Embed Size (px)
Citation preview
3EDITORIAL
L’ACUDIT
S’ha acabat el curs. Però seguim, seguirem.Per a alguns és un punt i seguit: se’ls acaba un cicle de la vida acadèmica, ja sigui l’ESO o el Batxillerat, i ara els caldrà pujar amb pas ferm un graó més, tal com va quedar palès en l’emotiva festa del 6 de juny. Noies i nois, teniu la vida a les vostres mans, al vostre davant, ara convé no aturar-se, caminar i anar endavant, sempre endavant.
Per a altres és una coma: només una simple pausa per gaudir del bon temps, per reposar i per tornar a la càrrega el setembre, quan començarà un nou curs, un nou capítol que resseguirà els mateixos vorals d’un camí ja començat antany.
Per als professors, el personal i la direcció del centre és un punt i a part: un paràgraf més que els deixa la satisfacció d’haver completat, tot i les adversitats prou conegudes, la feina encomanada de la millor manera que s’ha sabut i pogut. Des d’aquesta revista, volem agrair la dedicació de tot el professorat i en concret dels interins i substituts que han estat amb nosaltres aquest curs i que l’any que ve treballaran, si hi ha sort, en un altre institut. Així mateix, volem aprofitar l’ocasió per refermar-nos com a comunitat educativa en la defensa del català com a llengua comuna i ve-hicular per un país de tots i totes i, en aquesta mateixa direcció, ens comprometem a continuar combatent les lleis injustes i les retallades salvatges que ens vinguin d’aquí i d’allà amb el que més sabem fer: educar. Per sobre de tot i sempre, eduquem, i sabem que ho sabeu, per això us donem les gràcies, a les mares i als pares, per la vostra comprensió. Gràcies per entendre que la lluita és de totes i tots, del conjunt de la societat i a fi de bé.
Res més, gaudiu de l’estiu i d’aquesta revista que teniu a les mans, i que el sol ens enlluerni fins a albirar un futur millor per als nostres fills i les nostres filles. Només per això, junts i juntes, des de l’Institut Miquel Martí i Pol us anunciem que s’ha acabat el curs, però seguim, seguirem.
Maria S.Paula V.Xènia S.
4NOTÍCIESART I ESCOLA
El dimecres 29 de maig, els alumnes de se-gon d’ESO del nostre institut van anar a l’Aula Magna de la Universitat de Vic a participar a
la segona edició d’ART I ESCOLA, juntament amb altres alumnes d’altres centres. Aquest projecte consisteix a exposar treballs per tal de promoure i donar valor a la presència de l’art a l’escola, establir una xarxa de col·laboracions entre diferents entitats de l’àmbit de les arts i l’educació, donar suport als docents per des-
envolupar projectes transversals, mostrar i difondre els treballs que es fan a partir d’un eix temàtic comú i compartir recursos, meto-dologies i mecanismes d’avaluació mitjançant la relació entre pràctiques artístiques contem-
porànies i peda-gogia. L’exposició es farà al AC-Vic Centre d’Arts Contemporànies i s’inaugurarà el di-jous 4 de juliol a les 7 del vespre.
El nostre centre ha col·laborat en el projecte a partir d’un treball ano-menat “Viatge al passat.” Es trac-tava de recollir fo-tografies antigues i de moments di-ferents, cercar-ne informació i fer-ne un breu escrit per-
sonal. Alguns protagonistes de les fotografies van visitar els alumnes al nostre centre i els van explicar les seves experiències.
Després, l’alumnat va escanejar les fotogra-fies, que eren en blanc i negre, les van impri-mir en un paper de pintura i les van pintar amb aquarel·les, seguint la tècnica de les obres d’Ouka Leel, artista madrilenya que tinta les fotografies amb colors molt vius. Així van po-der canviar el punt de vista de les fotografies d’acord amb el que els agradava i recordaven.
Finalment han quedat unes bones fotografies i esperem que l’exposició triomfi i tingui moltes visites.
Pau Nogué i Morad Bouziane - 4t D
5NOTÍCIESPROvES CAnguR
El dijous 21 de març, uns quants alumnes de tercer i quart d’ESO i batxillerat vàrem anar a Vic a participar en les proves cangur, les pro-ves de matemàtiques que es fan a nivell de tot Catalunya.
Els alumnes del nostre centre que van tenir més bon resultat de cada curs van ser:
3r. ESO: Sergi López Puertas, amb 90 punts, en el lloc 458 de 6105.
4t. ESO: Jordi Pla Mauri, amb 78,5 punts, en el lloc 292 de 5471.
Batxillerat: Ivan Contreras Espinar, amb 48.25 punts, en el lloc 2027 de 3777.
Marta Perea, Mar Codinach i Carla Toll - 4t ESO D
MARIA COMA, PREMIAdA AL COnCuRS dE CATALunyA dE fOTOgRAfIA MATEMàTICA
Com cada any, al nostre institut, per sant Jor-di, a més del certamen literari, es convoca un concurs de fotografia matemàtica. La guanya-dora d’aquest any de 1r d’ESO, Maria Coma,
ha participat i quedat finalista en el premi de Fotografia Matemàtica que es fa a nivell de tot Catalunya i que és convocat per l’Associació de Catalunya ABEAM. Per participar-hi cal ha-ver quedat en primer lloc al concurs de foto-grafia matemàtica de l’institut respectiu.
Maria Coma va quedar finalista de 1r d’ESO (hi ha premis per a diferents categories: ESO, Batxillerat i mòduls) i va aconseguir un accès-sit dels tres que es donaven. El premi va ser un diploma i dos llibres.
Finalment, tot el públic assistent a l’acte va ha-ver de votar la millor foto de totes les presen-tades, i la de Maria Coma va ser l’escollida. El premi va ser un val per comprar material foto-gràfic o escolar.
Martí Vallès i Adrià Carbasa 4t d’ESO D
vAgA A L’EnSEnyAMEnT PúbLIC
Els passats dies 5, 6 i 7 de febrer els alum-nes de primer de batxillerat van participar a la vaga d’estudiants organitzada pel SE (Sindicat d’Estudiants) i l’AJEC (Associació de Joves Estudiants de Catalunya). El motiu d’aquesta vaga era protestar per l’augment del nombre d’alumnes per classe, per la pujada de l’import de les taxes universitàries, per la disminució de
6NOTÍCIESla dotació econòmica per al funcionament dels centres i per la nova llei d’educació del ministre Wert (LOMCE). Els alumnes de batxillerat que es van sumar a la vaga van fer una cassolada amb pancartes el dimarts 5 al matí davant de l’institut, a l’escola Mare Déu del Sòl del Pont i a la plaça Major de Roda. El dimecres 6 alguns dels alumnes de primer de batxillerat van parti-cipar a la manifestació a Barcelona amb molts d’altres estudiants.
Nico Scipione i Maria Serra - 4t ESO B
Per altra banda, el dia 9 de maig hi va haver una altra vaga per aturar l’aprovació de la LOMCE, que va ser seguida per una part de la comunitat educativa (mares, pares, profes-sorat i estudiants). A més, es va organitzar una manifestació als carrers de Barcelona, en la qual va assistir molta gent.La LOMCE (Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa), també anomenada “llei Wert”, és una proposta de reforma de la Llei Orgànica d’Educació que ha provocat una gran quantitat de manifestacions en contra a tot el país.
Adrià Vilalta i Martí Garcia - 4t ESO D
ALuMnES vOLunTàRIES
Aquest curs s’ha iniciat a Roda un nou projec-te de voluntariat anomenat “Projecte Brúixo-la”. La Judit Soler, la Marta Bruguera, l’Anna Parera, la Raquel Masmitjà, l’Aina Mayorga i la Sohad Kou, totes alumnes de l’institut, van decidir unir-s’hi quan els van venir a fer una xerrada a la classe. El projecte consisteix a fer un petit reforç a alguns nens de Roda que no tenen prou ajuda de casa. El reforç es fa dos dies a la setmana durant tot el curs.
