Embat Publicació periòdica de la Porciúncula / S’arenal, del 30 de març a l’1 d’abril

Edició especial

100 anys de

Gaudí a Mallorca

El vaixell terrestre que remodelà el geni Gaudí La commemoració de l’aniversari de la reforma de la Seu és el fet més emblemàtic de Mallorca el

da al geni català Anto-

ni Gaudí, qui dugué a

terme una gran refor-

ma de l’interior de la

catedral. Per això, bui-

dà la nau central de

les edificacions. D’a-

questa manera, s’a-

conseguí un gran es-

pai per al poble.

Gaudí substituí els ciris

pel llum elèctric. I així

Gaudí va fer entrar la

modernitat dins un

temple medieval.

Si començam per l’ex-

terior de la catedral de

Mallorca, hem de par-

lar de les dues façanes

de les que consta el

temple, una de les

quals resultà greument

ferida després del ter-

ratrèmol de 1851 que

sacsejà l’illa més gros-

sa de l’arxipèlag Bale-

ar. Fou llavors quan el

geni madrileny Juan

Bautista Peyronet, fou

cridat per una extraor-

dinària reforma per

poder mantenir la ca-

tedral dreta durant

molts més anys. Així

mateix, aquest arqui-

tecte també edificà de

bell nou les torres de

la façana.

Anys més tard, el bisbe

Campins féu una crida-

D’altra banda, Gaudí

va obrir grans fines-

trals que aleshores

estaven condemnats.

A més, hi posà vitralls

de mils colors, que

aportaren un ambient

càlid, i va acabar amb

la fosca que feia segles

que regnava.

Vista des de la mar, la Seu pareix un gran vaixell que surt del port.

Informació elaborada ínte-

grament pels alumnes de 2n

ESO B durant el projecte de

la tasca social.

La Seu, una obra inacabada Des del segle XIII en obres, la catedral segueix en construcció després de grans intervencions de molts artistes i creadors

La façana de la Seu despres del terretremol i actualment en contrucció

Després de la conques-

ta catalana de Jaume I

d’Aragó al 1229,

desembarcà a Santa

Ponça i es dirigí a Pal-

ma, on començà a edifi-

car la catedral sobre la

mesquita musulmana

existent, després de fer

fora els musulmans de

les terres cristianes. La

catedral es el monu-

ment més important

perquè representa per-

fectament els darrers

vuit segles de la seva

història

Guillem Sagrera

Al 1230 hi ha indicis

documentals relacio-

nats amb l’obra de la

Seu. La construcció co-

mençà per la capella de

la Trinitat, durant el

regnat de Jaume II

(1276-1311), ell va ser

el primer monarca de la

corona de Mallorca. A

finals del segle XIV es

varen enderrocar els

darrers vestigis de la

mesquita i al comença-

ment del segle XV es va

entrar en una nova fase

Embat / S’Arenal, del 30 de març a l’1 d’abril

constructiva. El pro-

jecte de catedral gòti-

ca s’allargà durant se-

gles. Al 1400 Guillem

Sagrera, dóna una

gran empenta a les

obres. Quan morí, el

seu fill Joan

(arquitecte), fou conti-

nuador de la construc-

ció.

El terratrèmol

A 1851 hi va haver

una gran catàstrofe,

un terratrèmol, el qual

va ser tan potent que

es va notar en tota l’i-

lla, va posar en perill

tot el conjunt de la fa-

çana principal, que va

estar a punt d’esbucar

-se per la quantitat de

cruis que havien apa-

regut després dels ter-

ratrèmols, però l’ar-

quitecte Joan Baptista

Peyronet que realitza

una façana nova, la és

la que podem visualit-

za ara en l’actual cate-

dral.

Al 1902 el bisbe Pere

Joan Campins va en-

carregar a Antoni

Gaudí una reforma de

la catedral amb la fi-

nalitat de millorar-la i

deixar més espai per

al poble, reestructurar

l’interior i fer aquell

edifici gòtic més llumi-

nós.

Retrat de l’arquitecte Gui-

llem Sagrera.

Embat / S’Arenal, del 30 de març de l’1 d’abril

Gaudí and Campins: a creative Spanish pair Gaudi and Campins create fantastic art and de-

Antoni Gaudí i Cornet

(Catalan pronuncia-

tion; 25 June 1852 –

10 June 1926) was a

Spanish Catalan archi-

tect from Reus and the

best known practi-

tioner of Catalan

Modernism. Gaudí's

works reflect an indi-

vidualized and dis-

tinctive style. Most are

located in Barcelona,

including his magnum

opus, the Sagrada

Família.

