PATPATPla d'acció tutorialPla d'acció tutorial

Actualització deActualització desetembre de 2014setembre de 2014

Pàgina 1 de 96

Pàgina 2 de 96

Taula de continguts1. Introducció........................................................................................................................................52. Organització tutorial.........................................................................................................................7

2.1. Funcions del tutor.....................................................................................................................82.2. Els àmbits d’actuació del tutor..................................................................................................9

2.2.1. Amb l’alumnat del grup..................................................................................................102.2.2. Amb el professorat del grup............................................................................................102.2.3. Amb la família.................................................................................................................10

3. Objectius i actuacions en relació amb la tutoria individual i de grup.............................................123.1. L’obtenció de dades de l’alumnat...........................................................................................123.2. L’atenció individualitzada.......................................................................................................133.3. Organització de les sessions de tutoria amb el grup d’alumnes..............................................133.4. L’orientació acadèmica i professional....................................................................................14

3.4.1. Aspectes generals de l’orientació: La Coordinació Primària Secundària.......................153.4.2. La tutoria i l’orientació a 1r i 2n d’ESO: El full de seguiment acadèmic.......................173.4.3. La tutoria i l’orientació a 3r i 4t d’ESO: El document orientador..................................183.4.4. Especificacions per a l’orientació acadèmica i professional...........................................193.4.5. Criteris de centre per a l’assignació de la tutoria............................................................203.4.6. Recursos a l’abast per a l’orientació acadèmica i professional.......................................21

3.5. La relació amb les famílies.....................................................................................................214. Coordinació entre professors/es d'un mateix nivell........................................................................225. Coordinació dins dels departaments i seminaris............................................................................226. Coordinació entre l'equip directiu i les coordinacions d'ESO i Batxillerat....................................237. Avaluació del PAT...........................................................................................................................238. Relació del projecte de convivència del centre amb l'acció tutorial...............................................259. Concreció i desenvolupament de les activitats de tutoria...............................................................26

9.1. Activitats de tipus transversal.................................................................................................279.1.1. Presentació del curs.........................................................................................................27 9.1.2. Elecció i Funcions del delegat........................................................................................29 9.1.3. Preavaluacions i avaluacions..........................................................................................29 9.1.4. Assetjament i ciberassetjament......................................................................................309.1.5. Convivència i solidaritat.................................................................................................379.1.6. Conferències divulgatives de la Marató de TV3.............................................................389.1.7. Xerrades del cos de Mossos d'Esquadra de l'Àrea Policial del Baix Penedès................389.1.8. Xerrades del cos de Mossos d'Esquadra IT PG Tarragona sobre mobilitat segura.........399.1.9. Xerrades sobre salut........................................................................................................39

9.2. Activitats concretes per a 1r d'ESO........................................................................................40 9.2.1. Hàbits en l'ús de l'agenda...............................................................................................409.2.2. Tècniques bàsiques d'estudi............................................................................................419.2.4. Aprenguem a treballar a la biblioteca..............................................................................519.2.5. Sexisme 1: gènere i sexisme...........................................................................................519.2.6. Dieta saludable: fem un bon esmorzar............................................................................529.2.7. Reduïm l'ús de paper d'alumini.......................................................................................539.2.8. Com estic?.......................................................................................................................54

Pàgina 3 de 96

9.3. Activitats concretes per a 2n d'ESO........................................................................................55 9.3.1. Preparació d'exàmens.....................................................................................................559.3.2. Tècniques bàsiques d'estudi............................................................................................559.3.3. Sexisme 2: relacions de parella i amor romàntic............................................................569.3.4. Dieta saludable: fem un bon esmorzar............................................................................579.3.5. Relacions familiars..........................................................................................................589.3.6. Tots contra el tabaquisme................................................................................................59

9.4. Activitats concretes per a 3r d'ESO........................................................................................599.4.1. Hàbits d'Estudi: qüestionari i reflexió.............................................................................599.4.2. Sexisme 3: Violència de gènere......................................................................................629.4.3. Programa Delegats en 3D...............................................................................................65

9.5. Activitats concretes per a 4t d'ESO.........................................................................................669.5.1. Sexisme 4: Assetjament escolar i perspectiva de gènere................................................669.5.2. Programa d'educació financera a les escoles de Catalunya - EFEC...............................67

10. Annexos........................................................................................................................................6910.1. Pla d'acollida del tutor..........................................................................................................6910.2. Models d’entrevista...............................................................................................................80

10.2.1. Model d’entrevista inicial amb pares, mares i/o representants legals...........................8010.2.2. Entrevista curricular amb pares i/o representants legals...............................................8210.2.3. Model d’entrevista disciplinar amb pares, mares i/o tutors legals................................8310.2.4. Models d’entrevista amb pares, mares i/o representants legal per canvi de grup:........84

10.3. Full de compromisos.............................................................................................................8510.4. Graella de seguiment d’un alumne per part del / de la tutor/a..............................................8610.5. Guia de l’alumne/a d’ESO....................................................................................................8610.6. Guia de l’alumne/a de Batxillerat.........................................................................................89

Pàgina 4 de 96

1. IntroduccióLa Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació (LEC), en el preàmbul assigna a la societatcatalana la voluntat de proporcionar a les noves generacions la millor educació; concepteque la Llei concreta en la idea col·lectiva de donar oportunitats educatives a tothom duranttota la vida i en el propòsit individual de cada persona de dur a terme lliurement el seuprojecte de vida. En el mateix preàmbul, la Llei estableix que el dret de totes les personesa l’educació s’ha de garantir al llarg de tota la vida i, per fer-ho, convé fer atenció a totesles facetes del desenvolupament tant personal com professional.

Per la seva banda, el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia de centres educatiusposa en relleu la necessitat d’un lideratge fort i distribuït de les direccions per a l’exercicide la seva autonomia pedagògica desenvolupada en torn del projecte educatiu de centre.Per a l’ús d’aquesta autonomia pedagògica i per a l’organització dels currículums, aquestdecreten el seu article 15.1 atribueix a l’acció tutorial la finalitat de contribuir, encol·laboració amb les famílies, al desenvolupament personal i social de l’alumnat enaspectes que diferencia de forma expressa entre, l’intel·lectual, l’emocional i el moral.

A més a més, en l'article 15.2, el Decret 102/2010 dóna orientacions sobre la funció queha de tenir una Planificació de l’Acció Tutorial (PAT):

• La planificació de l’acció tutorial determina els aspectes organitzatius i funcionalsde l’acció tutorial i els procediments de seguiment i d’avaluació

• La planificació de l’acció tutorial ha d’esdevenir un referent per a la coordinació delprofessorat i pel desenvolupament de l’acció educativa.

En conseqüència, el decret determina que l’activitat docent implica impartir elsensenyaments propis de l’àrea a través del seguiment i l’orientació del procésd’aprenentatge de l’alumnat i l’adaptació dels ensenyaments a la diversitat de necessitatseducatives que presenten els alumnes.

En virtut d'això, durant l’escolarització de l’alumnat es fa necessària la coherència i lacontinuïtat de l’acció tutorial, a partir de la qual l'institut de l'Arboç concreta els objectius iles activitats que es duen a terme en relació amb:

• L’orientació acadèmica, personal i professional de l’alumnat.

• La cohesió i dinamització del grup classe.

• La coordinació de l’activitat educativa entre els membres dels equips docents.

• La comunicació del centre amb les famílies de l’alumnat.

• La col·laboració en aspectes organitzatius del centre.

I cal afegir-hi que, per tal d’afavorir el procés de formació integral de l’alumnat, en l’acciótutorial es considera també el desenvolupament, conjuntament amb les famílies, delsaspectes següents:

Pàgina 5 de 96

• Desenvolupament personal: autoconeixement, organització del temps d’estudi i delleure, valors i cura de la imatge, autogestió de les emocions i afectivitat,autoregulació i hàbits de vida.

• Orientació escolar: procés d’aprenentatge, opcionalitats, avaluació i autoavaluació iperspectives de futur, entre d'altres.

• Orientació acadèmica i professional: itineraris acadèmics i professionals, situacióde l’entorn, món laboral i presa de decisions…

Així, i en conseqüència amb l’article15.2 d i e de l'esmentat decret, s’assenyala comactuació mínima de l’acció tutorial, la gestió de la informació i l’orientació de caràcterpersonal, acadèmic i professional de l’alumnat, tot evitant percepcions maniquees lligadesal gènere; i sempre vetllant per la convivència del grup d’alumnes i la seva participació enles activitats del centre.

En aquest sentit i d’acord amb l’article 38.1 del Decret 102/2010, de 3 d’agost,d’autonomia de centres educatius i, en concordança amb la Llei d’educació, s’estableixque la tutoria i l’orientació de l’alumnat forma part i esdevé una part imprescindible de lafunció docent. A més a més, matisa que tot el professorat del claustre d’un centre públicha d’exercir les funcions de tutor o tutora quan correspongui.

En virtut d’aquesta visió de la tutoria com a part pròpia de la funció docent, l’article 40.1 b ic del mateix decret apunta que la coordinació del personal docent ha de dirigir-se amillorar l’orientació de caràcter personal, acadèmic i professional de l’alumnat i a millorarels processos d’ensenyament i aprenentatge i la seva avaluació. Aquesta és la raó per laqual, el Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació delsensenyaments de l’educació secundària obligatòria, dedica tot el capítol 5 a l’acció tutoriali determina les següents especificitats:

"L’acció tutorial és el conjunt d’accions educatives que contribueixen al desenvolupamentpersonal dels alumnes, el seguiment del seu procés d’aprenentatge i l’orientació escolar,acadèmica i professional per tal de potenciar la seva maduresa, autonomia i presa dedecisions coherents i responsables, de manera que tots els alumnes aconsegueixin unmajor i millor creixement personal i integració social."

Pàgina 6 de 96

2. Organització tutorialEn l’educació secundària obligatòria a cada grup d’alumnes de cada nivell d’escolaritzacióse li assigna un professor de l’equip docent corresponent, el qual esdevé el tutor delconjunt.

La tutoria, com a funció pròpia de la docència, ha de contribuir al desenvolupamentpersonal i social de l’alumnat en els aspectes intel·lectual, emocional i moral, com béindica el ja esmentat article 15 del Decret 102/2010, d’autonomia de centres, i per tant,aquesta acció docent ha de tenir garantit l’espai i el temps específic per treballar elcurrículum de manera que afavoreixi l’aprenentatge i el desenvolupament de l’autonomia ila formació integral de l’alumne.

D'aquesta manera, cal treballar la tutoria com a un conjunt d’activitats educativesinterrelacionades i destinades a assolir les competències següents:

• L’aprendre a ser un mateix; amb confiança, responsabilitat, humilitat, seguretat,autoconeixement, constància i autoestima.

• L’aprendre a ser autònom; a partir de la cura d’un mateix i de l’entorn, de participar iorientar-se en la presa de decisions en l’espai i el temps.

• L’aprendre a aprendre; amb hàbits de treball, pautes d’estudi, capacitat d’esforç,disciplina, atenció, reflexió, escolta activa, pensament divergent, crític i creatiu).

• L’aprendre a comunicar-se; a partir de l’expressió de les pròpies emocions,sentiments, necessitats i idees, capacitat de conversar en grup per construir, teninten compte la comunicació verbal i la no verbal.

• L’aprendre a conviure en democràcia; a partir de les relacions amb els altres, eltreball de cooperació, la comprensió i interacció amb la realitat social, el sentimentde pertinença, el valor i respecte per les diferències.

El treball d’aquestes competències forma part de la planificació de l’acció tutorial i responal criteri de coherència curricular i al d’ajustament metodològic, didàctic i de l’avaluaciódels aprenentatges dels alumnes. Aquesta planificació de l’acció tutorial representa unamanera de treballar del centre i és inclosa en el disseny i organització d’activitats quecontribueixen al creixement i al desenvolupament integral i complet de la persona.

Així, l’acció tutorial emmarca el conjunt d’actuacions que tenen lloc a l'institut de l'Arboç ies fa necessari, doncs, planificar i treballar aquestes competències en el marc d’unatutoria grupal; de la mateixa manera que cal organitzar la tutoria individualitzada com aeina de centre per potenciar l’acompanyament i l’orientació de l’alumnat, durant els trestrimestres que conformen cada curs escolar.

Per als alumnes de nova incorporació, l’organització del centre planifica un seguimentmés sovintejat, que inclou sessions de tutoria individualitzada d’acollida i un controlexhaustiu durant tot el període lectiu.

La prevenció de l’abandonament escolar és també una prioritat de l’acció tutorial de

Pàgina 7 de 96

l'institut de l'Arboç. En aquest sentit, la tutoria, com a part de l’acció docent, dóna respostaa la diversitat de ritmes, nivells i estils d’aprenentatge; i a les diferents situacionspersonals mitjançant la detecció precoç de les dificultats i les potencialitats dels alumnes.Així mateix, promou la continuïtat dels alumnes vers les diverses opcions dels estudis postobligatoris existents d’acord amb les seves possibilitats i interessos.

L’acció tutorial, a més a més, incorpora elements que permeten la implicació i l’autonomiadels alumnes en el seu procés educatiu. En aquest sentit, contribueix al desenvolupamentd’una dinàmica positiva en el grup classe i a la vinculació dels alumnes en la dinàmica delcentre, tot fent possible que, aquest, esdevingui eix de la formació integral de l’alumnat.

D’acord amb el projecte educatiu, l'institut de l'Arboç concreta els aspectes organitzatius ifuncionals de l’acció tutorial, així com els procediments de seguiment i d’avaluació, quehan d’esdevenir el referent per a la coordinació dels professors i per al desenvolupamentde l’acció educativa i té en compte el conjunt de l'etapa educativa.

És mitjançant la tutoria que es planifica la implicació i la col·laboració de les famílies i espromou la corresponsabilitat i la participació activa en el procés educatiu dels seus fills;orientant-les i aportant pautes per a l’acompanyament i el seguiment escolar en l'entornfamiliar.

Per aquesta raó, el tutor de l’alumne i la família han d’establir els acords i compromisosadequats per a dur a terme les mesures educatives segons les característiques inecessitats de l’alumne.

2.1. Funcions del tutor

Tal i com preveu l'article 56 del Decret 120/2002, de 27 de setembre, pel quals’aprova el reglament orgànic dels instituts d’educació secundària el tutor d’un grupd’alumnes és el responsable de garantir que la proposta educativa del centre, tal icom està dissenyada en el projecte curricular, esdevingui una realitat per a cadascundels alumnes del grup. Així, les funcions del tutor d’un grup d’alumnes són lessegüents:

• Efectuar el seguiment global dels processos d’aprenentatge de l’alumnat ambla intenció de descobrir les dificultats i les necessitats educatives especials,articular les respostes adequades i cercar els assessoraments i suports oportuns,amb l’ajut de l’equip docent i l’assessorament psicopedagògic.

• Orientar l’alumnat a l’hora de l’elecció de les matèries optatives.

• Coordinar l’acció tutorial realitzada pel professorat que imparteix docència en elseu grup d’alumnes.

• Realitzar les sessions de tutoria adreçades al seu grup d’alumnes i proposadesen el PAT.

• Coordinar el procés d’avaluació un cop escoltada la Junta d’avaluació.

• Adoptar decisions relatives a la promoció de l’alumnat d’un curs al següent,Pàgina 8 de 96

escoltant la Junta d’Avaluació.

• Fomentar en el grup d’alumnes el desenvolupament d’actituds participatives, elrespecte pel medi ambient, la col·laboració a la seva sostenibilitat, la inserció enl’entorn sociocultural i natural i l’educació en valors.

• Afavorir en l’alumnat l’autoestima personal i ajudar-lo en la superació delsfracassos en els processos d’aprenentatge i les dificultats de qualsevol altre tipus.

• Contribuir a l’establiment de relacions fluïdes amb la família de l’alumnat ifacilitar la connexió entre el centre educatiu i les famílies.

• Fer de mediador en les situacions de conflicte .

• Col∙laborar en els processos d’escolarització i atenció educativa a aquellalumnat que procedeix de contextos socials i culturals marginats.

• Tenir cura, juntament amb el secretari del centre, de vetllar per l’elaboració delsdocuments acreditatius dels resultats de l’avaluació i de la comunicaciócorresponent als pares o als representants legals dels i de les alumnes.

• En cas de canvi de grup -ordinari, Programa Intensiu de Millora- elaborar ambl’equip docent un informe de petició de canvi de grup i lliurar-lo a la coordinaciópedagògica per tal de fer-ne la valoració a la Comissió d’Atenció a la Diversitat(CAD). En cas d’aprovar-lo, el tutor, amb la col·laboració del psicopedagog,informarà els pares o els representants legals de la proposta i a continuació laposarà en coneixement de l’alumne.

• En cas de necessitat d’intervenció de l’EAP, del psicopedagog o dels serveissocials, caldrà omplir els fulls de demanda i lliurar-los a la coordinaciópedagògica.

2.2. Els àmbits d’actuació del tutor

El tutor lidera el grup i gestiona les relacions que s’hi estableixen. La seva intervencióté una influència decisiva en la dinàmica del grup i en la creació de condicionsfavorables pel creixement adequat i autònom de tots els alumnes en el seu grup dereferència.

És bàsic que el tutor estigui implicat en el seguiment del procés de progrés de totsels alumnes del seu grup, que supervisi i decideixi quin currículum s’ofereix alsalumnes, siguin quines siguin les seves necessitats, que vetlli per la coordinacióentre tots els docents que intervenen en l‘activitat pedagògica del grup i que serveixid'enllaç amb les famílies.

Així, l’exercici de les funcions assignades al tutor comporta l’establiment de relacionsamb tot l’alumnat del grup classe, amb el professorat que hi imparteix alguna àrea iamb la família.

Pàgina 9 de 96

2.2.1. Amb l’alumnat del grup

El tutor esdevé una eina fonamental pel que fa al coneixement i el seguiment delprocés d’aprenentatge de cada alumne i, en general, del seu progrés en el seudesenvolupament integral. A més a més, disposa d'una hora setmanal d’atencióindividualitzada, que els alumnes han de conèixer.

Aquesta hora de reunió setmanal d'atenció individualitzada ha de servir per:

• Conèixer millor situacions concretes -tant a nivell personal com acadèmic-que afecten l'alumnat.

• Establir uns vincles que permetin el diàleg i la confiança entre la figura deltutor i l'alumnat.

2.2.2. Amb el professorat del grup

El tutor és el primer canal de traspàs d'informació entre els alumnes i el conjunt deprofessionals que imparteixen docència i/o que estan vinculats al seu grup. És enaquest marc que el tutor ha de:

• Informar de les característiques del grup i de la situació personal decadascun dels de les alumnes. L’equip docent de nivell es reuneix un copper setmana i aquesta és una de les seves finalitats.

• Coordinar l’acció tutorial amb el coordinador de nivell.

• Seguir l’evolució dels aprenentatges del grup classe.

• Presidir i coordinar les actuacions de la junta d’avaluació i la resta dereunions dels professors del grup.

• Redactar els acords de les reunions i lliurar l’acta a coordinaciópedagògica.

