Embed Size (px)
Citation preview
PROGRAMA D’ESTIMULACIÓ GLOBAL DEL LLENGUATGE ORAL
A P5
Anna Giné Roda
Universitat Oberta de Catalunya
Llicenciatura de Psicopedagogia
29/04/2016
2
ÍNDEX
1. JUSTIFICACIÓ ...................................................................................................... 3
2. DESTINATARIS .................................................................................................... 3
3. OBJECTIUS GENERALS ..................................................................................... 5
4. OBJECTIUS ESPECÍFICS .................................................................................... 5
5. CONTINGUTS ....................................................................................................... 5
6. METODOLOGIA .................................................................................................... 6
7. ESTRATÈGIES AFAVORIDORES DE LA INTERACCIÓ VERBAL ...................... 6
8. EL CONTE COM A RECURS PER TREBALLAR LA LLENGUA ORAL .............. 8
9. ACTIVITATS ......................................................................................................... 9
10. PROPOSTA D’INTERVENCIÓ ............................................................................ 10
13. AVALUACIÓ ....................................................................................................... 17
14. BIBLIOGRAFIA I WEBLOGRAFIA ..................................................................... 17
15. ANNEXOS ........................................................................................................... 18
3
1. JUSTIFICACIÓ
Aquest programa sorgeix per a donar resposta a les mancances en el procés
d’adquisició del llenguatge oral que presenta un grup d’alumnes de P-5 de l’escola
d’educació infantil i primària Soriano Montagut on acompanyo a la psicopedagoga
referent de l’EAP Montsià T-08 com a estudiant de pràctiques.
Per consegüent, el programa es proposa com un recurs afavoridor del
desenvolupament del llenguatge oral que aportarà els elements necessaris per a
l’estimulació dels diferents aspectes lingüístics tenint en compte la valoració i l’anàlisi
previ de les característiques de l’ alumnat que presenta més mancances. Tanmateix,
és pretén abordar una doble funcionalitat i anar més enllà d’una intervenció de caràcter
assistencial partint d’una actuació de caire preventiu que faciliti el desenvolupament de
les habilitats lingüístiques tant en aquells infants que presenten més dificultats com en
la resta creant les condicions comunicatives i dissenyant les activitats pertinents per a
que l'afavoreixin. Es parteix, per tant, d’un treball global de les habilitats lingüístiques
atenent a les diferents funcions del llenguatge1.
L’eix vertebrador i element motivador del programa serà el conte a partir del qual es
dissenyaran tot un seguit d’ activitats amb la finalitat d’ afavorir el desenvolupament de
les competències lingüístiques de l’alumnat, tot incidint en els aspectes i dimensions
que s’ha cregut més convenient. A més a més la proposta inclourà estratègies
diverses que orientaran al professorat en l’aplicació de les activitats proposades.
2. DESTINATARIS
Aquest programa va destinat a les classes de P-5. No obstant, el programa es
dissenya prenent com a referència un grup de 5 alumnes d’aquest nivell que, tot i
mostrar intencions comunicatives, i disposar d’un codi oral tenen un desenvolupament
lingüístic retardat en referència als companys de la mateixa edat. Es tracta, en tots els
casos, d’alumnes de nacionalitat estrangera i que, per tant, no tenen el català com a
llengua materna. Tot i que alguns/es d’ells/es han estat escolaritzats des de P-3 al
centre, és probable que no hagin gaudit de prou models ni estímuls per expressar-se,
ni tant sols en la seva llengua materna. En referència a aquest aspecte, cal tenir en
compte tal i com comenta Marc Monfort2 que l’escola, com a espai de trobada col.lectiu
de nens/es entre sí i amb un sol adult mai podrà substituir ni imitar el paper de l’entorn
familiar. No obstant, es considera que aquest context si que pot oferir situacions
d’estimulació i de pràctica funcional de l’expressió oral, tant en qualitat com en
quantitat, que repercutiran positivament en aquests infants. Aquesta és, per tant, la
finalitat amb què neix la proposta presentada.
1 Segons la classificació que proposa M.José del Rio (1997).
2 A: Monfort, M. i Juárez, A. (2013). El niño que habla: el lenguaje oral en preescolar. Madrid: CEPE
4
Després de fer la valoració d’aquest alumnat podem determinar que se situa en els comportaments lingüístics3 següents:
Comportament C: Manifesta intencions comunicatives amb formes lingüístiques
de 3 ó més paraules, amb pocs elements morfosintàctics però amb presència de verb.
Descripció:
Correspon a una etapa en que encara no hi ha noció de morfosintaxi. No obstant, es poden observar paraules gramaticals i flexions, encara poc estables i productives:
- Utilitza un repertori restringit de categories gramaticals, amb predomini de
paraules significat: noms, verbs, adjectius, i algun relacional.
- Hi ha presència del verb, amb formes verbals rudimentàries: infinitius, gerundis i participis; i/o tercera persona del singular del present d’indicatiu i imperatius.
