Tema 3

ELS NACIONALISMES FINS AL 1914

(Història del món contemporani. Ed. V. Vives. Tema 3; pàg. 56-59,

i tema 6, pàg. 116 i 118-119 -apartat 2.3-)

Prof.: Rafael Palomero Caro

INSTITUT INFANTA ISABEL D’ARAGÓ. BARCELONA

L’autoria d’algunes diapositives correspon al professor Armand Figuera, de l’escola Súnion. S’hi indica en cada cas. Gràcies.

2

1. El nacionalisme. Nació i estat

3

Els kurds, una nació

sense Estat (dividida entre sis

estats diferents)

4

2. Nacionalisme i liberalisme de 1815 a 1871

2.1. Dos conceptes diferents de Nació

5Emmanuel Joseph  Sieyés

(Fréjus ( Provenza),1748-París 1836)

“Què és la nació?Un cos d’associats que viuen sota una llei comú i representats per una mateixa legislatura.”

La concepció liberal de la nació a la Revolució Francesa

- Sobirania nacional: la sobirania rau en la nació.

-Identificació nació-ciutadania: - la nació està formada voluntàriament pels ciutadans. - El que uneix els ciutadans és un Estat i una constitució comuns. - No és un nacionalisme ètnic.

-Estat i nació és el mateix: l’Estat-nació com a ideal (és a dir, “una sola nació en un sol Estat”)

UPF

6

<<Qui ha estat educat en la mateixa llengua i ha après a expressar en ella la seva ànima, pertany al poble d’aquesta llengua>>

<<l’Estat més natural és, alhora, un poble, amb un sol caràcter nacional>>

Johann G. Herder (1744-1803)

La concepció idealista i romàntica de la nació a Alemanya

<<Allà on es troba una llengua separada, hi existeix una nació separada, que té el dret de prendre al seu càrrec els seus propis afers i de governar-se per si mateixa>>

Johann G. Fichte (1762-1814)

- Fonament no cívic, sinó étnico-cultural: la nació no es fonamenta en la llei de l’Estat, sinó en l’existència d’un esperit del poble (Volksgeist), que es manifesta en la llengua i la cultura.- Connotacions exclusivistes: la nacionalitat ve determinada per la pertinença a una llengua, cultura o ètnia comú. Això és una fet objectiu, independent de la voluntat de l’individu.

UPF

7

Estats i nacions a l’Europa actual (mapa

simplificat)

8

L’aparició dels moviments nacionalistesL’aparició dels moviments nacionalistes

- Els ideals de la Revolució francesa: la Declaració dels Drets dels ciutadans, en especial el dret a la llibertat

- Els ideals de la Revolució francesa: la Declaració dels Drets dels ciutadans, en especial el dret a la llibertat

L’aparició del nacionalisme es veu influenciat per:

- L’imperialisme napoleònic: rebuig a l’ocupació- L’imperialisme napoleònic: rebuig a l’ocupació- El Romanticisme: l’afirmació de l’individualisme- El Romanticisme: l’afirmació de l’individualisme

Durant la Restauració (1815-1848):

Durant la Restauració (1815-1848):

El nacionalisme es converteix en un corrent ideològic

El nacionalisme es converteix en un corrent ideològic

Dret a constituir Estats-nació (Estat que s’identifica amb una única nació)

Dret a constituir Estats-nació (Estat que s’identifica amb una única nació)

Llengua, història, territori, arrels ètniques...

Llengua, història, territori, arrels ètniques...

Dues tendències:Dues tendències:- Liberal-progressista, inspirada en els ideals de la Revolució

francesa- Liberal-progressista, inspirada en els ideals de la Revolució francesa

- Liberal-conservadora, d’origen alemany, inspirada en els ideals del Romanticisme- Liberal-conservadora, d’origen alemany, inspirada en els ideals del Romanticisme

Súnion

9

Els signes d’identitat nacional (reals o inventats). 1.- La llengua (el basc o euskera).

10

Els signes d’identitat nacional (reals o inventats). 2.- La bandera. Als EUA és un signe d’unió nacional. És present a gairebé totes les

cases (Foto: casa de la família Dempsey, a Collegeville, Pennsylvania, agost del 2007)

11

Però totes les banderes han estat inventades en algun moment. La ikurriña basca només té un segle..

12

Una bandera inventada on no n’hi havia: La Rioja (durant la creació de les comunitats autònomes durant la transició cap a la democràcia)

(Foto: Ajuntament de Nájera, La Rioja, abril de 2006)

13

Què marca aquesta “bandera”? (foto: terrat d’una casa de l’Eixample de Barcelona)

14

Els signes d’identitat nacional (reals o inventats). 3. La religió (el lloc sagrat: Aránzazu).

