Generalitat de CatalunyaDepartament dInterior,

Relacions Institucionals i Participaci

Generalitat de CatalunyaDepartament dInterior, Relacions Institucionalsi ParticipaciSecretaria de Relacions Institucionals i ParticipaciSecretaria de la Comissi Mixta de Transfernciesper la Generalitat de CatalunyaAv. Diagonal, 409, 2a08008 BarcelonaTel. 93 552 60 00transferencies@gencat.catwww.gencat.cat/dirip Primera edici: setembre 2010 ISBN: 978-84-393-8492-2 Dipsit legal: B-29434-2010 Disseny i producci: Entitat Autnoma del Diari Oficial i de Publicacions

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

El Trasps de serveis de lEstat a la Generalitat: de lEstatut de 1932 a lEstatut de 2006Bibliografia. ndexsISBN 9788439384922I. Bernad Gil, Xavier, dir. II. Catalunya. Secretaria de Relacions Institucionals i Participaci1. Traspassos de serveis Catalunya 2. Administraci autonmica Dret i legislaci Catalunya352(467.1)

Aquesta obra est subjecta a llicncia Creative Commons de Reconeixement No comercial Sense obra derivada 3.0. Espanya. Consulteu la llicncia a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

Lobra est disponible en format electrnic al web de la Secretaria de la Comissi Mixta de Transferncies per la Generalitat de Catalunya.

Es pot copiar, distribuir, comunicar pblicament, traduir i modificar aquesta obra sempre que no sen faci un s comercial i es reconegui lautoria amb la citaci segent:El trasps de serveis de lEstat a la Generalitat: de lEstatut de 1932 a lEstatut de 2006. Barcelona: Generalitat de Catalunya Secretaria de Relacions Institucionals i Participaci, 2010.

ndex sistemtic

ndex general ....................................................................................................................................................................................................................................................... 5

Prtic ............................................................................................................................................................................................................................................................................... 11

Presentaci .............................................................................................................................................................................................................................................................. 13

Introducci ............................................................................................................................................................................................................................................................. 15

Primera part

Normativa i altres fonts dinformaci sobre el trasps de serveis ............................................................................. 17

Normativa ................................................................................................................................................................................................................................................... 19

Jurisprudncia constitucional ........................................................................................................................................................................................ 299

Bibliografia ................................................................................................................................................................................................................................................. 353

Composici de la Comissi Mixta de Transferncies .................................................................................................................. 359

Els traspassos de serveis en xifres ........................................................................................................................................................................... 375

Segona part

Els traspassos de serveis de lEstat a la Generalitat ......................................................................................................................... 391

Text dels acords de trasps ................................................................................................................................................................................................ 393

ndex cronolgic ................................................................................................................................................................................................................................ 1013

ndex per departaments ......................................................................................................................................................................................................... 1029

ndex analtic ......................................................................................................................................................................................................................................... 1043

Equip de treball

DirecciXavier Bernad Gil

Coordinaci jurdica i documentalGemma Capdevila PonceCristina Gelp ArroyoImma Puig i Ferret

Suport jurdic i documentalNarcs Prez de PuigElena Senz GuillnPau Xifra i RosichMaddalen Yarza Arrizabalaga

Suport administratiuCarme Llobet i Valls

Prtic, a crrec de Joan Saura i Laporta ........................................................................................................................................................................ 11

Presentaci, a crrec de Josep Vendrell i Gardees ..................................................................................................................................... 13

Introducci, a crrec de Xavier Bernad Gil ........................................................................................................................................................... 15

Primera Part. Normativa i altres fonts dinformaci sobre el trasps de serveis

Normativa ...................................................................................................................................................................................................................................................... 19

1. Estat integral de la Segona Repblica (1931-1939) .............................................................................................................. 19

I. Antecedents...................................................................................................................................................................................................................................... 19

Projecte dEstatut de lAutonomia de Catalunya, aprovat per la Mancomunitat de Catalunya el 25 de gener de 1919 .............................................................. 19

II. Disposicions constitucionals i estatutries ......................................................................................................................................... 29

Constituci de la Repblica Espanyola de 1931 ......................................................................................................................... 29

Projecte de lEstatut de Catalunya de 1931 (Estatut de Nria) ................................................................................. 45

Estatut de Catalunya de 1932 ................................................................................................................................................................................ 53

III. Normes relatives a la suspensi, restabliment i derogaci de lEstatut de Catalunya de 1932 ........................................................................................................................................................................................................ 59

Llei de 2 de gener de 1935, de suspensi de les facultats concedides per lEstatut de Catalunya al Parlament de la Generalitat .................................................................................................................................... 59

Decret de 17 dabril de 1935, de restabliment de lEstatut de Catalunya ................................................ 60

Decret de 9 de maig de 1936, danullaci de totes les disposicions governatives dictades a conseqncia de la Llei de 2 de gener de 1935, que afecten a la adaptaci de serveis de lEstat .................................................................................................................................................................. 61

Llei de 8 dabril de 1938, de derogaci de lEstatut de Catalunya ..................................................................... 62

IV. Comissi Mixta per a la implantaci de lEstatut de Catalunya ......................................................................... 63

Decret de 21 de novembre de 1932, de creaci de la Comissi Mixta per a la implantaci de lEstatut de Catalunya .............................................................................................................................. 63

Decret de 28 de mar de 1933, dimplantaci de regles de rgim transitori per ladaptaci del personal de lEstat ........................................................................................................................................................ 66

ndex general

el trasps de serveis de lestat a la generalitat

Decret de 28 de mar de 1933, sobre adaptaci de drets passius dels funcionaris pblics de lEstat, que passen a la competncia de la Generalitat ..................................................................... 68

Decret de 9 de febrer de 1934, sobre la competncia dels Consellers de la Generalitat de Catalunya per a ordenar les despeses que es deriven dels Serveis transferits ...................................................................................................................................................................................................... 70

Decret de 21 de febrer de 1935, de suspensi de les funcions de la Comissi Mixta per a la implantaci de lEstatut de Catalunya i de constituci duna Comissi revisora dels acords adoptats per la Comissi Mixta ........................................................................... 72

Decret de 24 de maig de 1935, autoritzant lampliaci de la Comissi encarregada de la revisi dels traspassos de la Generalitat ........................................................................................ 74

Llei d11 de juny de 1935 prorrogant per tres mesos el termini dactuaci de la Comissi encarregada de la revisi dels traspassos a la Generalitat ............................................ 74

Decret de 26 doctubre de 1935, sobre revisi de ladaptaci de personal de lEstat afecte als serveis que en qualsevol de les formes previstes passen a la competncia de la Generalitat .................................................................................................................................................................. 75

Decret de 30 de desembre de 1935, de creaci duna Comissi de trasps de serveis a la Generalitat ............................................................................................................................................................................................ 77

Ordre de la Presidncia del Govern de 29 de gener de 1936, disposant larxiu de la documentaci de la Comissi revisora .................................................................................................................................... 78

Decret de 4 de mar de 1936, de derogaci del Decret de 21 de febrer de 1935, de dissoluci de la Comissi creada pel Decret de 30 de desembre de 1935 i de restabliment de les funcions de la Comissi Mixta per la implantaci de lEstatut de Catalunya ....................................................................................................................................................................................................... 79

Decret de 9 de maig de 1936, dampliaci datribucions de la Comissi Mixta per la implantaci de lEstatut de Catalunya ................................................................................................................................... 80

V. Junta de Seguretat ................................................................................................................................................................................................................... 83

Decret de 22 dabril de 1933, de creaci de la Junta de Seguretat de Catalunya ......................... 83

Ordre del Ministeri de la Governaci de 18 doctubre de 1933, sobre dependn- cia, obligaci i atribucions del Comissari General dOrdre Pblic de Catalunya ....................... 85

Ordre del Ministeri de la Governaci de 27 de setembre de 1934, sobre reque- riment directe dauxili entre funcionaris ............................................................................................................................................... 86

Decret de 16 de novembre de 1935, de creaci del crrec de Delegat general dOrdre Pblic a Catalunya ....................................................................................................................................................................................... 87

Decret de 4 de maig de 1937, pel qual passen a dependre del Govern de la Repblica els serveis dordre pblic a Catalunya ....................................................................................................................... 88

2. Etapa preautonmica (1977-1979) ................................................................................................................................................................ 89

Reial decret llei 41/1977, de 29 de setembre, sobre restabliment provisional de la Generalitat de Catalunya ............................................................................................................................................................................. 89

Reial decret 382/1977, de 18 de febrer, pel qual es crea el Consell General de Catalunya i es desenvolupen altres propostes de la Comissi creada per lestudi del seu rgim especial ....................................................................................................................................................................................................... 91

Reial decret 2543/1977, de 30 de setembre, pel qual es desenvolupa el Reial decret-llei 41/1977, de 29 de setembre, que restableix la Generalitat de Catalunya ....................................................................................................................................................................................... 92

Ordre d1 de febrer de 1978, per la qual es dna publicitat a les Normes de funcionament de la Comissi Mixta Administraci de lEstat-Generalitat de Catalunya ................................................................................................................................................................................................................................... 93

3. Estat autonmic (1979-actualitat) ................................................................................................................................................................ 97

