La diversitat del paisatge d'Espanya

LA DIVERSITAT DEL PAISATGE

D’ESPANYA

Berto GradoliJose Antonio ComesBorja Soriano2nBatx

ÍNDEX

Introducció. Mapa conceptual. Espanya seca. Mediterrani del litoral. Mediterrani d´interior. Espanya Àrida. Paisatge Illes Canàries. Preguntes Pau. Glossari.


INTRODUCCIÓ


La riquesa i la diversitat paisatgística es el tret més important de la natura d'Espanya. Per aquesta raó trobem una gran varietat de relleus,té una condició climàtica molt variada, ja que podem trobar en tot el territori espanyol diversos tipus de climes, degut a açò i a la situació que ocupa Espanya la vegetació que hi trobem tant a la península Ibèrica i a les illes Canàries és molt diversa.

Per aquestes raons Espanya es divideix en grans àrees, en les que anem a centrar-se:

Paisatge i vegetació sec. (Mediterrani d’interior i litoral), Paisatge i vegetació àrid.Paisatge i vegetació de les Illes Canàries.

MAPA CONCEPTUAL


http://popplet.com/app/#/1552256

PAISATGE I VEGETACIÓ SEC

Aquest paisatge ocupa l'àrea de extensió més amplia d'Espanya. Podem distingir dos tipus de paisatge.

MEDITERRANI DEL LITORAL MEDITERRANI DEL INTERIOR


PAISATGE MEDITERRANI DEL LITORAL

Comprèn un ampli territori que s'estén per el litoral mediterrani, incloent Extremadura i zones d'Andalusia.Pel que fa a les precipitacions en general son escasses i irregulars. Hi ha que destacar que hi han importants diferències ja que en algunes zones superen els 700mm i en altres a penes arriben als 300mm.



ELS SOLS SÓN MOLT VARIATS:

Predominen en

Extremadura, i àmplies zones

d’Andalusia occidental

Terres amb escàs humus, de color marró

clar.

Marrons calcaris

Predomina a la resta del

territoriBons per al cultiu quan

tenen precipitacions adequades.

Es localitza a les

depressions. Son el resultat

de la descalcificació

de les calcàries. Es un terreny

excel·lent per a l’agricultura.

Marrons meridionals

Terra rossa

TIPUS DE SÒL

VEGETACIÓ REPRESENTATIVA DELS BOSCOS

PAISATGE MEDITERRANI DEL LITORAL

Alzina

Sureres

Formació arbustiva: Arboç, grèvol i buc

Margalló


PAISATGE DE MEDITERRANI D´INTERIOR

Es distribueix per una àmplia zona que comprèn les depressions del Duero, Tajo , Ebre i part del Guadalquivir.



Precipitacions

En general son prou escasses degut a l'aïllament de l'interior peninsular

de les borrasques atlàntiques.

Sòls predomina

ts

Són els típics de l'àrea mediterrània: els marrons meridionals, els marrons calcaris i els rojos

mediterranis.

Formació boscosa

més estesa

És el carrascar que és l'espècie que millor s'adapta a les diferències estacionals de l'interior peninsular:

Arbre més representati

uEl pi blanc

CARACTERÍSTIQUES

PAISATGE I VEGETACIÓ ÀRID

Es distribueix per algunes zones d'interior peninsular i el sud-est peninsular.



A destacar

L'absència de pluges, no superen els 300mm a l'any i la presència

duna estació seca molt

llarga.

Els sòls predominant

s

Els marrons grisencs poc

rentats.

La vegetació

S'enfronta a unes

condicions edàfiques

difícils i a un clima molt

sec.

L'interior peninsular

Destaca per l'absència d'arbres, la única planta que suporta

aquestes condicions

extremes es la savina

CARACTERÍSTIQUES

PAISATGE I VEGETACIÓ DE LES ILLES CANÀRIES

Les Illes Canàries tenen un paisatge diferent a la resta d’Espanya per:

-El seu caràcter insular-Les sues condicions climàtiques i edàfiques-El seu origen volcànic

El clima predominant és el subtropical, les temperatures son càlides i estables, amb poca oscil·lació tèrmica.



Canàries

Clima Sòls Vegetació

Formats a partir de roques

volcàniques. Tenen en

general un horitzó fosc i

poc desenvolupat. Pis Basal, Pis Muntanyenc humit, Pis

muntanyenc sec i Pis d’alta muntanya.

