S I S E N A L E C T U R A D EL L E N G U A C A T A L A N A

L A L I T E R A T U R A D I R E C T A

Feia segles i segles que en Joanöl vagava per aquestes galàxies perdudes del vast univers. En

Joanöl Porcar era, sens dubte, un dels cercatendències de major prestigi dins la Via d’Orxata, una

descomunal galàxia saturada d’estels que emetien una lluminositat rica en colors de diferent to: hi havia

estels vermells, carbassa, de color fluorescent i, fins i tot, estrelles d’un viu color fúcsia! En Joanöl havia

importat aquesta moda d’un planeta vell i erosionat, la Terra, un astre rodó que encara avui, amb prou

feines, girava al voltant del Sol, un estel de mida mitjana al qual li quedaven escassament mil anys de

vida abans d’esclatar i donar lloc a la formació d’una supernova.

A la Terra, en Joanöl havia indagat diferents modes que podien ésser susceptibles de ser

traslladades a la seva pròpia galàxia. Finalment, després d’investigar in situ els locals de moda del

planeta, en Joanöl Porcar s’havia aturat dempeus davant d’una antiga discoteca situada a la carretera

Nacional II –via que unia Alcarràs amb Lleida- i havia quedat absolutament al·lucinat, astorat, davant la

varietat cromàtica de focus que penjaven del sostre. L’extraterrestre no podia pas entendre per què els

terrícoles de la terra ferma malbarataven tants llums a l’hora d’il·luminar aquell local –el temple del soroll

eixordador per excel·lència-. Amb resignació, s’adonà que uns operaris estaven desmantellant i

desmuntant la vella discoteca, probablement per tal de traslladar-la a un altre planeta (de ben segur, la

cercatendències Marta Ibarsïs se li havia avançat i havia comprat el local per tal d’endur-se’l al planeta de

la Via d’Orxata on ella residia).

Joanöl Porcar havia deduït que, amb el tràfec i trasbals que suposaven les obres, els llums no

estaven pas actius, a la nit. De fet, semblava que feia un bon grapat d'anys que ningú trepitjava la

discoteca, al cartell de la qual s'hi llegia la paraula <<Wonder>> incompleta (li mancava la lletra O). En

Joanöl, doncs, aprofità la confusió de la fosca i s'endugué els llums a la seva galàxia, llums que adaptà a

cadascun dels diferents estels que ja hi havia... Així, la galàxia esdevingué un autèntic mosaic de

diferents tonalitats. Fins i tot el més sonso dels alienígenes passà a mirar-se amb delit i embadaliment

aquell espectacle multicolor!

Ara, el cercatendències Joanöl no podia pas permetre's el luxe de badar... Després de rodar i

giravoltar sense rumb decidí de fer cap novament a la Terra -el planeta que li havia estat font d'inspiració-

per tal de poder copsar una nova moda que fes furor a la seva galàxia. Li calia actuar amb celeritat!

Aterrà en una ciutat ben cosmopolita i diversa, Nova York, i anà a petar en un barri on, curiosament,

no hi havia cap llibreria. De fet, ben aviat veié humans caminant apressats en totes direccions, sense

temps ni per aixecar la mirada del terra. És que potser no llegia, aquella gent?

En Joanöl s'adonà que, lluny de tenir llibres en format paper, en aquell racó de món la literatura

estava impresa a les parets. Sí! A les façanes dels edificis, als senyals de trànsit i fins i tot als vagons de

tren, hi havia unes inscripcions ben estranyes que no podia pas entendre. Semblava que estaven fetes

amb alguna mena d'esprai, i certament n'hi havia de moltes formes i colors.

Al tombant d'una de les cases que feien xamfrà en Joanöl hi trobà un grup de nois vestits de manera

estrafolària, amb els pantalons caiguts fins als genolls, exhibint calçotets de tota mena, amb la música

eixordadora d'un grup de rap i sacsejant una mena de cilindres amb un botonet a la punta el qual, en

ésser premut, expulsava un aerosol (un esprai) amb què guixaven les parets. S'hi apropà per tal de

saludar els joves i preguntar-los alguna cosa sobre aquella curiosa manera de fer literatura però, com que

anava vestit amb l'uniforme de gala dels cercatendències (heu de saber que a la Via d'Orxata els

cercatendències porten un vestit molt i molt similar a l'uniforme de la policia novaiorquesa), els grafiters

fugiren cames ajudeu-me.

Sorprès, en Joanöl féu una sèrie de fotografies a les parets plenes d'aquella literatura, agafà un dels

cilindres d'aerosol del terra i, sense perdre temps, es teletransportà a la seva galàxia, a la Via d'Orxata...

Una nova moda estava a punt de néixer més enllà del sistema solar!

---------------------------------------------------------------------