingüística en produccions lingüístiques de contextos formals i no formals. (CSC, CL)

A I: 5, 8.A II: 6.CT: 15.

7. Explicar les varietats de la llengua, atenent-ne els reg-istres lingüístics i la utilització de l’estàndard. (CSC, CL)

7.1. Explica les varietats de la llengua ate-nent-ne els registres lingüístics i la utilització de l’estàndard. (CSC, CL)

A I: 2-6, 8.A II: 2-4, 6-8.CT: 15.TF



Unitat 10. Sociolingüística (II)Metodologia didàcticaLa UNITAT 10 continua amb els estudis de la sociolingüística iniciats en la unitat anterior. A banda d’estudiar situa-cions derivades de l’ús de la llengua, com la diglòssia o el bilingüisme, se centra sobretot en els factors extral-ingüístics que influeixen en la situació de les llengües: les polítiques lingüístiques i els processos normalitzadors.

Un fragment de Papers de sociolingüística de Lluís Aracil titulat «El bilingüisme com a mite» serveix per al comentari de text que tanca la unitat. L’alumne pot fer el comentari a partir del model proposat i, seguint les activi -tats proposades en aquesta pàgina, farà el comentari guiat, al qual pot aportar elements de caire personal. Les activitats proposen una primera aproximació al text per passar a treballar l’anàlisi del contingut, la forma i la tipologia i amb una valoració final. L’objectiu d’aquest comentari és preparar l’alumnat amb estratègies per a com-prendre més bé els continguts estudiats, enriquir el llenguatge i consolidar la maduresa que tenen al voltant d’aquestes pràctiques.



















TemporitzacióPodem desenvolupar la unitat al voltant de sis o hui sessions. Les primeres sessions serviran per a presentar termes com la diglòssia i el bilingüisme, per passar tot seguit a l’estudi de les diferents polítiques lingüístiques i processos normalitzadors que influeixen en la situació d’una llengua. Les dues últimes sessions les aprofitarem per al comentari de text i la tasca final, on han de visualitzar el documental Una llengua que camina per a analitzar la situació actual de la nostra llengua. Per grups, han d’elaborar un document a partir d’aquest anàlisi i relacionar-lo amb allò que han estudiat en la unitat.

Continguts, criteris d’avaluació, estàndards d’aprenentatge i indicadorsEn la graella següent es presenten els continguts que es treballen en la UNITAT 10 vinculats amb els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge avaluables associats i relacionats amb les competències clau que desenvolupen referides mitjançant abreviatures.



Comunicació oral


1. Analitzar els elements de la situació comunicativa, les propietats textuals i la informa-ció no verbal de textos proce-dents de l’àmbit acadèmic i periodístic. (CL, CAA, CSC)


A I: 1-7, 12.A II: 1-5.CT: 1-16.TF


A I: 1-7, 12.A II: 1-5.CT: 1-16.TF



A I: 12.TF







A I: 2-7, 9-12.A II: 2-5.CT: 1-16.TF

4. Resumir el contingut i rela-cionar les característiques ex-pressives amb el sentit global d’un text. (CL, CAA, SIEE)


A I: 2-7, 9-12.A II: 2-5.CT: 1-16.TF



CT: 9.


A I: 2-7, 9-12.A II: 2-6.CT: 2-16.TF


▪ Reconeixement de les conseqüèn-cies de les llengües en contacte: bil-ingüisme i diglòssia

6. Explicar les principals vari-etats de la llengua per a re-conéixer, en produccions lingüístiques de contextos for-mals i no formals, la diversitat lingüística com part del nostre patrimoni cultural. (CSC, CL)

6.1. Explica les principals varietats de la llengua, reconeix la diversitat lingüística en produccions lingüístiques de contex-tos formals i no formals. (CSC, CL)

A I: 2-7, 9-12.A II: 2-6.CT: 4-5.TF

7. Explicar les varietats de la llengua, atenent als registres lingüístics i a la utilització de l’estàndard. (CSC, CL)

7.1. Explica les varietats de la llengua ate-nent als registres lingüístics i a la util-ització de l’estàndard. (CSC, CL)

A I: 2-7, 9-12.A II: 2-6.CT: 4-5.TF



Unitat 11. La reacció contra el Modernisme: el NoucentismeMetodologia didàcticaEn la primera unitat dedicada a l’estudi de la literatura del segle XX, es desenvolupen els corrents literaris del Mod-ernisme i el Noucentisme en relació amb el context històric corresponent i a partir, sobretot, de l’estudi d’autors com Eugeni d’Ors, Joan Maragall, Josep Carner o Guerau de Liost.










1.Comprendre, extraure informació i interpretar textos orals i escrits, en què es reconeix la intenció de l’emissor, es discrimina la informació rellevant i s’identifiquen els trets propis de la tipologia i el gènere.

2.Planificar i elaborar textos escrits de caràcter acadèmic sobre un tema relacionat amb la literatura, documentant-se a partir de fonts impreses i digitals, aportant-hi un judici personal i argumentant amb rigor.

3.Relacionar el context històric, social i cultural amb els trets més rellevants de la producció literària del Modernisme i la del Noucentisme.

4.Conéixer les obres més importants de la producció literària del Modernisme i la del Noucentisme i valorar l’evolució i la renovació del gènere que comporten.

5.Llegir, analitzar i comentar una selecció representativa de fragments d’autors modernistes i noucentistes en què se n’identifique els trets temàtics i formals més característics.

1. Fer-se una opinió crítica de les obres treballades i saber-la exposar per escrit.


Atenció a la diversitatLa UNITAT 11 ofereix recursos didàctics diversos per a atendre la diversitat d’interessos de l’alumnat, tant en for-mat imprés com digital (vídeos, àudios…), que permeten fer una aproximació més profunda a la producció literària de la fi del segle XIX i les primeres dècades del segle XX.

Per a fer front a la diversitat relacionada amb els diferents ritmes d’aprenentatge, s’ofereixen, igualment, materials en format imprimible i multimèdia que permeten abordar el reforç i l’ampliació dels continguts i les destreses asso-lides.

❚ Els documents i les activitats d’ampliació permeten aprofundir aspectes relacionats amb el context en què es produeixen les obres, amb autors i obres en què la influència de la producció assagística és evident.

❚ D’altra banda, el reforç se centra en la lectura i l’anàlisi d’altres fragments significatius dels autors, a més dels que s’ofereixen en el Llibre de l’alumne.

TemporitzacióPel que fa a la temporització, en aquesta unitat s’haurà de dedicar entre deu i onze sessions, aproximadament. En les primeres sessions presentarem el període literari del Modernisme i el Noucentisme, i el context on es desen-volupà; a continuació treballarem els autors més rellevants de l’època a partir dels seus textos. Després de fer el comentari de text, es proposa llegir un altre poema dels Fruits saborosos, referit a una altra edat de la vida, i comparar-lo amb «Com les maduixes», en què han d’explicar les semblances i les diferències que troben entre la visió de la vida que expressen els dos poemes.




Comunicació oral

• Escolta, lectura, comprensió, inter-pretació, anàlisi i valoració crítica de textos orals de l’àmbit literari

1. Analitzar els elements de la situació comunicativa, les propietats textuals i la informa-ció no verbal de textos orals sobre fragments d’autors mod-ernistes i noucentistes. (CL, CAA, CSC)

1.1. Analitza els elements de la situació co-municativa procedent dels fragments re-produïts, en sintetitza el contingut i in-terpreta de manera crítica els aspectes globals dels fragments proposats de Joan Maragall, Víctor Català, Eugeni d’Ors, Guerau de Liost, Josep Carner i Ernest Martínez Ferrando. (CL, CAA, CSC)

AT: 3-7, 27-31, 47-50CT: 1-11

2. Interpretar textos escrits en suports diversos de Joan Maragall, Víctor Català, Eu-geni d’Ors, Guerau de Liost, Josep Carner i Ernest Martínez Ferrando, a través de l’anàlisi dels elements for-mals i de contingut. (CL, CAA, CSC)

2.1. Interpreta els diferents fragments pro-posats a partir dels quals en dedueix la idea principal i en reconeix les se-cundàries, així com el tema i la intenció. (CL, CAA, CSC)

AT: 3-7, 27-31, 47-50CT: 1-11


• Lectura, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos sobre fragments d’autors moder-nistes i noucentistes

• Selecció de la informació rellevant i globalització de la informació rela-cionada de textos de Joan Maragall, Víctor Català, Eugeni d’Ors, Guerau de Liost, Josep Carner i Ernest Martínez Ferrando

• Procediments per a obtenir, tractar i avaluar informació de fonts impre-ses i digitals a partir de la utilització autònoma de les TIC

• Aplicació dels coneixements adquir-its sobre les estratègies del procés de producció escrita en l’escriptura de textos aplicant-hi les normes or-togràfiques i gramaticals

3. Utilitzar el metallenguatge ad-equat per a analitzar els ele-ments formals i de contingut d’un text, i relacionar aque-stes característiques expres-sives amb el sentit global. (CL, CAA, CSC)

3.1. Resumeix el contingut dels textos i en relaciona les característiques expres-sives amb el sentit global dels frag-ments proposats. (CL, CAA, CSC)

