Revolució industrial

Professora: Vicenta Mª Ros

Quines preguntes ens fem?

ON ES DÓNA?(lloc d’origen i expansió)

I QUAN?(cronologia )

QUÈ ÉS?(definició)

PERQUÈ ÉS IMPORTANT?(influències posteriors i

repercussions en l’actualitat)

PER QUÈ APAREIX?(causes dividides en factors)

(cronologia )

COM? DE QUINA MANERA?(desenvolupament cronològic dels esdeveniments)

repercussions en l’actualitat)

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL


Algunes respostes• És un conjunt de transformacions econòmiques, basades en l’aplicació

de la màquina a la producció, que van impulsar un gran creixement en tots els sectors de l’economia.

• És un procés lent i gradual, que va significar una transformació radical no sols en l’economia sinó també en l’organització social.

• Es va passar d’una economia agrària a una industrial i d’una societat estamental a una de classes.estamental a una de classes.

• Es va iniciar a la Gran Bretanya al segle XVIII i d’allí es va estendre, primer a Europa i després a altres parts del món.

• Etapes:– 1ra Revolució Industrial (1780-1870): era del vapor, cotó, carbó i

ferrocarril.– 2na Revolució Industrial (1870-1914): era del petroli, electricitat,

automòbil.– 3ra Revolució Industrial (1945...): era atòmica, electrònica,

informàtica, espacial...


Factors-causes de la Revolució industrial

FACT

ORS

REVOLUCIÓDEMOGRÀFICA

REVOLUCIÓ AGRÍCOLA

AUGMENT DE LA POBLACIÓ I DE LA DEMANDA

AUGMENT DE LA PRODUCCIÓFA

CTORS

DESENVOLUPAMENT DEL COMERÇ INTERNACIONAL AUGMENT DEL CAPITAL

DESENVOLUPAMENT DE LES COMUNICACIONS I DELS

TRANSPORTSTRANSPORT RÀPID I BARAT

CONTINUES INNOVACIONSTECNOLÒGIQUES

MÀQUINES APLICADES A LAPRODUCCIÓ I AL TRANSPORT


Revolució agrícola


Sistema Norfolk

Quin sistema és més productiu?


Quins canvis han hagut?

Abans Després


Què ha canviat?


LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA

Les transformacions en el camp van fer possible un augment notable de la producció, la qual cosa permeté la supervivència d’una població que creixia ràpidament.

Revolució Agrícola

Canvi del sistema de cultiu

Rotació de cultius: Sistema Norfolk.

Màquines i tècniques noves

Noves eines: arada de Roterham,

Nova estructura de la propietat

La pujada del preu dels cereals estimula l'apropiació Sistema Norfolk.

Consisteix en:

Combina cereals amb plantes ferratgeres

Abandó del guaret

Sembra de palntes que ajuden a nitrogenar el sòl (naps, alfals)

Augmenta la cabana ramadera i millora la fertilitat dels sòls

de Roterham, trilladora mecànica

Nous fertilitzants: Guano

cereals estimula l'apropiació de les terres comunals per part dels grans propietaris:

Enclosure Acts

Concentració de les propietats, millora dels sistemes de cultiu i

augment de la producció destinada al

mercat

Els llauradors pobres o bé es fan jornalers o bé emigren a les

ciutats


Creixement intensiu: augmenta el rendiment dels cultius

AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ

Creixement extensiu: augmenta la superfície cultivada

Rotació de cultius en lloc del guaret de 3 cereals, sols 2 i altres plantes (alimenten la terra). Ús del ramat per a abonar.

Avanços tècnics: Arada de Rottedam, trilladora mecànica (1780)

-1. Open fields(camps oberts comunals) dels quals viuen els xicotets camperols.

-2. Enclosure Acts(tancament de terres de 1760 a 1800) els camperols rics es beneficien. Els xicotets camperols s'arruïnen (van a la ciutat)

CANVIS EN EL SISTEMA DE PROPIETAT

Per què augmenta la població?


Com és la natalitat en les dues primeres fases? I després?Com és la mortalitat ?

Causa: la natalitat es manté alta i hi ha un descens de la

mortalitat per:

AUGMENT DE LA POBLACIÓ

Emigració urbana: Londres passa de 700

mil (1750) a 2 milions (1850). Apareixen a

les grans ciutats barris obrers i burgesos

Conseqüències

-Anglaterra passa de 8 milions (1750) a 28 milions (1850)

-Europa passa de 187 milions (1700) a 400 milions (1800)

Diversificació i millora de l’alimentació

Millora en la higiene (clavegueram, ús

del sabó...)

