TEMA 13

LA FI DELS IMPERIS COLONIALS

Què recordem?

1. Quina és la definició d'imperialisme?

2. Et recordes d'alguna de les causes?

Què recordem?

3. Amb aquest mapa polític d'Àfrica davant, podries nomenar alguna colònia i la seua metròpoli?

Què recordem?LES POSSESSIONS COLONIALSLES POSSESSIONS COLONIALS

GRAN BRETANYA: Egipte, SudanGRAN BRETANYA: Egipte, SudanAngloegipci, Somàlia britànica, Uganda,Angloegipci, Somàlia britànica, Uganda,Kenya, Rhodèsia, Unió Sud-Africana, Ni-Kenya, Rhodèsia, Unió Sud-Africana, Ni-gèria, Costa d’Or, Serra Lleona, Gàmbia gèria, Costa d’Or, Serra Lleona, Gàmbia

FRANÇA: Algèria, Tunis, Marroc, FRANÇA: Algèria, Tunis, Marroc, Senegal, Àfrica Occidental Francesa,Senegal, Àfrica Occidental Francesa, Àfrica Equatorial Francesa, Djibouti,Àfrica Equatorial Francesa, Djibouti,

Madagascar, ComoresMadagascar, Comores

ALEMANYA: Togo, Camerun, ÀfricaALEMANYA: Togo, Camerun, ÀfricaSud-Occidental i TanganykaSud-Occidental i Tanganyka

PORTUGAL: Angola, Moçambic, CapPORTUGAL: Angola, Moçambic, CapVerd, Guinea-Bissau, Sao Tomé i PríncepVerd, Guinea-Bissau, Sao Tomé i Príncep

ESPANYA: Sàhara, Marroc, GuineaESPANYA: Sàhara, Marroc, GuineaEquatorial i Fernando PooEquatorial i Fernando Poo

ITÀLIA: Somàlia Italiana, Eritrea i LíbiaITÀLIA: Somàlia Italiana, Eritrea i Líbia

BÈLGICA: Congo BelgaBÈLGICA: Congo Belga

Què recordem?

4. Fes el mateix amb Àsia.

Què recordem?

GRAN BRETANYA: Índia, GRAN BRETANYA: Índia, Birmània, Malaisia i part de XinaBirmània, Malaisia i part de Xina

FRANÇA: Indoxina i part de XinaFRANÇA: Indoxina i part de Xina

PORTUGAL: Macao, Timor, Goa, Diu.PORTUGAL: Macao, Timor, Goa, Diu.

HOLANDA: IndonèsiaHOLANDA: Indonèsia

RÚSSIA: Caucas, Pamir, Tuquestan,RÚSSIA: Caucas, Pamir, Tuquestan,costa del Pacífic.costa del Pacífic.

JAPÓ: Corea i FormosaJAPÓ: Corea i Formosa

ESTATS UNITS: FilipinesESTATS UNITS: Filipines

Mapa del procés de descolonització

ÍNDEX

1. Causes i vies del procés descolonitzador

2. Fases del procés descolonitzador

3. La creació de l'estat d'Israel

4. Sud-àfrica i el apartheid

5. El moviment de països no alineats i el neocolonialisme

1. Causes i vies del procés descolonitzador

Factors favorables a la descolonització:

Els moviments nacionalistes a les colònies, que defensaven el dret a la independència

La feblesa de les metròpolis durant la II GM i l'ocupació japonesa de les colònies a Àsia

El context internacional favorable, per part de:

Els EUA i l'URSS

L'ONU

L'opinió pública a les metròpolis

Vies d'accés a la descolonització:

Procés negociat i pactat: principalment el Regne Unit

Lluita per la independència: França, Holanda, Bèlgica...