Les voluntàries van pensar que era un bon mo-ment per participar a les activitats solidàries del poble ja que en aquests temps difícils les famílies agraeixen l’ajuda que els proporciona aquest nou projecte. També asseguren que la resposta dels nens ha estat molt bona i que han assistit positivament a totes les classes. Per elles és una gran experiència que sens dubte repetirien perquè -diuen- els fa sentir molt bé amb elles mateixes.
Maria SerraPaula Vizcaino
4t ESO B
7NOTÍCIESTREbALLS dE RECERCA PREMIATS
L’Adriana Palau, alumna de 2n de batxillerat, va presentar el seu treball de recerca titulat Ciència al servei de la cuina a la convocatòria de premis organitzada per la Societat Catalana de Química, que té com a eix temàtic l’àmbit de la química. En aquest concurs s’hi van pre-sentar un total de 89 treballs de recerca. Els 20 primers classificats eren premiats amb una es-tada científica a qualsevol universitat o centre d’investigació de Catalunya durant dues set-manes a principis de juliol. L’Adriana va quedar en 12ena posició; per tant va aconseguir entrar dins els 20 primers i optar al premi. Assistirà a
aquesta estada científica a l’Institut de Quími-ca Avançada de Catalunya del Consell Supe-rior d’Investigacions Científiques IQAC-CSIC, a Barcelona.
L’objectiu del treball Ciència al servei de la cui-na ha estat comprovar la relació entre ciència i cuina tot experimentant diversos processos científics que tenen lloc durant la transforma-ció dels aliments. El treball es divideix en un bloc teòric i un de pràctic. La part pràctica del treball la va realitzar als restaurants Sambucus i Can Jubany. La conclusió general del treball és que tot acte culinari pot ser explicat des
d’un punt de vista científic. El tutor del treball va ser en Guillem Sànchez.
Per altra banda, també a última hora, hem sa-but que en Roger Vallès ha obtingut un premi de la Universitat Autònoma de Barcelona pel seu treball de recerca Disseny d’un espectacle de so i llums de Nadal. El tutor del treball ha estat en Ramon Vila. Enhorabona a tots dos.
Kristof JankowskiNicolàs ScipioneXènia Serrat
XERRAdES dE QuART d’ESO
Durant el mes d’abril i el mes de maig, els alumnes de quart d’ESO hem rebut una colla de xerrades d’orientació acadèmica i laboral. Una va ser sobre els cicles formatius, una altra sobre el batxillerat i per acabar una sobre els drets laborals dels treballadors.
Primer, ens va venir la Gemma, que té el càrrec de tècnica d’educació a l’Ajuntament de Roda de Ter, i ens va parlar dels cicles formatius: quins tipus hi ha, en què es basa cada tipus, a què ens podem presentar després d’haver fet un cicle formatiu, i ens va resoldre els dubtes que teníem.
Al cap d’uns quants dies, la Maria Dot, que es professora de català al nostre centre, ens va fer una xerrada sobre el batxillerat. Ens va ex-plicar els tipus de batxillerat que es fan al nos-tre centre, les especialitats que hi ha en cada tipus i les opcions a les quals ens podíem pre-sentar i podíem fer amb el graduat del batxille-rat. També ens va explicar el funcionament del batxillerat.
Per acabar, dues persones de la UGT, l’Albert i la Imma, ens van explicar tots els drets labo-
8NOTÍCIESrals que tenien els treballadors, les estafes que ens podien fer a l’hora de firmar un contracte i les coses en què ens havíem de fixar per tenir una bona feina amb unes condicions normals. Aquestes xerrades ens han ajudat a l’hora de decidir el futur que volem, o bé seguint estu-diant (cicles, carreres ...) o bé treballant.
Pau Nogué, Morad Bouziane i Mohamed Amine - 4t D
ELS dE L’HuMAnÍSTIC I SOCIAL SE’n vAn A bARCELOnA
Els dies 25 de febrer i 12 de març, els alumnes de l’humanístic i social de Batxillerat i 4t d’ESO respectivament, van anar a fer una sortida a Barcelona. Es van dividir en 2 grups segons la modalitat que han cursat.
Els humanístics van anar a visitar el Parc de la Ciutadella, on havien de buscar elements de la mitologia, com la cascada o l’escultura El desconsol, de Josep Llimona. També van anar a veure l’Arc de Triomf. A la tarda, juntament
amb un mapa, havien de buscar elements vi-suals amb característiques romanes.
Segons l’opinió dels alumnes, va ser una bona excursió i la seva part preferida va ser visitar el Parc de la Ciutadella perquè hi abunden els elements mitològics.
Els alumnes de la modalitat social van visitar el port i els van explicar el funcionament de la zona logística i la de les mercaderies. Van veu-re les diferents parts del port des d’un vaixell. També les seves extensions i els seus futurs plans.
Tot seguit van visitar l’empresa Infojobs (em-presa de selecció de treball) i se’ls va explicar el seu funcionament.
A tots els alumnes els va agradar molt i coinci-deix que és una manera nova d’aprendre.
Bernat Pla i Paula Vizcaino 4tB
9REPORTATGESSAnT JORdI 2013
El dia 23 d’abril es va celebrar la diada de Sant Jordi de l’institut, al teatre Eliseu de Roda.
Aquest any la diada va ser dedicada a Salva-dor Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 – Barcelona, 1985), perquè es commemoren els cent anys del seu naixement. Per això es van recitar alguns dels seus poemes i es va repre-sentar la seva versió d’Antígona.
L’espectacle va començar amb una dansa dels alumnes de 1r d’ESO dirigits per Maria de Lluch. Després, la Laia Verdaguer i en Guim Comajoan van entregar els premis de primer cicle. A continuació es va fer l’espectacle poètico-musical Paraula en dansa: de Mar-tí i Pol a Espriu, a càrrec dels alumnes de 2n d’ESO i dirigits per David Gallardo.
Abans que l’Armand Vilaregut i la Jennifer Ló-pez entreguessin els premis de 2n cicle, tres alumnes de 4t van recitar el poema “Assaig de càntic en el temple”, de Salvador Espriu, acompanyats per la guitarra de Gerard Vallejo.
A continuació, unes alumnes de segon de batxillerat van recitar el poema d’Espriu “Amb música ho escoltaries potser millor”, amb la
música d’Adrià Carbasa amb el clarinet, i en Xavier Riera i l’Ainhoa Alboquers van donar els
premis de batxillerat.
Després d’una pau-sa de 10 minuts, els alumnes de llatí de quart van represen-tar l’obra Antígona de Salvador Espriu, adaptada i dirigida per Rocío Poyato. Llavors es van do-nar els premis de portada, lletra capi-tal i il·lustració d’un poema, a càrrec de la Clàudia Martí i en
Miquel Roca. Tot seguit els professors del de-partament de matemàtiques van entregar els premis del concurs de fotografia matemàtica.
Per acabar, els alumnes de l’aula oberta van fer una adaptació del musical anglès Rent, dirigits per Laia Elizari i David Gallardo.
Toni BautistaSergi Salés
4t ESO D
10REPORTATGESfESTA dE COMIAT dE 4T d’ESO I dE 2n dE bATXILLERAT
El dijous dia 6 de juny, al nostre institut es va celebrar la festa de comiat dels alumnes de 4t d’ESO i dels de 2n de Batxillerat, a la qual van assistir, aproximadament, unes 200 persones, entre familiars dels alumnes i professorat.
L’acte va començar a ¼ de deu del vespre, al pati de l’institut, amb un espectacle d’alguns alumnes de 4t tocant, amb la flauta, la cançó We are the world, de Mikel Jackson, acompan-yats per la percussió que produïen els seus companys i la melodia del piano. Seguida-ment la directora, la presidenta de l’AMPA, dos alumnes de 4t d’ESO i dos de 2n de Batxillerat van fer, cadascú, un interessant discurs sobre els anys passats al centre i el futur que espera a l’alumnat.