En alguns casos comença a observar-se una progressiva ordenació seqüencial del missatge, comença a aparèixer l’estructura morfològica i sintàctica bàsica, encara que predominin els errors i les omissions sobre els encerts.
Allarga els torns de paraula, manté el tòpic i és contingent.
Si no es comparteix el context comunicatiu costa comprendre el discurs, per part del interlocutor. A nivell de parla podem observar errors propis del inici del desenvolupament fonològic.
Comportament D: Manifesta intencions comunicatives amb frases de 3 o més
elements mantenint l’estructura correcta, amb presència d’elements morfosintàctics bàsics, encara que amb errors.
Descripció:
S’expressa bàsicament amb frase simple.
Amplia el repertori de categories gramaticals: nom, verb, adjectiu, adverbis, preposicions i conjuncions, encara que poc variat i amb errors.
Més de la meitat de les produccions apareixen flexionades: o Flexió verbal: Presència de morfemes de nombre, persona i temps
(present, passat, futur) amb errors. o Flexió nominal: Presència de morfemes de gènere i nombre amb errors o Concordança correcta de: Det – Nom - Adj / nom – verb
Comença a produir frases coordinades i alguna subordinada amb errors (Presència de més d’un nucli verbal).
Informa i explica fets de manera eficaç, tot i que amb alguns errors, omissions o ús poc variat de connectors (major participació en la conversa).
3 Considerats al “Marc d’actuació dels CREDA” i al document de “L’Ús del llenguatge a l’escola”.
5
3. OBJECTIUS GENERALS
Els objectius generals que ens proposem en el programa són:
- Millorar el desenvolupament integral de les habilitats lingüístiques de l’alumnat
que presenta mancances en el procés d’adquisició de la llengua oral.
- Augmentar el valor educatiu de les interaccions que tenen lloc en l’entorn
escolar impulsant entre el professorat l’ús estratègies, activitats i recursos
afavoridors.
4. OBJECTIUS ESPECÍFICS
1. Augmentar la comprensió en la successió de fets narrats o viscuts.
2. Millorar l’expressió oral en les diferents intencions comunicatives a partir
d’estructures pròpies: narració del conte, descripció dels seus personatges,
explicació d’experiències viscudes...
3. Fer hipòtesis i suposicions sobre què ha passat i què pot passar després.
4. Utilitzar correctament estructures simples i complexes.
5. Ampliar el lèxic, tant comprensiu com expressiu, d’objectes i accions.
6. Comprendre i augmentar l’ús de les diferents marques morfològiques (flexió
verbal, nominal de gènere i nombre, pronoms, articles...)
7. Participar activament en les converses col.lectives i en les diferents situacions
comunicatives de l’aula.
8. Mostrar interès per millorar i rectificar les produccions verbals pròpies.
5. CONTINGUTS
Els continguts a desenvolupar contemplen els diferents aspectes lingüístics (forma, contingut i ús) i s’ajusten al Projecte Lingüístic de Centre.
AS
PE
CT
ES
LIN
GÜ
ÍST
ICS
ÚS
- Diferents funcions del llenguatge: informativa, imaginativa i lúdica. - Formulació d’hipòtesis i preguntes. - Ús de recursos comunicatius no verbals. - Representació d’actuacions de la vida quotidiana.
CONTINGUT
- Vocabulari referent al conte: animals que hi surten, botigues i parts de la casa. - Diferents tipus de relacions: seqüències temporals, relacions de causa-efecte, de
conseqüència i de comparació.
FORMA
- Estructures per iniciar i finalitzar el conte. - Fórmules socials per iniciar i acabar una conversa. - Formes lingüístiques per expressar les relacions que s’estableixen dins del conte:
temporals, causals, conseqüència i comparació.
- Expressions repetitives: onomatopeies i estrofes. - Estructuració de frases d’estructures simples i complexes, treball de temps
verbals, gènere i nombre.
6
6. METODOLOGIA
Pel que fa a l’aplicació del programa, i tenint en compte les característiques del mateix,
es partirà d’una metodologia participativa, interactiva i lúdica.
Considerant que l’entorn de l’aula ofereix aportacions específiques a l’adquisició del
llenguatge que els infants necessiten per integrar-se a l’entorn social i partint de les
característiques de l’alumnat que ens ocupa, concebem l’aula ordinària com l’espai
més adient per a aplicar activitats comunicatives que afavoreixin els intercanvis
lingüístics entre l’alumnat més competent lingüísticament i el que presenta més
mancances. Per aquest motiu s’ha decidit aplicar el programa a l’aula ordinària i no
pas en el grup reduït d’alumnes que presenta una competència lingüística més baixa.
De tota manera, sabem que les situacions en gran grup no sempre permeten aprofitar
al màxim determinades activitats. Per aquest motiu es proposarà a les mestres
d’aprofitar la sessió setmanal de SEP per oferir suport a l’aula ordinària i poder així fer
un desdoblament del grup fet que ens permetrà reduir el nombre d’alumnes i obtenir
un agrupament heterogeni. Tanmateix, partirem en tot moment d’una metodologia
flexible a l’hora de distribuir els recursos personals de manera que si es creu oportú en
algun moment es podrà fer un agrupament homogeni per treballar alguna activitat que
veiem que així ho requereixi.
