Embed Size (px)
Citation preview
L’ESPANYA DEMOCRATICA (1975-2000)
Nerea H; Belén P; Mihaela B; Daniel R; Joan C.Cruso: 2º Bach A
La transició política• Les forces politiques en escena• Les forces d'oposició • Els primers moments del regnat de Joan Carles I. El govern “ d’Arias Navarro”• El govern Suárez y la Llei de Reforma Política• Avanços de l'oposició • L’any clau: 1977
ÍNDEX
La Constitució de 1978 i l’estat de les autonomies• El procés constitucional • El procés preautònimc • Contingut de la Constitució
Els governs democràtics i la integració a Europa • La segona legislatura d’UCD i el final del govern de Suárez• El colp d’estat del 23-F• Els governs socialistes de Felipe González• EL govern del PP • L’Epanya actual
La transició política
La transició política
1975-1977 Del Petroli (1973)
Política
CRISI
Mort de Franco
Econòmica
Augment del dèficit exterior
Inflació
Quebra de empreses
Disminució de emigracions
Situació que va dificultar la transició a la democràcia
Incertesa de la política espanyola
10000
9000
8000
7000
6000
5000
4000
3000
2000
1000
0
1972 1973 1974 1975 1976
Millo
ns d
e p
esete
s
Dèficit comercial (1972 al 1976) Font: Direcció General d’Aduanes
2.207
4.405
8.3408.572 8.749
Forçes polítiques en escenaMort de
FrancoTres alternatives possibles per al
país
Continuïtat del règim
Forçes d’oposició
Mantindre les velles estructures
o fer alguna modificació superficial.
Suport de les institucions
polítiques i de l'Exèrcit.
Reforma política
Ruptura democràtica
liberalització gradual del
règim acabar de forma immediata amb
el vell règim dictatorial
El paper del reiFranco Va educar a Juan Carlos
I
Luis Carrero BlancoPresident del consell de Ministres
d'Espanya
Va ser assassinat en 1973 per ETA
Carlos Arias Navarro 1973
1975 Juan Carlos I assumeix la direcció de l'estat
Voluntat democràtica
Representava la única solució per a Espanya
Incapacitat per a fer reformes polítiques
Juan Carlos I jura como rei d’ Espanya en les Corts, el 22 de Novembre de 1975
El govern Suárez y la Llei de Reforma Política
Adolfo Suárez (1976)
Provocà un rebuig general
Va formar un Govern Reformista
Reconeixement de drets i llibertats; legitimitat dels partits polítics i de les autonomies Concessió d’una amplia amnistia política i la convocatòria d’eleccions generals avanç d’un any.
Llei per a la reforma política
Llei transitòria.Procediment per a la creació d’unes noves Corts (sufragi universal)
La seua promulgació requeria l'aprovació de les Corts i un referèndum. En segon lloc la acceptació d’un referèndum nacional.
En Novembre de 1976 va ser aprovada
La llei fou recolzada per un 94% de vots
Cartells propagandístics per al referèndum de 1976
Adolfo Suárez va formar un Govern de caràcter reformista
Avanços de l’oposicióLa escalada Terrorista Es va intensificar el
terrorisme
Extrema dreta
ETA
GRAPO
Gener de 1977 en Madrid
Extrema dreta van assassinar un estudiant en una manifestació
“Matanza de la calle Atocha”
provocà
Víctimes del terrorisme d’ETA (1973-1978). Font: “Ministerio de Interior”
L’ any clau: 1977Primeres eleccions democràtiques
Forçes polítiques
Victoria UCD
15 de Juny de 1977
UCD- Unió de Centre Democràtic
AP- Alianza Popular
PSOE- Partit Socialista Obrer EspanyolPCE- Partit Comunista d’Espanya
Nacionalisme Català ERC- Esquerra Republicana de C.
PDC- Pacte Democràtic per C.