I. Disposicions constitucionals i estatutries ......................................................................................................................................... 97

Constituci espanyola de 1978 ............................................................................................................................................................................ 97

Projecte dEstatut dautonomia de Catalunya (Estatut de Sau) (extracte) .................................................. 125

Estatut dautonomia de Catalunya de 1979 ........................................................................................................................................ 127

Estatut dautonomia de Catalunya de 2006 ....................................................................................................................................... 142

II. Disposicions legals ................................................................................................................................................................................................................. 207

Llei orgnica 8/1980, de 22 de setembre, de finanament de les comunitats autnomes .......................................................................................................................................................................................................................................... 207

Llei 12/1983, de 14 doctubre, del procs autonmic .......................................................................................................... 218

Llei 7/2007, de 12 dabril, de lEstatut bsic de lempleat pblic (extracte) .......................................... 226

Reial decret 365/1995, de 10 de mar, pel qual saprova el Reglament de situacions administratives dels funcionaris civils de lAdministraci General de lEstat (extracte) .. 227

III. Comissi Mixta de Transferncies .................................................................................................................................................................. 229

Reial decret 1666/1980, de 31 de juliol, pel qual saproven les normes de trasps de serveis de lEstat a la Generalitat de Catalunya i de funcionament de la Comissi Mixta previstos a la disposici transitria sisena de lEstatut dautonomia de Catalunya .... 229

Ordre de 31 doctubre de 1980, de publicaci de les instruccions emeses per la representaci catalana a la Comissi Mixta Administraci de lEstat-Generalitat de Catalunya, relatives a lexecuci del trasps de serveis de lEstat a la Generalitat ........... 233

IV. Comissi Bilateral Generalitat-Estat i Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals Estat-Generalitat ............................................................................................................................................................................................ 237

Reglament de la Comissi Bilateral Generalitat-Estat ......................................................................................................... 237

Reglament de la Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals Estat-Generalitat ......................... 241

V. Disposicions sobre la metodologia per al clcul del cost dels serveis transferits ........................ 245

Acord 1/1982, de 18 de febrer, del Consell de Poltica Fiscal i Financera sobre el mtode per calcular el cost dels serveis transferits a les comunitats autnomes ................. 245

ndex general

el trasps de serveis de lestat a la generalitat

Acord 1/1995, de 15 de mar, de modificaci del mtode per al clcul del cost dels serveis transferits a les comunitats autnomes .............................................................................................................. 269

VI. Disposicions dadaptaci i modificaci de transferncies i traspassos anteriors .......................... 291

Reial decret 2545/1980, de 21 de novembre, sobre funcionaris transferits a les comunitats autnomes ...................................................................................................................................................................................... 291

Reial decret 3044/1982, de 15 doctubre, dadaptaci de transferncies efectuades a la Generalitat de Catalunya amb anterioritat a lentrada en vigor de lEstatut dAutonomia .................................................................................................................................................................................................................................... 292

Reial decret 1264/1984, de 23 de maig, dadaptaci, ampliaci i modifica- ci de transferncies i traspassos efectuats en fase preautonmica i autonmica a la Generalitat de Catalunya ................................................................................................................................................................................. 293

VII. Referncies al trasps de serveis contingudes en altres normes estatals ................................................. 295

Jurisprudncia constitucional .......................................................................................................................................................................................... 299

1. Relaci de lnies doctrinals .............................................................................................................................................................................. 299

2. Relaci cronolgica de resolucions ....................................................................................................................................................... 301

3. Selecci de textos de les resolucions .................................................................................................................................................. 305

Bibliografia .................................................................................................................................................................................................................................................... 353

Composici de la Comissi Mixta ............................................................................................................................................................................... 359

1. Comissi Mixta de lEstatut de Catalunya de 1932 ...................................................................................................... 359

1.1 Presidents .................................................................................................................................................................................................................... 359

1.2 Vicepresidents ....................................................................................................................................................................................................... 359

1.3 Representats de lEstat .............................................................................................................................................................................. 359

1.4 Representants de la Generalitat ................................................................................................................................................... 360

1.5 Secretaris ...................................................................................................................................................................................................................... 360

2. Comissi Mixta de Transferncies de letapa preestatutria ............................................................................ 361

2.1 Presidents .................................................................................................................................................................................................................... 361

2.2 Vicepresidents ...................................................................................................................................................................................................... 361

2.3 Representants de lEstat .......................................................................................................................................................................... 361

2.4 Representants de la Generalitat ................................................................................................................................................... 361

2.5 Secretaris...................................................................................................................................................................................................................... 361

3. Comissi Mixta de Transferncies de letapa estatutria ...................................................................................... 362

3.1 Presidents .................................................................................................................................................................................................................... 362

3.2 Vicepresidents....................................................................................................................................................................................................... 362

3.3 Representants de lEstat .......................................................................................................................................................................... 362

3.4 Representants de la Generalitat ................................................................................................................................................... 363

3.5 Secretaris ...................................................................................................................................................................................................................... 364

4. RelacialfabticadelsrepresentantsdelEstatilaGeneralitatenlesdiversesetapes............................................................................................................................................................................................... 365

Els traspassos de serveis en xifres............................................................................................................................................................................. 375

1. Nombredetraspassosperetapesianys....................................................................................................................................... 375

2. AnlisidelstraspassosperlegislaturesaCatalunyaialEstat..................................................................... 378

3. DadesgeneralssobretraspassosaprovatsperlescomunitatsautnomesilesciutatsdeCeutaiMelilla(1978-2009)............................................................................................................................. 384

4. Acordsaprovatsipersonaltraspassatdurantleslegislaturesestatals(1979-2009)........................................................................................................................................................................................................................... 386

5. Comparativasobreelstraspassosdefuncionsielstraspassosdampliacidemitjans(1980-2009)........................................................................................................................................................................................ 387

6. TraspassosperdepartamentsdelaGeneralitat.................................................................................................................. 388

7. NombredepersonesquehanestatmembresorepresentantsdelapartcatalanaidelEstatalaComissiMixta..................................................................................................................................... 389

8. DistribucidelsmembresirepresentantsdelaComissiMixtapergnere.......................... 389

Segona part. Els traspassos de serveis de lEstat a la Generalitat

Text dels acords de trasps.................................................................................................................................................................................................. 393

1.TraspassosaprovatsdurantlEstatintegraldelaIIaRepblica.................................................................. 393

2.Transfernciesdecompetnciesaprovadesenletapapreestatutria.................................................... 495

3.TraspassosaprovatsenlEstatautonmic..................................................................................................................................... 537

ndex cronolgic....................................................................................................................................................................................................................................1013

ndex per departaments............................................................................................................................................................................................................1029

ndex analtic.............................................................................................................................................................................................................................................1043

Documentaci grfica

ndexgeneral

Prtic

Per autogovernar-nos, no nhi ha prou a aprovar un Estatut dautonomia. La negociaci, laprovaci i la defensa de la nostra norma institucional bsica sn duna complexitat extraordinria, per lEs-tatut no marca el final dun cam: es limita a encetar-lo. A partir daqu, lautogovern assolit sha de desenvolupar i concretar, ja sigui a travs de lexercici dels poders propis, com els legislatius, ja sigui per mitj dacords i decisions que la Generalitat ha dadoptar conjuntament amb lEstat, com succeeix en el cas del trasps dels bns i dels serveis necessaris per a lexercici de les competncies.

Els trasps de serveis constitueix un procs institucional poc conegut. s ms, des de fora es pot pensar que es tracta duna operaci essencialment tcnica, fins i tot burocrtica, ja que noms caldria identificar els recursos que lAdministraci de lEstat dedicava a lexercici dunes funcions determinades i operar-ne el trasps a la Generalitat, en els termes corresponents en cada cas. El pes de la tcnica certament s molt rellevant, per al costat daquesta primera dificultat cal superar-ne moltes daltres.

Cal arbitrar una autntica successi entre administracions, de forma que all que una guanya el poder efectiu dexercir unes funcions, els recursos econmics i materials, el personal laltra ho perd. Per tant, la negociaci de cada trasps semmarca entre la resistncia fins a cert punt, comprensible, duna instituci i del collectiu hum que la serveix, a la prdua de responsabilitats, i la necessitat dacordar el trasps daquestes responsabilitats perqu una altra instituci en el nos-tre cas, la Generalitat pugui passar de la titularitat terica daquestes responsabilitats a lexercici normal i efectiu.

Els acords que adopta la Comissi Mixta de Transferncies rgan paritari entre el Govern de lEstat i el Govern catal que neix a la Segona Repblica i que encara en mant la finalitat insti-tucional inclouen dues decisions bsiques de gran transcendncia prctica: determinen, a partir dun repartiment constitucional i estatutari de competncies ms aviat genric, les funcions i les responsabilitats concretes que correspondran a la Generalitat i naproven la valoraci econmica, a travs del clcul dun cost efectiu que, amb les actualitzacions corresponents, haur de finanar any rere any lexercici de les noves responsabilitats.