• Gestionar els plans individualitzats dels alumnes de la tutoria i coordinar-nel'avaluació.

2.2.3. Amb la família

Com ja s'ha fet esment, és fonamental que el tutor estableixi un diàleg fluid ambcada família de la seva tutoria. En aquest sentit el tutor ha de:

• Informar a la família de manera immediata i per via telefònica, de qualsevolfalta lleu o greu comesa pel seu fill.

• Informar la família de les qüestions que afecten el grup classe i/o a cadaalumne en concret. Per fer-ho és interessant que el tutor disposi de lesadreces de correu electrònic de la família per tal d'agilitzar aquestacomunicació.

• Comunicar les faltes d’assistència injustificades a les famílies.

• Lliurar a l’alumnat el butlletí de notes en acabar cada trimestre.

Pàgina 10 de 96

• Mantenir entrevistes amb les famílies. Cada tutor disposa en el seu horarisetmanal d’una hora destinada a rebre les visites de les famílies. Com amínim, cada curs hi ha d’haver una reunió entre el tutor i cadascuna de lesfamílies dels alumnes del grup que aquest tutoritza.

• Participar a l’inici de curs de la reunió general dels tutors i tutores amb lesfamílies de cada grup. La finalitat és la de presentar els objectius i lesperspectives del curs.

• Col·laborar en les activitats formatives complementàries i extraescolarspromogudes pel centre i per l’AMPA.

Pàgina 11 de 96

3. Objectius i actuacions en relació amb la tutoria individual i degrupEls objectius que en relació amb el seu àmbit tutorial tots els docents responsables d'ungrup han de plantejar assolir satisfactòriament quan s'inicia cada curs escolar són:

• Conèixer com s’organitza el centre, presentar el professorat i donar-ne a notar totala informació necessària a l'alumnat.

• Aconseguir la formació integral de cada alumne de la seva tutoria.

• Conèixer i actuar sobre les dinàmiques de grup, tant a nivell educatiu com a nivellemocional, que afecten la seva tutoria.

• Saber organitzar el temps de treball a la sessió de tutoria tant a nivell individualcom a nivell col·lectiu.

• Orientar l'alumnat de forma adequada i emprar tots els recursos de que es disposiper tal d'afavorir la tria que més s'adeqüi a les seves aptituds i/o interessos.

3.1. L’obtenció de dades de l’alumnat

El traspàs d'informació entre primària i secundària és un aspecte fonamental per talde garantir la millor resposta educativa a l'alumnat que s'incorpora a l'institut del'Arboç i procedeix d'un centre de primària.

És el tutor de sisè de primària qui ha de lliurar tota la informació sobre cada alumneal centre de secundària quan aquest s'hi matriculi. A més a més, des de l'institut del'Arboç es mantenen reunions amb cadascun dels tutors dels centres de procedènciade l'alumnat i es duu a terme el seminari d'intercanvi d'experiències primàriasecundària, sobre el qual es farà una referència més acurada a l'apartat 3 d'aquestPAT.

Els professionals en qui s'hagi delegat aquesta funció per part de la coordinaciópedagògica i per part del servei d'orientació del centre són els responsablesd’assistir a les reunions i fer el traspàs de tota la informació necessària a l’equipdocent que correspongui.

A més a més, l’EAP facilita la informació necessària que s'escaigui sobre l’alumnat; in'elabora els informes que els equips docents puguin necessitar.

En acabar el curs, cada equip docent es reuneix per valorar els possibles canvisd’alumnat d’un grup a un altre o bé per configurar grups nous o la integració o sortidad'alumnes del Programa Intensiu de Millora (PIM). En aquest sentit, ésresponsabilitat del tutor traspassar la informació que cregui pertinent a l’equipdocent.

Finalment, cal fer esment a que quan un alumne es matricula a l'institut de l'Arboç iés provinent d'una altre àmbit territorial, hi ha un traspàs d’informació amb el centrede procedència d'aquest.

Pàgina 12 de 96

3.2. L’atenció individualitzada

Els tutors dels grups d’ESO disposen de tres hores setmanals per dur a terme l’acciótutorial. Una d’aquestes hores es dedica a la tutoria del grup classe i les altres tenenl'objectiu de fer un seguiment individual i d’atenció a les famílies.

Les actuacions que concreten l’atenció individualitzada a l’alumnat són:

• Revisió d’informes de les escoles de procedència.

• Creació i actualització de la fitxa de dades individuals.

• Entrevistes personals amb alumne i/o amb la família.

• Informació individual respecte de les diferents sortides acadèmiques o professionals.

• Adequacions curriculars individuals recomanades pels diferents departaments i amb suport i amb l'assessorament del psicopedagog del centre.

• Derivació, quan s'escaigui, a l'atenció del psicopedagog del centre.

3.3. Organització de les sessions de tutoria amb el grup d’alumnes

El coordinador d’ESO és qui programa les sessions de tutoria, en disposa lesinformacions de caire orientatiu i, mitjançant els coordinadors de nivell, fa arribar acada tutor les activitats programades. Aquestes dinàmiques es desenvolupen a raód’una hora setmanal i hi ha de participar tot el grup. Tanmateix, el tutor potseleccionar els continguts i les activitats que durà a terme i pot establir-ne laseqüència en funció de les característiques del conjunt i de les inquietuds concretesque aquest tingui.

Al marge de qüestions puntuals i esporàdiques que es puguin plantejar en ladinàmica del curs, o d’interès general o d’actualitat, les qüestions que es treballen deforma prioritària en les sessions de tutoria són:

Pel que fa a l’orientació personal:

• Interessos.• Valors.• Personalitat.• Autoestima.• Presa de decisions.• Aptituds.• Relacions personals.• Hàbits saludables en l’alimentació.• Consciència i respecte per l'entorn i pel centre.

Pel que fa a l’orientació educativa:

• Disseny del propi currículum.

Pàgina 13 de 96

• Hàbits d’estudi.• Informació del sistema educatiu i plans d’estudi.• Preparació de les sessions d’avaluació.• Comentari de les avaluacions i estratègies per millorar els resultats.

Pel que fa a l’orientació professional:

• Sortides acadèmiques.• Sortides professionals.• Interessos i aptituds amb relació a l’entorn laboral.

A més a més, cada sessió de tutoria de grup s’organitza en diferents apartats queengloben activitats que es poden agrupar sota els següents títols:

• Coneixement sobre l'actualitat del centre.

• Detecció i discussió de les vivències del grup.

• Traspàs d’informació del grup.

• Informacions i notícies d’interès general de la comunitat educativa.

• Activitats i dinàmiques previstes en el calendari.

• Revisió d’agendes a 1r i 2n de l’ESO.

• Comentari del full d’incidències setmanal.

La metodologia que s’utilitzi depèn del grup, del tutor i de la sessió corresponent. Vala dir què es lliuren activitats i qüestionaris que inviten l'alumne a la reflexió personal,o a practicar tècniques de dinàmica de grups, procurant que l’alumnat tingui lamàxima participació possible.

Finalment, aquesta planificació només pretén ser una guia orientativa; cada tutor potplantejar les sessions com millor cregui per adaptar-se a les característiquesconcretes del seu grup i estimular al màxim la participació i la integració de l’alumnatal grup classe i al centre.

3.4. L’orientació acadèmica i professional

L’orientació esdevé una eina bàsica per tal d'aconseguir oferir una respostaeducativa de qualitat als alumnes i requereix continuïtat i seguiment per part delsequips docents de l'institut de l'Arboç i, especialment, entre les diferents etapeseducatives. Així mateix, l’orientació educativa, per poder-se desenvolupar en tota laseva dimensió marcada per la transversalitat, compta amb una visió de lideratgepedagògic de la direcció del centre, compartida amb un equip de docents delsdiferents àmbits curriculars que conformen el projecte educatiu de centre.

L’acompanyament personalitzat del procés d’aprenentatge i d’escolarització del’alumne s’ha de considerar com un eix de la formació. D’acord amb aquestplantejament, l'institut de l'Arboç implementa estratègies organitzatives dins el seu

Pàgina 14 de 96

projecte educatiu per fer de l’orientació educativa una eina bàsica per atendre ladiversitat i la singularitat de l’alumnat.

D'aquesta manera, orientar un procés d’escolarització demana una planificació icoordinació del conjunt de les accions que conformen un centre educatiu. Aquestaés la raó per la qual la responsabilitat de l’orientació educativa i de la tutoria és de totl’equip docent.

Les actuacions de tutoria i d’orientació responen a criteris ajustats als nivells del’etapa i, també, a plantejaments adequats als nivells i ritmes d’aprenentatge del’alumne, que de forma seqüencial l’ajudin en el seu procés d’autonomia, en la sevamaduresa personal i integració social. Això demana una intervenció educativa deconjunt i continuada que es recull en aquesta planificació de l’acció tutorial i dónaresposta a una manera de treballar, de fer i de ser de l'institut de l'Arboç projectadavers el desenvolupament integral de l’alumnat.

3.4.1. Aspectes generals de l’orientació: La Coordinació Primària Secundària

L’assoliment de l’èxit educatiu de l’alumne és el resultat d’un procés orientadorcontinuat al llarg de la seva escolarització. Aquest resultat es determina pel graude planificació, de coordinació i d’avaluació que de la tasca orientadora en fan lesdireccions i l’equip docent dels centres en els que l’alumne cursa les etapeseducatives obligatòries. El conjunt d’aspectes pedagògics que reforcenl’acompanyament de l’ alumne reverteix en la seva formació integral.

Aquesta és la raó per la qual l’assoliment d’un acompanyament reeixit de l’alumnei del grup classe té a veure amb les estratègies d’aula -de clima, de gestió idinàmica- i d’aprenentatge -metodològiques, didàctiques, d’avaluació- que elprofessorat i el centre dissenyen per donar resposta a la singularitat de nivells,estils i ritmes d’aprenentatge de la persona.

El treball pedagògic compartit i la continuïtat educativa entre etapes és un factord’èxit i de qualitat educativa. En virtut d'això, l'institut de l'Arboç planifica lacoordinació primària secundària d’acord amb un plantejament de continuïtat i decoherència pedagògica entre etapes. Per aquest motiu estableix amb els centresd'educació primària un seguit de sessions de treball per donar coherència aaspectes com ara: el disseny i la planificació de la tutoria, el currículum, lametodologia i l’avaluació com a base sòlida per assolir l'esmentada transició anivell educatiu.

Aquesta dinàmica de treball afavoreix tant el coneixement que els centres tenendel seu estil docent i educatiu, com el coneixement i el sentiment de pertinença enel centre per part de l’alumnat i de la família. Amb aquesta finalitat, la coordinaciópedagògica de l'institut de l'Arboç i de les escoles d’on procedeix cada alumneplanifiquen la realització d’aquestes sessions de coordinació per oferir unaorientació sòlida en el procés educatiu i l’itinerari formatiu més adient percadascun d'ells.

Els continguts de la coordinació entre l’etapa de primària i la de secundària

Pàgina 15 de 96

inclouen la planificació de l’orientació educativa en el centre i es distribueixen entres grans blocs:

1. El primer bloc fa referència a:

• La concreció i desenvolupament del currículum; objectius, competència,continguts claus, estratègies didàctiques, metodològiques i avaluacióformativa.

• L’organització i funcionament de centre al servei de l’acció orientadora idel plantejament d’escola inclusiva. En el moment de la transició delsalumnes -a punt de finalitzar el curs de 6è de primària- s'intensifica lacoordinació amb aquests altres aspectes més concrets del segon bloc.

2. El segon bloc es refereix a:

• Coneixement de l’alumne; nivells competencials, desenvolupamentpersonal i social i situació familiar.

• Treball conjunt d’escola i institut per elaborar les activitats de reforç delsalumnes que les requereixin. Aquesta tasca vindrà facilitada per lacoordinació continuada d’orientació que es fa entre els centres.

• Realització d’entrevistes per concretar les adequacions metodològiques ididàctiques que l’equip docent haurà d’aplicar per acompanyar el procésd’aprenentatge de l’alumne. Així doncs, s'organitzen sessions de diàlegentre els tutors del darrer cicle de l’educació primària i els tutors delprimer curs de l’educació secundària obligatòria de l'institut de l'Arboç, deles quals també hi participa la persona que s'encarrega de l'orientació i elresponsable designat per la coordinació pedagògica, entre d'altres.

3. Una vegada els alumnes de nova incorporació ja han promocionat a 1r d’ESO s’atenen als continguts d’aquest tercer bloc:

• Seguiment del procés d’adaptació a l’institut, tant pel que fa a aspectesde desenvolupament personal i social com de les estratègies didàctiquesadequades per al seu rendiment educatiu.

A tall de síntesi, la coordinació entre primària i secundària es construeix a partird’aquests tres moments i sobre els diversos continguts pedagògics que integracadascun dels blocs; i es planifica d’acord amb el nombre d’escoles de primàriaque té adscrites l'institut de l'Arboç.

En aquesta transició l’escola ha de lliurar -en una trobada planificada i amb elsprofessionals que sigui necessari- el traspàs de tota la informació al centre desecundària. De forma molt especial, la d’aquells alumnes amb necessitatseducatives especials i amb talents superiors.

D'aquesta manera, l'institut de l'Arboç sol·licita cada curs als centres de primàriauna còpia de l’historial acadèmic de l’alumne i l’informe individualitzat, amb la

Pàgina 16 de 96

informació que es considera convenient per a la millor incorporació de l’alumne ala nova etapa educativa. Una de les dades rellevants que l’escola ha de facilitarals centres per afavorir la incorporació de l’alumne és la dels resultats de la provaoficial de les competències bàsiques.

3.4.2. La tutoria i l’orientació a 1r i 2n d’ESO: El full de seguiment acadèmic

L’ orientador, conjuntament amb el coordinador pedagògic, o la persona amb quidelegui la direcció del centre, és qui dóna a conèixer als tutors de 1r d’ESO lainformació del traspàs de primària a secundària.

L’equip d’assessorament i d’orientació psicopedagògica intervé en aquesta tascaen els casos dels alumnes amb els quals hagi exercit les seves competènciesprofessionals -designades a la Resolució comunicada de 20 de febrer de 2012, dela Direcció General d’Educació Infantil i Primària que estableix el procediment aseguir i els protocols que han d’utilitzar els equips d’orientació i assessoramentpsicopedagògic (EAP)- per a l’elaboració dels dictàmens d’escolarització del’alumnat amb necessitats educatives especials i d’informes d’alumnat ambnecessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques osocioculturals desfavorides.

Aquesta activitat de recollida d’informació es desenvolupa amb la màxima previsiói programació anticipada atès que el seu objectiu principal és que l’equip deprofessors ajusti la seva activitat docent a les característiques del grup classe.

El coneixement d’aquesta informació per part de l’equip tutorial es treballa ambl’equip docent assignat per a 1r d’ESO amb la finalitat de preveure i consensuarmetodologies d’aula per atendre la singularitat de cada alumne. El professorat del’especialitat d’orientació educativa dinamitza aquesta tasca pedagògica.

La coordinació entre tutors i docents, tant a 1r d’ESO com a 2n d’ESO, ha deservir també per a prendre mesures específiques per als alumnes que ho puguinnecessitar. És l’exemple d’alumnat que pugui comptar amb l’oportunitat de cursarun Programa Intensiu de Millora (PIM), d’alumnat amb altes capacitats o alumnesamb dificultats d’aprenentatge que requereixin estratègies ajustades a les sevescaracterístiques.

En tots els casos, l’equip docent és qui ha de prendre aquesta decisió -d’acordamb la família- abans d’iniciar el curs, encara que en alguns casos pugui tambévalorar-se la necessitat de les mesures un cop iniciat el curs.

La recollida i constància d’aquestes decisions i aplicació de mesures de grup iindividuals es recull mitjançant el full de seguiment acadèmic prescrit en l’art.25 del’Ordre 295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i elsdocuments i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundàriaobligatòria.

Així doncs, el full de seguiment acadèmic registra i inclou les observacions,decisions i mesures realitzades en referència al procés d’aprenentatge de

Pàgina 17 de 96

l’alumne, i el seu contingut ha d’actualitzar-se periòdicament d’acord ambl’evolució d’aquest procés. Aquest document també recull els compromisosadquirits pel tutor, la família i per l’alumne.

Una vegada finalitzat cada curs de l’etapa educativa, els tutors han de compartir elfull de seguiment acadèmic per tal d’ajustar i enriquir a les decisions, acords ipràctiques pedagògiques aplicades per atendre les necessitats educatives decada alumne.

També cal tenir present que la tutoria a 1r i 2n d’ESO té com a objectiu principalmotivar l’alumne i implicar la seva família en el procés d’aprenentatge. Per aixòl’assignació de la tutoria requereix una atenció especial dins l’organització ifuncionament del centre. El coneixement de l’alumne que es deriva d’aquestatasca de tutoria ha de servir per a l’enriquiment de l’aprenentatge des de l’àreacurricular, des de l’aula, dins o fora del centre educatiu.

3.4.3. La tutoria i l’orientació a 3r i 4t d’ESO: El document orientador

L’objectiu principal de la tutoria i l’orientació a 3r i 4t d’ESO és guiar l’alumne cap ala responsabilitat de la presa de decisions.

En aquest punt, el procés orientador construït a partir de la coordinació primàriasecundària, planificat i coordinat en els dos primers cursos de l’ESO, ha permès al’alumne l’autoconeixement com a referent essencial per a la seva decisió i, pertant, té a veure amb la percepció que l’alumne té de les seves capacitats ipossibilitats personals.

La tutoria a 3r i 4t d’ESO ha de permetre la detecció i anàlisi de les habilitats ipotencialitats de l’alumnat. Així, els tutors d’aquests cursos recullen dels equipsdocents -incorporant la informació dels fulls de seguiment- l’aprenentatge del’alumnat i les estratègies didàctiques emprades en el treball específic de lesàrees. Aquesta informació permet planificar de forma seqüenciada activitats detutoria encaminades a la concreció de l’itinerari formatiu de l’alumne.

El pas de 3r d’ESO a 4t d’ESO és de major concreció per la tria de les matèriesoptatives i hipotètics itineraris. Així, el tutor i l’orientador -com a referentsprincipals del procés orientador que ha rebut l’alumne- conjuntament amb lafamília, ajudaran l’alumne en la tria d’aquest itinerari de 4t d’ESO.

Amb aquest objectiu, l'institut de l'Arboç proporciona als alumnes la informaciósuficient i l’orientació necessària per triar les opcions més adequades al seuprocés d’aprenentatge, d’acord amb les ofertes acadèmiques i professionalsexistents, tant durant l’escolarització com en l’accés a estudis o en activitatsposteriors. En aquest sentit cal que l’alumne conegui els programes dediversificació curricular com a mesura d’atenció a la diversitat.

Amb l’aval del treball global de centre i entre etapes educatives, en finalitzar 4td’ESO, l'institut posa a disposició de la família un Document Orientador -compreveu art. 17 de l’Ordre 295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el

Pàgina 18 de 96

procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educaciósecundària obligatòria- per a l’alumne sobre les opcions més adequades per alseu futur acadèmic i professional, que ha de tenir caràcter confidencial i el seucontingut no pot ser prescriptiu.