La celebració va continuar amb la recitació del poema “Assaig de Càntic en el Temple”, de Salvador Espriu, amb l’acompanyament de la melodia d’una guitarra. Un cop finalitzat, les alumnes de literatura catalana de 2n de Batxi-llerat van llegir el conte “Raspall”, de Pere Cal-ders, acompanyats per un clarinet i una guita-rra. Tot seguit els tutors van repartir les orles a tots els alumnes de 4t i després van passar un lip-dup i algunes fotos de tots els alumnes que acabaven l’ESO. Després es va fer l’entrega d’orles en els alumnes de 2n de Batxillerat i es va projectar un vídeo on es veia la seva trajec-tòria per aquest institut aquest últim curs. La festa es va finalitzar amb la cançó de “Camins” de Sopa de Cabra i amb un petit refrigeri per a tots els convidats.
Elisa SobkanyukÍngrid Verdaguer
4t ESO D
COM AfECTA L’ATuR A LES fAMÍ-LIES dE L’InSTITuT?
El moment econòmic que estem vivint reper-cuteix en l’augment de l’atur. Així que nosal-tres hem pensat fer una enquesta als nostres companys de 3r i de 4t (141 alumnes) per sa-ber com afecta l’atur a les seves famílies.
Hem comprovat que el percentatge de perso-nes que estan a l’atur és d’un 21,9%. Percen-tatge que si el comparem amb la taxa d’atur que hi ha a Catalunya, un 24,5%, veiem que a la nostra població el percentatge és una mica més baix. En els resultats de la mostra dels cursos de 3r i 4t es veu que bastants pares tre-ballen: 113 pares treballen i de mares, n’hi ha 115 que ho fan. Entre els alumnes que tenen germans en edat laboral només 34 treballen i els altres estan a l’atur. Cobren de l’atur 31 pa-res dels 141 enquestats. Cobren del PIRMI 7 pares. (El PIRMI és una ajuda de l’estat de 400 euros mensuals que es dóna quan ningú de la família treballa i ja se’ls hi ha acabat l’atur).
Houssam OchanMireia Orra
11REPORTATGES
Els adolescents cada ve-gada tenen un telèfon mò-bil més aviat. Hem realitzat una enquesta als alumnes de 4t d’ESO del nostre institut per comprovar si l’augment del consum de mòbils que s’ha donat en els últims anys hi queda reflectit. L’enquesta l’han respost un total de 62 per-sones, i constava de dues preguntes. En la primera, preguntàvem pel nombre de mòbils que els alumnes havien tingut durant tota la seva vida, i en la segona, les causes dels canvis de mòbil.
Amb les dades obtingudes podem constatar que els mòbils cada vegada són més presents en les vides dels adolescents, i cada vegada s’hi accedeix abans.
Pel que fa a les causes dels canvis de mòbils entre els alumnes del nostre centre, en desta-quen dues: “el mòbil no funcionava” i “volia un mòbil millor”.
Si ens centrem en aquestes dues causes, po-dem recórrer a diverses hipòtesis que les jus-tifiquin.
Que els alumnes s’hagin canviat de mòbil per tenir-ne un de millor és a causa de l’augment del mercat dels mòbils que viu en una perma-nent innovació: cada setmana es presenten noves funcionalitats i nous models que revolu-cionen el mercat.
Quant a la segona causa, que els mòbils deixin de funcionar, cada vegada és més conegut per tots nosaltres que els mòbils pateixen el que coneixem com a “obsolescència progra-mada”. Aquests dispositius estan programats per deixar de funcionar al cap d’un temps de ser utilitzats. D’aquesta manera, les grans em-preses fabricants de mòbils s’asseguren que aquestes persones els comprin dispositius nous.
Un cop dit això, podem afirmar que el mercat dels mòbils és un mercat que ha canviat molt en els últims anys, i ni els mateixos experts sa-ben quina serà la seva evolució, ni si sempre mantindrà el mateix ritme de vendes.
Crisantos CastellaGerard Vallejo
L’AugMEnT dEL COnSuM dE MòbILS
12OPINIÓvACAnCES d’ESTIu, AMb ELS PARES O ELS AMICS?
Arriben les vacances d’estiu i a mesura que van passant els anys, els fills tenim cada cop menys ganes d’anar de vacances amb els pa-res i ja quan arribem als anys de l’institut ens n’hi volem anar amb la nostra colla d’amics. Anar de vacances amb els pares sol ser una cosa bastant avorrida i que fa molta mandra. Visites tots els museus que et creues, t’atures a tot arreu i ho mires tot detalladament i fas la mar de coses que no t’agraden.
En canvi si vas de vacances amb els amics, gaudeixes més, pots fer les coses que tu vul-guis, anar a llocs del teu interès... Però com totes les coses, tot té avantatges i inconve-nients. Anar de vacances amb els pares fa que la relació amb ells millori, no has d’organitzar res i si no hi vas, segur que els sabrà greu. Si vas de vacances amb els amics has de vigilar amb l’economia; depèn de l’edat que tinguis
deixaràs de fer moltes coses que sí que po-dries fer amb els pares, també pot ser que tan-tes hores amb els teus amics faci que hi hagi petites discussions, etc.
La solució podria ser fer uns quants dies amb els teus pares i uns altres amb els amics, o bé emportar-te una amiga que potser no va de vacances amb els seus pares i així us ho pas-seu bé totes dues.
Però hi ha una cosa que cal tenir molt en comp-te i que és la que em fa decantar cap una op-ció: quan vas de vacances amb els teus amics aprens a anar per la vida, cosa molt important i que no hem d’oblidar.
Maria Serra Aguilar4t B
13OPINIÓIndIgnATS
Ja n’hi ha prou! Estem cansats, o més ben dit: els alumnes de batxillerat n’estem farts! Després de comunicar-nos i estendre el nos-tre missatge, crec que no queda altra manera per poder-ho fer saber, per tant, volem utilitzar aquesta oportunitat de publicar-ho a la revista. Tots els alumnes de batxillerat, (cal remarcar aquesta última paraula) estem avorrits de re-petir el mateix: necessitem tenir els lavabos oberts del nostre passadís.
Ens està perfecte que els serveis dels passa-dissos de l’ESO no estiguin oberts a les hores de classe, ja que durant els darrers anys han succeït diferents atacs de vandalisme. Però crec que un cop els alumnes estem cursant els dos últims anys som prou madurs i tenim cap com per saber respectar les instal·lacions i fer-ne un bon ús (tot i que això no vol dir que els nois i noies de l’ESO no haurien de ser-ho).
Una altra cosa que ens molesta és que els alumnes més petits vinguin al nostre passadís a fer les seves necessitats, quan cada curs té el seu lavabo i pot anar a demanar la clau. No teniu res més a fer que pujar al nostre passa-dís, quan el vostre o el de 1r està obert? No perdeu el temps pujant les escales!
Nosaltres desitgem que escolteu els alumnes i ens deixeu el lavabo obert sí o sí! Penseu que no pararem de fer-nos sentir fins que ho acon-seguim!
Alumnes de 2n de Batxillerat B
S’HA EnCERTAT CREAnT ELS INFORMERS?
Els “informers” són pàgines de Facebook on els estudiants fan públiques les seves opi-nions, queixes sobre altres estudiants, perso-nal del centre o sobre els serveis. L’informer va néixer de les mans d’unes estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona. Segons les creadores, la idea va sorgir quan una de les noies es va interessar per un noi que va veure a la biblioteca i va pensar que podia ser-li útil fer-li arribar els seus sentiments a través d’algun lloc. Així van crear la pàgina.
Aquestes pàgines són molt útils si es fan ser-vir correctament. El mecanisme és molt senzill: només cal enviar, a través d’un missatge, allò que un vol fer públic i els administradors de la pàgina ho pengen de manera anònima. Podem fer servir els informers per fer arribar missatges a la persona que ens agrada, per dir alguna cosa que no ens atrevim a dir-la sabent que la gent sap qui ho ha dit, per diverses coses. Però hi ha gent que no els fa servir per coses nor-mals sinó que es dediquen a fer públiques inti-mitats d’altra gent o riure’s d’algú, fer bulling... de manera anònima i la gent que rep aquests missatges no sap qui ha estat. Això molts cops se’n pot anar de les mans i descontrolar-se.