Amb la informació anterior, per quina via creus que accederien a la independència els següents països:

· Tanzània:

· República Democràtica del Congo:

· Algèria:

· Vietnam:

· Indonèsia:

1. Causes i vies del procés descolonitzador

2. Fases del procés descolonitzador

2.1 La fase inicial (1945-1954)

2.2 La fase d'expansió (1955-1964)

2.3 La fase tardana (1965-1994)

1

2 3

4

2. Fases del procés descolonitzador

2.1 La fase inicial (1945-1954) Índia, Indoxina, Indonèsia i Pròxim Orient

2. Fases del procés descolonitzador

2.1 La fase inicial (1945-1954)

L'ÍNDIA

Abans de la II GM, van incrementar la seua influència dos moviments a favor de la independència

El Partit del Congrés, de Nehru i Gandhi

La Lliga Musulmana, de Jinnah

Després de la II GM, el govern britànic va negociar la independència (1947) i es van crear dos països

L'Índia, de majoria hindú

Pakistan, de majoria musulmana

Jawarharlal Nehru Mahatma Gandhi Ali Jinnah

2. Fases del procés descolonitzadorL'ÍNDIA

2. Fases del procés descolonitzador

2.1 La fase inicial (1945-1954)

L'ÍNDIA- per què no va ser possible mantindre la unitat després de la independència?

2. Fases del procés descolonitzador

2.1 La fase inicial (1945-1954)

L'INDOXINA

Colònia francesa que va ser ocupada pels japonesos durant la II GM

Després de la II GM, les forces comunistes del Viet-minh (Lliga per a la independència de Vietnam) van proclamar la Rep. Dem. de Vietnam. França hi va enviar tropes que, després d'anys de guerra, van patir la derrota de Dien Bien Phu (1954). Això va comportar la independència i la formació de 3 estats: Laos, Cambodja i Vietnam (dividit en 2 estats)

Ho Chi Minh, líder del Viet-minh

2. Fases del procés descolonitzador

2.1 La fase inicial (1945-1954)

L'INDONÈSIA

Colònia holandesa que va ser ocupada pels japonesos durant la II GM

Després d'uns anys de guerra, Holanda va donar la independència a Indonèsia l'any 1949

Després de la II GM, A. Sukarno, líder del moviment nacionalista indonesi, va proclamar la independència de forma unilateral al 1945, però no va ser acceptada pels holandesos

Ahmet Sukarno“Aprender sin pensar es inútil, pero pensar sin aprender es muy peligroso”

2. Fases del procés descolonitzador

2.1 La fase inicial (1945-1954)

L'ORIENT MITJÀ

Països sota mandat francés

Després de la II GM

Països sota mandat britànic

Síria

El Líban

Jordània

Palestina

Obtenen la independència el 1946

El 1947 es va dividir en dos estats

Palestí Jueu

Estat d'Israel1948

2. Fases del procés descolonitzador

ACTIVITAT

1. Relaciona i construeix oracions sobre la independència de les següents colònies:

Indonèsia

Índia

Indoxina

Nehru

Jinnah

Sukarno

Ho Chi Minh

Regne Unit

França

Holanda

1947

1949

1954

COLÒNIA LÍDER METRÒPOLI ANY

2. Fases del procés descolonitzador

2.2 La fase d'expansió (1955-1964)

EL MAGRIBQuin color té el Magrib?Quins països en són part?

2. Fases del procés descolonitzador

2.2 La fase d'expansió (1955-1964)

EL MAGRIB

Egipte, protectorat britànic

Líbia, colònia italiana (1911-43)

S'havia independitzat el 1922

Tunísia

El Marroc*

Algèria

Colònies franceses

Van obtindre la independència pactada el 1956

Formació d'un Front d'Alliberament Nacional, liderat per Ben Bella, que va alçar-se contra la metròpoli, provocant una guerra. Dura repressió francesa. Finalment es va independitzar el 1962

* Espanya va acceptar que el seu protectorat del nord del Marroc s'incorporara a la resta del país el 1958

