La pesca (mestre)

L'activitat comercial i marítima

La pesca

Dossier del professoratdossier

Dossier del professorat

imprés en paper reciclat

Edita: Consorci El Far,Programes educatiusText: Marta LacruzActualització text: Cristina PuigDisseny: Eva RafecasImatge portada: Consorci El FarEdició: Febrer 2013

La pesca


1L’activitat comercial i marítima

dossier La pesca


Presentació de l’activitat

Poc coneguda pel conjunt de la població barcelonina, al Port de Barcelona es realitza una important activitat pesquera. La flota de vaixells pesquers es dedica, bàsicament a la pesca d’encerclament i la d’arrossegament.

Diàriament, al moll dels Pescadors tenen lloc dues subhastes de peix. En total, hi feinegen 41 barques i hi treballen 350 pescadors, a més de tot un entorn de comerciants i altres.

La pesca es dirigeix a grups escolars de cicle mitjà i superior de primària i ESO. Cal assenya-lar, però, que a causa de la seva flexibilitat, l’activitat admet també grups d’educació espe-cial.

Els continguts pedagògics d’aquesta activitat s’adapten als continguts curriculars, als crè-dits comuns i als crèdits variables dels dife-rents nivells escolars. Els continguts poden ser d’utilitat perquè el professorat pugui organitzar el seu programa de treball.

Objectius

> Referits a coneixements, fets i conceptes: conèixer l’activitat de la pesca a Barcelona i la seva evo-lució a través del temps; les espècies d’interès pesquer i la relació de llurs costums amb les tècniques de pesca; les tipologies d’embarcacions de pesca; la comercialització del peix; conservació i protecció dels recursos pesquers; aproximar-se al Port pesquer com una part fonamental de la vida econòmica de la ciutat; l’aqüicultura.

> Referits a procediments: observació directa, descripció i classificació de les embarcacions, els arts de pesca i les espècies marines que es comercialitzen; mesura d’espècies i determinació de les talles mínimes de pesca autoritzades; informació i comunicació amb vocabulari científic i popular; utilització dels conceptes propis de l’activitat de pesca; rigor en el tractament de la informació i la comunicació; síntesi de la informació rebuda al programa.

> Referits a actituds i valors: interès pel medi que ens envolta; fomentar la protecció del medi a través d’un consum responsable; fomentar una actitud respectuosa envers el medi ambient marí; adquirir res-ponsabilitat en les relacions de les persones amb l’entorn.

La pescaDossier del professorat

4 L’activitat comercial i marítima

Estructura de l’activitat

L’activitat s’estructura en tres parts:

Dinàmica: es proposa als alumnes que investiguin on viuen les espècies d’interès pesquer i quines característiques tenen el peix blanc i el peix blau. Seguidament han d’investigar com es pesquen les diferents espècies en funció del lloc on viuen i la problemàtica del consum del peix petit.

Taller de pesca: es lliura a cada grup d’alumnes una safata amb diferents espècies d’organismes marins habituals a la Llotja (els peixos són retalls a mida natural). Els alumnes identifiquen les espècies i les amiden tot comparant-les amb les talles mínimes autoritzades per a la seva comercialització.

Visita guiada pel moll de Pescadors: es proposa als alumnes un trajecte a peu pel Moll de Pescadors on hi ha la Llotja. En aquests punts el monitor explica la història de la Torre del Rellotge, els diferents tipus d’embarcacions i les tècniques que utilitzen per a la pesca del peix, la fabricació i la utilització del gel com a conservant i l’activitat de la subhasta a la Llotja. Aquestes explicacions estan destinades a suggerir als alumnes reflexions sobre el seu entorn i el desenvolupament d’una activitat com és la pesca a Barcelona.

