HISTÒRIA DE HISTÒRIA DE LA LLENGUA LA LLENGUA CATALANACATALANA

MONTSE CIBERTAMONTSE CIBERTA

ORORÍÍGENSGENS• La llengua catalana prové del llatí parlat pels romans

que es van instal·lar a la península ibèrica (III aC-VdC). • Amb la caiguda de l’imperi romà al s.VdC, el llatí va anar

evolucionant fins arribar a les llengües romàniques (català, castellà, francès…).

• Es creu que el naixement de la llengua catalana es produeix cap al s.VIII però com a llengua parlada, no escrita.

• La major part del vocabulari de la llengua catalana provédel llatí vulgar però la llengua ha tingut altres influències al llarg de la història.

INFLUÈNCIES LINGÜÍSTIQUES

SUBSTRAT(Anteriors)

SUPERSTRAT(Posteriors)

ADSTRAT(Relació de veïnatge)

- Indoeuropeus: maduixa, Besalú.- Grecs: Empúries, Roses.- Iberobasc: esquerra, estalviar, pissarra…

-Elements germànics: guerra, guanyar, bandera-Elements àrabs: carxofa, xarop, rajola, safareig,

- Occitans: ambaixada, bacallà, bressol...- Castellans: buscar, esmorzar, llàstima, - Francesos: beixamel, biberó, jardí, patge, - Italians: piano, sonet, novel·la...- Grups amerindis: canoa, huracà, lloro…- Anglesos: bistec, bar, club…

PRIMERS TEXTOS EN PRIMERS TEXTOS EN CATALCATALÀÀ (X(X--XII)XII)

• No es conserven textos sencers escrits en català fins als segles XII - XIII quan, amb el desenvolupament de la burgesia, es va anar formant un nou públic lector que no coneixia el llatí.

• Els textos més antics pertanyen als àmbits jurídic, comercial i religiós, clar exemple que el poble, que necessitava disposar i fer ús habitual d'aquests tipus de documents, ja no devia entendre el llatí.

PRIMERS TEXTOS EN PRIMERS TEXTOS EN CATALCATALÀÀ (X(X--XII)XII)

• un fragment d'una traducció del Forum Iudicum.• un fragment de vuit fulls d'un sermó sobre l'evangeli

conegut amb el nom d'Homilies d'Organyà i que l'autor comenta en català.

Els primers textos en català que es conserven són:

EDAT MITJANA: PLENITUD EDAT MITJANA: PLENITUD DEL CATALDEL CATALÀÀ (XIII(XIII--XV)XV)

• El llatí era la llengua dels documents eclesiàstics i dels estudis universitaris. L’ús del català es va anar ampliant perquè la població desconeixia el llatí.

• La literatura en llengua catalana es va estendre i la Cancelleria Reial va fer augmentar el nombre de documents redactats en català en els àmbits jurídics i administratius.

La literatura medieval d’aquesta època

Poeta en catalàAUSIÀS MARCHXV

Curial e GüelfaTirant lo blanc

Novel·les cavalleresques

XV

Lo somniBERNAT METGEXIV

Les cròniques medievals½XIII

Creador de la llengua literària catalana

RAMON LLULLXIII

Poesia en occitàXII-XIV

EDAT MODERNA: XVI, EDAT MODERNA: XVI, XVII, XVIIIXVII, XVIII

• S’extingeix la dinastia comtal de Barcelona al s.XV i es va entronitzar amb dinasties alienes (Trastàmara, Borbó…) que van anar consolidant un estat centralitzat amb el castellà com a llengua de referència. El punt culminant fou el Decret de Nova Planta (XVIII) amb la prohibició del català.

• Època de decadència de la literatura culta en català, no de l’ús oral de la llengua. Causes:

L’aristocràcia i els escriptors catalans es passa al castellà perquè és l’època d’or de la literatura castellana.La Cort marxa a Castella.

LA RENAIXENÇAUn moviment de recuperació de la identitat catalana i dereivindicacions nacionals i polítiques: la Renaixença, que abastaria aproximadament el període comprès entre 1830 i 1880. Els seus objectius són:

oEstudiar i divulgar els escriptors clàssics.oPotenciar el prestigi social de la llengua.oRecollir i divulgar la literatura popular.oAconseguir en general un nivell de normalitat per a la llengua catalana.oRevitalitzar el conreu de tots els gèneres literaris.

LA RENAIXENLA RENAIXENÇÇAA• Els Jocs Florals: era un certamen literari de passat

medieval recuperat per potenciar la presència del catalàen la literatura i en la vida social.

• Escriptors que van començar a fer del català un ús "normal“: Joaquim Rubió i Ors, Jacint Verdaguer, Narcís Oller, Àngel Guimerà.

• En aquesta època no hi ha una normativa fixada que digués com s’havia d’escriure, però dos models de llengua força diferenciats: el model medieval i el model col·loquial.

• També comença a demanar aquesta fixació: L’Avens

SEGLE XXSEGLE XXAl segle XX es reivindica la necessitat d’elaborar una normativa lingüística:

o El 1906 se celebra el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana i en el qual participen lingüistes de talla mundial.oL'any 1907 es funda l'Institut d'Estudis Catalans.oPompeu Fabra el 1913, les Normes ortogràfiques de la llengua catalana moderna, el 1918 publicà la Gramàtica catalana i el 1932 va sortir publicat el Diccionari general de la llengua catalana.

POMPEU FABRAPOMPEU FABRAEls criteris lingüístics establerts per Fabra pretenien aconseguir una llengua adequada a tots els registres:

o Ser clara i apta per a transmetre el pensament.o Reflectir la llengua parlada.o Ser harmònica amb les altres llengües

romàniques germanes.o Representar tots els dialectes.o Eliminar els barbarismes i recuperar el prestigi

d'altres llengües de cultura.

OFICIALITAT DEL OFICIALITAT DEL CATALCATALÀÀ (anys 30)(anys 30)

• Al llarg del segle XX el català va anar recuperant transitòriament l'oficialitat, però mai va acabar de normalitzar-se.

• En molts àmbits el castellà era la llengua de cultura i tradició. Els catalans llegien majoritàriament el diari en

• castellà, les novel·les... • Però el nombre de publicacions en català va augmentat.

GUERRA CIVIL I GUERRA CIVIL I DICTADURADICTADURA

Tot s'estronca de nou amb la guerra civil espanyola i el triomf dels feixistes, ja que s'inicia la persecució més ferotge que mai hagi patit la població i la llengua catalana. La dictadura reprimeix la cultura catalana:

•Es va prohibir qualsevol símbol propi de la cultura catalana, i la llengua n’era el tret més característic•Es van clausurar tots els mitjans de comunicació en català.•Es va imposar el castellà en tots els nivells de l’ensenyament. •Es van prohibir les manifestacions de la cultura catalana en general, sobretot l’ús públic de la llengua.

Això va fer que es produís un gran retrocés cultural i lingüístic; de fet, s’intentà fer desaparèixer el català i substituir-lo pel castellà.

DEMOCRDEMOCRÀÀCIACIA• Un cop recuperades les llibertats democràtiques, la

Constitució de 1978 reconeix la pluralitat lingüística i estableix que les llengües espanyoles diferents del castellà poden ser oficials d’acord amb els estatuts d’autonomia (1979).

• Es troba més presència del català a l ‘ensenyament, als mitjans de comunicació (TV3, El Punt, El Diari Avui...) i a la vida pública, però encara queda molt per fer.

• No trobem el català en tots els mitjans de comunicació, al cinema (nova llei), a la justícia.