Millores en la medicina (vacuna contra

la pigota 1796)

-Emigració transoceànica. D’Europa eixen

40 milions de 1800 a 1914 (18 des de RU).

De 1850-80 britànics, alemanys i

escandinaus; de 1880-1914 llatins(italians) i

eslaus. Destí: USA ( es colonitzà l’oest) IberoAmèrica i les colònies


Estudiant el cas anglèsEstudiant el cas anglès

Canvis en l’estructura de la propietat de les terresCanvis en l’estructura de la propietat de les terres

observem

procés de privatitzacióprocés de privatització

NorfolkNorfolk

De les transformacions agràries al creixement demogràficDe les transformacions agràries al creixement demogràficLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL RESUMLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL RESUM

Consisteix en unAmb les Enclosures

(encerclaments)Enclosures (encerclaments)

Dóna la possibilitat d’innovar Nous sistemes de conreusNous sistemes de conreus

provoca

Inversió en indústriaInversió en indústria

Execedent de mà d’obraÉxode ruralEmigració

Execedent de mà d’obraÉxode ruralEmigració

NorfolkEstabulacióNorfolkEstabulació

provoca Millor dieta, més alimentMillor dieta, més aliment

Augment demogràficAugment demogràfic

En conseqüència

provocaAcumulació de capitalAcumulació de capital

Augment dels beneficisAugment dels beneficisEn conseqüència

provoca

Augment de producció agrícolaAugment de producció agrícola

provoca

També provoca


EL DESENVOLUPAMENT DE LA INDUSTRIA

La mecanització i el sistema fabril

• La necessitat de tenir més control sobre la mà d’obra van provocar la concentració de treballadors en els llocs de producció: fàbriques.També va permetre l’especialització en el procés de fàbriques.També va permetre l’especialització en el procés de fabricació d’un producte.

• La mecanització es va iniciar en la indústria tèxtil i després es van estendre per altres sectors productius: agrícola, miner, metal·lúrgic.

Llançadora volant

Spinning Jenny


El símbol de la Revolució Industrial: la màquina de vapor

• Les energies tradicionals van ser substituïdes per la màquina de vapor, patentada per James Watt el 1769. Quins avantatges tenia aquesta màquina?


Com era una fàbrica tèxtil?


Increment de la productivitatLa mecanització, la màquina de vapor i la concentració en fàbriques van permetre augmentar no sols la producció (quantitat de béns produïts) sinó també la productivitat (quantitat produïda per unitat de temps).


CanalsCanals

A Anglaterra es desenvolupaun important comerç

A Anglaterra es desenvolupaun important comerç

Estímul per la indústriaEstímul per la indústria

Matèries primeresper productesindustrials

Matèries primeresper productesindustrials

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL RESUMLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL RESUM

De l’expansió del comerç al sistema fabrilDe l’expansió del comerç al sistema fabril

observem Comerç colonialComerç colonial Es basa en

Comerç interiorComerç interior A causa de Més població, mésdemandaMillora de les comunicacions

Més població, mésdemandaMillora de les comunicacions

Crea un

Es manifesta amb

AutomatitzacióAbaratimentAutomatitzacióAbaratiment

CanalsCarreteresFerocarrils

CanalsCarreteresFerocarrils

Tèxtil, 1789Ferrocarril, 1829Vaixells

Tèxtil, 1789Ferrocarril, 1829Vaixells

-Energia hidràulica -Llançadora volant (J. Kay, 1733)-Màquina de vapor

-Energia hidràulica -Llançadora volant (J. Kay, 1733)-Màquina de vapor

InnovacionstecnològiquesInnovacionstecnològiques

S’aplica a Dóna lloc al Sistema fabril

Industria tèxtil anglesa la més important d’Europa

Molt capital acumulat

Substitució de la llana pel cotó (més barat)

Origen

Ruta comercial Guinea (esclaus) Amèrica (cotó) Anglaterra

1er motor: La indústria tèxtil Domestic system: manufactures caseres (fora del gremi)

Putting out system: l’empresari proporciona les matèries primeres

Factory system: Per a usar maquinaria se reneixen als treballadors en la fàbrica

Evolució en el sistema de producció:

Ruta comercial Guinea (esclaus) Amèrica (cotó) Anglaterra

Revolució tecnològica

Llançadora volant 1733: màquina de filar més eficaç

Water Frame 1771: Usa força animal 1er, i després fluvial (riu)

Telar de Vapor 1785 Cartwright aplica la Caldera de vapor (James Watt 1769) a la màquina de filar

Spinninig Jenny 1764: complexa i millorada màquina de filar

Substitueix a la fusta (esgotament), s’aplica a la màquina de vapor

Carbó(hulla)

Font d’energia principal


Començaments del segle XVIII: producció artesanal de fils.