Aquest document orientador conté els aspectes més rellevants de l’aprenentatgecompetencial de l’alumne al llarg de l’etapa educativa -competències i nivells decompetència- i, a partir d’aquestes dades, concreta l’orientació i la continuïtat peral seu projecte personal.

Per tal de poder desenvolupar el document orientador de l'alumnat, l'encarregatde coordinar aquesta tasca a l'institut de l'Arboç dictaminarà les sessions detutoria de 4t d'ESO que seran necessàries, quina en serà la seva metodologia detreball i en proposarà dates concretes a l'equip docent.

3.4.4. Especificacions per a l’orientació acadèmica i professional

L’orientació acadèmica i professional complementa de forma graduall’aprenentatge competencial de l’alumne, i per aquesta raó cerca donar respostatant a la projecció professional com a la continuïtat formativa de l’ alumnat.

Els objectius d’aquesta orientació, com a eina de millora de l'alumnat des de laperspectiva acadèmica, social i de l'orientació professional, són:

• Perfilar i concretar l’itinerari formatiu de l’alumnat d’acord amb les seusconeixements, habilitats i actituds.

• Detectar els interessos i/o expectatives acadèmiques i professionals a travésd’eines i recursos per identificar les opcions del seu projecte personal.

• Enriquir la descoberta de les opcions formatives tot fent ús de fontsd’informació que permeten relacionar-les amb diversos entorns acadèmics iprofessionals.

En virtut d'aquests objectius, per dur a terme activitats d’orientació acadèmica iprofessional l'institut de l'Arboç té en compte les següents orientacions:

• Donar prioritat a l’orientació educativa com a eix del Projecte Educatiu deCentre, el compromís de la direcció i la dinamització i participació en equipdels altres professionals.

• Transformar les intencions educatives en propostes concretes a partird’estratègies metodològiques planificades.

• Desenvolupar activitats d’ensenyament aprenentatge que condueixin aresultats relacionats amb les competències professionals.

• Relacionar les competències bàsiques amb les professionals.

• Motivar l’alumne vers un perspectiva de formació al llarg de la vida.

Pàgina 19 de 96

• Millorar les expectatives de les famílies envers els estudis dels seus fills.

• Planificar de forma gradual les actuacions dins l’etapa educativa

• Avaluar el grau d’assoliment de les activitats i la identificació dels aspectes amillorar i la proposta d’accions de progrés

A més a més, en aquest treball de projecció acadèmica i professional cal comptaramb els agents educatius de l’entorn i, de manera molt especial, amb laparticipació dels referents familiars.

Les activitats d’orientació acadèmica i professional a 3r i 4t d’ESO tenen lafinalitat d'ajudar els alumnes a la concreció dels itineraris formatius més adequatsa les seves potencialitats i ajustats als seus objectius professionals futurs.

En aquest sentit, l'aprovació del III Pla General de la Formació Professional aCatalunya 2013/2016 contempla el desenvolupament d’un sistema integratd’informació i orientació professional que contindrà un protocol d’orientació i unaxarxa d’informació i orientació. Entre els objectius d’aquest protocol d’orientació hiha el de donar a conèixer els serveis d’orientació existents integrant-los dins delsistema i implantar una metodologia bàsica en el servei d’orientació professional.

A tall de resum i pel que fa a qüestions concretes, entre 3r i 4t d’ESO es treballal’orientació acadèmica i professional a les sessions de tutoria de grup i mitjançantsortides específiques amb el suport de l'equip d'orientació del centre. A més amés, i si és necessari, es fa una atenció individualitzada per garantir la millororientació de l'alumnat.

A nivell de BAT, els estudiants disposen d’un conjunt d’informacions -gràcies a ladocumentació que es facilita des del centre i a les activitats específiques que esrealitzen amb aquest propòsit- sobre les sortides que hi han un cop acabadal’etapa postobligatòria: universitat, cicles formatius, món laboral, etc. Els tutors i elcoordinador de BAT són els encarregats de fer arribar aquestes formacions al’alumnat.

3.4.5. Criteris de centre per a l’assignació de la tutoria

La direcció de l'institut de l'Arboç, a l’hora d’assignar professorat, dóna prioritat ala tutoria i l’orientació com a tasques i accions que afavoreixen les competènciesde l’alumne i l’èxit educatiu.

A banda de la tutoria grupal, l’organització de la tutoria individual afavoreixl’acompanyament personalitzat de l’alumne. En aquest cas, tot professor delcentre pot ser designat tutor individual.

Les activitats que el professorat dissenya, per a l’assoliment d’aquest objectiu,han d’afavorir l’autoanàlisi, la reflexió i l’autoavaluació sobre el procésd’aprenentatge personal, acadèmic i professional que permetrà anar perfilant elseu projecte singular de vida.

Els instruments que ajuden a afavorir aquest objectiu són les einesPàgina 20 de 96

d’acompanyament enteses com estratègies mediadores per afavorirl'autoorientació i la presa de consciència dels aprenentatges i de l’evoluciópersonal de cadascun dels alumnes. Aquestes eines es divideixen en dos gransgrups:

1. D’aprenentatge i d’avaluació formativa inherents als models didàcticscompetencials i orientadors, dins de les àrees (fitxes de reflexió sobrel’aprenentatge; pautes d’interrogació; rúbriques; carpetes d’aprenentatge).

2. De tutoria afavoridores de l'autoconeixement, la reformulació i definiciód’accions de canvi i millora tant pel que fa a l’evolució personal comrelacional i cívica (els projectes de millora personal, itineraris d’orientacióacadèmica i professional).

3.4.6. Recursos a l’abast per a l’orientació acadèmica i professional

El Departament d’Ensenyament ofereix suports i serveis als docents, tutors iorientadors dels serveis i centres educatius.

El web Estudiar a Catalunya1 informa de l’oferta formativa a Catalunya i de lesvies per accedir a les diferents opcions ocupacionals. També facilita suggerimentsd’activitats, models i eines per al treball intel·lectual i l’autoconeixement.

La Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC), dins la secció Currículum iOrientació> Orientació educativa conté materials, enregistraments d’experiènciesde centre i fonaments teòrics de l’orientació educativa.

El Saló de l’Ensenyament, les Fires i els Salons comarcals dels municipisofereixen la informació actualitzada de l’ àmplia oferta d’estudis i formacióocupacional presencial i a distància de forma personalitzada.

3.5. La relació amb les famílies

El professorat no només programa i guia els processos d’aprenentatge de cadaestudiant sinó que l’orienta en el desenvolupament de la seva personalitat i en laconfiguració d’un itinerari de vida, i ho fa en estreta relació amb la família de cadaalumne.

Una bona relació amb les famílies incideix positivament en l’acció tutorial. La finalitatde les diferents accions que es realitzen pretén millorar aquesta relació. Amb aquestobjextiu, durant les primeres setmanes de curs es fan diverses reunions amb lesfamílies de cada nivell d'ESO i de Batxillerat. L’equip directiu informa delfuncionament general del centre i tot seguit cada tutor informa de manera col∙lectivadels trets bàsics del grup classe. En aquesta reunió es lliura a cada família un dípticinformatiu sobre diferents aspectes del funcionament centre que els ha de ser útil.

En el marc del temps dedicat a l’exercici de la funció tutorial, el tutor organitza lesentrevistes amb les famílies i amb l’alumnat, aquestes durant la seva hora setmanal

1Enllaç web: http://www20.gencat.cat/portal/site/queestudiarPàgina 21 de 96

d’atenció individualitzada.

A l’hora de planificar les entrevistes es tenen en compte alguns aspectesorganitzatius: horari laboral de la família, horari del tutor, canal per sol∙licitar iconvocar l’entrevista o calendari d’entrevistes, entre d'altres. Totes les famílies delcentre han de ser convocades un mínim d’una vegada al curs i caldrà arxivar elsacords adoptats en previsió de consultes posteriors.

És responsabilitat de la tutoria comunicar a les famílies qualsevol esdevenimentimportant que afecti els seus fills. És el tutor qui sol∙licita la intervenciópsicopedagògica, un cop consultat l’equip docent, la CAD i les famílies.

Finalment, i com ja s'ha especificat anteriorment, cal agilitzar la comunicació institut-família, i per fer-ho és important afavorir aquest feedback mitjançant l'ús del correuelectrònic.

4. Coordinació entre professors/es d'un mateix nivellEl professorat es reuneix periòdicament, tant per programar accions conjuntes queafecten diverses àrees, com per avaluar i fer el seguiment dels alumnes d‘un mateix nivell.A tot efecte, atès que no n’hi ha prou amb la junta d’avaluació trimestral, setmanalment hiha fixades reunions dels equips docents, per tal de poder fer un seguiment més acuratdels grups i de cada alumne en particular.

A més a més, mitjançant aquestes reunions s’afavoreix el treball en equip per part delsdocents i es coordinen les accions a dur a terme sobre l’alumnat. Així mateix, aquestesreunions potencien que el tutor pugui exercir la seva funció de mediador entre l’equipdocent i tots els professionals relacionats amb l'entorn educatiu.

Així doncs, a l’horari de tots els professors implicats en cada nivell, sempre i quanl’organització del centre ho permeti, s’hi contempla una hora setmanal dedicada a lareunió de coordinació d’equip docent.

5. Coordinació dins dels departaments i seminarisEls caps de departament, designats per la direcció del centre, es reuneixen amb lacoordinació pedagògica i la direcció de forma periòdica pel tal de rebre les informacions iles indicacions que després hauran de trametre a la resta dels membres del departamento seminari didàctic.

Cada setmana, el professorat d’un mateix departament o seminari es reuneix durant unahora amb el corresponent cap de departament. En aquestes reunions es tracten aspectesmolt diversos relacionats amb el currículum, l’organització i el treball intern de cadadepartament, l’acció tutorial, etc.

Així mateix es determinen també les estratègies i les actuacions que es consideren més aper afavorir l’aprenentatge de les matèries de l’àrea per a cada grup. Es posen en comúles actuacions pedagògiques individuals i es preparen les activitats metodològiques i lesadaptacions curriculars que es consideren més adients, segons les indicacions i/odemandes dels equips docents.

Pàgina 22 de 96

6. Coordinació entre l'equip directiu i les coordinacions d'ESO i Batxillerat

De forma setmanal té lloc una reunió en la qual hi estan convocats i hi participen eldirector, el cap d’estudis, el coordinador pedagògic, el secretari de l'institut, el coordinadord’ESO, el coordinador de Batxillerat i el coordinador d’activitats i serveis. En aquestareunió es duen a terme les accions següents:

• Transmissió d’informacions als equips docents i recollida de les seves opinions idecisions.

• Tractament d’aspectes relacionats amb el dia a dia del centre.

• Treball de qüestions relacionades amb la pràctica educativa des de les diversesàrees.

• Organització del calendari escolar i previsió d’activitats.

De la mateixa manera, les coordinacions d’ESO i de Batxillerat disposen d’una hora a lasetmana per a transmetre aquestes informacions, mitjançant la qual tambe es fa laplanificació de les tutories amb els coordinadors de nivell en el cas de l’ESO i amb elstutors en el cas del Batxillerat. Finalment, els tutors seran els responsables de trametre lainformació a l’alumnat.

7. Avaluació del PATEn l’avaluació del PAT intervenen els diferents sectors que configuren la comunitateducativa de l'institut de l'Arboç i cadascun valora la resolució dels objectius, lesactuacions i els procediments que es volen aconseguir. Al final de curs s’avaluen elsresultats anuals per tal de replantejar la programació del PAT de cara al curs següent.

Dins de l’avaluació es tenen en compte:

• El grau d’adequació dels plantejaments generals del PAT a les necessitats i elsinteressos generals de l’alumnat del centre.

• El desenvolupament de les activitats i de les dinàmiques planificades per a cadanivell.

Així doncs, l’avaluació de l’acció tutorial i del PAT inclou els tres moments propis del’avaluació:

1. Avaluació inicial: obliga a recollir un seguit de dades que afecten cadascun delsgrups d’alumnes, els alumnes en concret, el professorat i les famílies. A partird’aquí es va configurant l’elaboració i sobretot el desplegament d'aquestdocument. És en aquest estadi inicial que s'hi ha de situar la detecció denecessitats que fa que el Pla d’Acció Tutorial sigui definit com a flexible i obert ique s'adapti a les necessitats concretes de cada nivell i de cada individu.

2. Avaluació formativa: es realitza una avaluació continuada al llarg de tot el

Pàgina 23 de 96

procés de desplegament del PAT amb la finalitat d’introduir canvis en qualsevoldels aspectes avaluats, fent d'aquest un document viu i d’acord amb lesnecessitats de l’etapa i del centre.

3. Avaluació final: és la que ens permet fer una reflexió complerta i acurada quegaranteix poder recollir tota una sèrie de dades amb la finalitat de tenir una visióde conjunt dels resultats per poder fer els canvis pertinents pel curs següent.

Pàgina 24 de 96

8. Relació del projecte de convivència del centre amb l'acció tutorial

El nostre Projecte de Convivència reflecteix les accions que desenvolupem per tal decapacitar tot l’alumnat i la resta de la comunitat educativa per a la convivència i la gestiópositiva de conflictes.

Aquestes accions poden anar adreçades a la millora de la convivència a l’aula, al centre oa l’entorn, en el benentès que la permeabilitat entre aquests tres àmbits d’intervencióafavoreix la transferència d’aprenentatges, valors, creences, actituds i hàbits relacionals.

També recull els mecanismes que el centre estableix a l’hora de resoldre els conflictesque es produeixen en els tres àmbits i de crear una atmosfera de treball i convivènciasegura i saludable.

Un cop feta la diagnosi, el Projecte de Convivència, elaborat i aprovat el curs 2013-2014,ha ajudat el centre a detectar els punts forts i els punts febles en aspectes com l’acollida,la coeducació, la competència social, la comunicació, l’educació emocional, l’educacióintercultural, l’educació per la pau, l’educació per la responsabilitat, el valor de l’esforç, lainclusió, la mediació, l’absentisme, els conflictes lleus, l’estructura i la gestió de recursos,la norma i la participació. En aquest sentit, i atès un dels objectius generals delDepartament d’Ensenyament, la millora de l’èxit escolar i dels resultats acadèmics, elcentre ha considerat oportú que el desenvolupament i la concreció d’aquest Projecte hade partir del foment del valor de l’esforç.

El foment del valor de l’esforç comporta actuacions diverses en l’àmbit de l’aula, el centre il’entorn, amb la concreció dels recursos disponibles, els responsables i la temporització.Per aquesta raó, els tutors i les tutores hi juguen un paper molt important, ja que esconverteixen en el motor que ha de marcar els objectius d’aprenentatge i planificar lesaccions necessàries per tal d’aconseguir-los.

D’altra banda, el centre s’encarrega d’estimular la innovació i promoure l’esforç de tots peraconseguir l’èxit educatiu, alhora que mira d’estar en contacte permanent amb les famíliesa fi d’implicar-les en el fet d’educar els nois i les noies en l’adquisició de compromisos il’autoexigència del seu compliment.

9. Concreció i desenvolupament de les activitats de tutoriaLes sessions de tutoria han de servir per tal de resoldre aspectes interns de l’aula –disposició, acollida, disciplina i seguiment del curs a nivell individual i col·lectiu, entred’altres-, i per desenvolupar activitats d’aprenentatge a nivell transversal que siguin útils al'hora d'oferir la millor resposta educativa a l'alumnat.

En aquest sentit, el Pla d’Acció Tutorial de l'institut de l'Arboç, estableix tres subtipusd'activitat depenent de l'orientació i els objectius que aquesta tingui, i en són els següents:

1. Orientació personal: Interessos, valors, personalitat, autoestima, presa dedecisions, aptituds, mediació, hàbits saludables i respecte amb el medi ambient,entre d'altres.

2. Orientació educativa: Disseny del currículum, hàbits d’estudi, informació delsistema educatiu i plans d’estudi, preparació de les sessions d’avaluació i

Pàgina 25 de 96

estratègies de millora de resultats, entre d'altres.

3. Orientació professional: Sortides acadèmiques i professionals i interessos iaptituds relacionats amb l’entorn l’aboral.

A més a més, les activitats de tutoria també varien segons el nivell a que s'adrecen. Així,el PAT estableix una distinció per curs, tot i que existeixen un seguit de propostesd'activitat que s'efectuen a nivell transversal, com es mostra a la següent taula:

Transversals 1r d'ESO 2n d'ESO 3r d'ESO 4t d'ESO

Orientacióeducativa

Presentació del curs (9.1.1)

Elecció de delegat(9.1.2)

Preavaluacions, avaluacions i postavaluacions(9.1.3)

Hàbits en l'ús de l'agenda (9.2.1)

Tècniques bàsiques d'estudi (9.2.2)

Treball en equip i dinàmiques detreball (9.2.3)

Aprenguem a treballar a la biblioteca (9.2.4)

Preparació d'exàmens (9.3.1.)

Tècniques bàsiques d'estudi (9.3.2)

Hàbits d'Estudi: qüestionari i reflexió (9.4.1)

Programa d'orientació de l'institut de l'Arboç(3.4.3 / 3.4.4)

Orientaciópersonal

Assetjament i ciberassetjament (9.1.4)

Convivència i solidaritat (9.1.5)

Marató TV3 (9.1.6)

Xerrades Mossos Esquadra: Seguretat ciutadana(9.1.7)

Xerrades Mossos Esquadra:Atenció viària(9.1.8)

Xerrades Salut (9.1.9)

Sexisme 1: gènere i sexisme (9.2.5)

Dieta saludable: femun bon esmorzar (9.2.6)

Reduïm l'ús del paper d'alumini (9.2.7)

Com estic? (9.2.8)

Sexisme 2: relacions de parella i amor romàntic (9.3.3)

Dieta saludable: fem un bon esmorzar (9.3.4)

Relacions familiars (9.3.5)

Tots contra el tabaquisme (9.3.6)

Sexisme 3: Violència de gènere (9.4.2)

Programa Delegats en 3D(9.4.3.)

Sexisme 4: Assetjament escolar i perspectiva de gènere (9.5.1)

Programa d'educació financera a les escoles de Catalunya - EFEC (9.5.2)

Orientacióprofessional

El full de seguiment acadèmic

El full de seguiment acadèmic

El document orientador (3.4.3)

El document orientador (3.4.3)

Pàgina 26 de 96

(3.4.2) (3.4.2)

Per tal facilitar la tasca al tutor, els apartats 9.1, 9.2, 9.3, 9.4 i 9.5 serviran per concretarles activitats a desenvolupar a les sessions de tutoria i com a marc de referència i suportorientatiu de treball en l'acció tutorial. La seqüència d'activitats s'ordenarà seguintl'exemple del quadre superior -per curs, per subtipus d'activitat i per nivell d'orientació alque fa referència.

Cal fer esment també a que l'apartat d'informació relacionada amb l'orientació professionalde l'alumnat està inclòs en els punts 3.4.2 i 3.4.3 d'aquest Pla d'Acció Tutorial.

9.1. Activitats de tipus transversal

9.1.1. Presentació del curs

Objectius de l'activitat

▪ Conèixer el centre i el seu organigrama -1r d'ESO- i l'organització del curs.

