Portalada de Santa Maria de Ripoll

Títol: Portalada de Santa Maria de Ripoll.

Autor: mestre i taller anònim del Rosselló.

Cronologia: 1150-1170.Tipologia: relleu.Materials: pedra.Estil: romànic.Tema: bíblic.Localització: monestir de

Santa Maria de Ripoll (Catalunya).

Fitxa tècnica

Obra de la mateixa època

Bíblia de Ripoll (1015-1020)

Context

L’atribució de la portalada de Ripoll a l’abat Oliba, atès que era considerat d'ideòleg i el promotor de tota l’abadia, va fer que la datació d’aquesta obra se situés a la primera meitat del segle XI. No obstant això, estudis més recents n’han atribuït l’autoria al taller d’un mestre anònim del Rosselló, que es va instal·lar a Ripoll en una data posterior al 1151.

A més de la portalada de Ripoll, aquest mateix va esculpir, també al monestir ripollès, el sarcòfag del comte Ramon Berenguer III de Barcelona, mort el 1131.

En canvi, les escultures del cimbori actual són obra de l’arquitecte Elies Rogent (1821-1897), representant de la tendència neoromànica catalana guiada pel bisbe Morgades.

Descripció formal

La portalada de Santa Maria de Ripoll es presenta a manera d’arc de triomf amb els elements constructius força simplificats. Consta d’un sòcol estret sobre el qual se sobreposen tres registres: un d’inferior, situat a cada costat dels muntants de l’arc central, i emmarcat per columnes sota la cornisa que discorre en prolongació de les impostes de l’arc; un altre de central, també delimitat per dues columnes situades als extrems i una cornisa dentada que el separa d’una zona superior que corona el conjunt a manera d’entaulament. Aquesta franja superior es presenta com un sol fris que abraça tota la longitud dels cossos inferiors i les arcuacions.

La decoració s’estén per tota la superfície i omple fins i tot el racó més petit de l’arquitectura, fet que és un bon exemple del característic horror vacui de l’estil romànic. També s’hi pot observar l’ús de la perspectiva jeràrquica en la representació de Crist al fris superior, així com la supeditació de la forma i la mida de les figures al marc arquitectònic.

El deteriorament de la major part del treball de relleu escultòric fa que no es puguin apreciar els matisos de qualitat de l’obra. Tot i així, és admirable la cura en els detalls dels ornaments i en els plecs dels vestits, així com també el dinamisme d’algunes escenes.

Temàtica

El complex programa iconogràfic de la portalada de Santa Maria està inspirat en els textos de la Bíblia. Els diferents nivells escultòrics de la façana presenten una unitat temàtica centrada en la Glòria de Crist.Al sòcol s’hi representen nombrosos animals i els set pecats capitals. Damunt del sòcol hi ha esculpits diferents animals del bestiari medieval inspirats en les profecies apocalíptiques del Llibre de Daniel.

Al fris superior, d’una mida més ampla s’emmarquen en arcs de mig punt el rei David, acompanyat per músics, i la imatge de Crist acompanyada de diversos personatges històrics, entre els quals hi ha l’abat Oliba.

Continuant en sentit ascendent, es presenten en dos frisos diverses escenes del Llibre dels Reis i de l’Èxode.

A les arquivoltes aguantades per columnes –dues de les quals són, en realitat, representacions de sant Pere i sant Pau- la decoració és molt variada: ornamentació vegetal i geomètrica, signes del zodíac, els mesos de l’any i històries de la vida de sant Pau, sant Pere, Caín i Abel, Daniel i Jonàs.

Damunt d’aquest es troben esculpits els símbols dels evangelistes sant Marc (lleó) i sant Lluc (bou) al centre, envoltats a banda i banda per les figures de vint-i-dos benaurats, apòstols i profetes.

Finalment, a la franja de dalt de tot, l’escena més important: Déu en Majestat envoltat per quatre àngels i els símbols de sant Mateu (home alat) i sant Joan (àguila), que, amb els del nivell immediat inferior completen el tetramorf, i els vint-i-quatre ancians de l’Apocalipsi.

Models i influències

La peculiar tipologia formal de la portalada com a arc triomfal sense timpà ha estat motiu de nombroses hipòtesis, que van des de considerar que el seu model són els antics arcs de triomf romans, fins a pensar que ho és el petit reliquiari carolingi conegut amb el nom d’arc d’Eginard i conservat únicament en dibuixos. En el terreny iconogràfic, el model emprat és molt més clar, i apunta a les il·lustracions de la Bíblia miniada de Ripoll.

Arc de Tit a Roma (81 a. C.)