En resum, aquest programa fa les següents propostes als alumnes:

> Que descobreixin l’activitat pesquera a Barcelona. > Que coneguin les diferents embarcacions de pesca. > Que es familiaritzin amb espècies d’interès pesquer. > Que coneguin la problemàtica del “peix petit”. > Que observin i reflexionin sobre els fenòmens, fets i processos propis de la pesca i dels orga-

nismes marins. > Que coneguin l’aqüicultura com a font d’obtenció de peix.


dossier La pesca


1. Antecedents

2. La pesca com activitat econòmica

3. Construcció

3.1. Arrossegament o bou 3.2. Encerclament o teranyina 3.3. Arts menors: palangre i tremall

4. Els organismes objecte de la pesca

4.1. Espècies pelàgiques: peix blau 4.2. Espècies demersals: peix blanc i altres

5. La comercialtzació

6. Pesca sostenible 7. Aqüicultura

7.1. Cicle productiu 7.2. Espècies produïdes a Catalunya

8. Glossari

1. Antecedents

La pesca és una de les activitats més antigues que es coneixen, practicada des d’abans que la huma-nitat fos sedentària.

La pesca apareix en temps primitius, en el moment que comencen a fabricar-se hams i arpons. Amb la construcció de rais i embarcacions, s’amplia els seu abast, fins aleshores limitat a la zona directa-ment accessible des de la costa. Fins fa 80 anys, encara era una activitat artesanal: la major part d’embarcacions de pesca eren de vela llatina i s’empraven arts senzills i mètodes de conservació molt bàsics.

Recentment, tot i la incorporació de les noves tecnologies que allunyen aquest sector cada cop més de la pràctica artesanal, encara s’ha de considerar com l’última activitat del Paleolític que previu.

Per saber-ne més:

www.maestropescador.com/Arte_pesca/Historia_pesca.html

2. La pesca com a activitat econòmica

A l’entorn del món de la pesca s’han vertebrat tota una colla d’indústries i de serveis molt diversificats, alguns de nova implantació i altres dotats d’una nova dimensió: amarradors, transpor-tistes, empreses conserveres, fabriques de gel, etc., que mouen una quanti-tat important de diners.

Els ingressos anuals aportats directa-ment per les captures al nostre litoral són de prop de 77 milions d’euros per les 21.078 tones de peix desem-barcat. D’aquestes, 2.284 tones corresponen a Barcelona amb un valor de venda de 6,6 milions d’euros (dades del Departament d’agricultura, Alimentació i Acció Rural, 2007).

Pel pescador no és tant important el volum de captures com els guanys que pot obtenir-ne. Així, les espècies més rendibles són les que determinen el tipus de pesca que es practica, sense tenir en comp-te molts cops les alteracions produïdes en les poblacions.

Per saber-ne més:

www.gencat.net/darp/captures.htm

3. Els arts de pesca més emprats a Barcelona

Encara que la història de la pesca a Catalunya ha estat poc estudiada, sembla que molts dels arts i ormeig de pesca actuals ja es feien servir a finals de l’Edat Mitjana.



Vaixell d’arrossegament.

És al llarg del segle XX, amb la incorporació de tota una colla d’innovacions tecnològiques, quan canvia fonamentalment el panorama pesquer. Amb el canvi de forma dels vaixells -quillats per facilitar l’estabi-litat i més grossos-, la incorporació del motor i les noves tècniques de navegació, els vaixells són més autònoms i tenen una capacitat de pesca fins aleshores insospitada.

S’aposta fortament per dos tipus de pesca, l’arrossegament i l’encerclament, mentre que la gran diver-sitat d’arts artesanals queda relegada a un paper marginal.

3.1. Arrossegament o bou

Sembla que els arts d’arrossegament van ser ideats en el curs del segle XVII, a les nostres costes, i encara avui dia és el tipus d’art predominant a Catalunya.

L’embarcació de pesca d’arrossegament és el quillat o bou, nom que prové de la comparació entre la forma com era arrossegat originàriament per dues embarcacions a vela i la forma com els bous tiraven de l’arada. Posteriorment, amb la introducció de les portes -elements molt pesats utilitzats per a mante-nir l’art obert-, només cal una embarcació.