15

La llengua i la religió com a signe d’identitat nacional. El cas de Flandes

16

Els signes d’identitat nacional (reals o inventats). 4.- La història (Gernika: el roure, la Casa de Juntes).

17

EUA: els pares fundadors de la pàtria (Declaració d’independència a Philadelphia; Washington al Congrés i B. Franklin, al Franklin Memorial de Washington)

18

La invenció de la història nacional. Els pares fundadors: Guifrè el Pilós (Catalunya), Don Pelayo (Espanya)

19

El “naixement d’Espanya”: la llegenda de Don Pelayo

Batalla de Covadonga (Astúries) Tomba de don Pelayo a Covadonga

20

Els signes d’identitat nacional (reals o inventats). 5.- Els costums (l’Olentzero, el “Papà Noel” del País Basc; els castellers)

21

Els signes d’identitat nacional (reals o inventats). 5.- Els costums (la txapela; Tolosa, Guipúzcoa, novembre 2012)

Els signes d’identitat nacional (reals o inventats). 6.- L’”enemic”: la confrontació com a reforç de la

pròpia identitat (LA VANGUARDIA, 12.07.2010)

22

23

L’”enemic”: la confrontació com a reforç de la pròpia identitat (campanya de boicot al cava català el Nadal del 2005)

24

Continuació de la campanya de boicot al cava català el Nadal del 2006 (Casp, Saragossa, desembre 2006). En aquesta botiga, però, també venien cava

català.

25

6.- L’”enemic”: la confrontació com a reforç de la pròpia identitat. Vitòria: monument a la batalla de Vitòria (1813), en què “els

espanyols van derrotar els francesos”

26

6.- L’”enemic”: la confrontació com a reforç de la pròpia identitat (Vitòria, monument a la batalla de Vitòria (1813), en què “els espanyols van derrotar

els francesos”

27

Els signes d’identitat nacional (reals o inventats). 6.- El xovinisme (creença en la superioritat de la nació pròpia): l’expansió colonial al segle XIX era un instrument de reafirmació de la vàlua del propi país (Vitòria,

monument a Iradier, explorador de Río Muni, actual Guinea Equatorial)

28

2.2 Causes de l’expansió del nacionalisme

29

Europa durant l’època napoleònicaEuropa durant l’època napoleònica

30

L’Europa del 1815 (Congrés de Viena)

31

Les eines nacionalitzadores:1.- L’escola

(escola de noies de Florac, Causses-Cévennes, França)

32

Les eines nacionalitzadores:2.- La caserna (el servei militar obligatori)

(caserna de Thouard, Deux-Sèvres, França)

33

Les eines nacionalitzadores:3.- La guerra contra altres països

(monument als combatents de la guerra franco-prussiana, Thouard, Deux-Sèvres, França)

34

Les eines nacionalitzadores:3.- La guerra contra altres països

(monument als combatents de la primera guerra mundial a Vernon, Normandia, França)

35

El cas d’Espanya: les guerres civils (monument a “Los Caídos”, Cirauqui, Navarra, 2005!)

36

2.3 Els moviments liberal-nacionalistes de les revolucions de

1820, 1830 i 1848

37

La independència de Bèlgica (1830)

38

2.4 La unificació italiana

39

- Piemont-Sardenya, - Estats Pontificis, - el Regne de les Dues Sicílies, - Vèneto i Llombardia (inclosos dins l’Imperi d’Àustria-Hongria), - Parma, Mòdena i Toscana

- Piemont-Sardenya, - Estats Pontificis, - el Regne de les Dues Sicílies, - Vèneto i Llombardia (inclosos dins l’Imperi d’Àustria-Hongria), - Parma, Mòdena i Toscana

protagonistesprotagonistes

Suport de la burgesia del nord d’Itàlia

Suport de la burgesia del nord d’Itàlia

La unificació d’Itàlia (1859 - 1870)

La unificació d’Itàlia (1859 - 1870)

Existien 8 estats italians

El Regne de Piemont (la zona més industrialitzada d’Itàlia)El Regne de Piemont (la zona més industrialitzada d’Itàlia)

L’Estat unificador va ser

Amb uns

Víctor Manuel II de Savoia, rei del PiemontVíctor Manuel II de Savoia, rei del Piemont

Cavour, primer ministre del PiemontCavour, primer ministre del Piemont

Garibaldi, republicàGaribaldi, republicà

Cavour

Garibaldi

Súnion

40

1ª Annexió de la Llombardia, Parma, Mòdena i Toscana (guerra contra Àustria, 1859).

