SANT JOAN.CALENDARI, HISTÒRIA I

PLANTES PER A UNA NIT MÀGICA

Daniel Climent Giner

Solstici d’estiu: sant Joan

24 de juny

Equinocci de primavera: sant Josep 19 de març

Solstici d’hivern: Nadal25 de desembre

Equinocci de tardor

NIT DE SANT JOAN:LA DEL VINT-I-TRES AL VINT-I-QUATRE DE JUNY

Encarnació: 25 de març

EVANGELI DE LLUC. 1.ANUNCI DEL NAIXEMENT DE JOAN BAPTISTA.

5 En temps d'Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot del torn d'Abià que es deia Zacaries. La sevamuller, descendent d'Aaron, es deia Elisabet.

6 Tots dos eren justos davant de Déu i irreprensibles en el compliment de tots els manaments i les observances del Senyor.

7 Però no tenien fills, perquè Elisabet era estèril i tots dos eren ja d'edat avançada.8 Un dia, mentre Zacaries era al temple oficiant davant de Déu […]

11 Llavors se li va aparèixer un àngel del Senyor, a la dreta de l'altar de l'encens.12 Zacaries, en veure'l, es va torbar i la por s'apoderà d'ell.

13 Però l'àngel li digué: --No tinguis por, Zacaries: la teva súplica ha estat escoltada. Elisabet, la teva muller, et donarà un fill, i li posaràs el nom de Joan.

14 En tindràs una gran joia, i molts s'alegraran del seu naixement.15 Serà gran als ulls del Senyor; no beurà vi ni altres begudes alcohòliques i quedarà ple de l'Esperit Sant

ja des de les entranyes de la mare. […]18 Zacaries preguntà a l'àngel: --Com puc saber que serà així? Jo ja sóc vell i la meva dona també és d'edat

avançada.19 L'àngel li va respondre: --Jo sóc Gabriel i m'estic prop de Déu. És ell qui m'ha enviat per anunciar-te

aquestes bones noves.20 Quedaràs mut, sense poder dir res, fins al dia que passi tot això: tu no has cregut les meves paraules,

però al seu temps es compliran.21 Mentrestant, el poble esperava Zacaries, estranyat que s'estigués tanta estona dins el santuari.

22 Quan finalment va sortir, no podia parlar-los, i comprengueren que mentre era al santuari havia tingutuna visió. S'expressava només amb senyes, perquè havia quedat mut.

23 Quan es van acabar els dies del seu servei sacerdotal, Zacaries se'n tornà a casa seva.24 Al cap de poc temps, la seva muller Elisabet va quedar embarassada. Durant cinc mesos ella no sortia

de casa, i pensava:25 «Com ha obrat amb mi el Senyor! Ha volgut treure'm la vergonya de no tenir fills.»

26 El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret,27 a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i

era descendent de David. La noia es deia Maria.28 L'àngel entrà a trobar-la i li digué: --Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor!

Ell és amb tu.29 Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així.

30 L'àngel li digué: --No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia.31 Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús.

32 Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare.

33 Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.34 Maria preguntà a l'àngel: --Com podrà ser això, si jo sóc verge?

35 L'àngel li respongué: --L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill

de Déu.36 També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que

era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes,37 perquè per a Déu no hi ha res impossible.

38 Maria va dir: --Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les tevesparaules.

I l'àngel es va retirar.

EVANGELI DE LLUC. 1.ANUNCI DEL NAIXEMENT DE JESÚS.

Elisabet... ja es troba al sisé mes [Lluc 1:36]

embaràs de Elizabet[24 de setembre]

naixement de JOAN EL BAPTISTA

SANT JOAN24 de juny

[Festa de sant Joan. Concili Tarraconense de 1242Marca el final del curs des de 1503,

a l’Estudi General de València]

embaràs de Maria (sis mesos després del

d’Elizabet)ANUNCIACIÓ, ENCARNACIÓ:

25 de març[inici de l’any; aprovat en el Concili Tarraconense de 1180;

acaba el 1350 (1358 a València)]

naixement de JESÚSNADAL

25 de desembre

1456. Louvre 1496. National Gallery

Verge de les roques. Leonardo.