Tant a la Segona Repblica com als inicis de la Generalitat contempornia el trasps de serveis es va concebre com un procs gil i acotat en el temps, com una operaci que havia de finalitzar en pocs mesos o anys, a comptar de laprovaci de lEstatut. Lexperincia histrica ens ha ensenyat que els conflictes competencials, les dificultats financeres i la complexitat poltica i tcnica del tras-ps exigeixen una gran determinaci i un esfor indefallible per assolir els acords corresponents, a vegades tan transcendents com els que van afectar els grans serveis pblics com leducaci o la sanitat o els que shan assolit ms recentment en lmbit de la immigraci, la inspecci de treball o el transport ferroviari de rodalia.

Lobra que presentem aplega lactivitat normativa i institucional desenvolupada en lmbit del trasps de serveis de lEstat a la Generalitat i en recull els resultats obtinguts en diverses etapes

12 el trasps de serveis de lestat a la generalitat

histriques i fins a lactualitat. Per aix, ha de ser una bona eina per als responsables pblics, per al personal al servei de la Generalitat i per als conreadors de les cincies socials, que hi trobaran materials de gran inters.

Tamb vol constituir un testimoni i un reconeixement de totes les persones que, en etapes i des de posicions diverses, han dedicat els seus esforos al trasps de serveis, s a dir, a la construcci dels consensos necessaris entre el Govern de lEstat i el de la Generalitat per tal de fer efectiu el desple-gament de les nostres normes de capalera i, en particular, de lEstatut dautonomia de Catalunya.

Un testimoniatge i un reconeixement que sn especialment sentits en el cas de Jaume Vilalta i Vilella, qui va ser secretari de la representaci catalana a la Comissi Mixta de Transferncies Estat Generalitat de Catalunya des de lany 1980 fins al moment de la seva mort, lany 2007.

Joan Saura i Laporta President de la representaci catalana i vicepresident de la Comissi Mixta de Transferncies Estat Generalitat

Presentaci

Aquesta obra constitueix la tercera recopilaci de traspassos de serveis que publica la Gene-ralitat de Catalunya. La primera es va editar lany 1936 i aplegava els traspassos acordats fins a la data, en desplegament del sistema dorganitzaci territorial, conegut com a Estat integral, adoptat per la Constituci republicana de 1931 i lEstatut de Catalunya de 1932. Lobra recull la tasca realitzada per la Comissi Mixta de lpoca, una tasca ingent i poc coneguda, que es va concretar en ladopci de traspassos tan rellevants com els acordats en matria de rgim local, hisendes locals i provincials, Administraci de justcia, notariat, policia, seguretat i serveis dordre pblic, presons, sanitat interior i beneficncia, execuci de la legislaci social, aeroports i aviaci civil, carreteres, ports i altres obres pbliques, telfons, serveis de radiodifusi i mu-seus, biblioteques i arxius, entre daltres. Es va publicar com a primer volum, amb els textos legals aprovats fins al 6 doctubre de 1934, per lobra no va tenir continutat, per motius ben coneguts.

Cinquanta anys ms tard va veure la llum un nou volum, que incloa les transferncies de competncies realitzades en letapa de la Generalitat provisional, aix com els primers traspassos de bns i serveis acordats a partir de lentrada en vigor de lEstatut dautonomia de Catalunya de 1979 i fins a lany 1984.

La publicaci que ara presentem recull, per primera vegada, tots els acords de trasps de lEstat a la Generalitat de Catalunya: els adoptats en letapa republicana, les transferncies rebu-des amb el restabliment provisional de la Generalitat i els traspassos acordats en desplegament de lEstatut dautonomia de 1979 i de lEstatut dautonomia de 2006, fins a mitjan 2010.

La divulgaci de tots aquests treballs serveix diversos objectius de forma simultnia. Ser-veix, dentrada, per deixar constncia i retre comptes de la tasca institucional realitzada per fer efectiu lautogovern en el camp decisiu de lassumpci, lexercici i el finanament de les responsabilitats de gesti i prestaci de serveis. Ha de servir, igualment, als gestors pblics per conixer els contorns i els lmits de les responsabilitats respectives, s a dir, de les que corresponen i han estat assumides per lAdministraci de la Generalitat i de les que romanen en mans de lAdministraci de lEstat, aix com de les solucions de collaboraci i coordinaci que shagin establert en cada cas. I esperem que serveixi, tamb, per a lestudi, el coneixement i la millora del nostre sistema institucional. Des daquest darrer punt de vista, el valor afegit ms evident daquesta obra s el daplegar un volum dinformaci molt elevat i, tamb, fora variat, que els estudiosos i acadmics podran explotar a bastament.

En efecte, a ms del text daquests dos centenars llargs de traspassos, lobra reprodueix la normativa reguladora del trasps de bns i serveis en cada etapa histrica, les lnies principals de la doctrina constitucional establerta en aquesta matria, una notcia bibliogrfica completa de les obres publicades sobre la figura del trasps i tot un seguit dinformaci de carcter esta-dstic i sobre la composici de les diverses Comissions Mixtes de Transferncies.

14 el trasps de serveis de lestat a la generalitat

Tots aquests materials, recollits ara en un volum nic, contribuiran de ben segur al coneixement, a lexercici i a lavaluaci del nostre autogovern i a la determinaci ms exacta del seu volum i de la seva intensitat. Uns trets, aquests, volum i intensitat, que depenen en gran manera daquest peculiar mecanisme legal ja veter, per encara poc estudiat del trasps de serveis.

Sobre el precedent republic, la Constituci espanyola de 1978 va confiar als estatuts dautonomia la determinaci de les competncies assumides i, tamb, les bases per al trasps dels serveis corres-ponents. LEstatut dautonomia de Catalunya de 1979 va establir aquestes bases a la seva disposici transitria sisena, amb la previsi que es constituiria una comissi mixta encarregada dinventariar els bns i drets de lEstat que havien de ser objecte de trasps a la Generalitat, de concretar els serveis i institucions que havien de ser traspassats i de procedir a ladaptaci, si cal, dels que passarien a la competncia de la Generalitat. La Comissi Mixta est integrada paritriament per vocals designats per lEstat i per la Generalitat. La representaci daquesta ha estat constituda per representants de les diverses forces poltiques parlamentries i tamb, ms recentment, de les institucions civils del pas. Els acords adoptats per la Comissi prenen la forma de propostes al Govern de lEstat, que ha daprovar-les necessriament, mitjanant decret, i es publiquen oficialment de forma simultnia.

En limpuls daquest procs, llarg i complex, hi intervenen, per tant, instncies i persones diverses. Sn molt variats els aspectes que cal tenir en compte. En primer lloc, les bases del trasps, establertes per lEstatut, per tamb les normes de funcionament aprovades per la mateixa Comissi Mixta, per mandat estatutari, aix com altres normes dictades o aprovades conjuntament amb lEstat, com la metodologia que sha de seguir per acordar la valoraci econmica de cada trasps. Normes que no ho resolen tot i que de ben segur que caldr actualitzar desprs del temps transcorregut.

Cal, aix mateix, assegurar el respecte dels drets de les persones afectades pel trasps, que sin-tegren com a personal propi de la Generalitat, i vetllar no nicament per la continutat dels serveis, sin tamb per assolir les solucions ms respectuoses amb el repartiment competencial i ms avan-tatjoses des de la perspectiva de leficcia i leficincia pblica, amb la finalitat darrera de garantir que lautogovern es justifiqui en el millor servei als nostres ciutadans.

LEstatut dautonomia de 2006 va mantenir amb carcter transitori la regulaci igualment transi-tria del trasps de serveis adoptada estatutriament lany 1979. La naturalesa transitria daquesta regulaci sexplica per la voluntat legtima i raonable dassolir tots els traspassos necessaris dins dun termini igualment raonable. Tanmateix, ms enll del deure compartit de completar amb celeritat i rigor aquest procs, tamb cal admetre que el trasps de serveis, com la reivindicaci i laprofundiment de lautogovern, mai no es pot considerar del tot tancat.

Des daquesta conscincia, hem impulsat aquesta obra com un testimoniatge dels esforos realit-zats i amb lesperana que sigui dutilitat per prosseguir fins on calgui la tasca que ens anima.

Josep Vendrell i Gardees Secretari de Relacions Institucionals i Participaci Vocal assessor de la Comissi Mixta de Transferncies Administraci de lEstat Generalitat de Catalunya

Introducci

Aquesta obra consta de dues parts clarament diferenciades: una primera part on es recullen els elements jurdics de referncia del trasps de serveis (normativa reguladora, jurisprudncia constitu-cional i aportacions de la doctrina cientfica), aix com altres recursos dinformaci complementaris (composici de la comissi mixta de transferncies, en les seves diverses etapes, i dades de carcter estadstic), i una segona part on sofereix el text complet de tots els traspassos de bns i serveis aprovats sota la vigncia dels Estatuts de 1932, de 1979 i de 2006, a ms de les transferncies de competncies acordades en letapa de la Generalitat provisional.

Com es pot deduir, aquesta publicaci sha confegit amb un objectiu ben ambicis: aplegar en un nic volum, i de forma tendencialment completa, la informaci jurdica ms rellevant generada al voltant del trasps de serveis de lEstat a la Generalitat en les diverses etapes histriques en qu Catalunya ha gaudit dautogovern. Amb la voluntat doferir una visi global del trasps de serveis, com a procs institucional, poltic i administratiu, que sempre ha acompanyat el desenvolupament daquest autogovern, la tasca realitzada tamb pretn, entre altres finalitats, facilitar una eina que sigui dutilitat per als responsables i els servidors pblics a qui pertoqui prosseguir aquest procs o aplicar-ne els resultats i constituir un nou recurs dinformaci profits per als acadmics i els estudiosos de la histria i del present de Catalunya.

