Upload
natxo-sorolla
View
825
Download
7
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Els grups lingüístics a Andorra:català, castellà, portuguès i francès. Natxo Sorolla. http://xarxes.wordpress.com/http://www.mail-archive.com/[email protected]/msg02637.html
Citation preview
Els grups lingüístics a Andorra:català, castellà, portuguès i
francèsNatxo Sorolla
Investigador de la Xarxa CRUSCAT – IEC
Índex Introducció Els grups lingüístics Els fluxos interlingüístics
Els lusoparlants Els castellanoparlants
Visió general dels grups lingüístics a Andorra
Introducció
La població
Gràfic 1.1 La població d'Andorra des del 1955.
13.623
19.545
26.558
35.460
44.596
54.507
8.392
63.859
69.873
6.189
76.875
0
10.000
20.000
30.000
40.000
50.000
60.000
70.000
80.000
90.000
1955 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2004
Els grups lingüístics
Els grups lingüístics Delimitació d’un grup social: complex
Dificultat límits clars Segmentació ètic: diferència de comportaments
detectats per l’analista Segmentació èmic: diferència socialment rellevant
(no ens importen) Andorra complexa:
Catalanoparlants establerts històricament Castellanoparlants migrats a mitjans de segle
passat Migracions de portuguesos o francesos Noves migracions
Els grups lingüístics Classificació del multilingüisme:
El monolingüisme no és comú Permeabilitat de relacions interètniques Grups de població que utilitzen o s’identifiquen
amb més d’una llengua Itineraris lingüístics, d’una llengua d’origen a usos
lingüístics actuals distants Àmplies zones grises difícils de delimitar per
diferències entre la primera llengua parlada, la llengua amb que s’identifiquen, la llengua que parlen amb els seus fills...
Els grups lingüístics Analogia amb la lingüística (dialectologia):
Es definixen uns trets fonètics i es classifica els diferents parlars segons la producció fonètica
El límit (territorial) que delimita una producció d’una altra s’anomena isoglossa i la realitat es forma per un seguit d’isoglosses entrecreuades, un continum.
Però en alguns casos concrets els feixos d’isoglosses passen per un mateix lloc, i este feix d’isoglosses és el que habitualment diferencia entre sistemes lingüístics, dialectes, etc.
Analogia per a delimitar grups sociolingüístics segons els límits d’una amalgama de variables: competències, usos i representacions lingüístiques, i variables sociodemogràfiques.
Anàlisi de conglomerats per a detectar la coincidència de trets de comportament que diferencion els parlants entre si, establint un límit entre grups
Els grups lingüístics Disseccionar el multilingüisme andorrà
Mostrar-lo tan heterogeni com ens siga possible La diversitat del grups ja de ser coherent
sociolingüísticament Tindrem en compte diferents possibilitats de
subdivisió Triem la combinació que maximitze el nombre de
conglomerats que a la vegada mantinga un comportament coherent
S’ha adoptat una divisió de nou conglomerats
Les fonts Enquesta d’Usos Lingüístics a Andorra
(EULAND 2004) Generalitat de Catalunya i Govern Andorrà 15 i més anys Mostra de 637 individus. Telefònica. Marge d’error +/- 3,94%
(nivell de confiança al 95,5%)
Andorra: grups sociolingüístics 9 conglomerats El català, el castellà i el portuguès tenen dos
tipologies de parlants El francès en té una Una per a altres llengües Grup intermedi entre el castellà i el català.
PORTUGUÈS
PORTUGUÈS
PORTUGUÈS
PORTUGUÈS
PORTUGUÈS
PORTUGUÈS
PORTUG.
PORTUG.
RESTA
RESTAFRANCÈS
FRANCÈS
FRANCÈS
FRANCÈS
FRANCÈS
FRANCÈS
FRANCÈS
CATALÀ
CATALÀ
CATALÀCATALÀ
CATALÀ CATALÀ
CATALÀ CATALÀ
CATALÀRESTA
2.3.4.5.6.7.8.9.