AT: 5, 6, 11-13, 24-26, 29, 31, 33-34, 39, 41, 43, 49CT: 2-11TF

4. . Fer treballs obtenint informa-ció de diferents fonts i util-itzant les TIC en tot el procés. (CL, CAA, CSC, SIEE)

4.1. Utilitza les TIC per a documentar-se, redactar, avaluar i millorar textos es-crits, consultant fonts diverses, selec-cionant, organitzant i sintetitzant la in-formació. (CL, CAA, CSC, SIEE)

AT: 50CT: 12TF

5. Escriure textos de l’àmbit lit-erari sobre temes relacionats amb el currículum, aplicant-hi les estratègies del procés de producció escrita per a millo-rar la competència comunica-tiva d’expressió escrita. (CL, CAA, SIEE)

5.1. Escriu textos de l’àmbit literari sobre temes relacionats amb el currículum, utilitzant-hi estructures pròpies de la tipologia i els recursos expressius ade-quats a la situació de comunicació i aplicant-hi les estratègies del procés de producció escrita. (CL, CAA, SIEE)

AT: 1-2, 4, 8-26, 28-46, 49-59CT: 2-11TF


• Anàlisi i interpretació crítica de la lit-eratura del segle XX a partir de frag-ments d’autors modernistes i nou-centistes

• La literatura en el context històric, social i cultural del segle XX, en con-cret, el Modernisme i el Noucen-tisme

6. Interpretar, utilitzant-hi les tècniques del comentari liter-ari, fragments, analitzar-ne la forma i el contingut, expres-sar-ne raonadament les con-clusions extretes per mitjà de l’elaboració de textos orals i escrits. (CL, SIEE, CEC)

6.1. Analitza la forma i el contingut de frag-ments de la producció literària de Joan Maragall, Víctor Català, Eugeni d’Ors, Guerau de Liost, Josep Carner i Ernest Martínez Ferrando. (CL, SIEE, CEC)

AT: 1-2, 4-26, 28-46, 48-59CT: 2-11TF

7. Reconéixer l’evolució di-acrònica i cultural de les tendències, dels autors i de les obres dels grans movi-ments literaris del segle XX com un producte lligat al con-text històric i cultural corre-sponent. (CL, SIEE, CEC, CAA)

7.1. Reconeix l’evolució diacrònica i cultural de les tendències, dels autors i de les obres de la literatura modernista i nou-centista. (CL, SIEE, CEC, CAA)

AT: 1, 4-6, 13-16, 19-23, 28-29, 31-32, 35, 38, 40, 43-44, 46, 56, 59CT: 2, 3, 7, 11TF

7.2. Fa treballs de síntesi que presenten la literatura com un producte lligat al con-text històric i cultural corresponent. (CL, SIEE, CEC, CAA)

AT: 5, 11, 15, 18-23, 29, 31-36, 39, 42-46, 55, 57CT: 7, 9, 10, 11TF


AT: Anàlisi de textos CT: Comentari de text TF: Tasca final


Unitat 12. Carles RibaMetodologia didàcticaEn la UNITAT 12 s’estudia la producció literària del poeta Carles Riba, un dels màxims exponents del moviment noucentista. Després de justificar l’adscripció de l’autor al Noucentisme i conéixer la seua biografia, s’aprofundeix el descobriment de la seua obra poètica. A partir del tractament dels seus poemaris més reeixits, com són els lli-bres d’Estances, Tres suites, Elegies de Bierville o Salvatge cor, es fa una aproximació també al seu vessant de crític literari i de traductor. Per a Riba, la crítica era com la poesia, un altre camí per a explorar-se i descobrir-se, un mitjà per a reflexionar sobre la seua pròpia obra. D’altra banda, la fascinació que tenia pel món clàssic, sobre-tot per la literatura clàssica grega, el va empényer a dedicar-se també a la traducció. Aquests continguts perme-tran comprendre millor els fragments de les obres que s’ofereixen per a fer-ne l’anàlisi i portaran a l’elaboració d’un text sobre els anys que Riba va passar exiliat a França.











2. Planificar i elaborar textos escrits de caràcter acadèmic sobre un tema relacionat amb la literatura, documentant-se a partir de fonts impreses i digitals, aportant-hi un judici personal i argumentant amb rigor.

3. Relacionar el context històric, social i cultural del Noucentisme amb els trets més rellevants de la poesia de Carles Riba.

4. Conéixer les obres més importants de la poesia catalana del comença-ment del segle XX i valorar l’evolució i la renovació del gènere que suposen.

5. Llegir, analitzar i comentar una selecció representativa de fragments de Carles Riba en què se n’identifique els trets temàtics i formals més característics.



Atenció a la diversitatLa UNITAT 12 ofereix recursos didàctics diversos per a atendre la diversitat d’interessos de l’alumnat, tant en for-mat imprés com digital (vídeos, àudios…), que permeten una aproximació més profunda a l’obra de Carles Riba. Per a fer front a la diversitat relacionada amb els diferents ritmes d’aprenentatge, s’ofereixen, igualment, materials en format imprimible i multimèdia que permeten abordar el reforç i l’ampliació dels continguts i de les destreses assolides.

▪ Els documents i les activitats d’ampliació permeten aprofundir aspectes relacionats amb el context en què es produeixen les obres, amb autors i obres en què la influència de Riba és evident.

▪ D’altra banda, el reforç se centra en la lectura i l’anàlisi d’altres fragments significatius de l’autor, a més dels que s’ofereixen en el Llibre de l’alumne.

TemporitzacióAproximadament, caldrà dedicar a aquesta unitat entre huit i deu sessions. En la primera o en les dues primeres cal desvetlar l’interés dels alumnes per Carles Riba i la seua obra, i presentar els elements més característics de l’autor. La resta de les sessions, tret de l’última, es dedicaran a llegir i comentar els poemes que es reprodueixen en el llibre. Finalment, en l’última sessió se n’extrauran les conclusions, es destacaran els aspectes més impor-tants que s’hi ha treballat i, com a balanç final, es proposarà als alumnes que facen el comentari crític de l’última pàgina, la tasca final i les activitats de l’avaluació.




Comunicació oral

• Escolta, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos orals de l’àmbit acadèmic

• Comprensió de textos orals de l’àm-bit acadèmic

1. Escoltar, comprendre, inter-pretar, analitzar i valorar els textos reproduïts de Carles Riba de manera crítica. (CL, CAA, CSC)

1.1. Interpreta de manera crítica els as-pectes globals dels fragments propo-sats de Carles Riba. (CL, CAA, CSC)

AT: 1-10, 17-22CT: 1-15

2. Sintetitzar per escrit textos orals expositius, literaris i au-diovisuals, discriminant-ne la informació rellevant de l’accessòria. (CL, CAA, CEC)

2.1. Escolta de manera activa, pren notes i planteja preguntes durant l’audició de textos orals. (CL, CAA, CEC)

AT: 1-10, 17-22CT: 1-15


• Lectura, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos escrits expositius i poètics de Car-les Riba

• Resum de textos expositius i poètics: selecció de la informació rellevant i globalització de la infor-mació relacionada, sense reproduir les paraules del text

• Procediments per a obtenir, tractar i avaluar informació de fonts impre-ses i digitals

3. Interpretar textos escrits en suports diversos, de Carles Riba, a través de l’anàlisi dels elements formals i de con-tingut. (CL, CAA, CSC)

3.1. Interpreta els diferents fragments pro-posats de l’autor a partir dels quals en dedueix la idea principal i en reconeix les secundàries, així com el tema i la in-tenció. (CL, CAA, CSC)

AT: 2-7, 9-15, 17-22CT: 1-15TF

4. Descriure, amb el metallen-guatge adequat, les propi-etats textuals dels textos ex-positius i poètics, analitzar-ne els elements formals i de con-tingut, i relacionar aquestes característiques expressives amb el sentit global del text. (CL, CAA, CSC)

4.1. Analitza els elements formals i de con-tingut dels textos fent servir guies i la reflexió dialogada. (CL, CAA, CSC)

AT: 2-6, 9-15, 18-22CT: 2-15TF

4.2. Resumeix el contingut dels textos en què relaciona les característiques ex-pressives amb el sentit global dels frag-ments proposats. (CL, CAA, CSC)

AT: 5, 10, 13, 21CT: 9

5. Fer treballs obtenint informa-ció de diferents fonts i utilit-zant les TIC. (CL, CAA, CD)

5.1. Utilitza les TIC per a documentar-se, redactar, avaluar i millorar textos escrits, consultant fonts diverses, seleccionant, organitzant i sintetitzant la informació. (CL, CAA, CD)

AT: 16CT: 16TF


• Anàlisi i interpretació crítica de la lit-eratura del segle XX i de l’actualitat a partir d’obres narratives, líriques, dramàtiques i didàctiques com-pletes o fragments, en prosa i en vers

• La literatura en el context històric, social i cultural del segle XX. El Noucentisme: la poesia i la problemàtica de la novel·la

6. Interpretar, utilitzant les tècniques del comentari literari, fragments, ana-litzar- ne la forma i el contingut, i expressar raonadament les conclusions extretes per mitjà de l’elaboració de textos orals i escrits. (CL, SIEE, CEC)