Tota aquesta informaci, amb les actualitzacions corresponents, es pot consultar igualment en format digital a travs del lloc web i dels recursos electrnics propis de la Secretaria de la Comissi Mixta de Transferncies per la Generalitat de Catalunya, la qual vetlla per la difusi de la informaci relativa al trasps de serveis a travs de suports i formats diversos i complementaris. El text de bona part de les normes i dels traspassos que reprodum aqu en la versi autntica en castell tamb es pot consultar en la seva versi catalana a travs dels recursos electrnics esmentats. En canvi, sofereix en catal, que s la llengua de base de ledici, el text dels Estatuts dautonomia, aix com les normes dictades pel Govern de la Generalitat.

La normativa reguladora dels traspassos s la protagonista de la primera part de lobra i sha or-ganitzat, com la resta dinformaci que shi aplega, en tres grans etapes (Estat integral de la Segona Repblica, Generalitat provisional o etapa preautonmica i Estat autonmic). Les normes de capa-lera Constitucions i Estatuts shan reprodut a text complet per facilitar la consulta i el contrast amb els continguts dels traspassos de serveis que figuren a la segona part de lobra, on es recullen, per tant, les Constitucions de 1931 i 1978 i els Estatuts de 1932, 1979 i 2006, aquest darrer amb les referncies obligades a la Sentncia 31/2010, de 28 de juny, dictada pel Tribunal Constitucional. Shi han recollit, igualment, alguns projectes estatutaris quan sha considerat dinters per a la temtica daquesta publicaci. s el cas, per exemple, del projecte dEstatut de lautonomia de Catalunya aprovat per la Mancomunitat de Catalunya lany 1919, un projecte normatiu que s anterior al nostre perode de referncia, per que constitueix un clar antecedent en aquesta matria ja que cont una de les primeres regulacions normatives del trasps de serveis com a tcnica escollida per completar

1 el trasps de serveis de lestat a la generalitat

lassumpci de competncies amb la corresponent successi entre administracions pbliques. Les normes legals i reglamentries shan agrupat temticament i per ordre cronolgic, amb apartats especfics dedicats a les normes reguladores de les comissions mixtes de transferncies, a altres normes de regulaci general del trasps de serveis i a normes de carcter complementari o amb un objecte ms especfic.

En lapartat relatiu a la jurisprudncia constitucional shi poden consultar els pronunciaments del Tribunal Constitucional en matria de traspassos i les dades bsiques de les resolucions que els contenen. Abans de la reproducci daquests pronunciaments sofereix una relaci de les lnies doctrinals que es dedueixen de la jurisprudncia del Tribunal (sobre lordenaci constitucional i estatutria dels traspassos, la seva naturalesa jurdica, el seu valor i les seves funcions i altres con-sideracions), amb la indicaci de les sentncies i dels fonaments jurdics de qu deriven, aix com la relaci cronolgica de les resolucions recollides, tamb amb una referncia als fonaments jurdics que sen reprodueixen i a les lnies doctrinals amb qu han estat relacionats.

La primera part es clou amb una bibliografia on es recullen les aportacions doctrinals, principal-ment jurdiques, al trasps de serveis, amb la informaci relativa a les persones que han integrat la Comissi Mixta competent en matria de traspassos en les seves diverses etapes i amb un seguit de dades quantitatives i de carcter estadstic que aporten informaci addicional en aquesta matria.

A la segona part daquesta publicaci s on es reprodueix el text de tots els acords de trasps aprovats en les diverses etapes histriques, concretament, dos cents vint-i-un acords, adoptats entre el gener de 1933 i el primer semestre de 2010. Aquests acords de trasps o dampliaci de traspassos anteriors es reprodueixen a text complet, amb lexcepci dels annexos amb qu es van publicar (amb el detall de la valoraci econmica, dels llocs de treball ocupats i vacants objecte de trasps, i dels bns mobles i immobles i els drets afectats). Els annexos sn una informaci de menys inters i haurien desbordat els lmits de la publicaci. Tot i aix, es facilita laccs a aquesta informaci amb la indicaci, en tots els casos, de la referncia a les dades corresponents a la seva publicaci oficial.

Per facilitar la consulta daquests textos sha assignat un nmero de pargraf diferenciat a cada acord de trasps soluci que en simplifica tant la referncia com la localitzaci i sofereix un ndex cronolgic, un ndex per departaments de la Generalitat als quals pertoquen o shan adscrit els bns i serveis traspassats i un ndex analtic organitzat segons les paraules o matries principals.

Els acords reproduts han estat objecte duna anotaci mnima, limitada prcticament a facilitar les dades de publicaci i les relatives a la concordana bsica amb altres normes (com les amplia-cions posteriors), amb el convenciment que el principal valor afegit que pot oferir aquesta obra s el dhaver reunit una informaci voluminosa, diversa i dispersa sobre el trasps de serveis, lanlisi i la valoraci de la qual correspon, en essncia, a altres persones i institucions.

Xavier Bernad Gil Secretari de la Comissi Mixta de Transferncies per la Generalitat de Catalunya

Primera part

Normativa i altres fonts dinformaci sobre el trasps de serveis

Declaraci preliminar

Sempre, en presentar un projecte legal s pre-cs explicar en un prembul la idea que linspira i sos fonaments, que escapen necessriament a la forma sinttica en qu per fora han de redac-tar-se els articles.

Per en aquest cas la necessitat s ms gran, car es plantegen un seguit de principis que noms raonant-los, explicant llurs fonaments, fent veure les diverses formes aplicades en el mn, remarcant les raons de moment que poden influir-hi, poden sser entesos en sa recta manera dsser.

Per aix, abans de llegir el projecte dEstatut, shan de donar lleugeres explicacions sobre o que vol sser, fent constar per endavant que, malgrat compondres la ponncia dhomes de tots els partits i de totes les tendncies, man-tenint cada una de les collectivitats poltiques representades sa integritat doctrinal, sha pogut arribar a una coincidncia patritica, punt de concrdia en qu ms endavant podran mani-festar-se i pendre cos les distintes opinions.

Comena lEstatut amb una disposici limi-tativa del territori a qu ha destendres el nou rgim autonmic, el qual territori ser el de les quatre Provncies mancomunades; la matria dagregacions i segregacions territorials es re-serva per a ulteriors disposicions.

El segon ttol dna a la ciutadania poltica ca-talana la mateixa extensi que en lordre privat t segons larticle quinz del Codi civil.

Ni un ni altre ttol ofereix cap dificultat, i sobra, per tant, tota explicaci.

En el ttol tercer es dna lestructura orgni-ca del poder autonmic de Catalunya i ensems shi fa la solemne declaraci de la sobirania del dit poder en les matries atribudes a la seva potestat. Com a garantia del Poder central, o dels altres poders regionals que es constituis-sin, satribueix al Parlament espanyol la facultat danullar els acords dels poders regionals en qu hi hagus extralimitaci (art. 5 de lEstatut). El Consell, en redactar aquesta base, sabia prou que o que la doctrina en aquest punt demana s un Tribunal absolutament independent, ja que en realitat es tracta dapreciar una infrac-ci de llei, per en la impossibilitat de crear-lo, sense acord amb el Poder central, es deixa com a funci del Parlament, ben convenuts de qu si arribs el conflicte simposaria, per la fora de les coses, la creaci dun orgue especial per a resoldrel.

Sn objecte del ttol quart les facultats pr-pies del Poder regional.

Tamb, en aquest punt, fra sens dubte ms ajustat a la teoria poltica, fixar concretament les

Normativa

1. Estat integral de la Segona Repblica (1931-1939)

I. Antecedents

Projecte dEstatut de lAutonomia de Catalunya, aprovat per la Mancomunitat de Catalunya

el 25 de gener de 1919*

* Vegeu-ne, en particular, larticle 7 i la lletra C) del Rgim transitori.

20 normativa i altres fonts dinformaci sobre el trasps de serveis

atribucions del Poder central, atribuint al regio-nal totes les altres. Aquest criteri fou el seguit en el Missatge que presentrem al Govern. Per haver-sens fet una doble inculpaci, o s, que hi havia vaguetat en les nostres demandes i que en formular-les de la manera dita desconeixem el carcter suprem de les funcions del Poder central, ara, en la redacci de lEstatut, sense fer aband del mateix principi, s a dir, la fixaci de les facultats del Poder central i atribuci al regional de les restants, sha estimat convenient fer enumeraci taxativa daquelles facultats, la concessi de les quals s considerada mnim im-prescindiblement necessari, perqu tingui efec-tivitat lautonomia que esdev, sense ella, una ficci, una forma sense contingut. Daltra banda, cap precauci s excessiva en matries on cada malents s font de conflictes, i aix, lEstatut en enumerar les facultats prpies del poder au-tonmic, per evitar tota interpretaci, ha estimat oport condicionar-la. Vnen desprs les garan-ties que creiem haver de donar. En larticle sis, apartat a), es fixen les condicions a qu sobliga el Poder regional en el ram de lensenyament pri-mari. Per, en entrar a la qesti de lautonomia municipal, hem cregut precs donar consagraci legal a lautonomia dels Municipis. Per al fer-ho, entn el Consell que ledictar les lleis on aquest principi de lautonomia municipal sigui realitzat, ha dsser exclusiva funci del poder autonmic. Com a garantia daix consigna lEstatut en lesmentat article cinqu, apartat b), les condicions estructurals de lautonomia dels Municipis en lo legal i en lo hisendstic, reiterant en un i altre concepte les frmules aprovades en les Assemblees de parlamentaris de 1917.

