Quantificadors

Quantificadors

Classificació:QuantitatiusIndefinitsNumerals:

Cardinals Ordinals Múltiplicatius Partitius Col·lectius

Quantitatius

Adj. o adv. que expressen de manera imprecisa o aproximada una quatitat com a conjunt.

Poden ser variables (adj.: quant de te vols?) o invariables (adv.: en vull prou, per favor). També hi ha locucions quantitatives (posa-me’n bona cosa, que bo!).

Quantitatius: variables o invariables

Quantitatius

Ús de la preposició de: Entre els quantitatius (QUANT, MOLT,

MÉS, POC, TANT, MENYS, PROU) i el nom masculí singular: Fa molt de fred!

El quantitatiu GENS porta de davant de noms tant masculins com femenins: No té gens de fam ni gens de son. Però, no porta la prep. Si fa funció adverbial, davant d’adjectiu: La prova no era gens fàcil.

Quantitatius

Classificació atenent a la gradació des d’una quantitat màxima a una nul·la, expressada de manera absoluta, comparativa o relativa:

Quantitatius: remarquesUNS QUANTS, UNES QUANTES no és sinònim dels indefinits uns, unes: Hi anirem d’ací a uns quants dies.

MOLT és variable si fa d’adj.:Té moltes amigues.MOLT és invariable si fa d’adv.: És molt lluitador.

PROU té el sentit de “quantitat suficient” i és invariable: No tinc prou de temps per fer-ho totBASTANT indica “certa quantitat” i té flexió de nombre: Enguany ha plogut bastant.

GAIRE/S s’usa en or negatives, interrogatives o condicionals, darrere de no i de sense. Equival a molt: Menja sense gaire fam. Saps si té gaires amics?

FORÇA equival a molt en frases afirmatives: Ha trobat el llibre força interessant.

TAN complementa un adj. o un adv.: No sigues tan antipàtic!TANT fa d’adj. quan complementa un nom i d’adv. quan complementa un verb: No gastes tant (de) paper/No parles tant.

QUE sinònim de molt, sol precedir adj. i adv. Atenció, no s’ha de confondre amb quin (flexiu amb sentit exclamatiu, seguit de nom): Que bo! Quin fred! (i no *Que fred!)

Quantitatius: cal dir

Com més..., més... Com més hi anirem, més gaudirem!

Tot allò que Li donen tot allò que demana.

Tan prompte/aviat com.../ Al més prompte/aviat que... Vine al més prompte que pugues.

La gran quatitat de gent que... La gran quantitat de gens que hi vingué fou

increïble!

Numerals

Cardinals: expressen quantitat.Visc al número quaranta-dos.

Ordinals: expressen ordre. Ell va quedar 5é i ella, la 3a.

Múltiplicatius: expressen multiplicitat. El doble de dos són quatre.

Partitius: expressen parts d’una cosa. S’ha acabat la tercera part del pastís.

Col·lectius: expressen conjunt.Hi havia un miler de manifestants.

Numerals cardinals: escriptura

ZeroU/Un/UnaDosTresQuatreCincSisSetHuit/VuitNouDeu

OnzeDotzeTretzeCatorzeQuinzeSetzeDèsset/DissetDihuit/Díhuit/DivuitDènou/DinouVint

D-U-C

Vint-i-un (Una)QuarantaCinquantaSeixantaHuitanta/VuitantaDos-cents (Dos/Dues-centes)Tres-cents Cinquanta-nouMil/Un MilerUn Milió, Un Bilió, Un Trilió…

Numerals cardinals: remarques

Els números 1 i 2 tenen flexió de gènere: masculí un/dos - femení una/dues

Els cardinals no tenen plural excepte quan s’usen com a substantius

M’agraden els tresos. Sóc la número tres Quan els cardinals s’usen com a ordinals o com a noms de

xifres, MAI prenen la forma femenina: Visc a la casa número u Ha eixit premiat l’u (xifra)

Separem amb guionet les desenes de les unitats D-U-C Dos mil cinc-cents trenta-dos

Cal dir Números parells: 2,4,6… Números senars o imparells: 1,3,5… I escaig, i escandús, i remitjó en lloc del barbarisme y pico:

Deu tindre trenta anys i escaig.

Numerals ordinals

Tenen flexió de gènere. Es creen afegint –é/-ena a partir del cardinal, excepte els quatre primers: Primer/a; segona/a; tercer/a; quart/a; quinzé;

divuitena; trenta-dosé; vuitanta-novena... S’abrevien amb la xifra cardinal+l’última lletra de

l’ordinal: 1r, 2ª, 3a, 4es, etc. És normatiu emprar la variant culta de base

llatina: quint/a, sext /a, sèptim/a, octau/va, dècim/a, vigèsim, quadragèsim: L’hora sexta (les 12h); La quinta essència; Octaves reials.

