Renaixement escultura

EL RENAIXEMENT:ESCULTURA

JÚLIA LÓPEZ VALERA

Presentació basada en les del professor Salvador Vila Esteve i

altres

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Materials: sobretot marbre i bronze; tècniques de talla i fosa.

Tipologia: treball tant del relleu com les figures exemptes.Relleus: es combina el baix, mig i alt relleu (com la Columna Trajana),aconseguint donar una sensació de profunditat molt realista.Exempta (molt variada): dempeus (David de Miquel Àngel), eqüestre (IlGatamelata de Donatello), sedent.

Composició: proporcionalitat, relació entre les parts i el tot. En el Cinquecento,Miquel Àngel sacrifica la proporció en benefici de la monumentalitat (mà de Davidmolt més gran que la resta del cos, transmet gran sensació de força). En general, lesfigures escultòriques del Quattrocento tendeixen al realisme, però no sónespecialment expressives. En aquest aspecte, també veiem la diferència amb MiquelÀngel, les escultures del qual destaquen especialment per una forta expressivitat.

Temàtica: la més repetida tant en l’escultura exempta com en els relleus, són elstemes religiosos, ja que un dels principals clients continua sent l’església. Però tambéseran importants els retrats i els temes mitològics.


Ritme: sensació de moviment diferent enQuattrocento i Cinquecento.

Quattrocento: figures no són rígides, però notransmeten una sensació de moviment moltaccentuat, es solen captar en mig de gestos,aconseguint postures molt naturals, quetransmeten serenor, de vegades ambpostures clàssiques (com el “contraposto” delDavid).En canvi, les escultures de Miquel Àngel(Cinquecento) produeixen una innovacióimportant. Les obres sembla que tenen unmoviment interior, en potència, a puntd’explotar, com una ira que està a punt demanifestar-se. Això ho aconsegueix esculpintmirades fixes, amb els músculs molt marcats itensos, i les venes inflades, reflectint com unalt grau d’excitació interior.


Color: quasi totes sense pintar (color del material, com el blanc del marbre).Els models eren les escultures conservades de Grècia i Roma, i com havienperdut el color, els escultors renaixentistes pensaven que els mestres del’antiguitat deixaven sense pintar les escultures. No serà fins al segle XIX,principis del XX, quan, amb les noves tècniques, es va demostrar que lesescultures de l’antiguitat estaven policromades.

QU

AT

TRO

CEN

TO

CARACTERÍSTIQUES GENERALS QUATTROCENTO(I)

No es produeix un clar trencament amb el gòtic com en l’arquitectura.

Utilitzen els elements de l’escultura clàssica (temes i tècniques), però reinterpretant-los. .

Antropocentrisme: el cos humà torna a ser eltema fonamental, estudiant l’anatomia.

Naturalisme: es persegueix la veracitat en lesrepresentacions.

Bellesa: es busca la bellesa formal, capaç deproduir plaer estètic. Per arribar-hi, es fa unarecerca de la proporció i harmonia, buscant lesmesures perfectes. Es tornen a formular els cànonsde bellesa i proporció, però més esvelts (influènciadel gòtic final): cànons d’entre 8 i 9 caps.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS QUATTROCENTO(II)

Es recupera el contraposto i les línies corbes.

Es recupera el nu.

Representació de la naturalesa.

Utilització de la perspectiva lineal en la representació de l’espai (relleus).

Les composicions solen ser senzilles, geomètricament simples.

El moviment està present, però de manera continguda, suau, clàssica.

S’acaba progressivament amb la subordinació de l’escultura al marc arquitectònic.

Temàtica molt variada: a les representacionsreligioses de sants i temes bíblics, afegeixen els nus,els temes mitològics, el retrat de bust i cos sencer iel retrat eqüestre.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS QUATTROCENTO(III)

Materials molt variats: encara que predominen els materials nobles d’època clàssica(marbre i bronze), també s’utilitzen la fusta, altres pedres, el guix o la terracota vidriada ipolicromada.

