H a g a c l i c p a r a m o d i f i c a r e l e s t i l o d e s u b t í t u l o d e l p a t r ó n

Atenea Àptera o Atenea Niké

Títol: Atena Àptera o Atena Niké

Autor: Cal.licrates (actiu al segle V a. C.)

Cronologia: 421 a. C. (projectat l’any 449 a. C.)

Tipologia: Temple (arquitectura religiosa)

Materials: marbre de la pedrera del Pentèlic

Estil: Grec clàssic Localització: Acròpoli

d’Atenes.

Obra del mateix autor: Partenó(447-438 a. C.)

Fitxa tècnica

Biografia de l’autor

Cal.licrates fou un dels arquitectes més rellevants de l’esplendor atenesa durant l’època de Pericles. Va ser autor d’una part de les muralles de la ciutat d’Atenes i és conegut sobretot pels seus treballs a l'Acròpoli atenesa, on realitzà, juntament amb Ictinos, el Partenó i aixecà el petit temple jònic d’ Atena Niké.

Aquest temple va ser un encàrrec del rival polític de Pericles, el general atenès Cimó II i serà per aquest motiu que, encara ser projectat l’any 449 a. C., no va ser construït fins l’any 421 a. C., una vegada mort el mandatari atenès.

La decoració escultòrica s’atribueix, en part, a Cal.lina, encara que la major part correspon a autors desconeguts. Per la tècnica emprada, es creu que podria ser obra del taller de Fidias, que aleshores treballava en la decoració del Partenó.

Descripció formal

Temple amfipròstil i tetràstil

A l’interior, escultura de fusta policromada que representava la Victoria (Niké) sense ales (àptera)

Entorn i integració urbanística

Acròpolis d’Atenes en època clàssica

Plataforma naturalde 156 m d’altitud

Orientat cap a l’est (sortida del sol)

Adaptació espai reduït, prescindeix de la pronaos

Funció, contingut i significat

El temple d’Atena Niké és, bàsicament, un ex vot, dedicat a la deessa patrona de la ciutat. Es va construir per commemorar el tractat signat per Càl.lias amb els perses l’any 449 a. C. ,que posava fi a les guerres mèdiques.

Segons Pausànias (segle II), l’escultura de la deessa Atena que hi havia a l’interior sostenia amb la mà dreta un tros de poma i amb l’esquerra un casc.

Durant l’Edat Mitjana, el temple va ser desmuntat i els blocs de marbre van servir per fortificar part de l’Acròpoli. Al segle XVII, durant els enfrontaments entre els turcs otomans i els venecians, va quedar pràcticament destruït i no va ser fins el segle XIX que es van recuperar les va ser pedres i va ser restaurat.

La decoració del fris, realitzada entre el 421 i el 415 a. C, mostrava escenes de les guerres mèdiques, de la guerra del Peloponès, contemporània a la construcció del temple i temes mitològics com la centauromàquia i la gigantomàquia.

Cap el 407 a. C. Es redecorà el fris amb relleus referents a les processons de la deessa Atena envoltada de nikai (victòries) portadores d’animals per al sacrifici.

La tècnica emprada per esculpir aquestes figures és la dels draps molls que permet destacar –ne l’anatomia.

Una de les escenes més significatives és la que representa la Victoria creient-se la sandàlia.

Els frontons destruïts, també estaven decorats amb escenes de la deessa Atena.

L’any 1998 el fris original va ser traslladat al museu de l’Acròpoli d’Atenes.

Models i influències

Juntament amb l’Erectèon, un dels millors exemples d’arquitectura jònica. Per la seva funció d’ex vot, és de dimensions petites com el Tresor dels Atenesos i el Tresor dels Sifnis, tots dos a Delfos.

La Niké (Victoria) habitualment representava a la deessa Atena. Normalment portava una palma o una garlanda a la mà i encara que l’escultura del temple d’Atena Niké era àptera, solia ser representada com la Victòria de Samotràcia que es creu que decorava la proa d’un vaixell i que es conserva al museu del Louvre.