7. ESTRATÈGIES AFAVORIDORES DE LA INTERACCIÓ VERBAL
Més enllà de desenvolupar les activitats proposades, les mestres hauran de conèixer i
posar en marxa tota una sèrie d’estratègies que activaran l’aprenentatge de la llengua.
Per tal que aquestes compleixin la seva funció serà interessant que, a part de
conèixer-les, puguin incorporar-les al seu estil docent de manera que s’empraran de
manera quotidiana i en els moments més oportuns. Tanmateix, en la proposta
d’actuació que es presenta s’esmenten les estratègies principals per a cadascuna de
les activitats proposades.
Segons un estudi de Sánchez Cano i Del Río, 1995; es fa la següent proposta de
classificació de les estratègies:
ES
TR
AT
ÈG
IES
PER POTENCIAR L’AJUST I LA COMUNICACIÓ
Fan referència al paper asimètric entre l’educador i l’alumne. Correspon al primer l’organització del context que aquest comprèn aspectes físics i materials i també socials. Així, les estratègies d’aquest primer grup es poden subdividir en tres apartats de la manera següent: relatives a les característiques físiques de l’entorn, relatives als aspectes socials del context i d’ajustament del llenguatge dirigit als alumnes.
DE GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ I LA CONVERSA
Ajuden a l’alumne en els diferents aspectes de gestió de la conversa que atenen l’estructura formal amb què els interlocutors la desenvolupen i la fluïdesa d’aquesta activitat. És a dir, qui i com inicia, manté i tanca els torns i com es regula el flux comunicatiu.
D’AJUDA PERQUÈ ES PARTICIPI EN LA CONVERSA
Tenen en compte les circumstàncies en què té lloc l’intercanvi oral comunicatiu. Es conceben dues situacions diferents en què cal idear unes estratègies específiques. La primera és la que es dóna a l’aula de suport, i la segona és la que té lloc al grup-classe i que presenta unes característiques diferents.
ESTRATÈGIES EDUCATIVES D’INTERACCIÓ VERBAL
Són estratègies d’intervenció lingüística pròpiament dites i fan referència a la informació de retorn (feedback) que els docents utilitzen en les interaccions verbals amb els alumnes.
7
Tot i que ens caldrà atendre a totes aquestes estratègies, les estratègies educatives d’interacció verbal tindran un paper primordial al llarg del desenvolupament de les activitats proposades i es podran aplicar en gairebé totes elles. Per aquest motiu en fem una breu descripció:
Sobre interpretació: Consisteix a atribuir significat a les actuacions verbals i no verbals de l’infant. Això passa perquè l’adult interpreta els gestos, mirades, moviments, sons guturals i balbuceigs com a actuacions, paraules, frases i xerrameques amb una intencionalitat comunicativa que, potser, encara no tenen. És a dir, l’adult actua com si l’infant hagués dit,fet o expressat alguna cosa més del que en realitat té capacitat de fer o expressar.
Expressions valoratives: Tenen l’objectiu de donar feedback a l’alumne, és a dir, informació de retorn respecte a l’acceptació de les seves expressions lingüístiques i comunicatives. Les valoracions del docent també poden reconèixer l’esforç que fa i, si escau, les aproximacions i millores en l’expressió verbal.
Imitacions idèntiques: La imitació, per part de l’adult, dels intents comunicatius del nen és un dels senyals primaris per mitjà del qual aquest demostra desig de comunicar-se amb l’infant, estableix atenció conjunta i, alhora, serveix de base per iniciar una actuació per torns.
Expansions: Consisteixen en la reelaboració de l’enunciat del nen, afegint-hi els elements estructurals o semàntics que hi falten i que són necessaris. Les expansions d’enunciats o reformulacions poden presentar les formes següents:
Les reelaboracions, per part dels mestres, que hi afegeixin algun element nou,estructural o semàntic (nom, article, verb, etc.).
Les reelaboracions, per part dels mestres, que hi afegeixin contingut informatiu.
Expansió amb correcció implícita.
Reformulacions: La reformulació té com a finalitat construir amb correcció sintàctic- gramatical els enunciats que fa l’infant de manera incompleta o incorrecta. La reformulació dels enunciats del docent ha d’anar oferint els elements morfosintàctics que l’alumne omet en els seus enunciats.
Correccions: Entenem la correcció com la gestió conjunta d’un procés; és a dir, co-recció. La correcció és, doncs, una eina d’ajustament psicopedagògic,una part de la “bastida” de suport a l’aprenentatge, la incidència de la qual varia en la mesura que les competències de l’alumne també ho fan.
Substitucions instructives: Per mitjà d’aquesta estratègia, l’adult ofereix a
l’infant uns usos del llenguatge més apropiats que els que aquest feia servir
fins en aquell moment.