Va independitzar-se oficialment el 1951

2. Fases del procés descolonitzador

2.2 La fase d'expansió (1955-1964)

EL MAGRIB

Ben Bella, líder del FLN algerià

2. Fases del procés descolonitzador

2.2 La fase d'expansió (1955-1964)

COLÒNIES BRITÀNIQUES DE L'ÀFRICA SUBSAHARIANA

2. Fases del procés descolonitzador

2.2 La fase d'expansió (1955-1964)

COLÒNIES BRITÀNIQUES DE L'ÀFRICA SUBSAHARIANA

Van accedir a la independència de forma pactada

Ghana

Nigèria

Sierra Leone

Uganda

Tanzània

Kenya

Episodis violents protagonitzats per grups armats (guerrilla dels Mau-Mau) oposats a la presència británica

Jomo Kenyatta, 1r president de Kenya

2. Fases del procés descolonitzador

2.2 La fase d'expansió (1955-1964)

RESTA DE COLÒNIES FRANCESES A L'ÀFRICA

La resta de colònies van acceptar el projecte, però aquest va fracassar, pel que van assolir la independència el 1960

El Senegal, Guinea, Gabón, la Costa d'Ivori, Mali, etc.

França va promoure la creació d'una comunitat francesa de nacions africanes, que havia d'atorgar l'autonomia a les colònies.

La Guinea de S. Touré no la va acceptar i va votar la independència el 1958

Sékou Touré

2. Fases del procés descolonitzador

2.2 La fase d'expansió (1955-1964)

RESTA DE COLÒNIES FRANCESES A L'ÀFRICA

2. Fases del procés descolonitzador

2.2 La fase d'expansió (1955-1964)

EL CONGO BELGA, RUANDA I BURUNDI

El Congo belga va assolir independència de la metròpoli el 1960, però la guerra civil va continuar fins que, el 1965, el general Mobutu s'imposara en tot el territori i li cambiara el nom a Zaire

El Moviment Nacional del Congo, dirigit per P. Lumumba, va reclamar la independència el 1958. Els belgues, per conservar els seus interessos econòmics, van fer costat al moviment secessionista de Katanga, provocant una sagnant guerra civil

Ruanda i Burundi, van assolir la independència el 1962

Patrice Lumumba El general Mobutu

2. Fases del procés descolonitzador

Vinyeta de Cecil Rhodes en el 1892, de qui va rebre el nom la colònia britànica de Rhodèsia

2.3 La fase tardana (1965-1994)

2. Fases del procés descolonitzador

2.3 La fase tardana (1965-1994)

SUD-ÀFRICA, RHODÈSIA DEL NORD I RHODÈSIA DEL SUD (colònies britàniques)

A Sud-àfrica, Gran Bretanya va crear el 1910 la Unió Sud-africana, otorgant-li l'autogovern (domini). La minoria blanca (afrikaners) va començar la instauració de l'apartheid

L'any 1961, els blancs sud-africans van declarar la independència de forma unilateral

Rhodèsia del Sud va proclamar unilateralment la independència del Regne Unit el 1965 i va mantindre un govern de minoria blanca fins el 1980, quan la majoria de raça negra va ocupar el govern i va canviar el nom a Zimbabwe

Rhodèsia del Nord es va independitzar del Regne Unit de forma pactada el 1964 i va cambiar el nom a Zàmbia

2. Fases del procés descolonitzador

2.3 La fase tardana (1965-1994)

ANGOLA I MOÇAMBIC

Colònies portugueses que, des del 1961, per la negativa del règim dictatorial portugués d'Oliveira Salazar a concedir la independència, van enfrontar-se a la metròpoli formant moviments guerrillers.

Rere la caiguda del règim portugués a causa de La Revolució dels Clavells (1974), les dos colònies van rebre la independència (1975)

La revolució dels clavells, 25 abril 1974

3. La creació de l'estat d'Israel i la qüestió palestina

Antecedents

- La diàspora: els jueus van ser expulsats de Judea – Palestina en temps de l’Imperi Romà

- El sionisme: moviment de finals del segle XIX que defensava el dret dels jueus a tindre un Estat propi i que va promoure la migració jueva a Palestina

- La declaració Balfour (1917): document britànic a favor de la creació d’una llar per als jueus a Palestina. Va provocar una migració massiva.