ALTRES LLENGÜES
CASTELLÀ
CASTELLÀ
CASTELLÀ
CASTELLÀ
CASTELLÀ
ALTRES LLENGÜES
ALTRES LLENGÜE
S
ALTRES LLENGÜE
S
ALTRES LLENGÜ
ES
CASTELLÀ→ CATALÀ
CASTELLÀ→
CATALÀ
CASTELLÀ→
CATALÀ
CASTELLÀ→
CATALÀ
CASTELLÀ→
CATALÀ
CASTELLÀ→
CATALÀ
PORTUG.→
CAST. i CAT.
9. Catalanoparlants nascuts fora
d’Andorra20%
8. Catalanoparlants nascuts a Andorra
11%
7. Castellanoparlants transitius al català
15% 6. Els fills dels Castellanoparlants
8%
5. Castellanoparlants mantenidors
14%
4. Altres8%
3. Els francoparlants9%
1. Lusoparlants mantenidors
8%2. Lusoparlants
transitius7%
Els conglomerats
Catalanoparlants nascuts a Andorra (11,3%) Andorrans
Nats a Andorra i amb passaport andorrà (100%) Fills de pares nascuts a Andorra o Catalunya
(70%) Parlen català
Origen: llengua primera (99%), progenitors (93%) i s’hi identifiquen (100%).
Família: amb parella (90%) i transmet fills (100%) Fora de la llar > 80% (també amics)
Percentatges menors només botigues (76%) i supermercats (67%)
41 anys mitjana
Catalanoparlants nascuts fora d’Andorra (20,1%) Conglomerat més gran Nascuts fora d’Andorra (96%) Parlen català
Llengua inicial (95%), progenitors (88%) i identificació (100%)
Transmet als fills (99%) Fora de la llar presència molt forta (algun punt per
davall dels nascuts a Andorra) 54 anys mitjana
Castellanoparlants mantenidors (13,8%) Nascuts a l’Estat Espanyol (fora de Catalunya)
(85,8%) Parlen castellà:
Castellà llengua habitual (100%), progenitors (98%) i identificació (97,4% )
Fora de la llar > 85% Metge, amics, caixes i bancs, botigues o telèfon
En la transmissió reduix sensiblement manteniment: parlen predominantment el 73%
Majoria no sap parlar català (62,8%)
Castellanoparlants transitius al català (15,2%) Origen geogràfic heterogeni:
Andorra o Catalunya (53%) i Estat Espanyol (40%) Origen castellà:
Llengua inicial (85%), amb progenitors (75%). Tots saben parlar el català.
Transició al català Amb germans, grup menut Identificació castellà (49%) o català (41%) Amb fills majoria català (54%). Castellà (20%). Fora de la llar, presència català:
Amics o faena: de cada 5, 2 català, 2 català i castellà i 1 castellà.
Més català supermercats (58%), botigues (70%) i caixes i bancs (90%).
Els fills dels castellanoparlants (8,3%) Nats a Andorra (100%) i passaport andorrà (83%) 24,9 anys de mitjana. Conglomerat més jove.
No tenen fills. Parlen castellà
Llengua inicial (91%) Manté amb germans (73%)
Però incorporen el català en molts àmbits a diferència dels mantenidors: Alta competència escrita en català (93%) Gran part s’identifica amb el castellà (61%), però fa l’entrevista en català
(93%) 52% parla català amb la parella Amb els amics castellà (44%), però també català (29,1%) Equilibri d’ús català i castellà:
Amb veïns Amb companys d’estudi una mica més castellà Amb companys de faena o supermercats una mica més català.
Sobretot català a botigues (64%), metge (65%) o caixes i bancs (92%)
Lusoparlants mantenidors (7,6%) Portuguès inicial (100%) i parella (92%)
Manté amb els fills (70%) com a llengua predominant
També en part de les relacions socials 30% amb els amics o món laboral.