En els altres rams de ladministraci, en els dems serveis pblics, lEstatut no condiciona especficament llur prestaci, per en la dis-posici, assenyalada amb la lletra C de les que regulen el rgim transitori, sestableix en ter-mes generals que seran adoptades les mesures pertinents perqu dits serveis es prestin, si ms no amb leficcia i perfecci que lEstat els t establerts. Com a conseqncia del pas al Poder regional de les dites facultats prpies i exclu-sives dells, li seran entregats i passaran a son domini els bns de lEstat afectes al compliment

de serveis, els drets nascuts dactes de sobirania o de lexercici de funcions, i la documentaci per a tals serveis necessria, conceptes natu-ralment referits al territori de Catalunya. Aix mateix passaran a dependre del Poder regio-nal els funcionaris servidors daquests rams de ladministraci en la forma que regula la base transitria.

El ttol segent, cinqu de lEstatut, socupa de la intervenci dels Poders regionals en les matries que per naturalesa els pertanyen, per que estan regulats per lleis de lEstat.

Les consideracions que per la redacci del dit ttol shan tingut presents, sn: en els Estats compostos la majoria de les matries que aqu es tracta (mines, aiges, caa, pesca, correus i te-lgrafs) sn atribuci caracterstica dels diversos Estats. Per hi ha una mena dinters collectiu en qu les disposicions reguladores de dites matries tinguin carcter de generalitat, per la qual cosa els Estats particulars deleguen amb freqncia en el poder federal, la legislaci que hi fa referncia, reservant-se, per, laplicaci de dites lleis; a aquest criteri obeeixen les disposi-cions dels arts. 8 i 9 de lEstatut, que atribueixen al Poder central la facultat legislativa, reservant al regional lexecutiva .

Singular inters ofereix i, per aix sen fa esment per separat, la legislaci social, de la qual es reserva aix mateix laplicaci al Poder executiu de Catalunya, perqu noms ell pot tenir apreciaci justa de les modalitats caracte-rstiques que entre nosaltres ofereixen aquestes qestions.

En larticle II es reserva al Govern regional un dret diniciativa per a les reformes de lleis, lelaboraci de les quals sestima correspon al Parlament general.

Aquest dret diniciativa que, sense perjudicar les prerrogatives del Parlament central, ja que pot acullir, rebutjar o modificar les propostes que se li formulin, va encaminat a evitar que es ressenti duna manca deficcia legislativa, que s causa de qu en matries que afecten a lo ms viu de la vida catalana es mantinguin preceptes que tothom censura per endarrerits, per que no arriben a modificar-se.

1. EstatintegraldelaSegonaRepblica(1931-1939) 21

Aquesta facultat pot sser un poders estmul per a curar aquesta malura crnica del Parla-ment central, i pot servir perqu, de les inicia-tives profitoses que tingui el parlament regional catal se naprofiti Espanya entera.

La Hisenda regional ve regulada en el ttol sis. No necessita comentari larticle dotz, que s prou clar i detallat; per tal volta no succeeix el mateix amb el tretz, que ens dna la clau de les relacions entre la Hisenda regional i la central, i que t un fonament de justcia incon-testable. En efecte: si al liquidar el Pressupost de lEstat shaguessin aplicat a les atencions de les altres Provncies en matries que en aquest Estatut es reserva Catalunya, menys de o que all haguessin produt els ingressos a qu es re-fereix larticle dotz, el sobrant, com s natural, shauria aplicat a les necessitats de lEstat i, en conseqncia, Catalunya hauria pagat menys que la resta dEspanya. I aix no pot ni ha dsser, per o que sha destablir la necessitat dabonar la diferncia proporcional.

En canvi, si passa al revs, el perjudici fra a la inversa, per o que cal sotmetres al prin-cipi de la reciprocitat. El mateix raonament s aplicable a la disposici de larticle catorz, que prescriu lentrega a la Hisenda regional duna part del deute que lEstat pugui emetre amb dest a obres i serveis, dels que, en territori de Catalunya, van a crrec deI Poder regional.

El ttol set fixa la constituci i funcionament del Parlament de Catalunya. Lopini del Consell sha inclinat a ladopci dun sistema bicameraI per lAssemblea legislativa de Catalunya, fonamen-tant-se en la major estabilitat que aquest sistema ofereix, ms necessria en un organisme poltic naixent, les determinacions del qual seran totes riques de conseqncies i en qu s precs, per tant, procurar un mxim dassenyat equilibri. Sha limitat la representaci corporativa als Municipis en lelecci dels membres de la segona Cambra, perqu el Municipi s, avui per avui, entre les Cor-poracions catalanes, lnica perfectament organit-zada, estesa arreu del territori, i que ens pot donar, per tant, una representaci total del pas.

No succeeix el mateix amb el ttol segent, vuit de lEstatut, que tracta del Governador

general i el Poder executiu. s evident, que en lorganitzaci que es projecta ha dhaver-hi un representant del Poder central, i ha dhaver-hi tamb un mxim director del Poder regional exercint les funcions de Poder moderador, en qui es verifica la unitat de Poders i es personifica la sobirania de Catalunya. Per no es pot dubtar que aquesta dualitat pot sser perillosa i que la uni de les dues funcions en una persona s el remei ms simple i efica, potser lnic possible, per a evitar els conflictes entre els dos Poders i garantitzar en lloc daquesta hostilitat llur har-monia i coordinaci. Naturalment, lEstatut es limita a fixar les condicions que al Governador corresponen, com a Cap suprem dels poders regionals, bo i deixant a les lleis dictades pel Govern central la determinaci de les atribu-cions de son representant a Catalunya. Llarga fou la deliberaci del Consell sobre si havia de proposar a lAssemblea la instauraci dun Poder executiu designat pel Poder moderador o fill de lAssemblea mateixa, sempre en el benents de qu en el cas primer seria responsable davant della. La ra terminant que ens ha inclinat vers aquesta ltima soluci, s una ra dexperincia, feta en mant pas sense exceptuar Espanya. Lexecutiu, fill duna Assemblea deliberant, ul-tra produir una confusi de poders, t sempre el defecte de la seva enorme inestabilitat, que com ja en altre lloc hem dit, s ms perills en una entitat naixent. La responsabilitat de lexecutiu davant de lAssemblea evita aquest perill i fa al mateix temps impossible que els Ministres triats pel Poder moderador puguin prescindir de comptar amb la representaci popular.

Unes breus consideracions, per acabar, sobre les disposicions transitries. En elles es procura donar la norma del perode pre-autonmic, i com que naturalment la majoria de les tasques en aquest perode seran equi-parables a les actuals de la Mancomunitat, s a dir, representar la unitat moral i territorial de Catalunya, i anar preparant solucions per a la realitzaci de les transformacions polti-ques que en lEstatut es contenen, s clar que simposa mantenir una organitzaci similar a la que ha nascut de la convivncia de les dues representacions de Catalunya, la provincial i la

22 normativa i altres fonts dinformaci sobre el trasps de serveis

parlamentria, inspirades totes dues en els im-peratius de lopini autonomista. Aix explica la declaraci que en larticle A), apartat primer, es fa, de qu si lAssemblea mixta de Diputats provincials i parlamentaris funcions en poca en qu per dissoluci de les Corts el mandat dels Diputats i Senadors fos legalment extingit, com que el dels Diputats provincials no cessa fins que ocupen el crrec els seus successors, sequiparar en lo possible amb el seu el man-dat dels parlamentaris pels efectes de deliberar en lAssemblea mixta, s a dir, que continuaran fruint daquest dret fins a laprovaci de lacte del seu successor. Aix sassegura en el si de lAssemblea el necessari equilibri entre les dues representacions. Per fi, la facultat de modificar el Consell executiu en el nombre de membres i en la seva organitzaci es proposa tenint en compte la convenincia de donar entrada en el si de dit Consell a totes les forces i matisos de lopini per garantitzar la neutralitat ms estricta en la tasca capital que incumbir al Consell executiu, o s, la direcci de les pri-meres eleccions per al Parlament de Catalunya. I lo referent al rgim transitori dHisenda s tan clar, que no cal dir-ne res.

Heus aqu, ara, el text de lEstatut.

ESTATUT

Mentre no es modifiqui aquest Estatut, el r-gim i govern de Catalunya es subjectaran a les disposicions segents:

Ttol primerDel territori de Catalunya

Article 1. El territori de Catalunya sentendr constitut pel que formen en lactualitat les pro-vncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

Ttol segonDels ciutadans catalans

Article 2. Tindran la consideraci de ciutadans catalans tots els que la tenen avui i tots els resi-dents; que estan en ls dels drets civils i poltics, la demanin desprs de dos anys de residncia, aix com tots els que es trobin en els altres casos de lart. 15 del Codi civil.