Encadenaments: L’enunciat resultant és fruit de les aportacions dels dos
interlocutors. De vegades, el mestre continua l’enunciat que ha començat
l’alumne i, d’altres, el deixa mig construït perquè l’acabi l’alumne. Aquesta
estratègia s’utilitza perquè l’adult té la visió global de la frase acabada i presta a
l’alumne l’ajut necessari perquè la pugui construir. La construcció conjunta de
frases es produeix en una doble modalitat: iniciades pel mestre i iniciades per
l’alumne.
8
8. EL CONTE COM A RECURS PER TREBALLAR LA LLENGUA ORAL
El conte és una activitat motivadora per a la majoria dels infants que permet treballar
tots els aspectes de la comunicació i el llenguatge, des de la comprensió oral del lèxic i
les seqüències narratives que va explicant el docent fins a les pràxies bucofonatòries,
a través d’onomatopeies de forma contextualitzada, així com encetar un diàleg sobre
el que el/la nen/a ha memoritzat a partir de les diverses presentacions de la narració.
A més a més, tenint en compte les característiques del context sociocultural de gran
part de l’alumnat de l’escola que ens ocupa, el conte esdevindrà un recurs molt valuós
per afavorir la immersió lingüística perquè:
- Afavoreix l’apropament afectiu entre el mestre/a i els infants i ajuda a crear un
clima favorable a la comunicació.
- Proporciona un context que facilita el desenvolupament de la competència
comunicativa: aspectes pragmàtics i lingüístics (lèxic, estructures, sons...) de la
nova llengua..
- Activa els processos de transferència de coneixements adquirits en altres
llengües, en altres situacions... a la nova llengua i a nous contextos.
- Posa en marxa els processos de comprensió i d’expressió.
Aquest recurs, però, precisarà d’adequacions en les produccions orals de l’adult per
adaptar-se a les competències lingüístiques del nen. Partint de les característiques de
l’alumnat que ens ocupa escollirem contes que tinguin les següents característiques:
- Es repeteixen unes estructures determinades, aquesta fórmula acumulativa
ajuda a la comprensió del conte.
- Expliquen històries amb estructures rimades
- Hi intervenen animals molt personificats
- Tenen una certa rapidesa d’acció, que sempre hi passi alguna cosa i no es
dediqui massa temps a la descripció
De contes amb aquestes característiques n’hi ha molts i es fa difícil fer una
classificació segons les edats, no obstant, a continuació en cito alguns que podrien ser
adients per treballar amb aquest alumnat: “El tabalet”, “El caragol i l’herbeta de
poliol”, “Els tres porquets”, “La rateta que escombrava l’escaleta”, “Els tres
porquets”, “La Rínxols d’or”, “Les set cabretes”, “El patufet”, “Els músics de
Bremen”...
Finalment s’ha escollit el conte de “La rateta que escombrava l’escaleta” com a eix
vertebrador i motivador de la proposta d’intervenció que pretenc desenvolupar amb
l’alumnat de P-5. No obstant, un dels treballs previs al desenvolupament de la
proposta d’intervenció ha estat la recerca d’aquest conte popular en diferents editorials
tenint en compte aspectes com la claredat de les imatges i l’aparició de totes les
seqüències explicades fet que possibilitarà a una millor comprensió de la història per
part dels infants. Finalment el conte escollit ha estat “La rateta” de l’editorial
Barcanova4 pertanyent a la col.lecció del Bosc de Colors.
4 Baldó, E., Gil, R. I Soliva, M. (2010). La rateta. Barcelona: Barcanova
9
9. ACTIVITATS
Les activitats que es presenten a continuació s’han dissenyat per tal de treballar els
diferents aspectes lingüístics i funcions del llenguatge tot prioritzant en aquells que
s’ha cregut més pertinent a partir de les necessitats de l’alumnat valorat. Per tal de
donar cabuda al tractament de tots ells es parteix de diverses tipologies d’activitats.
Així, unes tractaran els aspectes lingüístics d’una manera més global com ara la pròpia
explicació del conte i conversa col.lectiva sobre el mateix mentre que d’altres seran
més específiques centrant-se en un aspecte en concret. Per aquest motiu, tot i partir
d’un enfocament metodològic determinat, no totes les activitats es duran a terme de la
mateixa manera donat que mentre unes es realitzaran en l’agrupament heterogeni de
15 alumnes, les altres es faran en petit grup (4-5 alumnes) o fins i tot per parelles.
Tenint en compte que el conte esdevé l’eix vertebrador del programa hem estructurat
les activitats en les següents fases:
- Fase 1: Activitats prèvies a l’explicació del conte.
Es promourà l’ activació i ampliació de coneixements previs de l’alumnat per tal de
permetre la posterior comprensió del conte .
- Fase 2: Explicació del conte
L’alumnat gaudirà de la novetat del seu argument tot fent un primer nivell de
comprensió, sense arribar als detalls de la història. El contingut de la història
provocarà l’interès pel relat i motivarà l’alumnat per les properes activitats.