Amb aquest tipus de pesca es capturen aquelles espècies que viuen al fons marí, ja que és sobre ell que s’arrossega l’art.

L’art està format per dues peces de xarxa o bandes de malla ampla per on entra el peix i es continua en una xarxa de malla més fina, el cóp, on el peix queda retingut.


dossier La pesca


Esquema pesca d’arrossegament © Ginys i ormeigs de pesca. Associació Gironina d’amics del mar, 1984.

Xarxa d’arrossegament © La pesca a Vilanova i la Geltrú. Diputació de Barcelona, 1984.

porta

cablebanda

gola de l’artralinga de suros

bombilla

malleta

ralinga de ploms

plom

cóp o corona

comaló goleró

La xarxa s’arrossega pel fons i es manté oberta transversalment amb les portes ja esmentades, i verti-calment amb un sistema de suros a la part superior i un de ploms a la inferior.L’art es cala dues o tres vegades al llarg del dia, cadascuna d’elles anomenada vol. Les embarcacions surten del moll de Pescadors a les 6 del matí i tornen cap a les cinc de la tarda.

Aquest tipus de pesca presenta força inconvenients. En primer lloc, el rastreig que fa per sobre el substrat malmet el fons. Per això és prohibit calar-lo a menys de 50 metres de profunditat, on les comu-nitats són més fràgils. També es pesquen de forma indiscriminada espècies de baix o nul interès eco-nòmic, la morralla i el rebuig, respectivament. El rebuig es descarta un cop és a coberta i es retorna a mar, tot i que la majoria de peixos, aleshores, ja són morts.

3.2. L’encerclament o teranyina

Fins els anys 30 del segle XX, per capturar sardines s’armaven llaguts de vela llatina que utilitzaven l’art de sardinal. A partir d’aleshores, va modificant-se tant l’art com la nau, amb reticencia per part dels pescadors que pensaven que causaria l’anihilament de la sardina. En primer lloc, s’incorpora el motor que els permet anar a caladors més llunyans i productius, els llums emprats són més potents i les xarxes augmenten en longitud i disminueix el seu llum de malla.

Es fa necessari aleshores un augment de capacitat de la nau i un canvi de formes: barques més qui-llades i amb més mànega per estibar les caixes, embarcacions que s’empraven fins als anys 50 i 60 encara varades a la platja, però després van ser substituïdes per quillats que havien de sortir del port.

La tècnica de l’art d’encerclament consisteix a envoltar i encerclar una mola de peix amb una xarxa -una mola és un conjunt de peixos de la mateixa espècie que neden a la matexa velocitat de forma sincronitzada-. La tècnica és adequada per a les espècies que s’amolen i són atretes per la llum: sardines i seitons, bàsicament.

L’embarcació surt de port a les 23:00 hores i feineja durant tota la nit. Es navega sense seguir un rumb determinat perquè en pescar en aigües lliures amb condicions uniformes no es pot saber amb antel-lació on es trobarà el peix. Quan es detecta la mola de peix amb el sonar, s’allibera el bot amb els llums encesos per atreure el peix a superficie. Al cap d’unes hores, quan la mola ja és a flor d’aigua, s’envol-ta amb la xarxa i s’estreny amb un cap que té a la part inferior, la sàgola, formant una bossa on queda atrapat el peix. Des de la teranyina es va traslladant el peix a coberta amb l’ajut d’un sala-bre, alhora que s’hissa la xarxa amb l’ajut d’un torn.



Esquema pesca d’encerclament © La pesca a Vilanova i la Geltrú. Diputació de Barcelona, 1984.



3.3. Arts menors: palangre i tremall

Sota d’aquest nom s’engloben tota una colla d’arts de pesca d’embarcacions més petites, tot i que en l’actualitat no hi ha arts menors a Barcelona, encara són presents a la majoria de ports pesquers de Catalunya. Dins aquest apartat destaquen el palangre i el tresmall o tremall.

