Tema 12

Filosofia Contemporània Introducciójesús gomez

febrer 2011

Felix Nussbaum1904 –1944 Autorretrat

ÍndexÍndex 1) L’ època 1) L’ època 2) Factors 2) Factors

determinantsdeterminants 3) Trets comuns3) Trets comuns 4) L’ 4) L’

industrialitzacióindustrialització 5) L’ 5) L’

evolucionismeevolucionisme 6) El darwinisme 6) El darwinisme

social social

11. L` època. L` època

Segles XIX, Segles XIX, XX i XXIXX i XXI..

La mort de La mort de Immanuel Kant al Immanuel Kant al 1804 es pren com a 1804 es pren com a referència del fi de referència del fi de l’ època moderna i l’ època moderna i de l’ inicia de l’ de l’ inicia de l’ època època contemporània en l’ contemporània en l’ àmbit de la Filosofia àmbit de la Filosofia i el pensament en i el pensament en generalgeneral

2. Factors determinants2. Factors determinants

La Filosofia contemporània La Filosofia contemporània es caracteritza per una gran es caracteritza per una gran diversitatdiversitat d’ orientacions. d’ orientacions.

Recordem que a l’ època moderna, malgrat Recordem que a l’ època moderna, malgrat les diferències entre Descartes i Hume, per les diferències entre Descartes i Hume, per exemple, entre ells hi havia certes exemple, entre ells hi havia certes coincidències.coincidències.

La diversitat ha estat deguda La diversitat ha estat deguda a un conjunt de factors:a un conjunt de factors:

2.1 Les experiències 2.1 Les experiències polítiques i les polítiques i les ideologies ideologies resultants :resultants :

Liberalisme,Liberalisme, SocialismeSocialisme ComunismeComunisme AnarquismeAnarquisme NacionalismesNacionalismes Moviment ObrerMoviment Obrer ImperialismesImperialismes

2.2 Dramàtiques i / o preocupants 2.2 Dramàtiques i / o preocupants vivències vivències

Les dos Guerres Les dos Guerres MundialsMundials

Les tragèdies nazi i Les tragèdies nazi i comunista comunista (generadores de (generadores de milions de morts)milions de morts)

El fenomen El fenomen del del terrorisme terrorisme com gran com gran problema problema internacioninternacional.al.

2.3 Gran 2.3 Gran expansió de expansió de les Ciències les Ciències Naturals.Naturals.

Biologia Biologia Química Química FísicaFísica

Charles Darwin

Albert Albert EinsteinEinstein

2.4 Gran 2.4 Gran desenvolupamedesenvolupament tecnològicnt tecnològic

EnergiaEnergia TransportTransport ElectricitatElectricitat ComunicacióComunicació

2.5 2.5 Aparició de Aparició de les Ciències les Ciències HumanesHumanes

Psicologia Psicologia SociologiaSociologia..

Sigmund Freud

2.6 Un 2.6 Un món món globalitzat.globalitzat.

3.Trets comuns3.Trets comuns

Malgrat la diversitat d’ orientacions Malgrat la diversitat d’ orientacions podem trobar trets comuns:podem trobar trets comuns:

1) El descobriment de la irracionalitat.

A l’ època moderna s’ havia A l’ època moderna s’ havia imposat la idea de l’ ésser imposat la idea de l’ ésser humà com a ésser humà com a ésser “racional”, lògic, “racional”, lògic, previsible...previsible...

Ara guanya terreny una Ara guanya terreny una nova manera d’ entendre el nova manera d’ entendre el que som . que som .

Veiem alguns exemples :Veiem alguns exemples :

11) ) Romanticisme : Romanticisme :

L’ ésser humà L’ ésser humà no és tan sols no és tan sols racional, també racional, també i principalment i principalment és sentimental és sentimental (recordem el que (recordem el que deien Hume i deien Hume i Rousseau sobre l’ Rousseau sobre l’ importància dels importància dels sentiments i les sentiments i les limitacions de la raó)limitacions de la raó)

2) 2) NietzscheNietzsche : :

la racionalitat és la racionalitat és el contrari de la el contrari de la llibertat.llibertat.

L’ essència de L’ essència de l’`ésser humà és l’`ésser humà és la vida, l’ instint.la vida, l’ instint.

3) 3) Freud Freud : :

Som Som essencialmessencialment éssers ent éssers irracionalsirracionals..

2) L’ impacte del 2) L’ impacte del desenvolupament de desenvolupament de la ciència i la la ciència i la tecnologia.tecnologia.

s XIX = gran segle de s XIX = gran segle de les ciències les ciències experimentals i de l’ experimentals i de l’ impuls de noves impuls de noves tecnologies.tecnologies.

Grans conseqüències Grans conseqüències en la vida quotidiana. en la vida quotidiana.

Per exemplePer exemple - Accès a la llum - Accès a la llum

elèctricaelèctrica - Noves possibilitats de - Noves possibilitats de

comunicació i de comunicació i de desplaçament desplaçament

- Extraordinaris avenços - Extraordinaris avenços mèdics.mèdics.

Aquestes Aquestes conseqüències conseqüències donen lloc a la donen lloc a la mentalitat mentalitat cientificistacientificista

= Enorme = Enorme confiança en la confiança en la Ciència.Ciència.

Alguns ho Alguns ho rebutjaran: rebutjaran:

-Nietzsche-Nietzsche --

RomanticismRomanticismee

-Dins el -Dins el moviment moviment obrer : obrer : ludisme.ludisme.

