ÍNDEX ·       Què sabem dels coales? ·       Què volem saber dels coales? ·       Dibuixem un coala. ·       Fem una portada al nostre projecte amb el Word ·       Procedència. Hàbitat. ·       Com és el coala? Parts del cos. Esquelet. ·       Com viuen? Com es comuniquen? ·       Com s’alimenten? ·       Aparell digestiu. ·       Com es reprodueixen?. Gestació i creixement. ·       La vida als arbres. ·       Amenaces.

QUÈ SABEM DELS/LES COALES?

♠ Viuen a Austràlia.♠ Dormen pel dia i es desperten per la nit.♠ Mengen fulles.♠ Viuen a dalt dels arbres.♠ Dormen 22 hores♠ Mengen pals de bambú.♠ Les mares porten a sobre l’esquena a les cries.♠ Caminen a quatre grapes.♠ Són mamífers.♠ Tenen una bossa per guardar les seves cries.♠ Estan en perill d’extinció.♠ Pesen entre 4 i 14 Kgs.♠ Tenen les orelles molt grans.

Cos·        Com és el seu cos?·        Com tenen les dents?·        Com són les seves orelles?·        Hi ha coales de color negre?·        Quina alçada tenen quan són grans?·        Com és el seu pèl?·        Quines diferències hi ha entre un mascle i una femella?

 

QUÈ VOLEM SABER DELS/LES COALES?

Hàbitat        En quina part d’Austràlia viuen?        Hi ha coales en una altra lloc a part d’Austràlia?        On és Austràlia? 

Com viuen?         Com es comuniquen?        Com és la seva família?        Quants anys viuen?        On dormen?        Segur que dormen 22 hores?Alimentació        Quines fulles mengen?        Quan mengen?         Beuen aigua?        Mengen més coses a part de fulles?

La vida als arbres        Com pugen dalt dels arbres?        Com s’agafen per no caure?        En què tipus d’arbre viuen?Amenaces         Queden pocs coales? Per què?

 Reproducció        Com es reprodueixen?        Fan nius?        Com són les cries?        Quan deixa la bossa de la mare la cria?        Quantes cries tenen en cada part?        Quantes espècies hi ha?        On tenen les cries?

NOM............................................................. DATA.....................................Observa aquest mapa d’Austràlia. Fixa’t en la fletxa (indica el Nord). Ara situa consultant la Rosa dels Vents la resta de Punts Cardinals.

Nord

Sud-Est

Est

Nord-Est

Oest

Sud-Oest

Sud

Nord-Oest

Observem aquest mapa:

Això és un mapamundi. Assenyala amb una creu Austràlia i amb una altra creu el nostre país. Uneix amb una línia les dos creus.  Et sembla que estem a prop d’Austràlia? ................................................ Quants kilòmetres et sembla que hi ha? .................................................. No et preocupis ara buscarem la resposta.

Austràlia és un dels llocs que està més lluny de nosaltres. Està justament a l’altra part del planeta. Això es diu que són les nostres antípodes.  Austràlia està a ........................................................... de nosaltres. Si poguéssim viatjar en cotxe des de Barcelona a la ciutat de Canberra trigaríem ..............................................

Com es comuniquen?

ALIMENTACIÓ

                        

APARELL DIGESTIU I ESQUELET D’UN COALA

cria de duessetmanesmamant

Mascles barallant-se

Aparellament

Cria sobre el llom

Alimentant amb la pasteta de

fulles

Donant a llum

Marcantel territori

Mascle rugint

 

AMENACES 

Depredadors. Els seus depredadors naturals són els dingos, les òlibes, les àguiles, els varànids, els voltors i les serps pitó.

Varànid

Dingo

Òliba

Serp pitó

Àguila

Malalties La clamídia és una malaltia provocada per un bacteri, contra la qual els científics investiguen una vacuna. Produeix lesions en els genitals i els ulls dels coales causant infertilitat i ceguesa i els consumeix lentament fins a la mort. Més perills Els incendis forestals i el desenvolupament urbanístic en els boscos estan fent molt mal en la població de coales . També els atacs de gossos, accidents de trànsit que afecta una bona part de la població de coales.  El coala també és víctima del canvi climàtic. L’aliment principal del coala les fulles d’eucaliptus, corren el perill de convertir-se en incomestibles pels efectes de l'’augment del CO2 a l’atmosfera que redueix el nitrogen i altres nutrients en les fulles i incrementa el taní, una toxina natural.