▪ Facilitar la informació necessària per iniciar el curs.

Temporització

La sessió inicial de curs. Dos hores en el cas de 1r d'ESO i una a 2n, 3r i 4t d'ESO.

Document de mostra

• El primer dia de classe els tutors de 1r d’ESO aniran cridant els alumnes per grups idesprés cada tutor els acompanyarà a la seva aula. La resta dels alumnes -2n, 3r i4t d’ESO- miraran les llistes i pujaran a la seva aula, on els esperarà el tutor. Lesllistes es trobaran en un lloc ben visible del pati central de l’edifici.

• El tutor passarà llista i anotarà les faltes d’assistència al Llistat d'alumnes iincidències que s'haurà facilitat prèviament. Cal que els tutors tinguin present queaquest llistat ha de romandre a la taula del professor i que s’ha de canviar abansd’iniciar la primera sessió de cada setmana, ja que esdevé eina fonamental pelcontrol de tot tipus d'incidència que es pugui ocasionar.

• Tot seguit, el tutor ha de:

1. Els tutors de 1r d'ESO: sol·licitar els documents de tasques d'estiu alsalumnes.

2. Donar els horaris generals del grup i l’assignació individual d’optatives (a1r, 2n i3r d’ESO).

3. Facilitar els horaris als alumnes de PIM (1r i 2n d'ESO), USEE, AA i AO.

4. Penjar al suro de l’aula els horaris, llistats individuals d’optatives, normativade la biblioteca, full setmanal de deures, calendari mensual d'exàmens ialtres informacions que el tutor consideri convenient.

Pàgina 27 de 96

5. El tutor (preferentment a primer cicle d'ESO) haurà de fer una eleccióprovisional d'alumne responsable d'apuntar els deures/exàmens al full ques'haurà de penjar al suro de l'aula.

6. Distribuir provisionalment els alumnes a l'aula i apuntar-ho al Full dedistribució d'alumnes a l'aula perquè així en quedi constància i per tal quetots els docents ho puguin respectar ja des del primer dia.

7. A més a més, es poden presentar els professors que els alumnes tindran ales diferents àrees.

• També és important que els tutors comuniquin algunes qüestions relacionades ambla normativa del centre i incloses al document Decàleg de la convivència, com:

1. Els alumnes no poden sortir al passadís entre classe i classe.

2. Els alumnes no poden anar al lavabo durant el transcurs d’una sessió i entreclasse i classe, excepte en casos justificats.

3. Els alumnes només poden menjar al patí exterior.

4. Cal respectar les aules i l’edifici. Tot desperfecte degut a un mal ús i/onegligència serà pagat per l’alumne.

5. No es pot menjar xiclet.

6. S’han d’utilitzar sempre les prestatgeries annexes a consergeria per tal deguardarmotxilles i bosses. Cal comunicar a l’alumnat que s’hi ha instal·latuna càmera de vigilància per tal d’evitar qualsevol furt.

7. Els alumnes no poden portar telèfon mòbil. Cal que recordin que, en cas denecessitat,el centre ja disposa de telèfon.

8. Els alumnes disposen d’un Boc’n Roll per tal d’embolicar-hi l’entrepà. Totsels alumnes de 1r d’ESO en rebran un. Els alumnes dels altres cursos queen necessitin el poden comprar a secretaria per 3 euros aproximadament.

9. Els tutors -preferentment els de 1r d'ESO- hauran de comunicar als alumnesla normativa disciplinària que afecta l'esbarjo.

10.El tutor pot facilitar les dades del centre –telèfon i adreces- perquè elsalumnes les anotin a l’agenda, que trobaran a l'aula.

9.1.2. Elecció i Funcions del delegat

Objectius

• Conscienciar l'alumnat sobre la importància de conèixer les funcions deldelegat.

• Afavorir l'elecció reflexiva de l'alumne que compleixi els requisits queestableixen les funcions.

Pàgina 28 de 96

• Afavorir la presa de decisions col·legiades de forma consensuada.

Temporització

Dues sessions de tutoria: la primera per explicar quins són els àmbits d'actuació deldelegat i la segona per elegir-lo.

Documents adjunts

• Acta d'elecció de delegat: Document inclòs en l'apartat 10.1. Pla d'acollida deltutor.

• Funcions i procés d'elecció de delegat: Document inclòs en l'apartat 10.1. Plad'acollida del tutor.

9.1.3. Preavaluacions i avaluacions

Objectius

• Reflexió sobre els resultats obtinguts.

• Presa de consciència referent a les mancances i cerca d'estratègies de millora.

Temporització

Les sessions de tutoria immediatament posteriors a les sessions de preavaluació i d'avaluació.

Observacions

És important la cerca d'acords i el seguiment d'aquells alumnes oper tal d'afavorir les seves possibilitats d'èxit educatiu. En aquest sentit, és necessari establir un fort vincle de cooperació amb les famílies i amb els professionals del centre que poden actuar com a orientador i interlocutor vàlid.

9.1.4. Assetjament i ciberassetjament

Objectius

• Conèixer els diferents tipus d'assetjament que existeixen.

• Conscienciar l'alumnat sobre la necessitat de fer un bon ús de l'entorn virtual.

• Facilitar les eines perquè l'alumnat detecti i denunciï les activitats que poden serconsiderades assetjament.

Temporització

Una sessió de tutoria.

Seqüenciació de la dinàmica:

Font: xtec/internet seguraPàgina 29 de 96

a. Es projectarà l’aula el film "A internet, controles?" i, al finalitzar-lo s'hireflexionarà oralment.

b. En volem (i hem de) saber més!

• Comentem les conclusions del film.

• Concloem que n’hem de saber més: què és el ciberassetjament entre iguals icom podem respondre-hi (I TU, QUÈ HI POTS FER?)

• Acabem la sessió recordant els i per acabar, 10 idees per pensar-hi

Informació de suport

I TU, QUÈ HI POTS FER?

1. Què és el ciberassetjament entre iguals?

Quan una alumne/a és maltractat/da repetidament i al llarg del temps per partd’un o més estudiants mitjançant l’ús d’eines tecnològiques parlem deciberassetjament.

Les relacions amb els companys poden ser molt gratificants; de fet amb ells hiestem bé, i compartim i aprenem moltes coses importants de la vida. Però avegades, volent o sense voler, ens fem mal i això genera infelicitat, malestar ipatiment.

Gairebé tothom, en algun moment de la seva vida, ha tractat o ha estat tractatamb desconsideració per part d’algun company. Però quan aquesta situació éssistemàtica i repetida en el temps, és quan parlem de maltractament entreiguals.

Actualment, es parla dels joves com a nadius digitals perquè se suposa queconeixeu com utilitzar les TIC i totes les avantatges que la telefonia mòbil i,sobretot, Internet us proporcionen. Internet us permet ampliar coneixements i usfacilita la comunicació i la relació amb molts altres joves. Tanmateix, no sempresou conscients de la transcendència que poden tenir els vostres actes a travésd’Internet i com poden arribar a afectar la vida dels vostres companys.

Mitjançant els telèfons mòbil, a través dels xats i les xarxes socials, isobretot de les plataformes de difusió de continguts d’Internet (webs,blocs, ...) es donen situacions de xantatge, vexacions, insults, es difoninformació difamatòria…

Sovint comença com una broma, sense mala intenció, que es va escalant demica en mica. Es tracta d’adonar-se que algú hi pot prendre mal, i que entre totspodem evitar-ho. Així aconseguirem que es respectin els nostres drets i els dretsdels altres. Així aconseguirem viure millor i ser més feliços.

Heu de saber que aquestes conductes poden arribar a tenir conseqüènciesgreus, tant per qui les fa com per qui les rep, però també pels qui ho contempleno en tenen coneixement i no fan res per evitar-ho.

Per això hem de tenir clar quins són els nostres drets i les nostresresponsabilitats.

Pàgina 30 de 96

2. Els nostres drets

Totes les persones tenim DRET a ser ben tractades.

En aquest centre i a tot arreu:

• Tinc dret a ser jo mateix i NINGÚ no em tractarà de manera injusta pel meuaspecte, ni per les meves idees, ni per la meva manera de ser...

• Tinc dret a ser feliç i NINGÚ no m’ha d’insultar, no s’ha de burlar ni riure’s demi, ni ferir els meus sentiments...

• Tinc el dret a ser respectat i NINGÚ no ha de malparlar, ni escampar rumorssobre mi...

• Tinc el dret a gaudir de les relacions socials i NINGÚ no m’ha d’excloure, nim’ha d’impedir participar de les activitats de grup...

• Tinc el dret a la privacitat de les meves dades i NINGÚ no ha de difondre-les nisuplantar la meva identitat

• Tinc dret a sentir-me segur i NINGÚ no m’ha de fer cap tipus de xantatgemanipulant informacions o imatges meves.

Tots aquests DRETS han de ser respectats en qualsevol circumstància.

3. … i les nostres responsabilitats

Totes les persones tenim la RESPONSABILITAT de tractar bé els altres.

En aquest centre i a tot arreu:

• Tinc la responsabilitat de tractar de manera justa els altres i JO no discriminaréningú pel seu aspecte, ni per les seves idees, ni per la seva manera de ser...

• Tinc la responsabilitat de col·laborar per fer del centre, i de qualsevol altreespai, un lloc segur i JO no he d’agredir, ni amenaçar, ni intimidar, ni atemorir elsaltres...

• Tinc la responsabilitat de no ferir els sentiments dels altres i JO no he d’insultar,burlar-me’n ni riure de ningú...

• Tinc la responsabilitat de respectar els altres i JO no he de malparlar niescampar rumors sobre ningú...

• Tinc la responsabilitat d’establir bones relacions socials amb els altres i JO nohe d’excloure, ni impedir participar ningú de les activitats de grup...

• Tinc la responsabilitat de respectar el dret a la privacitat dels altres i JO no hede difondre dades, ni materials, ni manipular-los, ni suplantar la identitat deningú...

• Tinc la responsabilitat de respectar les propietats dels altres i JO no he de fercap tipus de xantatge a partir de la manipulació d’informacions o imatges delsaltres.

Tinc la RESPONSABILITAT de protegir els meus drets i els drets dels altres

4. De què parlem?

Pàgina 31 de 96

Quan un noi o una noia (o un grup) agredeix, utilitza eines tecnològiques com elmòbil, Internet o vídeoconsoles per a difondre xafarderies, informaciódifamatòria, insultar, vexar, fer xantatge, o per excloure’l intencionadament de lesactivitats d’un grup.... en definitiva, per a maltractar un company o companyaestem parlant de ciberssetjament.

A continuació trobareu una relació d’algunes de les manifestacions mésfreqüents del ciberassetjament.

• Enviar continuadament missatges ofensius o insultants, amenaçants i/o intimidatoris

• Difondre rumors a través d’Internet

• Robar contrasenyes i suplantar la identitat per difondre materials o informacions, per participar en xats o en jocs en línia

• Induir a compartir informació confidencial i difondre-la a través d’Internet (dadespersonals, informació íntima...)

• Excloure algú intencionadament d’un grup en línia

• Enviar programes brossa: virus, software espia...

• Col·lapsar la bústia amb enviament massiu de correus

• Subscriure a llistes de pornografia, llocs webs de joc en línia..

• Gravar i penjar a Internet vídeos d’assetjament físic de manera que quedin exposats a tothom

• Gravar i enviar activitats sexuals amb el mòbil o la webcam i enviar-ho a la parella o als amics amb la intenció de molestar i denigrar intencionadament

• Utilitzar un blog personal per a parlar malament d’una persona

• Manipular fotografies, converses, correus electrònics i difondre aquests materials

• Realitzar i/o participar en enquestes a Internet que tenen com a objectiu denigrar alguna persona

5. Ets víctima de ciberassetjament? Quan una persona és maltractada se sent vulnerable, confosa i espantada; avegades se sent avergonyida i culpable. El cert és que pateix una situació injustade la qual difícilment se’n pot sortir tota sola.

Si te n’assabentes que algú està fent coses desagradables i ofensives que et fansentir malament utilitzant alguna eina tecnològica, com ara que algú:

• ha gravat i penjat imatges teves sense el teu consentiment en un web o en una xarxa social

• t’ha etiquetat en una foto de manera insultant

• t’ha enviat sms o correus ofensius o insultants

• t’ha negat l’accés a un fòrum o en un xat

• t’ha insultat o vexat en un espai virtual

Pàgina 32 de 96

• està difonent informació falsa sobre tu

et pot semblar que el millor és no dir res, però això no atura el ciberassetjament.

Sobretot no t’ho callis. Explicar els “fets” i com “t’has sentit” t’ajudarà. Parla-ho:

? Amb els teus pares

? Amb el tutor o a un professor amb qui tinguis confiança

? Treu el tema a tutoria i fes que se’n parli

? Directament al cap d’estudis o al director

? I si no pots parlar-ho directament, demana a un amic que t’hi acompanyi, fes que algú ho expliqui en nom teu o denuncia la situació per escrit.

• No et culpabilitzis del que t’està passant. Ningú no es mereix serciberassetjat.

• En el cas que el ciberassetjament es produeixi a través del mòbil, no descartiscanviar de número de telèfon.

• Evita accedir a determinats espais virtuals i si en algun d’aquests llocs algúet maltracta, bloqueja’l i/o tanca l’ordinador.

• Intenta mantenir la calma i no respondre a les provocacions: respondre de lamateixa manera pot agreujar la situació.

• Fes saber a qui t’assetja que el que està fent et molesta i demana-li, senseagressivitat ni amenaces que deixi de fer-ho.

• Comunica a qui t’assetja que les conductes de ciberassetjament poden serconsiderades un delicte i es poden denunciar.

• Escriu un diari amb els incidents, si creus que et pot ajudar a explicar millorels fets i guarda les proves (correus, sms, imatges...).

• Denunciar el que t’està passant no és ser un covard, ben al contrari és unamanera intel·ligent d’actuar.

Dir-ho no és “xivar-se”, és defensar el teu dret a estar bé.

6. Ets testimoni d’una situació de ciberassetjament?

Hi ha companys que són espectadors, coneixen la situació de ciberassetjament icallen i no fan res. Les raons del silenci poden ser molt diferents, de vegades ésper vergonya, una altra possibilitat és que tinguin por de passar a estar ells en elpunt de mira del ciberassetjador, o bé perquè no saben què fer per aturar-ho oevitar-ho, però pot ser que en gaudeixin En algunes situacions, més sovint delque seria desitjable, alguns espectadors fins i tot s’afegeixen a la ciberagressió,és a dir, no només encobreixen el ciberassetjador sinó que difonen elsfotomontatges, els rumors... que els fa arribar.

El fet de ser espectador de situacions de ciberassetjament també téconseqüències per a un mateix:

• Encara que a vegades pots pensar: “no va amb mi”, “jo no m’hi embolico” icoses així, ser testimoni d’una ciberagressió i no intervenir ni informar

Pàgina 33 de 96

ningú, suposa esdevenir-ne còmplice i a la llarga t’insensibilitza davant de laviolència.

• És normal sentir rebuig i, fins i tot, por davant de situacions d’abús i demaltractament, però no ens han de deixar indiferents. Demostrar obertamentque aquella situació no ens agrada la pot aturar, sobretot si no ho fas tusol. De vegades només cal que algú comenci.

• Potser també fem veure que no sabem res per por o per no buscar-nosproblemes. Hem d’actuar amb intel·ligència i valorar si podem donar suporto ajudar directament a la víctima, o si és millor anar a buscar l’ajuda d’unprofessor o professora.

• Si coneixeu algun company o companya que és víctima de ciberassetjament liheu de fer costat. Ningú no es mereix ser assetjat de cap manera.

Defensar els drets dels altres també és defensar els teus drets i treballarper millorar la convivència.

7. Ets dels que ciberassetgen?

Si ets un noi o una noia que estàs embolicat en aquest tipus de conductes,segurament tens un problema.

Quan una persona maltracta i/o abusa d’una altra, sovint ho fa perquè no estroba bé amb ella mateixa. Si és el teu cas, hauries de buscar què et passa iper què necessites “ficar-te” amb d’altres persones, especialment si són mésdèbils que tu.

És molt important que pensis bé en què és el que et genera tan malestar queno pots controlar-te i necessites maltractar altres persones per mitjà de la força.

De vegades agredim o abusem d’algú perquè ens sentim enfadats, ferits oespantats i no sabem com expressar els nostres sentiments amb paraules;llavors “descarreguem” la nostra ràbia o neguit sobre algú altre. Així ens podemsentir valents, forts i poderosos, però això no soluciona res, ja que continuemtenint el problema.

La violència, tot i ser indirecta, no és la millor manera de resoldreconflictes, la única cosa que produeix és més violència.

És important que també valoris les conseqüències d’aquestes actuacions sobrela persona a la que estàs agredint i sobre tu mateix.

Si en algun moment has pensat que Internet dóna la possibilitat de fer coses queno gosaries fer cara a cara perquè ningú no ho veu i ningú no sabrà qui ésl’autor pensa que l’anonimat no existeix: de tot el que passa a Internet enqueden senyals.

Si per un moment t’atures a pensar com se sent la persona a la que fem mal,segurament no ho faries.

Sortir d’aquesta situació no sempre és fàcil. Valora la possibilitat de demanarajuda als pares o al tutor o tutora. Encara que no t’ho sembli, aquesta és unaactitud ben intel·ligent.

Hem d’aprendre altres maneres de resoldre els problemes i de relacionar-

Pàgina 34 de 96

nos. Hem de trobar maneres que satisfacin a tothom. Així augmentarem tambéel nostre benestar.

Les persones felices no necessiten fer mal als altres per sentir-se millor.

8. I per acabar, 10 idees per pensar-hi

1. L’assetjament a través del mòbil o d’Internet no és una broma. En unabroma riu tothom; si hi ha algú que es molesta, s’espanta o pateix, ja no és unabroma. El ciberassetjament vulnera els drets de les persones i això no fa riure.

2. Ningú no es mereix ser ciberassetjat. Es diu que “hi ha gent que s’hobusca”, però això només és una excusa per justificar la ciberagressió i quedarbé. Tots tenim el dret a ser tractats amb respecte.

3. Si t’insulten, difonen rumors, pengen fotos o vídeos sobre tu a través delmòbil o d’Internet, és millor no tornar-s’hi. Respondre de la mateixa maneraempitjora la situació. Cal trobar maneres positives de resoldre els conflictes.

4. No només ciberassetgen els nois. Tant les noies com els noies tenenconductes d’assetjament mitjançant el mòbil o a través d’Internet.

5. Els nois i les noies que són ciberassetjats no són covards. Quan un noi onoia, o bé un grup, intimida una persona mitjançant el mòbil o Internet, és moltdifícil fer-hi front perquè no es coneix l’agressor i no es respecta la intimitat; caplloc ni cap moment són segurs. Els covards són els que necessiten amagar-seen l’anonimat per sentir-se forts.

6. Anar-ho a dir al professor o als pares no és “xivar-se”. Patir o sertestimoni d’una situació de ciberassetjament i dir-ho a un adult és defensar elsdrets d’una persona que necessita ajuda i això és ser solidari, intel·ligent, honesti responsable.

