L'inici de l'Edat Mitjana

La llegenda del rei Artús

1. El final de l'Imperi Romà

Una nova etapa històricaL’any 476 dC (s. V) es va esfondrar l’Imperi romà d’Occident. Aquesta data marca l’inici d’una nova etapa històrica: L’Edat Mitjana.

Des del principi del s. VII dC l’espai mediterrani que havia ocupat l’imperi romà, estarà dividit en tres grans àrees de civilitzacions:

L’IMPERI BIZANTÍL’ISLAMELS REGNES GERMÀNICS

Any 395 dC (s. IV) DIVISIÓ DE L'IMPERI ROMÀ

Emperador Teodosi divideix l’imperi entre els seus dos fills: Honori Arcadi

Oest. EstIMPERI OCCIDENT IMPERI ORIENT

2. Els regnes germànics

L’antic territori de l’imperi d’Occident es va fragmentar en diversos regnes, en cadascun dels quals s’havia instal·lat un poble germànic. Eren els BÀRBARS, “estrangers”:

FRANÇA: francs HISPÀNIA: visigots BRITÀNNIA: angles i saxons ITÀLIA: ostrogots i llombards.

Cada regne estava governat per un rei assesorat per un consell de nobles i guerrers.

Des del s. III es van succeir les guerres entre romans i germànics i desprès entre els pobles germànics. Hi havia molta inseguretat, les ciutats eren saquejades i gran part de la població va abandonar les ciutats i va anar a viure a les zones rurals on buscava la protecció dels propietaris rics.

Els regnes germànics

L’agricultura i la ramaderia van esdevenir les activitats econòmiques principals i els productes obtinguts eren per L’AUTOCONSUM, per tant es va reduir l’artesania i el comerç, que tan important havia estat durant l’imperi romà.

La cultura es va veure afectada per les guerres i l’empobriment. Malgrat això, es van conservar alguns llibres clàssics gràcies a les còpies fetes a mà pels monjos dels monestirs, i només ells savien llegir i escriure.

Els germànics eren una minoria de la població. Al principi de la dominació, la població romana i germánica tenien lleis, costums i religions diferents però les dues comunitats es van barrejar.

Els germànics van adoptar el LLATÍ com a llengua i el CRISTIANISME com a religió. Les lleis combinaven els dret romà i els costums germànics transmesos oralment.

Els regnes germànics

L’any 409, els sueus, vàndals i alans van envair la península ibèrica. En el 416, l’emperador romà va establir un pacte amb els visigots perquè els expulsessin de la península. Així, van fer fora als vàndals i alans, que es van traslladar al Nord d’Àfrica, i els sueus es van quedar a l’actual Galícia. A canvi, els visigots van rebre el sud-est de la Gàl·lia, on van crear el regne visigot, amb capital a Tolosa. (Toulouse). En el 507, els francs els van vèncer i els van expulsar de la Gàl·lia, aleshores, els visigots es van establir a la península ibèrica, amb capital a Toledo.

L’època de plenitud va ser la segona meitat del segle VI i la primera del VII. Destaquen aquests reis:

Leovigild: va enfortir l’autoritat reial, va conquerir el regne sueu i va guanyar terres dels vascons i càntabres.

Recared: es va convertir al catolicisme

Recesvint: va unificar totes les lleis del regne en el FUERO JUZGO.

En la segona meitat del s. VII, es van produir enfrontaments entre els reis i els nobles, i això va facilitat la conquesta musulmana del territori visigot en el 711.

Els visigots

Els visigotsOrganització política

Teníen una monarquía electiva. El rei tenia l’ajuda de: 1. l’AULA RÈGIA, que era un consell que administrava el palau reial2. els DUCS I COMTES, que governaven les províncies. Les decisions religions i politiques es prenaient als CONCILIS, on participava el rei, l’Aula Règia i el clergat.

Societat i economia

Els visigots eren una minoría, la resta de la població eren hispanoromans. Així, les visigots, van acceptar el llatí, la cultura i la religió cristiana. Els nobles i clergues ocupaven els càrrecs polítics i eren propietaris de gran part de les terres. La majoria de la població eres pagesos, lliures i esclaus.

L’agricultura era l’activitat econòmica més important. Les ciutats es van despoblar. Destaquen les artesanies d’orfebreries i armes.