6.1. Analitza la forma i el contingut de frag-ments de la poesia de Carles Riba. (CL, SIEE, CEC)

AT: 2-7, 9-10, 17-22CT: 2-14TF

7. Reconéixer l’evolució diacrònica i cultural de les tendències, els autors i les obres dels grans moviments literaris del segle xx com un producte lligat al context històric i cultural corresponent. (CL, SIEE, CEC, CAA)

7.1. Reconeix l’evolució diacrònica i cultural de les tendències, dels autors i de les obres del Noucentisme, analitzant críti-cament textos narratius en prosa i en vers de Carles Riba. (CL, SIEE, CEC, CAA)

AT: 2, 5, 9-10, 13-15CT: 14-15TF


AT: 13-15CT: 2-16TF




Unitat 13. Els antinoucentistes. SagarraMetodologia didàcticaSi en l’anterior unitat vam estudiar la figura de Carles Riba, un dels màxims exponents del moviment noucentista, en aquesta unitat coneixerem Josep Maria de Sagarra. Sagarra, coetani de Riba, s’allunyarà dels plantejaments noucentistes fins al punt que se’l considera un antinoucentista. Tot i aproximar-nos al seu recorregut vital, la unitat en treballa sobretot el vessant literari. En aquest àmbit, va destacar com a poeta, però també com a periodista, autor teatral, novel·lista i traductor. Després d’estudiar els continguts teòrics entorn de la seua producció literària, es passa a treballar i analitzar fragments de les seues obres, que menen a la preparació d’una exposició per a co-mentar l’actualitat de l’autor a partir de les versions musicades que s’han fet dels seus poemes.

A partir de l’enfocament descrit en la introducció, el plantejament de la UNITAT 13 contribueix al fet que els alumnes desenvolupen les competències que es remarquen en aquesta graella, en relació amb els objectius didàctics que es persegueixen.









1. Comprendre, extraure informació i interpretar textos orals i escrits, reco-néixer-ne la intenció de l’emissor, discriminar-ne la informació rellevant i identificar els trets propis de la tipologia i del gènere.


3. Relacionar el context històric, social i cultural amb els trets més relle-vants de la poesia de Josep Maria de Sagarra.

4. Conéixer les obres més importants de la poesia catalana del principi del segle XX i valorar l’evolució i la renovació del gènere que suposen.

5. Llegir, analitzar i comentar una selecció representativa de fragments de Josep M. de Sagarra en què se n’identifique els trets temàtics i formals més característics.

6. Establir relacions entre Josep Maria de Sagarra i altres obres de la mateixa època, i identificar les diferències i les similituds entre ambdues obres.



Atenció a la diversitatLa UNITAT 13 ofereix recursos didàctics diversos per a atendre la diversitat d’interessos de l’alumnat, tant en for-mat imprés com digital (vídeos, àudios…), que permeten fer una aproximació més profunda de l’obra de Josep Maria de Sagarra. Per a fer front a la diversitat relacionada amb els diferents ritmes d’aprenentatge, s’ofereixen, igualment, materials en format imprimible i multimèdia que permeten abordar el reforç i l’ampliació dels continguts i de les destreses assolides.

▪ Els documents i les activitats d’ampliació permeten aprofundir aspectes relacionats amb el context en què es produeixen les obres, amb autors i obres en què la influència de Sagarra és evident.


TemporitzacióPel que fa a la temporització, s’haurà de dedicar entre set i nou sessions aproximadament. En les primeres sessions presentarem l’autor i el situarem en el seu context, i la resta de les sessions, tret de l ’última, es dedicaran a llegir i comentar els fragments que es reprodueixen en el llibre. Finalment, en l’última sessió se n’ex-trauran les conclusions, es destacaran els aspectes més importants que s’han treballat i, com a balanç final, es proposarà als alumnes que preparen una exposició per a comentar l’actualitat de l’autor a partir de les versions musicades que s’han fet dels seus poemes.




Comunicació oral

• Lectura, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos escrits expositius i argumentatius de Josep Maria de Sagarra

• Resum de textos expositius i argumentatius de Josep Maria de Sagarra: selecció de la informació rellevant i globalització de la infor-mació relacionada, sense reproduir les paraules del text



1. Analitza els elements de la situació comunicativa, les propietats textuals i la infor-mació no verbal de textos orals sobre fragments d’obres de Josep Maria de Sagarra. (CL, CAA, CSC)

1.1. Analitza els elements de la situació co-municativa procedent dels fragments reproduïts, en sintetitza el contingut i in-terpreta de manera crítica els aspectes globals dels fragments proposats de Jo-sep Maria de Sagarra. (CL, CAA, CSC)

AT: 1-8, 23-29CT: 1-9TF

2. Elabora presentacions orals amb rigor, qualitat i eficàcia, utilitzant-hi les TIC, el lèxic tècnic i seguint les fases del procés d’elaboració, tot apli-cant-hi les estratègies i recursos d’expressió oral per a progressar en l’aprenentatge i millorar l’expressió. (CL, CAA, CSC, SIEE)

2.1. Elabora presentacions orals ajustades al propòsit, al contingut i a la situació comunicativa utilitzant-hi fonts d’infor-mació diverses, amb el suport de les TIC, fent-hi servir lèxic adequat i seguint les fases del procés d’elaboració. (CL, CAA, CSC, SIEE)

TF



• La literatura en el context històric, social i cultural del segle XX

• El Noucentisme: la poesia i la problemàtica de la novel·la

3. Interpretar textos escrits en suports diversos de Josep Maria de Sagarra a través de l’anàlisi dels elements for-mals i de contingut. (CL, CAA, CSC)


AT: 1-5, 9, 14-18, 21, 24-26, 28CT: 2-4

4. Descriure amb el metallen-guatge adequat les propi-etats textuals dels textos ex-positius I poètics, analitzar-ne els elements formals i de con-tingut, i relacionar aquestes característiques expressives amb el sentit global del text. (CL, CAA, CSC)

4.1. Resumeix el contingut dels textos rela-cionant-ne les característiques expres-sives amb el sentit global dels frag-ments proposats. (CL, CAA, CSC)

AT: 1, 9, 22, 26TF

4.2. Resumeix el contingut dels textos en què relaciona les característiques ex-pressives amb el sentit global dels frag-ments proposats. (CL, CAA, CSC)

AT: 1, 9, 22, 26TF

5. Fer treballs obtenint informa-ció de diferents fonts i utilit-zant les TIC en tot el procés (CL, CAA, CSC, SIEE)

5.1. Utilitza les TIC per a documentar-se, redactar, avaluar i millorar textos escrits, consultant fonts diverses, i seleccionant, organitzant i sintetitzant la informació. (CL, CAA, CSC, SIEE)

TF

6. Escriu textos de l’àmbit acadèmic sobre temes rela-cionats amb el currículum, aplicant-hi les estratègies del procés de producció escrita per a millorar la competència comunicativa d’expressió escrita. (CL, CAA, SIEE)

6.1. Escriu textos de l’àmbit acadèmic so-bre temes relacionats amb el currículum utilitzant-hi estructures pròpies de la tipologia i els recursos expressius adequats a la situació de comunicació i aplicant-hi les estratègies del procés de producció escrita. (CL, CAA, SIEE)

AT: 1-5, 9-22, 24-29CT: 2-11TF



7. Interpretar, utilitzant-hi les tècniques del co-mentari literari, frag-ments, analitzar-ne la forma i el contingut, i expressar raonadament

7.1. Analitza la forma i el contingut de frag-ments de la producció literària de Josep Maria de Sagarra. (CL, SIEE, CEC)

AT I: 1-13, 15-21, 24-27, 28-29CT: 2-9TF

7.2. Reconeix l’evolució diacrònica i cultural de les tendències, dels autors i de les

AT: 13, 16, 20-21, 23-24CT: 10, 11



les conclusions extretes per mitjà de l’elaboració de tex-tos orals i escrits. (CL, SIEE, CEC)

obres del Noucentisme, i analitza críti-cament textos narratius en prosa i en vers de Josep Maria de Sagarra. (CL, SIEE, CEC)

TF

8. Reconéixer l’evolució diacrònica i cultural de les tendències, dels autors i de les obres dels grans movi-ments literaris del segle XX com un producte lligat al con-text històric i cultural corresponent. (CL, SIEE, CEC, CAA)


AT II: 9, 21, 24-26, 28CT: 10, 11TF



Unitat 14. Els antinoucentistes. Josep PlaMetodologia didàcticaJosep Pla va ens va delectar amb una obra completa de gairebé trenta mil pàgines on va donar testimoni constant de la vida del seu poble i de la seua gent, i també de la vida i la gent dels pobles d’arreu del món. Destacava per l’ús d’un llenguatge directe, elemental, amb un realisme poètic admirable que pretenia arribar a tota mena de gent, especialment a les persones de condició més senzilla. Tot i aproximar-nos al seu recorregut vital, la unitat treballa, sobretot, els seu vessant literari a partir de diferents fragments que porten associats activitats específiques per a assolir els continguts estudiats.












3. Relacionar el context històric, social i cultural amb els trets més relle-vants de la poesia de Josep Pla.

4. Conéixer les obres més importants de la poesia catalana del comença-ment del segle XX i valorar l’evolució i la renovació del gènere que suposen.

