1
A continuació es descriu la metodologia a seguir durant la dissecció. S’aconsella que
l’alumne faci una lectura prèvia a la realització de la dissecció.
A.- Observació de la morfologia externa: La conquilla
El musclo està protegit per una conquilla formada per dues valves iguals. Degut a la
forma asimètrica de la valva és fàcil orientar la conquilla: la part anterior és l’extrem
més punxegut i la regió dorsal és el cantó arrodonit. Per tant, podem distingir entre
valva esquerra i valva dreta.
Sobre la conquilla podem trobar adherits restes d’altres organismes (anèl·lids poliquets
sedentaris i petits crustacis) i les marques deixades pels bissus d’altres musclos.
Externament, les valves són de color negre i presenten unes corbes regulars o estries de
creixement. La zona de contacte entre les valves s’anomena xarnera. Les valves es
mantenen unides gràcies a un lligament elàstic. El lligament elàstic és visible des de la
part interna de les valves, té un color marronós i es troba sobre la xarnera. Les valves
s’obren i es tanquen gràcies a la contracció i relaxació dels músculs adductors. Les
zones d’inserció dels músculs: adductors anterior, adductor posterior i retractor del peu
es poden veure sobre la capa nacrada de les valves.
B.- Observació de la morfologia interna.
1.- Orientar el musclo anterioposteriorment. Es poden observar els lòbuls del mantell
que delimiten la cavitat del mantell. Els dos lòbuls estan soldats per la part dorsal i
també per la part anterior formant un caputxó que cobreix la boca. A la part posterior hi
ha un trau per on hi passa el sifó exhalant o anal (Fig.8).
2.- Separar els dos lòbuls del mantell i clavar-los a la cubeta obtenint una vista ventral
de l’animal (Fig.9). Al centre es pot observar la massa visceral i a ambdós costats les
brànquies.
3.- Les brànquies consisteixen en quatre làmines estriades molt fines i fràgils que
pengen de la cavitat del mantell. Observar a la lupa una làmina branquial. Cada làmina
branquial està formada per uns filaments paral·lels entre els quals circulen els vasos
sanguinis.
4.- En aquesta regió central hi podem distingir de la part anterior a la posterior:
� La boca flanquejada per un parell de palps labials que li acosten les petites
partícules d’aliment.
Dissecció del musclo Mytillus galloprovincialis.
2
� L’hepatopàncrees: Consisteix en una massa ovalada de color groc verdós que es
situa just darrera de la boca i pren una posició dorsal respecte al peu. Per tant,
per a veure’l clarament haurem d’apartar a un costat el peu amb les pinces.
� El peu és una òrgan musculós allargat i de color fosc. Serveix per fixar els
filaments del bissus.
� La glàndula del bissus que és una glàndula tegumentària del peu que secreta una
substància que en sortir del mol·lusc solidifica formant el filaments del bissus.
� Les gònades estan allotjades en una espècie de gep just per sota del peu.
5.- Desclavar el musclo, tancar els lòbuls del mantell i col·locar-lo dorsalment. En
aquesta posició fer un tall transversal a l’alçada de l’hepatopàncrees. La coloració
verdosa de l’hepatopàncrees el fa visible des d’aquesta posició.
6.- Observar l’estómac que és una petita cavitat que es troba en mig de la massa de
l’hepatopàncrees. Al costat de l’estómac apareixen dos petits orificis un sobre de
l’altre que corresponen a l’intestí (Fig.10).
7.- Amb un musclo sense coure es pot realitzar una preparació microscòpica de les
brànquies per observar l'epiteli ciliat que recobreix cada laminilla
Figura 8. Representació de l’anatomia externa del musclo.
3
Figura 9. Representació esquemàtica de l’anatomia interna del musclo.
Figura 10. Representació esquemàtica del tracte digestiu del musclo.
ESQUEMES MUTS