Penso que és força encertat haver creat els in-formers ja que pots fer públiques coses que d’altra manera no diries però molta gent no els fa servir de manera correcta.
Nicolás Scipione4t B
14ENTREVISTES“A LA vIdA SEMPRE CAL SER AuTOCRÍTIC”
L’Isaac Guilà és un professor de llengua ca-talana que aquest any està a l’Aula d’Acollida del nostre institut. A més a més és escriptor: té publicada una novel·la que es diu “L’enigma fúcsia” i un recull de narracions que es titula “Rutes en BTT per casa meva”. Alguns dels seus relats han estat premiats en concursos.
Quants llibres has escrit?He escrit dos llibres pròpiament meus i en al-guns altres també apareixen poemes i relats meus. El primer és una novel·la negra que es titula L’enigma fúcsia; el segon, un llibre de re-lats anomenat Rutes en BTT per casa meva.
Quan et vas decidir a escriure llibres?Des de sempre m’ha fet gràcia escriure ficció i, evidentment, si escrius no hi ha res millor que algú ho llegeixi i, si pot ser, li agradi. Per coses de la vida, vaig trobar l’ocasió d’autoeditar dos llibres i no ho vaig dubtar.
Quin és el primer llibre que vas escriure?El primer llibre que vaig escriure va ser L’enigma fúcsia.
Quina és la teva novel·la preferida? Qualsevol de Ferran Torrent. Un negre amb un saxo, per exemple, és de les millors.
T’agrada treballar en aquest institut? Sí. Tot i que ho tinc lluny de casa, hi ha un bon ambient de treball amb un alumnat, uns com-panys i una directiva que ho fan possible. Hi estic a gust, la veritat.
Quan vas decidir treballar de professor de l’Aula d’Acollida?Sóc professor de Català i mai no havia fet de professor d’Aula d’Acollida. En el fons no ho he decidit jo, sinó que ve donat, però m’agrada, perquè s’educa des d’un altre vessant molt in-teressant.
Quines aficions tens?Ho resumiria en l’amor al país i al Barça, però de forma més terrenal també hi puc afegir es-ports com el futbol sala i el pàdel, escriure, viatjar, la música...
Què no t’agrada? El feixisme i la mentida.
Què penses quan llegeixes els teus llibres?No els solc llegir, perquè quan s’han editat ja n’estàs fart de repassar-los i rellegir-los mil ve-gades. Amb tot, si algun cop ho he fet, penso sincerament que ho podria haver escrit millor i, per tant, que hi canviaria algunes coses. A la vida sempre cal ser autocrític, perquè tothom et diu coses bones del llibre i no és bo que t’ho creguis tot si vols millorar.
Moltes gràcies, Isaac.De res. Ha estat un plaer.
Mar CodinachMohamed Amine
4t D
15FESTA FINAL DE CURS
16FESTA FINAL DE CURS
17FESTA FINAL DE CURS
18FESTA FINAL DE CURS
19ENTREVISTES“SI LA fAMA M’HA fET CAnvIAR, QuE M’HO dIguIn, SI uS PLAu.”
L’Ivan López va néixer a Torelló el 1987. Va en-trar al món de la música quan tenia 8 anys a l’Escola Municipal de Música. Va passar dos anys al Taller de Músics de Barcelona. Abans d’endinsar-se al projecte de Txarango ha for-mat part de dos grups, un de joves de Torelló i un altre de músics de diferents pobles; tam-bé forma part dels grallers de Torelló. A part de músic és monitor. Ara, però, només viu de la música perquè no té temps de res més. És tècnic de so.
Què volies ser de petit?La veritat és que de petit el meu somni era arri-bar a tocar amb algun grup gran, i per sort he pogut formar part d’un projecte musical, pràc-ticament des de zero.
Com i quan et vas endinsar en el món de la música?Vaig començar a tocar el saxo als vuit/nou anys. Vaig tocar amb dos grups i hi va haver un moment que ja no tocava amb ningú, no-més amb la banda del poble ‘Deixebles Band’. Fins que un dia rebo una trucada de l’Àlex Pu-jols (baixista de Txarango) i em proposa que m’afegeixi al grup. En aquell moment m’estava independitzant i estudiant, i la veritat és que em feia una mica de mandra. Però l’Àlex anava
insistint i vaig decidir anar a provar un assaig. Vaig anar a l’assaig i tornant cap a casa estava ‘flipant’ del projecte i de les idees tan clares que tenien.Així va ser com em vaig endinsar en el món de la música.
Tens algun ídol en el qual t’inspires?No tinc cap ídol en concret, m’agraden molts grups.
Si poguessis triar qualsevol professió, la canviaries? Per què?No, perquè estic treballant del que m’agrada.
Com es va formar el grup?El grup es va formar a través d’unes vivèn-cies a Barcelona on tota la multiculturalitat de la ciutat, les ganes d’intercanviar idees i d’intercanviar música hi van influir molt. A par-tir d’aquí neix Txarango.
Com va sorgir el nom del grup?Quan l’Alguer, en Sergi i en Marcel vivien al barri gòtic a Barcelona sempre portaven al da-munt un charango, que és com una guitarreta tradicional dels Andes. I es va agafar el nom de Txarango com a símbol d’aquella etapa.
Quins són els vostres plans de futur?Aquest estiu anem a presentar el disc Benvin-guts al llarg viatge fora de Catalunya. La nostra música ens portarà a fer concerts per Holanda, Anglaterra, França, Alemanya...
A qui es dirigeix, majoritàriament, la vostra música?La nostra música està dirigida a tot tipus de públic, tant petits com grans.
Al principi, us vèieu tocant fora de Catalu-nya o al Palau de la Música?Mai ens havíem imaginat poder tocar fora de Catalunya i menys acabar la gira al Palau de la Música Catalana.
20ENTREVISTESuna anècdota divertida del grup?A Sant Antoni de Vilamajor vàrem menjar molt bé i cada vegada que ens donen un sopar molt bo diem que fem un Sant Antoni.
Qui fa les lletres i la música del grup? us inspireu en històries i fets personals per escriure les cançons?Normalment en Marcel, l’Alguer o l’Àlex porten una idea al local d’assaig i després entre tots l’acabem de vestir. Algunes lletres estan inspi-rades en fets reals i les altres en fets que ens agradaria que passessin en aquest món que ens hem trobat.
Cada quan i on quedeu per assajar?Quedem cada setmana a Ripoll.
El fet de ser conegut t’ha fet canviar com a persona?Gens, i si he canviat que m’ho facin saber, si us plau.
us relacioneu amb altres grups de música catalans? Quins?Sí, la Pegatina, Cesk Freixas, Bongo Botrako, Gertrudis, Bonobos, Nyandú, la Troba Kung fu i molts més.
Quin és el vostre gran objectiu com a grup?Seguir com ara, poder escriure i compartir les cançons cada cop a més llocs possibles. D’altra banda, també ens agradaria anar supe-rant petits nous reptes.
Kristof JankowskiNicolás Scipione
Maria Serra Xènia Serrat
Paula Vizcaino4tB
“QuE ELS bAnCS nO vAgIn En COnTRA dE LES fAMÍLIES”
En Jordi Tolosa és membre de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (la PAH) d’Osona, és de Roda de Ter però viu a l’Esquirol i fa poc que ha estat pare.
Quant de temps fa que col·labores a la PAH (Plataforma d’afectats per la hipoteca)?Des del 2009. Quan va néixer la plataforma de Vic, l’1 d’octubre de 2009.
