revista juny 2010

Coses Nostres juny 2010


Que passeu unes bones festes i un bon estiu!

I us recomanam…

☺ La lectura d’un llibre per relaxar-se; gaudir d’una

lectura ens ajuda a allunyar-nos de les preocupacions quotidianes, al mateix temps que ens obra a noves vivències, altres maneres de pensar, de valorar…

☺ Gaudir d’un entreteniment, hobby personal. Ens

ajuda a créixer com a persones, a compartir, a aprendre...

☺ Aprendre a aprendre durant tota la nostra vida. Ens

facilita adaptar-nos a qualsevol nova circumstància al llarg de la nostra vida.

☺ Retrobar-se amb les amistats.

☺ Visitar les exposicions i participar a qualque acte

(presentació de llibres, imatges, conferències, balls...) del nostre poble.

☺ Gaudir d’una bona pel·lícula. N’hi ha tantes al

nostre abast…i de tan bones.

☺ Caminar cada dia. L’hàbit més saludable.

☺ A l’estiu, seure a la fresca.

☺ Protegir-nos del sol a les hores punta, fent un bon ús de les cremes solars protectores, i d’una bona ombra.

☺ Els dies de molta calor, una bona hidratació, beure

força aigua.

☺ Aprofitar el bon temps per anar a fer una calada.

☺ Fer berenetes amb la família i els amics.

☺ Relaxar-se, descansar.

☺ Escoltar música.

☺ Ballar fandango.

☺ Fer una dieta equilibrada.

☺ Aprofitar l’oferta cultural dels nostres pobles i entitats.

Coses Nostres

[email protected]

juny 2010

Edita:

Govern de les Illes Balears Consell Insular de Menorca Ajuntament de Ciutadella

Serveis Educatius de Menorca Associació d’Educació d’Adults de Menorca

Encarregats:

Pere Gorrias Francesca Quetglas

Ester Mir Juan Francisco Sebastián

Han col·laborat

Magí Muñoz Assumpta Lluch Guillem Lluch Helena Motilla Marta Santafè Montse G. Pons

Lluïsa Gago Yolanda Gómez

Damià Moll Ana Coll Díaz

Antonia López Enrich Juana Marqués Marqués

Vicenta Estada Magdalena Pelegrí

Foto portada:

Antoni Cladera


nguany l'escola d'adults ja té 20 anys! 20 anys de centre oficial, encara que abans ja es feien a

Ciutadella classes per a adults. A partir d'aquest any ja hi va haver un equip directiu, amb n’Amador Alzina al capdavant, un claustre de professors, un edifici... ja que va començar a ser un centre autònom i de ple dret.

Coincidint amb aquesta data, hem rebut un reconeixement entranyable: ens han concedit el premi LLUM NOVA, que cada any atorga el PSM a una persona o entitat que contribueix a la normalització de la nostra llengua. Dia 31 de maig vaig tenir la satisfacció de recollir aquest premi,

juntament amb la directora de l'escola d'adults de Maó, el gerent de Serveis Educatius i el president de

l'Associació d'Educació d'Adults de Menorca.

Aquest trimestre hem participat en la diada de les entitats de Ciutadella, “Sortim al carrer” , on vam mostrar una pinzellada del que feim. Encara podeu trobar a l'entrada de l'escola les fotografies que vam mostrar.

També hem fet el tradicional recital de poesies, amb una gran varietat d' idiomes, cosa que fa que sigui realment una trobada no només poètica sinó multicultural.

Enguany el departament de Comunicació ha organitzat un concurs literari, i aprofit per agrair la participació i felicitar en Toni Franco i en Francesc Riudavets, que van resultar guanyadors. També vull agrair molt les roses de paper que ens va fer na Maria Casasonvas, una alumna nostra de batxiller,

per regalar a cada un dels participants al recital i als guanyadors. Quina preciositat!

Ja que som a final de curs, aprofit per agrair als delegats i a les alumnes membres del Consell Escolar la seva disponibilitat i participació. Gràcies al claustre de professors i professores per la seva feina, dedicació i suport, i he de dir que trobarem a faltar na Mar Mercadal i na Vicenta Estada, que el curs que ve seran a altres centres. Moltes gràcies sinceres per la vostra implicació, professionalitat i amistat.

I finalment, vull desitjar-vos a tots els lectors de la revista “Coses Nostres” que tingueu un bon estiu i que torneu a la nostra i vostra escola d'adults a partir de dia 6 de setembre.

Assumpta Lluch Moll, directora

E


BON DIA TOT EL DIA

ón les 9 del matí. Arribam a la feina i saludam els companys: bon dia. Ara són les 17 del capvespre. Anam a la

botiga a comprar i en entrar saludam: bones tardes. Són les 21 h i anam a ca uns amics a sopar, entram i deim: bon vespre. I quan ha acabat la vetlada, ens acomiadam dient: bona nit.

Fixau-vos en la incoherència: bon dia, bones tardes (en plural), bon vespre i bona nit. Sospitós, no ho trobau? I encara ho és més si ens fixam que bon dia fa referència a tot el dia, no només al matí (ja que no deim bon matí...). Els idiomes que saluden dient bon matí (com ara l'anglès -good morning- i l'alemany -Guten Morgen-) diuen bon matí durant el matí i després diuen good afternoon i Guten Tag ('bon capvespre'). En canvi, els idiomes que saluden dient bon dia (com ara el francès -bonjour-, l'italià -buon giorno-, i molts altres) diuen bon dia mentre és de dia, no només durant el matí, com és lògic. El castellà, per contra, fa una cosa ben estranya: diu buenos días només durant el matí (quan el matí és una part del dia, no tot el dia).

Per què en català no feim com fan a la resta del món i deim bon dia mentre és de dia, i després bon vespre/bona nit? És ben senzill,

perquè un dia es va introduir a la nostra parla el castellanisme bones tardes, amb la qual cosa el bon dia va quedar restringit a l'ús durant el matí a la manera castellana. Posteriorment, el castellanisme bones tardes, a fi de ser camuflat, es va convertir en bona tarda (en singular, igual que els seus germans bon dia i bon vespre/bona nit). Pompeu Fabra (la persona més important en la normativització de la llengua catalana) va acceptar en el seu diccionari tarda, i en la seva entrada hi posà com a exemple bona tarda! A partir d'aquí al Principat s'ha anat difonent (sobretot a través dels mitjans de comunicació) la fórmula bona tarda. Al País Valencià s'ha difós la còpia regional equivalent (bona vesprada, mancada de la més mínima tradició i historicitat). I a les Illes, perviu amb força el bones tardes, sense cap intent de camuflatge!

Vist tot açò, en aquest racó de llengua us proposam que empreu bon dia fins a l'arribada del vespre, i que després passeu a la parella bon vespre/bona nit (arribada/comiat). És a dir, allò que fan la majoria de llengües europees.

Que tingueu bon dia (tot el dia)!

Helena Motilla Salas Professora de Llengua i Literatura Catalana Escola d’Adults de Ciutadella

S


Lluïsa Gago Professora i coordinadora de l’Escola d’Adults des

Mercadal

• Tret principal del

teu caràcter

Curiosa.