Esglèsia visigoda de San Pedro de la Nave. Zamora

La cultura i l’art visigots

UTILITZA LES TIC.Busca informació sobre la tomba de Teodoric a Ravenna (Itàlia) i descriu-la tenint en compte els aspectes següents: material, estructura de la planta, i decoración exterior.

Les ciutats van ser poc importants i l’arquitectura va ser poc rellevant. Tot i així se’n conserven alguns edificis.

Destaquen l’esglésies. Amb blocs de pedra, petites, sense finestres, arcs de ferradures i grans voltes, escassa decoració, concentrada als capitells.

La cultura i l’art germànics

L’orfebreria en canvi es va desenvolupar molt. Van fabricar reliquiaris, corones, fermalls, sivelles o fíbules amb metalls com l’or i l’argent i amb

incrustracions de pedres precioses.

Corona del rei Recesvint Fíbules aquiliformes

3. l’imperi bizantí

L’Imperi Romà d’Orient. S. VI Època de l’emperador Justinià

L’Imperi d’Orient va resistir les invasions germàniques. Va continuar deu segles amb el nom d’IMPERI BIZANTÍ, amb capital a Constantinoble, antiga Bizanci i actual Estambul.

ÈPOCA D’ESPLENDOR

L’EMPERADOR JUSTINIÀ

Imperi de Justinià i Teodora 527-565 (s. VI)Justinià intenta reconstruir l’imperi Romà, els seus exèrcits recuperen el nord d’Àfrica, part de la península ibèrica i itàlica, illes mediterrànies…

COM GOVERNARÀ L’IMPERI?Destaca per la bona organització política i administrativa:

• EMPERADOR O BASILEU: Concentra tot el poder: dirigeix l’exèrcit, l’administració i l’esglèsia.

• XARXA DE FUNCIONARIS Executa les seves ordres per tot l’Imperi

• EXÈRCIT Molt poderòs, defensa fronteres, conquesta territoris…

• COS DE DIPLOMÀTICS Estableix relacions amb altres pobles i afavoreix el comerç

• LLEIS Adapta les lleis romanes i crea un nou codi, conegut com el CODI DE JUSTINIÀ, molt influent més tard.

Mosaic amb l’emperador Justinià I amb el seu seguici ( església de San Vitale de Ravenna, Itàlia)

Mosaic amb l’emperadriu Teodora amb el seu seguici ( església de San Vitale de Ravenna, Itàlia)

ÈPOCA DE DECADÈNCIA

CONSTANTINOBLE

S. VII-VIIIPÈRDUES TERRITORIALS

Desprès de la mort de Justinià, l’imperi comença a perdre territori: A Itàlia, els llombards conquereixen el centre i nord, a la península ibèrica els visigots fan fora, Siria, Palestina i nord d’Àfrica va ser conquerit pels musulmans.

L’Imperi es redueix a:La península d’AnatòliaEls BalcansEl sud d’Itàlia

Al s. XV, només quedava Constantinoble. En 1453, els turcs otomans ( musulmans) asedien la ciutat, que va caure, i l’Imperi Bizantí desapareix.

Caiguda de Constantinoble en 1453, en mans dels turcs otomans.

Característiques de l’Imperi

1. URBÀ I COMERCIAL Les ciutats continuen tenint importància. Destaca: Constantinoble, Éfes, Tessalònica.Funcions: seu dels bisbats, de les institucions del govern, de l’èxercit, centres comercials i d’artesania (seda, esmalts, tapissos...)

Gran prosperitat econòmica. Dominaren el comerç mediterrani.

2. GREC I ORTODOX El grec va sustituir al llatí i l’esglèsia bizantina es va allunyar de Roma. 1054. Cisma d’Orient. l’Esglèsia bizantina u ortodoxa es separa de la catòlica. No reconeix l’autoritat del Papa. El seu cap és el patriarca de Constantinoble.Actualment l’esglèsia ortodoxa està a Russia, Lituania, Bielorrusia, Bulgària, Romania, Grècia i Macedonia.

3. ART I CULTURA Art fonamentalment religiós, era molt ric. Les esglésies de planta de creu grega cobertes de cúpules. Ús de mosaics per decorar: cobrien parets i sostres esglesies i palaus.