- Fase 3: Activitats posteriors a l’explicació del conte
L’alumnat interioritzarà la successió dels esdeveniments, tot recordant l’ordre
d’aparició dels personatges i establint la relació conflicte-solució, causa-efecte...
També començarà a integrar i establir relacions entre els nous coneixements i els que
ja tenia. Serà la fase més amplia atès que englobarà la resta d’activitats de la proposta
d’intervenció i on s’incidirà més en el treball dels diferents aspectes lingüístics.
10
10. PROPOSTA D’INTERVENCIÓ
A continuació es desenvolupa la proposta d’intervenció a l’aula de P-5. Aquesta, s’estructura en les tres fases descrites anteriorment i en
cadascuna d’elles s’expliquen les diferents activitats, els objectius específics treballats, les principals estratègies d’intervenció proposades i els
materials que es faran servir respectivament.
FASE 1: ACTIVITATS PRÈVIES A L’EXPLICACIÓ DEL CONTE
Temporització Objectius
específics Activitats Estratègies d’intervenció Recursos materials
Sessió 1
2, 3, 5,
7, 8
1. Presentació del vocabulari principal que sortirà al
conte mitjançant “La caixa del conte” on s’hi
introduiran els personatges i objectes principals
d’aquest. S’aniran presentant els diferents elements
un per un fent preguntes i fomentant la formulació
d’hipòtesis per part de l’alumnat: “Què deu ser això?”,
“Què més penseu que podria sortir ara de la caixa?”...
2. Presentació de la portada del conte i formulació
d’hipòtesis sobre el seu contingut. A partir de
l’observació del dibuix d’aquesta es promouran les
aportacions de l’alumnat: “Qui hi apareix al dibuix?”,
“Què està fent?”, “Quin títol podria tenir el conte?”...
- Avançar el lèxic imprescindible per a facilitar la
posterior comprensió de la narració del conte.
- Crear rutines interactives per torns entre els alumnes
per tal que tots/es i participin i evitar interferències
de l’alumnat més competent lingüísticament.
- Donar prou temps als alumnes que mostren més
dificultats per emetre les seves respostes.
- Fer servir les estratègies d’interacció verbal més
adients (veure apartat 7).
- Annex 1: “Caixa del conte”
que inclou: escombra de
joguina i pala llacet de roba,
moneda, personatges del
conte plastificats.
- Annex 2: Portada del conte
escollit.
11
FASE 2: EXPLICACIÓ DEL CONTE
Temporització Objectius
específics Activitats Estratègies d’intervenció Recursos materials
Sessió 2
1, 2, 3, 7,
8
3. “La rateta que escombrava l’escaleta”. Es farà
una primera explicació del conte mitjançant el suport
visual de la seqüència d’accions acompanyades de
pictogrames dels personatges i accions principals de
cadascuna d’elles. Un dels punts més importants
d’aquesta activitat serà promoure la participació de
l’alumnat durant l’explicació del conte atenent a les
diferents estratègies d’interacció verbal.
- Utilitzar un vocabulari senzill i contextualitzat.
- Fer servir enunciats breus i d’estructura senzilla.
- Parlar clar i a poc a poc.
- Formular preguntes obertes i hipòtesis per a
promoure la participació dels infants.
- Introduir pauses i esperes estructurades per a que
l’alumnat pugui fer les seves aportacions.
- Acompanyar el llenguatge oral amb la informació
gestual pertinent.
- Convidar l’alumnat a imitar les onomatopeies i frases
repetitives apareixen al conte.
- Fer servir les estratègies d’interacció verbal més
adients segons la situació (apartat 7).
- Ús de suport visual:
- Facilitar les imatges al mateix temps que
s’explica el conte.
- Seleccionar les imatges més representatives i
que poden servir per formular hipòtesis.
- Utilitzar pictogrames d’accions, dels
personatges principals del conte...que
ajudaran a reforçar l’estructura de les
principals situacions explicades.
- Annex 2: Làmines A3 amb
pictogrames de personatges i
accions extrets del conte “La
rateta”. Col·lecció el Bosc de
Colors. Editorial Barcanova.
12
FASE 3: Activitats posteriors a l’explicació del conte
Temporització
Objectius
específics Activitats Estratègies d’intervenció Recursos Materials
Sessió 3
2, 3, 7 i 8
4. Conversa dialogada. S’iniciarà una conversa
amb la finalitat que els/les alumnes expressin les
seves opinions i preferències sobre el conte,
formulin hipòtesis, proposin canvis en el
desenllaç...
5. Reproducció de les onomatopeies dels
animals que surten el conte.
Recordarem els animals del conte un per
un i jugarem a reproduir les onomatopeies
del so que produeixen.
“Famílies d’animals”. Es repartiran
targetes amb els animals del conte entre
l’alumnat. Quan la mestra doni la consigna
cada alumne haurà de reproduir el so de
l’animal que li ha tocat i escoltar bé per
localitzar els companys que reprodueixin el
mateix.
- Ajudar a intervenir a tots els alumnes en la conversa
donant suport als que presenten més dificultats.