• Una mania...

Massa exigent amb mi mateixa. • Qualitat que t’agrada d’una persona

Que em mirin als ulls. • El teu principal defecte...

Xerrar molt. • Una qualitat...

Un ordre desordenat. • Un somni a realitzar...

Recórrer mig món. • Un llibre...

El cielo está muy alto. • Quina música escoltes a casa...

M-80! • Una pel�lícula...

Casablanca. • El teu secret per estar en forma...

Dormir molt.

• Un plat i una beguda...

“Bocata” i cervesa. • Un fet històric important....

La Revolució Francesa.

• Faltes que no perdonaries...

Mentides. • Estat actual del teu esperit....

D’acceptació.

Yolanda Gómez Pérez Professora de F.P. de Cures

d’Auxiliar d’Infermeria Ciutadella

• Tret principal del teu

caràcter

Som molt alegre.

• Una mania...

No en tenc. • Qualitat que t’agrada d’una persona

Que sàpiga escoltar. • El teu principal defecte...

Som molt despistada. • Una qualitat...

Tenc molta paciència.

• Un somni a realitzar...

Viatjar a Australia.

• Un llibre...

Los pilares de la Tierra. • Quina música escoltes a casa...

Pop-rock.

• Una pel�lícula...

La vida es bella.

• El teu secret per estar en forma...

Evitar la vida sedentària. • Un plat i una beguda...

Canelons i vi negre. • Un fet històric important....

La democràcia. • Faltes que no perdonaries...

Qualsevol tipus d’intolerància. • Estat actual del teu esperit....

Normal.


Magí Muñoz Regidor d’Educació de l’Ajuntament de Ciutadella

• Quina és la relació de l'Ajuntament de Ciutadella amb l'Escola d'Adults?

’Ajuntament té distints convenis per tal de facilitar tant la formació

reglada com la complementària a l’Escola d’Adults. Així mateix, l’Escola d’Adults pot participar en alguna de les convocatòries destinades a centres educatius, com ara la d’adquisició de llibres. L’Ajuntament té una persona que treballa a l’Escola, que és la conserge. I, finalment, cal dir que feim el manteniment del centre i assumim despeses de funcionament de les instal·lacions. • Abans de ser regidor coneixies l'oferta formativa de l'escola? Abans d’entrar a l’Ajuntament com a regidor en tenia coneixement per la informació que difon anualment l’escola, i també perquè tenc familiars que hi han estudiat i amics que hi han impartit classes. De fet, la meva professió és la de docent, som professor de dibuix de l’IES Josep M. Quadrado i, temporalment, tenc una comissió de serveis per exercir una responsabilitat política. • Segurament, quan vas començar la teva tasca de regidor et devies trobar algun problema relatiu amb l'Escola d'Adults de Ciutadella. Quins eren i com s'han resolt o es pensen resoldre? El principal problema va ser que a l’edifici hi havia un problema de goteres, per la qual cosa em vaig

trobar amb un recull de signatures sol·licitant que s’arreglés aquest problema. Per cert, és una deficiència que ja està resolta. • Quan era regidor d'Educació en Nel Martí, es va treballar molt per aconseguir l'adquisició del local que hi ha just al costat de l'escola, al carrer Pius VI, per tal d'habilitar-hi noves aules per al nostre centre. Finalment, no es va dur terme el projecte. Saps què va passar? Sé que és un espai que estava pensat per oferir-hi cursos formatius, emperò va quedar el tema aturat per motius pressupostaris, evidentment marcats per les prioritats polítiques de l’anterior equip de govern. Ara el centre disposarà de les aules necessàries en un únic centre, que és el que s’està construint al costat de l’IES Josep M. Quadrado. • I sobre el nou edifici que s'està construint ara al costat de l'IES J.M. Quadrado, on finalment s'ubicarà l'Escola d'Adults, ens podries avançar si s'estan complint els terminis previstos? Quan creus que estarà llest? S’han concedit pròrrogues, és a dir, els terminis inicials s’han prorrogat. L’obra és d’unes dimensions importants, cal tenir-ho en compte; però esperam que estigui enllestit i disponible enguany. • Abans de ser regidor vas treballar al Consell Insular de Menorca, i ets coneixedor de la importància de la tasca de la normalització lingüística que

s'ha fet i s'ha de fer encara. En quins aspectes creus que s'ha millorat i en quins altres s'ha de millorar? Vaig exercir de director insular de Cultura i Educació durant gairebé dos anys, i entre les funcions tenia la de dirigir el Pla Insular de Normalització Lingüística, que va ser aprovat el 2004, un pla que és transversal i que es desenvolupa en plans anuals. És merescut destacar que el Consell Insular en aquest aspecte ha sabut liderar les polítiques de normalització lingüística de manera molt encertada. Tot i que en l’àmbit local els municipis compten amb serveis de normalització lingüística, encara ens cal ampliar més les mires d’aquests per tal d’anar més enllà del fet de disposar dels documents de forma correcta en llengua catalana, que hi han d’estar. També ens cal potenciar un treball transversal que es desenvolupi en les distintes àrees, fet que implica disposar també de l’estructura que açò representa. Sabem que el foment de la llengua pròpia de Menorca, que és la llengua catalana, no sols s’ha de fer dins les aules, sinó també en els esports, l’oci, la cultura, els comerços... A Ciutadella tenim previst desenvolupar el primer Pla Lingüístic de Ciutat. • Les escoles d'adults, com ja saps, treballam de valent en aquesta tasca, i comprovam com la matrícula als cursos de català va augmentant any darrere any. Una de les causes d'aquest augment és la matrícula de nouvinguts que

L


necessiten certificar l'aprenentatge del català per tal de normalitzar els seus papers. Com valores aquesta última circumstància? És cert que una de les maneres per normalitzar documents és el coneixement de la llengua pròpia de l’illa, emperò també és cert que no és l’única manera. Si per obtenir més facilitats per normalitzar la seva situació han de conèixer la llengua i la cultura de l’illa que els acull no em sembla malament, és una passa per anar fermant lligams entre cultures. Des de l’Ajuntament, per fer front a aquestes peticions, vam posar en marxa per primera vegada l’any passat un curs per a persones nouvingudes en situació irregular, i aquest any el repetirem. Tot i així, també a Menorca funciona amb molt d’èxit la iniciativa de les parelles lingüístiques per tal de facilitar el coneixement de la llengua catalana, i que consisteix en trobades entre una persona d’aquí i una persona nouvinguda, tot passant una estona conversant. • Quins són a hores d'ara els objectius prioritaris del Departament d'Educació de l'Ajuntament de Ciutadella? Crec que la primera tasca que em vaig proposar com a regidor va ser la d’organitzar i coordinar el departament i veure quins aspectes podíem millorar de les competències en educació que té l’Ajuntament. En aquest sentit, l’Ajuntament ha de realitzar el manteniment dels centres d’educació infantil i primària, ha de vetllar per l’absentisme al municipi, i actualment no tenim delegades més competències. En relació amb el manteniment de centres, es van detectar mancances greus,