El palangre consisteix en un cap principal, la mare, del qual en pengen tota una colla de caps més prims, les braçolades, on van nuats els hams. El gruix de les braçolades, l’esquer que s’utilitza, la mida i la profunditat on són calats els hams depenen de l’espècie que es vol capturar. Així, per exemple, si es vol capturar lluç, congre o escórpora, el palangre es calarà al fons, mentre que si es vol pescar emperador s’haurà de calar a superficie.

El palangre es cala a la tarda, a poc a poc, i a favor del corrent, perquè no s’amuntegui. Per evitar que l’art vagi a la deriva, s’amarra a un mort i s’indica la seva posició amb un gall a cada extrem, que con-sisteix en una boia amb una bandereta. L’endemà al matí es lleva el palangre amb molta cura, ja que s’embolica molt fàcilment.

Xarxa d’encerclament © La pesca a Vilanova i la Geltrú, 1984.

Xarxa d’encerclament © Ginys i omeigs de pesca. Associació gironina d’Amics del Mar, 1984.

cúa suro baldau de suros cúa

anellabaldau de ploms

plom

sàgola

dossier



El tremall, tal com indica el seu nom, està format per tres xarxes. Les dues exteriors s’anomenen armalls i són de llum més ampla. La interior o lli, és de malla més estreta i té el doble de superficie que els armalls.

Per mantenir el tremall en posició, al llarg de la banda superior hi ha un cap amb suros i, a la de baix, un amb ploms.

La xarxa està dissenyada de tal manera que el peix pugui travessar l’armall sense notar-ho i arribar fins el lli, que en ser més gran no li ofereix resistència. Només quan arriba a l’armall del cantó contrari al que ha entrat i el lli no dóna més de si, s’adona que alguna cosa li barra el pas. Aleshores intenta girar cua, però ja no pot desemmallar-se.

Igual que en el cas del palangre el pescador surt a la tarda a calar la xarxa. Els galls l’ajudaran a reco-nèixer on es troba l’art.

El Port comercial

Tremall © La pesca a Vilanova i la Geltrú, 1984.

Esquema pesca amb tremall © La pesca a Vilanova i la Geltrú, 1984.

Lli

Armall


dossier La pesca


Amb aquesta tècnica s’aconsegueix capturar gran varietat d’espècies de peix de bones dimensions i de gran qualitat, així com sípies i llagostes.

El pescador de tremall acostuma a sortir a pescar cap a la tarda. Quan arriba al lloc on vol calar la xarxa, deixa anar el tremall poc a poc, vigilant que no faci voltes, és a dir, amb els suros sempre amunt. Quan ha acabat de calar-lo, el pescador torna a port. L’endemà, a trenc d’alba, el lleva tot deixant de banda les parts de la xarxa on el peix ha quedat atrapat per desemmallar-lo després. Aquesta és l’operació més laboriosa.

Les espècies que es pesquen són molt diverses: galeres, cargol de punxes, sípies, llobarros, molls, llísseres i llenguados.

Per saber-ne més:

www.gencat.net/darp/espesca.htm

4. Els organismes objecte de pesca

La Mediterrània és una mar d’aigües blaves i transparents. Aquesta singularitat, que ha atret de sempre visitants d’altres contrades, és reflex de la baixa quantitat de nutrients dels quals es nodreix el plàncton, mentre que aigües més verdes indiquen una alta productivitat. Producció minsa, però diversa i de gran qualitat, molt apreciada pels compradors dels nostres mercats.

Arts i ormeig són estris disposats tot aprofitant els hàbits alimentaris o migratoris de les espècies desit-jades: per exemple, no és pensable pescar amb hams aquells peixos que s’alimenten de plàncton perquè no els atreurà l’esquer. És important doncs, conèixer alguns conceptes que ens ajudaran a comprendre com les tècniques pesqueres aprofiten els costums dels peixos que capturen. Coneixements que formen part de la cultura marinera i que han estat adquirits a través de l’atenta observació i la intuïció dels pescadors al llarg dels segles.

