Invasió subtil i altres contes, Pere CaldersL’Arca de Noè

Helena 1rC

Introducció al conte-És una historia que Calders qualifica de

- Estructures de sintaxi i elements d’estils Més senzills de l’habitual

- Absència d’elements fantàstics propòsit de l’autor que el conte sigui llegit sense possibles interpretacions inversemblants

“Conte infantil”

· es centra en uns nois que fan el batxillerat elemental (11-14 anys)

L’Arca de Noè

Imitant a una associació ja existent

Un grup de 4 amicscreen un club

anomenat

Neix en defensa d’uns interessos comuns

amenaçats“L’arca de Noé”

Nom irònic cap als seus cognoms (“Conill,

Colom...”)

Només poden formar part d’aquest si tenen un cognom relacionat

amb un animal o alguna característica

pròpia d’aquests

=

Enveja de tota la classe, d’aquells que

els insultaven

Tothom comença a fer qualsevol cosa per a tenir

alguna relació amb un animal

Tema del conte

A l'amistat no s’ha d’imposar normes ni excuses

· Els quatre amics haurien pogut reunir-se igualment sense cap necessitat d’imposar-se uns estatuts que han de transgredir ja en la mateixa fundació del club

No hi ha motiu de burlar-se del cognom de les persones

El conte ens fa reflexionar que

· Si de cas, les comparances un se les guanya per la seva manera de ser o de fer.

Personatges PrincipalsJoan Conill

És el dirigent del grup

A vegades és una mica egoista.

Pere Colom

Emili Roqueta

El seu nom no està relacionat amb un animal, però sap fer a la perfecció el crit del gall d’Indi

Esteve Passarell

Xavier Morera

És alt i espavilat

Diu que el seu cognom és morera = cuc de seda

Tímid i mandrós

És conegut com “el tros d’ase” de la promoció

Andreu Solanell

Li agraden els canaris (en té a casa)

Té un oncle que és caçador i va amb el seu gos

Antoni Puig

Albert Miseracs

Personatges secundaris: busquen una excusa per formar part del grup

Joan Corral

Enric Creuet

A l’estiu estiueja a Sentmenat

Temps

Pla d’estudis 1953 (Batxillerat elemental)

Lloc/Espai Pati i biblioteca de l’escola

NarradorNarrador extern omnipresent

En fi: quan foren gairebé tots a dins, «L’Arca» els vingué petita i la van dissoldre, per tal d’evitar els aires d’importància que es donaven els tres que n’havien quedat fora. Tot va quedar igual que abans, amb la diferència (digna d’aplaudiment) que ja mai més ningú no es va burlar de cap cognom.

Al capdavall, la vida fa després el que li sembla. Per exemple, en Joan Conill esdevingué, ja de gran, un home molt entès en els negocis, els encertava tots, i la gent —sense adonar-se de la topada de conceptes—, quan parlava d’ell repetia sempre la mateixa frase feta: «Aquest Conill és una fura!»

Últims dos paràgrafs del conte de Pere

Calders...