Els llibres, el paper i la impremta. Eduard Connolly

Autor: Eduard CONNOLLY ( mestre de primària i llibreter de vell )

“Es racó des PT” http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/

Els llibres, el paper i la impremta

Aquests objectes de paper amb cobertes que ens acompanyen al llarg de la vida anomenats llibres, i que de vegades fins i tot llegim per plaer, han estat, fins l'aparició d'Internet, el principal vehicle de transmissió de saviesa humana.

Se sol dir que la història dels pobles comença quan aquests dominen l'escriptura. Els humans des de temps immemorials han necessitat transmetre els seus coneixements, la seva història, els seus sentiments, les seves creences... Una de les formes de plasmar-los ha estat l'escriptura, aquesta ha conegut diferents "suports", aprofitant els materials disponibles en l'entorn, des de les taules d'argila al paper, fins als sistemes electrònics dels nostres dies.

Els mitjans descrits posteriorment van conviure uns amb uns altres, l'aparició d'uns no va suposar necessàriament la desaparició immediata dels altres.

LA HISTÒRIA COMENÇÀ AMB ARGILA

La prehistòria del llibre i de l'escriptura, comença segons diversos autors, en Mesopotàmia, en la civilització sumèria, fa 6000 anys i el material triat va ser ni més ni menys que l'argila, tallada en petites planxes i que permetia escriure sobre ella amb un estilet mentre estava tova.

Els documents de certa importància es van gravar en pedra o en metalls i fins a és possible que usessin pells o papirs, però aquests últims si van existir no s'han conservat.

La grandària i la forma de les planxes d'argila era variable, encara que normalment eren rectangulars i de la grandària d'un foli actual 15x20. La resistència del fang cuit o assecat al sol ha permès que arribin fins als nostres dies gran quantitat d'aquestes taules.


APAREIX EL PAPIR

Ara donam un bot a Egipte on trobam una planta molt abundant , el papir, les fulles del qual van servir com suport d'escriptura als egipcis, grecs i romans entre el 3.000 a C. i el segle V d. de C.

Les fulles de papir estirades, premsades, assecades i fregades contra una peça d'ivori o una petxina llisa per a donar-li més suavitat a la seva teixidura i permetre l'escriptura. Les fulles així preparades s'unien formant-se rotllos d'entre 6 i 9 metres fins als 40 !

Bastants dels papirs conservats encara tenen la seva antiga flexibilitat i blancor altres s'han ennegrit amb el pas del temps i es desfan amb facilitat al menor frec. El papir més antic conegut correspon a la primera dinastia 5500 a. de C.

Els inconvenients del rotllo de papir eren la dificultat de trobar un passatge concret, la seva fragilitat, l'haver d'utilitzar les dues mans durant la lectura, l'haver de desenrotllar-lo i enrotllar-lo de nou al acabar la lectura o per a iniciar-la, sent a més un material car.

ARRIBA EL PERGAMÍ, ELS CÒDEX

Per tot l'anterior, al final de l'Imperi Romà i fins a l'Edat Mitjana, es popularitza un nou suport i format de "llibre": "el còdex de pergamí", produït amb primes capes, degudament tractades, de pell de vaca, ovella o cabra, i conten les llegendes que alguna vegada fins a de pell humana...

El pergamí proporcionava avantatges significatius: llarga durada, estava protegit per l'enquadernació, fàcil emmagatzematge, transport i localització de passatges, i més barat que importar pergamí des d'Egipte. Anomenarem "còdex” als llibres anteriors a la invenció de la impremta.

Durant l'Edat Mitjana els pergamins eren produïts i usats gairebé exclusivament pels monestirs. Dedicats aquests exclusivament al rés i a la rèplica d'exemplars per encàrrec del propi clergat o de reis i nobles, no havia encara demanda fora d'ells fins a l'arribada, temps després, de les Universitats. La cultura, el coneixement era monopoli de l'Església que donava preferència interessada a les obres de religió.


En els monestirs es procedia al copiat manual d'obres, s'invertia en això centenars d'hores, anys fins i tot, donant-se la curiositat que els copistes, en ocasions eren analfabets que es limitaven a transcriure signes i lletres que ni tan sols entenien, encara que eren autèntics artistes que ornamentaven amb "miniatures", petites il·lustracions il·luminades amb bells colors, les lletres capitulars i els passatges dels llibres.

Els monestirs es prestaven obres entre si per el seu copiat, i alguns còdex eren tan valuosos que estaven encadenats per a evitar la seva pèrdua o robatori. En ocasions els pergamins eren raspats per a transcriure damunt altres obres, lamentablement es van perdre així obres clàssiques per a donar lloc a obres religioses.