Quins van ser els motius pels quals vas co-mençar a dedicar-t’hi?Jo ja venia de participar en altres moviments socials crítics com el Fòrum Social d’Osona o també la Consulta pel Deute Extern. Això passa l’any 2000 i estava format per gent que anava dient que el model que teníem, sobre-tot en l’habitatge, estava malament i creava molts desequilibris. Tot feia pensar que algun dia acabaria petant. I ho va fer. Moltes perso-nes es van trobar en una situació precària. Al principi no es notava tant. A través de “Veus diverses” es va detectar que moltes persones immigrades procedents del Senegal, que pas-saven gana i misèria, venien aquí perquè ha-vien contractat hipoteques i ells ni ho sabien. Després quan es trobaven en el moment que
21ENTREVISTESno podien pagar, se’ls quedaven el pis i a més a més els continuaven reclamen un deute. La llei era aquesta i tot això va passar perquè la majoria de gent no la coneixia. Una persona sola no podia amb totes aquestes injustícies, així que la gent afectada es va agrupar i va sorgir, a Osona, la Plataforma.
Per què es fan tants desnonaments?Per la crisi, és clar, per la crisi i la bombolla immobiliària. Es va ajuntar la crisi amb la bom-bolla immobiliària. A l’Estat espanyol, amb la crisi, la gent va començar a no poder pagar casa seva; per tant, la van perdre i a més han de continuar pagant-la.
Quina funció fas quan hi ha el desallotja-ment d’una família?El desallotjament és només la part final d’un procés. Hi ha molts dels casos d’embargament que no acaben amb desnonaments. En tot Ca-talunya hi ha hagut uns 20.000 embargaments hipotecaris i 25.000 desnonaments. El paper de la PAH, mentre no hi ha l’ordre judicial, és ajudar la família afectada, però quan l’ordre ja està dita i escrita ja no podem fer res excepte intentar aturar el desnonament i arribar a un acord amb el comitè judicial. La nostra plata-forma intervé més quan encara l’orde no s’ha donat i la família està ja al límit de perdre la casa.
Suposem que has participat en bastants aturades de desnonaments. Quantes se n’han fet a la comarca?De desnonaments molts, no se sap la xifra. Les vam demanar al jutjat i no ens les han donat, però potser uns 500 o més. Que s’han intentat aturar n’hi ha dos i prou. Un va fer fallida i van desnonar-los igualment, en canvi el segon es va poder aturar. En molts desnonaments no hi hem pogut intervenir perquè els propietaris te-nen el típic problema de ser la vergonya i tenen el costum de callar. Hi ha moltes persones que per culpa d’això entreguen les claus al banc i
se’n van a viure amb els pares o a casa d’algun amic.
Com se sent una família en el moment que la policia la fa fora del pis?No ho sé. Seria interessant que ho pregun-téssiu a una persona afectada. Jo penso que més que res la gent ho viu amb molta vergon-ya. Hi ha dos tipus de persones: les que per vergonya o sentit de culpabilitat simplement entreguen les claus de la casa al banc, que és una situació totalment comprensible, i l’altre és la de qui planta cara. El sentiment que se sent quan et passa una cosa com aquesta és de molta ràbia, t’has de sentir en una sensació de fracàs molt gran.
És cert que una persona desnonada ha de continuar pagant la hipoteca i tots els deu-tes al banc?En molts països, quan la família no pot pagar la hipoteca, s’entrega el pis i ja queda compensa-da de saldar el deute. En canvi aquí tenim una llei molt antiga i el raonament que feien ells era que si no es podia pagar la hipoteca, et venies el pis i ja recuperaries els diners. Però arriba el moment que els pisos comencen a baixar de preu, no hi ha compradors, la subhasta queda deserta perquè ningú hi compra els pisos i lla-vors el banc se’l queda a meitat de preu.
Com respon la gent del carrer davant d’aquest problema?Hi ha de tot. Majoritàriament, la gent simpatit-za amb les plataformes. Es pensa que no és culpa de la gent sinó que estem en una socie-tat molt injusta.
Què fa la plataforma dels afectats per can-viar les idees dels polítics?Jo diria que més que canviar les idees dels po-lítics és pressionar i crear mobilització perquè democràticament es vegin legislats d’una ma-nera o altra, tot i que és molt difícil que canviïn les seves idees. Però si una gran majoria de
22ENTREVISTESla població demana alguna cosa, per llei de-mocràtica en principi s’hauria de complir. Per aquest motiu la cosa no està en el fet de can-viar les idees dels polítics, sinó un canvi demo-cràtic que permeti que els beneficis dels bancs no vagin sempre per sobre de les possibilitats de les famílies.
Com respon la gent del carrer davant les famílies que han perdut casa seva? Això és molt difícil de valorar perquè t’has de trobar en la situació per entre-ho. A la plata-forma hi ve a parar un percentatge molt petit de les famílies que s’han quedat sense poder pagar la hipoteca, moltes famílies ho viuen en secret. Només el seu entorn més immediat sap la seva situació.
Què en saps de la família que ha perdut la casa i actualment viu al carrer? Per exemple, la família que ha estat molt de temps al carrer Verdaguer i lluita per la casa seva és de Manlleu i està vivint a Vilanova i la Geltrú. La seva hipoteca tenia una clàusula, com moltes altres, en la qual constava la pos-sibilitat d’un embargament extrajudicial. Van embargar el pis i ara deu fer un mes i mig que se’n va fer la subhasta; es va intentar parar-la amb una colla de gent però no van deixar entrar ningú, només els afectats, i quan van entrar la subhasta ja estava feta, va quedar de-serta i el Banesto es va quedar amb la hipote-ca i el pis al 60% del preu d’adquisició d’una forma molt més ràpida perquè va ser a través d’un notari. Juntament amb les plataformes del Garraf i d’Osona no es va poder parar el desnonament. Els afectats es van tancar un dia i mig dins el banc fins que va arribar l’ordre judicial de fer-los fora; van decidir quedar-se al carrer acampats davant del banc juntament amb la gent que els donava suport.
El cas és que el banc en cap moment va voler negociar. Tot i que els mossos van estar a favor dels afectats perquè també es van sentir enga-
nyats pel fet que es va presentar la negociado-ra de la plataforma i el mediador dels mossos, però de l’empresa Banesto no es va presentar ningú, l’únic que van fer va ser una oferta que era totalment inacceptable pel preu.
després aquesta gent quan els fan fora no tenen cap recurs? No. Hi ha coses, però de moment totes insufi-cients. En les situacions d’emergència els ser-veis socials poden intervenir trobant un espai d’emergència o que Càritas pugui aportar el que han recollit. Totes les opcions que hi ha són comptant amb la bona col·laboració d’un banc, i com que els banc no en tenen... Inten-tem obrir una llei que el banc no vagi en contra de les famílies i canviant aquesta llei els pro-blemes se solucionaran.
Alícia CanteroXènia Comas
Edu EstrellaMar Segalés
23ENTREVISTES“vOLIA SER MúSIC, PERò vAIg
ACAbAR AMb un COnTE A LA Mà”
Xavier Varnetta és un escriptor català de Vi-
lanova i la Geltrú que viu a Barcelona i que
ha escrit un llibre que recentment han llegit
els alumnes de primer, “Sense Adreça Co-
neguda”. Fa poc va venir a fer una xerrada
al nostre institut i vam aprofitar per fer-li una
entrevista.
On treballes i quina professió tens ac-
tualment?
Per una part sóc escriptor, és clar, i per l’altra
treballo a Vilanova i la Geltrú com a profes-
sor. De fet visc entre Vilanova i la Geltrú i
Barcelona.
L’any 2003 vas obtenir un premi, oi? Quin?
Sí, a la fundació de l’Enciclopèdia Catalana i
el 2006, un altre.
T’has plantejat mai tenir un pseudònim
per escriure?
Sí. De fet, vaig tenir un sobrenom durant una
temporada, Nevas Brid, i amb aquest pseu-
dònim havia fet crítica literària. Nevas proce-
dia de “riu”. Llavors, després de fer articles,
vaig pensar ficar el pseudónim a la novel·la
que han llegit els de primer, Sense Adreça
Coneguda però l’editorial no em va deixar
perquè em va dir que el meu nom ja era co-
negut.
Quins estudis t’han ajudat a aconseguir
escriure els llibres?