Increment de la demanda dels fils i delspreus.

1738. Lewis Paul i John Wyatt: primersinvents de construcció d’una màquina de filar.

Insuficient per als teixidors.

1733. John Kay: llançadora volant.

Incapacitat d’absorbir la produccióde filatures.

1769-82. James Watt

+

filar.1765. James Hargreaves: màquina de filar spinning-jenny, que fila 80 filsd’una vegada.1767-70. Arkwrigt: màquina de filarwater-frame, fa un fil més fort.1774-1779. Samuel Crompton: màquinade filar “mula”, combina la water-framei la spinning-jenny.

1790. Màquina de filar automàtica de W. Kelly.

1769-82. James Wattpresenta la màquina de vapor.

1785-87. Edmond Cartwrigt: primer teler mecànic mogut a vapor.1795. Teler de Jacquard.1803. Primers telers de ferro automàtics.1822. Teler mecànic de Robes.

1800-1840. Resistència a l’ús delstelers per por a l’atur i com a reaccióal maquinisme. Ludisme.


2on motor: Metal·lúrgia

Siderúrgia(ferro)

El carbó: combustible que alimentava la màquina de vapor i era imprescindible per a la indústria siderúrgica. La seua producció va augmentar. La indústria siderúrgica es va concentrar en les zones

mineres

Un gran avanç fou la substitució del carbó vegetal pel carbó de coc (Darby, 1732), amb més poder calorífic i més apropiat per a la fosa del ferro

El 1856 el convertidor Bessemer va permetre convertir el ferro fos en acer, més resistent

Gran utilitat del ferro: eines agrícoles, màquines, vies férries, locomotores.

Ferrocarril

Robert Stephenson en 1830 fa un concurs per a cobrir la línia Liverpool-Londres, el guanya ell amb la Rocket (coet) arriba 40 km/h

Ferrocarril

Primer és impulsat però després impulsa a la siderúrgia (màquines, rails)

Redueix el cost de transport de tots els sectors (més productius)

Permet l’especialització de les regions i el comerç a llarga distància

Conseqüències


L’expansió del ferrocarril


La millora de les infraestructures i del transport va fer que s’implantara una economia de mercat, en què no es produeix per l’autoconsum, sinó per a la venda.

El cotxe a vapor


Extensa xarxa de canals a Anglaterra

1808 s’ aplica el vapor a l’hèlix

Vaixell a vapor


LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL RESUMLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL RESUM

Sectors pioners industrialsSectors pioners industrials

1.- La indústria tèxtil1.- La indústria tèxtil

cotoneracotonera Prohibició importació de teles de l’ÍndiaSector no reglamentat pels gremisMatèria primera (cotó) barata (esclavisme)

Prohibició importació de teles de l’ÍndiaSector no reglamentat pels gremisMatèria primera (cotó) barata (esclavisme)

Es beneficia de

Fàcil innovació tecnològicaFàcil innovació tecnològica Llançadora volant, J. Kay, 1733Spinning Jenny, teler mecànic...Llançadora volant, J. Kay, 1733Spinning Jenny, teler mecànic...

Sistema de pudelació, Henry Cort, 1783Sistema de pudelació, Henry Cort, 1783

Carbó de coc (mineral), Abraham Darby, 1732Carbó de coc (mineral), Abraham Darby, 1732

2.- La indústria siderúrgia2.- La indústria siderúrgia

ferroferro

Spinning Jenny, teler mecànic...Spinning Jenny, teler mecànic...

Per fondre’l es necessita Carbó vegetal És escàs i poc energèticÉs escàs i poc energèticCal una millor font d’energia

Innovació tecnològica completada amb

El ferrocarril serà un estímulEl ferrocarril serà un estímul

La industrialització s’estendrà per algunes zones d’Europa al llarg del segle XIXLa industrialització s’estendrà per algunes zones d’Europa al llarg del segle XIX


Resum


On comença la industrialització a la Gran Bretanya?