Antoni, the couple's

fifth child, was to live

the longest. His sib-

lings included sisters

Rosa (May 5, 1844-

1879), who married

and had a daughter,

Rosa Egea Gaudí, and

Maria (June27, 1845-

January 10 1850); and

brothers Francesc

(March 26, 1848-April

20, 1850) and Fran-

cesc (May 27, 1851-

1876), who earned a

Medical degree, but

never practiced.

Pere Campins was

Bishop of Mallorca

(1898-1915) characte-

rized by the establish-

ment of the Church of

Mallorca in the langua-

ge and culture of the

island. He studied at

the Seminary of Ma-

llorca, graduated in

theology at Toledo,

rector of the Parish of

Porreres. He was the

promoter of the resto-

ration of the Cathedral.

On 8th December 1904

his desire to start a

quite importante cate-

ring venue .

Antoni Gaudi,en un retrat Avon es pot notar la seva pene-

trant mirada.

Gaudí studied archi-

tecture at the Llotja

School and the Barce-

lona High School of

Architecture, graduat-

ing in 1878.

The death of Gaudí

On 7 June 1926, Gaudí

was taking his daily

walk to the Sant Felip

Neri church for his

habitual prayer and

confession. While he

was walking along the

Gran Via de les Corts

Catalanes between

Girona and Bailén

streets, he was struck

by a passing tram and

lost consciousness. A

few minutes later he

died. He left his build-

ings and his designs

half made and he on-

ly did one tower

Campins, a

Embat / S’Arenal , del 30 de març a l’1 d’abril

Recorriendo el interior de la Seu Os enseñamos la Catedral de Mallorca

reformada por el arquitecto Antoni Gaudí

Os explicaremos, un poco, el interior de la Seu:

1. Planta: La catedral de Mallorca presenta una planta basilical de tres naves, cerrada por una cabecera formada por tres ábsides. Las naves están constitui-das por ocho tramos cada una, cada uno de estos tramos se com-pone de: nave central, naves laterales y capi-llas entre los contra-fuertes.

La decoración más im-portante es: es la cate-dral con el mayor rose-tón del mundo gótico, con un diámetro de unos 13,8 m y unos 100m2. Esta situada sobre el altar cen-tral .En noviembre y en febrero, sobre las 8 de la mañana si no esta nublado, se puede ver la sombra de un rose-tón formando un 8 con el otro rosetón.

El baldaquino: fue co-locado en la capilla Real el 8 de diciembre de 1912 sustituyendo el primero y en la res-tauración de Antoni Gaudí. Se encuentra suspendido por medio de cadenas y cuerdas. Esta hecho con mate-riales blandos como el

cartón y el papel

Estructura del edifi-cio:

1. Tiene una de las

naves mas altas y an-

chas de Europa Las

obras de construcción

se alargaron hasta el

año 1630 y dieron

como resultado una

catedral de 121 m de

longitud por 55 m En

la nave central, cuyas

bóvedas se sostienen

sobre unas esbeltas

columnas de planta

octogonal de 1,5m de

diámetro y 22 m de

altura. La Catedral de

Palma de Mallorca

tiene en la torre un

total de 9 campanas.

De entre ellas sobre-

sale una y mide 2 me-

tros de diámetro y

pesa 4.517 kilos. El

alzado de la catedral

no sigue los modelos

franceses, pero es el

típico de las plantas de

salón levantinas, debi-

do a que existe una im-

portante diferencia de

altura entre la nave

central y las naves late-

rales. Esto, por una

parte, permite alcanzar

una inédita altura inte-

rior de 44 m y abrir un

amplísimo claristotio,

lugar en el que se sitúa

el rosetón, aunque las

Gaudí combinó a la perfección la luz solar y la eléctrica, consiguiendo un

efecto extraordinario. Los turistas quedan extasiados ante tanta belleza.

iglesias levantinas.

Pilares esbeltos

Son pilares octogonales que ayudan a sujetar las paredes y el techo, hechos de piedra are-nisca de las canteras de Santanyí y Galdent. Hay catorce pilares reparti-dos, siete a cada lado, que dividen las tres na-ves. Están a 7’74 me-tros de distancia entre si, son delgados y muy altos, miden 21’47 me-tros.

Como se aguanta:

1. Contrafuertes y ar-botantes

En el exterior , las bó-vedas están reforzadas por robustos contra-fuertes, alternando uno mayor y dos menores. Las mayores reciben los dobles arbotantes de las naves, los más pequeños refuerzan los muros de las capillas, tienen gárgolas. El ex-terior de la catedral, tiene aspecto sólido y pesado.