5. Llegir, analitzar i comentar una selecció representativa de fragments de Josep Pla en què se n’identifique els trets temàtics i formals més característics.

6. Establir relacions entre Josep Pla i altres obres de la mateixa època, i identificar les diferències i les similituds entre ambdues obres.



Atenció a la diversitatLa UNITAT 14 ofereix recursos didàctics diversos per a atendre la diversitat d’interessos de l’alumnat, tant en for-mat imprés com digital (vídeos, àudios…), que permeten fer una aproximació més profunda de l’obra de Josep Pla. Per a fer front a la diversitat relacionada amb els diferents ritmes d’aprenentatge, s’ofereixen, igualment, ma-terials en format imprimible i multimèdia que permeten abordar el reforç i l’ampliació dels continguts i de les des-treses assolides.

▪ Els documents i les activitats d’ampliació permeten aprofundir aspectes relacionats amb el context en què es produeixen les obres, amb autors i obres en què la influència de Pla és evident.


TemporitzacióPel que fa a la temporització, s’haurà de dedicar entre huit i deu sessions aproximadament. En les primeres sessions presentarem l’autor i el situarem en el seu context i, la resta de les sessions, tret de l ’última, es dedicaran a llegir i comentar els fragments que es reprodueixen en el llibre. Finalment, en l ’última sessió se n’ex-trauran les conclusions, es destacaran els aspectes més importants que s’han treballat i, com a balanç final, es proposarà als alumnes que preparen una presentació de diapositives per a explicar als companys la figura literària de Pla.




Comunicació oral


• Aplicació dels coneixements adquir-its sobre les estratègies de l’elabo-ració de la presentació oral, sobre els recursos audiovisuals i sobre els recursos no verbals

1. Analitza els elements de la situació comunicativa, les propietats textuals i la infor-mació no verbal de textos orals sobre fragments d’obres de Josep Pla. (CL, CAA, CSC)

1.1. Analitza els elements de la situació co-municativa procedent dels fragments reproduïts, en sintetitza el contingut i interpreta de manera crítica els as-pectes globals dels fragments propo-sats de Josep Pla. (CL, CAA, CSC)

AT: 1-12CT: 1-11

2. Elabora presentacions orals amb rigor, qualitat i eficàcia, utilitzant-hi les TIC, el lèxic tècnic i seguint les fases del procés d’elaboració, tot apli-cant-hi les estratègies i els recursos d’expressió oral per a progressar en l’aprenentatge i millorar l’ex-pressió. (CL, CAA, CSC, SIEE)


TF


• Lectura, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos escrits expositius i argumentatius de Josep Pla

• Resum de textos expositius i argumentatius de Josep Pla: selecció de la informació rellevant i globalització de la informació rela-cionada, sense reproduir les pa-raules del text



3. Interpretar textos escrits en suports diversos, de Josep Pla, a través de l’anàlisi dels elements formals i de contingut. (CL, CAA, CSC)

3.1. Interpreta els diferents fragments propo-sats de l’autor a partir dels quals en dedueix la idea principal i en reconeix les secundàries, així com el tema i la inten-ció. (CL, CAA, CSC)

AT: 2-5, 9-33CT: 2-11

4. Descriure amb el metallenguatge adequat les propietats textuals dels textos expositius i poètics, analitzar-ne els elements formals i de contingut, i relacionar aquestes característiques ex-pressives amb el sentit global del text. (CL, CAA, CSC)

4.1. Resumeix el contingut dels textos rela-cionant-ne les característiques expres-sives amb el sentit global dels fragments proposats. (CL, CAA, CSC)

AT: 2, 9-24, 26, 27CT: 2-7

5. Fer treballs obtenint informació de diferents fonts i utilitzant les TIC en tot el procés (CL, CAA, CSC, SIEE)

5.1. Utilitza les TIC per a documentar-se, redactar, avaluar i millorar textos escrits, consultant fonts diverses, i seleccionant, organitzant i sintetitzant la informació. (CL, CAA, CSC, SIEE)

TF

6. Escriure textos de l’àmbit acadèmic sobre temes relacionats amb el currículum, aplicant-hi les estratègies del procés de producció escrita per a millorar la competència comunicativa d’expressió escrita. (CL, CAA, SIEE)

6.1. Escriu textos de l’àmbit acadèmic sobre temes relacionats amb el currículum uti-litzant-hi estructures pròpies de la tipologia i els recursos expressius adequats a la situació de comunicació i aplicant-hi les estratègies del procés de producció escrita. (CL, CAA, SIEE)

AT: 2-7, 9-33CT: 2-14TF




7. Interpretar, utilitzant-hi les tècniques del comentari lite-rari, fragments, analitzar-ne la forma i el contingut, i expres-sar raonadament les conclu-sions extretes per mitjà de l’elaboració de textos orals i escrits. (CL, SIEE, CEC)

7.1. Analitza la forma i el contingut de frag-ments de la producció literària de Josep Pla. (CL, SIEE, CEC)

AT: 2-7, 9-23, 25-33CT: 2-11

8. Reconéixer l’evolució 8.1. Reconeix l’evolució diacrònica i cultural AT: 24, 26, 29


diacrònica i cultural de les tendències, dels autors i de les obres dels grans movi-ments literaris del segle XX com un producte lligat al con-text històric i cultural corresponent. (CL, SIEE, CEC, CAA)

de les tendències, dels autors i de les obres del Noucentisme, i analitza críti-cament textos narratius en prosa i en vers de Josep Pla. (CL, SIEE, CEC, CAA)

CT: 12-14TF


AT: 23, 27CT: 12-14TF



Unitat 15. Els antinoucentistes. La poesia d’avantguardaMetodologia didàcticaLa unitat tracta del que es coneix com els moviments d’avantguarda i se centra en la producció literària dels autors més influents, com J. V. Foix, Salvador Dalí i Joan Salvat-Papasseit, a més de Carles Salvador. Els moviments d’avantguarda es desenvolupen a casa nostra al voltant del primer terç del segle XX i podem establir-ne una classificació en dues etapes, en què agafaran rellevància els moviments d’avantguarda principals: el cu-bisme, el dadaisme, el futurisme i el surrealisme. Les avantguardes van consistir en un seguit de manifestacions artístiques que compartien una voluntat de ruptura amb la tradició artística, un afany de recerca i d’experimentació constant, un èmfasi per la modernitat i una reacció contra els poders burgesos.

A partir de l’enfocament descrit en la introducció, el plantejament de la UNITAT 15 contribueix al fet que els alumnes desenvolupen les competències que es remarquen en aquesta graella, en relació amb els objectius didàctics que es persegueixen.











3. Relacionar el context històric, social i cultural amb els trets més relle-vants de la poesia d’avantguarda.

4. Conéixer les obres més importants de la poesia catalana del principi del segle XX i valorar l’evolució i la renovació del gènere que suposen.

5. Llegir, analitzar i comentar una selecció representativa de fragments de J. V. Foix, Salvador Dalí i Joan Salvat-Papasseit en què se n’identifique els trets temàtics i formals més característics.

6. Establir relacions entre els poetes avantguardistes i altres obres de la mateixa època i identificar les diferències i les similituds entre ambdues obres.



Atenció a la diversitatLa UNITAT 15 ofereix recursos didàctics diversos per a atendre la diversitat d’interessos de l’alumnat, tant en for-mat imprés com digital (vídeos, àudios…), que permeten una aproximació més profunda a l’obra de J. V. Foix, Salvador Dalí i Joan Salvat-Papasseit. Per a fer front a la diversitat relacionada amb els diferents ritmes d’aprenentatge, s’ofereixen, igualment, materials en format imprimible i multimèdia que permeten abordar el reforç i l’ampliació dels continguts i les destreses assolides.

▪Els documents i les activitats d’ampliació permeten aprofundir aspectes relacionats amb el context en què es produeixen les obres estudiades, amb altres obres i fragments dels autors principals, així com també el movi-ment avantguardista en general.

▪D’altra banda, el reforç se centra en la lectura i l’anàlisi d’altres fragments significatius de l’autor, a més dels que s’ofereixen en el Llibre de l’alumne.

TemporitzacióPel que fa a la temporització, s’haurà de dedicar entre huit i deu sessions aproximadament. En les primeres sessions presentarem l’autor i el situarem en el seu context i, la resta de les sessions, tret de l ’última, es dedicaran a llegir i a comentar els fragments que es reprodueixen en el llibre. Finalment, en l ’última sessió se n’extrauran les conclusions, es destacaran els aspectes més importants que s’han treballat i, com a balanç final, es proposarà als alumnes que preparen una exposició de cinc minuts que combine textos, imatges i continguts audiovisuals en què expliquen algunes de les aportacions principals dels moviments d’avantguarda en la liter-atura, la pintura, la música i el cinema.