Ara no me’n recordo de qui ho va dir, però
per escriure una novel·la no és necessari es-
tudiar, simplement has de viure experiències.
I llavors, jo crec que el que m’ajuda a escriu-
re els llibres és fixar-me en les coses, anar a
llocs, viure. Crec que això és el més impor-
tant. Ser escriptor no requereix cap estudi
específic però el que m’ha ajudat bastant ha
estat que he fet història i suposo que això ha
influït que pogués escriure millor els llibres.
A part de tot això, sóc filòleg català.
En què t’inspires per escriure?
En res; en un moment determinat et ve de
gust explicar un tema i llavors comences a
donar-hi voltes; però d’on surt no ho he sa-
but mai de veritat.
24ENTREVISTESQuan vas decidir començar a escriure?
Tampoc ho sé. De cop i volta, un dia em vaig
trobar amb un conte a les mans, un conte
infantil, que suposo que havia escrit per a
les meves filles, i vaig decidir presentar-lo
a un concurs. Per sort no va guanyar, però
l’editorial Cruïlla s’hi va interessar i va de-
cidir editar-lo. Per la mateixa època, més o
menys, vaig escriure també una obra de tea-
tre. De fet jo volia ser músic, i feia cançons,
però vaig acabar amb un conte a la mà.
Quin autor t’ha influït més en les idees?
Quan agafes idees d’autors, les agafes més
aviat negativament, és a dir, estàs escrivint
una cosa i penses: -Això ja ho ha fet algú
altre, no ho faré jo.
Quin creus que és el teu millor llibre?
No sé dir-vos-ho, perquè jo ja he fet uns
quants llibres, i quan acabo d’escriure’n un
sempre penso que aquell és el millor, així
que no sabria dir-vos-ho.
Has fet o has pensat fer alguna novel·la
autobiogràfica?
Mira, fins fa un any, t’hauria dit que no, però
mira per on, ara n’he fet una. No és ben bé
autobiogràfica, però hi ha personatges que
estan inspirats en persones que conec, i
també els passen coses que els han passat,
i fins i tot a mi, i d’això se’n podria dir ‘’au-
tobiogràfic’’.
Quan fas una obra, la fas per diversió o
per transmetre un missatge?
En totes les novel·les sempre hi ha d’haver
diversió; si més no, interès. Si no, la gent no la
llegeix. Però més que transmetre un missat-
ge jo parlo sobre una cosa que m’interessa,
que em preocupa, i acabo fent una mena de
resum que és el llibre.
On escrius normalment?
Mira, et diré on no escric mai: en una tau-
la amb un ordinador i diccionaris. Sempre
m’agrada més escriure en llocs diferents: a
la platja, al tren, a l’avió, en un bar... Sempre
porto alguna llibreteta o algun full a sobre i
quan em ve la inspiració escric.
Marta PereaToni BautistaMartí Garcia
4t D
25
Qui té raó? Potser sigui un cas en què la raó ab-soluta, com passa sovint a la vida, no existeixi. La pitjor conclusió del cas seria, sens dubte, que una part, la que sigui, alcés la bandera de la victòria sobre l’altra. L’alumna hauria pogut fer un esforç i estudiar més (en aquest cas una disciplina esportiva, la natació); la professo-ra potser hauria pogut estalviar-se l’escàndol sent flexible amb les proves; l’entorn del bàs-quet de la jugadora haurien pogut ser menys possessiu i ajudar a donar a l’esport, més enllà de la competició, un aire més humanitzant; el centre s’hauria pogut estalviar aquesta mesu-ra tan poc edificant amb una actuació prèvia, col·legiada i de consens.
Ens costa déu i ajut entendre realitats de moltes cares, avesats com estem i educats com hem estat a veure-ho tot en blanc o negre. Defugim els matisos que són els que fan decantar ba-lances, aquelles hores més d’estudi, aquelles dècimes que condemnen al suspens, treuen o atorguen una matrícula. Els exàmens, com els rànquings, són les proves del tot o res, la justí-cia de la balança. Les capacitats, les aptituds, els talents són virtuts de llarg recorregut. Els gran reptes ens fan oblidar els petits detalls. Encenem la llanterna de Diògenes i que l’estiu ens serveixi per agafar-nos l’estudi, l’esport i la vida amb una mica més de filosofia!
AMPAEL CAS dE L’ESPORTISTA QuE vOLIA ESTudIAR
El suspens en Educació Física d’una estudiant de segon de batxillerat de l’IES de Santa Eugè-nia de Ter, al Gironès, ha provocat un temperi considerable. El suspens deixava Sílvia Diao - nascuda ara fa 18 anys a Girona, de pares senegalesos – sense opcions a una beca per anar a estudiar a Edimburg (Escòcia) el curs que ve. El fet no hauria merescut, de ben se-gur, tant ressò als mitjans de comunicació si no fos perquè l’estudiant suspesa és una bri-llant jugadora de bàsquet de l’Uni Girona amb notable projecció envers l’elit del bàsquet ca-talà i estatal. Pocs dies després d’iniciar-se el rebombori, el director del centre, Jordi Vilarru-bí, va anunciar que, d’acord amb la inspecció del departament d’Ensenyament, es repetirien les proves d’Educació Física, no només per a ella sinó també per als altres alumnes que les havien suspeses. I com pot ser que la mala nota sigui en Educació Física, us preguntareu, si en allò que excel·leix és, precisament, en un esport tan complet com ho és el bàsquet? Perquè, segons sembla, la prova de la discòr-dia era de natació i Sílvia Diao és una pèssima nedadora.
L’afer és polièdric com ho han estat les reac-cions. D’una banda, des de la comunitat do-cent s’han alçat veus demanant respecte per als ensenyants, entomant la decisió com una degradació de la professora, Maria Anglada, i recordant que en els conflictes amb pressió social sempre els toca el rebre. D’altra banda, des de l’entorn esportiu, s’ha defensat la ju-gadora a capa i espasa tot adduint el seu ta-lent pel bàsquet i al·legant que són les raons econòmiques pròpies d’una família humil que li permetien optar a la beca per estudiar a An-glaterra. Dit sigui de passada, l’estudiant do-mina, a més del català i el castellà, l’anglès, el francès i un idioma de la regió senegalesa d’on són originaris els pares. Pep Palau
peppalau.blogspot.com
26ESCOLA VERDAQuè ÉS EL fRACkIng?
El “fracking” consisteix en l’extracció de gas o de petroli per mitjà de la fracturació del sòl. El procediment consisteix en la injecció d’un ma-terial a pressió, normalment amb aigua i sorra barrejat amb productes químics. Tot això amb l’objectiu d’ampliar les fractures existents en el substrat rocós que tanca el gas o el petroli.El terme fracking també el podem definir com la tècnica d’extracció nova que es basa amb la fragmentació de les capes profundes del sòl
on hi ha petites bombolles on es troba d’extracció ha petites bombolles de gas i pe-troli.
A causa de l’augment del preu dels combus-tibles fòssils que ha fet econòmicament ren-dible aquest mètode, el fracking s’està popu-laritzant a molts llocs del món aquests darrers anys, sobretot a Estats Units d’Amèrica.
Problemes que Pot causar el fracking:
• Contaminació de l’aigua superficial i subterrània.• Contaminació de l’aire.• Afectacions en la salut de les persones.• Alteracions del paisatge i del terreny.• Contaminacions dels sòls en tancar els pous.• Augment de la radioactivitat natural de fons.• Risc sísmic.
L’objectiu del fracking és aconseguir explotar i allargar al màxim les reserves de petroli i de gas, però el benefici que pot aportar és molt petit ja que la taxa de retorn (energia que s’ha d’invertir per obtenir un producte energètic) és de les més petites que hi ha; en canvi l’impacte ambiental en la zona d’extracció és molt elevat.
Jordi FreixaJana Maier
Blanca MonteisRuth Prat
Gorka Salomon
27
xereu l’experiència d’alguns dels participants. Us animem a participar-hi a la propera edició.