El ludisme va El ludisme va ser una reacció ser una reacció de rebuig de l’a de rebuig de l’a plicació de les plicació de les noves noves tecnologies a la tecnologies a la producció producció perquè perquè provocaven la fi provocaven la fi d’ activitats d’ activitats econòmiques econòmiques tradicionals i la tradicionals i la pèrdua de llocs pèrdua de llocs de treball.de treball.

DestrucciDestrucció de la ó de la fàbrica fàbrica de la de la BonaplatBonaplata , a a , a BarcelonBarcelona, al a, al 1935, per 1935, per part dels part dels treballadtreballadorsors..

1935 Els obrers cremen la 1935 Els obrers cremen la fàbrica de la Bonaplata a fàbrica de la Bonaplata a Barcelona en un acte ludistaBarcelona en un acte ludista

Era una de les més grans del seu Era una de les més grans del seu temps, que donava ocupació de temps, que donava ocupació de 600 a 700 obrers 600 a 700 obrers

Va ser cremada en protesta Va ser cremada en protesta contra la mecanització que contra la mecanització que deixava adeixava a

l'atur els treballadors tèxtils. El 6 l'atur els treballadors tèxtils. El 6 d’agost de 1835 la fàbrica dels d’agost de 1835 la fàbrica dels Bonaplata fou cremada com a Bonaplata fou cremada com a protesta per laprotesta per la

modernització de la maquinària modernització de la maquinària que la classe obrera interpretava que la classe obrera interpretava com un perill que els deixaria com un perill que els deixaria sense feinasense feina. .

3)La mort de Déu. 3)La mort de Déu.

S XIX = segle de la S XIX = segle de la “mort de Déu”“mort de Déu”

= segle de l'ateisme. = segle de l'ateisme. Lluita contra Déu i la Lluita contra Déu i la

religió per part d’ una religió per part d’ una part dels part dels intel·lectuals.intel·lectuals.

Segle de la no creença Segle de la no creença per una part de per una part de ciutadans dels països ciutadans dels països més industrialitzats.més industrialitzats.

Els principals Els principals exponents de l’ exponents de l’ actitud antireligiosa actitud antireligiosa són Marx i són Marx i Nietzsche :Nietzsche :

Marx : “La religió és Marx : “La religió és l’ opi del poble” l’ opi del poble”

Nietzsche : Nietzsche : “Déu ha mort”“Déu ha mort”

Malgrat tot la Malgrat tot la religió segueix religió segueix tenint una enorme tenint una enorme presència , també presència , també als països mes als països mes industrialitzats i industrialitzats i avançats avançats tecnològicament.tecnològicament.

4. L4. La a industrialització industrialització

S XIX = segle de la S XIX = segle de la Revolució Revolució IndustrialIndustrial

Consolidació d’un nou sistema Consolidació d’un nou sistema social : el social : el capitalismecapitalisme

Dues noves classes socials Dues noves classes socials protagonistes:protagonistes:

Burgesia i treballadors.Burgesia i treballadors.

La Revolució La Revolució Industrial =Industrial =

Pas de la Pas de la producció producció artesanal a la artesanal a la producció producció mecànica en mecànica en fàbriques. fàbriques.

La Revolució La Revolució Industrial s’ inicia a Industrial s’ inicia a Gran Bretanya Gran Bretanya (finals (finals

XVIII) XVIII) per vàries raons:per vàries raons:

- Política permissiva- Política permissiva - Innovacions tècniques- Innovacions tècniques - Grup social emprenedor- Grup social emprenedor -Ideologia : liberalisme-Ideologia : liberalisme

kk

jj

Una de les Una de les conseqüència de la conseqüència de la Revolució Industrial : Revolució Industrial : el moviment obrer.el moviment obrer.

- 1864 apareix “l’ - 1864 apareix “l’ Associació Associació Internacional de Internacional de Treballadors”Treballadors”

Germinal part I 10’ (Germinal part I 10’ (començar en 2’)començar en 2’)

http://www.youtube.com/watch?v=dkb_x-MgEk4

2’ classes socials 2’ classes socials http://www.youtube.com/watch?v=AFP-sQrBzdY

5. L’ evolucionisme5. L’ evolucionisme L’ evolucionisme o teoria de l’ L’ evolucionisme o teoria de l’

evolució és resultat de l’ evolució és resultat de l’ aportació de científics com aportació de científics com

Erasmus Darwin (avi de Erasmus Darwin (avi de Charles Darwin)Charles Darwin)

LamarckLamarck Charles Darwin iCharles Darwin i Mendel Mendel

Erasmus Erasmus Darwin,Darwin,Lamarck,Lamarck,Charles Charles Darwin Darwin iiMendelMendel

Charles Darwin Charles Darwin 1809-18821809-1882 ““L’ Origen de les L’ Origen de les

Espècies”Espècies” = Nova explicació de la = Nova explicació de la

vidavida = Nou concepte de l ‘ = Nou concepte de l ‘

ésser humàésser humà = Nova opció davant = Nova opció davant

Déu : Déu no és necessari Déu : Déu no és necessari per a entendre el procés per a entendre el procés evolutiuevolutiu..

6. 6. El darwinisme social El darwinisme social Filosofia Filosofia

creada per creada per Herbert Herbert SpencerSpencer

Derby 1820 - Derby 1820 - Brighton 1903Brighton 1903

Es basa en les idees de Charles Es basa en les idees de Charles DarwinDarwin

Trasllada a la vida social humana Trasllada a la vida social humana la idea de la selecció naturalla idea de la selecció natural

- entre els humans, - entre els humans, com entre qualsevol com entre qualsevol

altre espècie , altre espècie , triomfen els millorstriomfen els millors - els “pobres” són responsables - els “pobres” són responsables

del seu fracàs.del seu fracàs.

Felix Felix NussbauNussbaummEl gran El gran desastredesastre