Els organismes que extraiem del mar formen els recursos pesquers. Estan constituïts principalment per peixos, però també tenen una gran importancia econòmica grups com els crustacis -llagostes, esca-marlans...,- o els mol.luscs -sípies, ostres, etc.

Els recursos pesquers es divideixen en dues grans comunitats segons el lloc on visquin: les comunitats pelàgiques, integrades pels organismes que viuen en aigües lliures i les comunitats bentòniques, o demersals en l’argot pesquer, les que trobem damunt del fons o en les seves proximitats.

4.1. Comunitats pelàgiques: peix blau

És en aquests ambients de mar oberta on trobem els millors nedadors: peixos reunits en moles que naveguen grans distancies en sentit horitzontal per buscar els millors llocs de posta i que, diàriament, fan recorreguts més modestos en sentit vertical per alimentar-se. La massa muscular i el contingut de greix emmagatzemat en els teixits i en el fetge, que els permet fer aquestes grans travesses, dóna una coloració més fosca a la seva carn, d’aquí el nom genèric de peix blau.

La silueta hidrodinàmica és inconfusible, amb el cos afusat i comprimit. Per defugir els depredadors tots tenen una pigmentació molt similar: el dors blau-grisós es confon amb la penombra, si ens situem per



sobre la mola; mentre que si ho fem per sota, el ventre blanc-argentat ens semblarà talment el reflex del sol sobre la superficies de l’aigua.

Les espècies petites tenen una vida relativament curta i una producció d’ous molt elevada, per això les poblacions poden refer-se ràpidament sempre que la pressió de pesca no sigui excesiva.

La següent taula mostra com s’adeqüen els arts i períodes de pesca als movements de les espècies objecte de captura:

Observeu com els períodes de pesca sempre coincideixen amb l’època en què els peixos són a prop de la costa, bé sigui per alimentar-se (sardina i verat) o per reproduir-se (seitó). També resulta inte-ressant com la pesca de sardina, seitó i calamar aprofita el seu ascens nocturn a aigües superficials per a capturar-les calant els arts de nit.

Finalment, cal destacar el cas de la tonyina que realitza moviments migratoris importantíssims. A la primavera, els adults naveguen prop de costa i en aigües superficials cap al Golf de Lleó buscant els millors llocs per a la posta. És aleshores quan es capturen les tonyines de dret o d’anada. A la tardor migren de nou, ara ja amb els joves, buscant aigües riques en aliment. Són les tonyines de revés o de retorn, de les quals es capturen els individus joves perquè neden en aigües més somes.

ESPÈCIE MOVIMENTS MOVIMENTS PESCA ART DE REPRODUCCIÓ D’ALIMENTACIÓ

Sardina Hivern Ascens nocturn Estiu/tardor Teranyina Zones profundes a superfície Nocturna

Seitó Primavera/estiu Ascens nocturn Primavera/estiu Teranyina Costa a superfície Nocturna

Tonyina Primavera Tardor Primavera adults Teranyina Tonyines d’anada Tonyines de retorn Tardor joves Curricà

Verat Hivern Primavera/estiu Primavera/estiu Teranyina Zones profundes Costa Tremall

Calamar Primavera Ascens nocturn Nocturna i diürna Teranyina a superfície

verat sardina

tonyina

Peix blau © Catálogo de denominaciones de Especies Pesqueras. Secretaria General de Pesca Mrítima. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación- FROM.


dossier La pesca


4.2. Comunitats demersals: peix blanc i altres

Estretament lligades al substrat trobem tota una sèrie d’espècies amb gran varietat de formes i colors. Algunes poden viure fixades directament sobre el substrat (com els musclos i les ostres) o despla-çant-se per damunt seu lentament (com les garotes, les llagostes o les estrelles). D’altres, tot i que poden nedar lliurement, mai no se n’allunyen gaire. És el cas dels peixos (molls, escórpores, salpes) o dels cefalòpodes, com els pops.