7. Hem d’ajudar els nois i les noies que són ciberassetjats. Sovint estantristos, sofreixen durant molt de temps i són infeliços perquè pateixen unasituació injusta.

8. Si es coneix algú que té conductes ciberassetjadores no s’ha de col·laboraramb ell difonent allò que ens pugui enviar, ben al contrari, s’ha de buscar lamanera d’aturar aquesta situació. Si no es pot o no se sap com fer-ho, ésimportant informar la víctima i, si és necessari, es pot demanar l’ajuda d’un adult.Un espectador esdevé còmplice quan no intervé ni denuncia lesagressions.

9. Sancionar els nois i les noies que maltracten els altres és necessari,però també cal ajudar-los. És important facilitar que els nois i noies trobinmaneres positives de relacionar-se. Per això als instituts es treballa per millorarla convivència.

10. La víctima necessita ajuda, però també els nois i les noies queciberassetgen; sovint no se senten bé amb ells mateixos. Tots necessitemaprendre maneres positives de resoldre els conflictes per millorar la convivència iser més feliços.

Pàgina 35 de 96

Recomanacions específiques

• Protegeix-te amb un bon antivirus, un bon tallafocs i altres mesures tècniques.Alguns programes maliciosos poden posar-te en risc de patir alguna mena deciberassetjament. No t’oblidis d’actualitzar sovint les versions.

• Mai no responguis e-mails que et demanin el teu nom d’usuari i la tevacontrasenya, ni els introdueixis en pàgines que no siguin de confiança.

• La contrasenya d’e-mail i la del teu mòbil són personals. No les diguis alsteus amics. Tampoc utilitzis contrasenyes fàcils com dates assenyalades o nomsque tinguin relació directa amb tu.

• Sigues sempre respectuós i tolerant amb les opinions dels altres en blocs,fòrums o xats.

• Respecta la “netiqueta” (les normes bàsiques per relacionar-se bé a Internet)

• No responguis a un missatge que et molesti o que t’afecti. Moltes vegadesés una bona tàctica no respondre a la provocació i ignorar l’assetjador.

• Bloqueja la gent que et molesti en el xat, o l’adreça de qui t’envia correusofensius.

• Sigues prudent amb la utilització de la webcam: apaga-la sempre que no lautilitzis i fes-la servir sempre amb gent que coneguis personalment.

• Fes recerca a Internet sobre tu mateix de tant en tant i tingues cura de lainformació que tu mateix publiques. Busca també el teu número de mòbil i el teue-mail.

• No pengis les teves fotos a Internet; ja saps que hi ha personesmalintencionades que poden fer-ne un mal ús.

• Per protegir la teva intimitat recorda’t d’esborrar periòdicament l’historial, lesgaletes i els arxius del teu ordinador.

• Si et connectes des de l’institut o des d’un lloc públic (biblioteca,cibercafè...) estigues atent i no marquis cap casella en la que posi “recordar lacontrasenya” i assegura’t de tancar totalment la sessió en acabar.

• Si reps amenaces a través del mòbil o d’Internet no esborris les proves.

• Utilitza Internet de manera responsable i no dubtis en demanar ajuda alsmestres o als pares si tens algun problema.

9.1.5. Convivència i solidaritat

Objectius

• Fomentar els valors de la convivència i la solidaritat entre l'alumnat.

• Afavorir la participació activa a l'aula i en les activitats que ofereix el centre.

• Conscienciar sobre les diferències socials i econòmiques que existeixen en elnostre entorn.

Pàgina 36 de 96

Temporització

Nombre de sessions de tutoria variable depenent de l'activitat i el nivell sobre el quales treballi.

Informació sobre la dinàmica

La Coordinació d'Activitats i Serveis de l'Institut de l'Arboç projecta cada curs durantel mes de desembre un seguit d'activitats que han de servir per. Aquestes activitatsprenen com a marc de referència i objectiu afavorir la relació i el coneixement de lesnecessitats de l'entorn de l'alumnat i fomentar la resposta activa i la solidaritat davantd'aquest tipus de casuístiques.

Aquesta dinàmica s'adapta sempre i es treballa de forma concreta a cada cicle.

9.1.6. Conferències divulgatives de la Marató de TV3

Objectius

• Sensibilitzar l'alumnat sobre la temàtica tractada per la Marató de TV3.

• Fomentar la participació activa de l'alumnat en projectes solidaris.

Temporització

Una sessió de tutoria.

Informació sobre la conferència

Cada nova edició de La Marató de TV3 va precedida d'una campanya desensibilització i difusió sobre les malalties que centren el programa. Així, els mesosprevis a la celebració de La Marató, professionals de la salut imparteixenconferències divulgatives sobre les malalties objecte del programa a cada tutoria del'institut de l'Arboç.

Com a suport de les sessions, la Fundació de la Marató edita un vídeo divulgatiu queinclou testimonis de malalts i d'experts mèdics per fer més entenedores lesexplicacions sobre les malalties que aquests professionals realitzen.

9.1.7. Xerrades del cos de Mossos d'Esquadra de l'Àrea Policial del Baix Penedès

Objectius

• Conscienciar l'alumnat de les conseqüències que poden comportar les conductesrisc entre els adolescents.

Pàgina 37 de 96

• Promoure i adquirir un model d'interacció social que transmeti valors i actitudsrelacionades amb la tolerància, el civisme i el respecte.

Temporització

Una/dues sessions de tutoria

Informació sobre la conferència

Amb l’objectiu d’informar, alertar i conscienciar dels perills, les activitats il·lícites i lessituacions de risc de les quals els menors poder ser víctimes potencials; el cos deMossos d’Esquadra, ofereix un seguit de conferències que s'adeqüen a les frangesd'edat i a aspectes d'actualitat sobre que aquest es pretén treballar.

La coordinació pedagògica de l'institut de l'Arboç acorda cada curs aquestesconferències amb l'Àrea Policial del Baix Penedès dels Mossos d'Esquadra.

9.1.8. Xerrades del cos de Mossos d'Esquadra IT PG Tarragona sobre mobilitat segura

Objectius

• Conscienciar l'alumnat sobre el perill que representen i les conseqüències quepoden comportar les conductes risc en la conducció de vehicles.

• Afavorir i adquirir un model de mobilitat sostenible que transmeti valors i actitudsrelacionades amb la tolerància, el civisme i el respecte.

Temporització

Una/dues sessions de tutoria.

Informació sobre la conferència

L’educació per a la mobilitat segura té una llarga tradició a Catalunya. No es tractad’aprendre un seguit de normes i senyals de trànsit per circular millor; es tracta depromoure un canvi de mentalitat i d’adquirir un model de mobilitat sostenible quetransmeti valors i actituds de civisme, tolerància i respecte davant la ciutadania.

Des dels Mossos d'Esquadra, s’està donant una empenta a les accions educativesper reduir l’accidentalitat. Fer sessions de mobilitat segura a l’institut és una formad’incidir en els comportaments dels joves, ja sigui com a conductors (de bicicleta,ciclomotor o altres), com a ocupants de vehicles o com a vianants, respecte altrànsit. A tal efecte, s’ha creat un currículum on hi ha una activitat diferent per a cadacurs, durant tot el cicle escolar, i així els joves no repeteixen cap activitat. A tés, lesactivitats que es fan són complementàries a les que poden realitzar les policieslocals.

Pàgina 38 de 96

La coordinació pedagògica de l'institut de l'Arboç acorda cada curs aquestesconferències amb el cos de Mossos d'Esquadra IT PG Tarragona.

9.1.9. Xerrades sobre salut

Objectius

• Conscienciar l'alumnat sobre els perills que les conductes de risc poden tenir per lasalut.

• Conèixer els recursos que l'alumnat té a l'abast a l'hora d'aconseguir suport davantde les diferents situacions que, relacionades amb la seva salut, el poden inquietar.

Temporització

Una sessió de tutoria

Informació sobre les activitats

Gràcies a la bona coordinació entre el CAP de l'Arboç i la coordinació de Salut del'institut de l'Arboç, periòdicament es duen a terme xerrades sobre qüestionsrelacionades amb la salut que esdevenen d'interès per tal de conscienciar al'alumnat sobre conductes de risc i les conseqüències que aquestes podencomportar.

Així, la Coordinació de Salut de l'institut de l'Arboç es reuneix amb els responsablesdel CAP de l'Arboç cada inici de curs per tal de fer la planificació i d'organitzar lesxerrades que es duran a terme.

9.2. Activitats concretes per a 1r d'ESO

9.2.1. Hàbits en l'ús de l'agenda

Objectius

• Conèixer com s'organitza l'agenda escolar.

• Conscienciar els alumnes sobre la importància d'apuntar les activitats queencomanen els docents.

• Afavorir que l'agenda serveixi com una eina més per la comunicació amb lafamília.

• Planificar el temps de treball i estudi.

• Planificar la preparació dels exàmens.

Pàgina 39 de 96

Temporització

Una sessió de tutoria per l'activitat i un espai de cada sessió perquè el tutor en pugui fer la revisió.

Informació sobre la dinàmica

L'agenda escolar de l'alumne és una eina fonamental perquè pugui gestionar i organitzar millor el seu treball i, per tant, cal potenciar el seu ús tant per part de l'alumne com per part del professorat i de les famílies.

Per tal de fomentar-ne el seu ús, esdevé interessant que el tutor plantegi al grupclasse per què serveix l'agenda i que n'apunti les respostes. Quan això s'hagicompletat, la segona pregunta ha de fer referència a quins creuen els alumnes quesón els avantatges de fer un ús correcte de l'agenda. És convenient que l'alumnatplasmi per escrit aquestes reflexions.

Finalitzada aquesta part de la dinàmica, només cal escollir un alumne encarregatd'apuntar les activitats i les proves que marquen els docents al full d'activitatssetmanal i al calendari mensual d'exàmens (documents adjunts al dossier d'acollidadel tutor), que hauran de restar exposats a l'aula.

9.2.2. Tècniques bàsiques d'estudi

Objectius

• Valorar la importància dels hàbits de treball intel·lectual i dels exercicis dememorització de l'estudi.

• Identificar i utilitzar les tècniques de tractament de la informació que millors'adaptin a cada necessitat concreta.

• Utilitzar i aplicar de forma específica les tècniques d'estudi en diferentscontextos i amb diferents finalitats.

• Acostumar-se a treballar les tècniques de recepció de la informació oral iescrita i les tècniques de memorització de la informació significativa.

• Millorar la capacitat que l'alumne té per llegir fluidament i la seva capacitatd'expressar-se tant oralment com per escrit amb rigor i precisió.

Temporització

Quatre sessions de tutoria. El tutor, depenent de la naturalesa i de les necessitats decada grup, pot optar per completar la dinàmica fent ús de sessions seguides detutoria o bé pot optar per espaiar-les en el temps.

Pàgina 40 de 96

Informació sobre la dinàmica

La dinàmica es divideix en diferents apartats concrets, que es realitzaran de formaindividual i que són els següents:

1. LA LECTURA ATENTA

• Abans de fer un resum, un esquema, un comentari, un mapa conceptual, etc,

d'un text caldrà, lògicament, entendre'l.

• Una comprensió absoluta del text és imprescindible per poder estudiar i fer els

exercicis que se'ns demanin. Una lectura en dues fases ens serà de gran

utilitat:

◦ Lectura d'aproximació: és una lectura del text sencer que ens permetrà

captar-ne el sentit global i marcar els mots o passatges que no entenguem

per a un posterior aclariment.

◦ Lectura d'aprofundiment: és una segona lectura que ens permetrà

assegurar la comprensió del text. És el moment de consultar diccionaris,

enciclopèdies o diferent informació a Internet. Hem d'assegurar-nos que:

▪ Determinem les idees principals, les idees secundàries i els exemples.

▪ Determinem quines són les parts del text, que no sempre coincideixen

amb els paràgrafs.

2. EL SUBRATLLAT

El seu objectiu és destacar la informació essencial per comprendre un text i és

una bona manera de començar a estudiar.

• Hem de subratllar les idees fonamentals i, encara millor, només les paraules

clau d'aquestes idees.

• Cal subratllar sempre durant la segona o tercera lectura del text, mai durant la

primera lectura.

• No s'han de subratllar les idees repetides.

• No s'han de subratllar els fragments que no s'entenen.

Pàgina 41 de 96

• Si s'abusa del subratllat, perd la seva utilitat.

2.1. Activitats

1. Llegeix el text i esbrina de què tracta:

Pedra sobre pedra

Els arquitectes actuals continuen admirant, després de dos mil anys, els gran

edificis públics de l'antiga Roma. Cada un d'aquests edificis tenia una finalitat

diferent.

Construïen temples en llocs elevats, generalment als afores, per al culte religiós.

I com que veneraven molts déus, miressis cap a on miressis sempre tenies un

temple a la vista.

Ja al centre de la ciutat, construïen altres grans edificis, dedicats a la diversió. Els

ciutadans més cultes podien anar al teatre, en els quals es representaven obres

compostes pels grans poetes. Si buscaven més acció, disposaven dels

amfiteatres, on el públic assistia amb passió a les lluites dels gladiadors. I si els

agradava la sang, els quedava el circ, on tenien lloc carreres frenètiques de

cavalls que feien passar una bona estona a rics i pobres, grans i menuts.

I, finalment, les termes, uns acollidors edificis especialment preparats per als

banys, on els clients podien no només rentar-se, sinó també passar una tarda

agradable conversant i relaxant-se de piscina en piscina.

Tema del text:

2. Torna a llegir el text i subratlla'n les idees més importants.

3. Subratlla els mots clau d'aquest text. Després, respon copiant els mots que

has subratllat.

Per reconèixer els polígons

regulars cal observar amb atenció

la forma que tenen. D'una banda,

has de saber que tenen tots els

costats iguals, és a dir, que cada

un dels seus costats té la mateixa

mesura. L'altra característica

De què tracta el text? Escriu-ne el

tema.

Quins dos trets tenen els

polígons regulars?

Pàgina 42 de 96

fonamental és que tenen tots els

angles iguals.

4. Busca en cada text el tema i subratlla'n les idees importants:

Els prefixos són partícules que

s'afegeixen al principi d'alguns

mots per formar-ne de nous.

Així, el mot superheroi s'ha

format anteposant el prefix

super- al mot heroi.

Els prefixos aporten algun tret

de significat al mot a què

s'anteposen. Per exemple:

ante- afegeix el significat

d'“anterior, abans de” al mot

sala quan junts formen el terme

antesala.

Un dels elements que fan que els

poemes “sonin bé” és la rima. La

rima és la coincidència de sons

que tenen dos o més mots a partir

de la vocal tònica.

Hi ha rima consonant quan

coincideixen les vocals i les

consonants a partir de la vocal

tònica. És la rima que percebem

més fàcilment.

La rima, però, també pot ser

assonant quan, a partir de la

síl·laba tònica, només coincideixen

les vocals.

Tema del text: Tema del text:

5. El text següent tracta dels viatges en les naus antigues. Subratlla'n les idees

més importants.

Bon viatge! O potser no?

Antigament, els viatges amb vaixell resultaven molt durs. No tenien res a veure

amb els d'ara. Els preparatius començaven mesos abans de fer-se a la mar,

quan els mariners reparaven el vaixell. Per exemple, tapaven amb fusta i brea els

forats que pogués tenir el buc; també cosien les veles que estaven esquinçades i

netejaven a fons la bodega, per eliminar-ne insectes i rosegadors.

Just abans de salpar, carregaven els queviures a la nau, que incloïen animals

vius perquè després els anaven matant i cuinant a poc a poc. Era una manera de

disposar sempre de carn fresca. També hi carregaven barrils d'aigua i de vi.

Pàgina 43 de 96

Un dels animals preferits per als viatges llargs era el porc. Els navegants sabien

aprofitar fins a l'últim trosset del pobre porc. Per descomptat, se'n menjaven la

carn, i la sang, una vegada quallada, també es convertia en un plat exquisit. En

reservaven part de la pell per reparar les veles; el greix servia tant per encendre

el foc de la cuina com per greixar les corrioles; els ossos llargs, una vegada secs,

podien servir com a ferramentes, i fins i tot els ossets de la columna vertebral

eren utilitzats per jugar al joc de l'osset.

Durant les travessies llargues, els mariners s'enfrontaven amb múltiples perills.

Per començar, estaven exposats a les tempestats en alta mar i a la falta de vent.

A vegades emmalaltien d'escorbut per no menjar verdures i fruites fresques, i

això provocava que els caiguessin les dents i, fins i tot, que morissin. Però

probablement el que més por els feia era la fam i la set, perquè si el viatge era

massa llarg i no podien fer escala en algun port, tenien la mort assegurada.

3. EL RESUM

• Abans de fer un resum, haurem de llegir i subratllar el text.

• És una tècnica d'estudi que afavoreix el repàs i la memorització, perquè tracta

d'expressar de manera senzilla i breu el contingut d'un tema.

• Ha de ser breu. Només cal incloure-hi les idees més importants del text

deixant de banda els detalls anecdòtics o secundaris. Malgrat això, no és una

enumeració d'idees, aquestes han d'estar relacionades entre si formant un text

nou. Un resum està ben fet quan s'entèn el seu significat sense conèixer el text

originari.

• S'ha de resumir utilitzant els nostres mots, sempre que això sigui possible. Per

tant, no cal copiar directament allò que deia el text originari.

3.1. Activitats

1. Llegeix el text següent i, després, completa les activitats.

Els principals fenòmens atmosfèrics són les precipitacions i el vent. Les precipitacions són

les diverses formes en què l'aigua cau de l'atmosfera a la superfície terrestre. Pot ser en

Pàgina 44 de 96

forma de pluja, de neu o de granís.

El vent és el moviment de l'aire d'uns punts de la Terra a uns altres. En alguns llocs, els

vents tenen noms propis; per exemple, en les zones de costa els vents que bufen del mar

a la terra durant el dia i de la terra al mar durant la nit reben el nom de brises.

2. Redacta'n un resum.

3. Llegeix el text següent atentament. Subratlla'n els mots clau i proposa un títol

escaient que aporti informació sobre el contingut del text.

La població mundial s’estabilitzarà cap a l’any 2300 en uns 9000 milions d’éssers humans,

sempre que la taxa de fertilitat es redueixi a dos fills per dona, dels 2,7 en què se situa

actualment, segons va anunciar ahir l’ONU en l’última projecció sobre el creixement de la

població mundial, que per primera vegada es fa tan a llarg termini.

Actualment hi ha 6300 milions de persones a la Terra, amb una expectativa de vida cada

vegada més alta, cosa que a més planteja nombroses demandes als planificadors socials.

«La bona notícia és que les famílies cada vegada són més petites, de manera que és

probable que ens estabilitzem en 9.000 milions. Però els 3.000 milions addicionals sobre la

població actual apareixeran en els pròxims cinquanta anys, o sigui que hem de continuar

ajudant les dones perquè tinguin el nombre de fills desitjat, que segons ens diuen és de

dos», va explicar Joseph Chamie, director de la Divisió de Població de les Nacions Unides.