Ttol tercerDel Govern de Catalunya

Article 3. El Govern de Catalunya, integrat per un Parlament, un Poder executiu i un Governa-dor general, regir amb plena i definitiva autori-tat la vida interior de Catalunya.

En totes les matries atribudes a la compe-tncia dels Poders regionals, correspondr al Po-der legislatiu dictar la llei que les regula i al Po-der executiu curar de laplicaci de lesmentada llei.

Mentre el Poder regional no legisli sobre les dites matries continuaran regint en el territori de Catalunya les lleis de lEstat que les regulen, corresponent a les autoritats del Poder regional les facultats reservades per aquelles lleis a les autoritats similars del Poder central.

Amb la mateixa salvetat saplicaran en el te-rritori de Catalunya les disposicions reglamen-tries dictades pel Govern de lEstat mentre no fossin modificades o substitudes pel Govern regional.

Article 4. Contra els acords i resolucions del Govern de Catalunya en les matries atribudes a la seva potestat no hi cabr recurs de cap mena davant les autoritats del Poder central.

Article 5. Cas que el Govern de Catalunya inva-deixi els lmits de les atribucions del Poder cen-tral, o daltre Govern regional, infringeixi les regles que condicionen lexercici de les facultats que se li atribueixen; correspondr al Parlament espanyol declarar la nullitat dels acords que constitueixin lextralimitaci.

Ttol quartFacultats prpies i exclusives

del Poder regional

Article 6. El Parlament regional estar facultat per a dictar lleis, i el Poder executiu regional per a executar-les i organitzar els serveis relatius a la vida interior de Catalunya dins les limitacions que sestableixin, en totes aquelles matries no reservades a la sobirania exclusiva del Poder cen-tral, i duna manera especial en les segents:

A) Lensenyana en tots els seus graus i els altres serveis dInstrucci Pblica i Belles Arts, exceptuant el rgim de la propietat intellectual.

1. EstatintegraldelaSegonaRepblica(1931-1939) 23

Latribuci daquests serveis en el que es refe-reix a lensenyana, es subjectar a les segents condicions:

1a. El nombre descoles primries i de mes-tres que avui sost lEstat a Catalunya i la dota-ci daquests podran sser augmentats per no disminuts.

2a. La primera ensenyana ser gratuita i obligatria per a tota la poblaci escolar de Ca-talunya.

3a. Ser obligatria lensenyana de lidioma castell en totes les escoles de primera ensen-yana.

4a. Es fixar el mnim de coneixements que han dacreditar els que obtinguin un ttol de capacitat per a lexercici de determinades pro-fessions.

B) El rgim dels Municipis i Provncies, amb facultat de modificar el nombre i la demarcaci daquestes. Correspondr per tant al Parlament de Catalunya la facultat de dictar la llei que re-geixi els Municipis i les Provncies.

La Llei Municipal reconeixer als Municipis plena autonomia per al govern i la direcci dels interessos peculiars dels pobles. Aquesta au-tonomia no tindr daltres limitacions sin les que estableixi la Llei Municipal, i correspondr exclusivament als tribunals de la jurisdicci competent, segons els casos, corregir en defi-nitiva les extralimitacions de llei que cometin els Ajuntaments.

Es reconeixeran als Ajuntaments recursos propis per a atendre els serveis que fossin de llur competncia, i aquests recursos no podran sser minvats ni limitats per rgim tributari de lEstat, de la Regi o de la Provncia, ni llur hi-senda municipal podr sser castigada amb el cost de serveis que li imposi lEstat, la Regi o la Provncia.

C) El Dret civil catal, excepci feta daquells preceptes del Codi civil, que segons el seu art. 12 sn aplicables a Catalunya.

D) Lorganitzaci dins el territori de Cata-lunya de ladministraci de justcia, que en tot cas haur dadaptar-se a les normes establertes en les lleis processals que seran de carcter ge-neral en tot Espanya. Els recursos de cassaci en matria civil seran resolts per un Tribunal organitzat a lefecte pel Poder regional.

E) Lordenaci de lexercici de la fe pblica i el nomenament dels Registradors de la propietat i els Notaris que hagin de servir el crrec a Catalunya; havent en tot cas de subjectar-se lorganitzaci que sestableixi a les condicions i garanties que per a leficcia dels documents pblics sassenyalin duna manera general a tot Espanya.

F) Totes les obres pbliques de Catalunya, excepci feta dels ferrocarrils, canals i ports que siguin dinters general espanyol.

G) El servei telefnicH) Tots els serveis forestals i agronmicsI) La roturaci de terrenys incultes i desse-

caci de maresmes i aiguamolls.J) Beneficncia i Sanitat.K) Policia i ordre pblic interior. Quedar en

suspens lexercici daquesta facultat en el mo-ment que es declari lestat de guerra.

Article 7. Tota lorganitzaci de serveis referent a les matries enumerades en larticle anterior que tingui establerta lEstat a Catalunya passar al Poder regional, quedant lacci de lEstat damunt delles limitada a vetllar pel compliment de les garanties amb qu es condiciona la potestat del Poder regional en aquest Estatut i en les regles que es dictin per a la seva aplicaci.

Tots els bns de lEstat, definits i compresos en els arts. 339 i 340 del Codi civil, afectes al compliment de serveis de qu es far crrec el Poder regional, passaran a sser propietat de la Regi. Quedaran igualment transferits a la Regi els drets de lEstat nascuts dactes de sobirania exercits en el territori de Catalunya que es re-fereixin a les matries que passen a sser de la competncia dels Poders regionals.

Seran transferits al Govern regional tots els documents de les oficines i dependncies de lEstat que es refereixin a els dites matries.

El personal de lEstat afecte als indicats ser-veis passar a dependre dels Poders regionals en les condicions que sindiquen en les Bases transitries.

Ttol cinquDe la intervenci dels Poders regionals en matries regulades per lleis generals

Article 8. En matria de mines, aiges, caa, pesca, correus i telgrafs, encara que la facultat

24 normativa i altres fonts dinformaci sobre el trasps de serveis

de fer i modificar les lleis perqu es regeixen correspon al Parlament espanyol, lexecuci de les dites lleis dins el territori de Catalunya correspondr al Govern regional, el qual assu-mir totes les facultats que al Govern central i als seus diversos organismes atribueixen aque-lles lleis. Qualsevol concessi que es demani a lempara de les dites lleis, i que no afecti exclusivament el territori de Catalunya, haur de tramitar-se davant les autoritats del Poder central.

Article 9. Lexecuci de les disposicions dima-nants de la legislaci social dins el territori de Catalunya, correspondr al Govern regional.

Article 10. Lexecuci i aplicaci de la legisla-ci sobre expropiaci forosa, establiments de servituds en favor de determinats serveis i con-cessions i totes aquelles que limitin lexercici del dret de propietat a favor dun inters declarat dutilitat pblica, correspondran al Govern re-gional i a les seves autoritats en el que es refereixi a obres o serveis propis o a obres i serveis la concessi dels quals estigui reservada al Govern de Catalunya.

Article 11. Podr el Parlament regional acordar modificacions, complements i extensions a les lleis a qu els tres articles anteriors es refereixen. Aquests acords seran comunicats pel Governa-dor general al Govern central, i si passa un any sense que el Parlament espanyol els aprovi o els rebutgi, sestimaran aprovats i entraran en vigor en el territori de Catalunya.

Ttol sisDe la Hisenda regional

Article 12. Les contribucions directes, excepci feta de les que gravin utilitats obtingudes fora del territori catal o tinguin per base lexercici de fa-cultats prpies del Poder central, correspondran al Govern de Catalunya, el qual tindr plena lli-bertat per a organitzar-les i fixar llur quantia amb les limitacions que sassenyalin per a evitar tipus diferencials tributaris en la producci industrial i per a assegurar que els establiments industrials situats a Catalunya i pertanyents a particulars o a empreses no catalanes no seran objecte de tracte diferencial.

Article 13. Sempre que de la liquidaci dels Pressupostos generals de lEstat resulti que les despeses del mateix fora de Catalunya, en aque-lles matries que per aquest Estatut sn reserva-des en ella al Poder regional, hagin estat inferiors al producte, fora de Catalunya, de les contribu-cions que, segons larticle anterior, satorgaran al mateix Poder regional, la Hisenda del Poder autonmic catal abonar a la de lEstat espan-yol una part proporcional de la diferncia. En cas contrari, ser la Hisenda de lEstat qui haur dabonar a Catalunya la dita part proporcional.

La proporci en qu haur de participar Ca-talunya en labonament o en la percepci in-dicats, es determinar cada cinc anys per una Comissi mixta a base de la proporci en qu Catalunya participi en els impostos que, per a tot el territori, shagi reservat lEstat.

Article 14. Si en qualsevol Pressupost extraor-dinari de lEstat, cobert totalment o parcialment amb emissi de deute, es destinen quantitats per a atendre, fora de Catalunya, a serveis reservats en aquest Estatut al Poder regional, es transmetr a la Hisenda regional de Catalunya una part del dit deute o del seu producte en la mateixa pro-porci referida en les clusules anteriors .