- Donar ajuts per regular i mantenir el tema i, si cal, evitar
interferències dels altres companys.
- Oferir indicadors verbals i gestuals per començar el torn
de l’alumne/a.
- Fer les pauses necessàries per a que l’alumne/a tingui
temps per respondre.
- Formular preguntes obertes.
- Deixar frases inacabades per a que les acabi
l’alumne/a.
- Repetir les darreres paraules pronunciades per
l’alumne/a tot convidant-lo a continuar.
- Convidar al nen/a a utilitzar el suport visual per tal
d’ajudar-se a estructurar allò que vol dir.
- Fer servir les estratègies d’interacció verbal més adients
segons la situació (apartat 7).
- Annex 1: Personatges del
conte plastificats: rateta, gall,
gos, ovella, porc i gat.
Sessió 4
2, 5, 7, 8
6. “La casa de la rateta”. Parlarem de la casa de la
rateta tot partint de la formulació de preguntes:
“Com devia ser?”, “Quines parts penseu que
tenia?”... A partir d’aquí (utilitzant una casa de
nines) es treballaran les diferents parts de la casa
i els elements i objectes que hi podem trobar.
- Convidar l’alumnat a formular hipòtesis.
- Implicar l’alumnat en la presentació dels diferents
espais i elements que hi formen part.
- Utilitzar les mateixes estratègies que s’han fet servir en
la conversa dialogada de la sessió anterior i també les
diferents estratègies d’interacció verbal.
- Ús del material dissenyat per reforçar el treball d’aquest
lèxic.
- Annex 3: Caseta de nines i
elements que en formen part.
13
7. Classificació dels objectes que podem trobar
a cada part de la casa. Es farà un treball de
classificació per camps semàntics dels diferents
objectes i elements que podem trobar a les
diferents parts de la casa així com d’algunes de
les accions que s’hi poden dur a terme. Aquesta
activitat es realitzarà paral.lelament al
desenvolupament de l’activitat anterior per
reforçar el lèxic amb l’alumnat que presenta més
mancances.
- Annex 4: El llibre de les
parts de la casa, que consta
de diversos fulls plastificats
on hi figuren les diferents
estances i els diferents
elements de cadascuna i
principals accions que s’hi
poden dur a terme per
enganxar amb velcro.
Sessions 5,
6 i 7
1, 2, 4,
5, 7, 8
8. Joc simbòlic: les botigues. Aquesta activitat
constarà de diversos moments:
Recull de material divers per al racó de la
botiga: caixes de productes, fruites i menjar
de plàstic, caixes de medicament...
Classificació del material recollit en camps
semàntics: fruites, medicaments, objectes...
Organització del racó de les botigues en
funció dels productes recollits: fruiteria,
farmàcia, llibreria...
Joc dirigit als diferents racons. Els alumnes
passaran pels racons en petits grups i es
distribuiran els rols (compradors i venedors).
Es provocaran simulacions de compravenda
generant i supervisant les interaccions i
proporcionant-los ajudes orals per a facilitar la
interacció quan ho necessitin: “Ara li dius...”,
“Ara li preguntes si vol alguna cosa més”...
Joc espontani, en petits grups, als diferents
racons de les botigues que hagin sortit.
- Implicar l’alumnat en la presentació del material recollit.
- Planificar i anticipar el joc que es realitzarà
posteriorment: accions que podem dur a terme a cada
botiga ( embolicar, pesar, pagar...)
- Fomentar que l’alumnat que presenta més mancances
busqui companys/es de joc amb major competència.
- Facilitar l’ús de formes socials (Bon dia, fins després...).
- Animar l’alumnat a que faci preguntes provocant les
situacions adients per a tal.
- Fer servir les estratègies d’interacció verbal més adients
segons la situació (apartat 7).
- Ús de suport visual: imatges d’accions i productes que
es duen a terme a cada botiga.
- Material recollit pels
alumnes.
- Annex 5: El llibre de les
botigues que consta de
diversos fulls plastificats on
hi figuren les diferents
botigues (fruiteria) i
(farmàcia) i els productes
que s’hi venen a cadascuna
d’elles.
14
9. Classificació dels productes que podrem trobar
a cada botiga. Es farà un treball de classificació
per camps semàntics d’objectes que podem trobar
a cada botiga a partir d’un material elaborat amb tal
finalitat. Aquesta activitat es durà a terme
paral.lelament al joc simbòlic per reforçar el lèxic
treballat amb l’alumnat que presenta més
mancances.
Sessió 8
2, 4, 5, 6,
8
10. Estructuració de frases simples. A partir de les
imatges dels personatges del conte i de
pictogrames d’accions i objectes, l’alumnat jugarà a
crear frases d’estructures simples (S+V+Obj).
Segons el nivell que mostri anirem augmentant la
complexitat de l’estructuració de les frases.
L’activitat es podrà treballar tan a nivell comprensiu
(donant ordres per a que l’alumnes les faci) com
expressiu (l’alumne serà qui dona les ordres).