en el sentit que les actuacions que s’hi realitzaven eren “d’anar aclarint urgències”, sense seguir un calendari de treball, una previsió. I vam crear per plenari una comissió de treball amb la

idea de tenir un document, centre per centre, de quan, qui, i amb quins recursos s’ha de fer el manteniment de les instal·lacions. La idea és que al final de l’any aquest ampli document estigui enllestit i es pugui desenvolupar el primer pla d’acció per al 2011. Pel que fa a l’absentisme, es fa un

treball molt encertat des de Serveis Socials, amb l’equip del Servei d’Intervenció amb Menors i Família, i també cal destacar que al municipi comptam amb un suport ben important als centres

com és la figura del policia tutor. Ara bé, els ajuntaments poden desenvolupar altres tasques en l’àmbit comunitari per iniciativa pròpia. Algunes ben destacables que realitzam són les següents: la porta a la

universitat que ofereix el Centre Municipal Universitari i la Universitat Oberta per a Majors; la participació dels infants a la ciutat a través del Consell Infantil; el programa Obrint Portes adreçat als ensenyaments obligatoris per fomentar valors i coneixement dels serveis a la

La nostra tasca és fer que

l’educació sigui una responsabilitat de tothom


ciutat; el treball amb famílies a través del Punt de Trobada i Tallers de Famílies; el suport a activitats extraescolars amb el suport a les activitats que realitza l’AFAE amb l’Escola d’Estiu i les activitats d’hivern, o la mateixa Cavalcada del Reis; els cursos formatius i projectes ocupacionals; la sensibilització mediambiental amb el suport al camp d’aprenentatge des Pinaret... Emperò, especialment, el municipi ha tingut una atenció especial en la franja educativa dels 0 a 3 anys, i a través del Patronat Municipal d’Escoles Infantils hem sabut crear una educació de referència, amb múltiples programes que van més enllà de la mateixa escolarització, i hem aconseguit que el que va començar sent una franja assistencial sigui avui plenament una etapa educativa. • Segurament deus haver tingut molts maldecaps, i també algunes alegries com a regidor d'Educació. Ens en podries destacar els principals. Els maldecaps es van solucionant amb atenció, coordinació, treball... I d’alegries i satisfaccions... moltes, perquè a l’Ajuntament comptam amb un equip de professionals molt bo i amb iniciatives innovadores que fan que al nostre municipi l’educació pugui anar més enllà dels conceptes que la ubiquen exclusivament dins l’àmbit de les escoles. La nostra tasca és fer que l’educació sigui una responsabilitat de tothom. D’altra banda, em satisfà veure com les decisions que es prenen, i són encertades, tenen un efecte immediat i positiu en la població. • Quin diagnòstic podríem fer de la situació actual de l'educació a Ciutadella?

En relació amb les infraestructures, tenim i tindrem per als propers anys suficient oferta per a l’educació infantil de primer cicle. Ara bé, cal recordar que tenim barracons a primària al municipi, i sembla que prest es farà imprescindible un centre nou de segon cicle d’infantil i de primària, i un poc més endavant també un centre més de secundària. Estam estudiant el mapa escolar municipal en una comissió específica que va crear el Consell Escolar Municipal i d’aquí a dos o tres mesos estaran enllestides les conclusions, que

farem públiques. Si parlam de l’educació en l’àmbit comunitari, pens que ens cal fer molta feina amb les famílies i amb els diferents àmbits que tenen incidència en la vida comunitària: urbanisme, esports, turisme, medi ambient, cultura... Pens que des que vam adherir-nos a la Xarxa de Ciutats Educadores, i que ens vam identificar al municipi com a Ciutat Educadora, hem traçat moltes fites en l’àmbit educatiu, i s’ha treballat de manera transversal i amb la participació ciutadana. De fet, s’han desenvolupat projectes com el d’Eduquem en l’esport –que ara tornam a posar en marxa-, la Comissió Juga Net –per conscienciar per uns jocs i joguines amb valors-; plans específics, com són el d’Interculturalitat o el de Drogodependències; i ara estam elaborant el de Persones Majors i properament ho farem amb el d’Igualtat... A Ciutadella ens

preocupa que l’educació sigui una prioritat al llarg de la vida. L’educació, de fet, ens fa més coneixedors del que ens envolta, i al mateix temps implica fer-nos més lliures, i açò és important. • T'agrada o et compensa d'alguna manera la feina de regidor? Què és el que més t'agrada i el que més detestes d'aquesta càrrec? Em compensa perquè les actuacions que es fan són per millorar la nostra ciutat, i que, d’alguna manera, tenen incidència en les persones que hi viuen. M’agrada perquè suposa un enriquiment personal molt gran. En alguns moments és una experiència complicada, perquè també hi ha decisions que són difícils de prendre; però la proximitat amb els conciutadans, poder treballar braç a braç per tal de millorar el municipi és gratificant. I detest que a vegades no podem arribar pertot i hem de prioritzar. • Què destacaries de la feina que es fa des del consistori i que potser no es veu a peu de carrer? Hi ha una feina important des de Serveis Socials en l’àmbit de treball en famílies que no es veu i que és imprescindible. Hi ha activitats que no es fan públiques perquè és de treball amb famílies que tenen dificultats per exemple amb els fills perquè s’inicien dins el consum de drogues... El treball de coordinació, de preparació de projectes, de preparar iniciatives, de cercar subvencions, d’analitzar resultats... Feim molta feina interna necessària i que passa desapercebuda, i aquesta també és important.

L’educació, de fet, ens fa més coneixedors del que ens envolta, i al mateix temps implica fer-nos més lliures, i açò és important.


l passat dimecres 26 de maig, alguns dels alumnes que aquest any han cursat l'assignatura de geografia d'Espanya van visitar l'Arxiu d'Imatge i So de Menorca,

ubicat a Can Victori, a l'antiga seu del Consell Insular, al camí des Castell a Maó. Dins aquest marc incomparable els responsables de l'arxiu, na Laura Piris i en Pau Salort ens van rebre i atendre de manera que la visita es va fer d'allò més agradable. L'arxiu d'Imatge i So, que precisament aquest any ha complert 10 anys, felicitar-lo des d'aquí, va néixer amb la clara intenció d'albergar tots aquells materials d'imatges i sons propis o relacionats amb la nostra illa. Tot aquest material, en gran mesura, prové de donacions particulars fetes per persones que, amb bon criteri, han considerat que les fotografies o documentals casolans podrien ser donats, cedits o deixats per poder ser aprofitats per l'arxiu, que s'encarrega de fer una còpia digitalitzada i posar-ho a l'abast de tothom, si el propietari així ho desitja. D'aquesta manera, nosaltres vam poder visionar diversos documentals fets en dècades anteriors on apareixen imatges de diferents llocs de l'illa

totalment transformats actualment, així com també personatges de rellevància històrica: en Kubala (jugador hongarès del FC Barcelona) quan va venir a jugar a Menorca o na Carmen Polo (senyora del dictador Franco) quan va visitar Ciutadella. Tot això ens va engrescar molt perquè ens va fer adonar de la importància d'aquest tipus de materials per a la seva utilització històrica i que gràcies a l'Arxiu d'Imatge i So s'han pogut recuperar i conservar. La visita es va allargar més del previst, per desesperació del professor, ja que les explicacions rebudes i les imatges vistes ens van resultar molt atraients i costava marxar d'allà sense poder veure-ho tot. En definitiva, la valoració de la sortida, feta pels alumnes i el mateix professor dins el cotxe en el viatge de tornada cap a Ciutadella, va ser tan positiva que vam considerar oportú celebrar un sopar de germanor per comentar de nou i en profunditat allò que havíem vist i après. Damià Moll Professor de geografia.