Les xifres romanes emprades en cronologies, ordenacions de regnats i papats, etc., es lligen com a ordinals de l’I al IX; la resta, com a cardinals: Isabel II (segona); el segle IV (quart)... Benet XVI (setze); el capítol 23 (vint-i-tres)...

Numerals multiplicatius

Expressen quantitats múltiples. Fan de noms o d’adjectius. Concorden en gènere amb el nombre que

acompanyen –excepte “doble” però, no duple (dupla)- quan signifiquen “tantes voltes més”: És una sala quàdrupla de la que hi havia. Porta una càrrega doble.

S’expressen en masc. quan expressen composició (format per tants elements): La troika és una triple aliança: UE, BCE i FMI.

Numerals multiplicatius

Escriptura: (x2) duple/a o doble/a, (x3) triple/a, (x4) quàdruple/a, (x5) quíntuple/a, (x6) sèxtuple/a, (x7) sèptuple/a, (x8) òctuple/a, (x9) nònuple/a, (x10) dècuple/a, (x100) cèntuple/a.

Remarques: Oralment solen expressar-se mitjançant perífrasi: X

vegades... X voltes més... Verb derivat del numeral 4: quadruplicar

Numerals partitius

Expressen fraccions de la unitat. Coincideixen en forma amb els

ordinals, excepte: ½ un mig/una mitja; uns mitjos/unes

mitges. També es pot expressar la fracció dient la meitat.

1/3 un terç/una terça; uns terços/unes terces.

Numerals col·lectius

Expressen conjunts d’un determinat nombre: Un duet musical Una biga (2) i una quadriga (4) de cavalls Un triangle equilàter, un tetràgon, un pentàgon... Un quadrimestre escolar; una setmana; una quinzena... Un miler de manifestants La tetralogia de Wagner Una quartilla , un quadern, un plec, un tríptic Tercet, quarteta, octava reial... Parts múltiples: bessons, trigèmins, quadrigèmins,

quintigèmins, quatre bessons... Altres:Tetraplegia, quaresma, birrem...

En alguns casos es poden utilitzar els ordinals: Una dotzena d’ous Una desena d’estudiants

Ús de xifres o lletres en els numerals

S’escriuen en xifres: Les quantitats a partir del 10. Els núm. de pàg., documents, articles, paràgrafs de

la llei: Modificaren l’article 135 de la Constitució. Segles, numeracions de reials, papals i núm.

Romans: Segle XXI Decimals (sempre amb la coma davall): 14,7 Dies del mes, anys, hora i horaris, graus, altitud,

distàncies i percentatges estadístics: El 25 d’abril; Obert de 9 a 17h.

S’escriu punt solament quan la quantitat no forma part d’una successió: Té una altitud de 1.432m

Ús de xifres o lletres en els numerals

S’escriuen en lletres: Cardinals del zero al nou. Quantitats aproximades o incompletes:

Potser eren més de cinc-centes persones Hi assistiren de tres mil a quantre mil dones

Ordinals no referits a segles, mil·lenis, reis i papes: Celebrarem el tercer aniversari

Nom de dècades: La innovació artística dels noranta

Edat i durada de les coses: Complien noranta-nou anys i ho festejaren durant nou dies

Les quantitats milió, bilió, trilió i quadrilió i les quantitats rodones que les acompanyen.

Quantitats aparegudes en locucions, frases fetes i expressions en sentit figurat

T’ho ha dit mil vegades! Ha quedat amb un pam de nas! El teatre està a quatre passes de la plaça No busqueu els cinc peus al gat!

Indefinits

Són adjectius o pronoms que indiquen de manera imprecisa o inexacta nocions d’identitat, quantitat o existència: Ha dit unes paraules interessants. Si passes algun dia per ací, avisa’m.

Indefinits

Adjectius Pronoms(invariables)

Variables Invariables U /unAlgúNingúCada ú, cadascúHom, tothomAlguna cosaAltriQuelcomResTot

Un, una...Algun, alguna...Ningun, ninguna...Cada un, cada una...Divers, diversa...Altre, altra...Mateix, mateixa...Qualsevol, quassevol (pl.)...Cert, certa...Tot, tota... (+nom o SN)Cap, ni un; cap ni una...Mant, manta...Qualque, qualquesTal, tals

CadaDiferents (=diversos)

Indefinits: remarques

U, algú, ningú, cadascú i cada ú: sense –n, són pronoms No hi ha ningú.