Si la taxa actual de fertilitat es mantingués, la població mundial es dispararia a 24.4000

milions de persones el 2150, va advertir l’ONU. «Hi hauria 100 persones per metre quadrat

i tot el món seria com Hong Kong», va il·lustrar Chamie. Es tractaria d’una allau

insostenible d’éssers humans i, sobretot, de gent gran, ja que la mitjana del planeta és

avui de 26 anys i el 2300 serà de 50. En aquests moments, un 10% de la població mundial

té més de 60 anys, mentre que aquest percentatge passarà al 38% el 2300. Si les

projeccions de l’ONU s’acaben complint, Europa es quedarà molt endarrerida pel que fa al

percentatge de la població mundial, que l’any 1950 era del 25% i en aquests moments és

del 12%. Si es manté la baixa fertilitat del Vell Continent, el 2300 un 7% escàs dels

pobladors de la Terra seran europeus.

El Periódico (10 de desembre 2003)

4. Digues si els enunciats següents són certs o falsos d'acord amb el contingut del

text anterior:

• Actualment, la mitjana d'edat de la població mundial és de vint-i-sis anys.

Pàgina 45 de 96

• L'ONU anuncia que regularà l'índex de creixement de la població.

• Si augmentés la població mundial com fins ara, la situació no es podrà

sostenir.

• Es preveu que durant els pròxims cinquanta anys la població mundial

disminuirà.

4. L'ESQUEMA

• Abans de fer un esquema, haurem de llegir i subratllar el text. Així com també

haurem d'haver-lo entès bé i haver seleccionat les idees principals.

• És una tècnica d'estudi que afavoreix el repàs i la memorització i el seu objectiu

és estructurar les idees principals d'un text o una lliçó, permetent-nos veure

amb un sol cop d'ull l'ordre i la importància d'aquestes.

• No podem pretendre que tota la informació que sabem d'un tema hi estigui

inclosa. Cal emprar mots o frases molt curtes, telegràfiques.

• N'hi ha de diferents tipus: d'arbre o de claus, de nombres o lletres i de

guionets. L'elecció d'un tipus o un altre, dependrà de les preferències personals

i del tema que estem treballant. Per exemple:

Pàgina 46 de 96

Esquema numèric

1. Idea principal

1.1. Idea secundària

1.2. Idea secundària

1.2.1. Detall

2. Idea principal

2.1. Idea secundària

2.1.1. Detall

2.1.2. Detall

Esquema de claus

4.1. Activitats

1. Elabora un esquema de qualsevol tipus amb la informació del text següent:

Els adjectius tenen gènere: poden ser masculins o femenins; per exemple, bell és

masculí i bella, femení. Els adjectius també tenen nombre: estan en singular o en

plural; per exemple, simpàtica està en singular i simpàtiques està en plural. I, per

últim, els adjectius tenen grau: grau positiu, grau comparatiu i grau superlatiu; per

exemple, amable està en grau positiu, tan amable com està en grau comparatiu i

amabilíssim està en grau superlatiu.

2. Relaciona cada text amb la forma d'esquema més apropiada. A continuació,

completa cadascun dels esquemes amb la informació del text corresponent.

3. Llegeix atentament el text següent i, després, subratlla'n les idees principals i els

mots clau seguint l'exemple del primer paràgraf.

Els gegants són éssers fabulosos que apareixen en gairebé totes les cultures. Es

caracteritzen per ser com els humans però amb una estatura i una força enormes.

En la Bíblia surten dos cops: primer, com una raça antiga que va engendrar els

grans herois; després, en el personatge de Goliat. Se'l descriu com un guerrer

gegant dels filisteus amb una alçada de sis colzes i un pam (uns dos metres i mig)

que va desafiar els israelites i va entrar en combat amb David, un pastor adolescent.

David el va derrotar llançant-li amb la fona una pedra, que li va quedar clavada alPàgina 47 de 96

front.

En la mitologia grega, per altra banda, els gegants eren uns éssers de grans

dimensions, fills de Gea i Urà, armats amb llustroses armadures i poderoses maces.

Tenien llarga cabellera, barba prominent i una força monstruosa. Van gosar

enfrontar-se als déus en la batalla coneguda com a gigantomàquia, però foren

vençuts.

Entre ells hi havia els cíclops, que eren uns gegants amb un sol ull enmig del front.

En l'Odissea apareix el cíclop Polifem, que en una illa capturà Ulisses i els seus

companys per devorar-los. Aprofitant que dormia, Ulisses el deixà cec amb una

estaca i després fugí amb els seus companys, disfressats d'ovelles.

4. Elabora un esquema de claus o un esquema numèric amb la informació del text

anterior.

9.2.3. Treball en equip i dinàmiques de treball; El cas dels supervivents

Objectius

• Practicar la col·laboració i aprendre a prendre decisions consensuades.

• Fomentar el diàleg des del respecte entre l'alumnat.

• Prendre consciència sobre la necessitat de treballar en grup i esforçar-se pertal d'assolir uns objectius comuns.

Temporització

Una sessió de tutoria

Informació sobre la dinàmica

El tutor iniciarà la sessió plantejant als alumnes: ”sou els únics supervivents d’unaexpedició i heu fet cap a una illa deserta de molt difícil localització. Els equips derescat trigaran més de tres anys a trobar-vos.

L’illa té una superfície de 20 quilòmetres quadrats i disposar d’un llac ric en pesca,de terres de cultiu, d’un bosc i d’una zona totalment erma. El clima és càlid iconstant durant tot l’any: 30 graus de dia i 20 de nit. Només plou durant 30 dies al’any.

Ara, i per tal de sobreviure, podeu recollir 10 objectes que heu trobat i apuntar-los ala columna 1. ”

Pàgina 48 de 96

Quan els alumnes hagin triat 10 objectes de forma individual, faran parelles de dos ihauran de posar-se d’acord per veure quins deu objectes decideixen incloure a lacolumna 2. Quan hagin acabat hauran de fer el mateix en grups de 4 (incloure elsresultats ala columna “4”) i, finalment, en grups de 8-10.

L’activitat s’haurà de finalitzar amb la reflexió individual i conjunta sobre la dificultatde consensuar idees i sobre com s’ho han fet per arribar a l’acord final.

FITXA DE L’ALUMNE: SUPERVIVENTS Nom de l’alumne:

• Noms del grup de 2:

• Noms del grup de 4:

• Noms dels grups de 8-10:

LLISTA D’OBJECTES A TRIAR

Els objectes són... 1 2 4 8

1. Un equip de pesca

2. Dos piles i dos equips de jardineria

3. Una vaca i un bou

4. Tres raquetes de tenis i 20 pilotes

5. Dos guitarres

6. 30 banyadors

7. 50 pots de suavitzant pel cabell

8. Un projector de cinema amb 100 pel·lícules

9. Un equip de música

10. Un gos de caça

11. 100 caixes de conserves variades

12. 100 llibres d’història medieval

13. 100 ampolles de refresc de cola

14. Un vehicle tipus jeep

15. Una barca amb els seus rems

16. 100 capses de llumins

17. 100 encenedors

18. Un cavall

19. Una farmaciola amb medicines

20. El vostre tutor/a

Pàgina 49 de 96

21. La consola amb 100 jocs, un monitor i un generador d’electricitat

22. Un gat

23. Llavors de diferents varietats de plantes hortícoles

24. 1000 litres de carburant

25. Paper i llapis

26. Cinc maletes plenes de roba de marca

27. Un autògraf del Messi

28. Un fusell i 100 bales

29. 50 llanternes

30. 5 walkie-talkies

31. Una cuina de gas amb 50 bombones de gas butà

32. 5 tendes de campanya

33. 3 llits amb matalassos grans

34. 100 capses de llumins

35. 30 parells de botes de caminar

9.2.4. Aprenguem a treballar a la biblioteca

Objectius

• Conèixer quins són els recursos que pot oferir la biblioteca de l'Arboç.

• Aprendre a fer un ús correcte d'aquests recursos.

• Prendre el treball a la biblioteca com una opció més a l'hora de treballar id'estudiar.

• Tenir present la necessitat de respectar les normes de convivència d'aquestespai.

Temporització

Una sessió de tutoria

Informació sobre la dinàmica

Cada curs l'alumnat de 1r d'ESO de l'institut de l'Arboç duu a terme una sessió detutoria a la biblioteca de l'Arboç, amb la qual es pretén que es conegui aquest recursi s'iniciï l'ESO fent-ne un ús habitual i coneixent un espai que representa una opcióimportant pel que fa al treball i a l'estudi.

Pàgina 50 de 96

9.2.5. Sexisme 1: gènere i sexisme

Objectius• Prendre consciència sobre els rols i estereotips relacionats amb el gènere. • Presa de consciència que el sexisme es transmet per multitud de vies. • Conèixer activament què és el neosexisme, el sexisme ambivalent i el

sexisme benèvol.• Arribar a conclusions que serveixin per fomentar la crítica activa al sexisme i

la necessitat d'eradicar-lo.

TemporitzacióUna sessió de tutoria

Informació sobre la dinàmicaEl docent comunicarà a l'alumnat que els passarà un seguit d'imatges i n'hauran decomentar les idees que aquestes transmeten.

Quan el grup-classe hagi comentat totes les qüestions relacionades amb el visionatde les imatges el docent podrà plantejar conceptes d'interès com l'estereotiprelacionat amb el gènere, el “sexisme ambivalent”, el “neosexisme” i el “sexismebenèvol” -emprant per això i de forma sintètica part de la informació que se'ns facilitaa la lectura 3 d'aquest bloc i l'apartat específic de la presentació que vam treballar ales sessions presencials del curs.

Fet això, s'haurà de plantejar la reflexió sobre si n'érem conscients de tot plegat i-més important- si nosaltres mai hem assumit alguns d'aquests rols. Desprésd'obtindre les respostes que es considerin necessàries, es preguntarà a l'alumnatcom podem fer per identificar què és sexista i què no ho és.

Finalment, tot aquest seguit de reflexions conjuntes hauran de portar a que l'alumnatles plasmi per escrit i a nivell individual per assentar de forma més sòlida lesconclusions a què hagin arribat.

La metodologia que s'emprarà per dur a terme la dinàmica és de tipus constructivistaja que parteix dels coneixements previs de l'alumnat, que han de servir per tal que,després de fer-ne reflexions obertament i de forma participativa, es pugui introduir lacàrrega teòrica.

9.2.6. Dieta saludable: fem un bon esmorzar

Objectius• Conscienciar l'alumnat sobre la importància de tenir una dieta saludable.• Aprendre a distingir quins són els aliments més saludables i que afavoreixen

una dieta equilibrada.• Fomentar el diàleg i el treball en grup.

Pàgina 51 de 96

TemporitzacióUna sessió de tutoria més la sortida per tal de celebrar l'esmorzar equilibrat isaludable.

Informació sobre l'activitatGràcies a la col·laboració entre la coordinació d'ESO i la coordinació de Salut del'institut de l'Arboç, es duu a terme aquesta dinàmica que pretén fomentar entrel'alumnat una dieta sana i saludable.

El tutor plantejarà aquesta dinàmica a l'aula i primer explicarà què s'entén per unadieta sana i equilibrada fent ús del la informació que disposa el portal Xtec2.

Quan s'hagi explicat, es plantejaran als alumnes les següents qüestions:

• Ara que en saps, creus que tens una dieta equilibrada?

• Que pots fer per millorar-la?

Al finalitzar-ho, el tutor plantejarà que toca aplicar-ho a la pràctica duent a terme unesmorzar equilibrat i sa.

Per fer-ho, els alumnes hauran de formar grups de 4-5 persones i elaborar unesmorzar que es menjarà durant la sortida que es dugui a terme amb aquestafinalitat i un cop un jurat format per alumnes i professors l'hagi puntuat.

9.2.7. Reduïm l'ús de paper d'alumini

Objectius

• Incorporar els valors de l'educació per a la sostenibilitat en tots els àmbits dela vida del centre.

• Fomentar entre l'alumnat la presa de consciència sobre l'ecologisme i fer-se'npartícip de forma activa.

• Mostrar una actitud reflexiva i empàtica amb l'entorn.

Temporització

Una sessió de tutoria

Informació sobre la dinàmica

L'institut de l'Arboç és un centre educatiu adscrit al Programa Escoles Verdes, que

2Enllaç web: http://www.xtec.cat/centres/a8021934/alimentacio/dieta.htmPàgina 52 de 96

sorgeix de la Generalitat de Catalunya i cerca innovar, incloure, avançar,sistematitzar i organitzar accions educatives que tinguin la finalitat d'afrontar, des del'educació, els nous reptes i valors relacionats amb la sostenibilitat.

En aquest sentit, una de les primeres decisions que va prendre el Comitè Ambientalde l'institut de l'Arboç va ser acabar amb l'ús del paper d'alumini al centre, ja que elseu cost ambiental és molt elevat i comporta que sigui necessari reduir-ne lautilització com a embolcall -els alumnes de l'institut disposen de Boc n'Roll- igeneralitzar-ne la recuperació i el reciclatge.

Així, caldrà explicar a l'alumnat que la major part de l’alumini que es recuperanomés és el dels envasos de refrescos (llaunes), ja que molts altres dels productesfets d’alumini que utilitzem diàriament no se separen adequadament i resultencomplexos de reciclar; aquest és el cas del paper d’alumini que utilitzemprincipalment com a embolcall.

L'activitat que es proposa desenvolupar es refereix a plantejar a l'alumnat que, ambl'experiència que tenen i amb l'exemple del que fem a l'institut de l'Arboç, vagin acasa i investiguin sobre quins són els usos que allí en fan del paper d'alumini i quefacin propostes perquè se substitueixi per un altre tipus de material més ecològic isostenible. Quan ho hagin fet caldrà que redactin la seva vivència i les conclusionsa que han arribat.

9.2.8. Com estic?

Objectius• Conèixer la situació en que es troba cada alumne pel que fa a l'entorn

educatiu.• Fomentar la reflexió sobre el coneixement que l'alumnat té sobre ell mateix.• Afavorir la crítica constructiva i aportar eines per la resolució dels conflictes.

TemporitzacióUna sessió de tutoria

Informació sobre la dinàmicaÉs important que els alumnes es coneguin i facin autocrítica sobre tots aquellsaspectes a millorar i aquest és un objectiu de la dinàmica; però aquesta tambépretén servir perquè el tutor pugui saber quina és l'adaptació al centre de cadaalumne, què pensa i quina percep que és la seva situació per així poder-hiintervenir sempre que sigui necessari.

D'aquesta manera, el tutor facilitarà als alumnes una fitxa que hauran de respondrede forma individual i que haurà d'incloure:

• Nom i cognoms de l'alumne:• La meva situació en relació a les següents qüestions és:

Pàgina 53 de 96

Valoració del'1(més baix) al 10

(més alt)

Motiu principal d'aquesta valoració

La meva adaptació a la classe

La meva actitud a l'aula

Els meuss hàbits de treball

El meu rendiment escolar

La meva relació amb els professors

La meva relació amb els companys de classe

La meva relació amb la resta d'alumnes del centre

Els resultats que espero obtindre

• Què puc fer per millorar? Quines solucions puc trobar? Redacta un text curt amb les propostes de millora que et fas a tu mateix.

9.3. Activitats concretes per a 2n d'ESO

9.3.1. Preparació d'exàmens

Objectius• Conscienciar l'alumnat sobre la importància de tenir uns bons hàbits

d'estudi.• Afavorir el diàleg i el respecte entre l'alumnat.• Crear un bon ambient de treball en equip.

TemporitzacióUna sessió de tutoria.

Informació sobre la dinàmicaS'iniciarà la dinàmica lliurant a l'alumnat el següent text:

“Em sembla que tinc un problema. Dic em sembla perquè no ho acabo de tenirclar. Quan hi ha proves i exàmens d'alguna matèria, jo em preparo però la majoriade les vegades em van malament.

Mireu, el dia abans de la prova estic dia i nit estudiant, gairebé no dormo! No faigres que em distregui. De vegades m'angoixo, però jo no em bellugo de davant dels

Pàgina 54 de 96

llibres!

I a més a més, els profes no hi ajuden gaire. L'altre dia, per exemple, vaig fer unexamen i vaig respondre tres de les cinc preguntes perquè no vaig tenir proutemps. Doncs, van i em diuen que l'examen no estava ben fet! I, per si fos poc, emdiuen que ho entrego tot brut i desendreçat!

Ajudeu-me perquè jo ja no entenc res!”

Al finalitzar-ne la lectura individual s'hauran de formar grups de 3 o 4 alumnes icada grup haurà d'escollir un moderador i un apuntador i identificar les ideesfonamentals d'aquest text. Després, hauran d'intentar esbrinar les causes delproblema i les possibles solucions d'aquest. Finalment, es posaran en comú lesidees i es farà una xerrada-debat sobre les conclusions fent referència, sobretot, aquè es podria fer per intentar millorar els hàbits d'estudi.

9.3.2. Tècniques bàsiques d'estudi

Objectius

• Valorar la importància dels hàbits de treball intel·lectual i dels exercicis dememorització de l'estudi.

• Identificar i utilitzar les tècniques de tractament de la informació que millors'adaptin a cada necessitat concreta.

• Utilitzar i aplicar de forma específica les tècniques d'estudi en diferentscontextos i amb diferents finalitats.

• Acostumar-se a treballar les tècniques de recepció de la informació oral iescrita i les tècniques de memorització de la informació significativa.

• Millorar la capacitat per llegir de forma fluida per part de l'alumnat i la sevacapacitat d'expressar-se tant oralment com per escrit amb rigor i precisió.

Temporització

De dos a quatre sessions de tutoria. El tutor, depenent de la configuració i de lesnecessitats de cada grup, pot optar per completar la dinàmica fent ús de sessionsseguides de tutoria o bé pot optar per espaiar-les en el temps.

Informació sobre la dinàmica

Aquesta dinàmica a 2n d'ESO consistirà en tornar a treballar els conceptes tractatsa Tècniques bàsiques d'estudi (9.2.2) a 1r d'ESO. En aquest cas, cal que el tutordetecti i conegui les mancances específiques a nivell grupal per poder incidir en elsobjectius que consideri que resten per assolir.

Pàgina 55 de 96

9.3.3. Sexisme 2: relacions de parella i amor romàntic

Objectius• Aprendre a diferenciar entre una relació de parella sana d'una insana.• Identificar quins són els mites de l'amor romàntic i combatre'ls.• Proporcionar eines per afavorir la resolució de tot tipus de conflicte que pugui

aparèixer en la parella.

TemporitzacióTres sessions de tutoria.

Informació sobre la dinàmicaEls alumnes veuran el film Temps Moderns3, film versa sobre tot el què ha de fer untreballador humil – Charles Chaplin- per tal d'aconseguir guanyar-se la vida. Al llargde la trama podem veure una més que interessant crítica a la societat industrial delprimer terç del segle XX i a la misèria que patia la classe obrera.

A més a més, Temps Moderns també ens explica la història d'amor del protagonistaamb una jove òrfena – Paulette Goddard- i les peripècies que han de viure per tal detirar endavant.