E


Marta Santafè Civit Professora de llengua i

literatura Catalana Ciutadella

• Tret principal del teu

caràcter

Saber escoltar.

• Una mania...

No m’agrada deixar les coses a mitges; si les faig, les he de fer bé.

• Qualitat que t’agrada d’una persona

La comprensió.

• El teu principal defecte...

La mandra.

• Una qualitat...

La paciència.


Fer la volta al món.

• Un llibre...

Dones, d’Isabel Clara-Simó.

• Quina música escoltes a casa...

Ara mateix música infantil.


Ara mateix, qualsevol de dibuixos.


No hi estic gens..., però, en tot cas, una dieta més o menys equilibrada.

• Un plat i una beguda...

Rap a la marinera i un bon vinet.

• Un fet històric important....

N’hi ha molts: un de proper en el temps, la Constitució espanyola i la fi de la Dictadura.


La infidelitat (de qualsevol tipus).

• Estat actual del teu esperit...

En moviment.

Montse G. Pons Alumna de Català

Ciutadella • Tret principal del

teu caràcter

Sóc molt alegre.

• Una mania...

No sóc maniàtica. • Qualitat que t’agrada d’una persona

El sentit de l’humor. • El teu principal defecte...

Sóc molt tossuda. • Una qualitat...

La paciència.


M’agradria viatjar més.

• Un llibre...

El senyor dels anyells, entre altres. • Quina música escoltes a casa...

M’agrada molt Sabina.


Noviembre.


Menjar sa, anar en velo, caminar. • Un plat i una beguda...

Paella i cervesa. • Un fet històric important....

Encara està per arribar, que deixid’existir el 3r món.


Que algú important per mi, em faci mal. • Estat actual del teu esperit....

Sempre alegre!


I animam a visitar la pàgina del nostre centre. L’adreça és:

http://www.escolaadultsciutadella.es/ Què hi podeu trobar? Informació sobre l’oferta d’estudis, dels cursos que podeu fer; l’horari d’atenció de la Secretaria, de la Direcció, de la Orientadora; fotografies de les activitats extraescolars: festes, paelles, …; enllaços;… A qui va dirigit? A tot el públic adult.

I, per tots aquells que encara no us animau a entrar a la xarxa i navegar… recordar-vos que: L’Escola d’Adults de Ciutadella us ofereix una gran varietat de cursos per formar-se, tant d’oferta reglada com no reglada:

“El saber no ocupa lloc”. I, si no et vols avorrir, i a més vols aprendre, el proper hivern, recorda estar atent a la primera setmana de setembre per saber els dies exactes per recollir el tiquet a l’escola d’adults si et vols apuntar a qualque curs!!!


Assumpta Lluch Moll Directora del CEPA Ciutadella

a néixer a Ciutadella dia 3 de juliol de 1969. És la segona de tres germans. Està casada amb en Toni Cladera, que és policia i fotògraf. Tenen tres filles, na Joana de 13 anys, na Maria que en té 10 i n'Aina de 8. Va estudiar magisteri en l'especialitat de filologia francesa a la UIB. Va treure les

oposicions l'any 1992 i l'Escola d'Adults ha estat l'única destinació definitiva que ha tingut, i l'havia demanat com a primera opció. Ha fet classes a ensenyaments inicials, classes de graduat escolar a Ferreries i actualment modera els dos grups de Tertúlies Literàries Dialògiques. Li agrada llegir, caminar i ballar fandango. Recordes quan vas decidir estudiar de mestra? I, per què? De filleta, amb 8 o 10 anys, jo deia que seria mestra, però quan realment havia de decidir tenia dubtes entre estudiar empresarials o magisteri. Finalment, un any abans de partir a estudiar, vaig pensar que m'agradava molt l'ambient de les escoles, i em vaig decidir per anar a estudiar de mestra. Abans de venir a l’Escola d’Adults on havies treballat? Només a tres escoles. A l'Escola Francesa de Palma hi vaig fer les pràctiques del darrer curs i l'any següent em van oferir feina. Hi vaig fer classes de català, castellà i socials, des d'infantil fins a secundària. Hi vaig estar dos cursos. Va ser interessant estar dins un ambient francès a Palma. Em va semblar una escola amb una jerarquia, unes normes i una línia ben definits. Vaig fer tres anys al CP Francesc d'Albranca des Migjorn Gran, fent català i socials a 6è, 7è i 8è d'EGB. Teníem grups de quinze alumnes, bons fillets i bones filletes! Vaig poder fer classes a gust, ja que estaven molt atents a la feina que els preparava. L'any anterior a venir a l'Escola d'Adults vaig ser tutora de 5è curs al CP Joan Benejam. Vaig aprendre a treballar per projectes i vaig gaudir del bon funcionament del claustre. Quan vas ser nomenada directora del centre? El juliol de 1998 em van nomenar, ja que n'Amador Alzina, que havia estat el director durant més de deu anys, va demanar trasllat a un altre centre. La veritat és que l'Administració ho va tenir clar, ja que jo era l'única mestra funcionària que podien nomenar! Era el tercer curs que jo estava al centre i havia fet un any de secretària. El setembre d'aquell curs va començar a fer feina amb nosaltres na Xisca Florit, que ha estat la secretària des de llavors, i ens coneixíem perquè havia

estat la directora de l'escola des Migjorn Gran durant els anys que jo hi vaig fer feina, jo record que li vaig brindar a ella el càrrec... Què et va passar pel cap en aquell moment? El primer que vaig pensar és que haurien d'haver nomenat en Pere Gorrias o na Sara Benejam, que tenien més experiència i en sabien més de tot que no jo. Ja que açò no era possible, vaig decidir que tindria molt en compte el claustre de professors i que cercaria el seu suport. Em vaig proposar propiciar un bon clima escolar i intentar que el centre cresqués al màxim.

Per què has continuat de directora durant tots aquests anys? Perquè he mantingut la il·lusió per millorar l'escola, perquè sempre he tingut projectes pendents i que són possibles i que beneficien directament les persones adultes;

però sobretot he continuat durant 12 cursos escolars perquè he tingut un molt bon equip de persones que sempre m'han donat suport, que hem fet feina junts amb un mateix objectiu: el bé del centre, dels alumnes i dels professors. Amb na Núria Anglada, na Xisca Florit i na Sara Benejam hem treballat i ens hem ajudat per tirar endavant l'organització de l'escola, sense elles no ho hauria fet. Durant aquests anys no he tingut problemes amb el claustre de professors -excepte algun cas puntual- i sí que he trobat molts de professors que s’hi han implicat seriosament. Quan mir enrere i pens en aquests anys que han passat com un buf, estic convençuda que han estat uns bons anys. He après molt, tant a nivell personal, que m'ha suposat una superació constant, com a nivell professional amb el tracte amb els professors, alumnes i també amb l'Administració. Al llarg dels anys, el CEPA Ciutadella, que inclou les escoles de Ciutadella, Ferreries, es Migjorn i es

V

Sobretot he continuat durant 12 cursos escolars perquè he tingut un molt bon equip de persones que sempre m'han donat suport, que hem fet feina junts amb un mateix objectiu: el bé del centre, dels alumnes i professors.


