EL CAMÍ QUE NO FAIG

Nora El Gharbaui

Passejaria amb tu per una vella ciutat desconeguda i m'hi perdria.

Ara em perdo també, sense ni moure'm

i em cansa molt el camí que no faig

i la incertesa estulta de les hores.

Fràgil, el temps se m'esmenussa als dits,

transcorre absurdament entre foteses

i, desvalgut, veig allunyar-se i perdre's

l'ombra del jo tenaç i reptador

que ha conviscut amb mi tota la vida.

Potser per això enyoro, melancòlic,

poder passejar amb tu per una vella ciutat desconeguda, sense rumb,

i perdre'm pels carrers més solitaris.

EL CAMÍ QUE NO FAIG

• Passejaria amb tu per una vella ciutat desconeguda i m'hi perdria.

• Ara em perdo també, sense ni moure'm, i em cansa molt el camí que no faig i la incertesa estulta de les hores.

• Fràgil, el temps se m'esmenussa als dits, transcorre absurdament entre foteses i, desvalgut, veig allunyar-se i perdre's l'ombra del jo tenaç i reptador que ha conviscut amb mi tota la vida.

• Potser per això enyoro, melancòlic, poder passejar amb tu per una vella ciutat desconeguda, sense rumb, i perdre'm pels carrers més solitaris.

• MIQUEL MARTÍ I POL