Característiques del coneixement científic El coneixement científic és fàctic: observa, investiga, descriu els fets tal com són. Però alhora va més enllà dels fets: cerca la seva explicació mitjançant hipòtesis i

teories. El coneixement científic és analític i especialitzat: descompon la realitat en els seus

elements. Divideix la realitat en parcel·les. La filosofia ofereix una visió de conjunt. És clar i precís: fórmula problemes, defineix conceptes, usa llenguatges artificials i

mesura i quantifica els fets que indaga. És comunicable, és a dir, és un saber intersubjectiu. És comprovable: a través d’hipòtesis o conjectures. Observa i experimenta. És metòdic: mètode hipotèticodeductiu. És sistemàtic: les hipòtesis corroborades s’anomenen lleis científiques. Una teoria és

un sistema d’idees o lleis científiques. És legal: lleis deterministes o universals i lleis probabilistes o estadístiques És predictiu: pot predir alguns fets del futur. És obert: revisable i fal·lible (K. Popper). És útil: disseny d’artefactes i objectes eficaços en molts camps.

Ciències

Classificació de les ciències

Formals o deductives

Lògica Lògica de proposicions, lògica de predicats, lògica borrosa…

Matemàtica Aritmètica, geometria, àlgebra, anàlisi, teoria de les probabilitats

Fàctiques o empíriques

Naturals Física, química, biologia, geologia, astronomia…

Socials o humanes Sociologia, psicologia, economia, ciència política, antropologia…

Mètode hipotèticodeductiu

Contrastació i confirmació hipòtesis

• Encara que la formulació d’hipòtesis impliqui una certa dosi d’imaginació i de sort, perquè l’explicació suggerida s’accepti ha de ser comprovada amb el rigor científic màxim. Però la contrastació d’hipòtesis amb el mètode hipoteticodeductiu és tan problemàtica com ho era amb el mètode inductiu: quants casos hem de comprovar per a admetre com a certa una hipòtesi?

• El filòsof Karl Popper va proposar la falsació com a resposta a aquesta pregunta i com a alternativa a la verificació. Vegem-ho:

• VERIFICACIÓ • Consisteix a comprovar la certesa d’una hipòtesi. Per a fer-ho, s’observa si allò que

la hipòtesi afirma passa en la realitat i, si es constata que és així, queda confirmada per concordança amb els fets. Però cal dir que l’única manera de fer-ho és per inducció, i ja hem vist que aquest mètode només denota probabilitat, ja que no es pot descartar que, en un futur, sorgeixin contraexemples.

• FALSACIÓ• Karl Popper la va proposar com a alternativa a la problemàtica inherent a la

verificació. Consisteix a examinar la hipòtesi buscant fets que demostrin que és falsa. Mentre no se’n trobin, la hipòtesi es considera, provisionalment, veritable. Però, quan es descobreix un sol cas que s’hi oposa, la hipòtesi queda falsada i, per tant, es refusa.

• Quan una hipòtesi ha estat contrastada i no s’ha pogut falsar (no s’ha trobat cap fet que se li oposi), podem considerar-la una llei científica i, per tant, acceptar-la provisionalment (fins que una observació nova ens obligui a refusar-la).

• Per al falsacionisme, per tant, las lleis científiques no es caracteritzen pel seu caràcter indubtablement veritable, sinó pel fet de ser falsables o refutables; és a dir que és possible deduir-ne prediccions arriscades que les exposin a l’error.

El problema de la demarcació Ciència i no ciència

• Perquè una teoria sigui científica ha de ser falsable, és adir, ha de ser teòricament possible refutar-la per l'experiència.

• Les pseudociències: L’astrologia, la

parapsicologia, el creacionisme científic, l’ufologia, el mentalisme, la risoteràpia, la hipnoteràpia...

Els paradigmes científics

• Thomas Kuhn (1922-1996)Un paradigma científic és un conjunt de realitzacions científiques universalment reconegudes que, durant un cert temps, proporcionen models de problemes i de solucions a una comunitat científica.Exemple: Paradigma geocèntric versus paradigma heliocèntric.

La pregunta pel cosmos

• 1- Univers, món,cosmos i cosmovisió• 2- Astronomia i cosmologia• 3- El saber antic• 4- La cosmologia moderna• 5- La cosmologia en el segle XX• 6- Problemes cosmològics actuals:L’origen i expansió de l‘UniversEl principi antròpic