Mercadal, no ha parat de créixer. Com veus el futur del centre? Creus que l’educació d’adults encara ha de seguir creixent? Pens que les escoles d'adults tenen un gran potencial. Han de ser el recurs primer i bàsic per fer possible el retorn al sistema educatiu de les persones que en el seu moment van deixar els estudis inacabats. Crec que els CEPA poden arribar a ser els centres on s'ofereixin tots els ensenyaments no universitaris que la població adulta demana o necessita, adaptats al seu temps disponible, per fer possible estudiar i treballar a la vegada. Veig molt de camí encara per recórrer. Somiant, diria que podrien ser centres oberts a les demandes de la població adulta, i on l'Administració educativa posaria tots els mitjans possibles... (i no pens només en doblers!). Estic convençuda que tots els pobles han de tenir una oferta d'educació d'adults mínima: d'ensenyaments inicials, oferta parcial d'educació secundària, classes de català i cursos de català i castellà per a immigrants i grups d'informàtica; i es pot ampliar segons les demandes de la població. Als nostres pobles quasi es fa a tots, perquè no s'aconseguirà que les persones estudiïn si han de dedicar molt de temps a desplaçaments per anar a classe quan tenim obligacions familiars i laborals... ho hem de facilitar. Ara l'Escola d’Adults de Ciutadella es troba en un moment en què no pot ampliar més l'oferta formativa formal, per normativa, però jo seguesc pensant que qualque dia se'ns permetrà fer més... Creus que l’Escola d’Adults disposa de prou espai i prou recursos per realitzar els cursos i les activitats per als adults? A Ciutadella, actualment no tenim l'espai necessari, però està previst el trasllat a l'edifici annex a l'IES Josep Maria Quadrado, on a la fi, ja tindrem l'espai suficient i adequat. Estam d'enhorabona! A Ferreries, l'Ajuntament va cedir una planta de 150 m per dedicar-la a l’Escola d'Adults, però encara no s'ha reformat. La veritat és que estam en precari ja que només disposam d'una secretaria minúscula i compartida, i ocupam les aules del CP Castell de Santa Àgueda. Necessitam urgentment un espai adequat a Ferreries. As Mercadal tenim dues aules i una secretaria, a l'antiga biblioteca, i ocupam les aules del CP Mare de Déu del Toro. As Migjorn ocupam el CP Francesc d'Albranca. Creus que el nou edifici on s’ubica la nova escola tindrà prou aules, prou espai per a tots els cursos? Esper que sí. Ocupam moltes aules en la franja horària de 18 a 22h i potser de 20 a 22h haurem de demanar alguna aula. Però també tenim clar que els recursos existents s'ha de rendabilitzar, i així com en horari de

matí podem deixar alguna aula, de tard potser ens n'hauran de deixar alguna a nosaltres. Personalment crec que l'annex de l'institut serà un gran

centre de formació i que serà positiu disposar d’un gran nombre de serveis ubicats al mateix edifici, em fa molta il·lusió, serà com un campus preuniversitari a Ciutadella. Hi ha algunes reivindicacions que encara no s’han aconseguit i que consideris importants? L'oferta de formació professional i de batxillerat per a adults a Ciutadella encara no està aclarida.

Disposar d'un espai propi a Ferreries. Equiparació a tots els efectes entre el professorat de la Conselleria i el professorat contractat per Serveis Educatius. De quines coses et sents més satisfeta?

És una pregunta que me l'he de pensar, perquè realment els èxits de l'escola són el resultat de la feina de molts, res seria possible sense la feina de cada un dels membres de l'equip directiu i l'equip de professors, sense el suport de les institucions i sense la resposta dels alumnes. Però em sent especialment contenta d'haver possibilitat que un grup de persones hagi pogut treure el títol de tècnic auxiliar de cures d'infermeria a l'Escola d'Adults, compaginant proves lliures i mòduls monogràfics. Són alumnes que han estudiat molt i han fet moltes hores de classe, però des de l'escola ho hem pogut organitzar per compatibilitzar feina i escola. Tant clínica com el batxillerat són dues ofertes que només s'ofereixen a la nostra Escola d'Adults.

Ara l'escola d'adults de Ciutadella es troba en un moment en què no pot ampliar més l'oferta formativa formal, per normativa, però jo seguesc pensant que qualque dia se'ns permetrà fer més.


Has hagut de prendre decisions importants, a vegades incòmodes, suposam. Et penedeixes d’alguna? He fet tant com he sabut, n'estic ben tranquil·la. Sempre he mirat pel bé de l'escola i dels alumnes, perquè crec en la formació. No he escatimat esforços i he dedicat a l'escola el millor de jo mateixa. Abans de prendre cap decisió important, he demanat sempre el suport del claustre i de l'equip directiu. Tenc clar que l'escola no és meva, sinó que és cosa de tots. Clar que he tingut equivocacions. El més dificultós ha estat tirar endavant l'oferta de BAD, a vegades m'he deixat endur pels nervis del moment... o no n'he sabut més. A vegades he passat pena innecessàriament, d'açò sí que me'n penedesc. Per què enguany no has presentat projecte per continuar de directora? Fa 12 anys que som directora i enguany acabava el meu mandat. Vaig creure que podria ser un bon moment per al relleu... És una feina absorbent i que implica una gran dedicació i disponibilitat. Presentar projecte vol dir un compromís a quatre anys més, i és ver, ho trobava llarg. Si l'Administració et proposa continuar de directora per dos anys més, acceptaries el càrrec? El claustre de professors m'ha manifestat unànimament el seu suport i és el que més valor. Si es dóna el cas, m'ho replantejaré. Com o en què ha canviat l’Escola d’Adults des que vas arribar fins ara? Ha canviat en quantitat, però crec que la filosofia i l'ambient s'ha mantingut.

Som 25 professors de claustre i érem 7. Açò ens pot donar una idea del creixement de grups, tasques burocràtiques i de coordinació que hi ha. L'oferta s'ha ampliat molt també, així com l'edifici que estava en mal

estat, no teníem porter al capvespre, no hi havia cap ordinador a secretaria, no teníem cap d'estudis... El que més et va agradar de treballar amb fillets..../ Experiències enriquidores... M'agradava fer classes a fillets, l'interès que hi posen per aprendre, la sorpresa davant nous aprenentatges, les preguntes que fan, l'alegria de venir a l'escola, la

relació de confiança que s'estableix amb el tracte diari... El que manco et va agradar...../ Em preocupaven els fillets que tenien dificultats per aprendre. El que més t’agrada de treballar amb adults..../ Experiències enriquidores.... Crec en l'educació de les persones adultes. Aprens molt dels alumnes. M'agrada especialment perquè vénen voluntàriament, amb ganes d'aprendre i prenent hores del seu temps lliure per estudiar. Són agraïts. L'experiència dels grups de tertúlies literàries és enriquidor, és transfomador, compartim part dels aprenentatges que cada u ha fet al llarg de la vida, sense intenció de convèncer, aprenem a viure en desacord! El que manco t’agrada....... No ho sé, potser que a final de curs hem perdut alumnes que per diferents motius han deixat de venir a classe...