Com s’expandeix la indústria a la Gran Bretanya?

Fuente: Editorial SM


On aparegueren les primeres indústries a Europa?


LA DIFUSIÓ DE LA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL

El punt de partida i el ritme d'industrialització de cada país va serdiferent .

AA l’Europal’Europa continentalcontinental s’has’ha dede distingirdistingir entreentre::

ElsEls ““FirstFirst ComersComers””:: GranGran BretanyaBretanya vava iniciariniciar lala revoluciórevolució IndustrialIndustrial desdesdede finalsfinals deldel seglesegle XVIIIXVIII.. Després,Després, elsels primersprimers enen arribararribar aa lalaindustrialitzacióindustrialització alal llargllarg deldel seglesegle XIXXIX vanvan serser::

BèlgicaBèlgica (després(després dede lala sevaseva independènciaindependència enen 18301830))..BèlgicaBèlgica (després(després dede lala sevaseva independènciaindependència enen 18301830))..FranFranççaa..AlemanAlemanyyaa..

ElsEls païsospaïsos perifèricsperifèrics:: HoHo vanvan ferfer mésmés tardtard ii menysmenys uniformementuniformement..AlAl MediterraniMediterrani:: EspanyaEspanya (Catalunya(Catalunya ii PaísPaís BBasc)asc) ii PiemontPiemont (Itàlia)(Itàlia)..AA l’l’ ImperiImperi AustríacAustríac:: MorMorààviavia yy BohèmiaBohèmia..AlAl NordNord:: DinamarcaDinamarca ii SuèciaSuècia..AA l’l’ EstEst:: RússiaRússia..

ForaFora d’Europad’Europa:: EEEE..UUUU.. ii JapóJapó..


LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

El capitalisme liberalEl capitalisme liberal

Canvis en l’estructura financeraCanvis en l’estructura financera

Capital financer

Empreses societats anònimes

El procés industrial necessita inversió

S’aconsegueix amb

Bancs d’inversióEmpreses societats anònimes

Accions

Borsa

Bancs d’inversió

Es creen

Que es compren i venen a través de la


1ra Revolució Industrial. 2na Revolució Industrial.Cronologia 1780-1850/70 1850/70-1914Països Gran Bretanya. A finals d’aquest període s’inicia

la industrialització a EEUU, Alemanya, França izones d’Itàlia i Espanya.

Alemanya, EEUU, Japó i altres àrees d’Europa.

Fonts d’energia Carbó, màquina de vapor. Electricitat, petroli i gas natural.Indústries destacades Indústria tèxtil, minera i sidero-metal.lúrgica. Indústria sidero-metal.lúrgica, química.

Característiques delsinvents.

Senzills, barats, experimentats a casa o altaller sobre enginys quotidians. Sónmodificacions simples de la tecnologiaconeguda.

Complexos, cars, conseqüència de l’aplicació deconeixements científics, experimentats enlaboratori. Gran relació ciència/tècnica.

QUADRE COMPARATIU: 1ra I 2na REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.

Formes d’inversió. Empresaris individuals que arrisquen el seucapital. Els beneficis particulars i familiars sónreinvertits (autofinançament). Ara bé, ambl’aparició de sectors industrials com la mineria,la siderúrgia i el ferrocarril, apareixen lesprimeres Societats Anònimes i els bancsd’inversió.

La banca. Concentració d’empreses: trust, cartel iholding. Societats Anònimes per accions. L’Estat.

Formes de treball. Treball especialitzat o divisió del treball. Enfàbriques amb màquines.

Treball en sèrie o en cadena (fàbriques imàquines). Es pretén augmentar el rendimentlaboral (Taylorisme) i millorar el sistema deproducció (Fordisme).

Formes de venda. Comerços tradicionals. Apareixen els grans magatzems, les vendes atermini, la publicitat i el marketing. La finalitat ésestimular la demanda. Productes “Standard” quepermeten el consum de masses.