Juego de luces del rosetón del altar mayor al proyectarse sobre el rosetón

del portal mayor. Este fenómeno sucede dos veces al año: el día de San Mar-

tín (11 de noviembre) y el 2 de febrero, día de la Candelaria.

Pilar iluminado por la

luz del rosetón. Se pue-

de observar el anillo–

candelabro.

Miles de colores de los ventanales reflejados en el pavimento de la Catedral,

creando una filigrana ornamental muy visible a determinadas horas del día.

Esto hace que la Seu sea una de las catedrales más luminosas.

Embat/ S’ Arenal, del 30 de març a l’ 1 d’ abril

Intervenciones inesperadas

del arquitecto Gaudí en la Seu El arquitecto catalán contribuyó en la

reforma y en la decoración de la Catedral

En 1901 el obispo

Campins fue a Barcelo-

na a encargarle una

serie de trabajos para

La Seu al arquitecto

Antoni Gaudí ya que

sabía que era un gran

arquitecto.

Campins tenía en

mente llevar a cabo

una gran obra de res-

tauración en La Seu.

En noviembre de 1899

el obispo visitó Barce-

lona para pedirle a

Gaudí opinión. En

1901 este le propuso

al arquitecto hacerse

cargo de la restaura-

ción. El genio viajó a

Palma para conocer

mejor el edificio y le

presentó una maqueta

de madera de su obra.

El fenómeno trasladó

la sillería gótica al al-

tar. Quitó los elemen-

tos que impedían la

circulación de las per-

sonas y habilitó el pa-

so de un mayor núme-

ro de personas. Deco-

ró el altar con cerámi-

ca representando los

escudos de los obispos

de Mallorca rodeados

de ramas de árboles.

Arregló las ventanas

para que la luz entrara

en la catedral. Colocó

el altar mayor y las

inscripciones de hie-

rro forjado en latín.

Construyó una baran-

dilla para el altar y dos

tronas. Colocó lámpa-

ras y candelabros de

diferentes diseños co-

mo por ejemplo las

“trobigueres”; tam-

bién colocó los llama-

dos tranvías en cada

lado del altar, diver-

sos lampadarios en la

entrada de la capilla

real y en las naves la-

terales y finalmente

un gran baldaquino

sobre el altar mayor

en el que puso un ta-

piz y unas bolas que

representan bolas de

El arquitecto utilizó

mucho la luz eléctrica

y aprovechó las piezas

antiguas que le conve-

nían para idear otras

de nuevas.

La intervención de

Gaudí fue brillante pe-

ro seguramente hoy en

día no le dejaríamos

hacer todo lo que hizo

porque alguien le diría

alguna cosa. Era un ti-

po moderno, y así eran

sus obras, modernas.

El arquitecto Antoni Gaudí

(en la imagen de arriba)

llegó a Mallorca el 1901. El

baldaquino ( a la derecha )

es una de sus intervencio-

Embat / S’Arenal, del 30 de març al 1 d’abril

Descomponent la Seu Quins materials va utilizar Gaudí

per fer la seva gran obra a Palma? A la natura trobam

tres grans grups de

roques.

Sedimentàries: so-

len presentar una dis-

posició en capes, que

s’anomenen estrats.

Poden ser: detríti-

ques, calcàries, eva-

porítiques i orgàni-

ques.

Magmàtiques: pro-

cedeixen de la mescla

de roca fosa i gasos

anomenats magma.

Poden ser plutòni-

ques, volcàniques i

filonianes.

Metamòrfiques: pro-

cedeixen de roques

sedimentàries o mag-

màtiques que han

sofert elevades pres-

sions i temperatures

però sense fondre’s.

Poden ser laminars i

cristalines.

Segons les seves pro-

pietats, les roques

són cimentades o

cristalines. En aquest

grup s'inclouen tant

les roques magmàti-

cas com les metamòr-

fiques, i es classifi-

Tipus de roques.

quen en: massives

(granit i marbre) i fo-

liares (pissarres).

A la Seu es varen uti-

litzar roques sedi-

mentàries com el

marès de Santaní, el

de Galdent,el de Puig-

derós i el de Felanitx.

Vidre: El vidre és una matèria sòlida acon-seguida a partir del refredament d'un lí-quid evitant-ne la cristal·lització. El vi-dre es fabrica a partir d'una mescla comple-xa de composts vitrifi-cants com el sicilici.

La ceràmica és un ma-terial sòlid inorgànic i no metàl·lic que ne-cessita la intervenció

d'una quantitat de ca-lor en la seva prepara-ció.