Comunicació oral


• Aplicació dels coneixements adquir-its sobre les estratègies de l’elabo-ració de la presentació oral, sobre els recursos audiovisuals i sobre els recursos no verbals

1. Analitzar els elements de la situació comunicativa, les propietats textuals i la infor-mació no verbal de textos orals sobre fragments d’obres dels poetes avantguardistes. (CL, CAA, CSC)

1.1. Analitza els elements de la situació co-municativa procedent dels fragments re-produïts, en sintetitza el contingut i inter-preta de manera crítica els aspectes globals dels fragments proposats de J. V. Foix, Salvador Dalí i Joan Salvat-Papasseit. (CL, CAA, CSC)

AT: 5-9, 22-31CT: 1-2, 4-12TF

2. Elaborar presentacions orals amb rigor, qualitat i eficàcia, utilitzant les TIC, el lèxic tèc-nic i seguint les fases del procés d’elaboració, tot apli-cant-hi les estratègies i els recursos d’expressió oral per a progressar en l’aprenentatge i millorar l’ex-pressió. (CL, CAA, CSC, SIEE)


TF


• Lectura, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos escrits expositius i argumentatius de J. V. Foix, Salvador Dalí i Joan Salvat-Papasseit

• Resum de textos expositius i argumentatius de J. V. Foix, Salvador Dalí i Joan Salvat-Papasseit: selecció de la informació rellevant i globalització de la infor-mació relacionada, sense reproduir les paraules del text


• Aplicació dels coneixements adquirits sobre les estratègies del procés de producció escrita en l’es-criptura de textos aplicant-hi les normes ortogràfiques i gramaticals

3. Interpretar textos escrits en suports diversos, de J. V. Foix, Salvador Dalí i Joan Salvat-Papasseit a través de l’anàlisi dels elements for-mals i de contingut. (CL, CAA, CSC)

3.1. Interpreta els diferents fragments pro-posats de cada autor estudiat a partir dels quals dedueix la idea principal i reconeix les secundàries, així com el tema i la intenció. (CL, CAA, CSC)

AT: 3-4, 8, 9, 12, 17-18, 21

4. Descriure amb el metallen-guatge adequat les propi-etats textuals dels textos ex-positius i poètics, analitzar-ne els elements formals i de contingut, i relacionar aque-stes característiques expres-sives amb el sentit global del text. (CL, CAA, CSC)

4.1. Resumeix el contingut dels textos rela-cionant les seues característiques ex-pressives amb el sentit global dels fragments proposats. (CL, CAA, CSC)

AT: 3, 4, 8, 12, 17, 21, 28CT: 4

5. Fer treballs obtenint informació de diferents fonts i utilitzant les TIC en tot el procés (CL, CAA, CSC, SIEE)

5.1. Utilitza les TIC per a documentar-se, redactar, avaluar i millorar textos escrits, consultant fonts diverses, seleccionant, organitzant i sintetitzant la informació. (CL, CAA, CSC, SIEE)

CT: 3TF

6. Escriure textos de l’àmbit acadèmic sobre temes rela-cionats amb el currículum, aplicant-hi les estratègies del procés de producció escrita per a millorar la competència comunicativa d’expressió escrita. (CL, CAA, SIEE)

6.1. Escriu textos de l’àmbit acadèmic sobre temes relacionats amb el currículum utilit-zant-hi estructures pròpies de la tipologia i els recursos expressius adequats a la situació de comunicació i aplicant-hi les estratègies del procés de producció escrita. (CL, CAA, SIEE)

AT: 1-4, 6-21, 23-31CT: 2-12TF



• La literatura en el context històric,

7. Interpretar, utilitzant-hi les tècniques del co-mentari literari, frag-ments, analitzar-ne la forma i el contingut, ex-pressar raonadament les conclusions extretes

7.1. Analitza la forma i el contingut de frag-ments de la producció literària de J. V. Foix, Salvador Dalí i Joan Salvat-Papasseit. (CL, SIEE, CEC)

AT: 1-4, 6-18, 20, 23-31CT: 2, 5-11


social i cultural del segle XX, en concret, de les avantguardes

per mitjà de l’elaboració de textos orals i escrits. (CL, SIEE, CEC)


8.1. Reconeix l’evolució diacrònica i cultural de les tendències, autors i obres de les avantguardes, i analitza críticament tex-tos narratius en prosa i en vers de Josep Pla. (CL, SIEE, CEC, CAA)

AT: 1-2, 16-18, 23-26, 29CT: 12TF


AT: 2, 17, 24, 26CT: 11TF



Unitat 16. La literatura dels anys trentaMetodologia didàcticaEn aquesta unitat s’estudia el període literari dels anys trenta, una època en què s’aprovà l’Estatut de Catalunya i el català passà a ser llengua cooficial del territori. Institucions com l’IEC, que la dictadura havia suspés, ara reprengueren l’activitat. Aquesta institució i d’altres de caire literari i cultural que es crearen sota l’aixopluc de la nova Generalitat de Catalunya portaren la literatura catalana a un període de ‘normalitat’. A això hem d’afegir que als altres territoris del domini lingüístic també s’impregnaren d’efervescència cultural i política, com al País Valen-cià, on s’aprovaren el 1932 les Normes de Castelló, un document signat per la majoria dels escriptors i els in-tel·lectuals valencians que unificava i actualitzava l’escriptura culta del valencià.

A partir de l’enfocament descrit en la introducció, el plantejament de la UNITAT 16 contribueix al fet que els alumnes desenvolupen les competències que es remarquen en aquesta graella, amb relació als ob-jectius didàctics que es persegueixen.











3. Relacionar el context històric, social i cultural amb els trets més relle-vants de la literatura dels anys trenta.

4. Conéixer les obres més importants de la literatura catalana del principi del segle XX i valorar l’evolució i la renovació del gènere que suposen.

5. Llegir, analitzar i comentar una selecció representativa de fragments d’autors dels anys trenta en què se n’identifique els trets temàtics i formals més característics.

6. Establir relacions entre els poetes avantguardistes i altres obres de la mateixa època i identificar les diferències i les similituds entre ambdues obres.



Atenció a la diversitatLa UNITAT 16 ofereix recursos didàctics diversos per a atendre la diversitat d’interessos de l’alumnat, tant en for-mat imprés com digital (vídeos, àudios…), que permeten una aproximació més profunda al període literari dels anys trenta. Per a fer front a la diversitat relacionada amb els diferents ritmes d’aprenentatge, s’ofereixen, igual-ment, materials en format imprimible i multimèdia que permeten abordar el reforç i l’ampliació dels continguts i les destreses assolides.

▪Els documents i les activitats d’ampliació permeten aprofundir aspectes relacionats amb el context en què es produeixen les obres, i treballar-ne la comprensió.

▪D’altra banda, el reforç se centra en la lectura i l’anàlisi d’altres fragments significatius de l’autor, a més dels que s’ofereixen en el Llibre de l’alumne.

TemporitzacióPel que fa a la temporització, en aquesta unitat s’haurà de dedicar entre cinc i set sessions aproximadament. En les primeres sessions presentarem el període literari dels anys trenta i el context on es desenvolupa, i, a contin-uació, treballarem els autors més rellevants de l’època a partir dels seus textos. En l’última sessió se n’extrauran les conclusions, es destacaran els aspectes més importants que s’hi han treballat i, com a tasca final, hauran de cercar informació sobre l’obra Madame Bovary i justificar per què es compara aquesta obra amb Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor.




Comunicació oral


1. Analitzar els elements de la situació comunicativa, les propietats textuals i la infor-mació no verbal de textos orals sobre fragments d’obres dels autos dels anys trenta. (CL, CAA, CSC)

1.1. Analitza els elements de la situació comunicativa procedent dels frag-ments reproduïts, en sintetitza el contingut i interpreta de manera críti-ca els aspectes globals dels frag-ments proposats de Miquel Llor, Ro-vira i Virgili, Carles Soldevila, Miquel Duran i Bartomeu Rosselló-Pòrcel. (CL, CAA, CSC)

AT: 7-20CT: 1-13

2. Interpretar textos escrits en suports diversos, de Miquel Llor, Rovira i Virgili, Carles Soldevila, Miquel Duran Rosselló-Pòrcel a través de l’anàlisi dels elements for-mals i de contingut. (CL, CAA, CSC)


AT: 8, 10-12, 15, 16, 18, 21CT: 4, 13


• Lectura, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos escrits expositius i argumentatius de Miquel Llor, Rovira i Virgili, Carles Soldevila, Miquel Duran o Rosselló-Pòrcel

• Resum de textos narratius i poètics de Miquel Llor, Rovira i Virgili, Carles Soldevila, Miquel Duran o Rosselló-Pòrcel: selecció de la in-formació rellevant i globalització de la informació relacionada, sense re-produir les paraules del text



3. Descriure amb el metallen-guatge adequat les propi-etats textuals dels textos narratius i poètics, analitzant els elements formals i de contingut, i relacionant aque-stes característiques expres-sives amb el sentit global del text. (CL, CAA, CSC)

3.1. Resumeix el contingut dels textos rela-cionant les seues característiques ex-pressives amb el sentit global dels frag-ments proposats. (CL, CAA, CSC)

AT: 1-6, 8, 17-18CT: 3-4

4. Fer treballs obtenint informa-ció de diferents fonts i utilit-zant les TIC en tot el procés (CL, CAA, CSC, SIEE)


CT: 11TF


5.1. Escriu textos de l’àmbit acadèmic sobre temes relacionats amb el currículum, uti-litzant-hi estructures pròpies de la tipologia i els recursos expressius adequats a la situació de comunicació i aplicant-hi les estratègies del procés de producció escrita. (CL, CAA, SIEE)