Gèneres: estàtues senceres d’embalum rodó, relleus, bustos, estàtues eqüestres,tondos, monuments funeraris, cantories...

A finals del segle trobem ja característiques que ens anuncien l’escultura delCinquecento: més monumentalitat i expressivat, més moviment.

Localització i autors: com a la resta d’arts, aquestrenaixement comença a Florència i s’expandeix pelnord d’Itàlia, tenint com a autors més importants aGhiberti i Donatello.

DONATELLO (I)

Florentí, amic de Brunelleschi i deixeble d’Alberti, és l’escultor més important i influentdel Quattrocento. El seu gran tema serà la figura aïllada, d’edats i actituds molt diferents. Recuperarà el nu com a tema. S’interessa per l’estudi de l’anatomia, el moviment i les relacions de la figura amb l’espai. El seu cànon es situa entre vuit i nou caps. El moviment està present en tota la seva obra, però d’una manera continguda, moltclàssica (serenitat i dignitat). Expressió continguda (rostre i gestos).

DONATELLO (II)

Recerca de l’equilibri entre la proporciói l’harmonia (bellesa clàssica) il’expressionisme. Podem trobar obresamb un clar naturalisme idealitzat i altresamb un realisme expressiu. Al relleu fa servir la tècnica delschiacciato (“xafat”): gairebé sembla undibuix. Difon el retrat i reintrodueix l’estàtuaeqüestre amb el condottieroGattamelata. Treballa amb tot tipus de materials i unatemàtica molt variada.

OBRES IMPORTANTS DONATELLO

Al SANT JORDI (1415-17) plasma el seu model: volum compacte, verticalitat de la figuraque es contraposa amb l’escut amb la creu, proporció i harmonia clàssiques i expressió imoviment continguts.


Al PROFETA ABACUC (1423-1425) opta per un major realisme i força expressiva.


Al DAVID(1440), fa el primer nu amb bronze des de l’antiguitat, amb una composiciópraxiteliana, un perfecte estudi anatòmic i un fort simbolisme. Uneix la història bíblica, elmón clàssic i la Florència del Quattrocento.


MIQUEL ÀNGEL

(1504)

BERNINI

(1624)

VERROCHIO

(1476)


L’estàtua eqüestre del CONDOTTIERO GATTAMELATA(1447-1453) suposa la recuperaciód’aquesta tipologia clàssica que barreja el cavall amb el retrat, mirant de captar enl’expressió serena i els gestos la personalitat del representat.


Al s relleus de la CANTORIA DE SANTA MARIA DEI FIORI, FLORÈNCIA (1433-1439), fa unacomposició molt dinàmica de línies diagonals, que dota l’obra d’un gran moviment,relacionant-se les figures entre elles.


En l’ÚLTIMA ÈPOCA abandona el classicisme i es decanta per una major expressivitat: laMAGDALENA PENITENT(1453-1455) i el grup escultòric del PLANY pel CRIST MORT(1460?).

ALTRES OBRES DE DONATELLO

SANT JOAN EVANGELISTA (1409-11)SANT MARC

(1411-13)

ATIS-AMOR (1440-43)

ALTRES OBRES DE DONATELLO

BANQUET D’HERODES (1426)

RELLEUS DE SANT ANTONI DE PÀDUA (1456-58)

CRUCIFIXIÓ (1455)

ESCULTURA QUATTROCENTO

CINQUECENTO

A Roma, els escultors van entrar en contacte amb les obres clàssiques i,fins i tot, assistiren al seu descobriment (Apol·lo de Belvedere,Laocoont...).

Per influència de les escultures de l'Antiguitat romana, els escultorscerquen el classicisme i la monumentalitat.

El nu esdevé un dels principals temes, l'antropocentrisme i el conseqüentinterès a mostrar la bellesa del cos humà hi contribuïren.

A mesura que avança el MANIERISME, l'escultura va adquirint major forçaexpressiva, la qual cosa és manifestava en la gesticulació i en l'ímpetu delsmoviments i les postures, que pretenien reflectir la potència de lespassions humanes, per exemple, amb el recargolament helicoïdal de lafigura humana (figura serpentinata).

CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA CINQUECENTO

CARACTERÍSTIQUES GENERALS CINQUECENTO(I)

Classicisme i monumentalitat per influència de les troballes romanes.

Interès el naturalisme i l’ésser humà (antropocentrisme): el nu es converteix en tema.

Utilització de la formahelicoïdal (serpentinata): mésdinamisme.

Ús d’un sol bloc de marbre: “per forza di levare” de Miquel Àngel.

Defensa d’un punt de vista frontal.

Multifacialitat

Amb l’avanç del manierisme,predomini de les línies corbes.

MIQUEL ÀNGEL (I)

És el gran geni de l’escultura italiana i és un delsparadigmes d’home del Renaixement (treballa totes les arts). Es va formar a Florència. Influenciat per Donatello i DellaQuercia. Gairebé tota la seva obra la fa entre Florència iRoma. Treballa sol, sense cap ajuda d’un taller. Material: treballa el marbre blanc de Carrara. Totes les seves obre les extreu d’un sol bloc mitjançant latalla, a partir de la idea de l’obra que té al seu cap. És un granmestre del cisell.

Temàtica: realitza obres religioses i monuments funerari. La seva filosofia neoplatònica es plasma a les seves obres: tracta de captar la idea, larepresentació ideal del concepte, més que no la realitat, fins i tots als retrats (imatgeidealitzada).

MIQUEL ÀNGEL (II)

La captació del sentiment la fa a partir de la idea de terribilità:el personatge és captat en el moment en què va a iniciar la sevaacció, ple de violència anterior i cabreig (tensió i dramatismecontinguts). La seva escultura és més monumental i molt centrada en elvolum. Més preocupació per l’expressivitat que trenquenl’harmonia clàssica. Predominen les línies corbes en les composicions(influènciadel Laoocont i l’hel·lenisme): va des del clàssic contraposto al’anomenada forma serpertinata, ascendent, reforçant eldinamisme.

MIQUEL ÀNGEL (III)

Predomini de la visió frontal: defensa el punt de vista frontal com a òptim, encara queesculpeix tot el volum de la peça (preocupació pel volum) i pot ser observada des dediferents punts de vista (multifocal). Els estudis anatòmics estan ja molt perfeccionats com es pot veure a les figures nues.

MIQUEL ÀNGEL (III)

Evolució: des d’un classicisme inicial (recerca de la bellesa,la proporció i l’harmonia, amb un naturalisme sempreidealitzat) a un expressionisme cada vegada major que elporta a trencar amb el classicisme (manierisme),diferenciant-se tres etapes:

ETAPA DE JOVENTUT (1491-1505)

ETAPA DE MADURESA (1505-34)

ETAPA DE VELLESA (1534-64)

MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE JOVENTUT (1491-1505)

Període més clàssic, continua els postulats del Quattrocento, trencats per la tendènciaa la monumentalitat i el tractament dels plecs, buscant efectes de llum i ombra. Busca la bellesa clàssica en l’equilibri, la proporció i l’harmonia (naturalisme idealitzat). Escultures optimistes i serenes. Acabat suau i ben polit (intensa brillantor) i expressantla dolçor dels personatges. Arriba ja al virtuosisme i perfecció tècnica. Uneix el cristianisme (temàtica) amb l’idela de bellesa i perfecció tècnica (influènciaclàssica).


VERGE DE L’ESCALA (1491)

Al relleu de la VERGE DEL’ESCALA ja mostra el dominide la perspectiva i el volum, elscossos musculats imonumentals i el predomini deles línies corbes (escorç delnen).

BATALLA ENTRE LAPITES I CENTAURES (1493)


A la PIETAT del Vaticà (1499),fa una composició triangularclàssica i dramàtica de volumpurs i tancats, amb un dominitècnic impressionant(perfecció en els plecs i elpolit), excel·lent estudianatòmic, plasmació de labellesa idealitzada, lacontenció del dolor extern ireinventant la iconografia apartir del neoplatonisme (laVerge és més jove que el seufill mort perquè és símbol depuresa i bellesa).