Nacionalisme Basc PNV- Partit nacionalista Basc
Eleccions generals de 1977, Congres dels Diputats
Formacions polítiques % vots Escons
UCD 34,0 166PSOE 28,9 116
PCE 9,2 19
AP 8,0 16
PDC 2,8 11
PNV 1,7 8
PSP 4,4 6
UC/DCC 0,9 2
ERC 0,8 1
EE 0,3 1
INDEP 0,3 1
CAIC 0,2 1
L’ any clau: 1977
1977 CRISI
Econòmica Devaluació de la pesseta
“Pactos de la Moncloa” Pla d'estabilització
Disminució de la inflacióBeneficis a empreses
Pla d’estabilització
La Constitució de 1978 i l’estat de les autonomies
La constitució de 1978Procés d’elaboració y aprovació
1. Creació d'una comissió formada per representants dels diferents grups parlamentaris
La Potencia
Redactar un avantprojecte de Constitució
Representats: UCD, Alianza Popular, PSOE, PCE i Pacte democràtic per Catalunya
Van quedar fora: Partit Socialista Popular i el Partit Nacionalista Basc.
2. Text definitiu aprovat el 31 d'Octubre de 1978
3. La resposta del poble espanyol en el referèndum provocà una alta abstenció.
Constitució espanyola de 1978
“España se constituye en un Estado social y democrático de
Derecho...
La constitució de 1978Característiques
1. Majoria d’edat als 18 anys
2. El Dret a la vida
3. Llibertat ideològica, religiosa, d'expressió...
4. El cap d’Estat es el monarca, que actua com moderador
5. Poder executiu: Recau en el Govern
6. Poder legislatiu: Recau en les Corts
7. Poder judicial: Recau en jutjes
Procés preauotonòmicDesig d'autogovern de bascos i catalans, manifestat el 11 de Setembre
El govern de Suárez va iniciar el procés preautonòmic abans de l'aprovació de la Constitució.
Suárez va optar pel restabliment formal de la Generalitat
A principis de 1978, Catalunya i País Basc eren regions preautonòmiques.
Entre abril i octubre de 1978, es van crear per decret llei, organismes preautonómicos para el govern de Galícia, Astúries, Castilla-León…
Davant de les demandes d'autonomia de catalans i bascos, i en menor grau de gallecs, el govern d'UCD va optar per impulsar la generalització del principi d'autonomia regional.
Els governs democràtics i la integració a Europa
La segona legislatura d’UCD i el final del govern de Suárez
Després de la Constitució el Govern va dissoldre les Corts y va convocar
eleccions generals l’1 de Març de 1979.
Triomf d’ Adolfo Suárez (UCD)
Formava el seu tercer govern
El primer Constitucional
El segon Democràtic
Adolfo Suárez y el seu triomf
La segona legislatura d’UCD i el final del govern de Suárez
Convocatòria d’eleccions municipals, mitjançant la democràcia es va estendre també als ajuntaments, per primera vegada des de la implantació del règim franquista.
Primeres eleccions municipals democràtiques (1979)
Resultats de les eleccions
La segona legislatura d’UCD i el final del govern de Suárez
Problemes del Govern i dimissió de Suárez
Profunda inestabilitat política
Les divergències internes en UCDDiferent posicions dels seus membres en diverses qüestionsEl problema de les autonomiesLes seues competències
L’ extensió territorial Formes d’accedir a la instauració de governs autònoms
La crisi econòmica
El terrorisme
L’amenaça d’un colp d’Estat militar
L’acós del PSOE campanya contra el Govern
DIM
ISSIÓ
DE S
UÁ
REZ
ETA va aconseguir el nombre més gran de víctimes mortals entre 1978 i 1980
Colp d’Estat del 23Z
Intent de colp d’Estat el 23 de Febrer de 1981
El 23 de Febrer, mentre es procedia a la votació de Calvo Sotelo com a nou president del Govern, el Congrés va ser assaltat per un grup de Guàrdies Civils que van retindre a la força al Govern i al Congrés tota la nit
Al dia següent el rei va donar un missatge per televisió Desautoritzava el colp
Reivindicava la legitimitat de la Constitució democràtica
http://www.youtube.com/watch?v=VRVl9O3fMBU
Imatges sobre el colp d’Estat del 23F
Colp d’Estat del 23Z
Rellançament del procés autonòmic (1981-1982)
Calvo Sotelo Va reactivar el procés autonómic
Ingrés d’Espanya en l’OTAN (1982)
La integració en la OTAN va suposar amb el rebuig de: • Socialistes
• Comunistes• Amplis sectors socials
La crisi final i la desintegració de UCD
Adolfo Suárez, que va abandonar UCD y va fundar un nou partit
Els governs socialistes de Felipe González (1982-1996)
El triomf del PSOE en 1982 va donar lloc a que els socialistes governaren en solitari per primera vegada en la història d’Espanya, i van aconseguir mantenir-se en el poder durant quasi catorze anys.