Fora de la llar castellà (llengua predominant) Botigues (86%), bancs (86%) o metge (90%)
38 anys mitjana
Lusoparlants transitius (6,7%) Llengua inicial portuguesa Incorporació castellà família
Reduix amb progenitors Reducció major amb parella i fills
40% utilitza castellà Incorporació català
Coneixement oral català (93%) A diferència dels lusoparlants mantenidors,
incorporen el català Veïns (12%), relacions laborals (32% català i 44%
castellà). Mes joves que mantenidors: 31 anys mitjana
Nivell baix de natalitat
Els francoparlants (8,6%) Origen francès = manteniment de la comunitat lingüística. Hi
pertanyen : més del 90% dels nascuts a l’estat francès o passaport francès 95% dels qui tenen el francès com a llengua inicial o la parlen amb els seus
progenitors. Per tant, la pràctica totalitat dels francòfons pertanyen a este conglomerat.
Parlen francès nucli familiar Progenitors (85%), identifica o llengua habitual (77%) Manté amb parella (67%) i transmet fills (86%)
Fora de la llar mantenen més pròpia llengua que lusoparlants: Metge (44%), amb amics (30%) Companys de faena. 3 terços: 1 francès, 1 català i 1 castellà. 23% fa enquesta completa en francès 19% l’utilitza amb els seus amics de llengua catalana Resta d’àmbits el francès es manté visible
Com a llengua interètnica utilitzen una mica més el català que el castellà Tot i que només el 64% diu saber-la parlar Bancs: català 53%, francès 21% i castellà (16%) Botigues: 41% català i 28% castellà
Altres llengües (87,3%) Heterogeneïtat Parlants d’altres llengües
Les llengües altres es mantenen en l’àmbit familiar
Però desapareixen en la resta d’àmbits, per a adoptar el castellà.
El 54,1% no sap parlar català. Una part molt important (39,1%) són jubilats
9. Catalanoparlants nascuts fora
d’Andorra20%
8. Catalanoparlants nascuts a Andorra
11%
7. Castellanoparlants transitius al català
15% 6. Els fills dels Castellanoparlants
8%
5. Castellanoparlants mantenidors
14%
4. Altres8%
3. Els francoparlants9%
1. Lusoparlants mantenidors
8%2. Lusoparlants
transitius7%
Els conglomerats
Fluxos interlingüístics
Fluxos interlingüístics Les principals transfusions són
Del castellà cap al català Del portuguès, les altres llengües i el francès cap
al castellà Menors, d’estes darreres cap al català
Els lusoparlants
Els portuguesos Són el 14,4% de residents a Andorra
Formen dos conglomerats Lusoparlants mantenidors (7,6%) Lusoparlants transitius (6,8%)
Ús diferenciat de tres llengües: portuguès, castellà i català
Fluxos interlingüísticsPortuguès
% d’ús de cada llengua de cada conglomerat de base portuguesa
7,3
32
45
43
43,5
19,5
4 5,30
0
1020
30
4050
60
70
8090
100
1.Lusoparlantsmantenidors
2.Lusoparlants
transitius
% ús català % ús castellà%ús portuguès % ús francès% ús altres
Cap grup utilitza una llengua predominantment
Els portuguesosDistribució per edat
0,0
0,1
0,1
0,2
0,2
0,3
0,3
0,4
0,4
0,5
15-24 25-34 35-44 45-54 55-64 65-74 ≥75
1. Lusoparlants mantenidors 2. Lusoparlants transitius
ANDORRA
Conclusió: el portuguès
La principal via d’abandó del portuguès és l’adopció del castellà en l’àmbit familiar i els amics
Sobretot s’establix amb els usos amb la parella Important polarització del coneixement del catàlà L’adopció del castellà en els usos familiars correlaciona
amb l’ús visible del català fora de la llar (sobretot en els àmbits més catalanitzats)
No tenim dades per interpretar les raons per les que s’adopta el castellà o es manté el portuguès amb la parella
L’adopció del castellà a la llar i l’adopció tímida del català fora de la llar pot estar relacionats amb el projecte migratori → intenció de quedar-se i integrar-se
HIPÒTESI OBERTA– Projecte migratori–
Els castellanoparlants
Percentatge d’ús de les llengües
19,1
44,857,4
75,4
46,836,6
2,6 5,9 5,40,2 1,9 0,12,7 0,5 0,5
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
5.Castellanoparlants
mantenidors
6. Els fills delscastellanoparlants
7.Castellanoparlantstransitius al català