Article 15. El deute de lEstat i del Tresor, el present i el futur, qualsevol que fos son origen, anir a crrec del Pressupost general de lEstat, i el servei dels seus interessos i de lamortitzaci, en son cas, afectar per igual tot el territori es-panyol i es cobrir amb impostos a crrec de tots els espanyols, sense que, per ra daquest Estatut, gaudeixi Catalunya de cap exempci en el que es refereixi a lesmentada carrega.

Ttol setDel Parlament regional

Article 16. Integraran el Parlament regional dues Cambres iguals en facultats: el Senat i el Congrs.

Article 17. El Congrs tindr un Diputat per cada 25.000 habitants, i el Senat un Senador per cada 50.000.

Article. 18. Els Diputats seran elegits per sufragi universal directe. Els Senadors pel vot dels Regi-dors dels Ajuntaments de Catalunya.

1. EstatintegraldelaSegonaRepblica(1931-1939) 25

Article 19. Excepci feta del cas de dissoluci pel Governador general, tant els Senadors com els Diputats seran elegits per cinc anys.

Article 20. Per a sser elegit Senador caldr sser catal, tenir trenta cinc anys complerts i estar en el ple s de tots els drets civils i poltics.

Per a sser elegit Diputat caldr sser catal, major dedat i estar en s plenari dels drets civils i poltics.

Article 21. Els crrecs de Senador i Diputat de les Cambres regionals sn incompatibles lun amb laltre, per no ho sn amb cap altre crrec delecci popular.

Article 22. Els Senadors i Diputats podran sser reelegits indefinidament.

Article 23. Els Senadors i Diputats de les Cam-bres regionals sn inviolables per llurs opinions i vots en lexercici del crrec llur en la mateixa for-ma i amb les mateixes garanties que sapliquen als membres del Parlament del Regne.

Article 24. Les Cambres es reuniran tots els anys. Correspon al Governador general convocar-les, suspendre-les, cloure llurs sessions i dissoldre separadament i simultnia la Cambra de Dipu-tats i el Senat. En el decret de dissoluci haur de convocar la Cambra o les Cambres dissoltes perqu es reuneixin dins un termini mxim de tres mesos.

Article 25. El Parlament regional haur de ce-lebrar cada any, si ms no, quaranta sessions, i no podran passar ms de sis mesos sense reunir-se. No podr estar reunida una de les cambres sense que ho estigui laltra, ni deliberar reunides en un sol cos, ni en presncia del Governador general.

Article 26. Cada una de les Cambres formar el seu respectiu reglament, i examinar tant la capacitat dels membres que la integrin com la legalitat de llur elecci.

Mentre la Cambra de Diputats i el Senat re-gionals no hagin aprovat llur reglament es regi-ran pel del Congrs dels Diputats i pel del Senat del Regne respectivament.

Article 27. Perqu una resoluci sentengui vo-tada pel Parlament regional caldr que hagi estat

aprovada en iguals termes per la Cambra de Di-putats i pel Senat.

Les lleis regionals, aprovades que fossin en lesmentada forma, es presentaran al Governa-dor general per les Meses de les Cambres res-pectives per a llur sanci i promulgaci.

Article 28. Les relacions entre ambdues Cam-bres es regularan, mentre altra cosa no es dispo-si, per la llei de relacions entre ambds cossos Collegisladors del 19 de juliol del 1837.

Article 29. Ultra la potestat legislativa regional, correspon a les Cambres catalanes:

1r. Rebre del Governador general jurament de servar les lleis que garantitzen lAutonomia de la Regi.

2n. Fer efectiva la responsabilitat dels Minis-tres, els quals, quan fossin acusats per la Cam-bra de Diputats, seran jutjats pel Senat.

3r. Exercir la iniciativa a qu es refereix lart. II daquest Estatut.

Ttol vuitDel Governador general i del Poder

executiu regional

Article 30. Correspon al Governador general, com a Autoritat superior de Catalunya:

1r. Curar que siguin respectats i emparats els drets, facultats i privilegis reconeguts o que en endavant es reconeguin a lAdministraci regional.

2n. Convocar i dissoldre les Cambres regio-nals.

3r. Sancionar i publicar els acords del Parla-ment regional, els quals li seran sotmesos per la Mesa de les Cambres respectives.

4t. Nomenar, suspendre i separar els em-pleats de lAdministraci regional, a proposta dels Ministres respectius i amb subjecci a les lleis.

5. Nomenar i separar els Ministres del Go-vern regional.

Article 31. El Governador general, tindr la re-presentaci del Govern central en totes aquelles funcions que exerceixi en el territori catal.

Article 32. Cap manament del Governador ge-neral, en son carcter de representant i cap de la Regi, pot portar-se a efecte si no est refrendat

26 normativa i altres fonts dinformaci sobre el trasps de serveis

per un Ministre, qui per aquest sol fet sen fa responsable.

Els Ministres regionals seran sis:Justcia.Interior.Hisenda.Instrucci Pblica.Agricultura i Obres pbliques.Indstria, Comer i Treball.La Presidncia correspondr al Ministre que

designi el Governador general, el qual podr tamb nomenar un President sense departament determinat.

Laugment o disminuci del nombre dels Mi-nistres, aix com la determinaci dels afers que a cada u correspongui, pertanyer a les Cambres regionals.

Article 33. Els Ministres regionals poden sser membres de la Cambra de Diputats o del Senat regionals i pendre part en les discussions de tots dos Cossos, per noms tindran vot en aquell al qual pertanyin.

Article 34. Els Ministres seran responsables de llurs actes davant les Cambres regionals.

Rgim transitori

A) Del rgim provisional de GovernMentre no s constitueixi el Parlament regio-

nal de Catalunya (la constituci del qual haur de tenir lloc dins un any) exercir les seves fun-cions una Assemblea integrada per tots els Di-putats a Corts i Senadors electius de les quatre Provncies catalanes. Cas que durant el funcio-nament daquesta Assemblea fossin dissoltes les Corts, els Senadors electius i Diputats a Corts seguiran formant part della, fins que, celebra-des les eleccions, fossin aprovades les actes dels novament elegits.

LAssemblea limitar els seus acords a aquells la demora dels quals pogus implicar perjudi-ci, i totes les resolucions que adopti de carcter legislatiu hauran de sotmetres a ratificaci del Parlament regional de seguida de la seva cons-tituci.

LAssemblea es regir pel Reglament de lAssemblea de la Mancomunitat de Catalunya, amb les modificacions que imposi el fet de for-

mar part della els Diputats a Corts i Senadors electius.

La prpia Assemblea designar un Consell executiu regional; determinant la seva organit-zaci, forma delecci i el nombre de sos mem-bres. Aquest Consell substituir el de la Manco-munitat i exercir les seves funcions fins que es constitueixi el Poder executiu, dacord amb o que sestableix en lEstatut de lAutonomia.

B) De la constituci del primer Parlament re-gional

Lelecci del primer Parlament regional tin-dr lloc dacord amb les prescripcions que se-gueixen:

El Congrsa) Per a lelecci dels Diputats saplicaran les

prescripcions que avui regulen lelecci de Di-putats provincials.

Lactual circumscripci de Barcelona formar una demarcaci electoral que elegir el nombre de Diputats que correspongui segons lltim cens de poblaci aprovat i a ra dun Diputat per cada 25.000 habitants de dret.

Per la circumscripci de Barcelona saplicar en lelecci el procediment de la representaci proporcional en la forma que, a proposta del Consell, acordi lAssemblea.

El Senata) Lelecci de Senadors tindr lloc per Pro-

vncies, per la ciutat de Barcelona tindr, a aquest sol efecte, la consideraci de Provncia.

b) Cada Provncia elegir el nombre de Se-nadors que correspongui segons la poblaci que resulti de lltim cens de poblaci aprovat, a ra dun Senador per cada 50,000 habitants.

c) Tindran dret a participar en lelecci de Senadors tots els Regidors que ho siguin per elecci popular i hagin pres possessi de llurs crrecs.

d) LAssemblea, a proposta del Consell executiu provisional, resoldr si cal aplicar a lelecci de Senadors el procediment de la re-presentaci proporcional o el procediment ma-joritari. En el primer cas, determinar les regles necessries per al funcionament de la represen-taci proporcional. En el segon, es seguir la mateixa regla establerta en les circumscripcions per la llei electoral vigent per a Diputats a Corts,

1. EstatintegraldelaSegonaRepblica(1931-1939) 27

a lobjecte de determinar el nombre de noms que cada elector pugui votar vlidament .

e) Per a la ciutat de Barcelona haur daplicar-se forosament el procediment de la representa-ci proporcional.

C) De la Comissi mixta dadaptaci de serveisEs designar una Comissi mixta, els vocals

de la qual seran designats, per meitat, pel Con-sell de Ministres i pel Consell executiu provi-sional de Catalunya, i ser presidida pel Gover-nador general.