L'experiència dels grups de tertúlies literàries és enriquidor, és transfomador, compartim part dels aprenentatges que cada u ha fet al llarg de la vida, sense intenció de convèncer, aprenem a viure en desacord!


quest darrer trimestre a l'Escola d'Adults hem encetat un taller de lectura fàcil, que s'inclou dins la campanya de voluntariat

lingüístic “Amb tu, en català”, promoguda pel centre de serveis lingüístics Paraula. Setmanalment ens trobam per llegir i comentar llibres en català que estan adaptats quant a llargària i lèxic (Català fàcil). Hem començat amb La meua família i altres animals, de Gerald Durrell. El públic, gent nouvinguda i molts d'ells estudiants de la llengua que ja assisteixen a altres cursos de català de la nostra escola, té l'oportunitat d'accedir a unes primeres lectures en català i de parlar-ne.

És una experiència pilot, ja que és el primer taller de lectura fàcil de les Balears. Tant l'escola com el Consell de Menorca, que ens facilita els llibres adaptats, volen donar una continuïtat a aquest taller.

Vicenta Estada Professora de català i coordinadora del taller.

A


Daniel Pennac: Com una novel·la; Mal d’escola

Jesús Moncada: Camí de sirga

Ryszard Kapuscinski: Viatges amb Heròdot, Eben.

Borges: Obra poètica

Salinger: El vigilant en el camp de sègol.

John Cheever: Contes. T S Eliot: La Cançó d’Amor de J. Alfred Prufrock: http://www.pencatala.cat/ctdl/autors_traduits/t_s_eliot/fragments/la_canco_damor_de_j_alfred_prufrock.php


lumnes de diferents nivells de català

de les escoles d’adults des Migjorn

Gran i de Ferreries vam assistir, el

26 d’abril, a la biblioteca pública des Migjorn

Gran a escoltar en Lluís Soler (més conegut

com el Tomàs de la sèrie “El cor de la

ciutat”). A tots els presents ens va delectar

amb una lectura molt musicada de més de

1.000 versos de la Llegenda del Comte Arnau.

Els següents versos en són un exemple:

La comtessa està asseguda al seu palau.

Se li presenta a la cambra, valga’m Déu val

Se li presenta a la cambra, el Comte Arnau

Tot cobert de roges flames, ai quin espant !

Tot cobert de roges flames, valga’m Déu val !

Tota sola feu la vetlla muller lleial?

Tota sola feu la vetlla viudeta igual?

No la faig jo tota sola, Comte l’Arnau

No la faig jo tota sola valga’m Déu val

Qui teniu per companyia, muller lleial

Qui teniu per companyia, viudeta igual ?

Déu i la Verge Maria, Comte l’Arnau

Déu i la Verge Maria, valga’m Déu val !

A


ivendres dia 21 de maig, va tenir lloc a Ciutadella una trobada de l'Associació d'Equips Directius de Centres d‘Adults de les Illes Balears, ADAIB. Hi van assistir 14 persones en representació de deu centres d'adults de Mallorca i Menorca. Els

centres representats han estat: CEPA Joan Mir i Mir, de Maó CEPA la Balanguera, de Palma CEPA Camp Rodó, de Pama CEPA S'Arenal, de Llucmajor CEPA Sud, de Campos CEPA Llevant, de Manacor CEPA Artà CEPA Francesc de Borja Moll, d'Inca CEPA de la Mancomunitat del Raiguer, de Mallorca CEPA Ciutadella L'equip directiu del nostre centre està associat a ADAIB, i la directora és qui hi participa també formant part de la junta. Durant aquest curs escolar s'han reunit en assemblea en tres ocasions, sent la darrera la que s'ha celebrat al Centre d'Educació d'Adults Ciutadella. Les altres dues reunions han tingut lloc a altres centres d'adults de Mallorca. La presidenta de l'Associació és Alejandra Marín Riera, directora de l'escola d'adults de Maó. D'entre els objectius d'ADAIB hi ha la posada en comú de problemàtiques comunes a totes les escoles d'adults, l'elaboració de propostes generals a la Conselleria d'Educació i Cultura, la reivindicació de millores per a les escoles d'adults i la dignificació l'educació de les persones adultes i al llarg de la vida.

ia 15 de maig, l’Escola d’Adults de Ciutadella va estar present a la trobada d’entitats i associacions que

es va realitzar al la plaça del Born. Va ser una diada molt participativa i interessant, on es va demostrar que a Ciutadella hi ha molta vida cultural i associativa.

Va ser una nova oportunitat per donar a

conèixer els cursos que oferim i totes les activitats que realitzam conjuntament amb l’Associació d’Educació d’Adults de Menorca i Serveis Educacitus de Menorca.

D

D


a música d’en Devendra Banhart la prodriem qualificar com la d'un cowboy descuidat; però no és descuidat per negligència sinó que ho és amb tota la intenció del món. Aquesta sensació barrejada amb bones melodies és precisament el que el fa destacar per sobre d'altres artistes

Aquest disc és meritori perquè és bo homogèniament; és clar que es poden destacar cançons concretes, però tot el disc, les 14 peces, formen una gran obra, a diferència del seu anterior treball, més irregular. En aquesta ocasió sembla que en Devendra ha construït amb molta més cura cada un dels elements . O, tal vegada, ha deixat de fumar...

Què hi ha manca en aquest “What Will We Be”? L´unic és una cançó tan fascinant com “Carmencita”, del seu anterior disc. En aquesta entrega hi ha “Angelika”, molt bona, però que no arriba a la petita carmen.

Guillem Lluch

Artista: Devendra Banhart

Origen: Nord-Amèrica

Títol del disc: What Will We Be

Gènere: Freak Folk

Any 2009

L

Més recomanacions musicals a:

http://www.goussat.com


INTRODUCCIÓ

quest article és per donar a conèixer al lector com les matemàtiques estan relacionades amb les supersticions que vénen des de l'antiguitat.

Hem triat aquest tema perquè ens va semblar entretingut i interessant conèixer una mica més sobre els números, ja que és una cosa que fem servir cada dia i que no apreciam gaire. No podíem oblidar-nos de Pitàgores, considerat el primer matemàtic pur i creient de les supersticions. Per fer-ho més entretingut hem afegit un joc perquè cada un pugui conèixer quin és el seu número personal. SIGNIFICAT DE SUPERSTICIÓ

La superstició és una creença per la qual l’individu creu que pot alterar el destí o la sort pròpia o d'una persona.