I arriba l’estiu i, tal com hem dit al principi, a L’Espai seguim: ja tenim a punt les activitats previstes per a aquestes vacances:
• Programa de pràctiques(*). Inici el dimarts 25 de juny. Places limitades als serveis mu-nicipals (llar d’infants, casal, Ajuntament, biblioteca, museu, mitjans de comunicació)
• Curs de monitor de lleure infantil i Juvenil (*). Inici el dimarts 25 de juny. Indispensable tenir 18 anys o complir-los durant del curs.
• Taller de voluntariat(*). Dijous del 4 al 19 de juliol. Presentació del taller el divendres 28 de juny.
• Nits a les piscines. Del 28 de juny i 26 de juliol
• Sortida a La Selva de l’Aventura(*). Dissab-te 6 de juliol.
• Cursa d’orientació(*). Divendres 19 de juliol. Cursa per a totes les edats, per Roda i vol-tants amb dos circuits de diferent dificultat.
Premi per als equips guanyadors.(*) Activitats amb inscripció.Per més informació i inscripcions heu de pas-sar per L’Espai
Amb aquesta informació ens acomiadem tot desitjant-vos un molt bon estiu a tots i totes. Ens veurem per Roda, a la piscina, a la plaça, a la botiga... o bé potser en alguna platja del país o qui sap en quin racó de món...Molt bon estiu!!!
PUNT JOVEA L’ESPAI, COnTInuEM!
Hi ha coses que comencen i acaben; hi ha co-ses que no sabem quan van començar però sí quan acabaran i portaran coses noves, i hi ha coses que tan sols comencen i segueixen. L’Espai és d’aquestes últimes. A L’Espai, no hi ha cap dubte: seguim!
Aquest primer semestre de l’any hem tingut força moviment i la novetat ha estat la incor-poració de l’Eduard Morató a l’equip de treball, com a dinamitzador, i pensem que no només s’ha notat en la tasca diària interna de l’equip, sinó que també ha tingut una notòria repercus-sió fora de L’Espai. A ell li agraïm tota la feina feta fins al dia d’avui.
Fent un repàs del que hem fet, doncs, durant aquests cinc mesos de feina, volem destacar la renovació del facebook de L’Espai, que ha passat de ser perfil a pàgina, n’hem millorat l’estètica i també l’actualització de contin-guts. Pensem que és tasca primordial tenint en compte la importància de les xarxes socials virtuals en l’actualitat. Ben aviat també revi-sarem la web per tal de millorar-ne l’estètica, però sobretot la funcionalitat.
Pel que fa a activitats, el més destacat han es-tat la Setmana Jove i el Raid dels Ausetans. La primera va tenir lloc del 17 al 26 d’abril amb una programació d’activitats ben variades (des de campionats online fins a la nit de dj’s a la carpa, passant per tallers de Sant Jordi, futbol sala, cinema, jam session de música i campionat de tennis taula) per tal de celebrar el 3r aniversari de L’Espai. Per altra banda, un any més, Roda va participar a El Raid dels Au-setans, amb 4 equips que van sortir d’aquest institut: Els Esquerdats, Jejesdcampo, Les Malaltes i Tanmecarda. Aquests últims van ser guanyadors de la fase local i van passar a la competició a nivell comarcal, encara que sen-se sort. Segur que alguns de vosaltres conei-
28RECOMANEM
tÍtol: Diari d’un SkinDirector: Jacobo Rispaactors: Tristán Ulloa, Juana Acosta, Fernando Cayo, Macarena GómezPaÍs: EspanyaanY D’estrena: 2005DuraDa: 85 minuts.
sinoPsi: La pel·lícula està basada en el llibre del pe-riodista Antonio Salas. Mostra la vida quotidiana dels neonazis que hi havia a Espanya a principi del 2000. Un periodista s’infiltra en un grup neonazi de Madrid després de presenciar l’assasinat del seu company, que també era el seu cunyat, per part d’un grup de neonazis que el maten pel simple fet de ser sudamericà. El perio-dista s’uneix a ells, vesteix com ells i actua com ells per a descobrir quins van ser els assassins i axí poder-los detenir.Tant la pel·lícula com el llibre estan basats en una història real.
crÍtica: Crec que és una bona pel·lícula perquè et fa reflexionar com una persona es pot arribar a convertir en neonazi. És una pel·lícula dura i impactant, però també realista.Està basada en fets reals. La recomano a totes aquelles persones que els agradin les películes realistes i a aquelles persones que rebutgen els actes dels grups racistes i neonazis d’arreu del món.
Bernat Pla 4 ESO B
tÍtol: Bitllet d’anada i tornada. autor: Gemma Lienas eDitorial: Empúriescol·leciÓ: La Via Làctia nÚmero De PÀgines: 224 pàgines
sinoPsi: La Marta és una noia jove que viu molt pen-dent de descobrir l’amor amb el seu xicot, en Ricky, anar amb la seva millor amiga, la Clàudia o estar amb els seus germans bessons. L’anorèxia i la bulímia són dues paraules que a ella i als seus pares no els resulten gaire familiars, però per culpa de l’entorn en què viu comença a tenir trastorns amb el menjar i ho manté en secret. En poc temps, després que el psicòleg amb qui va ho di-gués als seus pares, la Marta ha d’ingressar a l’hospital perquè té anorèxia nerviosa.
recomano aquest llibre ja que pot fer veure al lector tot el que pot causar aquesta malaltia i tot el que pa-teixen les persones que la tenen. A més, està molt ben reflectida a la història de la Marta. Sobretot el recomano als adolescents perquè normalment som nosaltres els que tenim més facilitat a fer “tonteries” amb temes de-licats com el menjar sense saber-ne tots els riscos. És un llibre interessant i, sobretot, des del primer moment tens ganes de saber com acabarà la salut de la Marta i si se’n sortirà.
Blanca Monteis4r C
29
tÍtol: Històries del paradísautor: Xavi SarriàanY: 2008eDitorial: BromeranÚmero De PÀgines: 160
sinoPsi: A través de petites històries curtes, Xavi Sarrià, escriptor valencià i cantant d’Obrint Pas, explica diverses històries realistes que podrien estar passant ara mateix en algun racó del món on vivim. Totes les històries van acompanyades d’alguna cita famosa i parlen de temes i emocions molt diversos: por, equilibri, fragilitat, subur-bis, calfreds, desficis, guerres, esperances, llàgrimes, avorriment, ambició, alliberament, oblit, terror, coratge, il·lusió, orgull, fam, silenci...
ValoraciÓ: Aquest llibre m’ha agradat molt perquè posa de manifest les desigualtats que hi ha en aquest món i que, com diu el títol amb la seva ironia, creiem que vivim en un paradís, però en realitat no ho és.
Les històries d’aquest llibre són reals, són coses que passen dia a dia arreu del planeta, a les quals no podem girar l’esquena fent veure que no passa res.
Gerard Vallejo 4t C
RECOMANEM
tÍtol: Blanca como la nieve, roja como la sangreautor: Alessandro d’Avenia eDitorial: Grijalbocol·lecciÓ: Best SellernÚmero De PÀgines: 246
sinoPsi: Leo, un jove immers en un remolí de l’adolescència entre missatges de mòbil, deures, pòs-ters, cançons, partits, motos, mirades i somriures es tro-ba que té un enemic: el color blanc. Perquè per a ell totes les emocions tenen un color, i el blanc és l’absència, la solitud. El blau és el color de l’amistat i el dels ulls de Sílvia, la seva millor amiga, lleial i serena, el seu suport constant. El vermell, en canvi, és el color de l’amor, de la passió, de la sang: vermell és el color dels cabells de Beatrice. Quan Leo descobreix que Beatrice està malalta i que la seva malaltia està relacionada amb aquest blanc que tant l’espanta, haurà de buscar en el seu interior, sagnar i renéixer per entendre que els somnis no tenen fi i que sempre s’ ha trobar el coratge per creure en alguna cosa més gran.
recomano aquest llibre perquè el noi es mira la realitat d’una manera diferent i descobreixes coses que potser mai no pensaries. A mi personalment m’ha agradat molt perquè és un llibre molt real i molt sincer. El recomano a totes les persones que vulguin passar una bona estona llegint.