2ª Annexió del Regne de les Dues Sicílies per Garibaldi (Expedició dels mil, 1860)

3ª Annexió del Vèneto (durant la guerra austro-prussiana, 1866)

4ª Annexió dels Estats Pontificis (durant la guerra franco-prussiana, 1871)

Itàlia: etapes de la unificacióItàlia: etapes de la unificació

REGNE DE LESDUES SICÍLIES

REGNE DE LESDUES SICÍLIES

PIEMONTPIEMONT

LLOMBARDIALLOMBARDIA

PARMAPARMA

MÒDENAMÒDENA

TOSCANATOSCANA

ESTATS PONTIFICISESTATS PONTIFICIS

VÈNETOVÈNETO

Súnion

Audició d’A. Figuera: http://www.youtube.com/watch?v=U-lQh2ho13g&feature=player_embedded

41

2.4 La unificació alemanya

42

Alemanya el 1815

Veure Fronter

43

Existien 38 estats que formaven la

Procés de la unificació: tres guerres contra països estrangers, provocades per Bismarck

Procés de la unificació: tres guerres contra països estrangers, provocades per Bismarck

Confederació GermànicaConfederació Germànica

protagonistesprotagonistes

Suport de la burgesia industrial i dels terratinents de Prússia (junkers)

Suport de la burgesia industrial i dels terratinents de Prússia (junkers)

La unificació d’Alemanya (1860 - 1870)

La unificació d’Alemanya (1860 - 1870)

El Regne de PrússiaEl Regne de Prússia

L’Estat unificador va ser

Amb uns

PrecedentsPrecedents

Guillem I de PrússiaGuillem I de Prússia

Otto von Bismarck (“el canceller de ferro”)

Otto von Bismarck (“el canceller de ferro”)

1864, guerra contra Dinamarca1864, guerra contra Dinamarca

1870, guerra contra França1870, guerra contra França

- Creació del Zollverein (mercat comú alemany), el 1834.- Revolució del 1848: el rei de Prússia no va acceptar ser rei liberal d’una Alemanya unida- Creació d’una única xarxa de ferrocarril alemanya

- Creació del Zollverein (mercat comú alemany), el 1834.- Revolució del 1848: el rei de Prússia no va acceptar ser rei liberal d’una Alemanya unida- Creació d’una única xarxa de ferrocarril alemanya

1866, guerra contra Àustria1866, guerra contra Àustria

Bismarck

Súnion

44

"No és en el liberalisme prussià, sinó més aviat en la força i la potència de Prússia on Alemanya té els ulls posats. Baviera, Wüttemberg i Baden poden lliurar-se al liberalisme; però ningú no els assignarà el paper de Prússia; Prússia ha de reunir les seves forces i esperar el moment oportú. Les fronteres que el Congrés de Viena ens va donar no són correctes. Aquest no és un tema ni per fer discursos ni per buscar el vot de la majoria; les grans qüestions del nostre temps (...) es resoldran pel ferro i la sang."

Bismarck, Pensaments i records, 1899.

La guerra, el mitjà per unificar AlemanyaSúnion

45

La unificació d’Alemanya La unificació d’Alemanya

Etapes:

3ª.- 1870: guerra contra França:- annexió d’Alsàcia i Lorena.- creació de l’Imperi alemany (II Reich)

2ª.- 1866: guerra contra Àustria (unificació del Nord d’Alemanya)

1ª.- 1864: guerra contra Dinamarca (la “qüestió dels ducats”)

Súnion

Audició del prof. A. Figuera: http://www.youtube.com/watch?v=hh2Aeyp-6z8&feature=player_embedded

46

3 Els moviments nacionalistes de 1871 a 1914

47

3.1 L’imperi austro-hongarès

48

L’imperi d’Àustria-Hongria. Les nacionalitats

49

L’imperi d’Àustria-Hongria el 1867

50

3.2 Els Balcans. La decadència de l’imperi turc

51

L’imperi turc el 1815 i el 1829

52

L’imperi turc el 1878 i el 1914

53

3.3 L’imperi rus

54

L’expansió de l’Imperi rus (de 1689 a 1910)

55

Polònia, una nació sense estat

56

Europa: de 1815

(Congrés de Viena)

fins a 1914 (inici de la

Primera Guerra Mundial)

57