batxillerat2

El clima. Espanya i CatalunyaEl clima. Espanya i Catalunya

1

DISTRIBUCIÓ DELS PRINCIPALS DOMINIS CLIMÀTICS

ÍndexÍndex 1. Factors que condicionen el clima

1.1 La latitud i la radiació solar 1.2. La influència marítima i

continental 1.3 El relleu 1.4 La circulació general

atmosfèrica

2. Elements del clima

2.1 La insolació i la nuvolositat

2.2 Les temperatures

2.3. La humitat de l’aire

2.4 La pressió atmosfèrica

2.5 Els vents

2.6 Les precipitacions

2.7 L’evaporació i l’aridesa

3. Tipus de temps a Espanya

3.1 Situacions convectives

3.2 Situacions advectives

4

4. Tipus de clima a Espanya 4.1 Domini oceànic 4.2 Domini mediterrani 4.3 Domini interior 4.4 Domini de muntanya 4.5 Domini de les Canàries 4.6 El clima urbà

5. El clima de Catalunya

5.1 Factors que determinen el clima

5.2 Tipus de clima

1. Factors que condicionen el clima

Els factors són trets permanents que exerceixen una influència constant i invariable sobre cadascun dels climes que hi ha al planeta.

Una possible classificació és la següent:

1. Factors astronòmics: latitud (radiació solar)

2. Factors geogràfics: relleu/ continentalitat

3.Factors termodinàmics: circulació general de l’atmosfera,...

1.1 La latitud i la radiació solar

• La península ibèrica es localitza entre 36 º i 44º de latitud Nord, a la zona temperada.

• Espanya: (contrastos Nord-Sud)• diferents durades de les hores de dia i nit.• Diferents insolacions

1.2 La influència marítima i continental

El mar actua com a regulador de la temperatura, degut a la diferència de calor entre l’aigua i la terra. L’aigua tarda més tant en escalfar-se com en refredar-se.

En conclusió, els climes se suavitzen al litoral. Al Mediterrani, a l’estiu no fa tanta calor i a l’hivern no fa tant fred. Per contra, es tornen extrems continent endins.

1.3 El relleu

EL RELLEU INFLUEIX EN ELS CLIMES DE DIFERENTS FORMES:

Segons l’altitud: els territoris més elevats tenen temperatures mitjanes inferiors. Cada 100 metres: menys 0,6ºC-1ºC

El relleu obstaculitza l’entrada de masses d’aire (segons altitud i orientació dels sistemes). EFECTE FÖHN.

Efecte FöhnLa topografia obliga la massa d'aire a ascendir, condensant el vapor d'aigua i donant lloc a pluges orogràfiques (efecto barrera).

A sotavent l'aire ja sec descendeix ràpidament augmentant la pressió atmosfèrica (altes pressions) i la temperatura (si el vessant és de solei/solana=Catalunya-Espanya).

1.4 La circulació general atmosfèrica

La Geografia Física ha establert un sistema per explicar els diferents corrents d'aire al planeta.

Diferents radiacions solars al planeta generen zones amb predomini d'aire calent i zones d'aire fred.

L’aire calent és menys dens i lleuger. Tendeix a elevar-se. L’aire es desplaça de les zones d’altes a les de baixes pressions=> generen vents, intercanvis de calor i transport de vapor d’aigua.

El vent bufa més fort com més gran és la diferència de pressió. (Coriolis)

Coriolis

Efecte Coriolis

1.4 La circulació general atmosfèrica

Components:

a) Masses d’aire

b) Fronts

c) Centres d’acció

d) Corrent en jet o jet stream.

Masses d’aire

Una massa d’aire és un gran volum d’aire que pel fet d’haver estat sobre una regió font o brollador, té unes característiques de temperatura i humitat horitzontalment, però no en alçada.

Les masses que ens afecten a la península són del domini polar, àrtic i tropical

Es distingeix entre masses d’aire marítimes i continentals.

http://www.aemet.es/es/eltiempo/observacion/satelite/masas

Masses d’aire

http://webpages.ull.es/users/jcguerra/docencia/meteorologia/docu/PT7.pdf

Fronts

Són grans discontinuïtats en el conjunt de masses d’aire, que oscil.len al llarg de l’any segons les variacions en la circulació general atmosfèrica. Produeixen pertorbacions atmosfèriques que generen inestabilitat i s’associen a precipitacions

Poden ser: Càlids: massa d’aire càlid avança sobre la freda Freds: massa d’aire fred sota la càlida Oclús: si s’encavalquen

http://webpages.ull.es/users/jcguerra/docencia/meteorologia/docu/PT7.pdf

Fronts

http://www.tutiempo.net/silvia_larocca/Temas/Met29.htm

Centres d’acció

Són cèl·lules anticiclòniques o ciclòniques al voltant de les quals s’organitza la circulació de les masses d’aire.