BACUS I UN NEN SÀTIR (1496-98) VERGE AMB EL NEN DE BRUGES (1503-04)


Tondo Pitti (1504)


El DAVID (1504)marca el final de lajoventut: l’aparentclassicisme i laprecisió anatòmicano oculten lagrandiositat i elcolossalisme, ladesproporciód’algunes parts, lamanca de simetria,el fet que és unfigura gairebéplana i allargada ola tensió idramatismecontinguts en elrostre i el gestos(terribilità).

MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE MADURESA (1505-1534)

La influència del descobriment d’obres com El Laocont i l’evolució que hem vist en elDavid el fan allunyar-se del classicisme i començar a inventar el manierisme escultòric. Les seves obres perden en suavitat, belles i dolçor i guanyen en expressivitat i en tensiófísica i espiritual. Com?

- Més dinamisme i moviment, una major presència de les línies corbes i elsescorços.- Major ús del trepà (enfonsament de les conques oculars, cabells).- Lloc de llums i ombres a les figures encara es fan més presents.

El projecte més important d’aquest període va ser el del mausoleu del papa Juli II, del qualnomés va acabar el Moisès i algunes figures com els esclaus.


MAUSOLEU DEL PAPA JULI II (1506)


Els ESCLAUS (1510-13), es veu lainfluència del Laocont clarament enel moviment, el dramatisme gairebépatètic i els escorços molt forçats.


El MOISÉS (1515), més quemonumental, és grandiós, amb unaanatomia titànica i una gran forçafísica i espiritual, una expressivitat imoviment continguts quetransmeten tensió i ira, respecte itemor (terribilità), tot dins d’unacomposició molt manierista (escorç,corbes, moviment).


Al PANTEÓ DELSMEDICI (1520-1536):esculpeix les tombes deLorenzo i Giuliano,disposades de formasimètrica i les dues ambuna composiciótriangular amb duesfigures al·legòriques alspeus de les esculturesdels morts (capta lapsicologia delspersonatges,contraposant el guerreractiu amb la passivitatcontemplativa, l’absolutdel dia i la nit amb elrelativisme delcrepuscle i l’aurora).


SEPULCRE DE LORENZO DE MÉDICI (1524-31)


SEPULCRE DE GIULIANO DE MÉDICI (1526-33)


MADONA MEDICI (1531)

MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE VELLESA (1534-1564)

Trenca totalment amb el classicismerenaixentista: rebutja la proporció,l'harmonia i la recerca de la bellesa(manierisme). Es deixa pas a l’amargura, el dolor,l’escepticisme, la solitud i la derrota.Plasmats de forma espiritual. Composicions cada vegada més complexes,verticals i curvilínies (serpentinata).


Triomf de l’expressivitat i el subjectivisme:

Això encara és més evident perquè aplica aquesta nova visió als mateixos temes dejoventut.

Deixa les obres inacabades.

Deforma les proporcions.

Els cossos musculats deixen lloc a cossos més escanyolits.

La tècnica és més primària i suggestiva.

Potencia el dramatisme, el dolor i la desesperació.

Podem parlar directament d’antinaturalisme.


PIETAT DEL DUOMO DE FLORÈNCIA(1550 )


PIETAT PALESTRINA(1553-1555 )


La PIETAT RONDANINI (1553-1564): és una esculturainacabada en què MiquelÀngel abandonadefinitivament el cànon clàssicen favor d’una composicióvertical, allarga i inestable enquè predominal’antinaturalisme, d’una texturaaspra, de cossos escanyolits ieteris, ja que només lipreocupa el dramatisme i eldolor (antecedent del’expressionisme).

ESCULTURACINQUECENTO

El déu Bacusi un petit sàtir

Captiu empresonat en el bloc de marbre (2’67 m)

LES PIETATS DE MIQUEL ÀNGEL

LA PIETAT (1496)LA PIETAT DEL DUOMO

(1557)

LA PIETAT PALESTRINA (dècada 1550)LA PIETAT RONDANINI (1564)

Education

Renaixement escultura