El fet de trobar-se prop del fons i de tenir una mobilitat reduïda, els ha forçat a desenvolupar estratègies diferents de les dels peixos pelàgics. Per escapar-se dels depredadors ja no opten per fugir sinó per camuflar-se amb el fons -canviant de color o de forma-, refugiant-se -ja sigui dins la seva closca o una escletxa d’una roca- o defensant-se amb pinces i verins.

L’estratègia de vida també és molt diferent de la de la comunitat pelàgica. Tenen ritmes de creixement més lent i un cicle de vida més llarg.

Cal aquí distingir entre les comunitats litorals, que es troben a menys de 50 metres de profunditat i protegides de la pesca d’arrossegament, de les comunitats de fons. En les primeres, mitjançant nan-ses, palangre o tremall es pesquen tant peixos de roca -esparrall, boga, orada, escórpores-, com peixos de platja -llobarro, llenguado, sípia, calamar-, mentre que en les comunitats de fons es pesca el lluç, la lluerna, el llagostí o la galera, entre altres.

En definitiva, són comunitats que, pel seu grau d’adaptació a les condicions i les característiques del medi, els resulta molt difícil pal·liar els canvis que s’hi puguin donar. Per aquest motiu es recuperen més lentament de la pressió de pesca.

Per saber-ne més:

www.gencat.net/darp/espesca.htm

www.maestropescador.com

rap

llenguado

escamarlà

Peix balnc © Catálogo de denominaciones de Especies Pesqueras. Secretaria General de Pesca Marítima. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación- FROM.



5. La comercialització

A Barcelona, la comercialització del peix es realitza de dilluns a divendres. El peix capturat pels pesca-dors es porta a port sencer, classificat per espècies dins de caixons i conservat en gel. Es posa a la venda, mitjançant una subhasta, en un lloc especialment habilitat al port que s’anomena llotja.

Es fan dues subhastes al dia, una a les set del matí pel peix blau, pescat amb l’art d’encerclament, i una altra a les cinc de la tarda, on es ven el peix blanc, crustacis i mol·luscs que han capturat les barques d’arrossegament. Un cop el peix arriba a port, es porten les caixes a l’interior de la Llotja. Allà es pesen i el subhastador marca el preu en funció de l’oferta i la demanda.

La subhasta és electrònica i a la baixa, és a dir, es comença per un preu alt que va baixant fins que un comprador atura la subhasta, això vol dir que compra el lot, seguidament s’etiqueta la caixa de peix per saber-ne la procedència i la frescor. Les persones que accedeixen a la compra són majoristes de peix, o bé propietaris de peixateries i restaurants.

A la Zona Franca hi ha un altre tipus de mercat, Mercabarna. A més del producte barceloní i dels ports dels encontorns, es comercialitza peix procedent del Cantàbric i l’Atlàntic, o d’altres llocs del món, com Xile o Perú.

Molt a prop de la Llotja hi ha la confraria de pescadors. És una entitat en la qual es realitzen tasques administratives i de representació dels pescadors davant l’administració. Es tramiten permisos, llicènci-es de pesca, pagaments i altres documents.

Per saber-ne més:

www.gencat.net/darp/confrar.htm

www.mercabarna.es/cat/index3.html

Subhasta de peix La Llotja de Barcelona

6. La pesca sostenible Fins a mitjan segle XX quan la pesca creixia a un ritme més gran que la població, hi havia un optimisme generalitzat sobre la idea que l’oceà representava la gran reserva d’aliments per a la humanitat. Però l’eficiència dels vaixells utilitzats actualment topa amb la limitació mateixa dels recursos pesquers: la quantitat de peix capturada disminueix i, per mantenir-la, es busquen caladors cada cop més profunds i allunyats de la costa. Es redueix el tamany de malla per a capturar individus més joves, que al seu torn no arriben a reproduir-se i desequilibren l’estructura de la població.