La Comissi mixta determinar:a) Les condicions indispensables per a as-

segurar que el Govern regional, en lexercici de ses funcions prpies, enumerades en lart.6, mantindr, si res ms no, leficcia i perfecci dels serveis de la mateixa mena que t lEstat establerts a Catalunya.

b) Els ferrocarrils, canals i ports, ja cons-truts o que desprs es construeixin, que hagin de considerar-se dinters general espanyol.

c) Les concessions dobres hidruliques de les quals, per afectar a interessos no exclusius de Catalunya, hagi de reservar-se llur atorgaci al Poder central.

d) Les garanties per a assegurar la coordi-naci dels serveis regionals amb els similars establerts fora de la Regi, per en connexi amb aquells, i els altres que dins el territori de Catalunya corresponguin al Poder central.

e) Laplicaci de o que sestableix en larticle 7. de lEstatut.

f) Lexercici de les facultats que es conce-deixen al Poder regional en els arts. 8., 9. i 10. daquest Estatut.

g) Laplicaci de o que es disposa en larticle 12 sobre la Hisenda regional i la determinaci, per un quinquenni, de la proporcionalitat esta-blerta en lart. 13.

h) Les regles que assegurin que el personal de lEstat que passi a prestar sos serveis a la regi tindr garantitzats, si res ms no, els drets que avui li t reconeguts lEstat i aquells que es considerin necessaris perqu el dret dels Poders regionals a elegir lliurement sos funcionaris llevi a lEstat, com a mnim, la crrega que implica per a son Pressupost el personal que, en el terri-tori de Catalunya, est afecte a serveis de lEstat que passaran als Poders regionals.

D) Del rgim transitori en matria dHisendaEl producte de les contribucions directes

que es recaptin en territori de Catalunya, no afectes a serveis prestats pel Poder central, in-gressar provisionalment en la Tresoreria del Govern regional, el qual abonar totes les des-peses que originin els serveis i funcions que assumeixi.

Tant prompte la Comissi mixta hagi ultimat els seus treballs, es practicar una liquidaci de conformitat amb les normes que hagi establert per a la delimitaci dHisendes, ingressant de-finitivament el Govern regional, reintegrant o reclamant a lEstat, en son cas, el que corres-pongui.

Cortes ConstituyentesConstitucin de la Repblica EspaolaComo Presidente de las Cortes Constituyen-

tes, y en su nombre, declaro solemnemente que stas en uso de la soberana de que estn inves-tidas han decretado y sancionado lo siguiente:

Espaa, en uso de su soberana, y represen-tada por las Cortes Constituyentes, decreta y sanciona esta Constitucin

Ttulo preliminarDisposiciones generales

Artculo 1. Espaa es una Repblica democrti-ca de trabajadores de toda clase, que se organiza en rgimen de Libertad y de Justicia.

Los poderes de todos sus rganos emanan del pueblo.

La Repblica constituye un Estado integral, compatible con la autonoma de los Municipios y las Regiones.

La bandera de la Repblica espaola es roja, amarilla y morada.

Artculo 2. Todos los espaoles son iguales ante la ley.

Artculo 3. El Estado espaol no tiene religin oficial.

Artculo 4. El castellano es el idioma oficial de la Repblica.

Todo espaol tiene obligacin de saberlo y derecho de usarlo, sin perjuicio de los derechos que las leyes del Estado reconozcan a las len-guas de las provincias o regiones.

Salvo lo que se disponga en leyes especiales, a nadie se le podr exigir el conocimiento ni el uso de ninguna lengua regional.

Artculo 5. La capitalidad de la Repblica se fija en Madrid.

Artculo 6. Espaa renuncia a la guerra como instrumento de poltica nacional.

Artculo 7. El Estado espaol acatar las normas universales del Derecho internacional, incorpo-rndolas a su derecho positivo.

Titulo primeroOrganizacin nacional

Artculo 8. El Estado espaol, dentro de los l-mites irreductibles de su territorio actual, estar integrado por Municipios mancomunados en provincias y por las regiones que se constituyan en rgimen de autonoma.

Los territorios de soberana del norte de frica se organizarn en rgimen autnomo en relacin directa con el Poder central.

Artculo 9. Todos los Municipios de la Repblica sern autnomos en las materias de su compe-tencia y elegirn sus Ayuntamientos por sufragio

II. Disposicions constitucionals i estatutries

Constitucin de la Repblica Espaola de 9 de diciembre de 1931*

* Gaceta de Madrid nm. 344, de 10.12.1931.

30 normativa i altres fonts dinformaci sobre el trasps de serveis

universal, igual, directo y secreto, salvo cuando funcionen en rgimen de Concejo abierto.

Los Alcaldes sern designados siempre por elec-cin directa del pueblo o por el Ayuntamiento.

Artculo 10. Las provincias se constituirn por los Municipios mancomunados conforme a una ley que determinar su rgimen, sus funciones y la manera de elegir el rgano gestor de sus fines poltico administrativos.

En su trmino jurisdiccional entrarn los propios Municipios que actualmente las forman, salvo las modificaciones que autorice la ley, con los requisitos correspondientes.

En las islas Canarias, adems, cada isla for-mar una categora orgnica provista de un Cabildo insular como Cuerpo gestor de sus in-tereses peculiares, con funciones y facultades administrativas iguales a las que la ley asigne al de las provincias.

Las islas Baleares podrn optar por un rgi-men idntico.

Artculo 11. Si una o varias provincias limtro-fes, con caractersticas histricas, culturales y econmicas, comunes, acordaran organizarse en regin autnoma para formar un ncleo poltico administrativo, dentro del Estado espaol, pre-sentarn su Estatuto con arreglo a lo establecido en el artculo 12.

En ese Estatuto podrn recabar para s, en su totalidad o parcialmente, las atribuciones que se determinan en los artculos 15, 16 y 18 de esta Constitucin, sin perjuicio, en el segundo caso, de que puedan recabar todas o parte de las res-tantes por el mismo procedimiento establecido en este Cdigo fundamental.

La condicin de limtrofe no es exigible a los territorios insulares entre s.

Una vez aprobado el Estatuto, ser la ley b-sica de la organizacin poltico administrativa de la regin autnoma, y el Estado espaol la reconocer y amparar como parte integrante de su ordenamiento jurdico.

Artculo 12. Para la aprobacin del Estatuto de la regin autnoma se requieren las siguientes condiciones:

a) Que lo proponga la mayora de sus Ayun-tamientos o, cuando menos, aquellos cuyos Mu-

nicipios comprendan las dos terceras partes del Censo electoral de la regin.

b) Que lo acepten, por el procedimiento que seale la ley Electoral, por lo menos las dos ter-ceras partes de los electores inscritos en el Cen-so de la regin. Si el plebiscito fuere negativo, no podr renovarse la propuesta de autonoma hasta transcurridos cinco aos.

c) Que lo aprueben las Cortes.Los Estatutos regionales sern aprobados por

el Congreso siempre que se ajusten al presente Ttulo y no contengan, en caso alguno, precep-tos contrarios a la Constitucin, y tampoco a las leyes orgnicas del Estado en las materias no transmisibles al poder regional, sin perjuicio de la facultad que a las Cortes reconocen los artculos 15 y 16.

Artculo 13. En ningn caso se admite la Fede-racin de regiones autnomas.

Artculo 14. Son de la exclusiva competencia del Estado espaol la legislacin y la ejecucin directa en las materias siguientes:

1. Adquisicin y prdida de la nacionalidad y regulacin de los derechos y deberes consti-tucionales

2. Relacin entre las Iglesias y el Estado y rgimen de cultos.

3. Representacin diplomtica y consular y, en general, la del Estado en el exterior; decla-racin de guerra; Tratados de paz; rgimen de Colonias y Protectorado, y toda clase de relacio-nes internacionales.

4. Defensa de la seguridad pblica en los conflictos de carcter suprarregional o extra-rregional.

5. Pesca martima.6. Deuda del Estado.7. Ejrcito, Marina de guerra y Defensa na-

cional.8. Rgimen arancelario, Tratados de Comer-

cio, Aduanas y libre circulacin de las mercan-cas.

9. Abanderamiento de buques mercantes, sus derechos y beneficios e iluminacin de costas.

10. Rgimen de extradicin.11. Jurisdiccin del Tribunal Supremo, salvo

las atribuciones que se reconozcan a los Poderes regionales.

1. EstatintegraldelaSegonaRepblica(1931-1939) 31

12. Sistema monetario, emisin fiduciaria y ordenacin general bancaria.

13. Rgimen general de comunicaciones, l-neas areas, correos, telgrafos, cables subma-rinos y radiocomunicacin.

14. Aprovechamientos hidrulicos e instala-ciones elctricas, cuando las aguas discurran fuera de la regin autnoma o el transporte de la energa salga de su trmino.

15. Defensa sanitaria en cuanto afecte a inte-reses extrarregionales.

16. Polica de fronteras, inmigracin, emigra-cin y extranjera.

17. Hacienda general del Estado.18. Fiscalizacin de la produccin y el co-

mercio de armas.

Artculo 15. Corresponde al Estado espaol la legislacin, y podr corresponder a las regiones autnomas la ejecucin, en la medida de su ca-pacidad poltica, a juicio de las Cortes, sobre las siguientes materias:

1. Legislacin penal, social, mercantil y pro-cesal, y en cuanto a la legislacin civil, la forma del matrimonio, la ordenacin de los registros e hipotecas, las bases de las obligaciones contrac-tuales y la regulacin de los Estatutos, personal, real y formal, para coord