SIGNIFICAT DELS NOMBRES

Alguns significats són, òbviament, al·legories místiques i filosòfiques. Altres no són més que meres supersticions que han estat sobreposades en el significats pris tics. Els pocs que continuen poden provar d’ésser interessants. * LA MÒNADA O 1: El punt del primer, l’indivisible, la causa primera, l’absolut déu, el primer de totes les coses. * EL DUAD O 2: Els contraris de la naturalesa, a través dels quals es generen les realitats. El positiu i negatiu, descans i moviment, el bé i el mal. * LA TRIADA O 3: El primer número imparell, per tant el primer número perfecte. El punt de la unitat d’aquells oposats que representa el Duad. *LA TETRADA O 4: La font de la naturalesa. El símbol de permanència o estabilitat en la naturalesa. També representa els quatre elements primaris (aire, terra, foc i aigua). A més a més, mostra les quatre virtuts cardinals (prudència, fortalesa, justícia i temprança). * LA PENTADA O 5: S’anomena el número esfèric, perquè en cada multiplicació es restaura o acaba i comença un nou cicle. És també el símbol per a les qualitats positives i negatives, per tant se’l definia con el “Signe del matrimoni”. *L’HEXADA O 6: Moltes vegades s’anomena la perfecció de parts. Se li va donar aquesta definició perquè en ésser multiplicat per si mateix sempre apareix al lloc de les unitats. Se suposa estar reflectit en la tradició que el món va ser creat en sis dies. Es diu que l’home va ser creat en el sisè dia. Jesús va morir a la creu el sisè dia de la setmana. El número sis representa el doble triangle, estant aquesta combinació un símbol de les forçes espirituals i materials del cosmos, unides en harmonia. *L’HEPTADA O 7: Significa abundància; combina les quatre fronteres de la matèria: punt, línia, superfície i sòlid, amb els tres intervals: llarg, ample i fondària. Està també relacionada amb les hedais de l’home i els diferents nivells a través dels quals passa, es diu que són set en número. El cos té set punts obvis: cap, pit, abdomen, dues cames i dos braços. *L’OGDOADA O 8: És un símbol místic de regenació, 888 és el número especial de Jesucrist i Jesús és l’oposat de 666, el número de la bèstia. És un símbol de la justícia, perquè consisteix en “constants números iguals” i perquè els seus divisors són també iguals. *L’ENEADA O 9: Es diu que és com l’horitzó perquè tos els números estan lligats per ell. És diu perfecte, perquè és generat de la Triades. Moltes vegades va ser considerat com el símbol de la indestructibilitat de la màteria, perquè el 9 multiplicat per qualsevol número sempre es reprodueix. *LA DÈCADA O 10: És l’àpex dels números. És “la total consumició de números”. També se l’anomena el cosmos o univers, el contingut en si mateix, del qual tots els números no són més que expressions o manifestacions. Els deu Sephiroth de la Càbala hebrea es diu que són el prototip, l’essència de totes les coses (espirituals i materials) que emana de la deïtat.

A


SIGNIFICAT DELS NOMBRES A LA BÍBLIA Nº1- Simbolitza Déu, que és l'únic. Nº2- Representa l'home. Nº3- Representa la totalitat (les tres dimensions de temps: passat, present i futur). Nº4- Simbolitza el cosmos, el món, ja que són 4 els punts cardinals. Nº5- “Alguns”,”uns quants”,una quantitat indefinida. Nº7- Representa la perfecció. Nº10- Té un valor que serveix per recordar, els 10 dits de les mans, els 10 manaments, les10 plagues que van assotar Egipte. Nº12- Significa elecció. Els 12 apòstols de Jesús, que són més de 12 però se'ls anomena així perquè són els elegits. Nº40- Representa el canvi,d'un període a un altre, els anys d'una generació. Per això el diluvi dura 40 dies i 40 nits.

SUPERSTICIONS DE DIEFERENTS PAÏSOS * A Itàlia: El dia de la mala sort és divendres 17. * A Espanya: El dia de la mala sort és dimarts 13. * A Estats Units: El dia de la mala sort és divendres 13.

* A Rússia: Quan es regala un ram de flors ha de tenir un nombre imparell de flors, si el ram té un número parell es considera que és per als difunts. * A Xina: El número 666 és sinònim de bona sort. El número 4 simbolitza mala sort. El número 6 simbolitza fortuna. El número 7 simbolitza desgràcia. El número 8 simbolitza riquesa i bona sort, per això els jocs olímpics van començar el dia 8 del 8 de 2008 a les vuit i vuit minuts de la tarda. El número 9 simbolitza eternitat. PITÀGORES, MATEMÀTIC I SUPERSTICIÓS . Va néixer a l’illa de Samos, al voltant de l'any 569 a.c . Va ser filòsof, matemàtic i psicòleg. Va crear una escola de pensament (basada en una comunitat de béns).Als seus alumnes se'ls deia pitagòrics. Havien de seguir una conducta molt estricta on la disciplina era molt important, igual que la paciència. Hi havia molt de secretisme al seu voltant, ningú podia dir el que allà se'ls ensenyava; els seus estudis estaven basats a les matemàtiques i la música. Alguns dels seus descobriments van ésser: * El conegut teorema de Pitàgores (encara que ell no ho va descobrir, ho van fer els babilonis, sí que ho va demostrar) que estableix: la hipotenusa d'un rectangle és igual a la suma dels quadrats dels seus catets. * Va dividir els números en parells i en imparells. Els primers són imperfectes i estèrils, però els segons són plens i complets, perquè en ajuntar-se amb els parells mantenen el seu propi caràcter. * Ell va pensar que el número és el més gran poder, i va reduir-ho tot a números; el moviment de les estrelles i a la creació dels éssers vivents i va establir dos principis suprems: un finit, unit, i l'altre infinit, dualitat. * Explicava el que eren per ell els nombres perfectes i els nombres amigables. NÚMEROS PERFECTES Número perfecte és el que presenta la propietat de ser igual a la suma dels seus divisors, incloent entre ells el propi nombre. Per exemple, el numero 28 presenta 5 divisors menors que 28: 1, 2, 4, 7, 14 NUMEROS AMICS Cadascun d'ells és igual a la suma dels divisors propis de l'altre: 12, 16, 220, 284.