Conseqüència d’això, a la dècada dels 70, sorgeix tot un cos legislatiu per a la protecció dels recursos pesquers. Normes basades en l’estudi de les poblacions i que delimiten zones excloses a la pesca, talles mínimes de cada espècie per a la seva captura, llum de malla a utilitzar, vedes, etc.

La llei catalana prohibeix la utilització de xarxes d’arrossegament a menys de tres milles de la costa o a una fondària inferior als 50 metres. També es regula l’hora de sortida i arribada dels vaixells, la potència del motor i la mida mínima de la malla de la xarxa per evitar que hi hagi una sobreexplotació dels recur-sos pesquers.

En la pesca d’encerclament també es regula l’hora de sortida dels vaixells, que és a les onze de la nit. La llei també té en compte la llargada màxima de la xarxa que no pot sobrepassar els 300 m i una alçada de 80 metres.

La talla de comercialització dels peixos també està regulada per llei a fi de disminuir el consum del peix petit, ja que si d’una població de peixos s’extreuen individus que no hagin desenvolupat la seva capacitat reproductora, el número de peixos anirà disminuint progressivament fins que s’exhaureixin els caladors.

La taula següent recull la talla mínima d’alguns peixos.

* longitud del cefalotòrax ** longitud total

Només optant per tècniques selectives que capturin únicament aquell peix objecte d’interès i no d’altre, podrem continuar gaudint dels beneficis d’aquesta activitat. Alhora preservarem la diversitat dels eco-sistemes marins i dels arts de pesca tradicionals.

Per saber-ne més:

www.gencat.net/darp/c/pescamar/espesca/cespes03.htm


dossier La pesca


ESPÈCIE TALLA MÍNIMA (cm) ESPÈCIE TALLA MÍNIMA (cm)

Bruixa 15 Tonyina 70

Llenguado 20 Verat 18

Lluç 20 Escamarlà 2* 7**

Maire 15 Llagostí 10

Rap 30 Cloïssa 2,5

Sardina 11 Rossellona 2,9

Seitó 9 Escopinya 2,5

7. Aqüicultura

Tot i que sigui una activitats relativament moderna, al selge Vè a. C. a la Xina ja s’escriu un tractat sobre aqüicultura, a l’Edat Mitjana els convents i abadies tenien instal·lacions per abastir-se de peix durant la quaresma. A Catalunya a començaments del segle XX es col·loquen els primers vivers de musclos a Barcelona.

El fet que els recursos pesquers siguin cada cop més minsos han portat a buscar alternatives per a l’obtenció de peix a un preu més assequible per als consumidors. A Catalunya en els últims anys han aparegut una sèrie d’instal·lacions per a la producció i l’engreix de peix.

7.1. Cicle productiu

Per a l’obtenció de larves de peix es realitza una reproducció controlada en instal·lacions especialment preparades per aquesta finalitat. Per dur a terme aquesta reproducció es manipulen paràmetres de l’aigua com la temperatura, la sallinitat i fins hi tot s’injecten hormones en determinats mo-ments per propiciciar aquesta reproducció. Un cop fecundats, els nounats que sortiran dels ous s’han d’alimentar amb preses vives, és per això que s’han de tenir instal·lacions per produir el seu aliment -rotífers i artèmia-, al mateix temps que algues microscòpiques per poder alimentar-los.

En el moment que les larves són prou grans i capaces d’alimentar-se de pinso es traslladen a la zona de producció d’alevins, on roman-dran fins que arribin al tamany adecuat per traslladar-los a instal·lacions d’engreix situa-des a mar oberta o en bases situades a terra ferma.



Esquema d’una gàbia flotant

Gàbies situades a mar oberta

pinso

7.2. Espècies produïdes a Catalunya

Les espècies que es produeixen a Catalunya en aqüicultura són bàsicament peixos i mol·luscs.