Al film, tot i que a priori en un segon pla, hi apareixen molts elements que versensobre les relacions de parella i sobre l'amor romàntic. Per citar-ne uns quants es faràreferència a:

• La necessitat de disposar de parella per tal de ser feliç: Aquesta percepcióqueda ben clara a la darrera escena del film.

• Mite del sacrifici: Al llarg del film es pot veure com ella se sacrifica –cuina,neteja per tal de fer-lo feliç.

• Mite de la telepatia: En diferents moments –escena dels grans magatzems-ell és capaç de veure com pot satisfer-la.

• Mite de l’omnipotència: També a l’escena final del film, sobre la qual faig incísal següent paràgraf.

El passatge de Temps Moderns sobre el qual s'ha d'incidir és el del final de lapel·lícula quan ella, desvalguda, trontolla i es deprimeix. Aquí és quan ell li dóna elseu suport, la consola i mostra com ell la pot fer feliç, sent aquest un clar exempledel mite de l’omnipotència (minuts 79 a 81 del film).

Seqüenciació i temporització de la dinàmica:• Visionat del film (87 minuts – 1a i 2a sessió).• Primer comentari general del film referent a la temàtica d’aquest i a quin són

els aspectes que en cal remarcar (25 minuts – 2a sessió)• Visionat del passatge concret sobre el què es vol fer referència (5 minuts –

3a sessió).• Reflexió conjunta sobre el per què de l’elecció d’aquest passatge en concret

(10 minuts – 3a sessió).• Plantejament per part de qui condueix la sessió del per què de l’elecció (5

minuts – 3a sessió).• Cerca conjunta del significat de relació de parella i sobre què és una relació

3Enllaç al film Modern Times: http://www.youtube.com/watch?v=IxBdWqSW7JoPàgina 56 de 96

sana i una insana. Això ha de donar peu a la introducció del concepte d’amorromàntic (20 minuts – 3a sessió).

• Reflexió final en grup sobre els mites de l’amor romàntic i cerca d’exemplesque l’alumnat vegi més clars sense reduir-los al món del cinema, sinó quetambé cercant-ne a la vida real (15 minuts – 3a sessió).

9.3.4. Dieta saludable: fem un bon esmorzar

Objectius• Conscienciar l'alumnat sobre la importància de tenir una dieta saludable.• Aprendre a distingir quins són els aliments més saludables i que afavoreixen

tenir una dieta equilibrada.• Fomentar el diàleg i el treball en grup.

TemporitzacióUna sessió de tutoria més la sortida per tal de celebrar l'esmorzar equilibrat isaludable.

Informació sobre l'activitatGràcies a la col·laboració entre la coordinació d'ESO i la coordinació de Salut del'institut de l'Arboç, es duu a terme aquesta dinàmica que pretén fomentar entrel'alumnat una dieta sana i saludable.

El tutor plantejarà aquesta dinàmica a l'aula i primer recordarà què s'entén per unadieta sana i equilibrada fent ús del la informació que disposa el portal Xtec4.

Quan s'hagi explicat, es plantejaran als alumnes les següents qüestions:

• Recordes que vam fer aquesta activitat el curs passat? Creus que ara la tevadieta és millor que l'any passat?

• Així, creus que tens una dieta equilibrada?

• Que pots fer per millorar-la?

Al finalitzar-ho, el tutor plantejarà que toca aplicar-ho a la pràctica duent a terme unesmorzar equilibrat i sa.

Per fer-ho, els alumnes hauran de formar grups de 4-5 persones i elaborar unesmorzar que es menjarà durant la sortida que es dugui a terme amb aquestafinalitat i un cop un jurat format per alumnes i professors l'hagi puntuat.

4Enllaç web: http://www.xtec.cat/centres/a8021934/alimentacio/dieta.htmPàgina 57 de 96

9.3.5. Relacions familiars

Objectius• Conèixer la situació en que es troba cada alumne pel que fa al seu entorn

familiar per poder-hi incidir en el cas que es consideri necessari.• Fomentar la reflexió sobre les relacions que cada alumne estableix amb la

seva família.• Afavorir la crítica constructiva i aportar eines per la resolució dels conflictes.

TemporitzacióUna sessió de tutoria

Informació sobre la dinàmicaS'iniciarà la dinàmica lliurant a l'alumnat el següent text:

“A casa ningú m'entén. Bé, no sempre perquè de vegades si que ens entenem... emplantejo, però, si són ells qui no m'entenen o sóc jo qui no els entén. Hi ha dies quesembla que s'hagin llevat per molestar-me. Com si fos l'objectiu principal de la sevaexistència! I per no parlar dels meus dos germans... no els aguanto!

Qualsevol dia faré la maleta i no em veuran més! Així si me'n vaig no tindrem mésproblemes!”.

Quan, de forma individual, els alumnes hagin acabat la lectura, el tutor farà grups dequatre o cinc persones i n'escollirà portaveu i apuntador per cada grup. Cada gruphaurà de tornar a llegir el text i respondre a les següents qüestions de formaindividual:

• Us passen a casa coses semblants?• Feu una llista amb les situacions que creieu que provoquen conflictes a casa

vostra.• Busqueu solucions als conflictes que acabeu de plantejar. Heu de tindre en

compte també el punt de vista dels vostres pares.

Quan ho hagin enllestit hauran de posar en comú els conflictes i situacionsparticulars i respondre en grup:

• Què us ha sobtat més?• Intenteu buscar solucions raonades als conflictes dels vostres companys de

grup.• Comentar el tema amb els altres companys us ha ajudat a veure els vostres

conflictes d'una altra manera? Creieu que hi heu trobat alguna solució?

9.3.6. Tots contra el tabaquisme

Objectius• Conscienciar l'alumnat sobre els efectes nocius que comporta fumar.• Fer partícips els alumnes sobre la importància que siguin proactius a l'hora

d'intentar tenir i fomentar un entorn sa.

Pàgina 58 de 96

TemporitzacióUna sessió de tutoria

Informació sobre la dinàmicaPer començar l’activitat, es pot passar a l’alumnat el capítol del programa QUÈQUICOMde TVC: “Tabac: matar a distància”5.

Després de veure el programa,es pot instar als alumnes a que en reflexionin a l’entorn i aque escriguin un text que pugui servir per convèncer a un amic que vol començar a fumara què no ho faci o que pugui anar bé per aconseguir que un amic que ho ha provat nofumi més.

9.4. Activitats concretes per a 3r d'ESO

9.4.1. Hàbits d'Estudi: qüestionari i reflexió

Objectius

• Conèixer les dinàmiques de treball i d'estudi de l'alumnat.

• Possibilitar la reflexió profunda i la presa de consciència sobre aspectes amillorar.

• Aportar mesures i eines per tal d'assolir entre l'alumnat uns millors resultatsacadèmics.

Temporització

Una sessió de tutoria.

Informació sobre la dinàmica

El tutor iniciarà l'activitat repartint entre l'alumnat el qüestionari adjunt:

Respon al qüestionari marcant SÍ (que significa “normalment sí”), ? (de vegades) oNO (normalment no).

Actitud sobre l’estudi

1. Quan comences a estudiar, et costa concentrar-te? SÍ ? NO

2. Prepares els exàmens amb temps? SÍ ? NO

3. Quan estudies, et distreus fàcilment? SÍ ? NO

4. Consideres avorrit haver d’estudiar? SÍ ? NO

5Enllaç al capítol de QUÈQUICOM: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/2897650Pàgina 59 de 96

5. Intervens freqüentment a classe? SÍ ? NO

6. Tens força de voluntat per aconseguir el que et proposes? SÍ ? NO

7. T’agrada estudiar però no obtens bons resultats? SÍ ? NO

8. Fas una lectura prèvia dels temes que es tractaran a l’aula? SÍ ? NO

9. Alguns dies estudies molt i d’altres res? SÍ ? NO

10. Se’t fa curt el temps que dediques a l’estudi? SÍ ? NO

Condicions personals i ambientals

11. Estudies en un lloc tranquil i sense sorolls? SÍ ? NO

12. Al teu lloc d’estudi, disposes d’una bona il·luminació? SÍ ? NO

13. Las temperatura del teu espai d’estudi habitualment és agradable?

SÍ ? NO

14. La cadira on estudies és còmoda? SÍ ? NO

15. Dorms un mínim de 7-8 hores? SÍ ? NO

16. Tens una taula que destinis al treball personal? SÍ ? NO

17. Et ploren els ulls quan portes molta estona estudiant? SÍ ? NO

18. Tens a casa llibres o enciclopèdies on hi puguis consultar dubtes?

SÍ ? NO

19. Al lloc on estudies hi ha coses que et poden distreure fàcilment?

SÍ ? NO

20. Tens mals de cap freqüents? SÍ ? NO

Planificació del temps d’estudi

21. Dediques a l’estudi un temps fix diari? SÍ ? NO

22. Al començar a estudiar, et distribueixes el temps? SÍ ? NO

23. Dediques més temps a les matèries que et costen més? SÍ ? NO

24. Tens un horari d’estudi? SÍ ? NO

25. Pel que fa al temps d’estudi, n’ets constant al llarg del curs? SÍ ? NO

26. Quan estudies et fixes unes tasques i uns temps? SÍ ? NO

27. Ho compleixes? SÍ ? NO

28. Estudies immediatament després de les menjades? SÍ ? NO

29. El teu horari personal (activitats...) dificulta l’estudi? SÍ ? NO

30. Durant el cap de setmana, dediques alguna estona a l’estudi? SÍ ? NO

Tècniques de treball intel·lectual

31. Empres el diccionari per descobrir el significat d’algunes paraules?

SÍ ? NO

32. Consultes habitualment l’índex dels llibres? SÍ ? NO

33. Prens apunts a classe? SÍ ? NO

Pàgina 60 de 96

34. Quan estudies, et fixes en gràfics, imatges, mapes, etc.? SÍ ? NO

35. Utilitzes la biblioteca del teu poble o la de l’institut? SÍ ? NO

36. Al preparar els exàmens, consultes diaris, revistes o llibres? SÍ ? NO

37. Entens el significat dels textos encara que els llegeixis ràpidament?

SÍ ? NO

38. Quan prens apunts, reprodueixes les paraules del professor? SÍ ? NO

39. Quan prens apunts, escrius ràpidament? SÍ ? NO

40. Fas una primera lectura de la lliçó abans d’estudiar-la? SÍ ? NO

41. Subratlles les idees més importants dels apunts o llibre de tex? SÍ ? NO

42. Preguntes els dubtes al professor? SÍ ? NO

43. Fas resums dels apunts o dels temes a estudiar? SÍ ? NO

44. Fas esquemes dels temes d’estudi? SÍ ? NO

45. Consultes els dubtes amb els companys de classe? SÍ ? NO

46. Quan ja te l’has aprés, tornes a repassar la lliçó? SÍ ? NO

47. Participes activament dels treballs en grup? SÍ ? NO

48. Abans d’un examen, dediques temps a pensar i ordenar les idees?

SÍ ? NO

49. Tens facilitat per expressar oralment una frase o idea? SÍ ? NO

50. I per escrit? SÍ ? NO

51. Llegeixes atentament cada pregunta de l’examen? SÍ ? NO

52. Quan fas un examen, intentes ordenar les idees de forma coherent?

SÍ ? NO

53. Als exàmens, et preocupes de la presentació? SÍ ? NO

54. Abans d’entregar un examen, en fas una darrera lectura? SÍ ? NO

55. Et planifiques el material que necessitaràs per tal de fer un examen?

SÍ ? NO

Quan els alumnes hagin finalitzat la tasca, es lliurarà l'autocorrecció i els ítems devaloració, que són els següents:

AUTOCORRECCIÓ DEL QÜESTIONARI

1-NO, 2-SÍ, 3-NO, 4-NO, 5-SÍ, 6-SÍ, 7-SÍ,8-SÍ,9-NO,10-SÍ,11-SÍ, 12-SÍ, 13-SÍ, 14-SÍ,15-SÍ, 16-SÍ, 17-NO, 18-SÍ, 19-NO, 20-NO, 21-SÍ, 22-SÍ, 23-SÍ, 24-SÍ, 25-SÍ, 26-SÍ,27-SÍ, 28-NO, 29-NO, 30-SÍ, 31-SÍ, 32-SÍ, 33-SÍ, 34-SÍ, 35-SÍ, 36-SÍ, 37-SÍ, 38-NO,39-SÍ, 40-SÍ, 41-SÍ, 42-SÍ, 43-SÍ, 44-SÍ, 45-SÍ, 46-SÍ, 47-SÍ, 48-SÍ, 49-SÍ, 50-SÍ, 51-SÍ, 52-SÍ, 53-SÍ, 54-SÍ, 55-SÍ

Anàlisi personal Puntuació Puntuació

Pàgina 61 de 96

mínimaacceptable

màxima possible

Actitud sobre l’estudi

5 10

Condicions personals/ambientals

5 10

Planificació del temps d’estudi

5 10

Tècniques de treballintel·lectual

15 25

Finalment, cada alumne haurà d'analitzar els resultats que has obtinguts als diferentsapartats de forma general i reflexionar per escrit sobre els seus hàbits d’estudi isobre què podria fer per tal de millorar-los. Convé que quan l'alumnat hagi finalitzatl'activitat les experiències es posin en comú a l'aula6.

9.4.2. Sexisme 3: Violència de gènere

Objectius• Sensibilitzar l'alumnat sobre el risc de patir violència de gènere en la parella

durant l’adolescència.• Conèixer les diferents fases de la violència de gènere.• Possibilitar la detecció de les diferents fases de la violència de gènere.• Aprendre quins són els diferents tipus de violència de gènere.• Detectar els diferents tipus de violència de gènere.• Esdevenir un membre actiu en la lluita contra la violència de gènere.

TemporitzacióDues sessions de tutoria

Informació sobre la dinàmica

Continguts de la dinàmica:• Els mites de l'amor romàntic (a tall introductori).• Les diferents formes de violència de parella entre joves.• Els mites i les creences sobre la violència de gènere.• Identificar les diferents formes de violència de gènere.• La violència de gènere i el risc durant l’adolescència: una reflexió conjunta.

Mitjançant la dinàmica que s'explicarà tot seguit se cerca aconseguir sensibilitzarl'alumnat sobre el risc de patir violència de gènere en la parella durantl’adolescència.

6 Font: GARCIA LABIANO, J.M. (2004): Programa de Acción Tutorial para la Educación SecundariaObligatoria. Praxis. Madrid.

Pàgina 62 de 96

Per fer-ho, es durà a terme una activitat amb la qual el grup-classe pugui arribar aconclusions i treballar-les de forma autònoma i reflexiva de forma comuna. Així,caldrà visualitzar mitjançant la PDI de l'aula l'exposició virtual en format Prezi“Violència masclista en la parella: desmuntem mites”7 feta per l'Institut Català de lesDones i que n'és la versió online de l'exposició itinerant sota el mateix nom.

Aquest document de suport és molt interessant ja que s'inicia amb referències alsmites de l'amor romàntic com a factor de risc per la violència de gènere. Aquestesqüestions han de servir d'enllaç per tal de vehicular la dinàmica sobre sexismerealitzada a 2n d'ESO amb aquesta.

És la pròpia presentació escenifica d'una forma molt clara i intuïtiva les diferentsfases -acumulació de tensió, esclat de la violència i reconciliació/ lluna de mel- i elsdiferents tipus de violència de gènere; i en dóna exemples amb frases definitòriesque esdevenen transparents, incloent-ne la moralina per cada apartat, que serveixende motiu per introduir el debat i parlar de forma conjunta sobre la consideració quel'alumnat en té de cada tipus de violència de gènere que existeix en el nostre entorn.

D'aquesta manera, l'estructura per la implementació de la dinàmica és la següent:• Introducció: Qui n'efectua la càrrega i la conducció docent explica què es

tractarà en aquesta dinàmica i com es desenvoluparà: el suport sobre el que estreballarà i la necessitat d'una actitud participativa per part de l'alumnat (Sessió1- 10 minuts).

• Te'n recordes? Els mites de l'amor romàntic: Amb el suport de la presentació enformat Prezi, es recordaran els mites de l'amor romàntic a què ens vam referiren la dinàmica anterior (2n d'ESO) i que ha de servir per generar les referènciesnecessàries perquè puguem començar a treballar l'activitat. Aquí s'invitaràactivament a l'alumnat a la seva participació i a que recordi les qüestions iaspectes treballats anteriorment (Sessió 1 - 15 minuts).

• Violència psicològica: “menysprea les opinions de la seva parella”. Emprant coma exemple aquesta frase de la presentació, es parlarà sobre la violènciapsicològica i se'n definirà i es reflexionarà de forma conjunta sobre les sevescaracterístiques. A mesura que ho fem ho anirem apuntant en una taula enformat text que emplenarem a la pissarra digital de l'aula (Sessió 1- 15 minuts).

• Violència verbal: “li manca el respecte”. Aquí es reflexionarà sobre tot allò queafecta a la violència de gènere de tipus verbal i en cercarem exemples. Quans'hagi enllestit, també se sintetitzarà a la taula mitjançant la PDI de l'aula(Sessió 1 - 15 minuts).

• Introducció a la sessió 2: Es recordaran les qüestions treballades a la primerapart de la dinàmica per tal d'així enllaçar-ho amb el començament d'aquestasegona part (Sessió 2 - 5 minuts).

7Enllaç web:http://www20.gencat.cat/portal/site/icdones/menuitem.cd59b061552b62b439a72641b0c0e1a0/?vgnextoid=b438c607172e7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&appInstanceName=default&vgnextrefresh=1

Pàgina 63 de 96

• Violència social: “no vol que vegi les seves amistats”: En aquesta secció,s'actuarà com en les altres anteriors i referents als diferents tipus de violènciade gènere (Sessió 2 – 15 minuts).

• Abús: “pressiona a tenir relacions sexuals quan no ho desitja”: En aquestasecció, es treballarà com en les altres anteriors i referents als diferents tipus deviolència de gènere (Sessió 2 – 10 minuts).

• La violència física: S'hi reflexionarà a l'entorn. Serà interessant intentar quel'alumnat copsi que la violència de gènere no només es limita a aquestatipologia (Sessió 2 5 minuts).

• Altres tipus de violència de gènere: violència econòmica i abús ambiental. Quin'efectuï la docència s'hi referirà i se'n parlarà de forma sintètica (5 minuts).

• La violència de gènere i el risc durant l’adolescència: una reflexió conjunta. Aquíextrauran conclusions generals i reflexionarem sobre la necessitat de serpartícips de l'existència de la violència de gènere en l'adolescència i que cal queen prenguem una actitud activa que ajudi a eradicar-la. A més a més, al llargd'aquesta secció final de la dinàmica, es projectarà la darrera diapositiva de lapresentació Prezi, que inclou on ens hem de dirigir si patim o si somconeixedors d'algun fet relacionat amb la violència de gènere (Sessió 2 – 15minuts).

• En acabar: Qui n'efectuï la càrrega docent imprimirà la taula que s'hauràefectuat al llarg de la dinàmica i la penjarà a l'aula per tal que serveixi com arecordatori i com a resultat del treball conjunt que s'haurà realitzat al llarg de lesdues sessions que haurà durat aquesta dinàmica.