Subtropical.Temperatures

càlides i estables. Poca

oscil·lació tèrmica

Xeròfila, oberta i escarransida, adaptada a

l’aridesa, formada per espècies

suculentes com el cardó.


Es situa entre els 1200 i els 1800 metres és la zona de domini de la pineda canària, espècie capaç de suportar l'escassetat d'aigua i les baixes temperatures.

Situat entre els 500 i 1200

metres. es troba davall la

influència dels vents alisis, que en la façana de sobrevent en el

vessant nord mantenen la

presència constant de

núvols els quals provoquen

precipitacions. En aquestes

condicions es desenvolupa un

bosc dens i sempre verd, la

laurisilva.

Es troba a partir dels 2000 m. està caracteritzat per

un matoll arbustiu ric en

endemismes. Té una escassa

vegetació. Son també plantes endèmiques

El pis muntanyès sec

El pis muntanyès

humit

Pis d’alta muntanya


CLISÈRIE CANÀRIALA DIVERSITAT DEL PAISATGE

És un model de representació de la successió altitudinal de les diferents formacions vegetals en

les dues vessants d'una muntanya o serralada

PREGUNTA PAU 1

En el document 1 trobem descrites les principals característiques ecològiques de quatre de les espècies arbòries més corrents d’Espanya: el faig, el pi blanc, l’alzina i la surera. En el document 2 trobem quatre mapes que mostren les quatre àrees de distribució de les dites espècies. Indiqueu cada mapa de distribució a quina espècie de les comentades correspon i explica les raons en que fonamenteu la decisió.


DOCUMENT 1 El faig (Fagus sylvatica) és una espècie arbòria que suporta malament la calor i

exigix una gran humitat en l’aire, i li són favorables les boires i les rosades estiuenques. S’adapta tant a sòls calcaris com als silicis.

L’alzina (Quercus ilex) és un arbre que creix lentament i que pot arribar a altures de fins a 20 m. Les seues fulles de color mat són xicotetes i coriàcies, és a dir, amb una espessa cutícula per a evitar l’evaporació per la radiació solar. Té un sistema d’arrels molt potent, per a aprofitar al màxim les escasses precipitacions, des de poc més de 300 mm fins als 2000 mm anuals. Sol trobar-se dominant sobre sòls calcaris encara que també pot desenvolupar-se sobre sòls silicis i margosos.

La surera (Quercus suber), del mateix genere que l’alzina, resulta un poc més exigent en humitat que aquella, i no és estrany que puguen aparèixer juntes en un mateix lloc. És menys resistent a les gelades i a la sequera, i necessita d’entre 600 i 1000 mm anuals i sol situar-se entre les isotermes de 14 i 17º C, i es troba, per tant, en àrees amb hiverns relativament suaus. No la trobarem mai sobre sòls calcaris, preferint clarament els àmbits silicis, és a dir, es troba sobre sòls més àcids.

El pi blanc (Pinus halepensis) és de les quatre espècies presentades la menys exigent en aigua (menys de 250 mm anuals) i el podem trobar sobre tot tipus de sòls, i és dominant sobre els sòls pobres desenvolupats sobre materials calcaris. És l’espècie arbòria dominants sobre les vessants seques de les terres baixes, apareix entre el nivell del mar i els 1.000 m d’altitud, ja que no suporta bé els freds hivernals molt rigorosos.


DOCUMENT 2LA DIVERSITAT DEL PAISATGE

El faig, necessita desenvolupar-se o evolucionar en ambients humits en els que no faça massa fred, ja que no suporta bé l’excés de baixes temperatures.

Per aquest motiu, el faig es una espècie característica de l’Espanya humida, on es donen les condicions idònies per que es desenvolupe. L’Espanya humida s'estén des de el litoral cantàbric fins el litoral mediterrani de Girona. En quant al sòl, predominen els silicis . Podem afirmar que la gran humitat d’aquesta zona junt a les temperatures suaus faciliten l’existència d’abundants espècies caducifòlies.

Finalment, pel que fa al clima, predomina l’oceànic, caracteritzat per hiverns suaus i una escassa amplitud tèrmica.