Sant Joan Baptista. Tiziano. Escorial* creu,

* vestit de pèl de camell (Marc 1:6), * anyell (Joan 1:29)

Sant Joan Evangelista* àguila

* ploma d’escriure i llibre (evangeli)* copa de verí, i serp

Retaule de l’anyell místic. Políptic de Gant

Catedral de Sant Bavó. Gent. Flandes.

Sant Joan Baptista[anyell al braç,

vestit (inferior) de pèl de camell]

Sant Joan Evangelista[copa i serp; segons la llegenda àuria

de Jaume de Voràgine (Jacopo da Varagine), l’emperador Domicià va

ordenar matar Joan ordenant-li que bevera un vi amb un verí, que va eixir

de la copa sota figura d’una serp]

FOTOSÍNTESI1) FASE LLUMINOSA o FÒTICA [només de dia]:

FORMACIÓ DELS COMPONENTS IMPRESCINDIBLES [NADPH+ i ATP], A PARTIR DE L’AIGUA I LA LLUM

2) FASE FOSCA o QUÍMICA [en qualsevol moment, segons els components disponibles]:

FORMACIÓ DELS COMPOSTOS QUÍMICS: MONOSACÀRIDS, AMINOÀCIDS, ÀCIDS GRASSOS...[a partir de NADPH+ i ATP de la fase lluminosa, i del CO2 atmosfèric, les sals minerals... ]

¿PLANTES AMB [algunes] PROPIETATS MAGNIFICADES?¿JUSTAMENT EIXA NIT?

POTSER HI HAJA, EN ALGUNS CASOS, UNA CERTA LÒGICA

DIA MÉS LLARG

NIT MÉS CURTA

HERBES SANTJOANERES

Herba de sant Joan, pericó(Hypericum perforatum)

Cinc pètals de color groc, sovint

amb puntets negres als

extrems, com en els estams.

Les fulles, amb puntets translúcids

(> perforatum) que es veuen bé

a contrallum) Herba de Sant Joan, a Cocentaina, Planes...Floreta de Sant Joan, a Cocentaina...Sant Joan, a Cocentaina...Herba de Sant Pere (> perico?), a Cocentaina...Perico, a Gorga, Parcent, Benimantell, Bolulla, Callosa d’en Sarrià...Perico bord, a Benialfaquí...Pericó, a Benilloba, Benissa, Pego, Xaló...

Hyper + eikon[ imatge] antidepressiu;ratafies, licor

d’herbeta de sant Joan

[Seijo, 1980: 1 litre d’aiguardent, un

grapat d’herbes, 125 g. de sucre]

Pomades i ungüents (macerar en oli d’oliva rametes amb flors).

Ús extern per curar la pell afectada per úlceres, ferides, cremades d’oli calent, inflamacions = vulnerari (de vulnus-

eris, “ferida”, “colp”) si s’usa convé no prendre el Sol en les hores posteriors.

http://elblogdesuval.blogspot.com.es/2012/01/oleato-de-hiperico.html

Oli de perico

HERBES SANTJOANERES

Camamirla, mançanilla, botja de sant Joan(Santolina chamaecyparissus)

Mata de múltiples tiges primes i quasi

verticals amb inflorescències arredonides i

tubuloses (sense lígules)

Fulles segmentades, xiprer

chamaecyparissus

= xiprer nan)

Sol tenir un color grisenc i tota la planta és molt

aromàtica.

Tònic estomacal, vermífuga.

Llavar els ulls. Aclarir el color del

cabell. Creença: infusió amb nombre imparell de cabeçoles (5, 7, 9); gent amb al·lèrgies

CARXOFETA DE SANT JOAN (Leuzea –Centaurea- conifera )

* Els noms dels possibles pretendents s’escriuen a les bràctees, que es posen a l’ampit de la finestra: la que arreplegue més aigua ho indicarà.* A Altea i a Moraira les fadrines posaven una carxofeta cremada sota el llit; si ensendemà havia reviscolat, tindrien un pretendent.* A Alzira posaven una carxofeta tallada sota el llit; si ensendemà havia florit, el nom del primer home trobat en eixir indicaria el del pretendent.

Carxofeta de Sant Joan, o de pastor, a Cocentaina, Gorga...Carxofeta borda, a Beniarrés...Carxofa per les almorranes, a Cocentaina... [se n’han de tindre, de flors, nones (imparelles) i a la vista]

Cuchara de pastor, a Aspe...