9.4.3. Programa Delegats en 3D

Objectius• Fomentar als centres educatius la participació com a element bàsic de

l’acció educativa.• Potenciar la figura del delegat com a interlocutor amb els òrgans formals del

centre i com a dinamitzador del grup aula.• Facilitar a l’alumnat i al professorat coneixements, eines i actituds per a

treballar i organitzar-se de forma participativa al centre a través de lapràctica de la participació.

TemporitzacióCinc sessions més la implementació del projecte treballat.

Informació sobre el programaEl programa delegats en 3D és un projecte que pretén fomentar la culturaparticipativa dins dels centres educatius a través del desenvolupament d’un projecteconcret escollit pel propi alumnat i implementat de forma participativa.

Els alumnes, a través de la figura del delegat de classe i amb el suport del tutor,Pàgina 64 de 96

duen a terme un projecte que els implica organitzar-se, assumir tasques i prendredecisions de forma conjunta al llarg del curs i que, finalment, es resoldrà amb unaactivitat. Per a la implementació d’aquest programa, es compta amb el suport il'assessorament extern de professionals experts en el foment de la participació.

Així, aquest programa es desenvolupa al llarg del curs i consisteix en cinc sessionsd’assessorament per a tutors/tutores i cinc sessions per a delegats i delegades.Entre sessió i sessió, durant les hores de tutoria, els delegats i el professorat,posaran en pràctica allò que han après en les sessions formatives treballant deforma conjunta amb la resta d’alumnes de la seva classe per tal de portar a terme unprojecte concret i protagonitzat de forma activa per tot el grup-classe.

D'aquesta manera, el paper de delegat és doble: per un cantó, a l’aula, ha d’ajudar aorganitzar els seus companys de classe i a facilitar la presa de decisions conjuntessobre el projecte en qüestió; i, per l’altra, en les quatre sessions d’assessorament ones troba amb la resta de delegats haurà de fer de portaveu del que s’hagi treballat ala seva aula, tot interioritzant els coneixements i les eines per a la participació quel’entitat assessora li haurà facilitat.

9.5. Activitats concretes per a 4t d'ESO

9.5.1. Sexisme 4: Assetjament escolar i perspectiva de gènere

Objectius• Identificar les situacions d’assetjament escolar.•Facilitar recursos per tal que l’alumnat pugui respondre a una situació de violènciacom aquesta.

• Implicar l’alumnat com a part actora i responsable davant d’una situaciód’assetjament escolar.

•Rebutjar tot tipus de violència escolar i d’assetjament entre iguals i de gènere.

TemporitzacióDues sessions de tutoria.

Informació sobre la dinàmica•Continguts de la dinàmica

1. Què és l’assetjament escolar?

2. Tipus d’assetjament.

3. Qui participa de l’assetjament escolar?Què podem fer per impedir, intervenir isolucionar un problema relacionat amb l’assetjament escolar.

•Descripció i concreció de la dinàmica

Pàgina 65 de 96

1. Qui realitzi la tasca docent, el primer que farà serà passar un petit qüestionarique l’alumnat haurà de resoldre per escrit. En aquest qüestionari es plantejarandiferents preguntes, que són les següents:

a) Què és per tu assetjament escolar?

b) Com creus que comença un episodi d’assetjament escolar?

c) Qui creus que hi intervé?

d) Quins tipus d’assetjament escolar creus que existeixen? Explica’ls.

El grup-classe haurà de resoldre el qüestionari per escrit i de forma individual al’aula (Sessió 1 - 25 minuts).

2. Quan l’alumnat ho hagi enllestit, qui imparteix la docència passarà a definir –conjuntament amb l’alumnat- què és assetjament escolar entre iguals, lesetapes d’un cas d’assetjament, qui hi participa –fent èmfasi a tots els rols que hijuguen tant un paper actiu com un de passiu- i els diferents tipus d’assetjamentque ens podem trobar8 (Sessió 1 - 25 minuts).

3. Per la següent sessió, s’encomanarà a l’alumnat que, de forma individual,treballi i redacti un text de ficció que expliqui un cas d’assetjament escolar i quereferenciï les característiques –fases, parts actuants i tipologia- que s’hanconegut en aquesta sessió (Sessió 1 - 5 minuts).

4. La sessió s’iniciarà recordant els conceptes teòrics treballats a la sessió anterior(Sessió 2 - 5 minuts).

5. Se cercaran un parell de voluntaris que llegeixin l’activitat que hauran elaborat.Quan acabin, qui realitza la conducció de l’activitat plantejarà a l’alumnat siconeix algun cas similar als que s’acaben d’explicar o –si és necessari- si sabende qualsevol cas real que es pot incloure i referir com a episodi d’assetjamentescolar. Se’ls demanarà que ho expliquin (Sessió 2 - 25 minuts).

6. Quan s’hagi finalitzat el punt 5 de la dinàmica, i partint dels exemplesescenificats, es plantejarà de forma general: “com podem respondre a unasituació com aquesta? Què podem fer davant d’una situació d’assetjament entreiguals?”. En aquest punt, l’alumnat anirà proposant idees i solucions per tal deposar fi a una situació d’agressió sexista. Aquí, i fent ús de la pissarra digital del’aula, qui condueix la sessió anirà redactant les idees en forma de sentències isempre en sentit positiu –com, per exemple; “denunciarem a aquell quiagredeix”, “si sóc víctima demanaré ajuda a algun adult de confiança”, etc) ques’aporten i ajudarà al grup-classe a extreure’n les conclusions més remarcables9

8Marc teòric: FONT GARCIA, E: “Bullyng – Assetjament escolar” a COPEC (Col·legi de Pedagogs de Catalunya.) 9Marc teòric: Dossier Orientats. Conselleria d’Educació, Cultura i Esport. Generalitat Valenciana.

Pàgina 66 de 96

(Sessió 2 – 30 minuts).

Quan tot s’hagi enllestit, qui condueix la dinàmica imprimirà la posada enconjunt d’idees i la penjarà a l’aula.

9.5.2. Programa d'educació financera a les escoles de Catalunya - EFEC

Objectius

• Introduir els alumnes a les finances personals i oferir-los les eines per poderfer una bona gestió dels ingressos i les despeses i un pressupost personal.

• Desenvolupar les habilitats per identificar les despeses més habituals en eltranscurs de la vida i fer l’estimació dels futurs ingressos personals per poderdur a terme una bona planificació personal.

• Adquirir nocions sobre el risc de l’endeutament.• Ajudar els alumnes a comprendre els criteris importants a tenir en compte a

l’hora de fer una inversió.• Reflexionar sobre el consum i com triar entres les diferents ofertes.• Entendre els apartats d’una nòmina.• Distingir entre comprar en línia i comprar de manera tradicional amb els seus

avantatges i inconvenients.• Conèixer els diferents mitjans de pagament que es pot utilitzar.

Temporització

Sis sessions de tutoria

Informació sobre el programa

En l’actual marc econòmic-financer cal oferir coneixements financers a diversoscol·lectius i en diferents nivells, però molt especialment a escoles i adolescents. Peraquest motiu, va sorgir en l’any 2012 el projecte EFEC que té per objectiu oferir lapossibilitat d’impartir educació financera bàsica a alumnes de 4rt d’ESO.

La peculiaritat del programa és que els tallers d’educació financera són impartits pervoluntaris vinculats a bancs i entitats financeres (professionals en exercici o jubilats).Aquest programa d’alfabetització i educació financera s’emmarca en lesrecomanacions d’organismes internacionals (OCDE,Unió Europea), per tal de dotarla ciutadania amb millors competències per gestionar i augmentar els estalvis i evitarepisodis de sobreendeutament i d’exclusió financera.

Així, els sis tallers que es duen a terme són:

• Administrant els teus Diners: És un taller amb l’objectiu d’introduir els alumnes a lesfinances personals i oferir-los les eines per poder fer una bona gestió delsingressos i les despeses i un pressupost personal. S’hi destaca també el conceptede l’estalvi.

Pàgina 67 de 96

• Finances per a la Vida: Taller introductori a la planificació financera a llarg termini.Té com a objectiu desenvolupar les habilitats per identificar les despeses méshabituals en el transcurs de la vida i fer l’estimació dels futurs ingressos personalsper poder dur a terme una bona planificació personal.

• Endeutar-se amb Seny: L’objectiu és conscienciar l’alumne de les implicacionsd’accedir a un crèdit, comprendre la utilitat de la TAE i el TIN, adquirir nocions perfacilitar l’elecció d’un producte de crèdit, conèixer diferents productes de crèdit(targetes de crèdit, crèdits personals, hipoteques, etc.) i adquirir nocions sobre elrisc de l’endeutament i com negociar amb els bancs. També s’introdueixenconceptes com el sobreendeutament o la reunificació de deutes.

• Inversió Intel·ligent: Aquest taller dóna a conèixer als alumnes la diversitat deproductes d’estalvi i d’inversió (dipòsits,bons, accions, fons d’inversió, etc.).L’objectiu és ajudar els alumnes a comprendre els criteris importants a tenir encompte a l’hora de fer una inversió (rendibilitat i risc) i ajudar a detectar possiblesestafes piramidals o «xiringuitos» financers.

• Els dubtes quotidians d’en Jaume: Aquest taller vol fer reflexionar sobre el consum icom triar entres les diferents ofertes, entendre els apartats d’una nòmina (sou,seguretat social, pagues extres, retencions, etc..), distingir entre comprar en línia icomprar de manera tradicional amb els seus avantatges i inconvenients, conèixerels diferents mitjans de pagament que es pot utilitzar. Explicar conceptes bàsics deseguretat en les comunicacions de les operacions bancàries on line i entendre iaplicar els tipus de canvi. Cada taller inclou activitats pels alumnes, un documentPower Pointde presentació del tema al qual es fa referència, el joc “Qui vol sermilionari” corresponent al tema del taller i el handout, el material escrit per endur-sea casa i per comentar amb les famílies.

A més, EFEC entrega un díptic amb el resum dels objectius del projecte, per tal queels pares tinguin un coneixement dels tallers que els seus fills han fet sobreeducació financera, i sobre els objectius i organització del projecte.

Pàgina 68 de 96

10. Annexos

10.1. Pla d'acollida del tutor

Al començar el curs, i per tal de facilitar la seva tasca diària, tots els tutors reben unacòpia del Pla d'acollida del tutor -al qual hi poden accedir també mitjançant l'espai web delprofessorat de l'institut de l'Arboç10, i que inclou els següents documents:

a. Document sobre les funcions del tutor:• Efectuar el seguiment global dels processos d’aprenentatge de l’alumnat amb la

intenció de descobrir les dificultats i les necessitats especials, articular lesrespostes educatives adequades i cercar els assessoraments i suports oportuns,amb l’ajut de l’equip docent i l’assessorament psicopedagògic.

• Orientar l’alumnat a l’hora de l’elecció de les matèries optatives.

• Coordinar l’acció tutorial realitzada pel professorat que imparteix docència en elseu grup d’alumnes.

• Realitzar les sessions de tutoria adreçades al seu grup d’alumnes i modificar-lessi s’escau.

• Coordinar el procés d’avaluació un cop escoltada la Junta d’avaluació.

• Adoptar decisions relatives a la promoció de l’alumnat d’un curs al següent,escoltant la Junta d’avaluació.

• Fomentar en el grup d’alumnes el desenvolupament d’actituds participatives, elrespecte pel medi ambient, la col·laboració a la seva sostenibilitat, la inserció enl’entorn socio-cultural i natural i l’educació en valors.

• Afavorir en l’alumnat l’autoestima personal i ajudar-lo en la superació delsfracassos en els processos d’aprenentatge i les dificultats de qualsevol altre tipus.

• Contribuir a l’establiment de relacions fluïdes amb la família de l’alumnat i facilitarla connexió entre el centre educatiu i les famílies.

• Fer de mediador en les situacions de conflicte.

• Col·laborar en els processos d’escolarització i atenció educativa a aquellalumnat que procedeix de contextos socials de tipus marginal.

• Tenir cura, juntament amb el secretari, de vetllar per l’elaboració dels documentsacreditatius dels resultats de l’avaluació i de la comunicació corresponent alspares o als representants legals dels i de les alumnes.

• En el cas de canvi de grup (ordinari, grup flexible), elaborar, amb l’equip docent,un informe de petició de canvi de grup i lliurar-lo a la coordinació pedagògica per

10Enllaç a l'espai web del professorat: http://www.xtec.cat/centres/e3007580/2013-2014/professorat/Pàgina 69 de 96

tal de fer-ne la valoració a la CAD. En el cas d’aprovar-lo, el tutor/a, juntament ambel/la psicopedagog/a, informarà els pares o els representants legals de la proposta ia continuació la posarà en coneixement de l’alumne.

• En cas de necessitat d’intervenció de l’EAP, el/la psicopedagog/a o els serveissocials, caldrà omplir els fulls de demanda i lliurar-los a la coordinaciópedagògica.

• Integració de cada alumne al grup classe.

• Promoció d’activitats col·lectives del grup classe que afavoreixen la participacióactiva de l’alumnat, l’aprenentatge dels valors, l’adopció de les actituds i lapràctica de les normes.

• Descobriment de les necessitats i interessos que poden donar lloc a lapreparació de sessions de tutoria específiques.

• Seguiment, per escrit, de les diferents sessions de tutoria

Pàgina 70 de 96

Pàgina 71 de 96

b. Plantilla llistat alumnes – incidències

Pàgina 72 de 96

c. Plantilla disposició d'alumnes a l'aula

Pàgina 73 de 96

d. Full setmanal d'activitats a realitzar

Pàgina 74 de 96

e. Full mensual d'exàmens (exemple mes de setembre 2013)

Pàgina 75 de 96

f. Acta d'elecció de delegat

Pàgina 76 de 96

g. Sistema d'elecció i funcions del delegat

• Segons la normativa vigent els delegats han de:

1. Recollir queixes i propostes dels alumnes i fer de portaveu de la classe pertransmetre-les a l’estament adequat (Equip directiu, Consell Escolar, tutor,professors).

2. Solucionar amb el/la tutor/a els problemes del grup.

3. Impulsar i coordinar les diferents activitats perquè funcionin a nivell de laseva classe

4. Ocupar-se del funcionament de la classe, estat del material, confecció decalendaris d’exàmens, avisar sobre la neteja i l’ordre de la classe,etc.

5. Fer-se responsable del reciclatge del paper de l’aula.

6. Dirigir les assemblees de classe per debatre temes i qüestions plantejats pelconsell de delegats o pels propis alumnes.

7. Vetllar per l’estalvi energètic ( tancament de llums i finestres).

8. Convocar a través dels representants del Consell Escolar, reunió de la Juntade delegats, quan ho cregui convenient.

• Sistema orientatiu d'elecció:

1. Cada alumne que es presenti com a candidat per a delegat o delegada, potfer una petita explicació al grup del perquè creu que pot ser un bonrepresentant de la classe.

2. S'anotarà a la pissarra el nom dels candidats que es presentin.

3. Amb l’ajuda del tutor o tutora, s'organitzarà la votació. Es necessitarà unaurna,o qualsevol estri que pugui fer aquesta funció, les paperetes, la llistaamb els nois i les noies de la classe i formar la mesa. A la mesa ha d’haverel tutor, un l’alumne/a com a president i un com a secretari/a.

4. Es procedirà a fer la votació. Cal recordar que s'ha de votar la persona mésidònia pel càrrec.

5. Un cop finalitzada la votació es fan el recompte dels vots i es redacta l’acta.

Pàgina 77 de 96

h. Reglament de la biblioteca del centre

PreliminarTot l’alumnat del centre podrà fer ús dels ordinadors de la biblioteca i del servei de préstec dellibres a l’hora del pati.

Ús de l’ordinador• Per usar un ordinador de la biblioteca cal reservar-lo prèviament a l’hora del pati; quan es

renuncia a una reserva, cal manifestar-ho amb antelació.• Els torns d’ús de l’ordinador es concediran per ordre de sol·licitud, on s’haurà de fer

constar nom i cognoms, curs i grup, la matèria que es vol consultar i, si escau,l’acompanyant (un com a màxim).

• Només s’acceptarà la reserva quan l’alumnat tingui tasques curriculars i educatives querequereixin l’ús de l’ordinador.

• En incorporar-se un alumne/a a un ordinador, prèviament reservat, aquest vigilarà que elmaterial estigui en bon estat i davant de qualsevol incidència informarà immediatament elprofessorat de servei de la biblioteca.

• Està prohibit instal·lar qualsevol tipus de software als ordinadors o desinstal·lar-lo. Davantde qualsevol necessitat, pregunteu.

• Qualsevol desperfecte del material, tant a nivell de hardware com a nivell de software,portarà a la inhabilitació de l’alumnat per a l’ús dels ordinadors de la biblioteca per a laresta del curs, a més a més de la reparació econòmica dels danys causats.

• No es pot imprimir cap document.

Préstec de llibres de la biblioteca• Caldrà identificar-se amb el nom i cognoms, curs i grup.• Es disposarà del llibre durant tres setmanes com a màxim, prorrogable una setmana més,

sempre que no hi hagi ningú en llista d’espera.• En cas de pèrdua o deteriorament greu, s’haurà de pagar l’import del llibre i durant quinze

dies quedarà exclòs/a de préstec.• El límit de llibres en préstec és de dos.

Consulta• Els llibres consultats s’han de deixar al prestatge amb rodes del costat de la taula de la

responsable de la biblioteca.

Normes d’hàbits i ètica• Cal estar en silenci.• No es pot menjar, beure, ni jugar, per exemple a cartes, dins de la biblioteca.• Cal tancar la porta de la biblioteca tant en el moment d’entrar com en el moment de sortir.• Qualsevol alteració de l’ordre a la biblioteca portarà a l’expulsió de l’alumne/a.• No oblideu que el bon estat i funcionament és una tasca de tots, així doncs, intentem

respectar-la al màxim i treure’n un bon profit.

Adreça per consultar el catàleg de la bibliotecahttp://www.xtec.cat/epergam

i. Plantilla – llistat d'optatives

Pàgina 78 de 96

Pàgina 79 de 96

Pàgina 80 de 96

Pàgina 81 de 96

j. Decàleg de la convivència

Pàgina 82 de 96

10.2. Models d’entrevista.

10.2.1. Model d’entrevista inicial amb pares, mares i/o representants legals

Pàgina 83 de 96

Pàgina 84 de 96

10.2.2. Entrevista curricular amb pares i/o representants legals

Pàgina 85 de 96

10.2.3. Model d’entrevista disciplinar amb pares, mares i/o tutors legals

Pàgina 86 de 96

10.2.4. Models d’entrevista amb pares, mares i/o representants legal percanvi de grup:

Pàgina 87 de 96

10.3. Full de compromisos.

Pàgina 88 de 96

10.4. Graella de seguiment d’un alumne per part del / de la tutor/a.

10.5. Guia de l’alumne/a d’ESO.

Pàgina 89 de 96

Pàgina 90 de 96

Pàgina 91 de 96

Pàgina 92 de 96

Pàgina 93 de 96

10.6. Guia de l’alumne/a de Batxillerat.

Pàgina 94 de 96

Pàgina 95 de 96

Pàgina 96 de 96