Cèl·lules anticiclòniques: són centres d’altes pressions Cèl·lules ciclòniques: són centres de baixes pressions. Els centres d’acció es formen en determinades regions. Zones altes: són sotmesos a la influència del fet stream, i formen

dorsal en cas d’anticicló o tàlveg en cas de la depressió http://teleformacion.edu.aytolacoruna.es/AYC/document/

atmosfera_y_clima/pronostico/prevision5.htm (formació d’una depressió)

Centres d’acció

Corrent en jet o jet stream

Es tracta d’un corrent d’aire amb velocitats entre 100 i 300 km/h, que bufa entre 500 m i 10000 m d’altitud, sempre d’oest a est (hemisferi Nord) i a una latitud d’entre 40 º N i 60 º N . Circula associat al front polar.

A la primavera i a la tardor, el corrent es trasllada cap al sud o cap al nord, perd velocitat i pateix ondulacions

La força de les masses d’aire pot ocasionar una ruptura temporal del corrent (crearà una bossa d’aire => si l’aire és fred = gota freda

Corrent en jet o jet stream




atmosfèrica


Els CLIMOGRAMES





2.5 Els vents



2.8 ELS CLIMOGRAMES




21




5.2 Tipus de clima

2. 1. La insolació i la nuvolositat

• És una mesura de la radiació solar expressada com el nombre d’hores durant les quals els raigs solars assoleixen el nivell del terra.

• Hi influeixen causes astronòmiques (durada dia/nit), el relleu, ...

• La nuvolositat es mesura en % de dies coberts a l’any (els del Nord tenen valors alts i els d’Andalusia tenen més dies clars)

• Els núvols, tot i reduir la insolació també dificulten el refredament de la superfície. Els núvols moderen les oscil·lacions tèrmiques i el risc de glaçades.


La boira

És un fenomen molt freqüent en zones de muntanya, valls i conques fluvials.

Es forma si la temperatura del sòl baixa per sota de la temperatura de la capa inferior d’aire

Si hi ha força humitat en l’aire es condensa i forma la boira

A zones amb menor freqüència de pluges es dóna el fenomen de la calitja o boira seca (es forma a l’estiu)


2.2 Les temperatures És un dels índexs bàsics per a l’anàlisi del clima. Indica la

quantitat d’energia calorífica de l‘aire, provinent de la diferència entre l’energia solar que arriba a la Terra i la que s’emet de nou a l’espai com a calor irradiada.

La distribució de la temperatura mitjana depèn de: la latitud, el relleu i la distància al mar

Isotermes: línees dels mapes de temperatures que uneixen els punts d’igual temperatura.


Condicionants de la temperatura Latitud: sud i Canàries suporten temperatures més elevades Relleu: zones de muntanya més fresques Distància al mar: zones costaneres, temperatures més suaus

A les zones d’interior, temperatures més extremes amb amplitud tèrmiques i risc de glaçades.

2.3 La humitat de l’aire

Es refereix al contingut de vapor d’aigua en l’atmosfera Habitualment es mesura la humitat relativa: % de vapor d’aigua a

l’atmosfera respecte del valor màxim (valor de saturació) El nivell d’humitat està determinat per: la temperatura, la proximitat

de masses d’aigua, el relleu, la cobertura vegetal. Humitats altes a les regions costaneres, exceptuant zones amb rius

i embassaments. La humitat produeix l’efecte subjectiu d’augmentar la sensació de

calor (xafogor)


Mesura el pes de la columna d’aire sobre un punt concret. Les unitats de mesura són el mil·libar i el mil.límetre de mercuri.

El valor de la pressió indica l’estabilitat o la inestabilitat (per sobre o per sota el 1014 mil.libars).

Isòbares: línies que uneixen punts d’igual pressió. Si estan molt a prop les unes de les altres, major és el gradient o diferència de pressió a la zona. Voldrà dir més vent.

Els valors mitjans de la pressió varien segons l’estació de l’any.