L'oli de la nostra cullereta de pastor, ja siga per

maceració prolongada o fregint lleument les

inflorescències, ha estat un remei valencià com

antiinflamatori i vulnerari puntual (colps, petites

ferides) i té encara més fama per a la curació de les

hemorroides o morenes; depenent de l'ús també hi ha qui les fa macerades en

alcohol, o bollides just al moment de requerir el

remei. Fins i tot en moltes comarques s'ultilitza com a

psicògen al cas de les morenes, haven de dur a la

butxaca del pantaló 2 o 3 carxofetes tot lo dia.

Emilio Laguna

RECEPTA D’EMILI LAGUNA PER A PREPARAR EL VI DE NOUS

(O D’ANOUS)(el fruit del nouer o anouer Juglans regia)

1ª etapa

* 9 nous verdes, collides la nit de santJoan, i trossejades, per cada litre de vi

negre.* Es posen a macerar en un recipient de

vidre, tancat, durant 40 dies, a fosques

2ª etapa* Es filtra; s’afegeix ¼ de litre de conyac o

d’anís, i ¼ de sucre per cada litre;* s’embotella, i a descansar uns tres

mesos; dura fins a cap d’any.

Tot al voltant del vi de nous son xifres

màgiques i religioses. Les 9 nous, els 40

dies, els 3 mesos.... ¿Com collons no va a

estar per a llepar-se els dits?

Emilio Laguna

LA FALAGUERA (Pteridium aquilinum)

Segons la tradició, la Nit de Sant Joan s'obri “la flor de la falaguera” i té una vida tan curta que, amb les primeres clarors del dia, es panseix

i mor.[La falaguera no fa flor,, sinó esporangis que alliberen espores]

Eres com la falaguera,que la nit de sant Joanfloreix, grana i se seca

De la persona que es troba eixa flor, es diu que tindrà sort tot l'any.

Arreplegades les espores que cauen sobre un drap blanc, i guardades,

protegeixen de tot mal.

RITUALS ETNOBOTÀNICS PER SANT JOAN

Vímer (Salix atrocinerea)

També, amb la figuera (Ficus carica); antigament a Tabarca, i al Campello...

BaladreNeriumoleander

Ets com sa flor de baladre

Que tot cuc n’ha de fugir

De gràcia n’és rebaixada

Qui no en fuig ha de morir

Corones de flors de

baladre, llançades a la

mar (La Vila Joiosa)

HERBES SANTJOANERES

Coroneta de sant Joan, santjoanera (Xàbia)Vidriera, santjoanet (Dénia)

Vidriella (Guadalest, Sella, Vall de Gallinera)Asguirnalda (el Verger)

(Clematis flammula)

interessant xerrada. A Xàbia també

és la nit dels focs

i la gent s'engarlanda i salta els set

a les

antigues portes del poble, finalment,

pocs anys, però ací no hi ha tradició

I UNA PANACEA (del grec pan akós, «tot ho cura»)

amb efectes

SEDANT: redueix la força i freqüència del bateg cardíac; s’usa per combatrel'insomni i les migranyes.

ASTRINGENT: els tanins frenen les diarrees i són hemostàtics locals: afavoreixenla coagulació de les ferides.

ANTIINFLAMATORI: els mucílags disminueixen les inflamacions.

ANTIESPASMÒDIC: el berbenalol és un glucòsid amb efectes antitèrmic, uterotònic i vasodilatador renal.

GINECOLÒGIC: les infusions es recomanen per augmentar el volum de llet. Per evitar menstruacions doloroses.

ANTITUSSIGEN: exerceix un efecte calmant sobre la mucosa respiratòriainhibint el reflex de la tos.

DIGESTIU: s'ha comprovat que augmenta la producció de sucs gàstrics en elsanimals.

¿DE QUINA PLANTA ESTEM PARLANT?

BerbenaVerbena officinalis

eixir al camp a collir les primeres flors que se n’obriren. Al final, la festa, la revetlla de la

BERBENA

I, per suposat...

PER SANT JOAN, BACORES.VERDES O MADURES, SEGURES

Daniel

Climent

I CONTE CONTAT,JA S’HA ACABAT

EL DE l’EFEMÈRIDE DE SANT JOAN I LES PLANTES MÀGIQUES

PER A LA NIT MÀGICA DE SANT JOAN

Card de sant JoanCarlina acaulis

Bellver de Cerdanya, Pirineu