% ús català % ús castellà %ús portuguès% ús francès % ús altres
Distribució per edat
0,0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
15-24 25-34 35-44 45-54 55-64 65-74 ≥75
5. Castellanoparlants mantenidors
6. Els fills dels castellanoparlants
7. Castellanoparlants transitius al català
ANDORRA
Castellanoparlants inicials: pertinença als conglomerats de base castellana segons grups d’edat
010
2030
405060
7080
90100
15
-19
20
-24
25
-29
30
-34
35
-39
40
-44
45
-49
50
-54
55
-59
60
-64
65
-69
70
-74
>7
4
7. Castellanoparlants transitius al català
6. Els fills dels castellanoparlants
5. Castellanoparlants mantenidors
Conclusió Entre els grups de població castellanoparlant
més jove desapareix la figura dels mantenidors i la figura dels transitius
Entre jóvens nou itinerari propi i dominant Similar al dels castellanoparlants transitius en
usos Però lligat a l’origen territorial andorrà i al
passaport
Conclusió: transitius – portuguès i castellà Els lusoparlants transitius adopten el castellà amb la
parella Els castellanoparlants transitus adopten el català
principalment amb els fills El portuguès no té un paper interètnic a Andorra
S’adopta el castellà ja amb la parella El català té valor social d’andorranització: almenys entre
castellanoparlants, El castellà és la llengua interètnica i intraètnica entre
castellanoparlants → llengua d’aparellament també Però es transmet el català als fills pel (suposem) valor
social
Treball Qualitatiu
Espai sociolingüístic
Espai factorial i conglomerats
Català
Castellà
Francès
Portuguès
Conclusions
Conclusions El multilingüisme andorrà provoca fluxos interlingüístics Els transvasaments més clars:
Des del portuguès cap al castellà i el català Des del castellà cap al català
Itineraris transitius entre lusoparlants quan s’adopta el castellà amb la parella Les parelles també són d’origen portuguès Només si s’adopta el castellà en família → s’utilitza el
català fora de la llar Castellanoparlants transitius
Castellà amb la parella S’adopta el català amb els fills
Conclusions Competència oral de català polaritza mantenidors /
transitius Edat en arribar a Andorra i socialització andorrana:
Andorra manté la capacitat d’atracció del català amb els socialitzats al territori Castellanoparlants Certa mesura, també els lusoparlants
Fluxos migratoris interferixen Per tant, la normalització del català a Andorra
necessita fixar-se en tres punts: Visió del fenomen sociolingüístic des del component
migratori L’extensió del coneixement del català, que no és universal L’anàlisi detallat i qualitatiu dels processos que hi ha darrere
tria del castellà com a llengua de parella entre portuguesos o del català com a llengua amb els fills entre castellanoparlants
Conclusions Èxit de la normalització lingüística del català
El català cresca en la configuració del cabdal central
Cabdals del corrent central (castellà cap al català) es mantinguen amb la vigorositat actual
Reconfigurar les aportacions del portuguès i el francès aproximant-los cap al català
Futur recerca sociolingüística El corrent central andorrà
Final d’aigües ocupat pel català: capgirament de la substitució lingüística)
Vall ocupada pel castellà: llengua substituent que augmenta el seu cabdal amb les noves migracions
Configuració dels corrents andorrans (hipòtesis) Molt similar al de l’àrea metropolitana de Barcelona A altres corrents com la de l’àrea alacantina, la de
Palma o la de la ciutat de València el corrent central ha hagut d’estar ocupat per complet per la llengua substituent, el castellà, que ha adoptat el paper de llengua interètnica, i amb un feix d’afluents ètnics entre els que es troba el català, que és configura com una llengua ètnica més.
Futur camp d’estudi: Anàlisi del corrent principal en altres comunitats Formulació de models generals
Els grups lingüístics a Andorra:català, castellà, portuguès i
francèsNatxo Sorolla
http://xarxes.wordpress.com [email protected]
Investigador de la Xarxa CRUSCAT – IEC
Moltes gràciesper la vostra atenció