2.5 Els vents

És aire en moviment És degut a les diferències de temperatura i pressió de les diferents

masses d’aire La circulació atmosfèrica i la disposició del relleu generen vents

dominants a cada regió

http://www.elmundo.es/elmundo/2009/07/10/ciencia/1247252827.html (atlas de vents)

2.5 Els vents

Vents regionals Vents del Nord i Nor-est : freds i poc humits (tramuntana-

Catalunya; cerç – conca Duero; alisis- Canàries ) Vents de l’Est: càlids i secs a l’estiu, temperats i humits a la

primavera i a la tardor (llevants del Mediterrani) Vents del Sud-est: Llevant- Múrcia, bochorno a Andalusia i la

Manxa, xaloc- Catalunya, València i Balears

2.5 Els vents

Vents del Sud i del Sud-oest: Sud-oest, càlids i humits provoquen fortes pluges (garbins o ábregos a la meitat occidental); Sud, nord dela regió de Múrcia

Vents de l’Oest: vents de ponent provenen de l’Atlàntic, són temperats i humits, originen pluges. Al travessar la Meseta descarregant humitat i s’escalfen, i arriben a la costa valenciana en forma de vents càlids i secs.

Vents del Nord-oest : vents freds, sec i a ratxes (cerç o cierzo o el mestral, el gallego o regañón).

2.5 Els vents

Vents locals

Brises costaneres: causades per la diferència de temperatures entre el mar i la terra.

Brises de muntanya: causades en la diferència de temperatures entre la vall i els vessants.


Es produeix quan una massa d’aire humit es refreda fins a assolir la temperatura del punt de rosada, el vapor d’aigua es condensa i es precipita.

Isohietes: línies que uneixen punts d’igual precipitació mesurada en mil.límetres

Líquida o sòlida, segons la temperatura i el procés de concentració


La principal forma de precipitació és la pluja que poden ser de 3 tipus:a) Pluges de convecció: massa d’aire humit que augmenta la

temperatura per contacte amb la superfície calenta (puja i al refredar-se plou)

b) Pluges ciclòniques. Causades pel desplaçament de masses d’aire humit procedents de l’Atlàntic

c) Pluges orogràfiques: causades per l’efecte del relleu, que obliga a les masses d’aire a ascendir i provoca que es refredin


Les característiques més importants del règim de precipitacions són: la freqüència, la regularitat i la intensitat

Segons les gotes, la regularitat i la intensitat parlarem de: Plovisquejos o plugims Pluges Xàfecs tempestes


S’ha de distingir la uniformitat de la pluja caiguda al llarg d’un any Les precipitacions varien segons el lloc o estació:

Espanya humida o verda: zona cantàbrica, nord-occidental (+ 700 mm anuals)

Espanya seca: meseta castellanolleonesa fina a la depressió del Guadalquivir (200 a 400 mm anuals)


També la distribució de les precipitacions està condicionada pel relleu


L’evaporació: depèn de la insolació, la nuvolositat, la temperatura, la humitat i el vent.

Si a més tenim en compte la transpiració (pèrdua d’aigua dels éssers vius) podem calcular l’evapotranspiració o balanç hídric.

Aridesa: relació entre l’evapotranspiració, la precipitació i l’absorció del sòl. Un territori serà àrid si no compensa les pèrdues d’aigua .

Més de 4 mesos àrids es considera una regió semiàrida i a més de set una regió àrida.


Informe mensual Espanya http://www.aemet.es/documentos/es/elclima/datos_climat/

resumenes_climat/mensuales/2009/res_mens_clim_2009_09.pdf

2.8 ELS CLIMOGRAMES

És un gràfic compost (histograma + gràfic linial)

Ens mostren l’evolució al llarg d’un any, mes a mes, de dues variables: la precipitació i la temperatura.

Les dades representades són mitjanes de les observacions fetes en un període llarg de temps (generalment més de 50 anys).

Malgrat la varietat, es poden establir dominis climàtics: territoris que comparteixen climes similars.

No obstant, atenció amb els microclimes!!!

COM COMENTAR UN CLIMOGRAMA

Evolució de les temperatures:

Fixar-nos en els valors màxims i mínims (quins mesos) Amplitud tèrmica (elevada si és >12ºC)

Climes freds: temperatures negatives gairebé tot l’any Climes temperats: estacions marcades (amplitud tèrmica). Climes càlids: tot l’any per sobre de 18º (poca amplitud tèrmica o gens) ATENCIÓ AMB L’HEMISFERI NORD I SUD!!!