1 + 2 + 4 + 5 + 10 + 11 + 20 +22 + 44 + 55 + + 110 (suma dels divisors de 220)=284 1+ 2 + 4 + 71 + 142 (suma dels divisors de 284)= 220 * Assignava presagis a les paraules que mantenien un cert valor númeric, com les supersticions d'avui que consideren el 13 de dolenta sort. Tot seguit us mostram uns quants exemples de la vida quotidiana del núm. 13. SUPERSTICIONS TÍPIQUES DEL * Les companyies aèries Ibèria i Alitàlia no té la fila núm. 13 de seients en els avions. * A Nova York no hi ha la planta núm. 13 en els edificis. * Renault ha dissenyat els seus models d'automòbils des del núm. 3 al 21 ometent el 13. * Els cotxes i motos de Fórmula 1 no porten mai el núm. 13. * En moltes ciutats no existeix la linia d'autobús núm. 13, per exemple a Madrid. * En algunes ciutats no existeix el portal núm.13. * En el tarot la carta núm. 13 és la mort. * L'Apol·lo XIII (que tots sabem com va acabar) va envolar-se a les 13:13 minuts del “Cabo Cañaveral” * A Itàlia el núm. 13 no existeix a la primitiva. * En la cultura cristiana el 13 és el nombre funest i atziac. CONÈIXER EL TEU NOMBRE Per esbrinar el nostre nombre hem de sumar els nombres de la nostra data de naixement. Si obtenim un nombre superior al 9, simplificar novament fins obtenir un dígit entre l'1 i el 9. Per exemple si una persona ha nascut 12-7-1966 hauríem de sumar: 1 + 2 + 7 + 1 + 9 + 6 + 6 = 32 simplificar 3 + 2= 5 El seu nombre seria el 5. 1> Signe de la creativitat, independència, originalitat, sentit del jo i autosuficiència. Naturalesa individualista i agressiva. Iniciadors, esperit pioner, coratge , extraordinària voluntat i determinació. Ambiciosos i disposats assumir riscs per arribar al cim. Són afectuosos i amables però molt reservats amb els seus sentiments. 2> Signe de l'empatia, cooperació, consideració cap als altres. Símbol de l'equilibri, la unió i la receptivitat. És bon soci, company o parella. És modest, sincer. És el nombre de les persones amb sensibilitat i tendències romàntiques. El costat negatiu, són tímids i tendència a la depressió. 3> Signe de l'expressió artística, sociabilitat, simpatia, superficialitat i esperit malgastador. Símbol de la comunicació, incansable optimista, felicitat i del gaudi de la vida. Són persones amb sentit de l'humor. El seu costat negatiu: són proclius a la dispersió dels seus esforços, als projectes inacabats. 4> Signe del pràctic, la lleialtat, la rigidesa i la repressió. Fort sentit de l'ordre i els valor. Símbol de la creació, capaç d'aconseguir èxits importants i amb enginy per a l'organització. El costat negatiu: falta d'imaginació, caparrut i d'opinions fixes. 5> Signe de l'acció i la inquietud. Símbol de la llibertat, esperit viatger i aventurer. És expansiu, sociable, polifacètic. Són persones a qui atreu l'inconegut. El costat negatiu: impacient, de temperament tens. És el nombre de la fortuna, de la màgia i de l'aventura. 6> Signe de l'amor, la responsabilitat, la comprensió, però també de persones entrometedores i geloses. Són persones serioses, formals, i amb sentit de l'honradesa. Equilibrades, generoses i amants de la llar. El seu costat negatiu, són obstinats i caparruts.


7> Signe del pensament, l'espiritualitat, la consciència, la saviesa. Són persones amants de la lectura, l'estudi, amb ànsies d'aprendre. De personalitat encantadora, amants de la solitud i de la pau, perfeccionistes. El costat negatiu: molt reservats, amb tendència a l’aïllament, els irriten les distraccions. 8> Signe del poder, la gestió, habilitats polítiques, capacitat de decisió i comandament. Simbolitza l'autosuficiència. Són autoexigents, ambiciosos i hàbils per aconseguir guanys materials com ara negocis, empreses. Costat negatiu, impacientar-se amb la gent en general, tendència a l'estrès i al materialisme. 9>Signe del geni artístic, sentit humanitari, tendència al romanç i al sentimental. Amistosos i simpàtics, desinteressats. Talent artístic i per a l'escriptura. És el nombre de la persistència, generositat i capacitat d'empenta. El costat negatiu, possessius, descuidat amb les finances, necessiten acaparar l'atenció. BIBLIOGRAFIA Si us ha agradat el nostre treball us posam unes quantes pàgines orientatives per poder tenir més informació del que heu llegit: Si voleu saber més informació del número 13 heu de visitar aquestes pàgines: www.tinet.cat/~vne/supersticiones_1.htm www.horoscopo-es.com www.deganadores.com/index.php?...13...13...superstición... Per saber més sobre la definició de superstició heu de visitar la pàgina de: es.wikipedia.org/wiki/superstición. Les supersticions occidentals les hem trobades a: www.institutodejaponolopia.es Els significats dels números són a: www.mailxmail.com/curso-manual-numerologia/significado-numeros www.elilanma.com/el_significado_de_los_numeros.htm Per conèixer el teu número personal heu d'anar a: www.numerologia.euroresidentes.es/ La informació de Pitàgores l'hem treta de: Del llibre “El misterio de los números” de Lewis, Ralph M. Del llibre “Pitágoras. El filosofo del número” de Pedro Miguel González Urbaneja. www.portalplanetasedna.com.ar/matematico2htm

Autors: Ana Coll Díaz

Antonia López Enrich Juana Marqués Marqués

alumnes de matemàtiques de Ferreries

Ha estat notícia! Durant el tercer trimestre, al pati de l’Escola d’Adults vàrem tenir un niu de tords!


EL CENTRE D'EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTES “CIUTADELLA”

CEPA CIUTADELLA

És un centre públic. El titular és la Conselleria d'Educació del Govern de les Illes Balears. Depèn de la Direcció General de Formació Professional i Aprenentatge Permanent. El CEPA Ciutadella té actuacions o aules a Ferreries, es Mercadal i es Migjorn Gran

OFERTA EDUCATIVA Ensenyaments formals Ensenyaments incials Educació Secundària Formació professional en Gestió Administrativa Oferta parcial de tutories de Batxillerat a distància

Ensenyaments no formals Preparació de proves d'accés a cicles i a la Universitat Cursos de català Castellà i català per a estrangers Cursos d'informàtica

Oferta complementària A Ciutadella: anglès, francès, alemany i italià, història de Menorca, com gestionar les emocions,

tècniques d'estudi, fotografia digital, guitarra d’acompanyament, tertúlies literàries, jardineria, massatges, maquillatge, taller de poda i reproducció de plantes, itineraris arqueològics, descoberta del paisatge,...

A Ferreries: anglès, fotografia digital, balls de saló i reiki, itineraris arqueològics, descoberta del paisatge.

As Mercadal: internet, fotografia digital, taller de fil, balls de saló, restauració, reflexologia,itineraris arqueològics, descoberta del paisatge.

As Migjorn: internet, fotografia digital, anglès, itineraris arqueològics, descoberta del paisatge.

Institucions i entitats que fan possible l'oferta de tots els cursos

GOVERN DE LES ILLES BALEARS És el titular. Aporta la majoria de professorat.

CONSELL INSULAR DE MENORCA

Té contracte amb Serveis Educatius per subvencionar una part de professorat.

AJUNTAMENTS Col·laboren activament amb les escoles, cedint locals, aportant porters, subvenciona cursos i

professorat.

L'empresa SERVEIS EDUCATIUS DE MENROCA Rep subvencions de les institucions i contracta el professorat no funcionari.

L'ASSOCIACIÓ D'EDUCACIÓ D'ADULTS DE MENORCA

Entitat sense afany de lucre que facilita l'oferta complementària del centre. El seu àmbit territorial és tot Menorca.

Documents

revista juny 2010