11. Concordança de gènere. A partir d’alguns
objectes que surten al conte (llaç, flor...) es
dissenyarà un material que serveixi per a establir
concordances de gènere en oracions simples. Es
farà servir el color groc per a les imatges de gènere
masculí i el verd per a les de gènere femení. A
partir d’aquí caldrà que els alumnes busquin i situïn
els diferents elements de la frase (Det+S+C) al lloc
corresponent tenint en compte el gènere d’aquests.
En un principi es farà servir una plantilla del color
per a oferir suport a l’alumne, posteriorment
s’utilitzarà una plantilla sense aquest suport per tal
que sigui l’alumne qui identifiqui autònomament el
gènere de cada objecte.
- Realitzar l’activitat en petit grup o en parelles ajuntant
l’alumnat que presenta un desenvolupament lingüístic
més retardat amb altres amb més competència
lingüística.
- Fer servir expansions, reformulacions i correccions en el
discurs de l’alumne tot afegint i/o modificant els
elements morfosintàctics dels seus enunciats.
- Annex 6. Inclou:
- Fulls amb tres quadrats de
colors diferents seguint els
colors del material
“Enseñame a hablar” de
GEU (verd per als subjectes,
vermell per a les accions i
groc per als complements)
per situar els diferents
elements de la frase.
- Targetes de subjectes,
accions i complements amb
els marcs de color
respectius.
- Annex 7. Inclou:
- Fulls amb la imatge d’un
objecte i tres quadrats de
color verd o groc (segons el
gènere de l’objecte) i negre
(per a més dificultat).
- Targetes de l’objecte, article i
complement amb marc de
color verd i groc.
15
Sessió 9
1, 2, 4,
5, 6, 7,
8
12. Descripció dels personatges del conte.
Conversa col.lectiva per fer una breu
descripció dels personatges del conte a
partir de les imatges. Es promourà la
participació de tot l’alumnat a partir de
preguntes com: “Com és?”, “Què porta?”,
“Com està?”...
Qui és?. Es distribuiran els alumnes per
parelles i cadascun es posarà una tira de
cartolina al cap on la mestra enganxarà la
imatge d’un dels personatges del conte. El
membre que porta la cinta ha de fer
preguntes al company i aquest li ha de
respondre sense dir-li quin animal és.
13. S’utilitzaran les mateixes estratègies que s’han fet
servir en la conversa dialogada de les sessions 3 i 4.
14. Fomentar que l’alumnat que presenta més
mancances busqui companys/es de joc amb major
competència lingüística.
- Fer servir les estratègies d’interacció verbal més adients
segons la situació (apartat 7).
- Annex 3: Personatges del
conte plastificats: rateta, gall,
gos, ovella, porc i gat.
15. Tires de cartolines per
enganxar amb velcro i
targetes dels diferents
personatges del conte.
Sessió 10
1, 2, 4,
6, 7, 8
13.Joc d’accions amb el personatges del conte. A
partir de les imatges plastificades dels personatges
del conte començarem un joc col.lectiu de situació
a l’espai fent servir la caseta de nines. Primer ho
farem a nivell col.lectiu després posarem els
alumnes en petit grup i promourem que proposin i
realitzin accions diverses: “Posa la rateta a
l’habitació”, “Fes que el gat segui a la cadira”...
- Fomentar que l’alumnat que presenta més mancances
busqui companys/es de joc amb major competència
lingüística.
- Fer servir l’expansió, la reformulació del discurs de l’alumne tot afegint els elements morfosintàctics que l’alumne omet en els seus enunciats.
- Annex 2: Caseta de nines i
elements que en formen part.
- Annex 3: Personatges del
conte amb suport.
Sessió 11
2, 3, 4,
6, 7, 8
14. Ordenació de seqüències temporals. Aquesta
activitat constarà de dues parts:
Ordenem la seqüència del conte de la
rateta. Entre tots comentarem les principals
seqüències del conte i les ordenarem
acompanyant cada imatge amb l’explicació
breu del que passa: “La rateta troba un
dineret”...Després ho faran els alumnes en
petits grups.
- Oferir ajudes a l’alumnat per a que utilitzi formes
lingüístiques que expressin relacions temporals que s’estableixen dins del conte: “primer”, “després”...
- Fer servir l’expansió i la reformulació del discurs de l’alumne tot afegint els elements morfosintàctics que l’alumne omet en els seus enunciats.
- Oferir suport visual a l’alumne per situar-se en l’abans, ara i després.
- Annex 1: Imatges de les
principals seqüències temporals del conte.
- Annex 8: Fulls plastificats per ordenar seqüències temporals de tres elements (abans, ara i després) i targetes amb el color corresponent al temps verbal.
16
Ordenem seqüències: passat, present i
futur. A partir del material dissenyat per a tal
l’alumnat haurà d’ordenar seqüències de 3
elements fent servir els temps verbals
present, passat i futur. Aquests s’aniran
simplificant o complicant segons les
dificultats de l’alumnat.