Naual Asbai 4t C
30ENTRETENIMENTSCRònIQuES d’un dETECTIu
Fa temps, a la meva agència, va arribar una senyora que des del principi em va semblar que tenia una estranya aparença. Les úniques paraules que li sorgiren de la boca foren les se-güents: “Et contracto perquè vull que inves-tiguis la meva mort i detinguis el culpable”. Després, se’n va anar tot deixant un bocí de paper escrit i un bon feix de bitllets a sobre la meva taula, de sobres pels meus honoraris nor-mals i una bona propina. Es veia de lluny que era de casa bona, però em vaig pensar que es tractava d’una mena de broma pesada, típica dels rics; mai m’hauria pensat que aquest cas anava de debò i que, més endavant, jo mateix, per culpa d’aquella visita, em convertiria en el principal sospitós.
Em vaig oblidar completament d’aquell cas fins que setmanes després del meu encontre amb la dona, la policia va irrompre formal-ment en la meva propietat i em va detenir per ser el presumpte assassí de la dona que m’havia ofert la feina. Això va ésser molt impactant per a mi, sobretot perquè estic acostumat a anar a l’altra banda de la reixa en els cotxes de poli-cia. Em van prendre declaracions i, com que no hi havia cap persona que pogués demostrar la meva coartada, em van arrestar. Després de passar-me tota la nit pensant, vaig adonar-me que la víctima no m’havia donat una propi-na: en realitat, aquells diners sobrants eren els necessaris per poder pagar la fiança que em permetés sortir de la presó, però en llibertat condicional.
Els dies anteriors al judici van ésser els pitjors de la meva vida: em sentia vigilat tot el dia i no podia pensar. Fins que dos dies abans del judi-ci tot va canviar, perquè vaig aconseguir infor-mació valuosa sobre el cas, ja que un company d’ofici que encara confiava en la meva inno-cència va ésser destinat a treballar en el crim i em va poder informar sobre l’estat de l’escena
del crim, sobre el cadàver i moltes més coses. Però no vaig tenir prou temps per analitzar-ho tot en aquest curt termini de temps, fet que va provocar que perdés el judici i, finalment, m’internessin a la presó fins que no es demos-trés que era innocent o es trobés l’autèntic as-sassí.
Durant els dies del meu internament vaig investigar les notes que em va passar el meu company. Sobretot vaig trobar informació sobre la vida personal de la dona: tenia uns 40 anys, era mare vídua amb una filla de 17 anys que estava a punt d’entrar a la universi-tat per estudiar medicina i, la víctima, després de moltes relacions fallides, va deixar la seva vida amorosa de banda i va dedicar-se essen-cialment a cuidar la seva filla d’una manera molt estricta i protectora. També vaig esbrinar, d’altres contactes, que el seu marit era un gran programador molt capacitat i que va fundar una empresa que ràpidament va obtenir grans beneficis, fins a l’assassinat desafortunat del seu fundador, que va provocar que la família es vengués l’empresa. Aquesta última informa-ció em va ajudar a comprendre la qüestió que m’havia rondat molt pel cap: “D’on va treu-re tants diners la víctima?”. Durant els últims dies vaig descobrir la fatídica informació de la causa de la mort: va ésser per culpa d’una so-bredosi d’insulina. Una informació que em va donar una gran pista: l’assassí havia de saber que prenia insulina i, per tant, havia de ésser tan proper a ella com per poder subministrar-li la sobredosi.
La meva estada a la presó es va acabar quan van posar fi a la vida de la usufructuària de la fortuna, la germana de la víctima, amb els mateixos mètodes que l’assassí havia utilitzat en el primer cas, i el meu advocat em va poder aconseguir la llibertat, però amb la condició que investigués els dos casos. Aquest segon as-sassinat em va resultar molt estrany, perquè vo-lia dir que era també una persona propera a la
31ENTRETENIMENTSresta de la família, ja que també va tenir accés a subministrar una dosi del medicament a la usufructuària.
En un principi vaig pensar que es tractava d’un assassí extern que volia heretar la fortuna, així que vaig fer entendre a la policia que s’havia de protegir la filla durant poc més d’un mes, fins que ella fos major d’edat i pogués heretar la fortuna, i que calia impedir que qualsevol s’acostés a ella, ja que la podria enganyar i es podria convertir en usufructuari i, finalment, després de la mort de la filla, en hereu. Vaig afegir que, si això passés, seria massa tard per poder-lo atrapar, perquè si disposava de tants diners seria molt difícil. Respecte als familiars de les víctimes, tots tenien una coartada, igual que els amics propers.
La meva visió no va canviar fins un mes des-prés i no vaig veure l’autèntic assassí fins que vaig reflexionar sobre la seva vida personal i la manera en què va morir la dona. Qui m’havia de dir que per tres dies i una decisió meva fatí-dica, quasi aconsegueixo el propòsit de l’assassí d’heretar la fortuna? Ara que hi penso, per a l’assassí va ésser molt fàcil aconseguir aquella substància tan pura; ni jo m’ho pensava que l’assassí la tingués tant a l’abast!
Qui és, en realitat, l’assassí?amitcív al de allif al sé íssassa’L
Jordi Pla Mauri 4t A
1. A les 10:25 el tenim i mai no ens hi avorrim.2. Sort en tenim però per culpa d’ella amb el cul quadrat sortim.3. Molts números hi ha i els exàmens de mates ens ajuda a aprovar.4. Ens els van fer comprar per poder-nos modernitzar.5. Per viatjar l’utilitzem però igualment ens perdem.6. Tots els papers hi pengem però mai ens els mirem.7. L’esquena ens trencarem si més pes hi portem.8. Els llibres ens hi fan guardar perquè així no ens els puguin robar.
Finalment forma una paraula les lletres que trobes en els requadres més foscos.
G _ _ _ _ _ _ _ _ Ingrid Verdaguer i Elisa Sobkanyuk 4t ESO D
32ENTRETENIMENTSLOgOS RELACIOnA EL núM. dE LOgO AMb EL dISSEny QuE CORRESPOnguI:
1. Escola verda 2. Staedtler 3. Stabilo Boss
4. Ins Miquel Martí i Pol 5. Barra de cola 6. Sindicat d’estudiants
7. Fundació de la Marató 8. L’educació és futur 9. Prohibit fer servir
Busca a la sopa de lletres el cognom dels professors que habitualment utilitzen aquestes frases:
• A veure, nens!• Què us penseu, que podeu venir aquí a aixecar-me la camisa?• Avui farem activitats amb el That Quiz.• Los dictados han sido desastrosos.• Hem de conèixer l’etimologia de les paraules per entendre el seu significat.• Jacint Verdaguer tenia un vocabulari molt ric, molt treballat i apassionant.• Hauríeu de poder continuar fent francès a batxillerat en aquest institut!• Eh, eh, eh!• Els actimels i les cremetes no serveixen per res.
Crisantos CastellaGerard Vallejo
Mar Segalés i Pol Gómez4t B
33ENTRETENIMENTSRELACIOnA ELS SOMRIuRES AMb EL SEu nOM:
Sellua Talbi
Margarita Rusiñol
Meritxell Marin
David Fàbregues
Sara Aguilar
Raquel Baides
Marta Perea, Mar Codinach
i Carla Toll
34
COL·LAbORAdORS:
C. Miramarges, 7, 1r 4a08500 VicBarcelona (España)Tel. +34 938 869 733Fax +34 938 834 [email protected]
PIZZERIA TRATTORIA
CuInA SICILIAnAC. Arquebisbe Alemany, 24Tel. 93 883 20 66 · 08500 VIC
C. Bac de Roda, 4708510 Roda de TerT. 93 854 38 82Urgències 619 22 85 11
CRISTINA SALLÉS TORRENTVeterinàriaHORARImatins de 10.00 a 13.00 htardes de 17.00 a 20.00 hTANCAT dilluns i dimecres matí