La següent taula mostra les espècies que es cultiven a Catalunya, la quantitat i l’import econòmic que suposa.

A Catalunya l’espècie més produïda és el musclo, seguida del llobarro i l’orada. Els musclos es cul-tiven en vivers situats en llacunes salades litorals o badies tranquil·les i somes. La major part d’elles al Delta de l’Ebre. Els musclos creixen alvoltant de cordes submergides que es pengen de bastidors de fusta. Els musclos són filtradors que poden arribar a filtrar fins a 8 litres d’ai-gua cada hora, és per això que no necessiten cap tipus d’engreix artificial.

Els peixos com el llobarro o l’orada es cultiven en gàbies flotants a mar oberta o en bases a terra. Les gàbies flotants són estructures fetes d’una doble xarxa suspesa d’uns flotadors en superfície i ancorada al fons. És en aquesta estruc-tura on s’engreixa el peix amb pinso.

Per saber-ne més:

www.gencat.net/darp/aquicola.htm


dossier La pesca


Instal·lacions situades a terra © La pesca a Vilanova i la Geltrú. Diputació de Barcelona, 1984.

ESPÈCIE QUANTITAT (tones) PREU (milers d’euros)

Orada 1.538 5.663

Llobarro 470 3.731

Rèmol 5 55

Musclo 2.753 3.322

Ostró 551 1.021

Cloïssa 22 239

8. Glossari

> Art: dit de qualsevol tècnica de pesca que utilitza una xarxa per pescar.

> Calador: lloc adequat per calar l’art o l’ormeig de pescar.

> Calar: tirar l’art o l’ormeig a l’aigua per poder pescar.

> Comunitat bentònica: conjunt d’organismes que viuen associats a un substrat, be sigui de sorra o de roca.

> Comunitat pelàgica: conjunt d’organismes que viuen a mar oberta, poden ser organismes del plànc-ton si viuen en suspensió a l’aigua i els corrents marins els porten d’un lloc a un altre, o bé el nècton, aquells organismes amb prou capacitat natatòria per desplaçar-se independentment dels corrents.

> Gall: flotador de suro o altre material, amb un forat al mig on es clava un pal amb una banderola, un fanal encès o una campaneta i que serveix, lligat al cap d’un ormeig, per assenyalar on és calat.

> Hissar: fer pujar l’art o l’ormeig de pesca.

> Llevar: fer pujar a bord del vaixell l’art de pesca.

> Mola: grup de peixos, generalment a mar oberta. També s’anomena banc de peixos.

> Mort: pes de pedra o ciment que porten determinats arts i ormeigs de pesca i que es tira al fons del mar per evitar que els corrents se’ls emportin.

> Ormeig: dit de qualsevol tècnica de pesca que no utilitza xarxa per pescar, per exemple: canyes, palangres, nanses, gàbies, etc.

> Peix blanc: dit d’aquells peixos que formen part de la comunitat bentònica, que es caracteritzen per tenir la carn de color blanc degut a la baixa quantitat de greix que tenen en el seu cos, solen ser peixos que tenen una baixa activitat natatòria per això acumulen poc greix.

> Peix blau: dit d’aquells peixos que formen part de la comunitat pelàgica, tenen el cos de tonalitats argentades, blavoses, d’aquí el seu nom. Són peixos que fan migracions diàries per alimentar-se o migracions anuals per reproduir-se, per tant necessiten molta energia que acumulen en forma de greix donant un color fosc a la seva carn.

> Recurs pesquer: conjunt d’organismes que extraiem del mar i que tenen valor comercial, peixos, crustacis -llagostes i escamarlans- i mol·luscs -sípies i ostres-.




imprés en paper reciclat

Edita: Consorci El Far,Programes educatiusText: Marta LacruzActualització text: Cristina PuigDisseny: Eva RafecasImatge portada: Consorci El FarEdició: Febrer 2013

La pesca


L'activitat comercial i marítima

La pesca

Dossier del professoratdossier

Education

La pesca (mestre)