Amb l'arribada de les Universitats apareixen nombroses persones que els necessiten per als seus estudis i per a exercir la seva activitat professional. El llibre ja no és només un suport de la saviesa antiga, es converteix en instrument de difusió de noves idees.

Amb els còdex de pergamí, neix l'enquadernació, la seva forma ja de "llibre" ve donada per la forma quadrangular d'aquests, i que compleix una funció protectora i alhora artística. L'enquadernació no només serveix per a protegir les fulles, funció que ja realitzaven les capses que des d'època clàssica s'usaven, sinó per a mantenir unides les fulles mitjançant un cosit lateral que unia els diferents plecs que formaven el llibre.

A LA FI EL PAPER

Pel que sembla a l'any 105 d. de C. un tal T'sai Lun, empleat de l'emperador xinès Ho Tu, va fabricar per primera vegada un paper, des d'una pasta vegetal a força de fibres de canya de bambú, morera i altres plantes, donant origen al paper que coneixem avui.

Durant 500 anys la tècnica de l'elaboració del paper va pertànyer només als xinesos, qui la van guardar gelosament durant aquest llarg període. Al voltant del 600 d. de C. el paper va arribar A Corea i Japó, que van perfeccionar el sistema de producció. En l'any 750 d. de C. la tècnica de la fabricació del paper arriba a l'Àsia Central, el Tibet i l'Índia.


Posteriorment els àrabs, en la seva expansió cap a l'orient, es van familiaritzar amb els mètodes de producció del paper d'escriure i van crear molins de paper a Bagdad, Damasc, El Caire, i més tard, al Marroc, Espanya i Sicília. Els àrabs no tenien fibres fresques, de manera que per a produir paper van extreure la matèria primera de draps vells. Quan entra a Europa, els àrabs van introduir en aquest continent el secret de la fabricació del paper. Països com Itàlia i Espanya van desenvolupar ràpidament aquest descobriment per tota Europa.

La primera fàbrica de paper europea es va establir a Espanya, prop de l'any 1150, a Xàtiva (València), va ser el primer molí paperer d'Europa, que elaborava aquest amb palla d'arròs. En Europa, el primer exemplar escrit en paper que es conserva és una carta àrab que data de l'any 806. Així doncs el paper i el pergamí van conviure en la seva existència

PAPER MÉS CULTURA MÉS DEMANDA, IGUAL A IMPREMTA

En el segle XV el paper, un suport barat i assequible ja existeix, és el suport ideal per a la impressió i l'escriptura que arribarà fins als nostres dies. La demanda cultural també, ara falta la producció en sèrie de textos que respongués a aquesta nova necessitat, faltava la màquina que facilités la difusió de les idees. Així sorgirà la impremta.

Aclarim algun concepte prèviament. La impremta va ser inventada pels xinesos segles abans. En l'alta Edat Mitjana, ja s'utilitzava a Europa per a publicar treballs de poques fulles. Aquestes impressions es feien tallant en una taula de fusta en buit totes les lletres del text i/o les il·lustracions de cada pàgina completa. Una vegada confeccionada aquesta taula, s'impregnava de tinta negra, vermella, o blava (solament existien aquests colors), després s'aplicava el paper i amb corró es fixava la tinta. El desgast de la fusta era considerable pel que no es podien fer moltes còpies amb el mateix motllo. A aquest tipus d'impressió, se li anomena “xilografia”, i als llibres així realitzats “xilogràfics”. El gran invent que s'aveïna, és la creació de la impremta de "tipus mòbils", és a dir, la creació de lletres intercanviables que permetran la seva reutilizació, muntades en "caixes", podent compondre textos amb rapidesa. Això va ser el que va inventar cap a 1450 un alemany, Johannes Gutenberg.


LA IMPREMTA I GUTENBERG

Sobre la seva vida corren diverses versions, moltes vegades amb dades contradictòries. Sabem que aquest “ferrer” s'associa i demana un préstec a un banquer jueu per a poder inventar una màquina que permetrà la impressió en un temps record. Es diu que Gutenberg va apostar a ser capaç de fer alhora diverses còpies de la Bíblia en menys de la meitat del temps del que trigava a copiar una el més ràpid de tots els monjos copistes, i que aquestes no es diferenciarien en absolut de les manuscrites per ells.