3. La creació de l'estat d'Israel i la qüestió palestina

Després de l'horror de l'Holocaust jueu durant la II GM, l'ONU va aprobar una resolució que proposava la partició en dos estats de la Palestina que estaba sota mandat britànic: - Un estat jueu- Un estat palestí

El 1948 va acabar el mandat britànic i Ben Gurion va proclamar l'estat d'Israel

David Ben Gurion

3. La creació de l'estat d'Israel i la qüestió palestina

El nou estat d’Israel no va ser reconegut pels veïns àrabs

Israel va expulsar els musulmans del seu territori, la Lliga Àrab va atacar Israel, esclatant la 1ª guerra arabo-israeliana (1948-1949)

Israel va rebutjar l’atac i va ampliar el seu territori, ocupant el nord i el Negueb

3. La creació de l'estat d'Israel i la qüestió palestina

2ª guerra arabo-israeliana (1956)

Aprofitant la crisis del canal de Suez, Israel ocupa la península del Sinaí.

El 1964 es crea l'Organització per l'Alliberament de Palestina (OAP), liderada per Yasser Arafat, que protagonitzarà actes terroristes contra els israelians

Yasser Arafat

3. La creació de l'estat d'Israel i la qüestió palestina

3ª guerra arabo-israeliana o guerra dels Sis Dies (1967)

L’exèrcit d’Israel va ocupar els alts del Golan (Síria), Cisjordania, zona oriental de Jerusalem (Jordania), Gaza i la Península del Sinaí , derrotant tots els seus veïns

Exèrcit egipci vençut en el Sinaí

3. La creació de l'estat d'Israel i la qüestió palestina

4ª Guerra arabo-israeliana o del Yom Kippur (1973)

Egipte proposaun acord a Israel

Israel el rebutja

Egipte i Síria ataquenIsrael sense èxit

Els països àrabs enceten una guerra econòmica: es neguen a vendre petroli als aliats d’Israel i disminueixen la producció

El preu del petroli es multiplica per deu (crisi mundial)

Altres dates importants:

L'Intifada palestina (alçament)

3. La creació de l'estat d'Israel i la qüestió palestina

4. Sud-àfrica i l'apartheid

Al segle XVII es van instal·lar a con sud d'Àfrica colons holandesos que van originar els bòers i els descendents dels quals s'anomenaren afrikaners

Antecedents

Al segle XIX la Gran Bretanya va ocupar Sud-àfrica i els bòers van fugir cap al nord (Orange i Transvaal)

Entre el 1899 i el 1902 va tindre lloc la guerra dels bòers, per la qual Orange i Transvaal van quedar incorporats a l'Imperi britànic i els bòers van esdevenir ciutadans britànics

Gran Bretanya va crear el 1910 la Unió Sud-africana, otorgant-li l'autogovern (domini). La minoria blanca (afrikaners) va començar la instauració de l'apartheid

4. Sud-àfrica i l'apartheid

L'any 1948, el Partit Nacional, dels bòers, va arribar al poder per mitjà d'unes eleccions i l'apartheid es va instaurar oficialment

Apartheid → significa “separació” en idioma afrikaans

Què va significar en la pràctica?

4. Sud-àfrica i l'apartheid

El 1923 es va fundar el Congrés Nacional Africà (CNA) per a defensar els drets de la població negra

1962-1990 Nelson Mandela es acusat de terrorista i empresonat durant 27 anys

Mandela i la lliuta contra l'apartheid

Nelson Mandela es va afiliar al CNA (1944) i va ser un dels seus principals dirigents

L'any 1961, els blancs sud-africans van declarar la independència de Gran Bretanya forma unilateral

Nelson MandelaMandela, seguint la inspiració de Gandhi, era partidari de la resistència no violenta i del sabotatge

4. Sud-àfrica i l'apartheid

Dècada dels 70: augment de les mobilitzacions de la població negra contra l'apartheid i de la repressió contra aquestes (massacre de Soweto (Johannesbrug), 1976)

Mandela i la lliuta contra l'apartheid

En el barri de Soweto (a Johannesburg), estudiants negres van realitzar una marxa pacífica contra la política educativa del govern, el 16 de juny del 1976. Els joves foren massacrats i en van morir 566 persones

