LES ESTACIONS

ENTRE LA REALITAT I L’ARTICIFI CULTURAL

Daniel Climent Giner

LES ESTACIONS SOLARS ↓ Solstici d’estiu: sant Joan

↑ Equinocci de primavera: sant Josep

↑ Solstici d’hivern: Nadal

↓ Equinocci de tardor

Estem tan habituats a usar aquesta divisió que pensem que sempre s’ha fet així, que el concepte és fàcil de definir i que les “estacions” són les mateixes per a tot el món. Però res d’això és cert.

ALGUNS «PROBLEMES» RESPECTE DEL MODEL1) Des d’un punt de vista «LUMÍNIC»•A l’hemisferi austral les estacions «estan canviades» respecte del boreal: quan a Europa el dia acurta, en gran part de Sudamèrica i Àfrica o a tot Austràlia, s’allarga, i viceversa.•A l’equador dies i nits duren el mateix tots els dies de l’any, 12 hores cada periode.•A les zones polars hi ha èpoques sense «dia» o sense «nit».

2) Des d’un punt de vista «TÈRMIC» Si «estiu» equival a “època calorosa” (> 18ºC de temperatura mitjana mensual), i «hivern» a “període fred” (<10ºC), hi ha zones [en blanc] que només tenen una «estació».

3) Per la relació entre ↑↓ LLUM i ↑↓ TEMPERATURA Els màxims i mínims lumínics no es corresponen amb els tèrmics: hi ha un desfasament de ≅ 40 dies.

Festes «dels 40 dies» (després de):•Solstici hivern (23 del XII)

• + 40 dies → 2 de febrer: Candelera, Imbolc cèltic,

Murmeltier (dia de la marmota)

•Equinocci primavera (22 del III)•+ 40 dies → 1 de maig:

Vera Creu, May Day, Beltane cèltic,

Walpurgis germànic

•Solstici d’estiu (22 del VI)•+ 40 dies → 2 d’agost:

Lugnasad cèltic•Equinocci de tardor (22 del IX)

•+ 40 dies → 1 de novembre:Tots Sants/Difunts,

Samhaim cèltic, Halloween

4) Des d’un punt de vista «FENOLÒGIC» Les manifestacions de la natura en cada estació no són equivalents en biomes diferents.

Pizza quattro stagioni

Le quattro stagioni. Antonio Vivaldi. S. XVIII

Bioma «BOSCOS

CADUCIFOLIS»

Bioma «MEDITERRANI»

TABARCA. ESTIU. CADUCIFOLIA ESTIVAL.

CABEÇÓ D’OR. HIVERN. PERENNIFOLIA. FLORACIONS.

“LES” ¿QUATRE? ESTACIONS. REVISIÓ DEL TEMA

¿Iguals en l’espai (tota la Terra)

i en el temps (simultànies)?

Hivern: < 10 ºCEstiu: > 18 ºC

¿selves? / ¿sabanes? / ¿zones polars? / ¿Alacant?

¿hemisferis sud/nord?

¿Sempre s’ha fet igual, la classificació en “quatre estacions”?

¿Climátiques?: Tèrmiques?

Pluviomètriques?

¿Fenológiques?

¿Lumíniques?

LA IDEA PRIMITIVA:LES DUES ESTACIONS, SEGONS

CONDICIONS METEOROLÒGIQUESBON ORATGE / MAL ORATGE

Per Tots Sants, guarda l’avanico i trau els guants

Si per la Candelària flora, l’hivern ja està fora,i si no flora, ni dins ni fora.

Juan Ruiz, Arcipreste de Hita (1279): «[el febrero] pártase del invierno, con él viene el verano»

Gonzalo de Berceo (┼1264), en Milagros de Nuestra Señora considera només les dues estacions de verano i invierno

Hibernum tempus “mal oratge” 1 de novembre

Vernum tempus “bon oratge” 2 de febrer (solstici + 40 dies)

1 de maig (equinocci + 40 dies)

LA SUBDIVISIÓ DEL VERNUM TEMPUS O BON TEMPS

VERNUM TEMPUS

VERNUM

PRIMAVERA

VERNAL

AESTAS

ESTIU

ESTIVAL

AUTUMNUS

TARDOR

TARDORAL

PRIMUM VERNUM AESTAS AUTUMNUSVERNUM

PRIMUM VERNUM AUTUMNUSVERNUM

EN CASTELLÀ

Juan de Mena (1438): [...] el verano es março, abril e mayo. Juan Ruiz, Arcipreste de Hita (1279): [...] el mes era de março, salido [=comenzado] el verano,

Ramon Llull: 1235-1315: [...] ivern, ver, estiu, autumne [...]Shakespeare: probably woke up early to celebrate May Day ... [A midsummer Night's Dream]

PRIMAVERA OTOÑOVERANO

LES QUATRE ESTACIONS

ANGLÉS ALEMANYSPRING (“brollar”) FRÜHLING/FRÜJAHR (früh, inici+ Jahr, any)

SUMMER (< indoeur. sama, “mig any”>) SOMMERAUTUMN (< ll. autumnus; harvest >) HERBST (“collita”; Colchium autumnale)

FALL (“caiguda”; als EEUU)WINTER (deessa Wintar) WINTER

(wind, vent + wet, humit)

CATALÀ CASTELLÀ FRANCÉS ROMANÉSPRIMAVERA PRIMAVERA PRINTEMPS PRIMĂVARĂ ESTIU VERANO ÉTÉ VARĂ TARDOR OTOÑO AUTOMNE TOAMNĂ / ¿CĂDEA?

HIVERN INVIERNO HIVER IARNĂ

1) El concepte d’estació és una elaboració intel·lectual de caràcter utilitari, s’ha modificat al llarg del temps i només té sentit dins un context concret (agronòmic, social, històric, climàtic...)

2) La distinció en estacions pot mancar de sentit fora del context apropiat, ser inapropiada o simplement no correspondre a cap variació detectable en el transcurs de l’any.

3) Les paraules emprades per a designar les «estacions» han patit canvis, morfològics i de significat.

EN RESUM

I, conte contat, ja s’ha acabat

Daniel Climent Giner