El mapa A correspon a:

La surera és una espècie típica del paisatge mediterrani de litoral. La surera és freqüent en àmplies zones d’Extremadura, la costa atlàntica d’Andalusia i zones costaneres de Catalunya i del País Valencià on predomina el clima templat sec.

Aquest clima es característic de la costa mediterrània i de l’interior peninsular i està caracteritzat per una gran amplitud tèrmica amb elevades temperatures en estiu i escasses precipitacions, un ambient perfecte per al desenvolupament d’aquesta espècie perennifòlia.


El mapa B correspon a:

L’alzina és un arbre fort que s’adapta a quasi totes les condiciones climàtiques, però que concretament, és una espècie típica del paisatge de l’Espanya Seca.

En aquest paisatge, predomina el clima templat sec, que sestén al llarg de la costa mediterrània i l’interior peninsular. Aquest clima està caracteritzat per una gran amplitud tèrmica amb elevades temperatures en estiu i escasses precipitacions al llarg de l’any. En definitiva, és una espècie que podem trobar-la en la majoria de paisatges d’Espanya.


El mapa C correspon a:

Aquesta, és la formació boscosa més extensa en l’Espanya Seca, ja que és la que millor s’adapta a les diferencies estacionals de l’interior peninsular i concretament, és pròpia del paisatge mediterrani de l’interior.

El pi blanc s’estén pel litoral mediterrani i sobre tot l’interior i els sòls en els que es troba son típics de l’àrea mediterrània: meridionals, calcaris i rossos.

És una espècie que es desenvolupa en les zones on predomina el clima mediterrani d’interior, localitzat en les 2 submesetes i la Depressió de l’Ebre.


El mapa D correspon a:

PREGUNTA PAU 2

Amb l’ajuda de la informació que apareix en els mapes i en el document, i fonamentant-te en els teus coneixements, indica les principals diferències litològiques que trobarem entre el sector occidental (Extremadura) i oriental (Comunitat Valenciana) de la Península Ibèrica.


A Extremadura predominen els materials silicis . Són materials antics , precámbricos iprimaris , roques com el granit i les roques metamòrfiques ( pissarres , gneis i quarsites ) .

Totes elles són dures i resistents a l'erosió , per això fallen i es fracturen , i amb l'erosió donen lloc a formes suaus i arrodonides ( tarteres ) .A la zona oriental , en concret a la Comunitat Valenciana , alternen els materials calcarisi argilosos . Els calcaris són sediments del Secundari i Terciari , plegats en aquest últimperíode .

La calcària és una roca dura , permeable i soluble , per això en les valls fluvials esformen goles i falçs , i són comunes les formes càrstiques per dissolució ( torcas odolines , úvalas , avencs , rasclers , embornals , poljés ) .

Els terrenys argilosos són sediments de fins del Terciari i principis del Quaternari . Els materials que predominen són argiles i margues : l'argila és impermeable , no soluble , en canvi les margues són permeables i poroses .

En el modelatge en argila apareixen xaragalls per l'acció de l'aigua de torrentera , és comú també el relleu tabular en erms quan les argiles estan protegides per calcàries .

LA DIVERSITAT DEL PAISATGE RESPOSTA A LA

PREGUNTA 2 DE LA PAU

GLOSSARIHumus: Part del sòl formada per la descomposició parcial de matèries orgàniques.

Fulla perenne: Fulles que viuen sovint dos o tres anys i cauen gradualment

principalment a la primavera en el moment en què són substituïdes per les noves.

Regeneració: Acció i efecte de regenerar.

Regenerar: Refer, tornar a l'estat primer una cosa que havia degenerat.

Vegetació clímax:Fa referència al màxim desenvolupament de una comunitat biològica.

Xeròfila: Qualitat que tenen algunes plantes per a adaptar-se a condicions extremes.

Carrascal: Espècie de pi més utilitzada per a repoblar els boscos mediterranis.

Tomillars: Matorrals xicotets en els que abunden flors aromàtiques.

Piròfit: Planta que és afavorida pels incendis.

Endemismes: Espècies que viuen només en determinats ambients regionals o locals.

Especies suculentes: Plantes les quals les fulles o tiges són carnoses i contenen

abundants sucs aquosos. Se'ls anomena també plantes crasses


Education

La diversitat del paisatge d'Espanya