AT: 1-6, 8-13, 15-24CT: 2-13TF

6. Interpretar, utilitzant-hi les tècniques del comentari lite-rari, fragments, analitzar-ne la forma i el contingut, ex-pressar raonadament les conclusions extretes per mit-jà de l’elaboració de textos orals i escrits. (CL, SIEE, CEC)

6.1. Analitza la forma i el contingut de frag-ments de la producció literària de Miquel Llor, Rovira i Virgili, Carles Soldevila, Miquel Duran i Rosselló-Pòrcel (CL, SIEE, CEC)

AT: 1-6, 8-13, 15-24CT: 2-10, 13TF


• Anàlisi i interpretació crítica de la lit-eratura del segle XX i de l’actualitat a partir d’obres narratives, líriques,

7. Reconéixer l’evolució diacrònica i cultural de les tendències, dels au-

7.1. Reconeix l’evolució diacrònica i cultural de les tendències, dels autors i de les obres de la literatura dels anys trenta (CL, SIEE, CEC, CAA)

AT: 6, 11, 16-17, 21-22TF


dramàtiques i didàctiques com-pletes o fragments, en prosa i en vers

• La literatura en el context històric, social i cultural del segle XX, en con-cret, la literatura dels anys trenta

tors i de les obres dels grans moviments liter-aris del segle XX com un producte lligat al context històric i cultural corresponent. (CL, SIEE, CEC, CAA)

1. Fa treballs de síntesi que presenten la liter-atura com un producte lligat al context històric i cultural corresponent. (CL, SIEE, CEC, CAA)

AT: 15-20TF



Unitat 17. La poesia i el teatre des del 1939 fins als anys seixantaMetodologia didàcticaEn aquesta unitat s’estudia el període literari que va des de l’any 1939 fins als anys seixanta, una època en què el nou govern de l’Estat buscarà la unificació lingüística arreu del territori i la substitució de la resta de les llengües pel castellà. Això suposarà convertir la literatura en la nostra llengua en un fenomen minoritari, amb molts autors exiliats, i sense visibilitat a causa de la manca de revistes, ràdios i editorials en català. No serà fins als anys cin-quanta que es produirà una certa liberalització que permetrà un cert nombre de publicacions i l’aparició d’editorials noves.












3. Relacionar el context històric, social i cultural amb els trets més relle-vants de la producció poètica i teatral des del 1939 fins als anys seixanta.

4. Conéixer les obres més importants de la literatura catalana del principi del segle XX i valorar l’evolució i la renovació del gènere que suposen.

5. Llegir, analitzar i comentar una selecció representativa de fragments d’autors des del 1939 fins als anys seixanta en què se n’identifique els trets temàtics i formals més característics.



Atenció a la diversitatLa UNITAT 17 ofereix recursos didàctics diversos per a atendre la diversitat d’interessos de l’alumnat, tant en for-mat imprés com digital (vídeos, àudios…), que permeten una aproximació més profunda a la producció poètica i teatral des del 1939 fins als anys seixanta. Per a fer front a la diversitat relacionada amb els diferents ritmes d’aprenentatge, s’ofereixen, igualment, materials en format imprimible i multimèdia que permeten abordar el reforç i l’ampliació dels continguts i les destreses assolides.

▪ Els documents i les activitats d’ampliació permeten aprofundir aspectes relacionats amb la poesia i el teatre des del 1939 fins als anys seixanta.

▪ D’altra banda, el reforç se centra en la lectura i l’anàlisi d’altres fragments significatius, a més dels que s’ofer -eixen en el Llibre de l’alumne.

TemporitzacióPel que fa a la temporització, en aquesta unitat s’haurà de dedicar entre nou i deu sessions aproximadament. En les primeres sessions presentarem el període literari de la postguerra als anys seixanta i el context on es desen-volupa, i, a continuació, treballarem els autors més rellevants de l’època a partir dels seus textos. En l’última, i com a tasca final, hauran d’assenyalar els espais principals de la ciutat de València que s’esmenten en el Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés, i proposar un itinerari turisticocultural.




Comunicació oral


1. Analitza els elements de la situació comunicativa, les propietats textuals i la infor-mació no verbal de textos orals sobre fragments poètics i teatrals des del 1939 fins als anys seixanta. (CL, CAA, CSC)

1.1. Analitza els elements de la situació comunicativa procedent dels frag-ments reproduïts, en sintetitza el contingut i interpreta de manera críti-ca els aspectes globals dels frag-ments proposats de Salvador Espriu, Pere Quart, Vicent A. Estellés, Gabriel Ferrater, Joan Brossa, Miquel Martí i Pol, Manuel de Pedrolo. (CL, CAA, CSC)

AT: 7-9, 27-32CT: 1-6

2. Interpretar textos escrits en suports diversos de Salvador Espriu, Pere Quart, Vicent A. Estellés, Gabriel Ferrater, Joan Brossa, Miquel Martí i Pol i Manuel de Pedrolo a través de l’anàlisi dels elements formals i de contingut. (CL, CAA, CSC)

2.1. Interpreta els diferents fragments pro-posats a partir dels quals en dedueix la idea principal i en reconeix les secundà-ries, així com el tema i la intenció. (CL, CAA, CSC)

AT: 7-9, 27-32CT: 1-3


• Lectura, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos poètics i teatrals produïts entre el 1939 i els anys seixanta

• Selecció de la informació rellevant i globalització de la informació rela-cionada de textos teatrals i poètics de Salvador Espriu, Pere Quart, Vicent A. Estellés, Gabriel Ferrater, Joan Brossa, Miquel Martí i Pol i Manuel de Pedrolo


3. Utilitzar el metallenguatge ade-quat per a analitzar els ele-ments formals i de contingut, i relacionar aquestes caracterís-tiques expressives amb el sentit global del text. (CL, CAA, CSC)

3.1. Resumeix el contingut dels textos i en relaciona les característiques expressives amb el sentit global dels fragments pro-posats. (CL, CAA, CSC)

AT: 1, 9, 14, 17, 28TF

4. Escriure textos de l’àmbit acadèmic sobre temes rela-cionats amb el currículum, apli-cant-hi les estratègies del procés de producció escrita per a millorar la competència comunicativa d’expressió escrita. (CL, CAA, SIEE)

4.1. Escriu textos de l’àmbit acadèmic sobre temes relacionats amb el currículum, uti-litzant-hi estructures pròpies de la tipologia i els recursos expressius adequats a la situació de comunicació, i aplicant-hi les estratègies del procés de producció escrita. (CL, CAA, SIEE)

AT: 1-6, 8-26, 28-38CT: 2-10TF


▪ Anàlisi i interpretació crítica de la lit-eratura del segle XX i de l’actualitat a partir d’obres narratives, líriques, dramàtiques i didàctiques com-pletes o fragments, en prosa i en vers

▪ La literatura en el context històric, social i cultural del segle XX; en con-cret, la poesia i el teatre de la postguerra

5. Interpretar, utilitzant-hi les tècniques del co-mentari literari, frag-ments, analitzar-ne la forma i el contingut, ex-pressar raonadament les conclusions extretes per mitjà de l’elaboració de textos orals i escrits. (CL, SIEE, CEC)

5.1. Analitza la forma i el contingut de frag-ments de la producció literària de Salvador Espriu, Pere Quart, Vicent A. Estellés, Gabriel Ferrater, Joan Brossa, Miquel Martí i Pol i Manuel de Pedrolo. (CL, SIEE, CEC)

AT I: 1-6, 8-26, 28-37CT: 2-8TF

6. Escriure textos de l’àmbit acadèmic sobre temes rela-cionats amb el currículum, aplicant-hi les estratègies del

6.1. Reconeix l’evolució diacrònica i cultural de les tendències, dels autors i de les obres de la poesia i del teatre des del 1939 fins als anys seixanta. (CL, SIEE,

AT: 13, 15, 17, 37, 38CT: 4,8-10TF


procés de producció escrita per a millorar la competència comunicativa d’expressió escrita. (CL, CAA, SIEE)

CEC, CAA)


AT: 13, 15, 17, 37, 38CT: 4,8-10TF



Unitat 18. La novel·la i el conte des del 1939 fins als anys seixantaMetodologia didàcticaEn la UNITAT 18 es continua estudiant la producció literària del període comprés entre l’any 1939 i els anys seixanta. Dedicada aquesta unitat a la novel·la i al conte, encara l’estudi dels escriptors principals del període, com Manuel de Pedrolo, Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, Pere Calders, Joan Sales o Enric Valor. Prèvia-ment, es fa un repàs del panorama narratiu del període i de les tendències narratives imperants.












3. Relacionar el context històric, social i cultural amb els trets més relle-vants de la producció de novel·les i de contes des del 1939 fins als anys seixanta.

4. Conéixer les obres més importants de la narrativa catalana des del 1939 fins als anys seixanta i valorar l’evolució i la renovació del gènere que suposen.

5. Llegir, analitzar i comentar una selecció representativa de fragments d’autors des del 1939 fins als anys seixanta en què se n’identifiquen els trets temàtics i formals més característics.