Ferro forjat: El ferro forjat és un producte derivat del ferro que posseeix la propietat de poder ser forjat en vermell, i s'endureix refredant-se ràpida-ment. Es fon a 1500ºC, es poc tenaç i es pot soldar mitja-nçant forja.

Trencadís: És una mena de mosaic for-mat per trossos irre-

Baldaquí: objecte re-ligiós. El nom fa refe-rencia a la ciutat de Bagdad, d’on prové.

Trona prop de l’al-tar: és un pedestal elevat perquè s’hi fa-cin sermons.

Trobigueres: són uns anells—canelobres adossats a les colum-nas de la Seu que ser-veixen per iluminar.

Mobiliari: El mobilia-ri està compost de fe-rro i fusta: bancs dels oficiants de l’altar, tamboret, faristol i escala plegadissa d’accés.

El drac del parc Güell està

fet de trencadís, i dóna la

benvinguda als visitants.

Els elements

decoratius i el mobiliari

Embat / S’Arenal, del 30 de març a l’1 d’abril

La natura ha estat sempre la font que inspirava en Gaudí L’arquitecte representà branques d’olivera, gira-sols i peixos a les seves obres més importants

Antoni Gaudí, un dels

arquitectes més impor-

tants, va posar en la

majoria de les seves

obrres imitacions d’al-

gunes plantes i ani-

mals. L’arquitecte va

aprofitar que les obres

estaven en construcció,

per, ja que sempre li

havia apassionat, mo-

tius vegetals i animals.

S’hi poden trobar re-

presentacions d’arbres,

peixos i gira-sols, inspi-

rant-se en alguns ele-

ments de la natura.

Des dels inicis, Gaudí

va omplir les seves

obres de taques, co-

lors i formes que ens

donen a entendre com

és la seva imaginació

simbòlica, sorgida de

la interpretació de la

natura i l'esperit reli-

giós. Gaudí considera-

va que les creacions

de la natura són sem-

pre belles per a l'ob-

servador ja que són

una justa aplicació de

la forma a l'objecte, i

la seva utilització o

funció, l'harmonia que

presideix la natura i

ens sorprèn tant da-

vant d'un arbre im-

mens com davant de

l'insecte més petit.

Aquestes imitacions

les podem trobar en

la majoria de les

obres de Gaudí, o en

les que Gaudí ha par-

ticipat. Per exemple, a

la Sagrada Família,

l’obra que més el re-

presenta, es troben co-

lumnes que volen re-

presentar els troncs

dels arbres, que al te-

rrat es junten com si

fossin les branques o

les fulles; també es tro-

La torre de gira-sols a “El Capricho”, a Cantabria.

La cátedra de la Seu amb decoracions de bran-

ques i fulles d’olivera, presideix l’altar.

voreres del àbside.

També es troben re-

presentades fulles de

garballó i clavells de

moro a la Casa Vicens,

gira-sols a “El Capri-

cho”, una estatua d’un

lleó a la “Casa Botines”,

una imitació d’un ei-

xam d’abelles a la

“Casa Calvet”, repre-

sentacions de peixos

catalans a la Casa Fi-

gueres “Bellesguard”,

el famos drac a la font

del Park Güell...

gues, de raïms i pàm-

pols. També es fa

al·lusió al pà que s’ob-

té a patrir del blat i

del vi que s’obté a

partir del raïm.del

Park Güell...

A la Seu de Mallorca,

on Gaudí va fer una

reforma, també hi va

incorporar motius flo-

rals. Per exemple, al

voltant de la càtedra

del bisbe es troben

representades fulles i

branques d’olivera.

Però segurament la

que seria la millor

aportació de Gaudí a la

Seu, és el baldaquí.

Aquest te repressenta-

des carabasses, orna-

ments que imiten espi-

gues de blat, raïms i

pàmpols de figuera

També es fa al·lusió al

pa que s’obté a patrir

del blat i del vi que

s’obté a partir del raïm.

El baldaquí en general

és un monument a la

naturalesa.

A la Seu de Mallorca,

on Gaudí va fer una

reforma, també hi va

incorporar motius

florals. Per exemple,

al voltant de la càte-

dra del bisbe es tro-

ben representades

fulles i branques

d’olivera. Però segu-

rament la que seria la

millor aportació de

Gaudí a la Seu, és el

baldaquí. Aquest te

repressentades cara-

basses, ornat d’espi-

El baldaquí de la Seu de Mallorca te representades carabasses, ornaments d’espigues de blat, de raïms i pàm-

pols de figuera.