EL LIBERALISME ECONÒMICDoctrina econòmica basada en

el “Laissez Faire”, “Laissez Passer”“Le monde va per lui meme” (*)

Llibertat econòmica

Llei de l’oferta i la demanda

(lliure competència)

No intervenció de l’Estat

en l'economia(lliure competència) en l'economia

Fixar el preu dels productes

Contractar/acomiadar als treballadors

Crear empreses

Producció(quantitat de productes

en el mercat)


Regula i equilibra

L’Estat ha de garantir la seguretat,la justícia i el lliure canvi comercial

* Deixeu fer, deixeu passar; el món va per ell mateix



El liberalisme econòmic: doctrina econòmica elaborada per un conjunt de pensadors britànics, entre els quals destaca Adam Smith (va establir les bases).El liberalisme econòmic: doctrina econòmica elaborada per un conjunt de pensadors britànics, entre els quals destaca Adam Smith (va establir les bases).

Interès personal condueix al bé públicInterès personal condueix al bé públic

Adam SmithAdam Smith 1776, “Assaig sobre la naturalesa iles causes de la riquesa de les nacions”1776, “Assaig sobre la naturalesa iles causes de la riquesa de les nacions”

escriu

Interès personal condueix al bé públicLlei de l’oferta i la demandaNo intervenció estatal en matèria econòmica

Interès personal condueix al bé públicLlei de l’oferta i la demandaNo intervenció estatal en matèria econòmica

Llei del valor-treballLlei del salari (llei de bronze dels salaris)Llei del valor-treballLlei del salari (llei de bronze dels salaris)

Desequilibri entre recursos i poblacióDesequilibri entre recursos i població

David RicardoDavid Ricardo

Robert MalthusRobert Malthus




El capitalisme: sistema econòmic en què la producció i els seus mitjans són de propietat privada.El capitalisme: sistema econòmic en què la producció i els seus mitjans són de propietat privada.

Societat de classes: dos grans grups socialsSocietat de classes: dos grans grups socials

Propietat privada dels mitjans de produccióPropietat privada dels mitjans de produccióBurgesia

Proletariat

CapitalismeCapitalisme Iniciativa lliureRecerca del màxim beneficiLliure competència

Proletariat Força de treballForça de treball

Però... Sistema de crisis cícliques (a causa de sobreproducció)Sistema de crisis cícliques (a causa de sobreproducció)



Les condicions de treball dels obrersLes condicions de treball dels obrers

MULTES LABORALSCauses de les multes Xilings PenicsPer obrir una finestra 1

Una disciplina laboral rígidaReglament de la filatura Tyldesley, situada a prop de Manchester

Els homes hi treballen, incloent-hi l’hora de menjar, 14 hores cada dia, a una temperatura de 80-84 graus Fahrenheit; la porta és tancada durant les hores de treball, a excepció dels 30minuts per a l’hora del te; als treballadors no se´ls permet anar a buscar aigua per refrescar-se enmig de l’atmosfera sufocant de la filatura; fins i tot l’aigua de la pluja és tancada amb clau. Heus ací les multes que se’ls imposen:

Per obrir una finestra 1

Per anar brut a la feina 1

Per rentar-se en hora del treball 1

Per no endreçar l’oli al lloc 1

Per deixar el gas obert 2

Per obrir el gas massa d’hora 1

Per filar amb llum de gas massa tard al matí 2

Per obrir massa la clau del gas 1

Per xiular durant la feina 1

Per deixar restes de fil sobre el teler 0 6Per arribar cinc minuts tard 1

Per estar malalt i no portar un substitut 6 Professora: Vicenta Mª Ros

El testimoni d’una dona mineraEm vaig casar als 23 anys i fou aleshores quan vaig començar a anar a la mina. Abans, quan tenia

12 anys, era teixidora. No sé llegir ni escriure. Arrossegue les vagonetes del carbó i treballe sis hores pel matí i sis després del migdia. Pare gairebé un hora al migdia per dinar, un poc de pa i mantega, sense res per a beure. Tinc dos fills però encara són massa xicotets per treballar. He tirat de la vagoneta fins i tot estant embarassada.

Tinc una corretja al voltant de la cintura i una cadena entre les cames, i he de caminar a gatameu. La pujada és molt empinada i ens agafem a la corda o al que podem, quan no hi ha corda. En el pou on treballe hi ha sis dones i dotze xiquets. El pou està sempre humit i l’aigua ens arriba fins als genolls. He arrossegat vagonetes fins arrencar-me la pell.


Les condicions de treball dels obrersLes condicions de treball dels obrers

vagonetes fins arrencar-me la pell.



Education

Revolució industrial