Atenció a la diversitatLa UNITAT 18 ofereix recursos didàctics diversos per a atendre la diversitat d’interessos de l’alumnat, tant en for-mat imprés com digital (vídeos, àudios…), que permeten una aproximació més profunda a la producció de novel·les i contes des del 1939 fins als anys seixanta.

Per a fer front a la diversitat relacionada amb els diferents ritmes d’aprenentatge, s’ofereixen, igual-ment, materi-als en format imprimible i multimèdia que permeten abordar el reforç i l’ampliació dels continguts i les destreses assolides.

❚ Els documents i les activitats d’ampliació permeten aprofundir aspectes relacionats amb els continguts tractats en la unitat.

❚ D’altra banda, el reforç se centra en la lectura i en l’anàlisi d’altres fragments significatius de l’autor, a més dels que s’ofereixen en el Llibre de l’alumne.

TemporitzacióPel que fa a la temporització, en aquesta unitat s’haurà de dedicar entre huit i deu sessions aproximadament. En les primeres sessions presentarem el període literari de la postguerra fins als anys seixanta i el context on es de-senvolupa, i, a continuació, treballarem els autors més rellevants de l’època a partir dels seus textos. En l’última, i com a tasca final, després de veure algun vídeo d’alguna representació d’Antaviana, explicaran i comentaran la visió que dóna aquest espectacle teatral del món narratiu de Pere Calders.




Comunicació oral


1. Analitza els elements de la situació comunicativa, les propietats textuals i la infor-mació no verbal de textos orals sobre fragments poètics i teatrals des del 1939 fins als anys seixanta. (CL, CAA, CSC)

1.1. Analitza els elements de la situació comunicativa procedent dels frag-ments reproduïts, en sintetitza el contingut i interpreta de manera críti-ca els aspectes globals dels frag-ments proposats de Salvador Espriu, Pere Quart, Vicent A. Estellés, Gabriel Ferrater, Joan Brossa, Miquel Martí i Pol, Manuel de Pedrolo. (CL, CAA, CSC)

AT: 1-5, 11-22, 29-34CT: 1-8TF

2. Interpretar textos escrits en suports diversos de Salvador Espriu, Pere Quart, Vicent A. Estellés, Gabriel Ferrater, Joan Brossa, Miquel Martí i Pol i Manuel de Pedrolo a través de l’anàlisi dels elements formals i de contingut. (CL, CAA, CSC)

2.1. Interpreta els diferents fragments pro-posats a partir dels quals en dedueix la idea principal i en reconeix les secundà-ries, així com el tema i la intenció. (CL, CAA, CSC)

AT: 2, 20-21, 33-34CT: 5TF


• Lectura, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos narratius produïts entre el 1939 i els anys seixanta

• Selecció de la informació rellevant i globalització de la informació relacionada de textos narratius de Manuel de Pedrolo, Mercè Rodor-eda, Llorenç Villalonga, Pere Calders, Joan Sales i Enric Valor



3. Utilitzar el metallenguatge ad-equat per a analitzar els ele-ments formals i de contingut, i relacionar aquestes carac-terístiques expressives amb el sentit global del text. (CL, CAA, CSC)

3.1. Resumeix el contingut dels textos i en relaciona les característiques expres-sives amb el sentit global dels frag-ments proposats. (CL, CAA, CSC)

AT: 2-8, 27, 33CT: 2TF


4.1. Escriu textos de l’àmbit acadèmic so-bre temes relacionats amb el currícu-lum, utilitzant-hi estructures pròpies de la tipologia i els recursos expressius adequats a la situació de comunicació, i aplicant-hi les estratègies del procés de producció escrita. (CL, CAA, SIEE)

AT: 1-10, 12-28, 30-45CT: 2-9TF


• Anàlisi i interpretació crítica de la literatura del segle xx i de l’actualitat a partir d’obres narratives, líriques, dramàtiques i didàctiques com-pletes o fragments, en prosa i en vers

• La literatura en el context històric, social i cultural del segle xx, en concret, la narrativa de la postguerra

5. Interpretar, utilitzant-hi les tècniques del co-mentari literari, frag-ments, analitzar-ne la forma i el contingut, ex-pressar raonadament les conclusions extretes per mitjà de l’elaboració de textos orals i escrits. (CL, SIEE, CEC)

5.1. Analitza la forma i el contingut de frag-ments de la producció literària de Salvador Espriu, Pere Quart, Vicent A. Estellés, Gabriel Ferrater, Joan Brossa, Miquel Martí i Pol i Manuel de Pedrolo. (CL, SIEE, CEC)

AT: 1-10, 12, 28, 30-45CT: 3-8TF



6.1. Reconeix l’evolució diacrònica i cultural de les tendències, dels autors i de les obres de la poesia i del teatre des del 1939 fins als anys seixanta. (CL, SIEE, CEC, CAA)

AT: 10, 27-28, 33, 42CT: 9TF


AT: 10, 28, 33CT: 9TF



Unitat 19. L’assaig des del 1939 fins als anys seixanta Metodologia didàctica

La UNITAT 19 és l’última unitat dedicada a estudiar el període literari entre l’acabament de la guerra i els anys seixanta; se centra en l’anàlisi de la producció assagística en català durant aquests anys. Tot i que es fixa en la producció dels dos millors autors d’assaig en català del segle XX, Gaziel i Joan Fuster, també s’hi estudien altres autors com Josep Pla, Josep Maria Espinàs o Josep Vicent Marqués, per bé que alguns d’ells han continuat de-senvolupant la seua obra al llarg de les dècades següents.












3. Relacionar el context històric, social i cultural amb els trets més relle-vants de la producció assagística des del 1939 fins als anys seixanta.

4. Conéixer les obres més importants de l’assaig en català des del 1939 fins als anys seixanta i valorar l’evolució i la renovació del gènere que suposen.

5. Llegir, analitzar i comentar una selecció representativa de fragments d’autors des del 1939 fins als anys seixanta, i identificar-ne els trets temàtics i formals més característics.



Atenció a la diversitatLa UNITAT 19 ofereix recursos didàctics diversos per a atendre la diversitat d’interessos de l’alumnat, tant en for-mat imprés com digital (vídeos, àudios…), que permeten fer una aproximació més profunda a la producció assagística des de 1939 fins als anys seixanta.

Per a fer front a la diversitat relacionada amb els diferents ritmes d’aprenentatge, s’ofereixen, igual-ment, materi-als en format imprimible i multimèdia que permeten abordar el reforç i l’ampliació dels continguts i de les destreses assolides.

❚ Els documents i les activitats d’ampliació permeten aprofundir aspectes relacionats amb el context en què es produeixen les obres amb autors i obres la influència dels quals en la producció assagística és evident.

❚ D’altra banda, el reforç se centra en la lectura i en l’anàlisi d’altres fragments significatius dels autors, a més dels que s’ofereixen en el Llibre de l’alumne.

TemporitzacióPel que fa a la temporització, en aquesta unitat s’haurà de dedicar entre nou i onze sessions aproximadament. En les primeres sessions presentarem el període literari de la postguerra fins als anys seixanta i el context on es de-senvolupa, i, a continuació, treballarem els autors més rellevants de l’època a partir dels seus textos. Després de fer el comentari de text, es proposa cercar informació en Internet sobre Joan Fuster. Acabat el procés de docu-mentació, s’ha de redactar un text en què s’expose la trajectòria intel·lectual de Fuster i la rebuda de les seues idees als territoris de l’àmbit lingüístic.




Comunicació oral


1. Analitzar els elements de la situació comunicativa, les propietats textuals i la infor-mació no verbal de textos orals sobre fragments assagístics des del 1939 fins als anys seixanta. (CL, CAA, CSC)

1.1. Analitza els elements de la situació comunicativa procedent dels frag-ments reproduïts, sintetitza el contingut i interpreta de manera crítica els aspectes globals dels fragments proposats de Gaziel, Joan Fuster, Josep Vicent Marqués i Josep Maria Espinàs. (CL, CAA, CSC)

AT: 9-16, 18-23CT: 1-5

2. Interpretar textos escrits en suports diversos de Gaziel, Joan Fuster, Josep Vicent Marqués i Josep Maria Espinàs a través de l’anàlisi dels elements formals i de contingut. (CL, CAA, CSC)

2.1. Interpreta els diferents fragments propo-sats a partir dels quals en dedueix la idea principal i en reconeix les se-cundàries, i també el tema i la intenció. (CL, CAA, CSC)

AT: 9-16, 18-23CT: 1-5TF


• Lectura, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos assagístics produïts entre el 1939 i els anys seixanta

• Selecció de la informació rellevant i globalització de la informació relacionada de textos assagístics de Gaziel, Joan Fuster, Josep Vicent Marqués i Josep Maria Es-pinàs



3. Utilitzar el metallenguatge adequat per a analitzar els elements formals i de contingut, i relacionar aquestes característiques ex-pressives amb el sentit global del text. (CL, CAA, CSC)


AT: 1, 28, 47

4. Fer treballs obtenint informa-ció de diferents fonts i util-itzant les TIC en tot el procés (CL, CAA,CSC, SIEE)


TF

5. Escriure textos de l’àmbit liter-ari sobre temes relacionats amb el currículum, aplicant-hi les estratègies del procés de pro-ducció escrita per a millorar la competència comunicativa d’ex-pressió escrita. (CL, CAA, SIEE)

