ELS CONTESELEMENT CLAU DE LA LIJ.

“JO SÓC ALLÒ QUE HE LLEGIT I ALLÒ QUE ESTIC DISPOSAT A LLEGIR.DE LA MATEIXA MANERA QUE N’HI HA QUE DEFENSEN QUE SOM ALLÒ QUE MENGEM,

SOM MÉS ENCARA EL QUE LLEGIM”. JAUME CABRÉ

ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LLENGÜES I LECTOESCRIPTURA IIIEDUCACIÓ INFANTIL

CURS 2014-2015 FRANCESCA SEGARRA IBÁÑEZ

QUIN VALOR TÉ EL CONTE? TERESA COLOMER (1999)

1. Accés a l’imaginari col·lectiu:

L’imaginari col·lectiu són fórmules tipificades per entendre el món. El mite d’Adam i Eva, un Quixot, complex d’Èdip...

La literatura pot construir noves recreacions de les formes en què entenem el món. Permet establir una mirada diferent sobre el món, permet allunyar-nos-en per veure’ns des de fora i d’altres maneres.

2. Aprenentatge de models narratius i poètics propis de la teva cultura.

Formes del discurs, més enllà de la reflexió estètica sobre el llenguatge poètic, no utilitari.

Dinàmica particular de comunicar (impostar una expressió diferent per parlar del món real o per imaginar-ne de nous).

PEDRO CERILLO (2007)

“La funció estètica no és ni banal ni accessòria, sinó essencial per formar un coneixement crític del món i de la persona”.

Forma ciutadans plurals i democràtics que poden adoptar una posició crítica (diversitat d’interpretacions).

Derivació pedagògica: no ensenyarem tant un cànon, com l’actitud idònia per valorar-lo i apreciar-lo.

ACTITUD!

COM L’ENSENYEM?El professor hauria d’assumir un concepte d’ensenyament de la literatura diferent als que han prevalgut fins ara.

Les teories literàries de les darreres dècades han anat incorporant el lector, el sistema cultural i altres aspectes que ens porten a afirmar que cal no perdre de vista:

a) Defensa de l’atractiu de l’obra literària per si mateixa (no utilitarista)

b) Acceptació de les interpretacions personals de cada lectorc) Conscienciació dels valors formatius de la lectura literàriad) Treball simultani de lectura significativa i escriptura significativa

CONTE VS. COMPETÈNCIA LITERÀRIACapacita l’alumne perquè pugui accedir a una forma de comunicació que es realitza per mitjà d’un llenguatge especial que transmet un missatge estètic verbal. El lector ha de codificar i descodificar aquest missatge particular.

La literatura es viu, s’experimenta, s’assimila, es percep... S’hi arriba a través d’un procés de recepció (dimensió fenomenològica), d’experiència de la qual se’n deriva el reconeixement i, després, l’aprenentatge.

CONTINGUT

Es combinen fets sobrenaturals amb elements de la realitat. La base dels contes parteixen de la realitat quotidiana, com poden fer la pobresa, la fam o altres necessitats que mouen els personatges a sobreviure.

FUNCIONS DEL CONTE A L’AULA• Funció lingüística

• Funció socialitzadora

• Funció pedagògica

• Funció intel.lectual

• Funció lúdica

RECORREGUT HISTÒRIC DEL CONTE

• Gènere literari – S. XIX Pacheco, C i Aguilera, M. T. (1997)

• Arrels: “Panchatantra” Índia s. IV d.C. I “Les mil i una nits” Xina i Egipte, s. XIII al VIII a. C.

TRADICIÓ ORAL VS ESCRITA• Contes tradicionals o populars • Contes literaris

TIPUS DE CONTES SEGONS LA TEMÀTICA

- Contes de fades - Contes populars - Faules - Contes mítics o llegendaris - Contes espontanis

CLASSIFICACIÓ SEGONS LA SEVA ESTRUCTURA

• Contes mímics • Contes de mai acabar • Contes amb enganyifa

• Contes seriats • Contes acumulatius • Conte encadenat

• Conte acumulatiu encadenat • L’apòleg

• Contes d’animals • Contes d’astúcia i humor

• Relats sense sentit Contes meravellosos • Contes de la vida real • Contes vivencials

COM S’EXPLICA UN CONTE?L’art del narrador segons la tradició oral es troba a mig camí entre la representació i la creació original. Un narrador no explica mai dues vegades de la mateixa manera una història, ni tampoc s’aprèn els contes de memòria, com ho faria un actor modern. A partir d’una estructura narrativa relativament estable, coneguda no tan sols pel narrador sinó també pel seu auditori, i gràcies a un cert nombre de fórmules, diàlegs, rimes... tradicionals, que pertanyen o bé al conte o bé al seu narrador, aquest improvisa més o menys, segons la manera i l’estil que li són propis.

Michèle Simonesen, Le conte popularie français (1981).

INICIS I ACABAMENTS DE CONTES

De tots és ben sabut que existeixen fòrmules per començar i acabar els contes ... però n'hi ha tantes que sempre acabem repetint dues o tres. Gràcies a la feina duta per l'Àngel Vergés a la seva web teniu a la vostra disposició unes quantes:

http://ca.tales.land/articles/119/inicis-i-finals-de-contes

BIBLIOGRAFIA• Decàleg de Beatriz Monterohttp://www.youtube.com/watch?v=YBGMeTZj44E• Bryant, Sara C. (1983). El arte de contar cuentos.

Barcelona: Hogar del libro. Col·lecció Navidad. [5a ed.].• Duran, Teresa; Ros, Roser (1995). Primeres literatures.

Llegir abans de llegir. Barcelona: Pirene.• Una mà de contes. Guia pel professorat:http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/e3e8b80a-0efc-421a-abdc-bed4602f8583/ma_de_contes_professorat.pdf• Inicis i finals de contes:http://ca.tales.land/articles/119/inicis-i-finals-de-contes