4. Sud-àfrica i l'apartheid

Amb la fi de la Guerra Freda i l'aïllament internacional a que estava sotmesa Sud-àfrica, es va iniciar la fi de l'apartheid

Mandela i la lliuta contra l'apartheid

Nelson Mandela i Frederik De Klerk amb el Premi Nobel de la Pau, 1993

Entre el 1990 i el 1991 es va legalitzar el CNA i es va posar en llibertat a Mandela, qui va negociar amb el president sud-africà F. De Klerk la reforma del país cap a una democràcia

En 1994 es van convocar eleccions lliures i Mandela és elegit president

En l'actualitat,encara que amb els mateixos drets, la població negra té un nivell de renda prou inferior a la minoria blanca

5. El moviment dels països no alineats i el neocolonialisme

L'any 1955, en el context de la Guerra Freda i del procés d'independència de les colònies asiàtiques, es va celebrar a Bandung (Indonèsia) la Conferència de Pobles Africans i Asiàtics

5.1 La conferència de Bandung i el no-alineament

Va ser presidida per Sukarno (Indonèsia), Nasser (Egipte) i Nehru (l'Índia) i hi van assistir 29 estats, que es van declarar neutrals davant la política de blocs dels EUA i de l'URSS

Declaració de Bandung → origen del Moviment de Països No Alineats creat als anys 60

http://espanol.cntv.cn/2015/04/22/VIDE1429673282257160.shtml

5. El moviment dels països no alineats i el neocolonialisme

5.1 La conferència de Bandung i el no-alineament

Conferència de Bandung, 1955

5. El moviment dels països no alineats i el neocolonialisme

5.1 La conferència de Bandung i el no-alineament

Conferència de Països no Alineats, Belgrado, 1961

5. El moviment dels països no alineats i el neocolonialisme

5.2 Una nova forma de dominació

Manca de grups socials preparatsLa independència de les metròpolis no va comportar, en la pràctica, la estabilitat política ni un desenvolupament econòmic i social Influència ecª de les antigues

potències colonials

Motius

Neocolonialisme

Definició de neocolonialisme: després del procés descolonitzador, es va iniciar una nova forma de dominació dels països subdesenvolupats per part dels més rics que consisteix a

una dependència econòmica i una ingerència en els afers interns

Subdesenvolupament i pobresa

5. El moviment dels països no alineats i el neocolonialisme

5. El moviment dels països no alineats i el neocolonialisme

5.3 Característiques del neocolonialisme

Intercanvi desigual

Països subdesenvolupats

Països desenvolupats

Productes agrícoles i matèries primeres

Exporten

Controlen el preu

Productes elaborats

Importen

Fixen un preu alt

Deute extern dels països subdesenvolupats

$

5. El moviment dels països no alineats i el neocolonialisme

5. El moviment dels països no alineats i el neocolonialisme

5.3 Característiques del neocolonialisme

Dependència tecnològica

La manca de tecnologia pròpia obliga els països subdesenvolupats a importar-ne a preus molt alts

↑ Deute extern Impedeix el desenvolupament

5. El moviment dels països no alineats i el neocolonialisme

5.3 Característiques del neocolonialisme

Manca de capitals i deute extern

↑ Deute extern

Ecª de subsistència + Dependència tecnològica + Deute extern

Causes de la manca de capitals

Cercle de pobresa

5. El moviment dels països no alineats i el neocolonialisme

“The last land grab”Desde la crisis del 2008, algunos países, tanto ricos como emergentes, y multinacionales se aseguran reservas de comida y biocombustibles comprando terrenos en naciones hambrientas.Por ejemplo, Corea del Sur ha arrendado por 99 años un 50% de la tierra cultivable de Madagascar para cultivar maíz de forma altamente mecanizada y llevarse la producción.

https://mabierto.wordpress.com/2009/03/25/%C2%BFneocolonialismo-del-siglo-xxi/

Madagascar

Descolonització i Tercer Món