5.1. Escriu textos de l’àmbit literari sobre temes relacionats amb el currículum, uti-litzant-hi estructures pròpies de la tipologia i els recursos expressius adequats a la situació de comunicació i aplicant-hi les estratègies del procés de producció escrita. (CL, CAA, SIEE)

AT: 1-8, 10-17, 19-48CT: 2-10TF


• Anàlisi i interpretació crítica de la lit-eratura del segle XX a partir de frag-ments d’autors d’assaig en català

• La literatura en el context històric, social i cultural del segle XX, en concret, l’assaig de la postguerra

6. Interpretar, utilitzant-hi les tècniques del comen-tari literari, fragments, analitzar- ne la forma i el contingut, expressar raonadament les conclusions extretes per mitjà de l’elaboració de textos orals i escrits. (CL, SIEE, CEC)

6.1. Analitza la forma i el contingut de frag-ments de la producció literària de Gaziel, Joan Fuster, Josep Vicent Marqués i Josep Maria Espinàs. (CL, SIEE, CEC)

AT: 2-6, 8, 10-11, 13-16, 19-23, 25-27, 29-32, 34-35, 36-48CT: 2-7

7. Reconéixer l’evolució diacrònica i cultural de les tendències, dels autors i de les obres dels grans moviments literaris del segle XX com un producte lligat al context històric i cultural corre-sponent. (CL, SIEE, CEC, CAA)

7.1. Reconeix l’evolució diacrònica i cultural de les tendències, dels autors i de les obres d’assaig des del 1939 fins als anys seixanta. (CL, SIEE, CEC, CAA)

AT: 1-4, 12-13, 23-24, 37, 40, 48CT: 8-9TF


AT: 1, 17, 28, 37, 48CT: 8




Unitat 20. La literatura dels anys setanta a l’actualitattMetodologia didàcticaLa UNITAT 20 se centra en la producció literària des dels anys setanta fins a l’actualitat. El període s’inicia amb una generació d’escriptors nascuts poc després de la Guerra Civil que, d’acord amb uns trets generacionals i intel·lec-tuals comuns, van constituir el trencament amb els moviments de la literatura catalana anteriors. La dècada poste-rior, la dels huitanta, serà clau pel que fa a la renovació i la continuïtat de la literatura catalana, amb un suport in-stitucional envers la llengua i l’obligatorietat en l’ensenyament.












3. Relacionar el context històric, social i cultural amb els trets més relle-vants de la producció literària des dels anys setanta fins a l’actualitat.

4. Conéixer les obres més rellevants de la producció literària des dels anys setanta fins a l’actualitat i valorar l’evolució i la renovació del panorama literari que suposen.

5. Llegir, analitzar i comentar una selecció representativa de fragments d’autors que van publicar les seues obres a partir dels anys setanta, identi-ficar-ne els trets temàtics i formals més característics.



Atenció a la diversitatLa UNITAT 20 ofereix recursos didàctics diversos per a atendre la diversitat d’interessos de l’alumnat, tant en for-mat imprés com digital (vídeos, àudios…), que permeten una aproximació més profunda a la producció literària des dels anys setanta fins a l’actualitat.

Per a fer front a la diversitat relacionada amb els diferents ritmes d’aprenentatge, s’ofereixen, igual-ment, materi-als en format imprimible i multimèdia que permeten abordar el reforç i l’ampliació dels continguts i les destreses assolides.

❚ Els documents i les activitats d’ampliació permeten aprofundir aspectes relacionats amb el context en què es produeixen les obres, amb autors i obres la influència dels quals en la producció novel·lística, poètica i teatral és evident.

❚ D’altra banda, el reforç se centra en la lectura i en l’anàlisi d’altres fragments significatius de l’autor, a més dels que s’ofereixen en el Llibre de l’alumne.

TemporitzacióPel que fa a la temporització, en aquesta unitat s’haurà de dedicar entre huit i deu sessions aproximadament. En les primeres sessions presentarem el període literari dels anys setanta i els autors més destacats, i, a continuació, passarem als anys huitanta i tota la generació d’escriptors joves que comencen a escriure a partir d’aquests anys. Després de fer el comentari de text, es proposa tornar a llegir les lectures de la unitat i redactar un text exposi -tivoargumentatiu sobre la visió que ofereixen de la societat actual aquests fragments.




Comunicació oral


1. Analitza els elements de la situació comunicativa, les propietats textuals i la infor-mació no verbal de textos orals sobre fragments narratius, poètics i teatrals des dels anys setanta fins a l’actualitat. (CL, CAA, CSC)

1.1. Analitza els elements de la situació comunicativa procedent dels fragments reproduïts, en sintetitza el contingut i interpreta de manera crítica els as-pectes globals dels fragments pro-posats de Joan Francesc Mira, Quim Monzó, Ferran Torrent, Rodolf Sirera, Josep Maria Benet i Jornet, Sergi Bel-bel, Feliu Formosa, Joan Navarro, Maria Mercè Marçal, Jaume Pérez Montaner i Jaume Cabré. (CL, CAA, CSC)

AT: 12-18, 25-46, 51-55CT: 1-12

2. . Interpretar textos escrits en suports diversos de Joan Francesc Mira, Quim Monzó, Ferran Tor-rent, Rodolf Sirera, Josep Maria Benet i Jornet, Sergi Belbel, Feliu Formosa, Joan Navarro, Maria Mercè Marçal, Jaume Pérez Montaner i Jaume Cabré a través de l’anàlisi dels elements formals i de contingut. (CL, CAA, CSC)

2.1. Interpreta els diferents fragments pro-posats a partir dels quals en dedueix la idea principal i en reconeix les se-cundàries, i també el tema i la intenció. (CL, CAA, CSC)

AT: 12-18, 25-45, 51-55CT: 1-9TF


• Lectura, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos i fragments narratius, poètics i teatrals des dels anys setanta fins a l’actualitat

• Selecció de la informació rellevant i globalització de la informació relacionada de textos de Joan Francesc Mira, Quim Monzó, Ferran Torrent, Rodolf Sirera, Josep Maria Benet i Jornet, Sergi Belbel, Feliu Formosa, Joan Navarro, Maria Mercè Marçal, Jaume Pérez Montaner i Jaume Cabré



3. Utilitzar el metallenguatge adequat per a analitzar els ele-ments formals i de contingut, i relacionar aquestes caracterís-tiques expressives amb el sentit global del text. (CL, CAA, CSC)


AT: 3, 9, 13-16, 28, 35CT: 14TF

4. Fer treballs obtenint informació de diferents fonts i utilitzant les TIC en tot el process (CL, CAA, CSC, SIEE)

4.1. Utilitza les TIC per a documentar-se, redactar, avaluar i millorar textos escrits, consultant fonts diverses, seleccionant, or-ganitzant i sintetitzant la informació. (CL, CAA, CSC, SIEE)

CT: 13-15

5. Escriure textos de l’àmbit literari sobre temes relacionats amb el currículum, aplicant-hi les estratègies del procés de producció escrita per a millo-rar la competència comunicativa d’expressió escrita. (CL, CAA, SIEE)

5.1. Escriu textos de l’àmbit literari sobre temes relacionats amb el currículum, utilitzant-hi estructures pròpies de la tipologia i els recursos expressius adequats a la situació de comunicació i aplicant-hi les estratègies del procés de producció escrita. (CL, CAA, SIEE)

AT: 1-11, 13-24, 26-37, 39-50, 52-55CT: 2-15TF


• Anàlisi i interpretació crítica de la lit-eratura del segle XX a partir de frag-ments d’autors des dels anys se-tanta fins a l’actualitat

6. Interpretar, utilitzant-hi les tècniques del co-mentari literari, frag-ments, analitzar-ne la

6.1. Analitza la forma i el contingut de frag-ments de la producció literària de Joan Francesc Mira, Quim Monzó, Ferran Torrent, Rodolf Sirera, Josep Maria

AT: 1, 2, 4-11, 13-24, 26-37, 39-50, 52-55CT: 2-12


• La literatura en el context històric, social i cultural del segle XX, en con-cret, la literatura des dels anys se-tanta fins l’actualitat

forma i el contingut, ex-pressar raonadament les conclusions extretes per mitjà de l’elaboració de textos orals i escrits. (CL, SIEE, CEC)

Benet i Jornet, Sergi Belbel, Feliu Formosa, Joan Navarro, Maria Mercè Marçal, Jaume Pérez Montaner i Jaume Cabré. (CL, SIEE, CEC)


7.1. Reconeix l’evolució diacrònica i cultural de les tendències, dels autors i de les obres produïdes a partir dels anys se-tanta fins a l’actualitat. (CL, SIEE, CEC, CAA)

AT: 5, 10-11, 17CT: 13-15TF


AT: 3, 9, 13CT: 14-15TF



Documents

· Web viewActivitats de reforç i ampliació 18 4.5. Avaluació de la pràctica docent i indicadors d’èxit 19 5. Programació de Valencià: Llengua i Literatura 21 2n BATXILLERAT21