Un, algun, ningun, cadascun i cada un: amb –n, són adj. Que cadascuna de les famílies ho autoritze.

Els indefinits un, algun, cadascun... Poden fer de pronoms si se sobreentén l’especificació que comporten: Eren cinc germans; cadascun estudiava una cosa (cadascun d’ells)

En valencià perviu la fórmula clàssica U al costat de UN: De vegades u/un no sap què dir-li

UN pot ser indefinit o numeral: És un bon xic! (indef.) Tens un llapis? (num.)

Indefinits:usos problemàtics

Algú, algun, alguna: Algú no significa “una persona important” i no

pot emprar-se així. Cal dir Es creu important (no Es creu *algú)

Algun/a, no pot emprar-se en or. neg. amb el valor de cap o un poc: Tinc un poc de pressa

Varis, vàries (pl. de l’adj vari –divers, variat-) no pot substituir l’indefinit alguns/es: Un jersei de tonalitats vàries


Altre/a/es, entre d’altres, altri: Altre/a/es: indef. que va precedit d’article si fa d’adj.,

davant d’un nom: Els altres companys vindran? Un/a/s/es altre/a/es: indiquen repetició o distinció:

Ahir arribaren unes companyes i avui hi arribaran unes altres

Els altres/la resta: indica un tot genèric: La resta no en sap res

D’altre/a/es: matís partitiu o qualitatiu; té un valor pronominal i està en correspondència amb el pron. en: Em fan mal les sabates però, no en tinc d’altres

Entre altres+nom/entre d’altres: Allí hi anaren, entre altres persones, la teua germana i Miquel/ Állí hi anaren, entre d’altres, la teua germana i Miquel

Altri: pron. referit a persones, molt formal. Sempre va precedit de prep.: M’ha pres per altri. Treballa per compte d’altri


Cap: Anomena noms comptables en or.

neg.: No hi ha cap problema Davant elements incomptables, caldrà

emprar gens: Això no té gens de gràcia En interrogacions i condicionals no té

valor negatiu i significa “algun/a”: Vols cap llibre? Si teniu cap problema, digueu-m’ho


Res: cap cosa (pron. indef.) Emprat en or. neg. en combinació amb no significa

“cap cosa”: No passa res

Emprat en interrogatives o condicionals significa “alguna cosa”. Es pot substituir per aquesta locució:

Passa res? = Passa alguna cosa? Gens: en absolut, ni mica(adj. o adv. quantit.)

Emprat en or. neg. amb noms incomptables: No mostra gens de pietat

Emprat en interrogatives o condicionals significa “un poc de”:

T’ha sobrat gens de sucre? = T’ha sobrat un poc de sucre?


Mateix: És invariable si s’usa com a adv. posposat a un

nom, un pron. o altre adv.: Estava a la plaça mateix.

És variable Si segueix un pron fort o un demostratiu:

Ho han dit elles mateixes Ho han fet aquells mateixos

Si té valor emfàtic (“en persona”): La directora mateixa ho va fer

No pot emprar-se com a pronom: S’hi va presentar Joan i la seua germana (no

*i la germana del mateix)


Tot És variable:

Quan significa sencer, complet però, no indica repetició: S’acabà tot el café i tota la torrada Cada dia llig una estona (no *tots els dies)

Quan cal emprar-lo en les construccions amb numerals cardinals:

Totes cinc arribaren alhora (no *les cinc) Davant topònims amb article:

Visitàrem tota la Vall de la Gallinera És invariable:

Usat com a neutre: Allò fou tot un èxit!

Davant topònims sense article: Tot Europa es manifesta contra les retallades

Quan fa de pronom: Tot li va bé, quin goig!


Uns, alguns, uns quants: Uns s’empra amb noms en plural,

vagament determinats: Han comprat uns llibres interessants

Si el nom no està determinat, no s’usa: Han comprat llibres

Alguns/es; uns/es quants/es no es poden confondre amb uns/es:

Fa uns quants anys que es parla de crisi


Hom: Pronom de 3a pers. en or. de subjecte

incert o en registres molt formals: Hom diu que el problema és el sistema

(es diu...) Precedit d’un/a, es refereix a la

mateixa persona que parla –en registre formal però, no estàndard ni col·loquial-:

Un hom, que ja té certa edat... (formal) Una, que ja té certa edat... (col·loquial)


Cada: Mai s’emprarà amb valor emfàtic, com

fa el castellà, caldrà usar un/a/s/es: Mira que dius unes coses! (i no *cada

cosa)

Education

Quantificadors