Sessions
12, 13 i 14
2, 4, 6,
7, 8
15. Dramatització del conte. Aquesta activitat
constarà de diversos passos:
Conversa col.lectiva per repassar el conte i
les intervencions dels diferents personatges i
d’un/a narrador/a. Es fomentarà la
intervenció de l’alumnat formulant preguntes
com: “Qui va passar després del gos?”, “Què
feia el gall?”, “Què va dir-li a la rateta?”...
Repartiment dels rols del personatges en
grups de 7 alumnes, els grups seran
heterogenis.
Memorització del diàleg que cada alumne
ha de representar. Els alumnes, amb el
suport de les mestres, i fent servir les titelles
del conte, treballaran el seu diàleg i
practicaran la representació del conte amb la
resta de membres del grup.
Representació del conte davant la resta de
companys/es fent servir disfresses,
màscares...
- S’agruparà l’alumnat de manera heterogènia.
- Fer servir les estratègies d’interacció verbal més adients
segons la situació (apartat 7).
- Annex 1: Làmines A3 de la
seqüència del conte.
- Annex 1: Titelles del conte
(personatges plastificats en
gran).
- Disfresses, màscares...dels
personatges del conte.
17
16. AVALUACIÓ
L’avaluació del programa es durà a terme al llarg del desenvolupament del mateix, així
doncs, es farà una graella d’observació i registre de les diferents sessions d’aplicació.
A partir d’aquí es comprovarà el nivell d’assoliment dels objectius establerts a les
diferents fases d’intervenció i una valoració final del projecte on es contemplaran
possibles aspectes de millora, canvi i/o modificació.
El grau de d’implicació i satisfacció de les mestres implicades, mesurat mitjançant una
entrevista amb elles esdevindrà també un indicador molt important de cara a la
continuïtat en l’aplicació del programa en altres cursos atès que com s’ha comentat tot
i partir de les mancances d’un grup d’alumnes en concret esdevé també un programa
preventiu i estimulador per a la resta d’alumnat.
17. BIBLIOGRAFIA I WEBLOGRAFIA
Departament d’Educació. (2004). L’Ús del llenguatge a l’escola. Propostes
d’intervenció per a l’alumnat amb dificultats de comunicació i llenguatge.
Barcelona: Generalitat de Catalunya.
MONFORT, M. I JUÁREZ, A. (2013). El niño que habla: el lenguaje oral en
preescolar. Madrid: CEPE
SÁNCHEZ CANO, M. (2009): La conversa en petits grups a l'aula. Barcelona:
Graó
SÁNCHEZ CANO, M. (1999): Aprenent i ensenyant a parlar: Ajuda a la
comunicació i al llenguatge a l'escola. Lleida: Pagés.
RESCHES M., SERRAT E., ROSTÁN R. I ESTEBAN M. (2010). Lenguaje y Teoría
de la Mente: una aproximación multidimensional. Infancia y Aprendizaje,3,
pp. 315-333.
Baldó, E., Gil, R. I Soliva, M. (2010). La rateta. Barcelona: Barcanova.
LÓPEZ, G. (2004). Enseñame a hablar: un material para la estructuració del
lenguaje. Granada: Grupo Editorial Universitario.
Centre de recursos educatius per a deficients auditius (CREDA). Recursos
educatius. Consultat a: http://www.xtec.cat/creda-tarragona/
Xarxa telemàtica educativa de Catalunya. Consultat a: http://xtec.gencat.cat/ca/
ARASAAC. Portal Aragonés de Comunicación Aumentativa i Alternativa.
Consultat a: http://arasaac.org/materiales.php
18
18. ANNEXOS
Annex 1
- “Caixa del conte” que inclou: escombra de joguina i pala llacet de roba, moneda,
personatges del conte plastificats.
Annex 2
- Làmines A3 amb pictogrames de personatges i accions extrets del conte “La rateta”.
Col.lecció el Bosc de Colors. Editorial Barcanova.
19
Annex 3:
- Caseta de nines i elements que en formen part. - Personatges del conte amb suport.
Annex 4:
- El llibre de les parts de la casa. Consta de diversos fulls plastificats on hi figuren les diferents estances, elements de cadascuna i principals accions que s’hi poden dur a terme per enganxar amb velcro.
20
Annex 5:
- El llibre de les botigues. Consta de diversos fulls plastificats on hi figuren les diferents botigues i els productes que s’hi venen a cadascuna d’elles.
Annex 6:
- Fulls amb tres quadrats de colors diferents seguint els colors del material “Enseñame a hablar” de GEU (verd per als subjectes, vermell per a les accions i groc per als complements) per situar els diferents elements de la frase.
- Targetes de subjectes, accions i complements amb els marcs de color respectius.
21
Annex 7:
Inclou:
- Fulls amb la imatge d’un objecte i tres quadrats de color verd o groc (segons el gènere de l’objecte) i negre (per a més dificultat).
- Targetes de l’objecte, article i complement amb marc de color verd i groc.
Annex 8:
- Fulls plastificats per ordenar seqüències temporals de tres elements (abans, ara i després) i targetes amb el color corresponent al temps verbal.