En 1449, va publicar el "Missal de Constança", primer llibre tipogràfic del món. En 1452, Gutenberg dona començ a l'edició de la Bíblia de 42 línies (també coneguda com Bíblia de Gutenberg). En 1455, J. Gutenberg mancava de solvència econòmica per a retornar el préstec, pel que es va veure en la penúria (fins i tot va haver de difondre el secret de muntar impremtes per a poder subsistir), es conta que va ser acollit pel bisbe de la ciutat, l'únic que va reconèixer el seu treball, fins a la seva mort pocs anys després totalment arruïnat en 1460 . Per la seva banda, el banquer es va associar amb uns altres i van publicar a Magúncia en 1456, la que seria coneguda com Bíblia de Gutenberg, de la qual es van editar uns escassos 150 exemplars aproximadament, dels quals actualment es conserven molt pocs exemplars i menys encara complets.

A Espanya es conserva solament una en la Biblioteca Nacional. Un d'aquests exemplars va arribar als 150.000.000 de les antigues pessetes. La genialitat de Gutenberg va ser que en comptes d'usar les habituals tauletes de fusta, que es desgastaven en poc temps, va confeccionar motllos en fusta de cadascuna de les lletres de l'alfabet i posteriorment va emplenar els motllos amb ferro, creant els primers "tipus mòbils" imitant perfectament l'escriptura d'un manuscrit. Havia d'unir una a una les lletres que subjectava en un enginyós suport, molt més ràpid que el gravat en fusta i infinitament més resistent a l'ús. Com planxa d'impressió, va emmotllar una vella premsa de vi a la qual subjectava el suport amb els "tipus mòbils" deixant el buit per a lletres cabdals i dibuixos. Aquests, posteriorment serien afegits mitjançant el vell sistema xilogràfic i acabats de decorar manualment.


Hi ha qui afirma que l'obstinació de Gutenberg a imitar la lletra manuscrita en els seus tipus i el deixar després el decorat final a mà, va ser un intent de “falsificar” els còdex… Ja que en l'època de Gutenberg, els llibres impresos eren poc apreciats pels col·leccionistes de la classe nobiliària i eren al principi els llibres dels pobres, doncs no tenien l'atractiu dels manuscrits miniats que componien la majoria de les biblioteques de la noblesa europea en aquella època.

Gutenberg va donar a la humanitat una forma de transmissió de coneixements que no va ser superada fins a l'arribada dels mitjans audiovisuals i l'aparició dels ordinadors diversos segles després, i que a fet que qualcú anomenàs la nostra època com a “Galàxia Gutenberg”.


Esquema de les parts del llibre modern

1 – faixa2 – solapa (ací, incorporada a la coberta)3 – guarda anterior (ací, la contraguarda)4 – coberta5-7 – talls5 - cap6 – canal7 – peu8 – pàgina dreta (recto del full)9 – pàgina esquerra (verso del full)10 – llom


http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/6e/Bookinfo.svg

Parts d'un llibre antic



Preguntes i activitats sobre la lectura

Quan es diu que comença la història?Quin és el material més antic emprat per escriure?Quan es suposa que va començar l'escriptura? En quin lloc s'empra per primera vegada el papir com suport per escriure?De què estava fet el papir?De quan és el papir més antic que es conserva?Quins eren els inconvenients del papir?Al final de l'Imperi Romà i fins a l'Edat Mitjana, es popularitza un nou suport i format de "llibre". Quin?

De què estava fet el pergamí i quines són les avantatges del pergamí?

Quin poble inventa el paper?

A quin any arriba a Europa el paper i a on?

Inventà Gutenberg la impremta? (Llegeix bé el text abans de respondre)

Quins varen ser els primers llibres tipogràfics editats en el món? En quin segle?

Cerca una biografia de Gutenberg i fes un petit resum de la seva vida.

Com se li ha dit a la nostra època fins el segle XX?

Penses que el llibres en paper desapareixeran? Demana al teu professor i fes un debat a classe


Recursos a Internet sobre el món del llibre antic:

Power Point sobre la història del llibre el paper i la impremta:

http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/2009/07/historia-del-paper-i-la-impremta.html

Vídeos de la Biblioteca Nacional sobre la història del llibre:http://www.youtube.com/user/bibliotecaBNE

Aquí teniu uns enllaços a una plana impressionant sobre el món del llibre antic.

http://ntic.educacion.es/w3//eos/MaterialesEducativos/mem2001/scripta/trad/trad.htm

Article original:







http://www.youtube.com/user/bibliotecaBNE



Education

Els llibres, el paper i la impremta. Eduard Connolly