Evolució de les precipitacions:

Fixar-nos en els valors màxims i mínims (quins mesos) Fixar-nos en la regularitat (èpoques humides/seques)

Climes freds: són poc humits.(pluja o neu<600mm.anuals) Climes temperats: la distribució de pluja sol ser irregular (excepció clima oceànic) Climes càlids: hi ha varietat.(d'equatorial a desèrtic)




atmosfèrica






2.5 Els vents






46




5.2 Tipus de clima


Observar els diferents mapes de les pàgines 114-115. Moviments de les masses d’aire són de tipus vertical Nivells de pressió es mantenen estables:

Alta pressió centrada sobre la península (habitualment hivern) Baixa pressió centrada sobre la península (habitualment

primavera/tardor) Pantà baromètric (habitualment estiu)


Hi predominen els desplaçaments horitzontals. Es classifiquen segons l’origen del vent dominant

antic ic ló depressió temps temporada

situacions

advectives advecció del nord atlàntic continent fred, sec, neu hivern

advecció del nord-est nord europa mediterràniafred, descens tem. Glaçades, neu hivern

advecció de l'est atlàntic algèriagota freda, fortes pluges, catastròfiques,

tardor també de setembre a abril

advecció de l'oest canàries illes britàniques

nuvolusitat i precipitacions (meitat occidental), elevació temp. (meitat oriental)

hivern, també de setembre a maig

advecció del sud adriàtic atlàntic i sud marroc

augment temperatures i onades de calor, humitat, pluja fang estiu

advecció del nord-oest illes britàniques açores

descens temperatures i precipitacions meitat septentrional hivern

advecció del sud-oest desplaçament sud açores atlàntic nordaugment temperatures i pluges sud-occidental

durant tot l'any, probable a l'hivern




atmosfèrica






2.5 Els vents






49




5.2 Tipus de clima

4. Tipus de clima a Espanya

La posició de la península entre les zones d’influència de les masses d’aire dóna lloc als diferents climes .

La península es troba en una zona temperada del planeta. Classificació dels climes• Una de les més exteses és la de Köppen, que estableix regions

climàtiques en funció dels elements que més influència tenen en la vegetació

• Important la classificació d’Albentosa, ja que introdueix més factors per la determinació del clima.

• Albentosa classifica el territori espanyol en 5 dominis climàtics: oceànic

• mediterrani, i• nterior, • de muntanya i • canari.

4. Tipus de clima a Espanya

4.1 Domini oceànic

Oceànic pur; O. de transició, O. influència subtropical.

Localització del clima oceànic: zona costanera de Galícia i cornisa cantàbrica.També al sector occidental d'andalusia.

Característiques: Influència de les masses d’aire de l’Atlàntic. Temperatures suaus a l’hivern i moderades a l’estiu. Mitjana 14º C, escassa amplitud tèrmica, força humitat i precipitacions abundants.

Altitud =39 ms

BILBAO-BILBO (a)43º17’N02º54’O

Cfb

IA= 1,20I. Húmeda

Regularitat en els règims dels elements del clima (precipitació i temperatura), sense períodes d’aridesa.

4.1 Domini oceànic

Clima oceànic de transició: Interior. Característiques de l’oceànic però debilitat perquè ens allunyem de la costa. Augment amplitud tèrmica. Disminueix la precipitació.

ANCARES

Altitud = 444 ms

LUGO-ROZAS (aeròdrom)

43º06’N07º27’O

Cfb

IA= 1,06I. Húmeda

4.1 Domini oceànic

Clima oceànic d’influència subtropical: Sud, litoral atlàntic andalús (Cadis, Huelva), augment de les temperatures (18 ºC), precipitacions mitjanes, mínim pluvial a l’estiu (podem trobar aridesa).

PN. Sierra Aracena

Altitud = 27 ms

CÁDIZ-JEREZ DE LA FRONTERA (a)36º44’N06º03’O

Csa

IA= 2,98I. Semiárida

4.2 Domini mediterrani

Mediterrani suavitzat; M.sec; M.àrid.

Localització: S’estén des del litoral mediterrani cap a l’interior, on es moderen les influències marines i va agafant característiques de l’interior.

Característiques generals: – en quedar allunyat de les masses d'aire oceànic, són climes

més secs (accentuat a mesura que avancem de Nord a Sud). – Hi ha estacions ben marcades (temp. I precipitacions)– A l'estiu es produeix un període d'aridesa (estiatge).


