- La retòrica

- La retòrica de la imatge

- Les figures retòriques

- Els principals tipus de figures retòriques

- Conclusions i activitat en conjunt

� La retòrica fa referència a un conjunt de recursos que utilitza el llenguatge per fer arribar els missatges al receptor d’una manera mes efectiva. La funció de la retòrica, l’origen se situa a l’Antiga Grècia. La persuasió.

� Utilitzen figures retòriques d’una manera normal durant el llenguatge quotidià .

� Establim el sentit literal i el sentit figurat.

� També al llenguatge habitual es parla de la retòrica.

L’any 1964 va ser adoptat per Roland Barthes, que explica com els recursos retòrics tradicionals del llenguatge de la paraula.

Amb la retòrica es pretén potenciar el missatge per tal d’influir en el receptor i fins i tot fer canviar la conducta.

� La imatge ens pot ajudar a entendre o comprendre millor els mecanismes de la persuasióvisual.

Què és?

� L’origen de les figures retòriques està basat en la literatura sobre la sintàctica aplicades en les frases o oracions, en el llenguatge de la paraula. En aquest cas es tracta de buscar aquests tipus de figures retòriques en el llenguatge visual o qualsevol imatge polisèmica (que pot tenir diferent significats).

� La retòrica visual se centra majoritàriament en el llenguatge publicitari, es a dir anuncis, mitjans de comunicació etc.

Definicions

� PERSONIFICACIÓ Consisteix en caracteritzar a una realitat no animada com si fos humana. Donant-li atributs propis de l’ésser humà.

� METONÍMIA És un fenomen de canvi semàntic per el qual es designa una cosa o idea amb el nom de una altre, servint d’alguna relació semàntica existent entre ambdues.

� HIPÈRBATON Es la figura literària que consisteix en trastocar o desordenar l’odre natural de la frase. El podem trobar en el text dels missatges publicitaris.

� ANTÍTESIS Consisteix en contraposar dos imatges en cada una de les quals s’expressen idees de significació oposada o contraria.

� HIPÈRBOLE Consisteix en realitzar una exageraciómolt gran augmentant o disminuint la fotografia o forma visual. Se li dona més importància a l’accióen sí, que no a la qualitat de l’acció.

� ACCENTUACIÓ L’objecte d’interès es presenta fortament contrastat respecte a la resta de la imatge; per exemple, acolorint un element mentre tots els altres apareixen en blanc y negre. (Molt d’ús en la publicitat)

� ANACOLUT L’intercanvi d’elements d’una frase que trenca les regles sintàctiques. Visualment suposa una imatge impossible. Per exemple, en un anunci de detergent, el personatge televisiu que surt de la pantalla i neteja la casa del televident.

� METÀFORA Basada en la analogia entre el que es veu y el que significa. La metàfora es una de les figures més potents en el camp visual y s’utilitza extensament.

� ELÍPSIS Consisteix en suprimir algun objecte o terme de la imatge, donant-lo a entendre en allò que es mostra.

� COMPARACÍO Aquest recurs no pretén identificar cap element amb un altre sinó comparar les característiques del que comparem.

� SINÈCDOQUE Un cas particular de la metonímia en la que es substitueix el tot per una part. Per exemple per representar Paris, substituir-lo per la Torre Eiffel o Londres per el Big Ben.

� JOC VISUAL És l’equivalent visual del joc de paraula. La construcció de una imatge a partir d'elements inversemblants.

Per exemple una cremallera en la que els dents són les lletres de paraules a la cremallera

CONCLUSIONS

La nostra responsabilitat es utilitzar el llenguatge visual i totes les seves tècniques amb l’objectiu de fer comprensible allò que és complex.

Activitat conjunta

A continuació presentarem unes imatges en paper; les analitzarem i intentarem veure quin tipus de figura retòrica és cadascuna.

TREBALL DE PLÀSTICA de 4rtcurs 2009/10

08.10.09