S E G O N A L E C T U R A D EL L E N G U A C A T A L A N A

ESCRIU, PER A SOBREVIURE!

- Ja t'ho deia jo, tros de quòniam! Sempre seràs un energumen, un cas com un cabàs, un boig

sense medecina inventada que et pugui guarir! - s'esgargamellà a laringe oberta la Laura -. Ja t’ho deia

jo, que faríem cap a l’aigua! A qui se li acut d’encarar l'autocaravana cap al moll? Tu, que sempre

prediques la doctrina d’ésser pràctics i mira, en lloc d'estar recorrent les llargues carreteres dels Estats

Units, hem acabat sols en aquesta illa del Pacífic després de caure a l’aigua i haver naufragat!

- No ho sabia pas, jo, que naufragaríem! -replicà en Pau -. Va ser un minúscul error de càlcul... Jo

només volia fer benzina, però es veu que el fre de mà no va quedar ben travat i... L’autocaravana va tirar

milles sola.

Sense immutar-se però profundament dolguda, la Laura es mirà el seu amic amb una mena de

barreja entre l'odi i el fàstic. Després de caure al mar, l'autocaravana havia estat empesa pel fort onatge i

havien anat a petar en una illa desconeguda, perduda enmig de l'immens oceà, abandonats a una sort

incerta.

- I ara què farem, amics meus? -preguntà la Júlia, la tercera en discòrdia, fent de mitjancera-. Som

aquí i no podem començar a discutir entre nosaltres. Cal que ens espavilem i comencem a buscar un lloc

on dormir i una mica de menjar. Encara que sigui només frugalment, alguna cosa haurem d'endrapar, no

creieu?

- No ens vulguis passar la mà per la cara, cuca repel·lent! - li etzibaren els altres dos a l'uníson -.

Per moltes matrícules que hagis obtingut a l'insti, el fet de ser una setciències no et servirà pas de res,

aquí! No comencis a donar ordres!

- Només miro de proposar alguna cosa amb una mica de seny i de sentit comú... Buscar aixopluc i

alguna cosa per menjar i beure no és pas desencertat, no trobeu? Per cert, quina cosa heu rescatat, de

l'autocaravana? Quan vam naufragar, abans de perdre el coneixement, si no recordo malament vam

quedar d'endur-nos cadascú una cosa que ens pogués ajudar a sobreviure si per una d'aquestes

casualitats de la vida acabàvem tots tres en una illa deserta... I aquí som! Què vàreu agafar, vosaltres?

- No ens escalfis gaire els xips, maca! En aquesta croada hi som tots plegats i tots som al mateix

sac! La Laura va rescatar el mòbil i jo vaig poder endur-me amb mi la tauleta. Com que els dos aparells

disposen de connexió de dades via satèl·lit, de ben segur podrem passar bones estones connectats a

internet i, de passada, xatejar amb algú que ens pugui treure ben aviat d'aquest forat. Som llestos, eh? I

tu, Júlia, que te'n vas endur, de l'autocaravana?

- Jo vaig aconseguir de guardar dins una bossa de plàstic hermètica un bloc amb pàgines en blanc i

un llapis ben esmolat.

- Com dius? T'has begut l'enteniment? I què penses fer-ne, d'un plec de fulls de paper?

- Heu provat de connectar el mòbil i la tauleta, vosaltres...?

- No, però... Ostres! Ara que ho dius, no tenim pas bateria!

- Per això mateix -digué la Júlia enriolada- vaig decidir d'agafar el bloc. A les pàgines en blanc hi

escriuré les nostres experiències aquí, a l’illa; hi plasmaré els nostres sentiments, les nostres penúries i

les nostres alegries, hi deixaré reflectits els dies en què haurem pogut menjar i també els moments en

què la gana haurà tibat ben fort els nostres estómacs. Serà tot un best-seller, si finalment aconseguim

sortir d’aquí i alguna editorial ens vol publicar les memòries d’una colleta de nàufrags... Escriurem per a

sobreviure, amics.

---------------------------------------------------------------------