Clima mediterrani suavitzat: zona nord del litoral mediterrani, més fresc, humit, ennuvolat i plujós. La causa és l’entrada de masses d’aire fred continental del nord i de l'oest(oceànic); també la latitud. Temperatures mitjanes 16 ºC, amplitud tèrmica sobre els 10 ºC i precipitacions als voltants dels 600 mm anuals. (pot ser superior)

Pals. Empordà

Altitud =127 ms

GIRONA (a)41º54’N 02º45’E

Cfa

IA= 1,94I. Húmeda


Clima mediterrani sec: litoral oriental (massís Garraf – cap de la Nau; Illes Balears). Influència de la massa d’aire mediterrània, i dels vents càlids del Nord d’Àfrica. Estius llargs i calorosos. Temperatures mitjanes als 17ºC. Precipitacions escasses i concentrades. Mitjana 400 mm. Possibles situacions de gota freda (inundacions)

Valls. Alt Camp

Altitud =11 ms

VALÈNCIA39º28’N 00º21’O

Csa

IA= 3,99I. Árida


Clima mediterrani àrid: des del cap de la Nau fins a Màlaga, les altes pressions subtropicals i la unió del sistema Ibèric i Bètic tanquen als vents humits de l’oest i el sud-oest. Precipitacions escasses i molt irregulars. Temperatures mitjanes prop dels 18 ºC. Amplitud tèrmica sobre els 10 ºC. Precipitacions entre els 230 mm i els 414 mm anuals

Cabo de Gata

Altitud = 20 ms

ALMERIA (a)36º50’N 02º23’O

BSh

IA= 9,55I. Subdesértica

4.3 Domini interior (continental)

• Continental suavitzat; Continental acusat

• Localització: – Nord de Castella i Andalusia, oest d'Extremadura (suavitzat)– Meseta i Depressió de l'Ebre. (acusat) – Excepció: muntanyes

• Característiques: La distància al mar condiciona el clima, però sense deixar de mostrar característiques del clima mediterrani.

4.3 Domini interior

Clima interior de matís continental suau: La influència atlàntica suavitza els hiverns, tot i que són més freds que a la costa.

Les mínimes van dels -2,3 ºC als 5 ºC. Temperatures mitjanes entre els 9,8 ºC i els 18 ºC.

Precipitacions menors que al litoral atlàntic (entre 950 i 550 mm)

Dehesa extremenya Lago de Sanabria

Altitud =405 ms

CÀCERES39º28’N 06º20’O

Csa

IA= 3,08I. Árida

Altitud = 916 ms

LEÓN (B. Aérea)

42º35’N 05º38’O

Cfsb

IA= 1,95I. Húmeda

4.3 Domini interior

Clima interior de matís continental acusat: la distància almar suavitza la influència de les masses d’aire marines. Major amplitud tèrmica (uns 18 ºC), hiverns freds (mitjanes 4ºC), estius càlids (20 a 24 ºC) i reducció de les precipitacions (aprox. 400 mm). Hiverns molt més freds a la Meseta o a les zones amb vents freds (Aragó).

AlbaceteSòria

Altitud =758 ms

PALENCIA42º01’N 04º53’O

Csb

IA= 2,86I. Semiárida

Altitud = 704 ms

ALBACETE-LOS LLANOS (B. Aérea) 38º57’N 01º51’O

Csa

IA= 3,7I. Árida

4.4 Domini de muntanya

L’altitud determina les condicions climàtiques (efecte Föhn) En general: hiverns freds i llargs i estius frescos. El clima és diferent en funció de les influències en els massissos.


Clima de muntanya d’influència oceànica: Serralada Cantàbrica i els Pirineus. Influència de les masses oceàniques, abundants precipitacions (1700 mm al Cantàbric i 1200 mm als Pirineus).. Conservació de la neu fins a 9 mesos en els punts més elevats.

Picos de Europa Vall d’Aran


Clima de muntanya d’influència continental: Sistema Ibèric i Central, Montes de Toledo i Sierra Morena. Hiverns llargs i freds, precipitacions escasses (superiors a les terres baixes)

Moncayo Gredos. Sistema Central


Clima de muntanya d’influència subtropical: Sistema Bètic. Influència aire subtropical, per tant, suavitzen el clima de muntanya, i provoca que es presentin en altituds superiors. Neu en cims molt elevats.

Serra de Cazorla.Alpujarra. Granada

4.5. Domini de les Canàries

Latitud subtropical, influència de l’oceà Atlàntic i de l’Àfrica La influència del corrent d’aigua freda de les Canàries suavitza les

temperatures de l’arxipèlag. Disminució pluviositat Pluges escasses i a l’hivern Lanzarote i Fuerteventura tenen característiques del clima desèrtic

(més proximitat al Sahara)

El Corralejo. Fuerteventura.