Un anàlisi global dels resultats de les eleccions de 1982, 1986, 1989 i 1993.
L’ UCD es va dissoldre en 1983, un any després del triomf del PSOE.L’exercici del poder va desgastar la imatge del PSOE davant de la opinió pública. Aliança popular (PP a partir de 1989) va configurar-se com la segona força política.
El PCE va començar a superar la seua crisi interna fins a recuperar el 10% del vots.
Els governs socialistes de Felipe González (1982-1996)
Reajust econòmic e ingrés en la CEE
Objectiu: preparar a Espanya per al seu ingrés en la CEE
Es van adoptar mesures per a reduir la inflacióEs va crear el programa de reconversió industrial
En juny de 1985 es van firmar els Tractats i Actes d’Adhesió d’Espanya i Portugal a la CEE
España va viure una fase de rellançament econòmic (1986-1991)Pero en 1988 es va convocar vaga general degut al manteniment d’una política poc favorable per als treballadorsLa expansió va finalitzar l’any 1992
Celebració dels Jocs Olímpics i la
exposició Universal de
Sevilla
Es va signar el Tractat de
Maastricht i va nàixer la Unió
Europea
Els governs socialistes de Felipe González (1982-1996)
El Terrorisme de ETA
La violència de ETA no va acabar amb l’arribada dels socialistes al poder. El Govern, per la seua part, va adoptar mesures:
Mesures de caràcter diplomàtic per aconseguir la cooperació de França.
Continuació de la política de reinserció dirigida als etarres disposats a renunciar a la violència.
Creació d’un front polític contra el terrorisme • Pacte de Madrid (1987)
• Pacte de Ajuria Enea (1988)
La negociació directa amb ETA en les “conversacions de Argel” (1987-1988)
Triomf del PP en 1996 liderat per José María Aznar
Objectiu complir els criteris per a ingressar en la Europa de la moneda única.
Els criteris van ser els següents:
Reducció de la inflació
Reducció del deute
Reducció del dèficit públic
Reducció del tipus d’ interès bancari
En conseqüència en 1999, es va establir el canvi de la pesseta a
l’euro
José María Aznar
El govern del PP (1996-2000)
El problema vasc i el terrorisme de ETA
Els atemptats es van dirigir, aquesta vegada, contra els regidors del PP en el País Vasc.
En 1997 dos fets van conmocionar a la opinió pública
La Guardia Civil va tindre que alliberar a Ortega Lara, va ser segrestat per ETA
Un jove regidor del PP, Miguel Ángel Blanco va ser segrestat i als dos dies executat
El 12 de setembre de 1998 es va firmar l’Acord de Lizarra per a trobar una solució al conflicte vasc
ETA va declarar una treva peró en 1999 es va comunicar el final de la treva.
El govern del PP (1996-2000)
La crisi d’Iraq i els atemptats del 11-M
El govern del PP (1996-2000)
George Bush va decidir invadir Iraq
Amb el fals pretext de que el règim de Sadam Hussein ocultava armes de
destrucció massiva
José María Aznar va defendre aquesta iniciativa, encara que no va implicar a l'exèrcitEl final de la guerra es va proclamar l’1 de Maig del 2003L’11 de Març del 2004, un grup d’islamistes radicals van organitzar un atemptat en diferents trens.
President José Luis Rodríguez Zapatero
La segona etapa socialista (des de 2004)
Retorn de les tropes espanyoles destinades a Iraq
Promulgació de lleis com: El matrimoni entre homosexuals Regularització dels immigrants estrangersActualització dels estatuts d'autonomia
Lluita contra el terrorisme islàmic
Inici d’un contacte amb ETA per a acabar a la seua lluita armada
La situació Espanyola actual
La situació espanyola actualIntegració d’Espanya a la Unió Europea ha tingut conseqüències sobre la economia espanyola com:
Augment del comerç exterior
Notable augment de la població immigrant procedent de Europa de l’est i del nord d’África i Llatinoamericà
El PIB per habitant se situava en 2006 dalt de la mitjana europea, encara que l’atur espanyol es manté en el primer llocNotable creixement en les inversions estrangeres en Espanya i espanyoles a l’estranger
Bibliografia: Apunts