Constantinoble. S. VI. Part principal de la ciutat

ARQUITECTURA RELIGIOSA

Santa Sofía s. VI esglèsia de creu grega

amb cúpula central de 65m. altura per 31m. diàmetre.

Santa Sofía s. VI esglèsia de creu grega amb cúpula central de 65m. altura por 31m. diàmetre.

Santa Sofía s. VI esglèsia de creu grega amb cúpula central de 65m. altura por 31m. diàmetre.

Santa Sofía s. VI esglèsia de creu grega amb cúpula central de 65m. altura por 31m. diàmetre.

mosaics

Jesucrist en majestat Jesucrist, l’Anyell de Déu

4. l’ISLAM EN L’EDAT MITJANA

MAHOMA, FUNDADOR DE L’ISLAMAràbia és una península d’Àsia, entre el mar Roig i el golf Pèrsic, de clima desèrtic, amb agricultura a la costa i als oasis.

Hi vivien els ÀRABS, en tribus enfrontades entre sí. Eren politeístes i ja consideraven La Meca com un lloc sagrat.

La majoria eren nòmades dedicats al pasturatge. Hi havia poques ciutats. Destaca La Meca i Medina amb un ric i pròsper comerç.

Mahoma era un comerciant de La Meca. Havia conegut el judaísme i el cristianisme i la religió del seu poble. Era un home espiritual i un dia va sentir la crida de Déu. Va tenir una experiència mística, l’arcàngel Gabriel li va anunciar que era el profeta d’Al·là i va començar a predicar una nova religió,

monoteísta: L’Islam, que significa submissió a Al·là,

el déu únic.

península d’Aràbia

Mahoma

L’AlCoràLlibre sagrat dels

musulmans

Segons els musulmans conté la paraula de Déu.

Mahoma va predicar i els seus fidels van escriure o memoritzar les seves paraules.

Hi conté els PRECEPTES i les obl igac ions de la fe is làmica, ensenyances morals, socials i legals.

És la font del dret (lleis) en alguns països musulmans.

L’AlCoràLes cinc obligacions que han d’acomplir les musulmans:

1) La professió de fe. “ Al·là és l’únic Déu i Mahoma és el seu profeta”

2) Cinc pregàries al dia.3) Pelegrinatge a La Meca4) Dejuni durant el mes de Ramadà5) Donar almoina per ajudar els pobres.

La mezquita principal de La Meca

La Kaaba, santuari on hi ha la Pedra Negra, un meteorit que els àrabs adoren des de temps inmemorial

L’expansió de l’Islam

L’expansió de l’Islam

Es divideix en tres grans etapes:1.CALIFAT ORTODOX (632-661)S’enfronta a l’Imperi Bizantí i conquereix Síria, Palestina, Pèrsia i Egipte

2. CALIFAT OMEIA (661-750)Arriben al sud de l’actual França a través del nord d’Àfrica i de la península ibèrica i per l’est es van estendre fins al Indus a través del Turquestán.

3. CALIFAT ABBÀSSIDA (750-1258)Es van produir lluites internes pel poder i comença la decadència i la desintegració.

La religió musulmana es va estendre mitjançant la gihad o guerra santa i es va crear un gran imperi.

La mesquita

Mesquita de Còrdova. Sala de oració i mihrab

Mesquita de Jerusalem

VALIS, governadors de províncies

El govern del territori

VISIRS, consellers del califa

CALIFA, poder religiós i polític

ULEMES, intèrprets de la llei corànica

CADIS, jutges

Una civilització brillanteconomia

AGRICULTURAmolt productiva

TÈCNIQUES DE REGADIU ( SÍNIES, MOLINS)CULTIUS: ARRÒS, TARONJA, SAFRÀ I CANYA DE SUCRE

ARTESANIAgran qualitat

CERÀMIQUES, TEIXITS, ARMES

COMERÇmolt desenvolupatPER TERRA I MAR

Eren centres de:

ARTESANIACOMERÇ

En la ciutat hi ha el soc, centre de l’activitat comercial.

Destaquen:

DAMASC,BAGDAD

CÒRDOVAEL CAIRE

INNOVACIONS paperpòlvorabruixolaús del zeronombres aràbicsl’àlgebramedicina

BIBLIOTEQUES guardaven obres dels grecs i els llatins

LITERATURA Les mil i una nits

ciutats cultura

LA CIUTAT ISLÀMICA