Barranc de la Tirajana. Gran Canaria.

06/04/11

Altitud = 36 ms

SANTA CRUZ DE TENERIFE28º27’N16º14’O

Bsh

IA= 9,89E. Subdesértica

06/04/11

Altitud =24 ms

LAS PALMAS (a)27º55’N 15º23’O

BWhs

IA= 15,60E. Subdesértica




atmosfèrica






2.5 Els vents






79




5.2 Tipus de clima


Clima mediterrani amb variants.

(FACTORS CLIMÀTICS: LATITUD, CONTINENTALITAT, RELLEU)

Excepcions:

– VALL D'ARAN– COMARQUES PIRINENQUES/PREPIRINENQUES.


Latitud: zona de contacte de masses d’aire fredes del nord amb càlides del sud.

A mesura que ens dirigim al sud augmenten les temperatures mitjanes i al mateix temps descendeixen les precipitacions.

CATALUNYA HUMIDA VS.CATALUNYA SECA.(600MM/ANUALS)


Diversitat en el relleu: elevat nombre de serres i depressions.

Continentalitat: provocada pel Sistema Mediterrani. No influència termoreguladora de la Mediterrània

Climes de Catalunya

5.2 Tipus de climes

DOMINI MEDITERRANI:A) Clima mediterrani d’alta muntanya

Localització geogràfica: variant influenciada per l’altitud, localitzat en el Prepirineu lleidatà, part baixa de la Cerdanya, el Berguedà, Solsonès, Ripollès i a la Serralada Transversal fins al Montseny

Característiques:• Precipitació considerable, per sobre de 700mm/any• Pluges intenses (sovint tempestes).• Estiu plujós• Hivern, mínim pluviomètric• Temperatures suaus a l’hivern i càlides a l’estiu.

5.2 Tipus de climes

DOMINI MEDITERRANI:B) Clima mediterrani de muntanya mitja i baixa

Localització geogràfica: Prepirineu meridional, sud de les comarques del Pallars Jussà, Alt Urgell, Solsonès i Osona, altiplans de la Depressió Central i massissos aïllats de la serralada Prelitoral superiors als 700 m.

Característiques: • Precipitació mitjana anual d’uns 700 mm• Mínim de precipitació a l’estiu• Temperatura mitjana anual d’uns 12 ºC• Primavera i tardor precipitacions intenses

5.2 Tipus de climes

DOMINI MEDITERRANI.C) Clima mediterrani litoral (MEDITERRANI 'PUR')

Localització geogràfica: àrea costanera, serralada Litoral i depressió Prelitoral.

Característiques:• Precipitacions inferiors als 700 mm. anuals• Mesos de juliol i agost més eixuts (ESTIATGE)• La tardor és època que concentra gran part de les precipitacions

(poden ser fortes tempestes; gota freda) • Temperatura, amb baixa amplitud tèrmica, mitjana anual de 16 ºC.

5.2 Tipus de climes

DOMINI MEDITERRANI:D) Clima mediterrani de tendència continental

Localització geogràfica: sector de ponent de la Depressió Central, en altituds inferiors als 500 m, per tant, les Garrigues, el Segrià, el Pla d’Urgell i el sud de la Noguera.

Característiques: • Precipitacions irregulars• Molts mesos de sequera• Temperatura mitjana de 14 ºC• Oscil·lació tèrmica més alta• Estius molt calorosos i hiverns freds

5.2. Tipus de clima

DOMINI OCEÀNIC (ATLÀNTIC)

Localització geogràfica: Vall d’Aran (rep les influències de l’Atlàntic)

Característiques:• Precipitacions per sobre dels 1100 mm anuals• Repartiment durant tot l’any • Temperatures baixes a l’hivern• Freqüents boires• Humitat persistent.

5.2. Tipus de clima

DOMINI FRED (MUNTANYA)

Localització geogràfica: característics dels cims i les valls més altes del Pirineus. Dos subtipus: alpí (per sobre 2300 m) i subalpí (per sobre 1500 m)

Característiques:• Precipitacions elevades (+ 1400 mm anuals en l’alpí i + 1350 mm

anuals en el subalpí).• Temperatures fresques (sota dels 4ºC alpí i sota dels 6º subalpí)• Valors extrems -20 ºC.

.

Education

batxillerat2